Category Archives: El document del mes

Què podem trobar a l’arxiu municipal de Lleida: Plànol geomètric i d’eixample de Lleida (1865), J. Fontseré


 Títol i data: Plànol geomètric de la ciutat de Lleida i projecte d’eixample, 1865
Autor : Josep Fontseré Mestre
Descripció física: Dibuix a llapis i tinta (negra) i aiguada (siena, negra) sobre paper.
Format: 1170×870 mm.
Escala: 1:2000
Arxiu Municipal de Lleida

El Pla d’en Josep Fontseré i Mestre és el primer Pla d’Urbanisme modern de la ciutat de Lleida, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida.Plànol geomètric i d’eixample de Lleida (1865). Foto: Ll. Melgosa

En aquesta ocasió la proposta urbanística constitueix en un pla de ronda o circumval·lació, en sentit estricte, més que un pla d’eixample en malla quadrada, com és el cas del pla de Barcelona d’Iledefons Cerdà (1859) o del Pla de Madrid de Carlos M. Castro (1860).

En Josep Fontseré es formà a les escoles de la Junta de Comerç i fou deixeble de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet. El 1853 obtingué el títol de mestre d’obres i director de camins veïnals. El 1855 treballà per Ildefons Cerdà en els treballs d’aixecament del plànol topogràfic del Pla de Barcelona i el 1859 participà en el concurs de projectes d’eixample per a Barcelona. Amb posterioritat a la seva actuació a Lleida, i a part de diverses obres d’arquitectura, Fontseré destacà en els projectes de jardineria: el Parc Samà de Cambrils (1881) i bona part del Parc de la Ciutadella de Barcelona (1870-1888). Entre la seva obra arquitectònica destaquen aportacions tan singulars com les urbanitzacions del sector entre la Ribera i la Ciutadella (Porxos de Fontseré, 1872), la Torre de les Aigües (1874) o el mercat del Born (1876).

L’any 1861, la Paeria de Lleida va aconseguir l’autorització per enderrocar parcialment la muralla de la ciutat. El mes de maig de 1864, el mestre d’obres barceloní firmà un contracte amb l’Ajuntament pel qual es comprometia, d’una banda, a aixecar el plànol geomètric de la ciutat amb una proposta de correcció de les alineacions dels carrers i de l’altra, a fer una proposta de pla d’eixample. El plànol de l’eixample havia de comptar amb dos elements bàsics: un aixecament bàsic fet a una escala molt detallada (finalment, a 1:300) i un plànol general a escala 1:2000. Fontseré acompanyà aquests plànols amb seccions transversals i longitudinals dels carrers, així com altres aixecaments de detall.

L’interès principal de la Paeria en l’encàrrec a Fontseré era comptar amb un plànol d’alineacions aprovat que donés garantia jurídica a la política municipal de reforma viària interior. D’acord amb les directrius de l’Ajuntament, que volia millorar la connexió del carrer Major amb l’avinguda Blondel. La proposta d’eixample d’en Fontseré, recolzada per un sistema de bulevards o rondes que encerclaven la ciutat vella a la manera de Barcelona, no fou aprovada ni tinguda en compte de forma explícita pels successius ajuntaments. El creixement urbanístic de Lleida es limità inicialment als dos extrems del carrer Major, planificats mitjançant sengles projectes d’eixample obra de l’arquitecte municipal Julio de Saracíbar, els quals foren aprovats l’any 1870. No fou fins al gran pla d’eixample d’Adolf Florensa i Ricard Giralt, de 1922, que es recuperà una part del plantejament de Fontseré, entenent la ronda paral·lela a la muralla com un element estructural bàsic en l’organització del plànol urbà de la ciutat.

Bibliografia:

CATLLAR I GOSÀ, Bernat; ARMENGOL I MENÉN, Pere. Atlas de Lleida. Segles XVII-XX. Lleida: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Lleida; La Paeria, 1987.
 
LLOP, Carles (coord.). Atlas Urbanístic de Lleida 1707-1995. Lleida: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Lleida; La Paeria, 1995.
 
(Carto)grafia: testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (segles XIII-XIX). Jesús Burgueño, textos. [Lleida]: Institut d’Estudis Ilerdencs: Diputació de Lleida, Patronat de Promoció Econòmica, DL 2009.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Municipal de Lleida, Difusió, El document del mes, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Què podem trobar a...?

Què podem trobar a l’Arxiu Gavín: Els programes de Festa Major


Festa Major de Sant Gervasi, 1932L’Arxiu Gavín disposa del fons de premsa en el qual Josep Maria Gavín recollia notícies sobre diverses temàtiques, corresponents a tots els municipis de Catalunya. En conjunt són més de 700.000 articles de premsa i fulletons d’àmbit local. Entre aquesta documentació Gavín també hi guardava programes de les Festes Majors de les diferents poblacions.

Sovint aquest tipus de publicacions no s’han preservat al seu lloc d’origen i s’han perdut, segurament per ser publicacions seriades amb un ús molt específic i limitat. A l’Arxiu Gavín, s’han anat col·leccionant com mostra de la cultura popular i tradicional dels nostres pobles; i entre aquests  en podem trobar de ben curiosos i d’interès cultural i històric, com per exemple un programa de la Festa Major de Sant Gervasi (Barcelona), de l’any 1932.

Des de l’arribada de l’arxiu al Monestir de les Avellanes hem continuat treballant per recollir aquesta documentació. Tothom que disposi de programes de Festes Majors o d’activitats culturals del seu poble i no sap que fer-ne, us invitem a enviar-ho a l’Arxiu Gavín o ha posar-vos en contacte amb nosaltres, per tal que aquest patrimoni documental no es perdi, i estigui a disposició de tothom.

Festa Major de Gracia 1931 Barcelona

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Donacions, El document del mes, Què podem trobar a...?

La butlla pontifícia del papa Silvestre II, una aproximació a la seva història


Tal i com varem explicar en una entrada anterior, la butlla en papir del papa Silvestre II, de l’any 1001, va ser restaurada i des de fa uns mesos torna a estar al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, aquesta es caracteritza per ser un dels  pocs documents en papir que es conserven en el nostre país.

butll

Avui no parlarem de la història de la butlla del papa Silvestre II, sinó recordar que es tracta d’un dels papirs, en llatí, emesos pels papes que solien marcar, a l’Edat Mitjana, els límits territorials dels municipis i les propietats dels abats, dels bisbes i dels comtes.

En aquest cas, es tracta d’una de les 10 butlles papals existents a Catalunya, de les 25 que encara es conserven a tot el món. Les catalanes es troben repartides pel territori, dues a l’Arxiu Capitular de Girona, cinc a l’Arxiu Episcopal de Vic, una a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, i dues a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Les altres 15 butlles papals existents al món es troben a França, Itàlia i Alemanya.

Respecte de l’origen de la paraula “butlla”, aquesta designava en un principi només el segell de plom que acompanyava els documents reials o papals, però al voltant del segle XIII va començar a tenir aquest nom tot el document.

Pel que fa al suport de papir, els historiadors han documentat que es van continuar escrivint esporàdicament documents en papir fins al segle XIV, fins i tot quan ja feia temps que prevalia l’ús del paper. El fet que el suport de la butlla sigui el papir respon a la voluntat de distinció i prestigi per part de la cancelleria vaticana, ja que es tractava d’un material molt car.

Aquest proper dissabte 23 de febrer l’arxiver diocesà i capitular d’Urgell, Mn. Benigne Marquès, gran coneixedor de la documentació medieval i d’aquesta butlla en concret realitzarà una conferència en la qual explicarà el document, el seu contingut i context.

La conferència es farà el dissabte 23 de febrer de 2013 a les 12h al Museu Diocesà d’Urgell.

L’acte s’emmarca en les activitats de difusió de Catalonia Sacra, una iniciativa dels bisbats catalans per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica.

butllasilvestreIIimatge

Anna Esteve

Arxiu Diocesà de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxius, Difusió, El document del mes, Grup d'Arxivers de Lleida, Què podem trobar a...?

Eth Libre Blanc deth Conselh Generau dera Val d’Aran (1632-1659) ja se pòt consultar on line


En hons documentau deth Conselh Generau dera Val d’Aran sonque se consèrven 3 libres d’actes des periòdes 1632-1659, 1772-1832 e 1832-1936. Era administracion dera maxima institucion aranesa ei reflectida enes escrits qu’arremassen aguesti libres.

Eth Conselh Generau sonque s’amassaue per ahèrs fòrça importants. Un cas concrèt abans se solucionaue enes conselhs de vila o enes conselhs de terçon e senon se trapaue solucion passaue a instància deth Conselh. Es amassades se hègen per: Jura deth governador reiau o deth jutge ordinari; visita tara Val d’Aran deth representant reiau; eleccion des oficis (sindic generau, conselhèrs, audidors de compdes); comptabilitat e ahèrs molt grèus tara Val. 

En es sègles XVII-XVIII es institucions politicoadministratives dera Val que regulaven es Ordinacions de 1616 de JuanFrancisco de Gracia continuen foncionant. Er 1 de gèr de 1716, Catalonha perdec es sòns drets, furs e institucions dempús dera Guèrra de Succession Espanhòla. Felip V dictèc eth Decrèt de Naua Planta iniciant ua epòca de centralisme. En Aran era institucion se conservèc, mès es competéncies sigueren cada còp mès redusides en benefici des representants reiaus, qu’a compdar de 1726 presidirien es sessions deth Conselh Generau. Damb era instauracion deth regim liberau en Estat espanhòu, a començaments deth sègle XIX, e era creacion des províncies, er an 1833, era Val d’Aran siguec incorporada ara província de Lhèida. Un an dempús, en 1834, ua Reiau Cedula dera reina governadora suprimic eth Conselh. A despiet dera abolicion d’aguesta institucion, es representants municipaus des pòbles dera Val, des der an 1877 regits per un Ayuntamiento, continuarien amassant-se periodicament en Vielha, mès aguestes amassades ja non aurien cap de poder efectiu.

 

Entre es ans 1994 e 1996, es libres sigueren restaurats per Josep Mª Palau Sallent de Barcelona. En 2009, era empresa Artyplan les digitalizèc laguens deth Plan de digitalizacion “Esteve Gilabert Bruniquer” promoigut pera Subdirecció General d’Arxius deth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalunya.

Eth libre deth sègle XVII coneishut coma “Libre Blanc” ja se pòt consultar on line damb era opcion “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” des Archius dera XAC. Lèu se poiràn consultar es des sègles XVIII e XIX.

1 comentari

Filed under Arxius, Difusió, El document del mes, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni

El “Boletín del Colegio Valldemia”, el primer butlletí escolar català


Aquest gener el document del mes el dediquem a una publicació escolar que es conserva a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, i concretament al fons històric del col·legi marista Valldemia de Mataró.

El col·legi Valldemia fou fundat l’any 1855 a Mataró. En un inici duia el nom de Colegio Cataluña, però ben aviat adoptaria el nom d’un dels seus fundadors, l’escolapi Hermenegildo Coll de Valldemia. Es tracta d’una escola ben particular, ja que fou fundada als afores de Mataró en un amplíssim terreny ajardinat i envoltat de camps de conreu. Els seus fundadors, vinculats als Escolapis, havien marxat a Cuba on van fundar diverses escoles. En tornar d’allí projectaren el col·legi Valldemia segons els exemples que havien vist a l’estranger, amb el propòsit de convertir-lo en un centre de renovació escolar i de prestigi. Després d’uns anys d’esplendor, la mort del fundador i director va fer minvar de forma progressiva tant la influència com el prestigi de l’escola. És en aquest moment que es lloga l’escola als Germans Maristes per a què se’n facin càrrec i en recuperin el prestigi, adquirint-lo definitivament uns anys més tard.

Durant la primera etapa de funcionament de l’escola es fundà el Boletín del Colegio Valldemia, que es començà a publicar l’any 1868 com a òrgan de comunicació entre el col·legi Valldemia i les famílies dels alumnes. En un inici va tenir una periodicitat trimestral i a partir de 1878 passà a ser de caràcter anual. La primera època de publicació del butlletí va finalitzar l’any 1888.

La principal curiositat d’aquest butlletí és que és considerat el primer butlletí de caràcter escolar editat tant a nivell català com espanyol. En aquest sentit és el primer butlletí que es publica amb l’objectiu de fer de mitjà de comunicació entre l’escola i les famílies, informant de la institició, dels serveis que oferia i del seu nivell d’excel·lència.

Pel que fa al seu contingut els articles es refereixen als aspectes princials del funcionament de l’escola: professors, assignatures, horaris, programes d’estudi, condicions de l’internat, mesures disciplinàries, activitat religiosa, esportiva, festes, etc. A més en els editorials s’hi reflecteixen algunes de les preocupacions pedagògiques del moment, entre altres coses ja s’hi pot veure les polèmiques entre escola pública i privada.

Dades extretes de:

Moral, Joan J. Maristes cent anys a Mataró 1887-1987. Mataró: Col·legi Maristes Valldemia, 1988
Corredera, Eduardo. Páginas de Historia Marista, 1886-1936. Monestir de les Avellanes, 1986
Educació i Història: revista d'història de l'educació. Societat Catalana d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, n. 7 (2005)

 

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, El document del mes, Grup d'Arxivers de Lleida

Per Nadal, cada dia un cantoral


Aquest mes amb motiu de les festes nadalenques el document del mes està dedicat a un dels cantorals conservats a l’arxiu Capitular de Lleida, rellevant per les seves imatges il·luminades.

A l’Arxiu Capitular de Lleida es conserven 42 cantorals que abasten del segle XVI al segle XVIII, tenen un pes mig de 40 quilos, i unes mesures que oscil·len entre 750 i 850 mm d’alçada i 550 i 650 mm d’amplada. Les enquadernacions, de la majoria, estant reforçades amb elements metàl·lics, i alguns exemplars conserven les rodes a la part inferior i així com el tirador de pell per facilitar el seu transport. Les dimensions d’aquests còdexs resten justificades per la participació dels diferents cantors en la litúrgia cantada, i la necessitat de poder veure amb claredat la partitura i la lletra a certa distància.

 El cantoral CA_0024 que us presentem avui, amb 795 mm d’alçada, 560 mm d’amplada i 75 mm. de gruix, està enquadernat amb tapes de fusta folrades amb pell, amb reforços metàl·lics horitzontals i verticals, tirador de pell i tancaments metàl·lics. Constituït per 99 folis en pergamí cal·ligrafiats en gòtica formada i notació musical quadrada sobre pentagrama.  El foli 1 ens dona informació sobre l’any en que fou reformat, tot i essent el manuscrit de finals del segle XV, el sacerdot francès Josep Dargein deixa constància en aquest foli de la data en que va efectuar les modificacions, any 1793.

L’antífona és un tipus de cant litúrgic que consisteix generalment en una melodia relativament breu, de tonalitat sil·làbica senzilla que serveix de tornada en cantar els versos d’un salm o càntic.

En el foli XLII vers podem llegir “In die natalis Domini. Officium” és a dir que comença l’ofici del dia de Nadal, amb l’introit: “Puer natus” que fa la doble funció d’acompanyar l’entrada dels celebrants, mentre es dirigeixen a l’altar, i d’ubicar als fidels des del començament en l’esdeveniment que es celebra. El text emprat és llatí, la llengua oficial de l’Església Catòlica.

Destaca la “P” majúscula bellament il·lustrada amb l’escena de la Naixença i l’Adoració al Fill de Déu. Aquesta iconografia està basada en les revelacions de Santa Brígida de Suècia o Santa Brígida de Vadstena, de qui els seus pares van redactar una biografia per promoure el procés de canonització després de la seva mort, que es produí a l’any 1373. El 1391 el Papa Bonifaci IX la va canonitzar amb solemnitat. En una part d’aquestes revelacions Santa Brígida descriu que junt a la Mare de Déu havia “un recatadíssim ancià” Josep “i els dos tenien un bou i un ase, els que després d’entrar en la cova, els va lligar al pessebre, aquell ancià, i va portar a la Verge una candela encesa, que va fixar en la paret i es va sortir fora per no estar present al part”. Després del part, la Mare de Déu amb “els cabells estesos per l’esquena, bells com l’or” adorava al seu Fill “del qual sortia tan inefable llum i tanta esplendor, que no podia acomparar-se amb el sol”.

També destaca la iconografia que envolta la imatge, des dels cérvols a la part inferior, com l’ós i el lleó enfrontats a la part superior, motius comuns en l’heràldica, així com la riquesa dels motius vegetals que orlen tot el foli. Dins la P majúscula i sota l’Infant Jesús, el cor d’àngels canta la bona nova, mentre l’escena es presidida per la mirada de Déu, en la part central superior de l’arc de la “P”.

El Nadal hauria de recuperar el veritable sentit de la celebració i anar més enllà del sentit material que avui dia ens envaeix per arreu, hauria de ser profundament espiritual, profundament humà, i assolir el seu caire diví amb la manifestació més sincera de l’amor. La Naixença sempre ha estat i és motiu de joia i alegria, i l’amor implícit, en aquest inici vital, ens pot dur més enllà que qualsevol dels camins que puguem triar en aquesta vida.

Des de l’Arxiu Capitular us volem trametre els millors desitjos per aquests dies que s’aproximen i ho fem amb aquesta felicitació de Nadal:

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, El document del mes

La Diputació de Lleida i el foment de la milícia


Després que les Diputacions fracassessin en el seu intent d’arrelament com a òrgan institucional acabat el Trienni Liberal, la de Lleida –concretament al 30 de maig de 1836- començava a funcionar novament amb la clara intenció de fomentar la instrucció pública, establir contribucions justes, obrir canals i camins i millorar l’equipament de la Milícia Nacional.

Precisament aquest darrer objectiu prendria el màxim protagonisme degut a que just en aquell moment a la província de Lleida es donava un dur enfrontament amb els carlistes. Reial Decret de 26 d’agost de 1836 i Ordre de 13 d’octubre de 1836 de la "Junta de Armamento y Defensa" de mobilització de la Milícia Nacional de la Província de Lleida.Per aquest motiu la Diputació, per mitjà de les Juntes d’Armament i Defensa, es va convertir en una institució que liderava la guerra de liberals contra carlins. En gran mesura la Diputació de Lleida va realitzar les escomeses de la Junta d’Armament i Defensa pel que fa a la recerca de recursos i al control polític i foment de les milícies. Tot i això, els ajuntaments també es veieren en la necessitat de proveir recursos per a la guerra, sobretot en aquells moments en els que la duresa de la guerra assolava la demarcació de Lleida.

En els presents documents, l’un de l’agost i l’altre del desembre de 1836, es donen directrius tant pel que fa a les funcions concretes de les Diputacions per al reclutament i l’assoliment de recursos pel seu manteniment de la Milícia Nacional i a la Junta d’Armament y defensa per a la mobilització dels homes que l’havien de composar.

Aquesta documentació forma part del fons de les Guerres Carlines de la Diputació que va des dels anys 1832 fins el 1877 i pot ser consultada directament en línia en el web de l’arxiu de la Diputació de Lleida.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, El document del mes, Grup d'Arxivers de Lleida