Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon


Exposició virtual del 25 de juny a l’11 de setembre

Maurice Gourdon (1847-1941) va fer nombroses excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

D’algunes d’elles s’han conservat quaderns a on va realitzar esbossos a llapis i àlbums de dibuixos a llapis i tinta del que anava descobrint i fotografiant.

Els quaderns de dibuix i els cinc dibuixos solts es troben dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. L’àlbum de dibuixos forma part de l’exposició permanent del Musèu dera Val d’Aran. Tots els documents es poden consultar a través d’Arxiu en Línea.Cercador de fons i documents.

Us convidem a visitar aquesta exposició virtual produïda per l’Archiu Generau d’Aran

Accedeix a l’exposició virtual

El fons Josep Varela Serra ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 18 de juny de 2020 va tenir lloc al Palau de la Paeria l’acte de donació del Fons Josep Varela Serra compost per 170 cintes magnètiques d’àudio corresponents a les entrevistes que el professor, escriptor i polític Josep Varela realitzà a persones significatives de la ciutat i de la província de Lleida, durant els anys vuitanta i fins principis dels anys dos mil, per a la redacció dels seus llibres de converses[1].

L’ingrés del Fons Josep Varela Serra a l’Arxiu de la Ciutat pren especial rellevància perquè és el primer fons íntegrament amb suport d’àudio que ingressa. Les entrevistes enregistrades per Josep Varela al llarg dels anys, ens ofereixen l’oportunitat de descobrir de primera mà vivències i fets viscuts a la ciutat i al territori que l’envolta. I prenen especial valor perquè gran part dels seus protagonistes ja no són entre nosaltres. Des de l’Arxiu de la Ciutat destaquem la importància de fixar la memòria oral com a instrument de recuperació de la memòria històrica.

Aquestes xerrades permeten descobrir com era la societat al llarg del segle XX, a través de les experiències, activitats i ideologies dels enregistrats. Aquesta diversitat afegeix especial valor al fons, perquè ens acosta a la Història des de diferents perspectives.

L’Arxiu està treballant en el tractament i traspàs del suport analògic al suport digital. La digitalització del fons permetrà, per una banda, garantir l’accés i la divulgació de la informació i, per altra, treballar a partir de còpies de consulta que facilitaran la conservació dels originals.

 

Us recordem que des de l’Arxiu de la Ciutat hem engegat la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què us convidem a compartir el vostre patrimoni documental amb els lleidatans d’ara i els lleidatans del futur, fent-ne donació a l’Arxiu.

Els interessats poden iniciar el procés de donació enviant un correu electrònic a arxiu@paeria.cat amb una breu descripció del fons. Els tècnics de l’arxiu es posaran en contacte amb vosaltres, per fer una valoració de la documentació i, si s’escau, iniciar el procediment.

Per més informació consulteu la pàgina de la campanya Fem Arxiu, Fem Ciutat.

FEMARXIUFEMCIUTAT_1.jpg

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida


[1] VARELA I SERRA, Josep. Converses a Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1988.
VARELA I SERRA, Josep. Segones converses a Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1991.
VARELA I SERRA, Josep. Converses amb sis alcaldes de Lleida. Lleida: Pagès editors, 1993.
VARELA I SERRA, Josep. Un instant a Lleida. Lleida: Pagès Editors, 1997.
VARELA I SERRA, Josep. Memòria de Lleida. Dotze converses personals sobre la vida i la història recent. Lleida: Pagès Editors, 2005. (Guimet; 82).

Els fons de la serradora Joan Riudor ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 30 de gener de 2020 va tenir lloc a l’Arxiu Municipal l’acte de donació del fons documental de la Serradora Joan Riudor Grífols, per part dels seus familiars. Aquest conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967.

Aquest fons pren especial rellevància perquè és un dels pocs testimonis de fons empresarials de les terres de Ponent que han estat dipositats en arxius per al seu estudi i conservació. Recordem que tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, on al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència. I, per això, pren rellevància l’ingrés de documentació d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.

Els fons privats són una via molt directa per donar a conèixer en primera persona la vida i les activitats dels ciutadans. Els documents creats en un context quotidià prenen una gran significació perquè permeten entendre, valorar i contextualitzar el perquè de les accions humanes.

Fruit d’un acte de generositat dels ciutadans aquestes donacions possibiliten ampliar el concepte d’Arxiu Municipal a Arxiu de la Ciutat.

Si conserveu documentació i la voleu posar a l’abast de la ciutadania us podeu posar en contacte amb l’Arxiu Municipal a través del correu arxiu@paeria.cat, indicant les seves característiques i les vostres dades de contacte.

Descobreix el Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols.

Butlletí de l’Arxiu històric de Lleida, núm. 2


L’any passat vam decidir des de l’Arxiu històric de Lleida impulsar la publicació anual d’un butlletí que ens servís com una eina més per donar a conèixer, per una banda, els fons que es custodien als seus dipòsits i, per l’altra, la feina que comporta el tractament de la documentació i l’atenció als diferents tipus d’usuaris.

La intenció no és publicar la Memòria, ni sencera ni parcial, perquè tot el document es pot consultar en l’enllaç corresponent a la pàgina web (sempre que s’autoritzi) i està a la disposició de qualsevol que vulgui consultar-lo.

Com ja es va fer l’any passat hem triat alguns temes que per actualitat o per la seva rellevància considerem que pot ser d’interès de tothom, investigadors, particulars, organismes, institucions, empreses…

Aquest any, finalment, s’ha transferit part del fons de l’Institut Marius Torres, i aquest és el tema de l’article principal d’aquest Butlletí, tant per la importància de la documentació, de la institució i com per l’esforç que ha calgut esmerçar per vèncer la resistència de la direcció del centre a complir la Llei d’Arxius i Gestió de Documents.

També es tracta la transferència des dels Ajuntaments, posant de relleu el caràcter

comarcal de la nostra institució i la seva funció d’arxiu administratiu i de referència per a tots els municipis del Segrià. Per reforçar aquest argument hem requerit la col·laboració del Secretari de l’Ajuntament d’Aitona, un dels municipis que durant aquest any passat ha preparat i realitzat transferències.

 

 

No podíem deixar passar l’ocasió d’incorporar en aquest butlletí informació sobre el fons personal de Sebastià Gràcia Petit que el conformen material gràfic, sonor i documental en relació a les festes de la ciutat de Lleida i el moviment sardanista a Catalunya.

Per finalitzar fem un repàs de les incidències de les xarxes socials i dels temes que més han estat seguits durant tot l’any anterior. En total, aquest Butlletí núm.2, té 8 pàgines que s’han elaborat amb la intenció de proporcionar una lectura lleugera i entretinguda que permeti el coneixement del què es fa i què hi ha a l’Arxiu històric de Lleida.

Arxiu Històric de Lleida

 

El Departament de Cultura publica “Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells”


Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en Dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i, fins i tot, de notari eclesiàstic designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer. També va ser tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris, com la “Página Agrícola” del diari de La Mañana o la revista balaguerina Pla i Muntanya.

Quan esclata la Guerra Civil, Camilo Cava, que aleshores tenia 56 anys, va decidir quedar-se a Balaguer. A cal Cava, situat al Mercadal, tenia un lloc privilegiat com a espectador dels tots els fets que s’anaven succeint a la ciutat i que, dia rere dia, va recollir en un diari que s’inicia el dia 18 de juliol de 1936 i finalitza l’1 d’abril de 1939.

Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Cada dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que, com ell, s’hi van quedar a la ciutat.

Camilo Cava era un home de dretes i aquest posicionament, cada cop més ferm a mesura que avançava la guerra, es fa palès al llarg de tot el diari. Tanmateix, i més enllà de la seva visió personal dels esdeveniments, l’autor tenia consciència de l’excepcionalitat del moment que estava vivint i, per això, volia deixar per escrit el seu testimoni.

Actualment, el DiariDiari es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, gràcies al dipòsit que va fer la família Cava de tot el fons documental. N’hi ha tres exemplars: una primera versió manuscrita, un esborrany corregit i una darrera versió mecanografiada i revisada. Josep Pla Blanch se n’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC