Acte de donació del Fons Nasarre a l’Arxiu Municipal de Lleida

El dimarts 8 de març se signà a l’Arxiu Municipal de Lleida, la donació del Fons Nasarre. La Sra. Juana Sanz Cabañes donà més de 5000 fotografies realitzades pel seu marit Marciano Nasarre Pena, aquestes ens narren el canvi urbanístic viscut a la ciutat de Lleida entre els anys 2002 i 2007. 

Marciano Nasarre Pena va néixer a Lleida l’any 1934. Professionalment, es dedicà al món de les grues per a la construcció i treballà temporades a París i a Madrid.  Quan es jubilà va decidir retornar a la seva ciutat natal. Fou aleshores quan va poder dedicar el seu temps a la unió de les seves dues passions la fotografia i les obres en construcció. Morí a Lleida l’estiu de 2018.

Les imatges del fons Nasarre mostren, en petits reportatges, el procés que suposava l’enrunament i reconstrucció d’un nou edifici. Inicialment, extreia fotografies de l’edifici dempeus, després deixava testimoni de com les grues el tiraven a terra. Si era el cas, deixava constància de les restes arqueològiques que s’hi poguessin trobar i, posteriorment, retratava com aixecaven un edifici de nova planta. De manera que, amb els seus reportatges plasmava el procés de la transformació d’un determinat solar o zona de la ciutat. 

Aquestes característiques li atorguen valor suficient per a ser dipositat i conservat a l’Arxiu Municipal, passant a formar part del patrimoni documental de la ciutat i sent testimoni gràfic per a generacions posteriors de l’evolució urbana.  

A partir del moment de l’ingrés, l’Arxiu organitzarà el fons: el classificarà, ordenarà, descriurà, digitalitzarà i en farà difusió per donar-lo a conèixer a la ciutadania. 

Per últim, agrair el gest de l’Ernest Céspedes Torregrosa per posar-nos en contacte amb la família Nasarre-Sanz i proposar l’Arxiu Municipal de Lleida com a destí de les fotografies per a la seva conservació definitiva. 

Els documents dels municipis de l’Urgell ara més a l’abast de tothom

més 165.000 imatges en línia

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell conserva 11 fons municipals de la comarca, amb inventaris disponibles en línia així com la digitalització d’una selecció de documents, que progressivament preveu anar ampliant. En aquests moments estan disponibles més de 165.000 imatges en línia al cercador ‘Arxius en línia’. La feina de digitalitzar els documents històrics neix amb la voluntat de facilitar la consulta en línia dels documents més rellevants, dels que són més emblemàtics i per preservar aquells materials que són més sensibles al pas del temps. La consulta de documents com les actes del Ple municipal de l’ajuntament de Tàrrega, els padrons d’habitants, els expedients de lleves i algunes tipologies de padrons fiscals de la capital de l’Urgell i de la resta d’ajuntaments ingressats a l’ACUR només cal entrar al web de l’arxiu i, amb pocs clic, accedir a la documentació digitalitzada. D’aquesta manera, els ciutadans poden accedir als documents històrics digitalitzats del seu poble d’una manera senzilla i directa. Publicat en en la web de la XAC/Actualitat

Transferència de documentació municipal

L’Arxiu Històric de Lleida ha començat l’hivern de manera diferent, com ho està sent tot aquest any. A l’Arxiu els han dut un regal, divendres vàren rebre la documentació històrica de l’Ajuntament de Torrefarrera, que s’ha dut a terme en compliment de la legislació i en el marc del conveni signat aquest mateix any. Entre la documentació més antiga un Llibre de cadastre del 1754.

Amb aquesta entrada, Torrefarrera s’uniex als municipis d’Almenar, Alguaire i Aitona, que ja han dipositat la seva documentació. Esperem que altres municipis del Segrià segueixin el seu exemple. D’aquesta forma es garanteix la conservació de la documentació municipal, es facilita la gestió documental en l’oficina municipal i l’accés en les millors condicions.

Us adjuntem dues imatges de com estava la documentació a l’Ajuntament de Torrefarrera; i com es troben actualment a l’Arxiu. Ara se n’haurà de fer el tractament documental, per posar-lo a l’abast d’investigadors i ciutadania.

Informació extreta de les xarxes socials de l’Arxiu Històric de Lleida

El fons Josep Varela Serra ingressa a l’Arxiu de la Ciutat

El dijous 18 de juny de 2020 va tenir lloc al Palau de la Paeria l’acte de donació del Fons Josep Varela Serra compost per 170 cintes magnètiques d’àudio corresponents a les entrevistes que el professor, escriptor i polític Josep Varela realitzà a persones significatives de la ciutat i de la província de Lleida, durant els anys vuitanta i fins principis dels anys dos mil, per a la redacció dels seus llibres de converses[1].

L’ingrés del Fons Josep Varela Serra a l’Arxiu de la Ciutat pren especial rellevància perquè és el primer fons íntegrament amb suport d’àudio que ingressa. Les entrevistes enregistrades per Josep Varela al llarg dels anys, ens ofereixen l’oportunitat de descobrir de primera mà vivències i fets viscuts a la ciutat i al territori que l’envolta. I prenen especial valor perquè gran part dels seus protagonistes ja no són entre nosaltres. Des de l’Arxiu de la Ciutat destaquem la importància de fixar la memòria oral com a instrument de recuperació de la memòria històrica.

Aquestes xerrades permeten descobrir com era la societat al llarg del segle XX, a través de les experiències, activitats i ideologies dels enregistrats. Aquesta diversitat afegeix especial valor al fons, perquè ens acosta a la Història des de diferents perspectives.

L’Arxiu està treballant en el tractament i traspàs del suport analògic al suport digital. La digitalització del fons permetrà, per una banda, garantir l’accés i la divulgació de la informació i, per altra, treballar a partir de còpies de consulta que facilitaran la conservació dels originals.

 

Us recordem que des de l’Arxiu de la Ciutat hem engegat la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què us convidem a compartir el vostre patrimoni documental amb els lleidatans d’ara i els lleidatans del futur, fent-ne donació a l’Arxiu.

Els interessats poden iniciar el procés de donació enviant un correu electrònic a arxiu@paeria.cat amb una breu descripció del fons. Els tècnics de l’arxiu es posaran en contacte amb vosaltres, per fer una valoració de la documentació i, si s’escau, iniciar el procediment.

Per més informació consulteu la pàgina de la campanya Fem Arxiu, Fem Ciutat.

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida

---

[1] VARELA I SERRA, Josep. Converses a Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1988.
VARELA I SERRA, Josep. Segones converses a Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1991.
VARELA I SERRA, Josep. Converses amb sis alcaldes de Lleida. Lleida: Pagès editors, 1993.
VARELA I SERRA, Josep. Un instant a Lleida. Lleida: Pagès Editors, 1997.
VARELA I SERRA, Josep. Memòria de Lleida. Dotze converses personals sobre la vida i la història recent. Lleida: Pagès Editors, 2005. (Guimet; 82).

L’Arxiu Municipal de Lleida us presenta un menú servit a la ciutat a la meitat del s. XVIII

Aquests dies de confinament molts hem descobert el món culinari, el fet de tenir temps ha permès dedicar-li més temps als fogons, i redescobrir aquest art que no és pas nou.

La sofisticació en la cuina ha estat un repte al llarg de la història, sobretot d’un temps cap aquí. No sols es tractava de menjar, sinó de menjar bé i alhora sorprendre el convidat donant el millor que es tenia.

A l’Arxiu Municipal de Lleida conservem un menú de fa dos-cents seixanta anys, que s’oferí al bisbe auxiliar de Saragossa, Juan José Lario, el 6 d’octubre de 1760, quan tornava d’un viatge a Eivissa.

El menú està escrit en una quartilla solta, com si només hagués de ser utilitzat per informar del que menjaria el Bisbe aquell dia en la seva visita a la nostra ciutat. El document no conté res més que això, ni quin seguici l’acompanyava, ni on es menjaria, ni qui el serviria, ni cap indici que ens donés pistes d’on se serví el banquet.

El menú s’inicia amb uns plats lleugers, meló, i sopa amb una crosta feta amb ou i canyella. Tot seguit les calories comencen a augmentar amb aliments molt més pesats, sempre sense tocar el peix o viandes de mar. Aquest es compon exclusivament de porc, corder, bou, conill i volateria (gallines, perdius i colomins). La carn era un element comú de totes les dietes de l’època i el banquet del bisbe auxiliar no en fou una excepció; en canvi el peix s’evitava i només se’n consumia durant les jornades penitencials. Un dels plats de carn que serviren al bisbe auxiliar fou un «freixinat de la asadura del cordero». Es tracta de la cuina de les freixures, podia ser el cor, els pulmons, el fetge de l’animal o tot junt, i dels menuts, tan típica de la cuina catalana moderna, també medieval, i avui en dia gairebé desapareguda.

El menú ofert a Juan José Lario s’acabava amb un seguit de postres variades, com succeïa amb la gran majoria de banquets de l’època. Al bisbe auxiliar van servir-li fruita fresca (raïm i pomes), formatge, olives de Casp, confitura amb suc, crema i confits. En aquells temps les olives s’acostumaven a servir a les postres, juntament amb la crema que era una de les postres preferides de l’època i ja se servia cremada o acompanyada amb bescuits.

Sens dubte aquest document de mitjans del segle XVIII ens apropa a una part de la quotidianitat potser més desconeguda com pot ser l’alimentació que es menjava en actes protocol·laris o en grans celebracions. Tot i això ens permet introduir-nos en l’art de la cuina i obrir una porta a futures investigacions.

Notícia publicada prèviament al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

N