Category Archives: Fons patrimonials

Els fons de Casa Justet, de Palau de Noguera, ingressa a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


El passat dia 1 d’agost de 2017 es va procedir a la signatura del contracte de cessió en comodat entre Maria Celestina Hoste Aloy i l’alcalde de Tremp, Joan Ubach Isanta,
per tal d’ingressar el fons de Casa Justet, de Palau de Noguera, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
El fons familiar ingressat consta de 86 documents en format paper, ben conservats i amb una cronologia que va des de l’any 1668 fins a l’any 1982. Quant a les tipologies
documentals destaquen: escriptures de compravenda, testaments, capítols matrimonials, certificats de baptismes, escriptures comptables, etc. En definitiva, documentació generada per l’activitat quotidiana de la família al llarg del temps.
El fons documental, s’acompanya d’un fons de complement fotogràfic amb un total de 87 fotografies en blanc i negre en suport paper, datades de l’inici del s. XX fins als
nostres dies, que han estat digitalitzades i retornades a la seva propietària.
Aquestes fotografies són principalment retrats i grups familiars, i escenes de treball agrícola al camp, situades bàsicament als municipis de Palau de Noguera i Rivert. Cal
destacar que moltes d’aquests fotografies van ser realitzades per fotògrafs professionals de l’època i de renom com: J. Manetes, R. Blaske i Garcia i Sants, en estudis fotogràfics a Barcelona, o pels fotògrafs pallaresos com Pompeu Molist de Tremp i de Sílvio Gordó de La Pobla de Segur.
Amb l’objectiu de disposar de tota aquesta documentació per a consulta dels investigadors, el fons documental i el fotogràfic han estat digitalitzats per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i formaran par del seu quadre de fons amb el nom de Fons Casa Justet de Palau de Noguera.

Acte de signatura del contracte de cessió en comodat de Casa Justet a l’ACPJ

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, cessió en comodat, Fons fotogràfics, Fons patrimonials

Donació del fons documental d’Anton Sala Cornadó


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell custodia des del passat 7 de juliol el fons documental personal del poeta Anton Sala-Cornadó (Tàrrega 1929 – Barcelona 2011). La família de l’escriptor targarí ha donat aquesta documentació perquè, una vegada catalogada, es posi a l’abast del públic. El fons consta d’escrits, cartes, publicacions, fotografies i il·lustracions, referents tant a la seva trajectòria vital com literària. En total, suma 4 metres lineals de material, datat entre els anys 1939 i 2008. Destaquen poemes manuscrits i mecanografiats originals; correspondència epistolar, amb autors com Salvador Espriu i Josep Vicenç Foix, o felicitacions que va rebre quan fou distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998. També destaca nombrosa documentació familiar, especialment dels seus pares i del seu exili a França després de la Guerra Civil.

Divulgar la figura de l’escriptor i pensador

Tot plegat constitueix un valuós patrimoni documental que ajudarà a divulgar la figura d’Anton Sala-Cornadó com a poeta, pensador i destacat francmaçó. L’estat de conservació és bo, si bé es procedirà a fer una neteja de les peces dipositades per a garantir la seva correcta preservació. L’acte de cessió ha tingut lloc a la Casa Consistorial de Tàrrega amb la presència de nombrosos familiars de Sala-Cornadó, encapçalats per la seva vídua, Amparo García, i els seus quatre fills, Josep, Víctor, Jordi i Teresa-Montserrat Sala Garcia. També hi ha assistit Aurora Sala, cosina germana del poeta i únic membre de la família que resideix a Tàrrega, en concret a Cal Bato.

El llegat torna a Tàrrega

Teresa-Montserrat Sala, historiadora d’art, ha exercit de portaveu de la família i ha manifestat que el seu pare sempre portava el nom de Tàrrega arreu. Per això, “és un acte de justícia que el seu llegat es custodiï a la seva ciutat de naixement”, ha dit. En certa forma, “és com si el pare tornés a casa”, ha afegit. A la signatura de cessió també ha assistit Josep Borrell, director dels Serveis Territorials de Cultura; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de Catalunya; Carles Quevedo, director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell; i Raül Palacios, regidor de Cultura. Tots han expressat l’agraïment vers la generositat de la família en cedir el fons a Tàrrega.

Acte de signatura de la donació a l’Ajuntament de Tàrrega el 7 de juliol de 2017. Autor Francesc Gasull. Ajuntament de Tàrrega

Informació extreta de la web del XAC

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de l'Urgell, Donacions i llegats, Fons patrimonials, Patrimoni documental català

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, fons religiosos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Monestir de les Avellanes

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca


El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i es duu a terme amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia de les biblioteques dels Germans Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Balaguer, Biblioteques, Difusió, Digitalització, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni documental català, Preservació

Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran


Els documents, conservats per tres famílies de Tredòs, Bossòst i Les, van ser escrits entre els segles XVIII i XIX

A l’Archiu Generau d’Aran es conserven tres manuscrits passionistics escrits entre els segles XVIII i XIX. Els documents es troben dins els fons documentals de tres famílies araneses de Tredòs, Bossòst i Les.

bloggif_58e4a3724166f

Gravat de la crucifixió de Crist

El més antic el trobem en el fons de la família Amiell Daunés de Çò deth Guèrcho de Tredòs. El manuscrit comença amb Loa y argument de la Passió y Presa de Christ Nostre Señor i continua amb el Despediment de Jesus y Maria; Assi comensa la Passió i Presa de Christo Nostre Señor i Aucto tercer del Devallament de la Creu. L’estudiant Gaspar Escala Estrada, tal com ell mateix escriu en la primera pàgina del manuscrit, el copia en 1734. Sembla que aquest text d’autor desconegut es força copiat en aquella època. En una nota escrita posteriorment es diu que passa a mans de Ramon Bruna de Bagergue el 8 de juliol de 1800, però es desconeix com arriba a la família de Tredòs.

bloggif_58e4a3acf23ad

Manuscrit passionistic de Çò deth Guèrcho de Tredòs

En el fons de la família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs es conserva un manuscrit titulat Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816. Aquest document forma part d’una representació teatral i en ell tan sols hi ha escrit el text dels personatges que representa l’actor. Es desconeix l’autor del manuscrit, però sabem qui era l’actor, Juan de Bossòst i Benosa de çò de Capdet de Bossòst. Cal dir que aquesta casa emparenta per via matrimonial amb Çò de Joanchiquet de Vilamòs i que en 1862, Antonio Aunòs heretarà tots els béns dels Bossòst i Benosa. Actualment, Bossòst és l’únic poble de la Val d’Aran que ha conservat la processó de Divendres Sant.

190001120002146,0002

Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816

La família Boya de çò de Mossempèir de Les conserva un manuscrit d’autor desconegut titulat Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus. El document no porta data, però es pot datar entre finals del segle XVIII o principis del XIX. Sembla un esborrany de l’obra, ja que presenta diverses anotacions i modificacions del text. Aquest vol representar, a través de diversos personatges, la presa de Jesus i la negació de Sant Pere.

190001320000893,0001

Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

1 comentari

Filed under Archiu Generau d'Aran, Arxius, Cultura, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Tradició

Curs ‘Documents de família’


Introducció als arxius patrimonials de Catalunya

patrimonial_2017-jpg_1984180725

Ja us podeu inscriure a aquest nou curs de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs per conèixer els orígens del fons patrimonials, la seva organització i la seva utilitat per a la recerca històrica. També es presentaran i analitzaran les diverses tipologies documentals d’aquests tipus de fons i el seu contingut com a base per a la recerca.

Professorat: Pere Gifre

Inscripcions del 15 al 28 de febrer de 2017

formulari_inscripcio_cursos_acur_2017

patrimonial_2017_def

Notícia extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, Cultura, Cursos, Difusió, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Els primers trets de Francesc Boix, l’exposició d’un fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya


modificaciodatesfboix_1-1El 2013 una col·lecció de negatius va sortir per segon cop a subhasta, després de fracassar en l’intent que alguna institució o organització catalana les acollís. Va ser quan la Comissió de la Dignitat les va adquirir després d’aconseguir els diners de diferents aportacions i la col·laboració de la revista Sàpiens, l’Editorial Ara Llibres i l’Associació Fotoconnexió de defensa del patrimoni fotogràfic. Es van recuperar un total de 1.400 negatius que s’estudiaren en el sí de la Comissió i de Fotoconnexió que van fer la feina de contextualitzar, digitalitzar i descriure els negatius recavant l’ajut desinteressat d’una munió de professionals i estudiosos que van atorgar de forma inequívoca l’autoria a Francesc Boix. En aquesta tasca també van determinar la personalitat d’algunes de les persones que surten retratades a les fotografies recuperades.

Un cop feta tota aquesta tasca de documentació, descripció i digitalització la Comissió va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, signada el setembre de 2016; el fons va quedar registrat com Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058 i immediatament  van quedar a l’abast del públic a través d’Arxius en línia.

Francesc Boix és conegut com el fotògraf de Mauthausen, per ser l’autor de les famoses fotos d’aquest camp de concentració, fons que es troba en el Museu d’Història de Catalunya.

El fons és prou important com per a què s’hagin planificat diferents activitats per a la seva difusió començant per l’exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ que ha acollit l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 15 de desembre del 2016, comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco. L’exposició finalitzarà el 5 de febrer del 2017 i després viatjarà al Photomuseum de Zarautz. L’exposició s’ha complementat amb la projecció del documental ‘Les dos guerres del fotògraf Boix’ i una taula rodona a càrrec de Joan Sella, periodista de TVE i director del documental las dos guerras del fotógrafo Boix, Benito Bermejo, biògraf de Francesc Boix i autor dels llibres Francisco Boix: el fotógrafo de Mauthausen i El fotógrafo del horror; Josep Cruanyes, advocat i historiador, coordinador de la Comissió de la Dignitat; Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB i director de l’IEI de 2011 a 2015; Ramon Barnadas, fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i membre del grup de treball i investigació de Fotoconnexió; i Ricard Marco, moderador de la taula rodona; fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i president de Fotoconnexió.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-dos-guerras-del-fotografo-boix/2971747/

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Nacional de Catalunya, Difusió, Digitalització, Donacions, Exposicions, Fons patrimonials, Fotografia, Història, Patrimoni, Pel·lícules, Preservació, Preservació digital, Restauració