Exposició commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics a la Seu d’Urgell


Del 27 de juliol al 10 de setembre una exposició ubicada a la sala Sant Domènec rememora la fita olímpica de la ciutat de la Seu d’Urgell com a subseu Olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992 que van tenir lloc a la nostra ciutat de l’1 al el 6 d’agost d’aquell any. La mostra, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conjuntament amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell recupera del passat, que forma part del present a través d’una vívida memòria col·lectiva, una mostra integrada per més de 300 elements on destaca, especialment, una nodrida presència de cartells oficials dels Jocs, a més de diverses fotografies i material audiovisual, documents i objectes procedents de diferents particulars, entre ells, la Fundació Barcelona Olímpica.

L’exposició, que es desplega de forma temàtica a través de les capelles laterals i l’absis de l’antiga església de Sant Domènec, recorre els principals esdeveniments vinculats amb els Jocs Olímpics celebrats a la Seu d’Urgell: els antecedents esportius que culminaren amb la incorporació, per primer cop a la història, del eslàlom dins del programa olímpic; la configuració de la subseu olímpica; la canalització del Segre i la construcció del Parc així com espais destinats a informació estadística sobre participants, resultats i presentació de dades rellevants imprescindibles per a la contextualització de l’esdeveniment olímpic a la nostra ciutat. Un espai destacat es dedica al Parc del Segre com a gran testimoni i llegat dels Jocs Olímpics que esdevé, des de la seva creació, un referent nacional i internacional de les principals competicions de piragüisme.

En concret, l’itinerari recorre la història olímpica de la Seu d’Urgell partint dels antecedents per acabar en el llegat encara vigent i es desplega en els següent àmbits:

1.- La incorporació de l’eslàlom en el programa Olímpic

2.- La Seu d’Urgell: subseu olímpica

3.- La canalització i la construcció del Parc

4.- Olimpíades 1992: Equips organitzatius, atletes, voluntaris, resultats i medaller

5.- El llegat olímpic: El Parc Olímpic del Segre

6.- Les competicions internacionals

7.- Visió general: Dades generals, cronologia i competicions

L’exposició s’ha produït a partir dels fons, d’entitats i institucions esportives, ingressats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com són el fons del Club Cadí Canoë-Kayak, equip olímpic, el fons del Parc del Segre, instal·lació olímpica i el fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell en tot el relacionat amb la gestió de l’esdeveniment olímpic de Barcelona ’92 (fons fotogràfic, projectes d’obres, pressupost, actes del Ple, etc.). També incorpora diferents documents de fons i col·leccions privades.

Consulta el díptic de l’exposició

Us animem a compartir aquesta exposició a través del hashtag #FemEsportArxiu

L’esport i els arxius a Catalunya

A Catalunya hi ha uns 2.000 clubs esportius de més de 40 anys i aproximadament uns 100 clubs de més de 100 anys, així com 69 federacions esportives i més de 600.000 llicències esportives. Els fons documentals d’aquestes entitats esportives són un veritable tresor del patrimoni documental català. En aquest sentit, els arxius catalans són una garantia per a la recuperació, conservació, tractament i difusió dels fons dels clubs i federacions esportives. Aquesta implicació dels arxius permet preservar la seva memòria esportiva i projectar la seva identitat.

Per tal d’impulsar una acció conjunta dels arxius catalans i les entitats i federacions esportives el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials i el Consell Internacional d’Arxius, promouen el projecte “Fem esport, fem arxiu”. Aquest projecte es crea amb la voluntat de recuperar i conservar tota la memòria de les associacions i entitats esportives catalanes que al llarg de la història. El projecte té la missió de posar en valor el patrimoni documental dipositat en els arxius catalans, els fons d’entitats i clubs esportius, federacions, però també de forma complementària vol donar suport a una correcta gestió documental d’aquestes entitats.

La inauguració va ser presidida per l’alcalde Albert Batalla custodi actual del llegat olímpic, l’exalcalde Joan Ganyet, impulsor i artífex dels Jocs; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura en representació de l’Arxiu Comarcal; Ramon Ganyet, director de la subseu olímpica el 1992 i autor del llibre vinculat a l’exposició Els Jocs Olímpics i el Parc del Segre; Jean Michel Prono, president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa; Pere Miró, Director General Adjunt del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i, tancant l’acte, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport.

A l’acte van assistir unes 300 persones entre esportistes, representants dels clubs i federacions, voluntaris olímpics i ciutadans en general.

Aquesta informació està extreta del web de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Anuncis

RWD. Una performance art d’Angeliki Avgitidou a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


Quan diem que els arxius no són Cultura per se, sinó que són dipositaris de documents i informacions que després l’usuari extraurà per diferents raons (defensar drets, demanar rendició de comptes, recuperar memòria, fer història…) i els utilitzarà o no com element base d’un relat o producte nou que potser o no cultural, ens referim a experiències com aquesta que es desenvoluparà a l’Arxiu comarcal de l’Urgell el dissabte 14 de juliol

L’artista i performer grega Angeliki Avgitidou s’ha inspirat en els arxius fotogràfics de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per tal de produir una performance art.  ‘RWD’ mostra la memòria com una facultat imperfecta que el nostre esforç per mantenir-la com una obligació falla indefectiblement. Amb la participació de Marta Ricart. 

Dissabte 14 de juliol a les 20h 

Activitat oberta

(Informació extreta de la web de la XAC)

Exposició: “Lo bestiar. Evolució dels costums ramaders a la Terreta”


Del 2 al 31 de juliol es podrà visitar al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

LO BESTIAR ha estat la denominació que s’ha utilitzat sempre a la Terreta per a referir-se al ramat d’ovelles i de cabres que ha constituït el principal mitjà de vida dels seus pobles.

Aquesta recerca s’emmarca dins dels interessos de L’Associació pel Patrimoni de la Terreta, a saber, la recuperació –per tal que en quedi constància documental per a les generacions futures- d’alguns estils de vida definitivament periclitats. És aquest l’imperatiu que els mou a aprofundir en la recuperació del nostre llegat etnològic en uns moments en què la vertiginosa transformació dels usos i costums associats al món de la ramaderia fan que segons quines practiques que havien estat tradicionals tinguin cada cop un caire més exòtic.

Aquesta exposició s’entreté en alguns aspectes de l’activitat ramadera del darrer mig segle.

Centrat en l’àmbit de la Terreta, s’inicia amb un cop d’ull al fenomen de la transhumància i aporta una descripció de les principals cabaneres que la travessen, alhora que presenta un recull bastant exhaustiu de les marques de pega i d’orella dels diferents senyals de bestiar, la majoria dels quals, degut a l’èxode massiu que va patir la nostra comarca –sobretot durant els anys seixanta- fa temps que ja han passat avall.

 

Segueix amb un repàs a les diferents feines que cal anar escometent durant l’anyada: xollar, marcar, conllocar…. Aquest repàs serveix per constatar d’una manera evident la profunda evolució que ha tingut lloc durant aquests darrers anys en les maneres de treballar amb el bestiar. Aquest canvi radical també es pot observar en les tècniques i els productes que s’utilitzaven tradicionalment per a fer front a les diferents malures i que han estat substituïts per un seguit de productes farmacèutics específics completament desconeguts fa una quarantena d’anys. Dediquem també un apartat a mostrar els elements més sumptuaris de la ramaderia: el món dels crabons/crestons i la seva esquelleria.

Aquesta liquidació d’unes maneres de fer és també constatable en l’àmbit de la llengua: el fet que una bona part dels pastors actuals provinguin de fora de les nostres contrades posa en perill tot el patrimoni lingüístic associat al món del bestiar.

Tríptic de l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975


Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.

Exposició “Del camp a la casa. Els poblats de colonització de les Terres de Ponent”


Del 9 de maig al 29 de juny podeu visitar aquesta exposició sobre els pobles de la zona del canal de Catalunya i Aragó construïts per l’Instituto Nacional de Colonización, un fons que es conserva a l‘Arxiu Històric de Lleida.

Una de les institucions més importants de la política franquista i que es va constituir en símbol propagandístic del “Nuevo Estado” va ser l’Instituto Nacional de Colonización (INC), creat un cop acabada la Guerra Civil amb la voluntat de contrarestar les reformes agràries iniciades en temps de la II República. Al Segrià, en una part de les terres regades pel canal d’Aragó i Catalunya i on existia una concentració de terra en poques mans, es van inciar els plans de colonització que van desenvolupar els nous nuclis urbans de Sucs, Suquets, Gimenells i Pla de la Font.

 

I justament aquesta exposició es centra en els projectes de construcció dels poblats de l’àrea que des de l’INC es definia com la zona del Canal d’Aragó i Catalunya: Gimenells (1945), Sucs (1948), Pla de la Font (1955) i Vencillón (1961), a la província de Huesca. Una mostra que té un llarg recorregut que comença el 2014 arran del treball realitzat pels alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Ramon Llull entorn aquest fons dipositat a l’Arxiu, dirigit i coordinat per l’arquitecta i professora d’aquesta Universitat Mercè Bosch i Roma.

Fruit d’aquest treball, l’exposició que avui podeu veure a l’Arxiu es va inaugurar a la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el 2016 i,  el 2017,  va iniciar la seva itinerància pels pobles protagonistes. Ara finalitzem aquest periple pel lloc de partida, l’Arxiu Històric de Lleida, ja que en l’Any  Europeu del Patrimoni, també volem posar en valor l’arquitectura d’aquests pobles i la documentació d’aquests fons que conservem a l’Arxiu.

Lloc: vestíbul i sala d’actes de l’Arxiu Històric de Lleida, carrer Governador Montcada s/n

Dates: del 9 de maig al 29 de juny de 2018, en l’horari habitual de l’Arxiu

Informació extreta de la web del XAC

10è aniversari de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018)


La televisió comarcal Noguera TV, ha estat la primera a informar que aquest 2018 la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes compleix el seu 10è aniversari, d’ençà que fou inaugurada el 4 d’octubre de 2008. Per celebrar-ho, el Cente de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) està preparant diverses activitats que es realitzaran al llarg de l’any. La primera de les quals serà el proper 17 de març de 2018 (11:00h) amb l’acte inaugural del nou Espai dels Àngels. El 7 d’abril acollirà l’exposició “Patrimonis: testimonis, curadors, transmissors“, el 9 de juny (Dia Internacional dels Arxius) s’està preparant una “Jornada sobre els Goigs com a documents populars i religiosos”,  al mes d’octubre s’organitza un Cicle de Conferències sobre el patrimoni d’Os de Balaguer i el dia 14 d’octubre tindrà lloc l’acte commemoratiu del 10è aniversari al Monestir de les Avellanes, amb exposició i concert (dins de les Jornades Europees del Patrimoni).

Vegeu la notícia prement sobre la imatge

Exposició: Un altre vessant del paper


El dilluns 19 de febrer a les 19 hores s’inaugura a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell l’exposició Un altre vessant del paper que fa al·lusió a la utilització del paper com a suport i usos diferents al de l’escriptura, en aquesta ocasió se centra en la confecció de vestits.

L’exposició presentarà una mostra de vestits realitzats íntegrament en paper elaborats per Teresa Gaset Mora i presentats entre els anys 1965 i 1967 a les corresponents edicions del prestigiós Concurs Internacional de Vestits de Paper de Mollerussa, on va guanyar diferents distincions.

Teresa Gaset Mora va ser professora de tall i confecció a Sabadell. Va estudiar a l’acadèmia de Rosa Carreres de la mateixa localitat i l’any 1960 va obrir el seu propi centre de formació fins a la seva jubilació l’any 1994.

L’exposició -organitzada per Carme Rovira, modista de la Seu d’Urgell-  consta de cinc vestits amb tots els seus complements i ornaments, tot exclusivament confeccionat en paper i contextualitzats per un conjunt de fotografies i documents acompanyats per desenes d’objectes relatius als estris de fabricació i confecció utilitzats per a la seva elaboració.

La mostra posa en relleu el virtuosisme i el treball del detall en la recreació per substitució i transformació -amb un resultat pràcticament alquímic- de roba, metalls, pedreria i cuir en cel·lulosa sense defugir les condicions de resistència i funcionalitat pròpies de peces elaborades per a ser portades.

D’altra banda, l’exposició testimonia i dóna fe del desplegament d’una gran dosi d’imaginació, enginy i qualitat tècnica en el disseny de patrons i l’elaboració d’uns elements en un moment en què l’accés i transferència de coneixement era extraordinàriament difícil en contraposició amb els recursos disponibles a l’actualitat a través d’Internet.

Finalment, cal destacar la indumentària com una estratègia més d’accés al passat des d’una perspectiva sensorial en sintonia amb la gastronomia, les olors o la fotografia tridimensional.

L’exposició, que és oberta a tothom, romandrà visitable fins al 19 de març. L’horari de visita és de 9 a 14 hores del matí i de 15:30 a 18 hores a la tarda. Sota demanda i en funció del nombre de sol·licituds, s’organitzaran visites guiades en horaris a convenir. Podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal de l’Alta Urgell al telèfon  973350131 o a l’adreça electrònica acalturgell.cultura@gencat.cat