Butlletí de l’Arxiu històric de Lleida, núm. 2


L’any passat vam decidir des de l’Arxiu històric de Lleida impulsar la publicació anual d’un butlletí que ens servís com una eina més per donar a conèixer, per una banda, els fons que es custodien als seus dipòsits i, per l’altra, la feina que comporta el tractament de la documentació i l’atenció als diferents tipus d’usuaris.

La intenció no és publicar la Memòria, ni sencera ni parcial, perquè tot el document es pot consultar en l’enllaç corresponent a la pàgina web (sempre que s’autoritzi) i està a la disposició de qualsevol que vulgui consultar-lo.

Com ja es va fer l’any passat hem triat alguns temes que per actualitat o per la seva rellevància considerem que pot ser d’interès de tothom, investigadors, particulars, organismes, institucions, empreses…

Aquest any, finalment, s’ha transferit part del fons de l’Institut Marius Torres, i aquest és el tema de l’article principal d’aquest Butlletí, tant per la importància de la documentació, de la institució i com per l’esforç que ha calgut esmerçar per vèncer la resistència de la direcció del centre a complir la Llei d’Arxius i Gestió de Documents.

També es tracta la transferència des dels Ajuntaments, posant de relleu el caràcter

comarcal de la nostra institució i la seva funció d’arxiu administratiu i de referència per a tots els municipis del Segrià. Per reforçar aquest argument hem requerit la col·laboració del Secretari de l’Ajuntament d’Aitona, un dels municipis que durant aquest any passat ha preparat i realitzat transferències.

 

 

No podíem deixar passar l’ocasió d’incorporar en aquest butlletí informació sobre el fons personal de Sebastià Gràcia Petit que el conformen material gràfic, sonor i documental en relació a les festes de la ciutat de Lleida i el moviment sardanista a Catalunya.

Per finalitzar fem un repàs de les incidències de les xarxes socials i dels temes que més han estat seguits durant tot l’any anterior. En total, aquest Butlletí núm.2, té 8 pàgines que s’han elaborat amb la intenció de proporcionar una lectura lleugera i entretinguda que permeti el coneixement del què es fa i què hi ha a l’Arxiu històric de Lleida.

Arxiu Històric de Lleida

 

El Departament de Cultura publica “Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells”


Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en Dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i, fins i tot, de notari eclesiàstic designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer. També va ser tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris, com la “Página Agrícola” del diari de La Mañana o la revista balaguerina Pla i Muntanya.

Quan esclata la Guerra Civil, Camilo Cava, que aleshores tenia 56 anys, va decidir quedar-se a Balaguer. A cal Cava, situat al Mercadal, tenia un lloc privilegiat com a espectador dels tots els fets que s’anaven succeint a la ciutat i que, dia rere dia, va recollir en un diari que s’inicia el dia 18 de juliol de 1936 i finalitza l’1 d’abril de 1939.

Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Cada dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que, com ell, s’hi van quedar a la ciutat.

Camilo Cava era un home de dretes i aquest posicionament, cada cop més ferm a mesura que avançava la guerra, es fa palès al llarg de tot el diari. Tanmateix, i més enllà de la seva visió personal dels esdeveniments, l’autor tenia consciència de l’excepcionalitat del moment que estava vivint i, per això, volia deixar per escrit el seu testimoni.

Actualment, el DiariDiari es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, gràcies al dipòsit que va fer la família Cava de tot el fons documental. N’hi ha tres exemplars: una primera versió manuscrita, un esborrany corregit i una darrera versió mecanografiada i revisada. Josep Pla Blanch se n’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Organitzar les fotografies familiars a l’ordinador


Aquest curs pretén establir uns criteris i donar les eines necessàries per a organitzar les imatges del nostre ordinador. Aprendre com hem d’actuar amb l’objectiu de poder gaudir més plenament de les nostres imatges i sobretot d’assegurar la seva perdurabilitat.

Aquesta formació té com a objectius treballar la idea de selecció. Entendre els conceptes bàsics de la imatge digital. Entendre les funcions principals per organitzar el nostre arxiu familiar. Aprendre a documentar les imatges.

Professorat. David Iglésias Franch — Tècnic d’arxius del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona. Coordinador i professor del Postgrau de Gestió, Preservació i Difusió d’Arxius Fotogràfics (ESAGED – UAB).

6 hores lectives

Dies:  del 5 al 23 de novembre

Inscripcions: del 22 d’octubre al 2 de novembre

Lloc: Aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs-fotografia_2018

Formulari_Inscripcio_Cursos_ACUR_2018-2

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

L’IEI REP MÉS DE 720.000 NEGATIUS PROVINENTS DELS FONS FOTOGRÀFICS CEDITS PER JORDI GÓMEZ DEL SEU PARE, JOSEP GÓMEZ VIDAL, I D’ELL MATEIX


L’acte de donació es va formalitzar el dia 4 d’octubre i permetrà que el fons fotogràfic de l’IEI passi a disposar d’un material de gran valor, tant per la seva qualitat com per la quantitat: 542 caixes amb uns 41.000 rodets, 33.000 d’ells en blanc i negre.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Les imatges pertanyen tant a la ciutat de Lleida com al territori i ja s’està treballant per tal que a partir d’elles es faci una exposició que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha rebut de part del fotoperiodista Jordi Gómez Payà el fons fotogràfic del seu pare, Josep Gómez Vidal, i el seu propi, en modalitat de donació en ple domini. La donació l’han formalitzat avui Jordi Gómez i la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, que ha destacat “el gran valor qualitatiu i quantitatiu de la documentació gràfica adquirida, tant de Lleida ciutat com del territori”, un material que contribuirà a “enriquir l’arxiu i serà de gran utilitat tant per projectes propis de la institució com per a les investigacions dels usuaris de l’arxiu”. Entre aquests projectes hi ha una exposició que es preveu que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

El fons està format majoritàriament per negatius de 35mms. També hi ha negatius de 6×6, positius originals de les trameses a EFE, i un petit conjunt de pel·lícules de cinema amateur (8 i S8 mms). Tot el fons està guardat en antigues caixes de paper fotogràfic i arxivadors. Concretament es tracta d’un total de 542 caixes plenes de material. Es calcula que poden sortir uns 33.000 rodets blanc i negre i uns 8.000 rodets de color, sense tenir en comte el fons fotogràfic de caràcter privat (bodes, batejos, comunions,…). Tot plegat podria suposar més de 720.000 instantànies.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Des del Servei d’Audiovisuals de l’IEI es considera que aquest és un material gràfic d’especial interès, tant per la quantitat com per la qualitat, ja que es tracta d’un fons molt ric pel que fa a la seva la temàtica i comprèn unes dates en les quals no hi havia molts fotògrafs que fessin la feina que duia a terme Josep Gómez Vidal.

L’inventari i la descripció detallada del fons es farà alhora que s’instal·len els negatius en material de conservació que en garanteixi la seva preservació. Els negatius es troben enrotllats en bobines dins de les caixes. Per tal de poder fer una descripció específica de cada rodet, es procedirà a instal·lar-los en capsetes individuals. La digitalització s’anirà fent de manera paral·lela a la descripció dels rodets, i finalment es traslladaran al dipòsit de conservació. En aquest sentit, la Diputació i l’IEI adquiriran un important volum de material de conservació per dur a terme la preservació del fons fotogràfic.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Cal recordar que Josep Gómez Vidal va dedicar la seva vida professional al fotoperiodisme i a la fotografia de reportatge. La seva obra està formada fonamentalment de reportatges i comprèn els més diversos esdeveniments de la ciutat i del territori al llarg de la segona meitat del segle XX. Bona part d’ells li van ser encarregats per publicacions com el diari ‘La Mañana’, on va realitzar el seus primers treballs i on va estar vinculat fins l’any 1984; o per l’agència EFE, de la qual fou corresponsal durant tota la seva vida professional. A partir dels anys 70, va treballar conjuntament amb el seu fill Jordi, també fotoperiodista. Fou molt coneguda la seva botiga de fotografia al carrer Major.

Article original en la web de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Servei d’Audiovisuals de l’IEI

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Les fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

 

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha promogut, dins les activitats que organitza en el primer semestre d’aquest 2018, l’exposició de fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les trenta tres espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure en dues exposicions successives a la Casa del Parc de Boí i a la Casa del Parc d’Espot.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. Als 13 anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs es centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia de les mateixes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus es format per unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles son fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

L’exposició es podrà veure:

Del 5 de febrer al 31 de març a la Casa del Parc de Boí

Del 2 d’abril al 31 de maig a la Casa del Parc d’Espot

Més informació:  2018_activitats_gen_jun_CAT

 

Archiu Generau d’Aran

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran