L’Arxiu Municipal de Lleida us presenta un menú servit a la ciutat a la meitat del s. XVIII


Aquests dies de confinament molts hem descobert el món culinari, el fet de tenir temps ha permès dedicar-li més temps als fogons, i redescobrir aquest art que no és pas nou.

La sofisticació en la cuina ha estat un repte al llarg de la història, sobretot d’un temps cap aquí. No sols es tractava de menjar, sinó de menjar bé i alhora sorprendre el convidat donant el millor que es tenia.

A l’Arxiu Municipal de Lleida conservem un menú de fa dos-cents seixanta anys, que s’oferí al bisbe auxiliar de Saragossa, Juan José Lario, el 6 d’octubre de 1760, quan tornava d’un viatge a Eivissa.visita_bisbe_aux_Saragossa2

El menú està escrit en una quartilla solta, com si només hagués de ser utilitzat per informar del que menjaria el Bisbe aquell dia en la seva visita a la nostra ciutat. El document no conté res més que això, ni quin seguici l’acompanyava, ni on es menjaria, ni qui el serviria, ni cap indici que ens donés pistes d’on se serví el banquet.

El menú s’inicia amb uns plats lleugers, meló, i sopa amb una crosta feta amb ou i canyella. Tot seguit les calories comencen a augmentar amb aliments molt més pesats, sempre sense tocar el peix o viandes de mar. Aquest es compon exclusivament de porc, corder, bou, conill i volateria (gallines, perdius i colomins). La carn era un element comú de totes les dietes de l’època i el banquet del bisbe auxiliar no en fou una excepció; en canvi el peix s’evitava i només se’n consumia durant les jornades penitencials. Un dels plats de carn que serviren al bisbe auxiliar fou un «freixinat de la asadura del cordero». Es tracta de la cuina de les freixures, podia ser el cor, els pulmons, el fetge de l’animal o tot junt, i dels menuts, tan típica de la cuina catalana moderna, també medieval, i avui en dia gairebé desapareguda.

El menú ofert a Juan José Lario s’acabava amb un seguit de postres variades, com succeïa amb la gran majoria de banquets de l’època. Al bisbe auxiliar van servir-li fruita fresca (raïm i pomes), formatge, olives de Casp, confitura amb suc, crema i confits. En aquells temps les olives s’acostumaven a servir a les postres, juntament amb la crema que era una de les postres preferides de l’època i ja se servia cremada o acompanyada amb bescuits.

Sens dubte aquest document de mitjans del segle XVIII ens apropa a una part de la quotidianitat potser més desconeguda com pot ser l’alimentació que es menjava en actes protocol·laris o en grans celebracions. Tot i això ens permet introduir-nos en l’art de la cuina i obrir una porta a futures investigacions.

Notícia publicada prèviament al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

N

 

Centenari de la inauguració del Mercat del Pla de Lleida


 

 

Fa uns dies des de l’Arxiu de la Ciutat us presentàvem el cartell de la Festa Major de l’any 1920, en què s’indicava que un dels actes de les festes fou la inauguració del Mercat del Pla. Per tant el mercat està de celebració de centenari!! Mercat del Pla

En aquesta ocasió des de l’Arxiu us volem parlar del seu projecte de construcció. El lloc escollit per la Paeria per aixecar el nou mercat d’aliments fou el replà conegut com el Pla dels Gramàtics, pel fet d’albergar diverses facultats de l’Estudi General al capdamunt del carrer Cavallers. El nou equipament municipal havia d’acollir sota un mateix sostre el comerç ambulant que tradicionalment oferia els productes a l’aire lliure, les verdures i fruites a la plaça Sant Joan i els ous i aviram a la placeta de l’Almodí Vell.

El resultat fou una obra de factura modernista fruit del projecte dirigit, entre els anys 1917 i 1920,  per l’arquitecte Joaquín Porqueras Bañeres, amb la participació de qui aleshores era l’arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell. En sorgí una obra de cert caràcter monumental de línies simples, amb alguna fantasia de mosaic, si bé el material que hi domina és el maó.

A diferència del mercat de Sant Lluís que tenia una estructura metàl·lica oberta, el mercat del Pla es caracteritza per ser un edifici tancat, amb parades fixes, organitzades per sectors, segons el tipus de producte que s’oferia i, amb aigua corrent, tenia una font ubicada en el centre que abastia d’aigua a paradistes i compradors.

Com bé sabem, des de sempre, l’activitat comercial a la ciutat ha estat intensa i l’intercanvi de productes agrícoles en l’àmbit del mercat hi ha jugat un paper destacat. El paper d’atracció de nova població i de cohesió del col·lectiu social que han desenvolupat els mercats és inqüestionable. En un moment en què la ciutat ja es començava a obrir vers l’Eixample, i s’expandia més enllà que havien delimitat les antigues muralles, el mercat del Pla s’ubicà al bell mig del Centre Històric, que en aquells moments continuava essent el seu nucli neuràlgic, amb una vitalitat i dinamisme que avui ha desaparegut.

El mercat esdevingué el focus de la vida comercial del centre de la ciutat, on es realitzava diàriament l’intercanvi de béns de primera necessitat per als veïns de Lleida i les poblacions de l’entorn. Així doncs, no només tenia la funció de proveir aliments i la distribució d’aquests entre els veïns de la zona sinó que a més serví com a eix vertebrador del comerç del barri.

L’edifici va romandre molts anys tancat als ciutadans i, l’any 2007 coincidint amb l’execució del Pla de Barris patí una important obra de restauració, que tenia com a objectiu principal ampliar la dotació d’equipaments i potenciar l’activitat econòmica i social de la zona.

En l’actualitat el gran edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), ha perdut la seva funció original. L’any 2014, s’intentà recuperar la seva activitat comercial originària amb el projecte del Districte del Mercat del Pla, però aquest no acabà de reeixir. Avui en dia està a la cerca de la seva nova identitat i poder oferir nous usos als ciutadans.

Foto_noticia_mercat

Entrada publicada inicialment en el web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!


 



Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig. 1920_detall

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Reglament de comportament al teatre de 1849, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida


En els temps d’aïllament que ens està tocant viure no està gens malament parlar del món de la cultura i la creació en primera persona. Com cada any, el 27 de març es commemora el Dia Mundial del Teatre, un teatre del qual tots esperem poder tornar a gaudir aviat, omplint les sales de gom a gom.

Amb la voluntat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu de la Ciutat i també, perquè no, d’entreteniment en aquesta ocasió us volem presentar un reglament datat el 18 d’octubre de 1849 i signat per l’alcalde Ramon de Casanovas, en què s’establien les pautes de comportament que havien de tenir tots els espectadors que volien gaudir de les representacions teatrals.

El primer teatre, com a tal, que es coneix a la ciutat de Lleida s’habilità sobre l’antiga església dels Agustins. Aquest orde religiós inicialment establert a Cappont, es traslladà al centre de la ciutat, a la zona del carrer Major prop del carrer Cavallers, a causa del setge de la Guerra dels Segadors. La Reial Ordre d’exclaustració eclesiàstica de 1835 suprimí tots els convents en què no hi hagués almenys dotze religiosos, i això provocà l’abandonament de l’edifici dels Agustins. Aquest fou ràpidament reconvertit en teatre, esdevenint així el primer gran espai de la ciutat destinat a representacions teatrals. És en aquest edifici del c/ Major, avui desaparegut, amb façana també a l’av. Blondel, en què hem de contextualitzar l’aplicació del reglament de 1849.

En el dit document, escrit en castellà, s’indicà que estava prohibit tenir el cap cobert amb barret o gorra un cop s’aixequés el teló. Però en aquelles ocasions en què s’exposés el retrat dels monarques, els caps havien d’estar en tot moment descoberts, encara que el teló estigués abaixat, com a mostra de cortesia i de respecte. A la vegada que recordava a tothom que havia d’assistir a les funcions decorosament vestit.

Establia també que no estava permesa la sol·licitud de repeticions per part del públic. És a dir, estaven completament prohibits allò que avui coneixem popularment com a bisos. I tampoc estava permesa l’entrada a les representacions de persones amb nadons.

Destacar la indicació que dictava “se prohíbe fumar, encender mistos, cerillas y cualquiera otra cosa dentro del teatro; solo sera permitido fumar en la sal que hay en todos los pisos de palcos, cazuela (galliner) y corredores”. L’any 1876, malauradament, el teatre fou víctima d’un greu incendi que el deixà completament devastat. Les estructures i el mobiliari en fusta d’aquesta mena d’edificis els convertirien en potencials víctimes d’aquesta mena de catàstrofes.

Esperem retrobar-nos aviat asseguts a platea!

Descarrega’t i descobreix el document complet!!!

(transcripció)

Comença la segona edició del ‘Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran’


Els participants es reuniran un dissabte al mes per a llegir i treballar documents dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

El 9 de juny de 2018, Dia Internacional dels Arxius, es va organitzar a l’Archiu Generau d’Aran un taller de lectura de documents antics de la Val d’Aran. L’activitat tenia com a objectiu oferir les primeres pautes per a la lectura de documents produïts a la vall entre els segles XIV-XIX. La metodologia del taller va combinar l’explicació d’uns conceptes bàsics amb la realització d’uns exemples pràctics, que van promoure la participació dels assistents. Una vegada finalitzada l’activitat, els participants van proposar continuar amb l’experiència. Després de quatre sessions, es va crear el ‘Club de Lectura de Documents Antics de la Val d’Aran’. Un dissabte al mes, els participants es troben a l’Arxiu, coordinats per la direcció del mateix, per a llegir i comentar dos o tres documents.

Els participants del ‘Club de Lectura’ treballant alguns documents

En aquesta segona edició es treballaran els Llibres de capítols de les universitats araneses dipositats a l’Arxiu. Els capítols eren acords amb els quals es reglamentava tot un seguit de punts que afectaven la vida comunitària. A la Val d’Aran el capítol és un reglament o norma emanada del consell local i no condicionada a cap altra institució. La seva forma, un seguit d’articles, li donen el nom. El primer que es treballarà serà Llibre de capítols de la universitat d’Arròs e Vila, que comprèn el període entre el 1684 i el 1815 i inclou tots els acords del consell, essencialment capítols, però també comprèn referències a arrendaments i a disposicions legals emanades del poder central.

Inici del corpus central del Llibre de capítols d’Arròs e Vila (1712-1718)

Aquest any, es facilitarà el seguiment de les trobades a través de la pàgina web de l’Arxiu. Aquí s’ha creat un espai a on s’aniran penjant i comentant els documents que es treballaran. El primer document ja es pot consultar aquí.

Archiu Generau d’Aran