L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca


El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i es duu a terme amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia de les biblioteques dels Germans Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)

Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran


Els documents, conservats per tres famílies de Tredòs, Bossòst i Les, van ser escrits entre els segles XVIII i XIX

A l’Archiu Generau d’Aran es conserven tres manuscrits passionistics escrits entre els segles XVIII i XIX. Els documents es troben dins els fons documentals de tres famílies araneses de Tredòs, Bossòst i Les.

bloggif_58e4a3724166f

Gravat de la crucifixió de Crist

El més antic el trobem en el fons de la família Amiell Daunés de Çò deth Guèrcho de Tredòs. El manuscrit comença amb Loa y argument de la Passió y Presa de Christ Nostre Señor i continua amb el Despediment de Jesus y Maria; Assi comensa la Passió i Presa de Christo Nostre Señor i Aucto tercer del Devallament de la Creu. L’estudiant Gaspar Escala Estrada, tal com ell mateix escriu en la primera pàgina del manuscrit, el copia en 1734. Sembla que aquest text d’autor desconegut es força copiat en aquella època. En una nota escrita posteriorment es diu que passa a mans de Ramon Bruna de Bagergue el 8 de juliol de 1800, però es desconeix com arriba a la família de Tredòs.

bloggif_58e4a3acf23ad

Manuscrit passionistic de Çò deth Guèrcho de Tredòs

En el fons de la família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs es conserva un manuscrit titulat Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816. Aquest document forma part d’una representació teatral i en ell tan sols hi ha escrit el text dels personatges que representa l’actor. Es desconeix l’autor del manuscrit, però sabem qui era l’actor, Juan de Bossòst i Benosa de çò de Capdet de Bossòst. Cal dir que aquesta casa emparenta per via matrimonial amb Çò de Joanchiquet de Vilamòs i que en 1862, Antonio Aunòs heretarà tots els béns dels Bossòst i Benosa. Actualment, Bossòst és l’únic poble de la Val d’Aran que ha conservat la processó de Divendres Sant.

190001120002146,0002

Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816

La família Boya de çò de Mossempèir de Les conserva un manuscrit d’autor desconegut titulat Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus. El document no porta data, però es pot datar entre finals del segle XVIII o principis del XIX. Sembla un esborrany de l’obra, ja que presenta diverses anotacions i modificacions del text. Aquest vol representar, a través de diversos personatges, la presa de Jesus i la negació de Sant Pere.

190001320000893,0001

Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Curs ‘Documents de família’


Introducció als arxius patrimonials de Catalunya

patrimonial_2017-jpg_1984180725

Ja us podeu inscriure a aquest nou curs de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs per conèixer els orígens del fons patrimonials, la seva organització i la seva utilitat per a la recerca històrica. També es presentaran i analitzaran les diverses tipologies documentals d’aquests tipus de fons i el seu contingut com a base per a la recerca.

Professorat: Pere Gifre

Inscripcions del 15 al 28 de febrer de 2017

formulari_inscripcio_cursos_acur_2017

patrimonial_2017_def

Notícia extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Els primers trets de Francesc Boix, l’exposició d’un fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya


modificaciodatesfboix_1-1El 2013 una col·lecció de negatius va sortir per segon cop a subhasta, després de fracassar en l’intent que alguna institució o organització catalana les acollís. Va ser quan la Comissió de la Dignitat les va adquirir després d’aconseguir els diners de diferents aportacions i la col·laboració de la revista Sàpiens, l’Editorial Ara Llibres i l’Associació Fotoconnexió de defensa del patrimoni fotogràfic. Es van recuperar un total de 1.400 negatius que s’estudiaren en el sí de la Comissió i de Fotoconnexió que van fer la feina de contextualitzar, digitalitzar i descriure els negatius recavant l’ajut desinteressat d’una munió de professionals i estudiosos que van atorgar de forma inequívoca l’autoria a Francesc Boix. En aquesta tasca també van determinar la personalitat d’algunes de les persones que surten retratades a les fotografies recuperades.

Un cop feta tota aquesta tasca de documentació, descripció i digitalització la Comissió va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, signada el setembre de 2016; el fons va quedar registrat com Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058 i immediatament  van quedar a l’abast del públic a través d’Arxius en línia.

Francesc Boix és conegut com el fotògraf de Mauthausen, per ser l’autor de les famoses fotos d’aquest camp de concentració, fons que es troba en el Museu d’Història de Catalunya.

El fons és prou important com per a què s’hagin planificat diferents activitats per a la seva difusió començant per l’exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ que ha acollit l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 15 de desembre del 2016, comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco. L’exposició finalitzarà el 5 de febrer del 2017 i després viatjarà al Photomuseum de Zarautz. L’exposició s’ha complementat amb la projecció del documental ‘Les dos guerres del fotògraf Boix’ i una taula rodona a càrrec de Joan Sella, periodista de TVE i director del documental las dos guerras del fotógrafo Boix, Benito Bermejo, biògraf de Francesc Boix i autor dels llibres Francisco Boix: el fotógrafo de Mauthausen i El fotógrafo del horror; Josep Cruanyes, advocat i historiador, coordinador de la Comissió de la Dignitat; Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB i director de l’IEI de 2011 a 2015; Ramon Barnadas, fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i membre del grup de treball i investigació de Fotoconnexió; i Ricard Marco, moderador de la taula rodona; fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i president de Fotoconnexió.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-dos-guerras-del-fotografo-boix/2971747/

 

3 novembre 2016. Jornada d’Estudis “Els arxius patrimonials catalans”


La jornada té per objectiu ampliar, revisar i aprofundir els estudis que s’han fet en les últimes dècades sobre els arxius patrimonials a Catalunya

El dijous 3 de novembre, a la seu del Institut d’Estudis Catalans, tindrà lloc la Jornada d’Estudis “Els arxius patrimonials catalans”. Aquesta jornada, que reuneix a  historiadors de diverses universitats i institucions catalanes, oferirà una visió general i un fòrum de debat sobre el tema per a la Catalunya medieval, moderna i contemporània i inclourà estudis des de la perspectiva històrica i jurídica i d’altres que analitzaran els aspectes administratius i organitzatius d’aquests arxius.

joanchiquet-193

Família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs, Val d’Aran. Archiu Generau d’Aran

Els arxius patrimonials catalans representen una riquesa documental poc corrent, també poc coneguda fora de casa nostra. Són conjunts de documents que ens parlen sobre la formació i administració d’un patrimoni generalment de base agrícola que es transmet en el llinatge familiar. Hi són presents des dels segles XII i XIII, de vegades fins i tot abans, i seran més abundants en les èpoques posteriors. Relacionats amb la pràctica de l’emfiteusi, representen un fenomen inicialment més característic de la Catalunya Vella què, després, s’estén a tot el territori. L’objecte principal d’aquests arxius és el patrimoni de les famílies de la ruralia —famílies amb grans patrimonis i també famílies pageses, menestrals i fins i tot masovers. Per a ells, aquests documents guardats representaven «un arsenal» de proves jurídiques dels seus drets i unes eines de control del seu patrimoni —fins a les últimes dècades del segle XIX, quan l’Estat liberal creà els seus mecanismes registrals per a legitimar públicament les possessions i les propietats.

Els organitzadors d’aquestes Jornades són la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Institut d’Estudis Catalans; el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Generalitat de Catalunya; el Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya i Universitat de Girona i el Grup de recerca Arxius Familiars i Patrimonials de Banda a Banda dels Pirineus (Xarxa temàtica ARCHIFAM – CTP i Casa de Velázquez), Universitat de Girona. La direcció és de Tünde Mikes i Jaume Sobrequés i la coordinació científica de Pere Ortí, Pere Gifre i Lluís To.

Programa

9.30 h: Acte d’inauguració

Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània

Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Tünde Mikes, coordinadora per Catalunya de la xarxa temàtica internacional ARCHIFAM

Sessió de matí

Lliçó d’obertura:

10.00-10.30 h: Josep Fernández Trabal: «Els arxius patrimonials catalans, de què estem parlant?» Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya

10.30-11.30 h:«La formació dels arxius patrimonials a la Catalunya baixmedieval», Lluís To Figueras i Pere Ortí Gost. Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

11.30-12.00 h: «Arxius patrimonials gironins medievals: de masos petits i de grans patrimonis», Rosa Lluch Bramon, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals

12.00-12.20 h: Pausa

12.20-12.50 h: «L’arxiu patrimonial dels Fontcuberta, segles X-XXI», Daniel Piñol Alabart, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals

12.50-13.20 h: «Els arxius familiars i patrimonials aranesos», Maria Pau Gómez Ferrer, Archiu Generau d’Aran

Sessió de tarda:

16.00-16.30 h: «Els arxius patrimonials a Cervera», Josep M. Llobet i Portella

Coordinador de la Facultat de Geografia i Història. UNED-Cervera. Fundació Roca Sastre.

16.30-17.00 h: «Ordre i desordre arxivístic: els llibres de comptes d’explotació a

l’Arxiu Capitular de Mallorca: La hisenda del II comte de Formiguera (1633-1694)», Gabriel Jover Avellà, Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

17.00-17.20 h: Pausa

17.25-18.00 h: «Els arxius patrimonials com a testimonis del dret familiar català», Tünde Mikes, Universitat de Girona, grup de recerca Història de la Ciència Jurídica

Lliçó de cloenda:

18.00-18.30 h: «Els arxius patrimonials a Catalunya – un estat de la qüestió», Pere Gifre Ribas, Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

18.30-19.00 h: «Els arxius patrimonials de Catalunya. Experiències i futur», Ramon Planes Albets. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Servei de Coordinació General d’Arxius

19.00-19.30 h: Debat

Entrada lliure

Per a més informació, confirmació d’assistència o petició de certificat d’assistència, truqueu al telèfon 933 248 584 (Sra. Mariàngels Gallego), o envieu un correu electrònic a les adreces tunde.mikes@udg.edu  o sceh@iec.cat

Lloc de celebració de les Jornades d’Estudi

Institut d’Estudis Catalans

Sala Pi i Sunyer

C/ del Carme, 47, Barcelona