Guanyadors del II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya (Arxiu Gavín)


En l’edició 2021 de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes va promoure el II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, del qual el magnífic jurat ja ha a emès el seu veredicte. A continuació us llistarem els guanyadors dels tres premis i també us adjuntem un document, on podeu veure també les fotografies que van arribar a la final, però finalment no han pujat al podi. Des de l’Arxiu Gavín volem agrair a tots els participants al concurs la vostra dedicació. Heu estat gairebé 60 participants entre Instagram i el correu electrònic amb més de 150 fotografies enviades.

El magnífic jurat format per: Magda Gregori Borrell (Periodista i escriptora), Jordi Bonet (Fotògraf), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica), Francesc Canosa (Periodista i escriptor) i Josep Sansalvador (Arxiver i fotògraf), ha elegit les següents fotos guanyadores:

  • 1r Premi: Sr. Jesús Marín
  • Santuari de de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Alt Camp
  • 2n Premi: Sr. Xavier Pallàs
  • Ermita de Sant Andreu de Guitarriu, La Garrotxa
  • 3r Premi: Sra. Noèlia Gràcia
  • Església de Sant Climent de Taüll, Alta Ribagorça

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el document on també s’hi veuen les fotos finalistes.

Moltes gràcies a totes i a tots per participar i per ajudar a promoure a traves de la fotografia les esglésies de Catalunya, un patrimoni únic.

GUANYADORS I FINALISTES – II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, 2021Baixa

La Col·lecció PyrenMusèu i els fons documentals de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú ingressen a l’Archiu Generau d’Aran


El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni

El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.

Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.

El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.

Coneix la Col·lecció PyrenMusèu

Coneix l’àlbum de fotografies i el manuscrit de Maurice Gourdon

Archiu Generau d’Aran

II Concurs de Fotografia Digital d’Esglésies de Catalunya


L’Arxiu Gavín, per a celebrar la Setmana Internacional dels Arxius 2021 organitza el II Concurs de Fotografia Digital d’Esglésies de Catalunya. Un concurs per Instagram i també via correu electrònic. 

Cartell del concurs de fotografia

Per participar-hi, només heu de realitzar una fotografia (i fins a un màxim de 3 per persona) de qualsevol església o part de la mateixa que s’ubiqui a Catalunya, Andorra, Catalunya Nord o Franja de Ponent.

Termini: Del 9 de juny al 9 de juliol de 2021

L’heu d’enviar al correu electrònic arxiugavin@maristes.cat o bé penjar-la a Instagram amb els hastags o etiquetets #EsglesiesCatalunya2021 #arxiugavin #monestirdelesavellanes

Així com etiquetar els perfils @monestiravellanes i @lamira

Llegiu les Bases del Concurs, per conèixer tots els detalls!

Els premis seran els següents:

  • 1r Premi: 1 nit per a 2 persones d’allotjament i esmorzar a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes.
  • 2n Premi: Un dinar per a 2 persones (menú cap de setmana) al Restaurant El Claustre del Monestir de les Avellanes
  • 3r Premi: 1 lot de 3 vins del Monestir de les Avellanes (DO Costers del Segre)
  • Tots els premiats tindran també:
    • Un any de subscripció gratuïta al magazín La Mira (digital + paper)
    • 1 exemplar de l’Inventari d’Esglésies de Catalunya
    • 1 visita guiada a l’Arxiu Gavín

Comptem amb la participació del magnífic jurat format per Magda Gregori (escriptora i periodista), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica i fotògrafa), Jordi Bonet (Fotògraf), Francesc Canosa (escriptor i periodista), Josep Sansalvador (Arxiu Gavín)

Bases del concurs (díptic informatiu) DESCARREGA

El motiu d’aquest concurs és donar a conèixer l’Inventari d’Esglésies que va crear Josep Maria Gavín, format per més de 250.000 fotografies, representant 26.444 edificis religiosos de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i Franja de Ponent. Un patrimoni documental que avui es preserva a l’Arxiu Gavín, al Monestir de les Avellanes i que volem que entre tots continuii creixent.

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard, ja es pot consultar en línia


Les més de mil dues-centes imatges ens mostren la Val d’Aran entre 1876 i 1980

El senyor Feliu Izard conserva una important col·lecció de postals i fotografies sobre la Val d’Aran. En 2014, aquestes imatges ingressen a l’Archiu Generau d’Aran per a ser digitalitzades. Finalitzat aquest treball, els originals retornen al seu titular i l’arxiu es queda una còpia.

Aquest 2021, s’ha finalitzat la descripció de mil dues-centes trenta-sis imatges datades entre els anys 1876 i 1980.

La major part corresponen a fotografies, que després es converteixen en postals. Les imatges les prenen fotògrafs com Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo i Alfredo Zerkowitz i José Porras Lomas. Les postals seran editades per editors catalans i francesos com Sol i Benet de Lleida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères i Fauriat de Toulouse, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup i Guillaume Campistrous, tots quatre de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarbes, C.C. Carrache de Pau i B. R. (Bloc Frères) editors de Bordeus, entre altres.

Postal amb imatges de Bossòst. Fotografia de Manuel Solé Vicens de Bossòst. “Phototypie Labouche Frères”. ca. 1905-1910

La temàtica és diversa. Destaquen les vistes generals de la Val d’Aran, els rius i els ponts, els edificis civils i eclesiàstics i els carrers i les places dels pobles aranesos. Altres temes que es poden trobar són els treballs de camp i ramaderia, els mercats i les fires, les escoles i els esports, destacant l’esquí i l’excursionisme.

Ramat d’ovelles en els prats de Vielha. Fotografia Manuel Solé Vicens de Bossòst. ca. 1920-1930

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard complementa altres col·leccions dipositades a l’Arxiu, com són: Col·lecció Frères Labouche, Col·lecció Manuel Solé Vicens, Col·lecció Juli Soler Santaló, Col·lecció Silvi Gordó Montaña, Col·lecció A. Gaza, Col·lecció Sarthe de Luchon, Col·lecció Duchein, Col.lecció de Fotografies J. Batlle, Col·lecció G. Campistrous, Col·lecció H. Rieusset, Col·lecció Zerkowitz, Col·lecció Javier Hospital i Col·lecció Mossèn Xavier Esplandius.

Consulta la descripció del fons Archiu Feliu Izard a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran

L’Arxiu Llàtzer ingressa a l’Arxiu Comarcal del Solsonès


El Departament de Cultura de la Generalitat compra aquest important Arxiu de més de 600.000 fotografies que passen a formar part dels fons de l’Arxiu Comarcal del Solsonès

L’Arxiu Llàtzer format per més de 600.000 unitats fotogràfiques i alguns documents en paper ha ingressat a l’Arxiu Comarcal del Solsonès després de la seva compra per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ara s’obrirà una nova etapa en el seu tractament i s’aplicaran els estàndards arxivístics per a la seva classificació i ordenació, tot i que ja es parteix de la meritòria tasca que, en aquest aspecte, ha portat per a terme Josep Albets.

Es tracta d’un arxiu estratègic per seguir la vida de la ciutat i comarca des de la segona meitat del segle XX fins a inicis de l’actual centúria. La crònica ciutadana d’aquests anys es veurà molt enriquida tant en l’àmbit més públic com en l’àmbit més privat. Així, són molts els solsonins que hi apareixeran, ja sigui en el seu bateig, comunió o casament; generacions i generacions de solsonins hi són presents.

L’Arxiu Comarcal del Solsonès multiplicarà per tres el nombre de fotografies i s’aproparà al milió d’unitats fotogràfiques. L’Arxiu Llàtzer enllaça i, en cert sentit, és continuador de l’Arxiu Vicens; com a nota curiosa volem assenyalar la coneixença entre Llàtzer Albets i Josep Maria Vicens i algunes trobades que havien tingut en què la fotografia hi havia estat ben present.  

Llàtzer Albets

L’establiment fotogràfic Llàtzer de la ciutat de Solsona ha estat un referent pels solsonins al llarg de la segona meitat del segle XX. Està format per les fotografies de Llàtzer Albets –el fundador de la nissaga-, els seus fills Josep i Antònia i Conxita Moreno, esposa de Josep Albets.

Llàtzer Albets Vila, l’iniciador de la nissaga de fotògrafs, va néixer a Castellar de la Ribera i, més tard, es va traslladar a Solsona, a la partida de Sant Pere Màrtir. La seva mare havia quedat vídua ja feia anys i va haver de fer-se càrrec de la família. Llàtzer Albets havia treballat a la farinera Moles i al Jutjat però, sempre, havia destacat per la seva habilitat en les qüestions tècniques: podia arreglar tant un rellotge com un motor. El trasllat al carrer Sant Miquel Petit, núm. 6 va tenir lloc amb motiu del seu casament i, en aquesta adreça, va néixer el negoci familiar i la seva afició per la fotografia va acabant sent el seu ofici. Tot i ser autodidàctica va tenir dos suports importants: un a l’establiment ca l’Arpí de Barcelona i, l’altre, a cal Masana de Manresa, al carrer del Born, número 13. També va ser corresponsal per l’Agència Europa Press i les seves fotografies es van publicar en diferents mitjans de comunicació.

La fotografia sempre va ser ben present en la seva vida familiar. Els actes públics, les bodes o altres esdeveniments tenien l’horari que tenien i això va fer que la fotografia fos viscuda pels seus fills ja de ben petits, i va tenir continuïtat amb l’Antònia i el Josep. Aquest darrer va ampliar els seus coneixements a la casa de fotografia Sardà del carrer Guimerà, 15, de Manresa.

La documentació fotogràfica que ha ingressat abraça des de l’any 1949 fins a l’any 2012. L’inici de l’activitat professional, tanmateix, cal situar-lo l’any 1952. El fons està format majoritàriament, per fotografies en negatiu de pas universal i algunes, molt poques, en positiu. En alguns casos, els menys, també tenim plaques de vidre (6×9) i plaques de cel·luloide (6×9) o (9×12). En els darrers anys ens apareixen fotografies digitals.

La seva actual estructuració segueix diversos grups i, en cadascun d’aquests, un ordre cronològic. Els apartats són: Reportatges varis, Actes socials, Temes monogràfics i altres Col·lecció de fotografies i formats especials. La vida social de Solsona, però també la de la comarca, queda reflectida a través de milers i milers d’imatges que recullen aspectes tan variats com les caramelles de Sant Climenç, la inauguració i benedicció de ca la Sensades, el nomenament de Josefina Ribera Bonaplata com a filla predilecta de Solsona, la festa de la Clavallineta, concerts i actes de l’Orfeó Nova Solsona, el Carnaval o bé la Fira de Sant Isidre, però, també molts i molts altres, com la Coronació de la Mare de Déu del Claustre o la construcció de la indústria TRADEMA. Sense tenir un títol o una acreditació podem afirmar que va ser el fotògraf oficial de Solsona durant anys.

En definitiva, el fet que aquest arxiu ingressi a l’Arxiu Comarcal del Solsonès és una aportació molt significativa i rellevant per a la història gràfica de Solsona i el Solsonès a la segona meitat del segle XX.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC- Arxiu Comarcal del Solsonès