17 juny 1991. 30 anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran


Una exposició virtual recorda amb imatges d’aquell dia històric

Aquest 17 de juny de 2021, se celebren els trenta anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran. A l’Archiu Generau d’Aran es conserva l’àlbum de fotos d’aquell dia històric i l’exposició virtual vol reviure’l.

El 3 d’agost de 1990, es publicava en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1326 la Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, coneguda com a Llei d’Aran. Aquesta llei restablia el sistema institucional tradicional aranès, el Conselh Generau d’Aran i la figura del Síndic d’Aran, encarnat en els històrics terçons com a principals institucions de l’organització administrativa pròpia de la Val d’Aran. En restablir aquestes institucions es va fer un acte de reparació històrica. Cal recordar que el Conselh Generau dera Val d’Aran va ser suspès en 1834.

El 17 de juny de 1991, va ser el dia elegit. A l’església de Santa Maria de Mijaran, lloc simbòlic vinculat a les antigues institucions araneses, es va constituir la Mesa d’edat present a l’acte, donant compliment a l’article 14 de la Llei 16/1990. La Mesa era formada per Miquèu Almansa Calzado, conselhèr de més edat, i Rafael Sanmartí Alvarez, conselhèr de menys edat. Actuava com a secretari el conselhèr Francesc Medan Joanmartí. Una vegada comprovades les credencials presentades per tots els conselhèrs generaus, aquests van presentar jurament o prometença i van prendre possessió del seu càrrec.

L’elecció del Síndic d’Aran, òrgan del Conselh Generau d’Aran, es va celebrar a la seu de l’aleshores Conselh Comarcau dera Val d’Aran, situat a l’edifici Çò de Saforcada de Vielha. En el seu interior es va procedir a la votació per part dels conselhèrs generaus: Victor León Plana i Jaime Geli Noguero en representació del terçon de Pujòlo; Jesús Rodríguez Martínez i Rafael Sanmartí Alvarez en representació del terçon d’Arties e Garòs; José Calbetò Gimenez, Amparo Serrano Iglesias, Albert Solà Castel i Pepita Caubet Delseny en representació del terçon de Castièro; Santiago Vidal Ordóñez en representació del terçon de Marcatosa; Francisco Medan Juanmartí en representació del terçon de Lairissa i Pilar Busquets Medan, Emilio Medan Ané i Miquèu Almansa Calzado en representació del terçon de Quate Lòcs. Havent obtingut, Pilar Busquets Medan 7 vots, a la primera votació, que representen la majoria absoluta, la Mesa d’edat la proclama Síndic del Conselh Generau d’Aran.

Pilar Busquets Medan, ja com a Sindica d’Aran va pronunciar aquestes paraules: “Voi arregraïr era fidança qu’auetz depausat ena mia persona, en tot encoratjar-vos a prebotjar es condicions entà qu’era libertat e era egalitat der individu e des grops enes quaus aguesti s’intègren, siguen reaus e efectiues ena Val d’Aran, e entà qu’eth Conselh Generau pogue assumir es competències que li a de delegar o assignar era Generalitat de Catalonha cossent damb çò que prevé era Lei que restablís e actualise era organizacion administratiua pròpia d’Aran, en tot hèr un acte de reparacion istorica”.

El Conselh Generau d’Aran és la principal institució de govern de la Val d’Aran. El formen el Síndic, el Ple i la Comissió d’Auditors de Comptes.  El 13 de febrer de 2015, la cambra legislativa catalana aprova una nova Lei d’Aran, la Lei 1/2015, del 5 de febrer, deth regim especiau d’Aran. Amb aquesta aprovació s’articulava el legítim dret i la justa aspiració d’un ampli sector de la població aranesa, expressat a través dels seus representants polítics, d’assolir un major nivell d’autogovern, adoptants la composició, les competències i el funcionament del Conselh Generau d’Aran als nous reptes, necessitats i aspiracions de la societat aranesa contemporània. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinen la llei reguladora del règim especial i la resta de lleis aprovades pel Parlament i facultats que la llei li atribuís.

Coneix  l’exposició “17 junh 1991. 30 ans deth restabliment deth Conselh Generau d’Aran”

Archiu Generau d’Aran

Exposició “Candor i Coratge. Testimonis documentals de les relacions Catalunya-Japó al segle XX conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya


Del 12 d’abril al 31 de maig us convidem a visitar l’exposició itinerant organitzada conjuntament per l’Arxiu Nacional i el Consolat del Japó a Barcelona, que recull l’evidència documental de les relacions teixides durant tot el segle XX entre Catalunya i Japó, unes relacions de tipus cultural, institucional i comercials.

La mostra explora les relacions existents entre Catalunya i el Japó, unes relacions travades a poc a poc, d’aquí les paraules “Candor i coratge” (extretes d’un vers manllevat al poeta Carles Riba) perquè, d’una banda s’han basat sempre en l’admiració mútua de les dues cultures, molt diferents, però sempre evocadores per a ambdós pobles. De l’altra, per l’empenta i la iniciativa necessàries que calen per a mantenir contactes, relacions i intercanvis entre comunitats tan allunyades físicament. 

L’exposició vol ser un tast suggeridor d’aquest intens intercanvi cultural, institucional i econòmic que, des de l’època de les exposicions internacionals de Barcelona (1888 i 1929) i, en el decurs del segle XX, han mantingut i intensificat tant Catalunya com el Japó. 

2019_Cartell expo Japó

La mostra s’articula en tres àmbits: el primer, fa un repàs gairebé cronològic de les relacions i visites institucionals i de caire comercial japoneses a Catalunya o a l’inrevés. Hi ha els testimonis de les visites oficials a Barcelona de delegacions nipones en ocasió de la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit de l’any 1921; la visita dels vaixells escola japonesos els anys 1926 i 1934; o bé les visites dels prínceps Takamatsu l’any 1930 i les de l’emperador Akihito i de l’emperadriu Michiko els anys 1985 i 1994. També mostra la presència destacada del Japó a les grans exposicions internacionals celebrades a Barcelona (1888 i 1929), i en diferents edicions de la Fira internacional de Mostres durant la segona meitat del segle XX. La presència comercial catalana al Japó es centra en el paper desenvolupat a partir de l’any 1985 pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) o des del 1987 pel Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA); organismes fusionats l’any 2008 en l’agència ACCIÖ, que actualment segueix operant a Tòquio a través de la seva oficina de promoció.

El segon àmbit de l’exposició presenta la fascinació que, des de la dècada del 1870, tenen els barcelonins i els catalans en conjunt, tant pels espectacles com pels objectes artístics que arriben des del país nipó. Molts artistes i burgesos de l’època es van convertir en bons col-leccionistes i aviat van aparèixer “museus privats” on es podien admirar valuoses peces d’art japonès. Les noves influències artístiques del Japó van arribar de la mà de la ceràmica, la laca i, principalment, dels ukiyo-e (les xilografies) japoneses. En aquest bloc expositiu es podrà veure el pas per Barcelona del lluitador i teòric del jujutsu, el japonès Sadakazu Uenishi “Rakú”; els equilibristes o “jongleurs japonesos” Mikasa-Chokichi; una lluita de Sumo o la presència a Barcelona de Yoshitaro Tae, el pescador de perles japonès que va introduir la pesca submarina a Catalunya. Pel que fa a la presència cultural catalana al Japó, cal destacar l’impacte i la repercussió del viatge que el mestre Pau Casals hi va fer l’any 1961.

El tercer àmbit recull la influència de la poesia japonesa en la catalana, posant en relleu una selecció de poemes tanka creats pel poeta, escriptor, filòleg i humanista Carles Riba.

Des de l’Arxiu Històric també hem volgut fer la nostra petita aportació, amb la reproducció de l’expedient d’autorització per a celebrar un acte hispano-japonès, que es va dur a terme a Artesa de Segre l’any 1942. La fascinació pel Japó també va arribar a les nostres terres.

SCAN2431

Dates: del 12 d’abril al 31 de maig de 2021

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida. Entrada lliure

Horari:

  • Matins: de dilluns a divendres, de 9 a 14h
  • Tardes: dimarts i dijous, de 15.30 a 17.30h

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Inauguració de l’espai “Exposicions Virtuals” a la web de l’Archiu Generau d’Aran


En aquest nou espai es poden visitar quatre exposicions de producció pròpia elaborades a través de CALAIX

Calaix és el dipòsit digital dissenyat per emmagatzemar, preservar i facilitar l’accés a materials digitals (documents a text complet, imatges, plànols…,) del Departament de Cultura i està obert a la incorporació d’altres col·leccions digitals d’interès de l’administració de la Generalitat o d’altres institucions revistes, monografies, fotografies, etc.). Calaix és un projecte del Departament de Cultura promogut i gestionat per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Durant el segon semestre de l’any 2020, l’Archiu Generau d’Aran va treballar en la producció de quatre exposicions virtuals a través de Calaix.

La primera, inaugurada el juny de 2020 i titulada Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon, mostra els esbossos i dibuixos que Gourdon va fer durant les seves excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i els seus viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

Les altres tres exposicions son productes virtuals elaborats al voltant del Bicentenari de la Casa deth Senhor d’Arròs (1820-2020). L’edifici d’estil neoclàssic és la seu de l’Arxiu.

La primera, titulada Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020, explica la història de les famílies Subirà i Ademà des del segle XVI fins al XX. El matrimoni de l’hereva de la família Subirà d’Arròs, Maria Antònia, amb un Ademà d’Arró, Francisco, transformarà el seu patrimoni i el paisatge urbà d’Arròs. D’un gran enriquiment al segle XIX es passarà, a principis del segle XX, a la decadència i al tancament de la casa en mig d’històries i llegendes. El seu ressorgiment començarà a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan acollís l’Ajuntament i l’Escola d’Arròs i Vila, i finalitzà quan es rehabilitarà, entre els anys 1995 i 1998, per albergar la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i l’Archiu Generau d’Aran.

La segona, titulada Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor, vol donar a conèixer l’estil Neoclàssic a través de l’edifici de la Casa deth Senhor. En ell es poden veure moltes de les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que és de moda en el moment del projecte i de la construcció, entre 1811 i 1820, d’aquesta casa situada en el petit poble aranès d’Arròs.

La tercera, titulada “Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”, mostra els papers “pintats”  instal·lats en una de les petites habitacions de la primera planta de la casa, segurament habilitada com a petit salonet. La panoràmica era una decoració pròpia de salons de famílies burgeses de França. A la Casa deth Senhor, la família Ademà Subirà instal.la una peça original de Joseph Dufour, datada al voltant de 1812, i coneguda com Les Ribes del Bòsfor. En ella es pot veure una imatge idealitzada de les dues ribes de la ciutat turca d’Istanbul. Les obres de rehabilitació de l’edifici de la Casa deth Senhor en 1995 la van fer desaparèixer. Un treball d’investigació realitzat des del mateix Arxiu l’ha volgut posar en valor i donar a conèixer.

Panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” a la Casa deth Senhor. Fotografia Joaquim Castells, 1981

Coneix l’espai “Exposicions Virtuals” de l’Archiu Generau d’Aran

Archiu Generau d’Aran

L’IEI presenta la primera exposició monogràfica dedicada al fotògraf lleidatà Josep Gómez Vidal


La mostra es pot veure a la Zona Zero de l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al 7 de febre del 2021 i recull una selecció d’imatges representatives del seu treball entre els anys 1950 i 1968

El seu arxiu, de més de 700.000 fotos, va ser donat pel seu fill a l’IEI l’any 2018, i actualment es troba en procés d’inventari i catalogació per Servei d’Audiovisuals de la casa

Sota el títol ‘Gómez Vidal. Repòrter’, l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha presentat aquest dijous la primera exposició monogràfica dedicada al fotògraf lleidatà Josep Gómez Vidal (La Pobla de Segur, 1921-Lleida, 2005), una figura cabdal en la història del fotoperiodisme a les terres de Ponent.

La mostra, que es podrà visitar a la Zona Zero de l’IEI fins al proper 7 de febrer de 2021, recull una selecció de fotografies pertanyents al seu arxiu de negatius que configuren un compendi representatiu del millor treball fotoperiodístic de Gómez Vidal realitzat entre els anys 1950 i 1968, època en què es va consolidar professionalment com a fotoperiodista. Totes les fotografies de la mostra foren publicades en el seu moment tant en la premsa diària -bàsicament al diari ‘La Mañana’, encara que també n’hi ha que es van difondre en periòdics d’àmbit estatal com ‘La Vanguardia’-, com en revistes d’informació i actualitat local, com ara ‘Labor’ i ‘Acento’, de les quals Gómez Vidal n’era el fotògraf titular.

De formació autodidacta, Gómez Vidal va iniciar la seva trajectòria l’any 1945 com a col·laborador gràfic d’esports a ‘La Mañana’, llavors l’únic rotatiu de la província. Poc després, a principis dels anys 50, decideix professionalitzar-se i ràpidament es consolida com el reporter gràfic del diari, punt de partida d’una dilatada relació professional amb el mitjà que es va allargar fins al 1985 i que va compartir amb el seu fill Jordi des de finals dels anys 60. Aquesta vinculació amb el periòdic va erigir Gómez Vidal en un fotògraf hegemònic en el context de la premsa lleidatana de la segona meitat de segle XX, així com en el notari gràfic de tota classe i dimensió d’esdeveniments històrics, socials, culturals i esportius del territori. A banda del seu treball com a fotoperiodista professional, es va dedicar també al reportatge social, la fotografia institucional o el negoci del revelat i venda de material fotogràfic en una coneguda botiga del carrer Major.

El seu arxiu, més de 700.000 imatges que abracen des de la postguerra fins als inicis de la democràcia, es troba avui en dia a cura del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, després que l’octubre del 2018 es formalitzés la seva donació per part del seu fill, Jordi Gómez Payà. El fons, format majoritàriament per negatius de 35 mm, encara que també inclou negatius de format mitjà, positius originals i pel·lícules, es troba actualment en procés d’inventari i catalogació.

L’exposició, comissariada per Josep Ignasi Rodríguez Duque i Oriol Bosch Bausà, també inclou un petit apartat dedicat a la breu però interessant obra cinematogràfica de Gómez Vidal, realitzada paral·lelament a la seva trajectòria com a reporter gràfic i que testimonia esdeveniments o temes d’actualitat que el fotògraf havia copsat també amb la seva càmera fotogràfica.

Informació extreta de la pàgina web de l’IEI

Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida