Exposició sobre mestres i escoles durant la segona República a Mollerussa


Aquesta exposició pretén recordar, homenatjar la seva tasca i fer visibles als tres mestres més reconeguts per la ciutadania de Mollerussa contemporània, els quals foren Manuel Guiu, Teresa Clara i Ignasi Peraire i que van exercir en temps de la Segona República. De fet, un dels centres educatius de la població en porta els noms: el CEIP “Ignasi Peraire”, i una antiga escola (tancada el 1996) havia rebut la denominació “Escola Guiu-Clara”.

Per contextualitzar la labor dels mestres, l’exposició fa un breu recorregut per les reformes transformadores dels governants republicans, focalitzant especialment la reforma educativa, la innovació i renovació pedagògica que va viure l’alumnat de les escoles d’aquella època  i la seva fi amb la victòria del règim franquista.

Aquesta exposició es desenvolupa a través de diversos plafons que es troben a la sala d’actes, però també es complementa a les vitrines de la sala de consulta amb una mostra de documents, sobretot material escolar dels mateixos mestres i d’alguns antics alumnes, peces que han estat cedides per a l’ocasió.

La mostra podrà visitar-se dins l’horari habitual de l’Arxiu Comarcal –de dilluns a dijous de 9 a 14h i de 16 a 18h i divendres de 9 a 14h- fins al dia 30 de novembre.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Anuncis

VI Jornades “El Segrià a Estudi” del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià


El dissabte 17 de novembre es celebraran les sisenes Jornades del Segrià a Estudi que organitza anualment el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. Aquest any es celebraran a Alcoletge, a la sala d’actes de l’Ajuntament on a més de les comunicacions que se han presentat es podrà veure l’exposició LA GUERRILLA DE LA MUERTE. La història del penat militar Josep Farreny Riera (1874) que també és el tema d’una de les comunicacions que es presentaran.

Aquest any es tornen a presentar estudis de temàtica variada, filologia, musicologia, història, art i tot referit a la comarca del Segrià. Aquests estudis quedaran recollits en articles que es publicaran al següent número de la revista Shikar 

programa_impres

El diumenge 18 hi haurà una sortida al Tossal de la Nora on, de la ma de l’arqueòleg Joan Ramon González, per donar a coneixer el patrimoni que allotja, des del Bronze Final, passant per l’Edat Mèdia i arribant a les estructures defensives que van formar part del front del Segre en l’última guerra civil espanyola. Un jaciment ric en patrimoni que cal reivindicar.

Aquest cap de setmana d’estudi i defensa del patrimoni finalitzarà amb un concert d’arpa a l’església d’Alcoletge a càrrec de Entrearpes

programa_impres2

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Exposició: Restauració d’hàbitats lenítics i espècies aquàtiques d’interès comunitari de l’alta muntanya dels Pirineus – LIFE13 NAT/ES/001210


L’objectiu principal del Life+ Nature “LimnoPirineus” és la millora de l’estat de conservació de diferents hàbitats aquàtics de l’alta muntanya dels Pirineus: les molleres, les fonts carbonatades i els rius i estanys. Les espècies objectiu inclouen la planta aquàtica Luronium natans, alguns amfibis com la granota roja (Rana temporaria), el tòtil (Alytes obstetricans) i el tritó Pirinenc (Euproctus asper), el cavilat (Cottus gobio), un peix endèmic dels Pirineus Centrals, i alguns mamífers que s’alimenten en el medi aquàtic com ara l’almesquera (Galemys pyrenaicus), la llúdriga comuna (Lutra lutra), i dues espècies de ratpenats el de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) i l’orellut alpí (Plecotus macrobullaris).

El projecte el coordina el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i compta amb la participació del Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana S.A., el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (Generalitat de Catalunya), Sorelló Estudis al Medi Aquàtic S.L. i la Universitat de Barcelona. La Diputació de Lleida actua com a entitat cofinançadora.

La zona objectiu del projecte inclou tres espais de la Xarxa Natura 2000 (SCI) dels Pirineus, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Estanho de Vielha .

Les principals amenaces que afecten aquests hàbitats i espècies inclouen:

  • Espècies invasores de peixos (truites i barb roig).
  • Canvis hidrològics del nivell freàtic.
  • Excés de pasturatge.
  • Freqüentació turística en algunes zones molt transitades.
  • Fragmentació i grau d’aïllament de les poblacions (Luronium natans cavilat).

Les principals accions del projecte inclouen:

  • Eliminació i control d’espècies de peixos introduïdes (truites i barb roig).
  • Millora de l’estat de conservació de molleres, fonts carbonatades, estanys eutròfics naturals i de la planta aquàtica Luronium natans.
  • Regeneració de molleres mitjançant la replantació de mates de Sphagnum i d’espècies enginyeres.
  • Protecció de molleres i fonts calcàries mitjançant la construcció de passeres i abeuradors.

Els resultats esperats inclouen:

  • Restauració dels estanys seleccionats a cada espai objectiu al seu estat natural lliure de peixos.
  • Recuperació de la qualitat estructural i del funcionament ecològic dels estanys objectiu.
  • Establiment de noves poblacions d’amfibis en els estanys on s’han eliminat els peixos invasors.
  • Millora de l’estat de conservació de l’almesquera, la llúdriga i els ratpenats en les zones objectiu del projecte.
  • Millora de les poblacions de cavilat.
  • Revertir la degradació de molleres i fonts calcàries en les zones amb una pressió turística o ramadera localitzada.
  • Recuperar el règim hídric característic en les mulleres objectiu del projecte a través de la restauració hidràulica.
  • Elaboració de plans de conservació i protocols d’avaluació per les espècies i hàbitats objectiu del projecte.

L’exposició itinerant del projecte LimnoPirineus és una eina didàctica auto-explicativa que s’ha generat per divulgar els valors naturals que fonamenten el projecte. L’exposició està muntada en 11 plafons roller-up i tracta sobre els arguments ecològics dels quatre ecosistemes en que treballem: rius, estanys, mulleres i fonts calcàries. Inclou imatges i petites explicacions sobre espècies vegetals i animals representatives d’aquests quatre ecosistemes.

Horari: setembre de dilluns a divendres de 10 a 14 h, octubre: de dilluns a dijous de 10 a 14 h i de 16 h a 18 h i divendres de 10 a 14 h.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Exposició commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics a la Seu d’Urgell


Del 27 de juliol al 10 de setembre una exposició ubicada a la sala Sant Domènec rememora la fita olímpica de la ciutat de la Seu d’Urgell com a subseu Olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992 que van tenir lloc a la nostra ciutat de l’1 al el 6 d’agost d’aquell any. La mostra, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conjuntament amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell recupera del passat, que forma part del present a través d’una vívida memòria col·lectiva, una mostra integrada per més de 300 elements on destaca, especialment, una nodrida presència de cartells oficials dels Jocs, a més de diverses fotografies i material audiovisual, documents i objectes procedents de diferents particulars, entre ells, la Fundació Barcelona Olímpica.

L’exposició, que es desplega de forma temàtica a través de les capelles laterals i l’absis de l’antiga església de Sant Domènec, recorre els principals esdeveniments vinculats amb els Jocs Olímpics celebrats a la Seu d’Urgell: els antecedents esportius que culminaren amb la incorporació, per primer cop a la història, del eslàlom dins del programa olímpic; la configuració de la subseu olímpica; la canalització del Segre i la construcció del Parc així com espais destinats a informació estadística sobre participants, resultats i presentació de dades rellevants imprescindibles per a la contextualització de l’esdeveniment olímpic a la nostra ciutat. Un espai destacat es dedica al Parc del Segre com a gran testimoni i llegat dels Jocs Olímpics que esdevé, des de la seva creació, un referent nacional i internacional de les principals competicions de piragüisme.

En concret, l’itinerari recorre la història olímpica de la Seu d’Urgell partint dels antecedents per acabar en el llegat encara vigent i es desplega en els següent àmbits:

1.- La incorporació de l’eslàlom en el programa Olímpic

2.- La Seu d’Urgell: subseu olímpica

3.- La canalització i la construcció del Parc

4.- Olimpíades 1992: Equips organitzatius, atletes, voluntaris, resultats i medaller

5.- El llegat olímpic: El Parc Olímpic del Segre

6.- Les competicions internacionals

7.- Visió general: Dades generals, cronologia i competicions

L’exposició s’ha produït a partir dels fons, d’entitats i institucions esportives, ingressats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com són el fons del Club Cadí Canoë-Kayak, equip olímpic, el fons del Parc del Segre, instal·lació olímpica i el fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell en tot el relacionat amb la gestió de l’esdeveniment olímpic de Barcelona ’92 (fons fotogràfic, projectes d’obres, pressupost, actes del Ple, etc.). També incorpora diferents documents de fons i col·leccions privades.

Consulta el díptic de l’exposició

Us animem a compartir aquesta exposició a través del hashtag #FemEsportArxiu

L’esport i els arxius a Catalunya

A Catalunya hi ha uns 2.000 clubs esportius de més de 40 anys i aproximadament uns 100 clubs de més de 100 anys, així com 69 federacions esportives i més de 600.000 llicències esportives. Els fons documentals d’aquestes entitats esportives són un veritable tresor del patrimoni documental català. En aquest sentit, els arxius catalans són una garantia per a la recuperació, conservació, tractament i difusió dels fons dels clubs i federacions esportives. Aquesta implicació dels arxius permet preservar la seva memòria esportiva i projectar la seva identitat.

Per tal d’impulsar una acció conjunta dels arxius catalans i les entitats i federacions esportives el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials i el Consell Internacional d’Arxius, promouen el projecte “Fem esport, fem arxiu”. Aquest projecte es crea amb la voluntat de recuperar i conservar tota la memòria de les associacions i entitats esportives catalanes que al llarg de la història. El projecte té la missió de posar en valor el patrimoni documental dipositat en els arxius catalans, els fons d’entitats i clubs esportius, federacions, però també de forma complementària vol donar suport a una correcta gestió documental d’aquestes entitats.

La inauguració va ser presidida per l’alcalde Albert Batalla custodi actual del llegat olímpic, l’exalcalde Joan Ganyet, impulsor i artífex dels Jocs; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura en representació de l’Arxiu Comarcal; Ramon Ganyet, director de la subseu olímpica el 1992 i autor del llibre vinculat a l’exposició Els Jocs Olímpics i el Parc del Segre; Jean Michel Prono, president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa; Pere Miró, Director General Adjunt del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i, tancant l’acte, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport.

A l’acte van assistir unes 300 persones entre esportistes, representants dels clubs i federacions, voluntaris olímpics i ciutadans en general.

Aquesta informació està extreta del web de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

RWD. Una performance art d’Angeliki Avgitidou a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


Quan diem que els arxius no són Cultura per se, sinó que són dipositaris de documents i informacions que després l’usuari extraurà per diferents raons (defensar drets, demanar rendició de comptes, recuperar memòria, fer història…) i els utilitzarà o no com element base d’un relat o producte nou que potser o no cultural, ens referim a experiències com aquesta que es desenvoluparà a l’Arxiu comarcal de l’Urgell el dissabte 14 de juliol

L’artista i performer grega Angeliki Avgitidou s’ha inspirat en els arxius fotogràfics de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per tal de produir una performance art.  ‘RWD’ mostra la memòria com una facultat imperfecta que el nostre esforç per mantenir-la com una obligació falla indefectiblement. Amb la participació de Marta Ricart. 

Dissabte 14 de juliol a les 20h 

Activitat oberta

(Informació extreta de la web de la XAC)

Exposició: “Lo bestiar. Evolució dels costums ramaders a la Terreta”


Del 2 al 31 de juliol es podrà visitar al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

LO BESTIAR ha estat la denominació que s’ha utilitzat sempre a la Terreta per a referir-se al ramat d’ovelles i de cabres que ha constituït el principal mitjà de vida dels seus pobles.

Aquesta recerca s’emmarca dins dels interessos de L’Associació pel Patrimoni de la Terreta, a saber, la recuperació –per tal que en quedi constància documental per a les generacions futures- d’alguns estils de vida definitivament periclitats. És aquest l’imperatiu que els mou a aprofundir en la recuperació del nostre llegat etnològic en uns moments en què la vertiginosa transformació dels usos i costums associats al món de la ramaderia fan que segons quines practiques que havien estat tradicionals tinguin cada cop un caire més exòtic.

Aquesta exposició s’entreté en alguns aspectes de l’activitat ramadera del darrer mig segle.

Centrat en l’àmbit de la Terreta, s’inicia amb un cop d’ull al fenomen de la transhumància i aporta una descripció de les principals cabaneres que la travessen, alhora que presenta un recull bastant exhaustiu de les marques de pega i d’orella dels diferents senyals de bestiar, la majoria dels quals, degut a l’èxode massiu que va patir la nostra comarca –sobretot durant els anys seixanta- fa temps que ja han passat avall.

 

Segueix amb un repàs a les diferents feines que cal anar escometent durant l’anyada: xollar, marcar, conllocar…. Aquest repàs serveix per constatar d’una manera evident la profunda evolució que ha tingut lloc durant aquests darrers anys en les maneres de treballar amb el bestiar. Aquest canvi radical també es pot observar en les tècniques i els productes que s’utilitzaven tradicionalment per a fer front a les diferents malures i que han estat substituïts per un seguit de productes farmacèutics específics completament desconeguts fa una quarantena d’anys. Dediquem també un apartat a mostrar els elements més sumptuaris de la ramaderia: el món dels crabons/crestons i la seva esquelleria.

Aquesta liquidació d’unes maneres de fer és també constatable en l’àmbit de la llengua: el fet que una bona part dels pastors actuals provinguin de fora de les nostres contrades posa en perill tot el patrimoni lingüístic associat al món del bestiar.

Tríptic de l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC