Comerços centenaris: Agustí Mestre 1921 – 2021


En els últims anys tant a la ciutat de Lleida com a les poblacions de les comarques de Ponent han anat tancant comerços i negocis que havien existit durant algunes generacions, amb les evolucions i adaptacions a l’entorn econòmic i social en cada moment, ho fan per falta de continuïtat generacional. Molts d’ells liquiden el gènere, buiden el local -o no- i tanquen la porta. Normalment, la documentació que s’ha generat i rebut, els documents gràfics -fotos, pel·lícules, cartells i plànols- queden arraconats en algun racó fins que es decideix que allò no serveix per a res i va la brossa, juntament amb un part important de la memòria de la comunitat.

Segurament cal una feina proactiva per part dels arxius corresponents i/o entitats culturals per conscienciar als propietaris d’aquests comerços, i negocis en general, per que assumeixin la seva aportació a la història quotidiana de la població on han desenvolupat la seva generació durant molts i molts anys.

Tanmateix, avui ens toca parlar d’un comerç lleidatà que celebra el seu centenari i ho fa amb un present molt actiu i un futur prometedor: Agustí Mestre, Km 11, LL-11, 25001 Lleida, que ha celebrat el seu centenari amb una recopilació de documentació i objectes per explicar la història del negoci i de la família.

La família Mestre aquest maig passat va formalitzar la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 a l‘Arxiu Municipal.

Així és va recollir la notícia a la web de la paeria.cat :

c. Javi Martín

Lliurament a l’Arxiu Municipal de Lleida de tres rotlles de pel·lícula de la Festa Major dels anys 1972 i 1973 de la família Mestre

Data de publicació: 7/5/2021

La donació engrandeix el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida, que compta amb un important fons fílmic

L’Arxiu Municipal de Lleida ha rebut la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 per part de la família Mestre.

Els 3 rotlles de pel·lícula de 8 mm, obra d’Agustí Mestre Barri, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida dels anys 1972 i 1973.

Agustí Mestre Barri neix a Lleida, el 14 de maig de 1922 i mor el 17 de gener de 2017. Comerciant i segona generació de l’empresa Agustí Mestre, va ser també un cineasta amateur. En complir cinquanta anys, va dedicar-se a enregistrar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. També va enregistrar el procés de construcció del centre comercial de l’empresa familiar, situat a la partida Copa d’Or i, de retruc, copsà l’evolució urbanística de la zona, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

El seu pare, Agustí Mestre Launes, el 1921, fundava l’empresa obrint una petita botiga a la rambla Ferran dedicada a la venda d’articles, gairebé tots relacionats amb l’entorn del cuir i de la pell. La seva empenta comercial va encoratjar el seu fill, el qual donà al negoci un fort creixement envers l’especialització del sector del subministrament agrícola i industrial. Als anys setanta adquirí uns terrenys amb l’objectiu de construir un gran centre comercial. Durant els primers anys del segle XXI, els germans Agustí i Jordi Mestre Gorné, la tercera generació, han mantingut una clara vocació continuadora del negoci familiar.

Agustí Mestre Barri va dedicar la seva llarga vida a la família i a l’empresa i a l’estima vers la seva ciutat natal. Fruit d’això és la important col·lecció que conserva la família, on es pot trobar un destacable fons bibliogràfic sobre Lleida, una col·lecció de programes de les Festes Majors de la ciutat, un destacable recull d’antigues targetes postals de la ciutat, pel·lícules en format 8 mm., de temàtica familiar, urbanística i de cultura popular, etc.

c. Javi Martín

Fons fílmic de la Paeria

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics fruit, sobretot, de la campanya de recuperació de patrimoni fílmic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en suport cinematogràfic, en mans privades.

Aquest va ser l’inici d’una constant recuperació de documents fílmics originals, en forma d’un degoteig de donacions a l’Arxiu de part de famílies lleidatanes. L’acte de generositat que suposen aquestes donacions permeten posar aquesta documentació a l’abast de la ciutadania, reforçant la idea que caracteritza l’Arxiu Municipal com arxiu de la ciutat.

Els fons de la serradora Joan Riudor ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 30 de gener de 2020 va tenir lloc a l’Arxiu Municipal l’acte de donació del fons documental de la Serradora Joan Riudor Grífols, per part dels seus familiars. Aquest conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967.

Aquest fons pren especial rellevància perquè és un dels pocs testimonis de fons empresarials de les terres de Ponent que han estat dipositats en arxius per al seu estudi i conservació. Recordem que tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, on al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència. I, per això, pren rellevància l’ingrés de documentació d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.

Els fons privats són una via molt directa per donar a conèixer en primera persona la vida i les activitats dels ciutadans. Els documents creats en un context quotidià prenen una gran significació perquè permeten entendre, valorar i contextualitzar el perquè de les accions humanes.

Fruit d’un acte de generositat dels ciutadans aquestes donacions possibiliten ampliar el concepte d’Arxiu Municipal a Arxiu de la Ciutat.

Si conserveu documentació i la voleu posar a l’abast de la ciutadania us podeu posar en contacte amb l’Arxiu Municipal a través del correu arxiu@paeria.cat, indicant les seves característiques i les vostres dades de contacte.

Descobreix el Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols.

La descripció del fons de la Central de Cledes (1901-1972) en el seu 90è aniversari


Aquest novembre han finalitzat els treballs de descripció del fons, que compta amb més de tres mil unitats documentals

Cledes és una central de salt i té els seus inicis en els projectes de producció i distribució d’energia elèctrica que l’empresa biscaïna Societat Productora de Forces Motrius promou al Pirineu. En el consell d’administració d’aquesta societat, constituïda el 31 de maig de 1917, trobem a Emili Riu Periquet, president; a Benito Marco Gardoqui, vicepresident, i als vocals, Cristóbal Massó Esclafet, cunyat de Riu Periquet, Pedro Corominas, Luis de Aranguren i Antonio P. Sasia.

Central de salt de Cledes, Les

El Salt de Cledes es va construir aprofitant el marcat desnivell que presentava el riu Garona entre Bossòst i Les. El 15 de novembre de 1918, Riu Periquet signe un contracte amb l’enginyer industrial José Duran Ventosa per a la construcció del dit salt. Dos anys més tard, serà l’empresa La Constructora, SA Proyectos y Obras de Barcelona la que redactarà el projecte de construcció titulat Salto de Cledes. Proyecto de Aprovechamiento de Fuerza Hidráulica del Rio Garona entre Bosost y Lés. Aquest salt és el més rendible dels que posseeix Productora i aquest és el motiu de projectar una central de salt en aquest punt de la vall. Un altre avantatge és que el lloc es troba a 6 quilomètres de Pont de Rei, a on hi havia una estació de ferrocarril per a on podria arribar tot el material necessari. La seva construcció comença l’abril de 1922, encara que ja es fan treballs d’excavació des de 1920 i 1921. Entre la fi de 1923 i mitjans de 1926, els treballs prenen un ritme baix i de vegades s’aturen. Els problemes financers de Productora són la causa i això afecta en  el subministrament de material necessari per a continuar amb les obres. El 10 de maig de 1926, es rescindeixen els contractes entre Productora i La Constructora SA i aquesta procedeix a les darreres liquidacions dels treballs pendents. Entre 1926 i 1927 es reprenen els treballs d’excavació i obra i en 1928 continuen. Entre febrer i agost de 1929 l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas envia personal i material per a realitzar els darrers treballs de muntatge per a poder ficar la maquinària en marxa. El 2 d’agost de 1929, es comunica que s’han acabat les obres i que la central entra en funcionament.

Projecte del Salt de Cledes

La Central de Cledes és la primera de les grans centrals elèctriques de la Val d’Aran. Les obres construeixen una presa, un canal obert i un de decantació al costat de la població de Bossòst. Els canals de 25 metres de llargada tanquen el curs del riu i disposen d’una comporta automàtica per actuar en casa d’inundació. La sortida dels canals es troba al costat dret, 1440 metres a cel obert i 1275 metres en túnel de pressió, i permet el pas d’un cabal de 33,5 m³/s, obtenint un salt brut de 58,2 metres. La força del cabal arriba al túnel i pou de descàrrega i baixa per les canonades fins a arribar a l’edifici de la central a on quatre màquines generen l’energia elèctrica.

La Central de Cledes va deixar de funcionar quan es va posar en marxa la Central de Pont de Rei. El 29 de juliol de 1960, queda definitivament fora de sistema i en 1965 tanca definitivament.

El fons documental de la Central de Cledes, situada al poble de Les, es trobava a les dependències administratives d’aquesta central on va quedar completament abandonat. L’any 1998, data d’inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les promou el seu ingrés al centre. Els primers treballs de descripció del fons, format per més de tres mil unitats documentals, comencen l’any 1999, continuen el 2017 i finalitzen en novembre de 2019. L’inventari, ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Exposició ‘Referèndums 1976-1986’ a l’Arxiu històric de Lleida


Des dels arxius treballem des de sempre per aproximar el passat amb el present, per tal que la ciutadania tingui elements objectius i documentats per poder fer la seva pròpia anàlisi i comprensió dels fets del present. Un exemple d’això és l’exposició Referèndums 1976-1986 a l’Arxiu històric de Lleida.

Aquesta exposició ens presenta un conjunt de documents de diferents fons ens permet fer una mirada retrospectiva a diferents referèndums, des de l’il·legal de la Reforma de Llei per la Reforma Política, perquè la legalitat era la del règim franquista, al programàtic sobre la permanència a l’OTAN, perquè el PSOE fonamentà una part de la seva victòria a les eleccions generals del 1982 a la inclusió d’aquest punt en el seu programa.

Els documents exposats són dels fons de la Junta Electoral Provincial de Lleida, del fons de Govern Civil i del fons de la Manyana, perquè els relats històrics tenen moltes fonts.

Arxiu Històric de Lleida

Acte de signatura del dipòsit en comodat del fons de “La Mañana” a l’Arxiu Històric de Lleida


El proper 27 de gener es formalitzarà l’ingrés a l’Arxiu històric de Lleida  de documentació fotogràfica i exemplars del diari imprès de la Mañana, que completaran la documentació que ja es va ingressar d’aquest fons anteriorment. L’acte comptarà amb la presència del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, i del president-editor del diari, Jordi Solana.

761px-la_manana_lleida_logo-svgLa Mañana, diari degà de les Terres de Lleida, va ésser fundat el 20 de desembre de 1938, com a òrgan provincial del Movimiento Nacional. L’any 1976 va passar a formar part de Medios de Comunicación Social del Estado fins l’any 1984, moment en què l’Estat va liquidar aquest òrgan tardo-franquista i el seu administrador va lliurar en dipòsit a l’Arxiu Històric de Lleida diversa documentació del diari, dels anys 1943 a 1984.

L’any 1985, el grup empresarial lleidatà liderat pels germans Dalmau va recuperar la capçalera del diari i va reprendre la seva publicació. L’any 1992 van iniciar una etapa d’expansió adquirint les capçaleres del Diario de Lérida, del Diari de Barcelona i el Nou Diari. Els darrers anys, el grup Dalmau va patir greus problemes econòmics fins a arribar l’any 2013, moment en què el Jutjat Mercantil de Lleida va autoritzar a l’administrador concursal la venda de la part que quedava del diari a la societat Holder Solutions SL, i es va iniciar l’actual projecte periodístic amb nou disseny, nova imatge, nova capçalera i presència a les xarxes socials.

Per raons d’urgència, durant el mes de gener de 2015, Holder Solutions SL, va fer una nova transferència de documentació del fons La Mañana a l’Arxiu Històric de Lleida, amb centenars de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic, conformat per centenars d’imatges en suport negatiu, positiu, diapositiva i digital (dels anys 80 fins el 2003). Això és el  que formalitzaran aquest divendres.

Aquest acte es completarà amb una conferència a càrrec del periodista Francesc Canosa, coordinador dels tres volums d’Història del Periodisme a Catalunya, i amb una mostra de documents d’aquest fons.

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida

Dia i hora: divendres 27 de gener, a les 18 hores