La descripció del fons de la Central de Cledes (1901-1972) en el seu 90è aniversari


Aquest novembre han finalitzat els treballs de descripció del fons, que compta amb més de tres mil unitats documentals

Cledes és una central de salt i té els seus inicis en els projectes de producció i distribució d’energia elèctrica que l’empresa biscaïna Societat Productora de Forces Motrius promou al Pirineu. En el consell d’administració d’aquesta societat, constituïda el 31 de maig de 1917, trobem a Emili Riu Periquet, president; a Benito Marco Gardoqui, vicepresident, i als vocals, Cristóbal Massó Esclafet, cunyat de Riu Periquet, Pedro Corominas, Luis de Aranguren i Antonio P. Sasia.

Central de salt de Cledes, Les

El Salt de Cledes es va construir aprofitant el marcat desnivell que presentava el riu Garona entre Bossòst i Les. El 15 de novembre de 1918, Riu Periquet signe un contracte amb l’enginyer industrial José Duran Ventosa per a la construcció del dit salt. Dos anys més tard, serà l’empresa La Constructora, SA Proyectos y Obras de Barcelona la que redactarà el projecte de construcció titulat Salto de Cledes. Proyecto de Aprovechamiento de Fuerza Hidráulica del Rio Garona entre Bosost y Lés. Aquest salt és el més rendible dels que posseeix Productora i aquest és el motiu de projectar una central de salt en aquest punt de la vall. Un altre avantatge és que el lloc es troba a 6 quilomètres de Pont de Rei, a on hi havia una estació de ferrocarril per a on podria arribar tot el material necessari. La seva construcció comença l’abril de 1922, encara que ja es fan treballs d’excavació des de 1920 i 1921. Entre la fi de 1923 i mitjans de 1926, els treballs prenen un ritme baix i de vegades s’aturen. Els problemes financers de Productora són la causa i això afecta en  el subministrament de material necessari per a continuar amb les obres. El 10 de maig de 1926, es rescindeixen els contractes entre Productora i La Constructora SA i aquesta procedeix a les darreres liquidacions dels treballs pendents. Entre 1926 i 1927 es reprenen els treballs d’excavació i obra i en 1928 continuen. Entre febrer i agost de 1929 l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas envia personal i material per a realitzar els darrers treballs de muntatge per a poder ficar la maquinària en marxa. El 2 d’agost de 1929, es comunica que s’han acabat les obres i que la central entra en funcionament.

Projecte del Salt de Cledes

La Central de Cledes és la primera de les grans centrals elèctriques de la Val d’Aran. Les obres construeixen una presa, un canal obert i un de decantació al costat de la població de Bossòst. Els canals de 25 metres de llargada tanquen el curs del riu i disposen d’una comporta automàtica per actuar en casa d’inundació. La sortida dels canals es troba al costat dret, 1440 metres a cel obert i 1275 metres en túnel de pressió, i permet el pas d’un cabal de 33,5 m³/s, obtenint un salt brut de 58,2 metres. La força del cabal arriba al túnel i pou de descàrrega i baixa per les canonades fins a arribar a l’edifici de la central a on quatre màquines generen l’energia elèctrica.

La Central de Cledes va deixar de funcionar quan es va posar en marxa la Central de Pont de Rei. El 29 de juliol de 1960, queda definitivament fora de sistema i en 1965 tanca definitivament.

El fons documental de la Central de Cledes, situada al poble de Les, es trobava a les dependències administratives d’aquesta central on va quedar completament abandonat. L’any 1998, data d’inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les promou el seu ingrés al centre. Els primers treballs de descripció del fons, format per més de tres mil unitats documentals, comencen l’any 1999, continuen el 2017 i finalitzen en novembre de 2019. L’inventari, ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Exposició ‘Referèndums 1976-1986’ a l’Arxiu històric de Lleida


Des dels arxius treballem des de sempre per aproximar el passat amb el present, per tal que la ciutadania tingui elements objectius i documentats per poder fer la seva pròpia anàlisi i comprensió dels fets del present. Un exemple d’això és l’exposició Referèndums 1976-1986 a l’Arxiu històric de Lleida.

Aquesta exposició ens presenta un conjunt de documents de diferents fons ens permet fer una mirada retrospectiva a diferents referèndums, des de l’il·legal de la Reforma de Llei per la Reforma Política, perquè la legalitat era la del règim franquista, al programàtic sobre la permanència a l’OTAN, perquè el PSOE fonamentà una part de la seva victòria a les eleccions generals del 1982 a la inclusió d’aquest punt en el seu programa.

Els documents exposats són dels fons de la Junta Electoral Provincial de Lleida, del fons de Govern Civil i del fons de la Manyana, perquè els relats històrics tenen moltes fonts.

Arxiu Històric de Lleida

Acte de signatura del dipòsit en comodat del fons de “La Mañana” a l’Arxiu Històric de Lleida


El proper 27 de gener es formalitzarà l’ingrés a l’Arxiu històric de Lleida  de documentació fotogràfica i exemplars del diari imprès de la Mañana, que completaran la documentació que ja es va ingressar d’aquest fons anteriorment. L’acte comptarà amb la presència del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, i del president-editor del diari, Jordi Solana.

761px-la_manana_lleida_logo-svgLa Mañana, diari degà de les Terres de Lleida, va ésser fundat el 20 de desembre de 1938, com a òrgan provincial del Movimiento Nacional. L’any 1976 va passar a formar part de Medios de Comunicación Social del Estado fins l’any 1984, moment en què l’Estat va liquidar aquest òrgan tardo-franquista i el seu administrador va lliurar en dipòsit a l’Arxiu Històric de Lleida diversa documentació del diari, dels anys 1943 a 1984.

L’any 1985, el grup empresarial lleidatà liderat pels germans Dalmau va recuperar la capçalera del diari i va reprendre la seva publicació. L’any 1992 van iniciar una etapa d’expansió adquirint les capçaleres del Diario de Lérida, del Diari de Barcelona i el Nou Diari. Els darrers anys, el grup Dalmau va patir greus problemes econòmics fins a arribar l’any 2013, moment en què el Jutjat Mercantil de Lleida va autoritzar a l’administrador concursal la venda de la part que quedava del diari a la societat Holder Solutions SL, i es va iniciar l’actual projecte periodístic amb nou disseny, nova imatge, nova capçalera i presència a les xarxes socials.

Per raons d’urgència, durant el mes de gener de 2015, Holder Solutions SL, va fer una nova transferència de documentació del fons La Mañana a l’Arxiu Històric de Lleida, amb centenars de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic, conformat per centenars d’imatges en suport negatiu, positiu, diapositiva i digital (dels anys 80 fins el 2003). Això és el  que formalitzaran aquest divendres.

Aquest acte es completarà amb una conferència a càrrec del periodista Francesc Canosa, coordinador dels tres volums d’Història del Periodisme a Catalunya, i amb una mostra de documents d’aquest fons.

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida

Dia i hora: divendres 27 de gener, a les 18 hores

Ingrés de dos fons a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà el passat mes de març ingressà un fons patrimonial, de la família Ardèvol Oró, i un empresarial, Construccions Antoni Cirera.

Així doncs, el passat 10 de març es va procedir a la signatura del conveni de cessió en comodat del fons patrimonial de la família Ardèvol Oró, de Tremp i Talarn entre els germans Lluís i Marta Ardèvol Oró i l’alcalde de Tremp, el Sr. Joan Ubach i Isanta a la seu de l’Ajuntament de Tremp.

El Sr. Ardèvol i la Sra. Oró

Cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

El fons patrimonial serà custodiat a les dependències de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà en les que s’efectuaran les tasques d’ordenació, classificació, descripció i digitalització d’aquells documents i fotografies més interessants.

El  Sr. Lluís Ardèvol Masip, va ser una personalitat pública, molt reconeguda a la comarca del Pallars Jussà. Especialment va destacar p

El  Sr. Lluís Ardèvol Masip, va ser una personalitat pública, molt reconeguda a la comarca del Pallars Jussà. Especialment va destacar per ser un dels primers enginyers espanyols treballant al capdavant de la companyia FECSA, a les ordres del Sr. Smith, Henzi, etc. Alhora que va formar part de l’ajuntament de Tremp com a regidor, i va participar en la vida associativa de Tremp com: l’Associació de pares de família, el club ciclista, el Casal Catòlic, o la Creu Roja,  especialment als anys 60 del segle passat.

El Sr. Joan Ubach, la Sra. Marta i el Sr. Lluis Ardèvol en el moment de la signatura.

Cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

La documentació dipositada, està en perfecte estat de conservació. Aproximadament és tracta d’ un metre i mig lineal de documentació, en suport paper, i d’un miler de fotografies, la majoria en blanc i negre,  amb una cronologia que va des dels anys 1920 fins al 1980. Destaquen la sèrie familiar, l’associativa, l’activitat política i especialment els projectes tècnics Fecsa- Ajuntaments.

Els fons Família Ardèvol i Oró, formarà part del quadre de fons de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, dintre dels fons patrimonials.

D’altra banda, el passat dimecres 16 de març es va procedir a la signatura del conveni de cessió en comodat mitjançant el Consell Comarcal de Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del fons d’empresa Construccions Antoni Cirera, de Talarn a la seu de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. L’acord el van signar el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constante Aranda i Antoni Cirera Mir.

Cirera i Aranda signant la cessió del fons empresarial.

Cirera i Aranda signant la cessió del fons empresarial.

La documentació dipositada correspon a l’activitat empresarial de l’empresa Construccions Antoni Cirera Mir, de Talarn. El fons consta de 33 capses d’arxiu definitiu, amb una cronologia que va des de l’any 1968 fins al 2006, en perfecte estat de conservació. Amb aquest ingrés, serà el cinquè fons empresarial dipositat l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, on s’ordenarà, classificarà, descriurà i digitalitzarà la documentació més interessant.