Riuada 1982: Un tsunami inesperat


A l’arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs romanen els llegats de dues nissagues de fotògrafs que durant dècades van documentar la vida dels lleidatans en totes les seves vessants. Es tracta de Josep Porta Mesalles i el seu fill Josep Porta Ballespí i d’en Josep Gómez Vidal i el seu fill Jordi Gómez Payá. En ambdós casos van fer donació dels seus fons documentals a la institució i, a partir les seves fotografíes, creiem interessant recordar un esdeveniment, que fa avui quaranta anys,  canvià el paisatge, no sols de la ciutat de Lleida, sino de gran part de les comarques ponentines: la riuada de novembre de 1982.

Ningú, ni a la plana ni a la muntanya, s’esperava la gran quantitat d’aigua ni les dificultats de controlar-ne els efectes posteriors. El diumenge 7 de novembre estaba plovent molt a les capçaleres dels rius Segre i els Pallaresos, el que es va anomenar la famosa “gota freda”, però al pla no havia caigut massa aigua; malgrat que per la ràdio el temps s’anunciava molta pluja al Pirineu ningú va imaginar el que podía pasar. La mateixa nit del dia 7 al Pont de Bar les aigües van sortir de la llera i van destruir el pont i la major part de les cases, per sort els veïns es van refugiar a la part alta on hi hava la caserna de la Guàrdia Civil; al Pont de Bar i no va haver víctimes, però sí més avall on van haver vint morts i les pèrdues econòmiques van ser quantioses (GV-SD-11139-17).

El dimecres 10 Josep Maria Cullell, conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya va visitar el poble del Pont de Bar; les aigües del Segre s’emportaren el pont i la major part del de les cases; a la foto el conseller mirant les destrosses acompanyat amb alcaldes de la comarca, agenollat sobre el pedrís Ramon Noguera, alcalde del Pont de Bar (GV-SD-11139-15).

El dilluns 8 les aigües arribaren a Balaguer, ciutat que estaba de ple en les festes del Sant Crist; a la vora del riu s’havia instal·lat una carpa de l’Ajuntament i les firetes i el Segre es va endur tot però per sort no va haver víctimes. L’aigua va arribar a l’entrada de la plaça del Mercadal; l’Exèrcit es va plantjar  volar el Pont Nou davant el perill de crear una presa però afortunadament va resistir l’embranzida  (GV-1982-365-06)

El Segre passava entre els termes de Tèrmens i Menàrguens i es desbordar completament de la llera; la zona de la Sucrera i la major part de l’horta de Menàrguens va quedar anegada. Riu avall el Segre augmentaria el cabal per l’aportació de les aigües del Noguera Ribagorçana. (GV-1982-382-35)

A Lleida, la gent va continuar amb la seva vida quotidiana. La matinada de dilluns l’aigua va superar la presa del Canal de Seròs començà a entrar l’aigua a partir de la Mitjana  i Pardinyes on va inundar l’ avinguda de Tortosa i la zona de l’antiga Llotja i Mercolleida i van quedar aïllats nombrosos veïns (GV-1982-361-27) (GV-1982-382-30) (GV-1982-361-24)

A les a les 8 del matí a les avingudes de Blondel i Madrid nombrosos curiosos es van amuntegar la barana del riu, l’espectacle era fascinant però no semblava  que hi haguès perill (GV-1982-361-02).

Aleshores, jo era professor al col·legi Montserrat dels Germans Maristes on vàrem començar normalment les classes, però cap a les deu la Guàrdia Urbana va ordenar desallotjar l’edifici perquè el pati s’estava inundant.  Recordo que em van avisar que l’aigua  estaba pujant per l’avinguda del Segre i m’hi vaig arribar per intentar treure el cotxe del parking, situat al carrer Alcalde Fuster. Al voltant de les 10 hores vàrem veure entrar l’aigua pels carrers del Nord, General Brito, Vila Antònia i sobre tot el carrer Alcalde Fuster, on havíem entrat a buscar el cotxe i en un moment vàrem veure con venia l’aigua cap a nosaltres, en pocs minuts hi havia més d’un metre i el nivel va arribar a la Baixada de l’Audiència i la Baixada de la Trinitat; entre la Guàrdia Urbana i voluntaris intentaven salvar diversos cotxes a la plaça Agelet i Garriga; cap a migdia arribaren els militars amb llanxes pneumàtiques i començaren a rescatar els veïns; a la Rambla Francesc Macià hi havia més d’un metre; totes les sucursals bancàries de les rambles de Francesc Macià i Ferran va quedat inundades, sobre tot els soterranis on hi havia les caixes fortes; l’aigua va inundar el Museu del Palau de la Paeria. El màxim nivel assolit per la riuada el va marcar el Pont Vell on les aigües van arribar a tocar la part alta dels els arcs però no els van superar (FP-PF-06669-14). (FP-PF-09587-12) (GV-1982-361-09) (FP-PF-09587-03) (FP-PF-09587-05) (FP-PF-09587-01) (FP-PF-09587-04) (GV-1982-376-05)

L’avinguda del Segre va anegar la major part d’horta del Baix Segre i a l’aiguabarreig amb el Cinca les seves aigües van inundar la major part del terme fins a arribar les primeres cases de la Granja d’Escarp (GV-1982-382-16).

Al vespre havia baixat el nivell i l’aigua va marxar de la Rambla i el dimarts 9 a ser el moment de netejar i avaluar els danys; els bombers i  l’exércit  es van dedicar a treure l’aigua dels soterranis i col·laboraren nombrosos veïns i treballadors de les empreses afectades. (GV-1982-376-15) (FP-PF-06549-10)

La matinada del dia 9 es va restablir parcialment l’electricitat però les línies telefòniques van trigar a funcionar, precisament per la manca de comunicacions segures el mateix dia 9 va còrrer la notícia, falsa, que havia rebentat la presa d’Oliana i arribava a Lleida per això alguns negocis a l’ avinguda de Blondel van tapiar les entrades) davant una nova crescuda que mai no va arribar. (GV-1982-376-03

Els diez següents va començar la tasca de netejar i fer les avaluacions de les destrosses. El dia 15 de novembre visità Lleida Alfonso Guerra vicesecretario general del P.S.O.E., acompanyat per membres de l’executiva del P.S.C., Joan Raventós i Raimon Obiols i Antoni Siurana, alcalde; cal recordar que Alfonso Guerra era càrrec electe en les recients eleccions generals del 28 d’octubre. En la imatge cal destacar la marca de la l’alçada de l’aigua en la paret de l’escola dels Camp Elisis inundada com la major part del barri de Cap Pont. (FP-PF-06688-24)

Josep Ignasi Rodríguez Duque

Conseller de l’IEI

Donació del Fons Ramon Torralba Sans a l’Arxiu Municipal de Lleida


El divendres 22 de setembre al Centre Cívic de Balàfia va tenir lloc l’acte de donació del Fons Ramon Torralba Sans a l’Arxiu Municipal de Lleida, amb l’assistència de la tinent d’alcalde Jordina Freixenet, el donant Ramon Torralba, la cap de l’Arxiu Municipal Iolanda Enjuanes, i Antoni Baró, president de l’Associació de Veïns de Balàfia.

Ramon Torralba Sans feu donació a l’Arxiu de 17 rotlles de pel·lícula en format Súper-8 i 1039 negatius, de diversos reportatges fotogràfics amb imatges del barri de Balàfia de les dècades de 1970 i 1980, i també programes i cartells d’activitats culturals que s’hi van celebrar. Aquest fons pren especial importància perquè és el primer fons particular que ingressa a l’Arxiu Municipal dedicat específicament a un barri de la ciutat, i ens permetrà descobrir la història de la ciutat des de la perspectiva veïnal. Destacar també, que entre la documentació entregada hi consta un cartell de la Festa Major de Lleida de 1980, del qual l’Arxiu no comptava amb cap exemplar i que passarà a formar part de la col·lecció de cartells municipals.

Actualment, l’Arxiu està inventariant i catalogant tota la documentació aportada per poder-ne fer difusió pròximament.

En Ramon Torralba és un lleidatà que ha viscut gran part de la seva vida al barri de Balàfia. Es podria definir com una persona amb inquietuds i fotògraf de professió, que al llarg de la seva vida ha estat estretament vinculat amb les entitats del barri, la parròquia, el grup de joves, i l’Associació de Veïns des de la seva creació. Destacar també el seu activisme a principis dels anys vuitanta, amb el moviment veïnal que realitzà diverses accions demanant el soterrament de les vies del tren que provocaven constants accidents i aïllaven Balàfia de la resta de la ciutat.

Fou en aquella època en què es forma com a fotògraf a l’Escola de Belles Arts de Lleida, on descobreix la seva vocació, i es graduà en la primera promoció de Fotografia i Imatge de l’Escola. A poc a poc, s’introduí en aquest món creatiu realitzant petites col·laboracions i un dels seus primers enregistraments fou un reportatge sobre la riuada del riu Segre de novembre de 1982. A finals dels anys vuitanta es professionalitza, i el 1990 crea la productora de vídeo i televisió Videograma que està activa fins a 2015.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Ingrés del fons de l’Associació Cultural Alorenil de Linyola


El fons de l’Associació Cultural Alorenil de Linyola està compost per la revista Barret Picat, més una gran quantitat de fotografies, dibuixos originals i esborranys d’articles i d’entrevistes.

Barret Picat (1979-2022), és una publicació local de caràcter bimensual amb 250 números i 43 anys d’antiguitat que ha esdevingut un referent a la comarca. No envà, es tracta d’una de les publicacions en actiu més longeves que serveix i ha servit de referent per altres publicacions del Pla d’Urgell.

Per la revista -al llarg d’aquests 43 anys- hi han fet els primers passos, escriptors com Francesc Foguet Boreu; contistes com Jaume Balcells; periodistes com Teresa Pinyol; historiadors com Esteve Mestre, Jordi Soldevila, Josep Pinyol Vidal; metges com Quintí Foguet; fotògrafs com Juan Ramon Tarragó, Valeri Bonjorn, Jaume Balcells, Montse Giné, Eva Llauet, Carme Arenas, però també dibuixants, il·lustradors, poetes, folkloristes, entre d’altres.

L’Associació Alorenil ha cedit en comodat el seu fons documental a l’Arxiu

Informació extreta de la pàgina web de la XAC/ Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Donació del fons fotogràfic del sr. Joan Bellmunt a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de realitzar l’inventari del fons fotogràfic del sr. Joan Bellmunt, en data 26 d’abril de 2022, se signa el contracte de donació en ple dret a favor de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). El fons està format per 10600 diapositives i 7300 negatius amb la seva corresponent còpia en paper. Són fotografies fetes a les Terres de Lleida entre els anys 1967 i 2010.

A principis de l’any 2020 es va rebre l’oferiment, per part del sr. Joan Bellmunt, del seu fons fotogràfic. En aquell moment, el fons va ser traslladat a les dependències de l’Arxiu fotogràfic de l’IEI per tal d’efectuar els treballs necessaris per inventariar-lo i poder signar, així, la donació en ple dret a favor de l’IEI.

Joan Bellmunt és un reconegut etnògraf català gran coneixedor de la cultura, de les tradicions, dels costums i de la geografia de la província de Lleida. Nascut a Puiggròs (Les Garrigues), al llarg de més de 30 anys, s’ha dedicat a l’estudi del viure quotidià dels nostres avantpassats.

El fons està format per 10600 diapositives i 7300 negatius amb la seva corresponent còpia en paper. Les imatges han estat realitzades entre els anys 1967 i 2010.

Les imatges d’aquest fons foren realitzades per a dur a terme el seu treball etnogràfic que ha tingut com a resultat la publicació d’un centenar de publicacions diverses al llarg dels anys entre les que destaquen els 34 volums de la col·lecció Fets, Costums i Llegendes de les 13 comarques de Lleida; els 11 volums de la col·lecció Devocions Marianes populars; el llibre Viles, pobles, ciutats i llogarrets de les terres de Lleida, etcétera.

En la realització de l’inventari s’ha constatat que el fons es troba en molt bon estat de conservació i les imatges estan ben documentades per part de l’autor ja sigui amb anotacions al marc de les diapositives, a les carpetes on es conserven els negatius o als àlbums dels positius en paper. Això facilitarà l’elaboració d’instruments de descripció per tal de posar el fons a disposició de la ciutadania. Igualment, el sr. Bellmunt ha manifestat la seva voluntat de col·laborar en la descripció de les imatges resolent dubtes que puguin aparèixer en el desenvolupament de la feina. És molt rellevant poder tenir l’ajuda directa de l’autor de les imatges i no és un fet gaire habitual ja que, molt sovint, són els hereus qui fan donació dels fons fotogràfics.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs agraeix la confiança del sr. Joan Bellmunt en la institució a l’hora de dipositar el fruit del seu treball. A partir d’ara, el personal de l’Arxiu fotogràfic de l’IEI s’encarregarà de custodiar-lo en els seus dipòsits fotogràfics. El tractament del fons passa per instal·lar els originals en proteccions de conservació, a l’hora que es neteja i se’n fa la descripció arxivística. Pel que fa a la digitalització del mateix es farà, com és habitual, seguint dos criteris: el de conservació i el de necessitat dels usuaris.

El fons fotogràfic del sr. Bellmunt complementa la resta de fons de temàtiques diverses que han estat donats a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI al llarg dels anys i passa a enriquir el patrimoni documental de la Diputació de Lleida.

Acte de donació del Fons Nasarre a l’Arxiu Municipal de Lleida


El dimarts 8 de març se signà a l’Arxiu Municipal de Lleida, la donació del Fons Nasarre. La Sra. Juana Sanz Cabañes donà més de 5000 fotografies realitzades pel seu marit Marciano Nasarre Pena, aquestes ens narren el canvi urbanístic viscut a la ciutat de Lleida entre els anys 2002 i 2007. 

Marciano Nasarre Pena va néixer a Lleida l’any 1934. Professionalment, es dedicà al món de les grues per a la construcció i treballà temporades a París i a Madrid.  Quan es jubilà va decidir retornar a la seva ciutat natal. Fou aleshores quan va poder dedicar el seu temps a la unió de les seves dues passions la fotografia i les obres en construcció. Morí a Lleida l’estiu de 2018.

Les imatges del fons Nasarre mostren, en petits reportatges, el procés que suposava l’enrunament i reconstrucció d’un nou edifici. Inicialment, extreia fotografies de l’edifici dempeus, després deixava testimoni de com les grues el tiraven a terra. Si era el cas, deixava constància de les restes arqueològiques que s’hi poguessin trobar i, posteriorment, retratava com aixecaven un edifici de nova planta. De manera que, amb els seus reportatges plasmava el procés de la transformació d’un determinat solar o zona de la ciutat. 

Aquestes característiques li atorguen valor suficient per a ser dipositat i conservat a l’Arxiu Municipal, passant a formar part del patrimoni documental de la ciutat i sent testimoni gràfic per a generacions posteriors de l’evolució urbana.  

A partir del moment de l’ingrés, l’Arxiu organitzarà el fons: el classificarà, ordenarà, descriurà, digitalitzarà i en farà difusió per donar-lo a conèixer a la ciutadania. 

Per últim, agrair el gest de l’Ernest Céspedes Torregrosa per posar-nos en contacte amb la família Nasarre-Sanz i proposar l’Arxiu Municipal de Lleida com a destí de les fotografies per a la seva conservació definitiva.