La Insaculació: mètode d’elecció de paers a Lleida


Com cada quatre anys els ciutadans hem tingut el dret a exercir el nostre dret democràtic per escollir els representants polítics que formaran part de la corporació municipal. Aquest fet que venim vivint regularment des de fa unes dècades al llarg dels segles ha patit moltes variacions. Un d’aquests mètodes emprats, al llarg dels segles XVI i XVII, va ser el de la insaculació.

Amb el privilegi atorgat pel lloctinent general de Catalunya, Joan d’Aragó el 1499, s’estableix la insaculació com a mitjà únic per a l’elecció de paers, consellers i la resta d’oficials municipals, per la qual cosa disposa que es formin les respectives bosses que es guardaran amb cura a la casa de la Paeria. Es disposava que els paers havien d’estar 3 anys sense tornar a desenvolupar el càrrec, i assenyala l’edat mínima de 40 anys per al paer en cap o primer  i de 30 per a la resta, els quals havien de gaudir de la circumstància indispensable de ser casts o vidus; és a dir que els solters eren inhàbils, no només com a paers sinó per a tots els oficis de la ciutat. Eren causes d’inhabilitació, també, ser deutor de la ciutat o ser fiador d’algú que ho fos, ésser clergue amb ordes sagrades, ser religiós, etc. S’imposava la multa de 100 lliures a qui no acceptés l’ofici de paer o qualsevol altre.

Tot assumpte referit a la ciutat, per mínim i insignificant que semblés, anava al Consell General, i allí es tractava; i per delegació passava a decisió dels paers, assessorats per cert nombre variable de prohoms. Entre la resta d’atribucions dels paers hi havia la de formar, juntament amb el veguer i els prohoms, el Tribunal de Coltellades; el poder d’executar els béns i efectes dels deutors a la ciutat; l’anar precedits de dos macers amb maces de plata amb les armes d’aquesta, i que el rei no els pogués formar causa per danys a cavallers, militars o qualsevol altra classe de persones.

Tots els nomenaments d’oficis i paers s’apuntaven en un llibre que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida que data de 1620 i porta per títol Llibre d’Ànima.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Anuncis

Programa de les fires i festes de maig de Lleida, de 1919


El mes de maig a Lleida és ple d’activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques que fan que durant unes setmanes els lleidatans i lleidatanes visquem en un estat de joia i alegria.

Ara fa cent anys, les coses no eren gaire diferents. Mostra d’aquestes ganes de sortir al carrer i gaudir de la recentment estrenada primavera, és el programa de les fires i festes de maig de 1919, que conservem a l’Arxiu de la Ciutat.

El programa oficial dels actes organitzats en honor del patró Sant Anastasi, presenta a la seva portada una fotografia realitzada des de la base del pont de ferro que travessava el riu Segre. Aquest pont fou inaugurat l’any 1911, obra de l’enginyer Josep Bores i Romero, i destruït l’any 1938, durant la Guerra Civil. En un segon terme, la imatge ens ofereix una vista dels edificis de la que aleshores era l’av. Cabrinetty, i que avui coneixem com l’av. Francesc Macià. I, coronant la imatge, la sempre imponent presència de la Seu Vella.

El document escrit en un català previ a la normalització d’en Pompeu Fabra, està signat per l’alcalde republicà Humbert Torres, pare del polític Víctor Torres i Pereña i del poeta Màrius Torres i Pereña, i pel secretari Enric Corbella. I, fou imprès, a dues tintes, per la impremta lleidatana Sol i Benet.

Entre els actes que presenta el programa de l’any 1919 hi podem trobar misses, conferències culturals, focs artificials, sardanes, concerts, globus aerostàtics, fires de bestiar… que no divergeixen gaire dels què gaudim en l’actualitat.

Destaquem la celebració d’actes de beneficència com el que tingué lloc immediatament després de l’encesa de l’enllumenat decoratiu de les festes quan “els Alcaldes de Barri i els Rectors de les Parroquies repartiran bonos-raccións de pà a les families necessitades”.

Però, entre tot el programat criden l’atenció dos esdeveniments, per una banda la inauguració del monument a l’alcalde Fuster i d’altra la col·locació de la primera pedra del grup escolar dels Camps Elisis, obra de l’arquitecte Adolf Florensa.

I per acabar aquests dies de diversió, s’oferí als lleidatans un concert de cloenda al “Teatre dels Camps” a la memòria de diversos músics eminents, entre ells en Manel Giró, el llegat documental del qual es conserva a l’Arxiu Municipal.

La contraportada està presidida per l’escut de la ciutat de Lleida, amb les quatre barres i la flor de lis, vigent en aquells anys, en el qual es pot llegir la llegenda en llatí “Sigillum Magnum Civitatis Illerdae”.

 

Descarrega’t i descobreix el programa complet!

 

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Sant Jordi a l’Arxiu Municipal de Lleida. Introducció a la figura de Pompeu Fabra


Aquest any 2019, l’Arxiu de la Ciutat ha participat, per primera vegada, en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Lleida dins la setmana literària de Sant Jordi. L’activitat titulada Introducció a la figura de Pompeu Fabra, va anar a càrrec de Ramon Sistac, vicepresident de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que féu unes pinzellades de la figura del gramàtic català Pompeu Fabra i la breu relació que aquest tingué amb les terres de Ponent. Seguidament vam procedir a la lectura pública del discurs que el mateix Pompeu va pronunciar en l’obertura dels Jocs Florals que es varen celebrar a Lleida el 1915. La lectura va anar a càrrec dels escriptors Marta Alòs, Francesc Pané i del mateix Ramon Sistac.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva gran part dels originals que es varen presentar als dits Jocs Florals. Entre els que podem trobar el treball de Joan Draper, El trobador i la Gitana, premi de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Lleida, el de Miquel Poal, Èxode Dolorós, premiat amb l’Englantina d’Or i Argent i el de Josep Estadella i Arnó, Idíl·lica guardonat amb el premi Flor Natural.

L’acte del dia de Sant Jordi va posar en relleu algunes de les funcions d’un arxiu, com són les de conservar la documentació per salvaguardar el passat i alhora difondre’l perquè aquest per poder reviure aquell instant llunyà.

Presentació del llibre “Lleida desapareguda”


El passat dimarts 9 d’abril, a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, va tenir lloc la presentació del llibre “Lleida desapareguda” editat per l’editorial Efadós.

No és la primera vegada que l’Arxiu Municipal treballa amb l’editorial Efadós. Farà ja tres anys que vàrem col·laborar en un altre projecte editorial dins la col·lecció L’Abans, que s’emmarca en allò que els arxivers anomenem recerca de patrimoni documental.

A partir de fotografies de ciutadans anònims vam poder explicar la vida de la nostra ciutat des de finals del segle XIX, alhora que engrandíem el fons de l’arxiu, evitant que aquestes imatges es perdessin o caiguessin en l’oblit.

Ara amb aquesta nova proposta de col·laboració hem tornat a tenir l’oportunitat de seguir fent recerca de noves imatges i seguir engrandint aquest fons gràfic de l’arxiu de la ciutat, però aquesta vegada ho hem fet de la mà d’un col·leccionista lleidatà que ha pogut donar a conèixer part de la seva col·lecció particular.

Presentació del llibre "Lleida desapareguda"

Els textos de les imatges així com la introducció van a càrrec del mateix col·leccionista Joan Torné i de Sandro Machetti, professor d’història de l’art de la Universitat de Lleida, i persona especialment sensible en tot allò que representa recuperar patrimoni gràfic per a la ciutat. L’any 1995 vam fer els primers passos de la mà del Sandro en una primera campanya de recuperació de patrimoni fílmic i des d’aleshores hem anat col·laborant en diferents accions al voltant d’aquesta recuperació patrimonial.

El llibre pretén, a partir de les 200 fotografies que componen el llibre, mostrar una ciutat transformada que en molts casos ens transporta a un passat melancòlic i ja desaparegut.

 

Informació extreta de la pàgina web de l‘AML

Butlletí de l’Arxiu històric de Lleida, núm. 2


L’any passat vam decidir des de l’Arxiu històric de Lleida impulsar la publicació anual d’un butlletí que ens servís com una eina més per donar a conèixer, per una banda, els fons que es custodien als seus dipòsits i, per l’altra, la feina que comporta el tractament de la documentació i l’atenció als diferents tipus d’usuaris.

La intenció no és publicar la Memòria, ni sencera ni parcial, perquè tot el document es pot consultar en l’enllaç corresponent a la pàgina web (sempre que s’autoritzi) i està a la disposició de qualsevol que vulgui consultar-lo.

Com ja es va fer l’any passat hem triat alguns temes que per actualitat o per la seva rellevància considerem que pot ser d’interès de tothom, investigadors, particulars, organismes, institucions, empreses…

Aquest any, finalment, s’ha transferit part del fons de l’Institut Marius Torres, i aquest és el tema de l’article principal d’aquest Butlletí, tant per la importància de la documentació, de la institució i com per l’esforç que ha calgut esmerçar per vèncer la resistència de la direcció del centre a complir la Llei d’Arxius i Gestió de Documents.

També es tracta la transferència des dels Ajuntaments, posant de relleu el caràcter

comarcal de la nostra institució i la seva funció d’arxiu administratiu i de referència per a tots els municipis del Segrià. Per reforçar aquest argument hem requerit la col·laboració del Secretari de l’Ajuntament d’Aitona, un dels municipis que durant aquest any passat ha preparat i realitzat transferències.

 

 

No podíem deixar passar l’ocasió d’incorporar en aquest butlletí informació sobre el fons personal de Sebastià Gràcia Petit que el conformen material gràfic, sonor i documental en relació a les festes de la ciutat de Lleida i el moviment sardanista a Catalunya.

Per finalitzar fem un repàs de les incidències de les xarxes socials i dels temes que més han estat seguits durant tot l’any anterior. En total, aquest Butlletí núm.2, té 8 pàgines que s’han elaborat amb la intenció de proporcionar una lectura lleugera i entretinguda que permeti el coneixement del què es fa i què hi ha a l’Arxiu històric de Lleida.

Arxiu Històric de Lleida

 

EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975


Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.

Restauració del Llibre de Crims de 1411-1412 i descoberta d’un nou pergamí a l’Arxiu Municipal de Lleida


L’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva, amb l’objectiu de preservar per difondre i posar-los a l’abast dels ciutadans.

En aquesta ocasió l’Arxiu Municipal de Lleida ha restaurat el llibre de Crims de l’any 1411-1412. Aquest forma part de la sèrie documental de Llibres de Crims, la qual reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en unampliperíode de la història de Lleida, que abraça des de l’any 1308 fins al 1701, amb un total de 80 volums.

El llibre que s’ha restaurat, es trobava en un estat de conservació regular, presentava brutícia generalitzada, estrips i pèrdues de suport localitzades a les vores del llibre, s’apreciaven també algunes taques a la part del cosit i talls en la part superior.

El procés que s’ha portat a cap ha estat el desmuntatge dels quadernets i eliminació de les restes de cosit, neteja mecànica i humida per eliminar tota la brutícia del document, la desacidificació procés que es realitza per eliminar l’acidesa i donar una reserva alcalina al suport de paper, el  blanqueig per tal de disminuir les taques, el re aprest per tal de retornar la consistència al suport, la consolidació de talls, estrips i esquinçaments que s’ha fet amb paper japonès, la realització d’escartivanes i finalment l’aplanat.

Destacar el fet que durant el procés de restauració de les cobertes originals del volum, al desenquadernar-lo es va descobrir que aquestes havien estat realitzades amb un pergamí de l’any 1401. Aquest ha estat restaurat i incorporat a la col·lecció de pergamins de l’Arxiu. Es tracta d’una Butlla papal, escrita a Avinyó, en la que el cardenal Fernando, bisbe de Tarassona, informa al bisbe de Barcelona de les dificultats que estan passant els cristians a la zona oriental d’Europa i els ordena que prediquin una croada en les terres d’obediència del papa Benet XIII.

Publicat al web de l’Arxiu Municipal de Lleida