Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita


Nou Espai Cultura, aquest any dedicat a Manuel de Pedrolo i el fet de la censura o, el que és el mateix, la falta de llibertat d’expressió. Es van avançar la Biblioteca pública de Lleida amb “Manuel de Pedrolo, o, La paraula feta imatge. Recull de poesia concreta”, una aproximació a l’obra experimental de Pedrolo amb el corrent anomenat “poesia concreta” i els Serveis Territorials de Cultura a Lleida amb l’exposició “Pedrolo Polièdric” que es van poder veure durant el mes de novembre i desembre i que van finalitzar el 6 de gener.

Ara toca el torn a l’Arxiu Històric de Lleida amb l’exposició “Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita” i al Museu de Lleida amb “Itineraris” que s’inauguraran el 31 de gener i que es podran veure fins al 29 de març.

Aquesta exposició proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Arxiu Històric Lleida

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

Arxiu Històric Lleida

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

Extret del blog Etnologia.cat

Anuncis

Exposició: Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII


L’exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII, que es podrà visitar al Museu de Lleida entre el 22 de gener i el 29 d’abril de 2019, és una producció del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i el Museu de Lleida, i compta amb la col·laboració de la Col·lecció Gelonch Viladegut. S’exposen un total de 140 gravats, 8 facsímils, 22 obres dels fons del Museu de Lleida (que inclouen escultura, pintura, orfebreria, arts decoratives, tèxtil i llibres) i 6 objectes més cedits per la Biblioteca del Seminari, l’Arxiu Capitular de Lleida i l’Arxiu Diocesà de Lleida.

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d’índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dos cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. La imatge, i especialment el gravat, esdevingué una formidable eina propagandística gràcies a la multiplicitat que aportava la seva reproducció mecànica.

El gruix de l’exposició el constitueix el conjunt de gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut, entre els quals hi ha obres d’artistes tan reconeguts com Rembrandt, Dürer, Ribera o Goya i dels quals destaca, a més, el cicle dedicat a la Bíblia gravada. El Museu de Lleida hi aporta elements de contrast, que mostren el que no aconsegueix mostrar el gravat. Amb la irrupció de la impremta, els gravats van esdevenir la manera econòmica de transmetre els conceptes dels canvis del moment, utilitzats tant per protestants com per catòlics. Els vint-i-dos objectes dels fons del museu que s’hi exposen palesen que aquesta transmissió d’idees i missatges no només es fa a través del gravat. Famílies benestants, la monarquia i l’Església utilitzaven altres formats artístics: tapissos, imatgeria i retaules, orfebreria, a més de llibres. De les obres del Museu de Lleida cal destacar dos tapissos pertanyents a la col·lecció provinent de la Seu Vella; tres reliquiaris; dos planxes acolorides i dos obres que habitualment es mostren a les sales d’exposició permanent, un relleu de Sant Anastasi i la Mare de Déu nena.

L’exposició aborda un tema que el Museu de Lleida no ha tractat mai, com és el del context històric, cultural i social de l’època barroca. Una part important de la col·lecció del museu és d’aquest període i amb aquesta mostra l’emmarquem en un context nacional i internacional.

 

Informació extreta de la pàgina web del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

Exposició ‘A TOTA MÀQUINA!’ a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


La implantació del ferrocarril a Catalunya a partir de l’any 1848 va ser un factor clau de modernització i d’impuls econòmic del país. La construcció d’una xarxa bàsica de ferrocarril va connectar les principals poblacions, però va deixar apartades moltes zones potencialment dinàmiques del país. Aquesta omissió es va voler resoldre amb el disseny d’una xarxa de ferrocarrils que complementés la bàsica: els ferrocarrils secundaris.

L’exposició ‘A tota màquina!’ vol apropar al gran públic un cas paradigmàtic de planificació de ferrocarril secundaria a les comarques de ponent: el tren de Tàrrega a Balaguer. Aquest es va concebre per a desenvolupar la indústria i el comerç de la regió tot donant sortida a la producció agrícola d’aquestes comarques.

Aquest projecte va entrar en via morta, sense que finalment vegues la llum, com a conseqüència de les lentituds governamentals sumades a l’adopció per part de les administracions de l’automòbil com a model de transport dominant.

 

Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell – Carrer de les sitges, 4 – Tàrrega

 

Horaris:

De dilluns a divendres d’11 a 14h i de 16 a 17h

Dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 14h i de 18 a 20,30h

 

Del 24 de novembre de 2018 al 20 de gener de 2019

 

Inauguració: 23 de novembre de 2018 19h

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Exposició sobre mestres i escoles durant la segona República a Mollerussa


Aquesta exposició pretén recordar, homenatjar la seva tasca i fer visibles als tres mestres més reconeguts per la ciutadania de Mollerussa contemporània, els quals foren Manuel Guiu, Teresa Clara i Ignasi Peraire i que van exercir en temps de la Segona República. De fet, un dels centres educatius de la població en porta els noms: el CEIP “Ignasi Peraire”, i una antiga escola (tancada el 1996) havia rebut la denominació “Escola Guiu-Clara”.

Per contextualitzar la labor dels mestres, l’exposició fa un breu recorregut per les reformes transformadores dels governants republicans, focalitzant especialment la reforma educativa, la innovació i renovació pedagògica que va viure l’alumnat de les escoles d’aquella època  i la seva fi amb la victòria del règim franquista.

Aquesta exposició es desenvolupa a través de diversos plafons que es troben a la sala d’actes, però també es complementa a les vitrines de la sala de consulta amb una mostra de documents, sobretot material escolar dels mateixos mestres i d’alguns antics alumnes, peces que han estat cedides per a l’ocasió.

La mostra podrà visitar-se dins l’horari habitual de l’Arxiu Comarcal –de dilluns a dijous de 9 a 14h i de 16 a 18h i divendres de 9 a 14h- fins al dia 30 de novembre.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

VI Jornades “El Segrià a Estudi” del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià


El dissabte 17 de novembre es celebraran les sisenes Jornades del Segrià a Estudi que organitza anualment el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. Aquest any es celebraran a Alcoletge, a la sala d’actes de l’Ajuntament on a més de les comunicacions que se han presentat es podrà veure l’exposició LA GUERRILLA DE LA MUERTE. La història del penat militar Josep Farreny Riera (1874) que també és el tema d’una de les comunicacions que es presentaran.

Aquest any es tornen a presentar estudis de temàtica variada, filologia, musicologia, història, art i tot referit a la comarca del Segrià. Aquests estudis quedaran recollits en articles que es publicaran al següent número de la revista Shikar 

programa_impres

El diumenge 18 hi haurà una sortida al Tossal de la Nora on, de la ma de l’arqueòleg Joan Ramon González, per donar a coneixer el patrimoni que allotja, des del Bronze Final, passant per l’Edat Mèdia i arribant a les estructures defensives que van formar part del front del Segre en l’última guerra civil espanyola. Un jaciment ric en patrimoni que cal reivindicar.

Aquest cap de setmana d’estudi i defensa del patrimoni finalitzarà amb un concert d’arpa a l’església d’Alcoletge a càrrec de Entrearpes

programa_impres2

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Exposició: Restauració d’hàbitats lenítics i espècies aquàtiques d’interès comunitari de l’alta muntanya dels Pirineus – LIFE13 NAT/ES/001210


L’objectiu principal del Life+ Nature “LimnoPirineus” és la millora de l’estat de conservació de diferents hàbitats aquàtics de l’alta muntanya dels Pirineus: les molleres, les fonts carbonatades i els rius i estanys. Les espècies objectiu inclouen la planta aquàtica Luronium natans, alguns amfibis com la granota roja (Rana temporaria), el tòtil (Alytes obstetricans) i el tritó Pirinenc (Euproctus asper), el cavilat (Cottus gobio), un peix endèmic dels Pirineus Centrals, i alguns mamífers que s’alimenten en el medi aquàtic com ara l’almesquera (Galemys pyrenaicus), la llúdriga comuna (Lutra lutra), i dues espècies de ratpenats el de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) i l’orellut alpí (Plecotus macrobullaris).

El projecte el coordina el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i compta amb la participació del Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana S.A., el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (Generalitat de Catalunya), Sorelló Estudis al Medi Aquàtic S.L. i la Universitat de Barcelona. La Diputació de Lleida actua com a entitat cofinançadora.

La zona objectiu del projecte inclou tres espais de la Xarxa Natura 2000 (SCI) dels Pirineus, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Estanho de Vielha .

Les principals amenaces que afecten aquests hàbitats i espècies inclouen:

  • Espècies invasores de peixos (truites i barb roig).
  • Canvis hidrològics del nivell freàtic.
  • Excés de pasturatge.
  • Freqüentació turística en algunes zones molt transitades.
  • Fragmentació i grau d’aïllament de les poblacions (Luronium natans cavilat).

Les principals accions del projecte inclouen:

  • Eliminació i control d’espècies de peixos introduïdes (truites i barb roig).
  • Millora de l’estat de conservació de molleres, fonts carbonatades, estanys eutròfics naturals i de la planta aquàtica Luronium natans.
  • Regeneració de molleres mitjançant la replantació de mates de Sphagnum i d’espècies enginyeres.
  • Protecció de molleres i fonts calcàries mitjançant la construcció de passeres i abeuradors.

Els resultats esperats inclouen:

  • Restauració dels estanys seleccionats a cada espai objectiu al seu estat natural lliure de peixos.
  • Recuperació de la qualitat estructural i del funcionament ecològic dels estanys objectiu.
  • Establiment de noves poblacions d’amfibis en els estanys on s’han eliminat els peixos invasors.
  • Millora de l’estat de conservació de l’almesquera, la llúdriga i els ratpenats en les zones objectiu del projecte.
  • Millora de les poblacions de cavilat.
  • Revertir la degradació de molleres i fonts calcàries en les zones amb una pressió turística o ramadera localitzada.
  • Recuperar el règim hídric característic en les mulleres objectiu del projecte a través de la restauració hidràulica.
  • Elaboració de plans de conservació i protocols d’avaluació per les espècies i hàbitats objectiu del projecte.

L’exposició itinerant del projecte LimnoPirineus és una eina didàctica auto-explicativa que s’ha generat per divulgar els valors naturals que fonamenten el projecte. L’exposició està muntada en 11 plafons roller-up i tracta sobre els arguments ecològics dels quatre ecosistemes en que treballem: rius, estanys, mulleres i fonts calcàries. Inclou imatges i petites explicacions sobre espècies vegetals i animals representatives d’aquests quatre ecosistemes.

Horari: setembre de dilluns a divendres de 10 a 14 h, octubre: de dilluns a dijous de 10 a 14 h i de 16 h a 18 h i divendres de 10 a 14 h.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC