Els fons de la serradora Joan Riudor ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 30 de gener de 2020 va tenir lloc a l’Arxiu Municipal l’acte de donació del fons documental de la Serradora Joan Riudor Grífols, per part dels seus familiars. Aquest conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967.

Aquest fons pren especial rellevància perquè és un dels pocs testimonis de fons empresarials de les terres de Ponent que han estat dipositats en arxius per al seu estudi i conservació. Recordem que tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, on al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència. I, per això, pren rellevància l’ingrés de documentació d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.

Els fons privats són una via molt directa per donar a conèixer en primera persona la vida i les activitats dels ciutadans. Els documents creats en un context quotidià prenen una gran significació perquè permeten entendre, valorar i contextualitzar el perquè de les accions humanes.

Fruit d’un acte de generositat dels ciutadans aquestes donacions possibiliten ampliar el concepte d’Arxiu Municipal a Arxiu de la Ciutat.

Si conserveu documentació i la voleu posar a l’abast de la ciutadania us podeu posar en contacte amb l’Arxiu Municipal a través del correu arxiu@paeria.cat, indicant les seves característiques i les vostres dades de contacte.

Descobreix el Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols.

L’IEI digitalitza la seva col·lecció de pergamins i la posa a disposició de investigadors i ciutadans en el repositori d’objectes digitals


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha digitalitzat la seva col·lecció de pergamins, un fons que abraça cronològicament els segles XII al XVII. Des d’avui, documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles,… podran ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals [repositori.fpiei.cat] implementat a la web de l’Institut el proppassat mes de març.
A trets generals, aquesta és una col·lecció que forma part del Dipòsit de l’Arxiu, un fons que prové d’un dipòsit

1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

d’emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l’Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional).
La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP) dirigit pel senyor Francesco Roberg (Hessisches Staaatsarchiv Marburg), el partner del qual a Espanya es la Universidad Complutense de Madrid, sota la direcció del professor Manuel Salamanca. L’equip, que en el marc d’aquest projecte europeu, ha tingut cura de la catalogació i digitalització dels fons en pergamí de l’IEI ha estat format pel professor Joan J. Busqueta (UdL-IEI), Núria Preixens, historiadora, i la tècnic del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI.
En el repositori, l’usuari no només podrà consultar el pergamí digitalitzat sinó que cada un d’aquests documents es presenta amb un regest explicatiu. En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell… Els pergamins amb la datació més antiga de tota la col·lecció són el de 1148, que conté la convinença feta entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI, comte d’Urgell, amb una sèrie de pactes després de la conquesta; o el document, de 23 d’agost de 1250, conté el privilegi de Jaume, rei d’Aragó, Mallorca i València, que fa l’abadessa de Vallsanta, i al seu monestir, donant protecció a bestiar, els seus pastors i els seus traginers (donació Gómez, 2011).
Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic

1382, març, 28. València. El rei Pere el Cerimoniós concedeix als jurats, prohoms i universitat de la vila de Mont-roig, del regne d’Aragó, privilegi de tenir mercat a la vila, els dimecres de cada setmana (Procedència: Ordes militars, Orde de Calatrava)

Hospital de Santa Maria que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat. A banda del privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV per la construcció de l’hospital; en destaca un de curiós, datat a Lleida el 26 de maig de 1534, que conté el trasllat d’una clàusula del testament on, entre altres coses s’estableixen tres lliures de pensió anuals serviran per comprar gallines per Nadal per a menjar dels pobres malalts de l’hospital.
Una quarantena de pergamins més han estat descrits i classificats dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que permetrà fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. Els pergamins del Servei i que avui són posats a l’abast dels investigadors són de la presència de l’orde a la vall del Maestrat, el Matarranya i el Baix Aragó, bàsicament d’Alcanyís i Mont-roig. Precisament i com a curiositat, en aquest conjunt de l’orde de Calatrava es troba el pergamí més extens de tota la col·lecció. Es tracta d’un pergamí de 272 cm de llargada, un document partit i format per la suma de 4 pergamins.
El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental posa a disposició dels investigadors i de la ciutadania aquesta extensa i, fins ara, poc treballada col·lecció amb l’objectiu de posar en valor el seu ric patrimoni. Un projecte que neix, d’una banda, amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic; i d’altra banda, dins l’eix estratègic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la pròpia Diputació de Lleida de contribuir a fomentar la recerca sobre el seu patrimoni tot facilitant-ne la consulta als investigadors. Un projecte que no finalitza amb aquesta primera fase de pujada al repositori sinó que té planificades altres línies d’actuació com són l’edició amb la transcripció completa de la totalitat de pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria, i la realització, junt amb la Secció de Geografia i Història de l’IEI, d’un taller de lectura de documents medievals i moderns.

Els fons de Casa Justet, de Palau de Noguera, ingressa a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


El passat dia 1 d’agost de 2017 es va procedir a la signatura del contracte de cessió en comodat entre Maria Celestina Hoste Aloy i l’alcalde de Tremp, Joan Ubach Isanta,
per tal d’ingressar el fons de Casa Justet, de Palau de Noguera, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
El fons familiar ingressat consta de 86 documents en format paper, ben conservats i amb una cronologia que va des de l’any 1668 fins a l’any 1982. Quant a les tipologies
documentals destaquen: escriptures de compravenda, testaments, capítols matrimonials, certificats de baptismes, escriptures comptables, etc. En definitiva, documentació generada per l’activitat quotidiana de la família al llarg del temps.
El fons documental, s’acompanya d’un fons de complement fotogràfic amb un total de 87 fotografies en blanc i negre en suport paper, datades de l’inici del s. XX fins als
nostres dies, que han estat digitalitzades i retornades a la seva propietària.
Aquestes fotografies són principalment retrats i grups familiars, i escenes de treball agrícola al camp, situades bàsicament als municipis de Palau de Noguera i Rivert. Cal
destacar que moltes d’aquests fotografies van ser realitzades per fotògrafs professionals de l’època i de renom com: J. Manetes, R. Blaske i Garcia i Sants, en estudis fotogràfics a Barcelona, o pels fotògrafs pallaresos com Pompeu Molist de Tremp i de Sílvio Gordó de La Pobla de Segur.
Amb l’objectiu de disposar de tota aquesta documentació per a consulta dels investigadors, el fons documental i el fotogràfic han estat digitalitzats per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i formaran par del seu quadre de fons amb el nom de Fons Casa Justet de Palau de Noguera.

Acte de signatura del contracte de cessió en comodat de Casa Justet a l’ACPJ

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

 

Donació del fons documental d’Anton Sala Cornadó


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell custodia des del passat 7 de juliol el fons documental personal del poeta Anton Sala-Cornadó (Tàrrega 1929 – Barcelona 2011). La família de l’escriptor targarí ha donat aquesta documentació perquè, una vegada catalogada, es posi a l’abast del públic. El fons consta d’escrits, cartes, publicacions, fotografies i il·lustracions, referents tant a la seva trajectòria vital com literària. En total, suma 4 metres lineals de material, datat entre els anys 1939 i 2008. Destaquen poemes manuscrits i mecanografiats originals; correspondència epistolar, amb autors com Salvador Espriu i Josep Vicenç Foix, o felicitacions que va rebre quan fou distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998. També destaca nombrosa documentació familiar, especialment dels seus pares i del seu exili a França després de la Guerra Civil.

Divulgar la figura de l’escriptor i pensador

Tot plegat constitueix un valuós patrimoni documental que ajudarà a divulgar la figura d’Anton Sala-Cornadó com a poeta, pensador i destacat francmaçó. L’estat de conservació és bo, si bé es procedirà a fer una neteja de les peces dipositades per a garantir la seva correcta preservació. L’acte de cessió ha tingut lloc a la Casa Consistorial de Tàrrega amb la presència de nombrosos familiars de Sala-Cornadó, encapçalats per la seva vídua, Amparo García, i els seus quatre fills, Josep, Víctor, Jordi i Teresa-Montserrat Sala Garcia. També hi ha assistit Aurora Sala, cosina germana del poeta i únic membre de la família que resideix a Tàrrega, en concret a Cal Bato.

El llegat torna a Tàrrega

Teresa-Montserrat Sala, historiadora d’art, ha exercit de portaveu de la família i ha manifestat que el seu pare sempre portava el nom de Tàrrega arreu. Per això, “és un acte de justícia que el seu llegat es custodiï a la seva ciutat de naixement”, ha dit. En certa forma, “és com si el pare tornés a casa”, ha afegit. A la signatura de cessió també ha assistit Josep Borrell, director dels Serveis Territorials de Cultura; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de Catalunya; Carles Quevedo, director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell; i Raül Palacios, regidor de Cultura. Tots han expressat l’agraïment vers la generositat de la família en cedir el fons a Tàrrega.

Acte de signatura de la donació a l’Ajuntament de Tàrrega el 7 de juliol de 2017. Autor Francesc Gasull. Ajuntament de Tàrrega

Informació extreta de la web del XAC

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.