Famílies amb disputes seculars. Odis, enveges i revenges que esclataven violentament. Batlles corruptes, veguers parcials i parents que s’unien a les quadrilles dels bàndols en guerra. Un terreny adobat per al bandolerisme que imperà a l’Urgell dels segles XV i XVII.
Inauguració 7 de desembre a les 19h
Del 8 de desembre al 29 de gener – Arxiu Comarcal de l’Urgell
Informació extreta de la pàgina web de la XAC- ACUR
Aquest any commemorem els 100 anys del naixement d’en Guillem Viladot i Puig, escriptor i creador polifacètic nascut a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Per a celebrar-ho i recordar-lo presentem una exposició que recorre la seva vida i la seva obra.
Fill de farmacèutics, en Viladot també es dedica a aquesta professió per tradició familiar. Tot i això les seves inquietuds van superar els camps científics. Apotecari, escriptor, artista indisciplinat i insubornable, va crear i recrear una obra total, de la qual fem un repàs en aquesta exposició.
Estructurada en diversos àmbits:
En cadascun d’aquests àmbits, i a través de fotografies, documents, textos publicats i manuscrits originals de les seves obres i altres element generats pel seu poder creatiu, podem descobrir les diverses “cares” d’aquest creador i totes les facetes de la seva activitat creativa. La major part d’aquests documents provenen de la Fundació “Lo Pardal” que custodia el llegat documental i artístic d’en Guillem Viladot, un llegat que ha organitzat i descrit la Teresa Ibars, arxivera i responsable del Servei d’Arxius de la Diputació de Lleida, i que ha donat origen a aquesta exposició.
Dates d’exposició: del 10 d’octubre al 2 de desembre.
Inauguració: 10 d’octubre a les 19h amb l’Assistència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el Director de Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull
Horari: matins laborables, de 9 a 14h
tardes laborales, de dilluns a dijous de 15 a 17.30h; divendres, fins les 16.30h
Del 6 al 30 de setembre podeu visitar aquesta exposició que naix de la recerca realitzada per l’historiador Josep Calvet en relació als ciutadans deportats als camps de concentració nazi, un dels episodis menys coneguts de la història de la Guerra Civil i la postguerra.
La recerca d’en Josep Calvet, premiada amb la X Beca Mossèn Jesús Castells promoguda per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, va permetre identificar a 17 persones, setze homes i una dona, nascudes o residents al Pallars Jussà que van patir l’horror dels camps nazis. De totes elles, 10 van morir i només 7 van sobreviure a la deportació. Aquesta exposició és un homenatge a totes elles i a totes les persones que ho van patir.
D’alguns d’ells l’historiador va trobar referències al nostre Arxiu, als fons del Centre Penitenciari de Ponent, el Govern Civil i el Tribunal de Responsabilitats Polítiques.
Del 6 al 30 de setembre. Laborables, de 9 a 14h
Informació extreta de la pàgina web de la XAC/ Arxiu Històric de Lleida
Aquesta tarda, a les 18h, l’Arxiu Comarcal de la Segarra, inaugura una exposició sobre “100 anys del Sindicat Agrícola de Cervera i comarca”. L’exposició es podrà visitar fins el divendres 7 d’octubre, en el mateix horari de l’arxiu.
Informació extreta de les xarxes socials de l’Arxiu Comarcal de la Segarra @acsegarra1
El document es podrà veure al Musèu dera Val d’Aran fins al 6 de març
En la Col·lecció Val d’Aran, dipòsit de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida es conserva una partitura del “Miserere” que podria ser de principis del segle XIX. Aquest document pot estar relacionat amb altres dos documents del fons. El primer és una fundació de misses i un “Miserere” cantat en l’altar de la Santa Creu de l’església de Sant Andreu de Salardú a favor de Francesc Moga Pont de Gessa l’any 1709. El segon és un verbal entre Francesc Mola, prevere de Bagergue i col·lector dels redits de l’ermita de Santa Maria de Montgarri, i Pablo Amiell, llaurador de Gessa. En aquest verbal es demana que Amiell pagui els diners que deu per una fundació de cant des de les festes de Pasqua de Resurrecció fins a Tots Sants feta per Miquel Amiell, avi de Pablo. El cant és un “Miserere” fundat en aquesta ermita de Montgarri per la casa dels Amiell. El document diu que aquesta composició és cantada per Joan Cuy de casa Geronia. La creació d’aquesta fundació és data en 1712.
La lletra del “Miserere” prové de la versió de la “Vulgata” llatina i del salm 51, escrit segons la tradició pel rei David en presència del profeta Natan. La partitura conservada a l’Arxiu és polifònica, concretament per a tres veus. En ella hi ha dues peces diferents. Una titulada “Miserere a tres voces” i la segona “Otro Miserere”. La música més coneguda d’aquest salm és la que va fer el músic Gregorio Allegri en el segle XVIII. Aquesta composició va ser creada per ser cantada a la Capella Sixtina durant les matines dels dimecres i divendres de Setmana Santa. El Vaticà va mantenir aquesta obra en secret durant cent trenta-dos anys. Sota pena d’excomunió, es va prohibir la còpia, execució o divulgació d’aquesta. Aquest secret i prohibició va acabar amb la visita que el jove de catorze anys, Wolfgang Amadeus Mozat, fa al Vaticà. Mozart la transcriu al paper de memòria després d’escoltar-la una única vegada.
La partitura participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu” organitzada pel Musèu dera Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 6 de març de 2022.
El document ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.
Grup d'Arxivers de Lleida 