Organitzar les fotografies familiars a l’ordinador


Aquest curs pretén establir uns criteris i donar les eines necessàries per a organitzar les imatges del nostre ordinador. Aprendre com hem d’actuar amb l’objectiu de poder gaudir més plenament de les nostres imatges i sobretot d’assegurar la seva perdurabilitat.

Aquesta formació té com a objectius treballar la idea de selecció. Entendre els conceptes bàsics de la imatge digital. Entendre les funcions principals per organitzar el nostre arxiu familiar. Aprendre a documentar les imatges.

Professorat. David Iglésias Franch — Tècnic d’arxius del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona. Coordinador i professor del Postgrau de Gestió, Preservació i Difusió d’Arxius Fotogràfics (ESAGED – UAB).

6 hores lectives

Dies:  del 5 al 23 de novembre

Inscripcions: del 22 d’octubre al 2 de novembre

Lloc: Aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs-fotografia_2018

Formulari_Inscripcio_Cursos_ACUR_2018-2

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Anuncis

L’IEI REP MÉS DE 720.000 NEGATIUS PROVINENTS DELS FONS FOTOGRÀFICS CEDITS PER JORDI GÓMEZ DEL SEU PARE, JOSEP GÓMEZ VIDAL, I D’ELL MATEIX


L’acte de donació es va formalitzar el dia 4 d’octubre i permetrà que el fons fotogràfic de l’IEI passi a disposar d’un material de gran valor, tant per la seva qualitat com per la quantitat: 542 caixes amb uns 41.000 rodets, 33.000 d’ells en blanc i negre.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Les imatges pertanyen tant a la ciutat de Lleida com al territori i ja s’està treballant per tal que a partir d’elles es faci una exposició que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha rebut de part del fotoperiodista Jordi Gómez Payà el fons fotogràfic del seu pare, Josep Gómez Vidal, i el seu propi, en modalitat de donació en ple domini. La donació l’han formalitzat avui Jordi Gómez i la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, que ha destacat “el gran valor qualitatiu i quantitatiu de la documentació gràfica adquirida, tant de Lleida ciutat com del territori”, un material que contribuirà a “enriquir l’arxiu i serà de gran utilitat tant per projectes propis de la institució com per a les investigacions dels usuaris de l’arxiu”. Entre aquests projectes hi ha una exposició que es preveu que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

El fons està format majoritàriament per negatius de 35mms. També hi ha negatius de 6×6, positius originals de les trameses a EFE, i un petit conjunt de pel·lícules de cinema amateur (8 i S8 mms). Tot el fons està guardat en antigues caixes de paper fotogràfic i arxivadors. Concretament es tracta d’un total de 542 caixes plenes de material. Es calcula que poden sortir uns 33.000 rodets blanc i negre i uns 8.000 rodets de color, sense tenir en comte el fons fotogràfic de caràcter privat (bodes, batejos, comunions,…). Tot plegat podria suposar més de 720.000 instantànies.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Des del Servei d’Audiovisuals de l’IEI es considera que aquest és un material gràfic d’especial interès, tant per la quantitat com per la qualitat, ja que es tracta d’un fons molt ric pel que fa a la seva la temàtica i comprèn unes dates en les quals no hi havia molts fotògrafs que fessin la feina que duia a terme Josep Gómez Vidal.

L’inventari i la descripció detallada del fons es farà alhora que s’instal·len els negatius en material de conservació que en garanteixi la seva preservació. Els negatius es troben enrotllats en bobines dins de les caixes. Per tal de poder fer una descripció específica de cada rodet, es procedirà a instal·lar-los en capsetes individuals. La digitalització s’anirà fent de manera paral·lela a la descripció dels rodets, i finalment es traslladaran al dipòsit de conservació. En aquest sentit, la Diputació i l’IEI adquiriran un important volum de material de conservació per dur a terme la preservació del fons fotogràfic.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Cal recordar que Josep Gómez Vidal va dedicar la seva vida professional al fotoperiodisme i a la fotografia de reportatge. La seva obra està formada fonamentalment de reportatges i comprèn els més diversos esdeveniments de la ciutat i del territori al llarg de la segona meitat del segle XX. Bona part d’ells li van ser encarregats per publicacions com el diari ‘La Mañana’, on va realitzar el seus primers treballs i on va estar vinculat fins l’any 1984; o per l’agència EFE, de la qual fou corresponsal durant tota la seva vida professional. A partir dels anys 70, va treballar conjuntament amb el seu fill Jordi, també fotoperiodista. Fou molt coneguda la seva botiga de fotografia al carrer Major.

Article original en la web de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Servei d’Audiovisuals de l’IEI

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Les fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

 

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha promogut, dins les activitats que organitza en el primer semestre d’aquest 2018, l’exposició de fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les trenta tres espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure en dues exposicions successives a la Casa del Parc de Boí i a la Casa del Parc d’Espot.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. Als 13 anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs es centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia de les mateixes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus es format per unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles son fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

L’exposició es podrà veure:

Del 5 de febrer al 31 de març a la Casa del Parc de Boí

Del 2 d’abril al 31 de maig a la Casa del Parc d’Espot

Més informació:  2018_activitats_gen_jun_CAT

 

Archiu Generau d’Aran

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línea


Els tres quaderns han estat comprats en subhasta pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha comprat en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix en 1847 en Nantes (França). Desprès d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, proba d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a la illa d’Spitzberg en Noruega.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878 des de la Val d’Aran fins Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

 

Exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”


L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya va inaugurar aquest dijous 24 d’agost, a les 20.30 h., l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf”.

A finals del 2014 l’Escola Pia de Catalunya va cedir a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler (Guils de Cerdanya 1910 – Alella 1997). El fons l’integren 8.980 imatges de diferents formats (la majoria negatius fotogràfics 6×6) fetes entre 1947 i 1997. Des del moment de l’ingrés, l’Arxiu n’ha fet el tractament arxivístic pertinent que ha consistit en instal·lar les fotografies en material de conservació, numerar-les, digitalitzar-les
i descriure-les una per una. Avui totes les imatges són consultables i visibles a través del cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals Arxius en línia.

Enguany, i com a tancament de la feina arxivística, l’Arxiu ha produït l’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” que pretén donar a conèixer el fons fotogràfic i recordar el Pare Bosom com aquell singular fotògraf cerdà que als anys 60 i 70 va crear un estil propi amb les fotografies acolorides de gran format. La mostra consta d’una seixantena d’imatges de les quals 55 són reproduccions actuals dels negatius 6×6, i 6 són còpies originals d’època acolorides per l’autor. Les imatges reflecteixen les temàtiques presents en el seu fons: l’Escola Pia, Puigcerdà, pobles i paisatges de la Cerdanya i les tasques agrícoles. Són fotografies amb una càrrega artística indiscutible que, malgrat vinguin del negatiu en cru,
reflecteixen el valor del fotògraf.

Per posar en context tot aquest material gràfic, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha elaborat un catàleg amb textos sobre la vida de l’autor, un breu estudi de la seva obra i la reproducció de totes les imatges exposades. Aquest catàleg es pot descarregar gratuïtament des del web de l’Arxiu.

L’exposició “Josep Bosom, escolapi i fotògraf” es podrà veure a la Sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya fins el dia 12 de gener de 2018 en l’horari d’obertura habitual de l’Arxiu.

L’acte d’inauguració, va tenir lloc el passat 24 d’agost de 2017, comptarà amb la presència del pare provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Eduard Pini; del president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner i de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira.

 

Arxiu Comarcal de la Cerdanya
Passeig 10 d’Abril,2 ,2n
17520 Puigcerdà
Tel. 972 88 23 67
http://cultura.gencat.cat/arxius/acce
accerdanya.cultura@gencat.cat