Les festes populars i locals amb la Xarxa d’Arxius Comarcals!


En el marc del projecte ‘Catalunya des dels arxius: esdeveniments i festes populars digitals’

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya en un nou capítol dels#arxiusacasa, el 5é, ha preparat aquest recull de mostres de diferents festes populars per com alternativa a les #festesconfinades. Nosaltres ens fem resó des d’aquest bloc per difondre la feina dels nostres companys i sobretot del contingut custodiat als arxius comarcals, encara que sigui en mode virtual.

Festes Majors:

‘Sant Eudald 2020’ de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
Des del divendres 8 de maig fins el dimarts 12 de maig, Ripoll, es preparava per celebrar la seva Festa Major.

‘La festa continua’ de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
Visita la festa major de Tàrrega de 1914.

Maig Festiu a Lleida de l’Arxiu Històric de Lleida
Al mes de maig a Lleida s’hi apleguen un seguit de festes populars que aquest any han vist alterada la seva programació: la Festa Major en honor de Sant Anastasi, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol. Ho revivim a través d’imatges del fons de “La Mañana”.

Audiovisual ‘Maig festiu a Lleida. Qui ens ha robat el mes de maig del 2020?’
A través de documents de l’Arxiu revivim les festes i esdeveniments que s’havien de celebrar el mes de maig a Lleida i que s’han suspès com a conseqüència de la pandèmia pel Covid-19: la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, la Festa Major de maig, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol.

’Arxiu Comarcal de la Noguera mostra la Festa Major de Balaguer de l’any 1945
Reportatge de Claudi Gómez Grau

Imatges que fan història: festes populars i tradicionals de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Audiovisual format per fragments de pel·lícules relacionades amb les festes locals i tradicionals, que mostren imatges de Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Solivella, d’entre els anys 1970 i 2000.

La recuperació de la Festa Major després de la guerra
de l’Arxiu Comarcal del Garraf

Festes de flors i arbres:

Temps de Flors al claustre de l’Arxiu Històric de Girona
Girona, Temps de Flors és una exposició que se celebra a la ciutat de Girona des de 1954. Durant una vintena d’edicions, el claustre de l’Arxiu Històric de Girona ha estat l’escenari de diferents muntatges florals i artístics, dels quals avui us n’oferim una mostra.

L’Arxiu de les Roses amplia els seus recursos per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Els dies 8, 9 i 10 de maig no es van poder celebrar les Festes de Primavera de Sant Feliu de Llobregat, amb la Fira i l’Exposició Nacional de Roses, però es van fer unes festes de primavera des de casa, amb la presència de moltes roses a les xarxes socials.

Festa del Roser a la Segarra
Descobrim la festa del Roser de Tarroja a través de cartells, llibres i goigs de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

La Plantada del Maig a Dosrius, Canyamars i Òrrius de l’Arxiu Comarcal del Maresme
La festa de la Plantada del Maig té com a protagonista un element de la natura tan simbòlic com és l’arbre, que encarna la pervivència i la regeneració.

Romiatges i aplecs

L’Aplec de Farners per l’Arxiu Comarcal de la Selva
L’Aplec de Farners és una festa local molt arrelada a Santa Coloma de Farners. Se celebra a l’entorn de la festivitat de la Pentecosta i se’n conserven nombrosos testimonis gràfics.

L’Aplec de Mur 2020. L’Aplec del Pirineu en confinament de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Un dels aplecs més participatius i antics del Pallars Jussà

L’Aplec de la Sardana a la Bisbal d’Empordà. Una història de 57 edicions de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà
L’Aplec de la Sardana és un esdeveniment molt important a la Bisbal d’Empordà. Us presentem la col·lecció de les portades dels llibres editats cada any i una selecció d’imatges.

Exposició virtual dels aplecs populars de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Cada any se celebren una vintena d’aplecs populars al Pallars Sobirà, i més de la meitat es fan durant el mes de maig, en plena primavera. Hem conservat i digitalitzat dotze aplecs i us els volem mostrar a través de l’exposició virtual dels aplecs populars.

Els Romiatges a la Val d’Aran de l’Arxiu General d’Aran
Santuaris, capelles i pilarets, llocs on el poble expressa la seva devoció.

‘L’Empordà, terra de bons balladors i compositors de sardanes!’ de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Cada any l’associació Foment de la Sardana ‘Pep Ventura’ honora l’il·lustre compositor amb la celebració de multitudinaris aplecs

La celebració de la festa del Crist Mujal de l’Arxiu Comarcal del Maresme
Una de les celebracions esperades del municipi de Cabrils és la festa del Crist Mujal, el 3 de maig, que coincideix amb la Festa Major del poble, consagrada a la Santa Creu. És una festa compartida amb els veïns de Cabrera de Mar i Vilassar de Mar, que també la veneren.

La xocolatada de Sant Marc a Queralt per l’Arxiu Comarcal del Berguedà
Cada any es puja de Berga al Santuari de Queralt on es fa un ofici religiós, en sortir es fa una xocolatada que ofereix l’ajuntament.

Fires:

Fires virtuals de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Vilafranca, és una ciutat comercial on les fires han tingut sempre una presència destacada.

La Fira de Sant Isidre de Cervera de l’Arxiu Comarcal de la Segarra
Coneixem la Fira de Sant Isidre a partir de la Col·lecció de programes i cartells, goigs, fotografies i el xac premsa

Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès
El diumenge 19 de maig de 2020 s’havia de celebrar a Ripoll la 54ª edició de la Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès. El mateix diumenge també es celebrava el 16è. Concurs d’esquilar ovelles, un mercat de productes agroalimentaris i la mostra d’oficis tradicionals.

Altres festes:

Festa dels Elois de l’Arxiu Comarcal del Berguedà
La festa dels Elois es celebra a Berga des de temps immemorial, era promoguda i organitzada pel gremi del elois, que aplegava, com arreu els oficis vinculats al foc i els traginers, a Berga a més acollia moltes altres professions, que no tenien prou entitat per formar un gremi propi.

Sí, a Vic també hi havia plaça de toros de l’Arxiu Comarcal d’Osona
Les generacions més joves ja no ho recorden, però la ciutat de Vic també tenia la seva plaça de toros. Des del segle XVII eren habituals a Vic les curses de braus; el primer document que en coneixem és d’un correbous de les festes de Sant Joan de l’any 1624.

La festa dels 75 anys dels gegants de Ripoll de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
La colla de Gegants i Caperruts de Ripoll ha hagut de suspendre la festa de celebració dels 75 anys que tenien prevista pel cap de setmana del 23 i 24 de maig.

Audiovisual La Festa de la Bicicleta del Vendrell des dels seus orígens de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Els programes de la Festa de la Bicicleta del Vendrell consultables al portal Arxius en línia
Centenari del naixement de Joan Fusté Rius, fundador de la Festa de la Bicicleta del Vendrell.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre us proposa reviure una jornada de bous a la població d’Ascó
Es tracta d’una festa popular, que es va portar a terme fins els anys 80 del segle XX, però que progressivament va anar perdent vigencia.

Entre la festa, l’oració i… un bon menjar. L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell mostra una comarca viva en esdeveniments populars i festius
Aplecs, festes majors, balls, cançons, desfilades de carrosses, cerimònies religioses… la Comarcal de l’Alt Urgell ha estat històricament i encara ho és un territori festiu ple d’esdeveniments. L’Arxiu Comarcal obre els seus fons per rememorar l’Aplec de Sant Antoni del Tossal, les carrosses d’Organyà i la celebració de les primeres comunions a través dels seus llibres.

Extret del web de la XAC

70 anys de la col·locació de la Mare de Déu de l’Hospital de la façana de l’antic Hospital de Santa Maria


 

 

Aquests dies de maig, amb la festivitat de Sant Anastasi, se celebra la Festa Major de Lleida amb tot un seguit d’actes que malauradament enguany no tindran lloc a causa de la pandèmia; malgrat tot, volem recordar un fet que tingué lloc durant les festes de Lleida de 1950: l’entronització de la imatge de la Mare de Déu dins de la seva fornícula a la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria el 14 de maig d’aquell any, i ho volem fer a través de fotografies conservades a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Mare de Déu de l'Hospital

Lluís Terres fotografia un detall de la façana de l’Institut d’Estudis Ilerdencs l’any 1954; es veu la imatge amb la fesomia que li donà Jaume Gort, incloent-hi les dues corones metàl·liques © Fons Terrés. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

La Imatge de la Verge Maria amb el nen als braços, obra de Bertran de la Borda que fou mestre d’obres de la Seu Vella, presidia la façana des del segle XV dins d’un nínxol i sota un filigranat dosser. Possiblement a causa de l’alçada havia sobreviscut als primers moments de la guerra civil el juliol de 1936, però el 25 d’agost un grup de persones aconseguí dues escales, lligades una amb l’altra, i la van fer caure. La imatge que presentem és del forner lleidatà Ramon Rius i pertany al fons que les seves filles Pilar i Carme van donar a l’IEI l’any 2008. Precisament, del conjunt de les seves fotos sabem que el mateix dia i segurament en el mateix moment havia començat a cremar la Seu Nova.

Ignorem el temps que els fragments van romandre a terra però sí que sabem que van ser recollits per Salvador Roca Lletjós, catedràtic d’Història a l’institut de Lleida i que havia estat director del Museu Morera; ajudat per alumnes seus va introduir els fragments dins de  l’edifici. Tot fent un breu apunt, cal dir que també va recollir els trossos de la Mare de Déu del Blau de l’església de Sant Pau al carrer de la Palma. L’any 1938, després de l’entrada de l’exèrcit de Franco a Lleida, la imatge fou reconstruïda i guardada en les dependències del que després seria l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

A començament de 1950, la Diputació de Lleida encarregà a l’escultor de Montoliu de Lleida, Jaume Gort, la restauració i la restitució de les parts que mancaven. Gort realitzà una primera intervenció amb la imatge a terra, com afegir el nas a la Verge i, amb la imatge ja al seu lloc, muntà les parts que faltaven fetes per ell, com la mà dreta i fragments del vestit de la verge i el tors, el cap, el cistell amb fruites i el raïm a la mà esquerra al Nen Jesús, precisament, aquest darrer element no apareix en les fotografies anteriors a la guerra civil; també col·locà les dues corones de llautó que sí que tenien originalment les imatges.

 

Les festes de maig lleidatanes tingueren lloc del 10 al 14 de maig i un dels actes fou la benedicció de la imatge ja al seu emplaçament originari; és curiós el fet que al programa de la festa consta el divendres 12 però al diari La Mañana es llegeix que fou el diumenge dia 14. Aurelio de Pino Gómez, bisbe de Lleida, realitzà la benedicció de la imatge davant una façana guarnida amb tapissos penjant de totes les finestres, i a l’Aula Magna l’Institut d’Estudis Ilerdencs se celebrà una reunió extraordinària del seu Consell on es nomenà conseller d’honor a José Ibáñez Martín, Ministro de Educación Nacional.

La imatge de Santa Maria va romandre al seu cambril fins a l’abril de 2004 quan fou baixada per procedir a la seva restauració, però aquesta és una altra història.

Josep Ignasi Rodríguez Duque
Conseller de l’IEI

 

De dreta a esquerra:

Imatge n.1: Fotografia d’autor desconegut anterior a la guerra civil; s’hi pot apreciar com el pas del temps ha deteriorat la imatge, ja que li manquen els dits de la mà a la Verge i el braç i el peu esquerres al Nen Jesús, d’altra banda, els dos tenen dues corones de llautó; es pot apreciar el nas original de la Mare de Déu, molt diferent del que hi col·locà Jaume Gort © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 2: Mitjançant una bastida de fusta la imatge és hissada fins a la seva fornícula; s’hi pot apreciar que manquen unes parts que segurament ja s’havien perdut arran de l’enderrocament, com la mà dreta i fragments del vestit de la Verge, el cistell, el tors i el cap del Nen Jesús. La imatge no té data ni autor però suposem que ha de ser dels mesos anteriors el maig del 1950 i, tal vegada, del mateix Josep Gómez Vidal. © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 3: Uns homes al voltant de la imatge destrossada al peu de la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria, aleshores seu del Museu Morera com es veu en un rètol a la porta, sostenen una l’escala utilitzada per pujar a lligar-la; a l’esquerra uns homes, possiblement milicians, semblen allunyar-se un cop “acabada la feina”. © Fons Ramon Rius. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

El Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà ingressa 134 plaques de vidre a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


El passat 10 de març de 2020, el Sr. Sisco Amorós i Capdevila, sots president del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà signava el document on cedia en comodat al Departament de Cultura, per a ser custodiades a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, un total de 134 plaques de vidre de fotografies antigues de la comarca.

Castell d'Orcau

Castell d’Orcau

Les plaques de vidre van ser comprades fa uns anys a un antiquari pels responsables del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà. Van estar dipositades al Museu de la Conca Dellà al municipi d’Isona fins que van ingressar a l’arxiu comarcal. Es troben en bon estat de conservació, tenen unes mides de 10 x 15 i 9 x 12 centímetres, i tenen una cronologia que va des del primer al segon quart del S. XX i sense conèixer l’autor d’aquestes.

L’Arxiu Comarcal les ha netejat, digitalitzat i està treballant en la confecció d’un inventari definitiu. Principalment són fotografies en blanc i negre dels municipis i nuclis següents: Abella de la Conca, Castell d’Orcau, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau, Basturs, paisatges i interiors d’esglésies.

Podeu veure les fotografies en aquest enllaç:

Àlbum fotogràfic de 134 plaques de vidre del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

La processó del Sant Enterrament de Lleida als anys quaranta del segle XX


Aquest any els fidels de Lleida, i de la resta del món, hauran de viure la Setmana Santa d’una manera completament diferent de com marca la tradició. Les circumstàncies s’han imposat i la improbabilitat de sortir al carrer no faran possible que les processons surtin al carrer i es puguin repetir imatges com la fotografia del Fons Municipal de l’Arxiu de la Ciutat de Lleida, que us presentem a continuació.bona (3)

En aquesta captura, realitzada pel fotògraf Samuel Farràn, en els anys quaranta del segle XX, es veu el carrer Major durant el pas de la processó del Sant Enterrament. En concret, la podem ubicar al tomb que el carrer Major realitza a l’alçada dels antics magatzems de La Reconquista, poc després d’haver passat per davant del Casino Principal.

Les processons del Sant Enterrament  tradicionalment recreen una part de la Passió o Via Crucis de Jesús de la nit de Divendres Sant. Per aquest motiu aquest ritual està protagonitzat per la imatge de Jesucrist mort dins d’un taüt de vidre i se celebren en silenci sota la llum de la lluna.

La primera constància documental que en tenim a Lleida és de l’any 1607[1], organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang. Al llarg de la seva existència la tasca més coneguda de la Congregació ha estat tenir cura de l’organització de la Processó del Sant Enterrament, tot i que en altres temps també tenia cura de les processons del Trasllat, de l’Agonia i de l’Encontre.

La processó que avui coneixem és de fet substancialment diferent de les primeres que van celebrar-se, ja el 1753 hi ha un canvi radical; s’afegeixen al seguici –que en un principi estava format per encaputxats amb hàbits negres i el Crist Jacent- els armats i una sèrie de “passos” o misteris amb escenes de la Passió.

Fins a la interrupció provocada per les circumstàncies excepcionals d’aquest any, la celebració de la processó arribà – amb dues interrupcions, provocades per la guerra de Successió i per la invasió napoleònica- fins a la II República, que va prohibir les manifestacions religioses al carrer. Després de la Guerra Civil, a la dècada dels quaranta de la passada centúria, la Processó prengué novament revolada, es recuperaren els Armats que estrenaren cuirasses i indumentària i diverses confraries lluïren nous hàbits, guanyant així en solemnitat.

La fotografia que us presentem fou captada en aquest moment de recuperació del ritual, i en ella hi veiem el seguici encapçalat per les autoritats religioses i el Sant Sepulcre acompanyant per la Guàrdia Civil, indici de la forta presència que en aquells moments tenien les “forces de l’ordre”. A continuació els encaputxats amb torxes enceses i, a la llunyania s’aprecien la resta dels misteris amb escenes de la Passió.

[1] SOL, Romà; TORRES, Carme: “L’església de la Puríssima Sang”, Endavant les Atxes, núm 2, Lleida, 1994, p. 14

Finalitzen els treballs de descripció de les col·leccions de postals de Javier Hospital i de Mossèn Xavier Esplandiu


En total s’han descrit més de 500 postals de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Subirà i Pallars Jussà

L’1 d’agost de 2003, ingressa a l’Arxiu el fons de Javier Hospital de Vielha. Aquest és format per una gran quantitat de postals de tota mena, col·leccionades pel Sr. Hospital al llarg de la seva vida. El primer treball de descripció s’ha centrat en totes aquelles imatges corresponents a la Val d’Aran. En total s’han descrit 372 postals, totes elles en color. Les postals van ser editades per  “Escudo de Oro”, “Ediciones Sicilia” i “Kolorham” de Barcelona i per “Ediciones Arribas” de Saragossa. Els propers treballs es centraran en la descripció de comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Ripollès, la Cerdanya i el Berguedà, així com d’Aragó, Andorra i França.

 

Bestiar en Pla de Beret. Col·lecció Javier Hospital

La col·lecció de Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà (1938-2019) ingressa a l’Arxiu el 4 d’abril de 2017. El fons és format per quinze àlbums que contenen més de vuit-centes imatges. Les fotografies corresponen a diversos moments del treball de mossèn Esplandiu a les rectories araneses de Vielha i Bossòst. La col·lecció de postals recull imatges de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà. Aquestes postals van ser editades per l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur i per “Escudo de Oro” i “Kolorham” de Barcelona. També es conserven edicions de la casa francesa “Labouche Frères” de Toulouse. Els primers treballs de descripció s’han centrat en 227 postals, 164 en b/n i 63 en color.

Església de Sant Andreu de Casau. Col·lecció Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà

Els treballs de digitalització de les dues col·leccions, en total 599 imatges, s’han realitzat en el mateix Arxiu.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Archiu Generau d’Aran