Mostra de literatura de Canya i Cordill del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].

Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.

Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)

Exposició Bonaventura Amigó i Pellicer (1850-1919). Mostrat


Imatge

Del 25 de març al 30 d’abril, la Sala de consulta de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell acollirà l’exposició Bonaventura Amigó i Pellicer. Mostrat (1850-1919)

Aquesta pretén apropar al públic a les diferents facetes i trajectòria de la figura de Bonaventura Amigó i Pellicer: mestre, pedagog, primer president de l’Associació d’amics de l’arbre de Tàrrega i la seva connexió amb la maçoneria i l’espiritisme lleidatà del segle XIX.

Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell – Carrer de les sitges, 4 – Tàrrega

Horaris:

L’exposició es pot visitar en l’horari habitual de l’Arxiu, de dilluns a divendres, de 9 a 14h i de 15.30 a 18h.

Del 25 de març al 30 d’abril de 2019.

Visita guiada el dimecres 10 d’abril a les 19h. 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC 

La rebotiga de l’Arxiu, 6 botigues històriques de Tremp


La mostra es podrà visitar del 30 de març al 15 de setembre de 2019 a l’antiga Casa Palmerola de Tremp. L’obertura serà el dissabte 30 de març a les 19 hores.

Aquesta exposició està impulsada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà,  i emmarcada dins dels actes de celebració del 10è aniversari de la posada en marxa de l’Arxiu.

Amb la seva realització es vol contribuir a reivindicar el paper del comerç a Tremp i en especial el d’unes  botigues històriques, algunes de les quals han dipositat la seva documentació a l’arxiu, i fomentar-ne el coneixement entre els ciutadans. També es vol incentivar la participació dels trempolins en l’ingrés de documentació a l’arxiu per tal de  preservar i  difondre  la història dels comerços, de les famílies, de les entitats, i en definitiva de les persones per a generacions futures, una part important del nostre patrimoni cultural col·lectiu.

L’exposició comptarà amb una part introductòria sobre la història i  l’evolució del comerç a Tremp i la recreació de sis comerços emblemàtics de la ciutat: Fàbrica i Pastisseria Verdeny, Casa Montoliu (robes), la botiga de robes i articles diversos El Paraiso Nuclear i els queviures i ultramarins Casa Pio, Casa Potau i Casa Palmerola. És en aquest darrer espai on es durà a terme la mostra. Casa Palmerola és una botiga emblemàtica de la ciutat, que conserva la mateixa disposició i els elements expositius i decoratius des de la seva obertura, els anys 40 del segle XX.

Aquesta mostra es complementa amb visites guiades teatralitzades a escoles del municipi i diferents col·lectius, entre altres activitats puntuals i conferències relacionades amb el comerç tradicional i la dinamització local.

Díptic de l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Exposició ‘Herois i superherois’


El còmic, amb els seus herois i mites, està envaint aclaparadorament altres mitjans de difusió, com la premsa i el cinema. Actualment hi ha pocs mitjans de comunicació que no incloguin a les seves pàgines algun personatge de còmic, ja sigui a través de les tires diàries o del suplement dominical. Però és al cinema on els resultats són més espectaculars. Personatges com el Capità Amèrica, Batman, Spiderman o els Venjadors, amb inversions milionàries i actors estrella, inunden les pantalles de tot el món.

L’exposició “Herois i superherois” vol donar a conèixer aquesta mitologia a través d’una mostra que no només és de gran actualitat, sinó que també és una mostra d’un art contemporani amb alts valors intrínsecs. La mostra ofereix la possibilitat d’accedir a un material de personatges imaginaris molt populars que comprèn l’evolució d’aquests en el temps i a través d’innumerables països i llengües. A través de pòsters, sundays (pàgines dominicals), stills (fotogrames), lobby cards (imatges de cartellera), pressbooks (material promocional) i còmics, podrem conèixer dos mons, el del cinèfil i el de l’amant del còmic, que es donen la mà.

El material d’aquesta exposició integra la col·lecció cinematogràfica i documental del cinèfil i col·leccionista alt urgellenc Josep Banavent Catalán i el seu origen es remunta al període corresponent a la seva infantesa durant la dècada de 1950 de forma ininterrompuda fins a l’actualitat. La mostra aplega 310 peces de material de 29 personatges creats entre 1930 (Joe Palooka) fins al 1988 (Tank Girl).

Des de l’any 2013, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU) col·labora regularment en la difusió de la col·lecció de Josep Benavent a través de l’organització d’exposicions i activitats didàctiques, fonamentalment, però també amb conferències i presentacions de publicacions. En el seu conjunt, al llarg d’aquests darrers sis anys, han estat més de 15 activitats de mig i gran format organitzades tan en sol·litari com, especialment, en col·laboració amb altres institucions culturals. La col·laboració forma part de l’interès per part de l’Arxiu en donar a conèixer la funció i el paper dels arxius a la societat entenent el cinema i el còmic com expressions de primer ordre en el camp de la cultura.

En el cas concret d’aquesta exposició, “Herois i superherois” organitzada conjuntament amb el Museu del Tabac, l’ACAU ha participat en la sistematització dels continguts així com en el suport logístic d’una part important de l’estructura expositiva. Un treball conjunt d’ambdues institucions, gràcies a la generositat i coneixement del col·leccionista, que recull la mostra més important de còmic i cinema sobre el particular realitzada mai a Andorra i Catalunya i, molt probablement, també a Espanya.

Quadríptic de l’exposició

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita


Nou Espai Cultura, aquest any dedicat a Manuel de Pedrolo i el fet de la censura o, el que és el mateix, la falta de llibertat d’expressió. Es van avançar la Biblioteca pública de Lleida amb “Manuel de Pedrolo, o, La paraula feta imatge. Recull de poesia concreta”, una aproximació a l’obra experimental de Pedrolo amb el corrent anomenat “poesia concreta” i els Serveis Territorials de Cultura a Lleida amb l’exposició “Pedrolo Polièdric” que es van poder veure durant el mes de novembre i desembre i que van finalitzar el 6 de gener.

Ara toca el torn a l’Arxiu Històric de Lleida amb l’exposició “Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita” i al Museu de Lleida amb “Itineraris” que s’inauguraran el 31 de gener i que es podran veure fins al 29 de març.

Aquesta exposició proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Arxiu Històric Lleida

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

Arxiu Històric Lleida

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

Extret del blog Etnologia.cat