Riuada 1982: Un tsunami inesperat


A l’arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs romanen els llegats de dues nissagues de fotògrafs que durant dècades van documentar la vida dels lleidatans en totes les seves vessants. Es tracta de Josep Porta Mesalles i el seu fill Josep Porta Ballespí i d’en Josep Gómez Vidal i el seu fill Jordi Gómez Payá. En ambdós casos van fer donació dels seus fons documentals a la institució i, a partir les seves fotografíes, creiem interessant recordar un esdeveniment, que fa avui quaranta anys,  canvià el paisatge, no sols de la ciutat de Lleida, sino de gran part de les comarques ponentines: la riuada de novembre de 1982.

Ningú, ni a la plana ni a la muntanya, s’esperava la gran quantitat d’aigua ni les dificultats de controlar-ne els efectes posteriors. El diumenge 7 de novembre estaba plovent molt a les capçaleres dels rius Segre i els Pallaresos, el que es va anomenar la famosa “gota freda”, però al pla no havia caigut massa aigua; malgrat que per la ràdio el temps s’anunciava molta pluja al Pirineu ningú va imaginar el que podía pasar. La mateixa nit del dia 7 al Pont de Bar les aigües van sortir de la llera i van destruir el pont i la major part de les cases, per sort els veïns es van refugiar a la part alta on hi hava la caserna de la Guàrdia Civil; al Pont de Bar i no va haver víctimes, però sí més avall on van haver vint morts i les pèrdues econòmiques van ser quantioses (GV-SD-11139-17).

El dimecres 10 Josep Maria Cullell, conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya va visitar el poble del Pont de Bar; les aigües del Segre s’emportaren el pont i la major part del de les cases; a la foto el conseller mirant les destrosses acompanyat amb alcaldes de la comarca, agenollat sobre el pedrís Ramon Noguera, alcalde del Pont de Bar (GV-SD-11139-15).

El dilluns 8 les aigües arribaren a Balaguer, ciutat que estaba de ple en les festes del Sant Crist; a la vora del riu s’havia instal·lat una carpa de l’Ajuntament i les firetes i el Segre es va endur tot però per sort no va haver víctimes. L’aigua va arribar a l’entrada de la plaça del Mercadal; l’Exèrcit es va plantjar  volar el Pont Nou davant el perill de crear una presa però afortunadament va resistir l’embranzida  (GV-1982-365-06)

El Segre passava entre els termes de Tèrmens i Menàrguens i es desbordar completament de la llera; la zona de la Sucrera i la major part de l’horta de Menàrguens va quedar anegada. Riu avall el Segre augmentaria el cabal per l’aportació de les aigües del Noguera Ribagorçana. (GV-1982-382-35)

A Lleida, la gent va continuar amb la seva vida quotidiana. La matinada de dilluns l’aigua va superar la presa del Canal de Seròs començà a entrar l’aigua a partir de la Mitjana  i Pardinyes on va inundar l’ avinguda de Tortosa i la zona de l’antiga Llotja i Mercolleida i van quedar aïllats nombrosos veïns (GV-1982-361-27) (GV-1982-382-30) (GV-1982-361-24)

A les a les 8 del matí a les avingudes de Blondel i Madrid nombrosos curiosos es van amuntegar la barana del riu, l’espectacle era fascinant però no semblava  que hi haguès perill (GV-1982-361-02).

Aleshores, jo era professor al col·legi Montserrat dels Germans Maristes on vàrem començar normalment les classes, però cap a les deu la Guàrdia Urbana va ordenar desallotjar l’edifici perquè el pati s’estava inundant.  Recordo que em van avisar que l’aigua  estaba pujant per l’avinguda del Segre i m’hi vaig arribar per intentar treure el cotxe del parking, situat al carrer Alcalde Fuster. Al voltant de les 10 hores vàrem veure entrar l’aigua pels carrers del Nord, General Brito, Vila Antònia i sobre tot el carrer Alcalde Fuster, on havíem entrat a buscar el cotxe i en un moment vàrem veure con venia l’aigua cap a nosaltres, en pocs minuts hi havia més d’un metre i el nivel va arribar a la Baixada de l’Audiència i la Baixada de la Trinitat; entre la Guàrdia Urbana i voluntaris intentaven salvar diversos cotxes a la plaça Agelet i Garriga; cap a migdia arribaren els militars amb llanxes pneumàtiques i començaren a rescatar els veïns; a la Rambla Francesc Macià hi havia més d’un metre; totes les sucursals bancàries de les rambles de Francesc Macià i Ferran va quedat inundades, sobre tot els soterranis on hi havia les caixes fortes; l’aigua va inundar el Museu del Palau de la Paeria. El màxim nivel assolit per la riuada el va marcar el Pont Vell on les aigües van arribar a tocar la part alta dels els arcs però no els van superar (FP-PF-06669-14). (FP-PF-09587-12) (GV-1982-361-09) (FP-PF-09587-03) (FP-PF-09587-05) (FP-PF-09587-01) (FP-PF-09587-04) (GV-1982-376-05)

L’avinguda del Segre va anegar la major part d’horta del Baix Segre i a l’aiguabarreig amb el Cinca les seves aigües van inundar la major part del terme fins a arribar les primeres cases de la Granja d’Escarp (GV-1982-382-16).

Al vespre havia baixat el nivell i l’aigua va marxar de la Rambla i el dimarts 9 a ser el moment de netejar i avaluar els danys; els bombers i  l’exércit  es van dedicar a treure l’aigua dels soterranis i col·laboraren nombrosos veïns i treballadors de les empreses afectades. (GV-1982-376-15) (FP-PF-06549-10)

La matinada del dia 9 es va restablir parcialment l’electricitat però les línies telefòniques van trigar a funcionar, precisament per la manca de comunicacions segures el mateix dia 9 va còrrer la notícia, falsa, que havia rebentat la presa d’Oliana i arribava a Lleida per això alguns negocis a l’ avinguda de Blondel van tapiar les entrades) davant una nova crescuda que mai no va arribar. (GV-1982-376-03

Els diez següents va començar la tasca de netejar i fer les avaluacions de les destrosses. El dia 15 de novembre visità Lleida Alfonso Guerra vicesecretario general del P.S.O.E., acompanyat per membres de l’executiva del P.S.C., Joan Raventós i Raimon Obiols i Antoni Siurana, alcalde; cal recordar que Alfonso Guerra era càrrec electe en les recients eleccions generals del 28 d’octubre. En la imatge cal destacar la marca de la l’alçada de l’aigua en la paret de l’escola dels Camp Elisis inundada com la major part del barri de Cap Pont. (FP-PF-06688-24)

Josep Ignasi Rodríguez Duque

Conseller de l’IEI

Donació del fons fotogràfic del sr. Joan Bellmunt a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de realitzar l’inventari del fons fotogràfic del sr. Joan Bellmunt, en data 26 d’abril de 2022, se signa el contracte de donació en ple dret a favor de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). El fons està format per 10600 diapositives i 7300 negatius amb la seva corresponent còpia en paper. Són fotografies fetes a les Terres de Lleida entre els anys 1967 i 2010.

A principis de l’any 2020 es va rebre l’oferiment, per part del sr. Joan Bellmunt, del seu fons fotogràfic. En aquell moment, el fons va ser traslladat a les dependències de l’Arxiu fotogràfic de l’IEI per tal d’efectuar els treballs necessaris per inventariar-lo i poder signar, així, la donació en ple dret a favor de l’IEI.

Joan Bellmunt és un reconegut etnògraf català gran coneixedor de la cultura, de les tradicions, dels costums i de la geografia de la província de Lleida. Nascut a Puiggròs (Les Garrigues), al llarg de més de 30 anys, s’ha dedicat a l’estudi del viure quotidià dels nostres avantpassats.

El fons està format per 10600 diapositives i 7300 negatius amb la seva corresponent còpia en paper. Les imatges han estat realitzades entre els anys 1967 i 2010.

Les imatges d’aquest fons foren realitzades per a dur a terme el seu treball etnogràfic que ha tingut com a resultat la publicació d’un centenar de publicacions diverses al llarg dels anys entre les que destaquen els 34 volums de la col·lecció Fets, Costums i Llegendes de les 13 comarques de Lleida; els 11 volums de la col·lecció Devocions Marianes populars; el llibre Viles, pobles, ciutats i llogarrets de les terres de Lleida, etcétera.

En la realització de l’inventari s’ha constatat que el fons es troba en molt bon estat de conservació i les imatges estan ben documentades per part de l’autor ja sigui amb anotacions al marc de les diapositives, a les carpetes on es conserven els negatius o als àlbums dels positius en paper. Això facilitarà l’elaboració d’instruments de descripció per tal de posar el fons a disposició de la ciutadania. Igualment, el sr. Bellmunt ha manifestat la seva voluntat de col·laborar en la descripció de les imatges resolent dubtes que puguin aparèixer en el desenvolupament de la feina. És molt rellevant poder tenir l’ajuda directa de l’autor de les imatges i no és un fet gaire habitual ja que, molt sovint, són els hereus qui fan donació dels fons fotogràfics.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs agraeix la confiança del sr. Joan Bellmunt en la institució a l’hora de dipositar el fruit del seu treball. A partir d’ara, el personal de l’Arxiu fotogràfic de l’IEI s’encarregarà de custodiar-lo en els seus dipòsits fotogràfics. El tractament del fons passa per instal·lar els originals en proteccions de conservació, a l’hora que es neteja i se’n fa la descripció arxivística. Pel que fa a la digitalització del mateix es farà, com és habitual, seguint dos criteris: el de conservació i el de necessitat dels usuaris.

El fons fotogràfic del sr. Bellmunt complementa la resta de fons de temàtiques diverses que han estat donats a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI al llarg dels anys i passa a enriquir el patrimoni documental de la Diputació de Lleida.

Acte de donació del Fons Nasarre a l’Arxiu Municipal de Lleida


El dimarts 8 de març se signà a l’Arxiu Municipal de Lleida, la donació del Fons Nasarre. La Sra. Juana Sanz Cabañes donà més de 5000 fotografies realitzades pel seu marit Marciano Nasarre Pena, aquestes ens narren el canvi urbanístic viscut a la ciutat de Lleida entre els anys 2002 i 2007. 

Marciano Nasarre Pena va néixer a Lleida l’any 1934. Professionalment, es dedicà al món de les grues per a la construcció i treballà temporades a París i a Madrid.  Quan es jubilà va decidir retornar a la seva ciutat natal. Fou aleshores quan va poder dedicar el seu temps a la unió de les seves dues passions la fotografia i les obres en construcció. Morí a Lleida l’estiu de 2018.

Les imatges del fons Nasarre mostren, en petits reportatges, el procés que suposava l’enrunament i reconstrucció d’un nou edifici. Inicialment, extreia fotografies de l’edifici dempeus, després deixava testimoni de com les grues el tiraven a terra. Si era el cas, deixava constància de les restes arqueològiques que s’hi poguessin trobar i, posteriorment, retratava com aixecaven un edifici de nova planta. De manera que, amb els seus reportatges plasmava el procés de la transformació d’un determinat solar o zona de la ciutat. 

Aquestes característiques li atorguen valor suficient per a ser dipositat i conservat a l’Arxiu Municipal, passant a formar part del patrimoni documental de la ciutat i sent testimoni gràfic per a generacions posteriors de l’evolució urbana.  

A partir del moment de l’ingrés, l’Arxiu organitzarà el fons: el classificarà, ordenarà, descriurà, digitalitzarà i en farà difusió per donar-lo a conèixer a la ciutadania. 

Per últim, agrair el gest de l’Ernest Céspedes Torregrosa per posar-nos en contacte amb la família Nasarre-Sanz i proposar l’Arxiu Municipal de Lleida com a destí de les fotografies per a la seva conservació definitiva. 

Guanyadors del II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya (Arxiu Gavín)


En l’edició 2021 de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes va promoure el II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, del qual el magnífic jurat ja ha a emès el seu veredicte. A continuació us llistarem els guanyadors dels tres premis i també us adjuntem un document, on podeu veure també les fotografies que van arribar a la final, però finalment no han pujat al podi. Des de l’Arxiu Gavín volem agrair a tots els participants al concurs la vostra dedicació. Heu estat gairebé 60 participants entre Instagram i el correu electrònic amb més de 150 fotografies enviades.

El magnífic jurat format per: Magda Gregori Borrell (Periodista i escriptora), Jordi Bonet (Fotògraf), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica), Francesc Canosa (Periodista i escriptor) i Josep Sansalvador (Arxiver i fotògraf), ha elegit les següents fotos guanyadores:

  • 1r Premi: Sr. Jesús Marín
  • Santuari de de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Alt Camp
  • 2n Premi: Sr. Xavier Pallàs
  • Ermita de Sant Andreu de Guitarriu, La Garrotxa
  • 3r Premi: Sra. Noèlia Gràcia
  • Església de Sant Climent de Taüll, Alta Ribagorça

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el document on també s’hi veuen les fotos finalistes.

Moltes gràcies a totes i a tots per participar i per ajudar a promoure a traves de la fotografia les esglésies de Catalunya, un patrimoni únic.

GUANYADORS I FINALISTES – II Concurs de Fotografies d’Esglésies de Catalunya, 2021Baixa

Setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen en el ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

El ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’ promou, dins les activitats que organitza aquest estiu, una mostra de setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 14 de setembre.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. A l’edat de tretze anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs se centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia d’aquestes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus conté unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles són fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

Tots els dissabtes, Maria José González de Hitos realitzarà una explicació sobre aquesta espècie seguint les fotografies de Toni Estany exposades en el centre d’interpretació. Per a poder assistir és necessari enviar un correu a educa.ambientau.aran@gmail.com.

Archiu Generau d’Aran