Una partitura del cant del “Miserere” del segle XIX participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu”


El document es podrà veure al Musèu dera Val d’Aran fins al 6 de març

En la Col·lecció Val d’Aran, dipòsit de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida es conserva una partitura del “Miserere” que podria ser de principis del segle XIX. Aquest document pot estar relacionat amb altres dos documents del fons. El primer és una fundació de misses i un “Miserere” cantat en l’altar de la Santa Creu de l’església de Sant Andreu de Salardú a favor de Francesc Moga Pont de Gessa l’any 1709. El segon és un verbal entre Francesc Mola, prevere de Bagergue i col·lector dels redits de l’ermita de Santa Maria de Montgarri, i Pablo Amiell, llaurador de Gessa. En aquest verbal es demana que Amiell pagui els diners que deu per una fundació de cant des de les festes de Pasqua de Resurrecció fins a Tots Sants feta per Miquel Amiell, avi de Pablo. El cant és un “Miserere” fundat en aquesta ermita de Montgarri per la casa dels Amiell. El document diu que aquesta composició és cantada per Joan Cuy de casa Geronia. La creació d’aquesta fundació és data en 1712.

La lletra del “Miserere” prové de la versió de la “Vulgata” llatina i del salm 51, escrit segons la tradició pel rei David en presència del profeta Natan. La partitura conservada a l’Arxiu és polifònica, concretament per a tres veus. En ella hi ha dues peces diferents. Una titulada “Miserere a tres voces” i la segona “Otro Miserere”. La música més coneguda d’aquest salm és la que va fer el músic Gregorio Allegri en el segle XVIII. Aquesta composició va ser creada per ser cantada a la Capella Sixtina durant les matines dels dimecres i divendres de Setmana Santa. El Vaticà va mantenir aquesta obra en secret durant cent trenta-dos anys. Sota pena d’excomunió, es va prohibir la còpia, execució o divulgació d’aquesta. Aquest secret i prohibició va acabar amb la visita que el jove de catorze anys, Wolfgang Amadeus Mozat, fa al Vaticà. Mozart la transcriu al paper de memòria després d’escoltar-la una única vegada.

La partitura participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu” organitzada pel Musèu dera Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 6 de març de 2022.

El document ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Exposició virtual “Rotllanes i sardanes a Mollerussa “


A finals de setembre es celebrà el lliurament a l’Arxiu Municipal del fons documental de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa en el marc de la celebració dels vint-i-cinc anys del Monument de la Sardana de Mollerussa i els setanta-cinc de l’entitat. Es tracta d’un fons imprescindible per entendre l’evolució de la sardana i de les colles sardanistes al Pla d’Urgell des de principis del segle XX.

En aquest sentit l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell publica una exposició virtual amb una mostra representativa d’imatges i fulletons dels primers anys de l’Agrupació.

Accés a l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen en el ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

El ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’ promou, dins les activitats que organitza aquest estiu, una mostra de setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 14 de setembre.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. A l’edat de tretze anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs se centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia d’aquestes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus conté unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles són fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

Tots els dissabtes, Maria José González de Hitos realitzarà una explicació sobre aquesta espècie seguint les fotografies de Toni Estany exposades en el centre d’interpretació. Per a poder assistir és necessari enviar un correu a educa.ambientau.aran@gmail.com.

Archiu Generau d’Aran

17 juny 1991. 30 anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran


Una exposició virtual recorda amb imatges d’aquell dia històric

Aquest 17 de juny de 2021, se celebren els trenta anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran. A l’Archiu Generau d’Aran es conserva l’àlbum de fotos d’aquell dia històric i l’exposició virtual vol reviure’l.

El 3 d’agost de 1990, es publicava en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1326 la Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, coneguda com a Llei d’Aran. Aquesta llei restablia el sistema institucional tradicional aranès, el Conselh Generau d’Aran i la figura del Síndic d’Aran, encarnat en els històrics terçons com a principals institucions de l’organització administrativa pròpia de la Val d’Aran. En restablir aquestes institucions es va fer un acte de reparació històrica. Cal recordar que el Conselh Generau dera Val d’Aran va ser suspès en 1834.

El 17 de juny de 1991, va ser el dia elegit. A l’església de Santa Maria de Mijaran, lloc simbòlic vinculat a les antigues institucions araneses, es va constituir la Mesa d’edat present a l’acte, donant compliment a l’article 14 de la Llei 16/1990. La Mesa era formada per Miquèu Almansa Calzado, conselhèr de més edat, i Rafael Sanmartí Alvarez, conselhèr de menys edat. Actuava com a secretari el conselhèr Francesc Medan Joanmartí. Una vegada comprovades les credencials presentades per tots els conselhèrs generaus, aquests van presentar jurament o prometença i van prendre possessió del seu càrrec.

L’elecció del Síndic d’Aran, òrgan del Conselh Generau d’Aran, es va celebrar a la seu de l’aleshores Conselh Comarcau dera Val d’Aran, situat a l’edifici Çò de Saforcada de Vielha. En el seu interior es va procedir a la votació per part dels conselhèrs generaus: Victor León Plana i Jaime Geli Noguero en representació del terçon de Pujòlo; Jesús Rodríguez Martínez i Rafael Sanmartí Alvarez en representació del terçon d’Arties e Garòs; José Calbetò Gimenez, Amparo Serrano Iglesias, Albert Solà Castel i Pepita Caubet Delseny en representació del terçon de Castièro; Santiago Vidal Ordóñez en representació del terçon de Marcatosa; Francisco Medan Juanmartí en representació del terçon de Lairissa i Pilar Busquets Medan, Emilio Medan Ané i Miquèu Almansa Calzado en representació del terçon de Quate Lòcs. Havent obtingut, Pilar Busquets Medan 7 vots, a la primera votació, que representen la majoria absoluta, la Mesa d’edat la proclama Síndic del Conselh Generau d’Aran.

Pilar Busquets Medan, ja com a Sindica d’Aran va pronunciar aquestes paraules: “Voi arregraïr era fidança qu’auetz depausat ena mia persona, en tot encoratjar-vos a prebotjar es condicions entà qu’era libertat e era egalitat der individu e des grops enes quaus aguesti s’intègren, siguen reaus e efectiues ena Val d’Aran, e entà qu’eth Conselh Generau pogue assumir es competències que li a de delegar o assignar era Generalitat de Catalonha cossent damb çò que prevé era Lei que restablís e actualise era organizacion administratiua pròpia d’Aran, en tot hèr un acte de reparacion istorica”.

El Conselh Generau d’Aran és la principal institució de govern de la Val d’Aran. El formen el Síndic, el Ple i la Comissió d’Auditors de Comptes.  El 13 de febrer de 2015, la cambra legislativa catalana aprova una nova Lei d’Aran, la Lei 1/2015, del 5 de febrer, deth regim especiau d’Aran. Amb aquesta aprovació s’articulava el legítim dret i la justa aspiració d’un ampli sector de la població aranesa, expressat a través dels seus representants polítics, d’assolir un major nivell d’autogovern, adoptants la composició, les competències i el funcionament del Conselh Generau d’Aran als nous reptes, necessitats i aspiracions de la societat aranesa contemporània. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinen la llei reguladora del règim especial i la resta de lleis aprovades pel Parlament i facultats que la llei li atribuís.

Coneix  l’exposició “17 junh 1991. 30 ans deth restabliment deth Conselh Generau d’Aran”

Archiu Generau d’Aran

Exposició “Candor i Coratge. Testimonis documentals de les relacions Catalunya-Japó al segle XX conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya


Del 12 d’abril al 31 de maig us convidem a visitar l’exposició itinerant organitzada conjuntament per l’Arxiu Nacional i el Consolat del Japó a Barcelona, que recull l’evidència documental de les relacions teixides durant tot el segle XX entre Catalunya i Japó, unes relacions de tipus cultural, institucional i comercials.

La mostra explora les relacions existents entre Catalunya i el Japó, unes relacions travades a poc a poc, d’aquí les paraules “Candor i coratge” (extretes d’un vers manllevat al poeta Carles Riba) perquè, d’una banda s’han basat sempre en l’admiració mútua de les dues cultures, molt diferents, però sempre evocadores per a ambdós pobles. De l’altra, per l’empenta i la iniciativa necessàries que calen per a mantenir contactes, relacions i intercanvis entre comunitats tan allunyades físicament. 

L’exposició vol ser un tast suggeridor d’aquest intens intercanvi cultural, institucional i econòmic que, des de l’època de les exposicions internacionals de Barcelona (1888 i 1929) i, en el decurs del segle XX, han mantingut i intensificat tant Catalunya com el Japó. 

2019_Cartell expo Japó

La mostra s’articula en tres àmbits: el primer, fa un repàs gairebé cronològic de les relacions i visites institucionals i de caire comercial japoneses a Catalunya o a l’inrevés. Hi ha els testimonis de les visites oficials a Barcelona de delegacions nipones en ocasió de la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit de l’any 1921; la visita dels vaixells escola japonesos els anys 1926 i 1934; o bé les visites dels prínceps Takamatsu l’any 1930 i les de l’emperador Akihito i de l’emperadriu Michiko els anys 1985 i 1994. També mostra la presència destacada del Japó a les grans exposicions internacionals celebrades a Barcelona (1888 i 1929), i en diferents edicions de la Fira internacional de Mostres durant la segona meitat del segle XX. La presència comercial catalana al Japó es centra en el paper desenvolupat a partir de l’any 1985 pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) o des del 1987 pel Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA); organismes fusionats l’any 2008 en l’agència ACCIÖ, que actualment segueix operant a Tòquio a través de la seva oficina de promoció.

El segon àmbit de l’exposició presenta la fascinació que, des de la dècada del 1870, tenen els barcelonins i els catalans en conjunt, tant pels espectacles com pels objectes artístics que arriben des del país nipó. Molts artistes i burgesos de l’època es van convertir en bons col-leccionistes i aviat van aparèixer “museus privats” on es podien admirar valuoses peces d’art japonès. Les noves influències artístiques del Japó van arribar de la mà de la ceràmica, la laca i, principalment, dels ukiyo-e (les xilografies) japoneses. En aquest bloc expositiu es podrà veure el pas per Barcelona del lluitador i teòric del jujutsu, el japonès Sadakazu Uenishi “Rakú”; els equilibristes o “jongleurs japonesos” Mikasa-Chokichi; una lluita de Sumo o la presència a Barcelona de Yoshitaro Tae, el pescador de perles japonès que va introduir la pesca submarina a Catalunya. Pel que fa a la presència cultural catalana al Japó, cal destacar l’impacte i la repercussió del viatge que el mestre Pau Casals hi va fer l’any 1961.

El tercer àmbit recull la influència de la poesia japonesa en la catalana, posant en relleu una selecció de poemes tanka creats pel poeta, escriptor, filòleg i humanista Carles Riba.

Des de l’Arxiu Històric també hem volgut fer la nostra petita aportació, amb la reproducció de l’expedient d’autorització per a celebrar un acte hispano-japonès, que es va dur a terme a Artesa de Segre l’any 1942. La fascinació pel Japó també va arribar a les nostres terres.

SCAN2431

Dates: del 12 d’abril al 31 de maig de 2021

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida. Entrada lliure

Horari:

  • Matins: de dilluns a divendres, de 9 a 14h
  • Tardes: dimarts i dijous, de 15.30 a 17.30h

Informació extreta de la pàgina web de la XAC