Jornades Pyrenades IX. Natura-Societat-Pirineisme


Aquest any bona part de les Jornades estan dedicades al patrimoni aranès

Del 13 al 20 d’abril, es celebren a Salardú (Naut Aran) les Jornades Pyrenades IX.

Relacionades amb el Pirineisme, moviment de persones que va iniciar la conquesta i descoberta dels Pirineus al segle XIX, és una manera de passar la Setmana Santa a la Val d’Aran en contacte amb una natura excepcional i gaudint d’un ampli programa gratuït d’activitats (conferències, projeccions, musica, exposicions, caminades…).


Del programa destaquem:

JORNADA INAUGURAL 

Diumenge 16 |Conferència “Identitat i patrimoni”

El patrimoni com a eix identitàri de les comunitats.

Daniel Vilarrúbies. Llicenciat en Història de l’Art, Música antiga i arxivística. Director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

18:30 Sala Pyrenmuseu

CONFERÈNCIES I DEBATS

Dimarts 16 | L’església de Sant Andreu de Salardú: un lloc de peregrinatge

18:00h Visita guiada a l’església de Sant Andreu

19:00h Conferència a la Sala Pyrenmuseu

Elisa Ros. Llicenciada en Història de l’Art i en Arqueologia. Tècnica de Patrimòni Culturau deth Conselh Generau d’Aran

Carla del Valle. Llicenciada en Història de l’Art. Directora de Musèus dera Val d’Aran

Dimecres 17 | Conferència – Taller. La fotografia familiar: Gestió i conservació dels álbums fotogràfics personals i col·leccions particulars

De la mà d’una experta, aprendrem a conservar les fotografies familiars que omplen capses desordenadament: Siguem conscients del tresor que representen

Susanna Muriel. Arxivera especialitzada en Patrimoni Fotogràfic

18:00h Sala Pyrenmuseu

Les activitats tindran lloc al PyrenMuseu  i a l’església de Sant Andrèu de Salardú.

Dissabte 20 | Visita guiada Exposició Aran M·FECIT – St. Joan d’Arties

Descobreix la magnífica exposició de la mà de les seves creadores.

Carla del Valle i Elisa Ros

Recomanem la IX Mostra de Cinema de Muntanya i el I Festival Musical “A Boca De Net sons d’Occitània”.

Més informació:  Programa Complert 

Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Finalitzat l’inventari i la digitalització del Fons Jové Calvera


L’any 2015 l’Institut d’Estudis Ilerdencs va incorporar el fons fotogràfic de Josep Jové Calvera al seu arxiu fotogràfic. Des de llavors fins ara s’ha treballat de manera continuada en la descripció de les imatges alhora que s’han digitalitzat tots els rodets i s’han instal·lat els negatius en sobres i caixes de conservació.

Actualment es poden consultar totes les imatges en una base de dades a les dependències de l’arxiu fotogràfic de La Caparrella i està previst que les fotografies s’incorporin al repositori digital de la institució en els propers mesos.

De professió comptable, Josep Jové Calvera va dedicar molt temps a la seva gran passió: l’art de la fotografia. Fou membre fundador del Centre Excursionista de Lleida, del cercle de Belles Arts i de la Societat fotogràfica de Lleida.  Per això, en les 10446 imatges digitalitzades trobem moltes fotografies de muntanya i excursionisme així com també viatges arreu del món i vistes de Lleida ciutat. Cal destacar la seva faceta com a retratista encara que en totes les seves fotografies es percep la visió artística amb que Josep Jové Calvera tractava la fotografia. Són imatges de gran qualitat, la majoria fetes amb rotlles de negatius 6×6 i amb uns enquadraments molt pensats.

En aquest sentit, val a dir, també, que s’ha inventariat la part del fons en paper que va donar la família. Són 126 àlbums amb un total de 4769 positius.  La importància d’aquest positius rau en que són el resultat final de l’obra de l’autor, amb l’enquadrament exacte que ell volia per tal d’aconseguir l’efecte desitjat en l’observador del seu treball.

L’IEI REP MÉS DE 720.000 NEGATIUS PROVINENTS DELS FONS FOTOGRÀFICS CEDITS PER JORDI GÓMEZ DEL SEU PARE, JOSEP GÓMEZ VIDAL, I D’ELL MATEIX


L’acte de donació es va formalitzar el dia 4 d’octubre i permetrà que el fons fotogràfic de l’IEI passi a disposar d’un material de gran valor, tant per la seva qualitat com per la quantitat: 542 caixes amb uns 41.000 rodets, 33.000 d’ells en blanc i negre.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Les imatges pertanyen tant a la ciutat de Lleida com al territori i ja s’està treballant per tal que a partir d’elles es faci una exposició que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha rebut de part del fotoperiodista Jordi Gómez Payà el fons fotogràfic del seu pare, Josep Gómez Vidal, i el seu propi, en modalitat de donació en ple domini. La donació l’han formalitzat avui Jordi Gómez i la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, que ha destacat “el gran valor qualitatiu i quantitatiu de la documentació gràfica adquirida, tant de Lleida ciutat com del territori”, un material que contribuirà a “enriquir l’arxiu i serà de gran utilitat tant per projectes propis de la institució com per a les investigacions dels usuaris de l’arxiu”. Entre aquests projectes hi ha una exposició que es preveu que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

El fons està format majoritàriament per negatius de 35mms. També hi ha negatius de 6×6, positius originals de les trameses a EFE, i un petit conjunt de pel·lícules de cinema amateur (8 i S8 mms). Tot el fons està guardat en antigues caixes de paper fotogràfic i arxivadors. Concretament es tracta d’un total de 542 caixes plenes de material. Es calcula que poden sortir uns 33.000 rodets blanc i negre i uns 8.000 rodets de color, sense tenir en comte el fons fotogràfic de caràcter privat (bodes, batejos, comunions,…). Tot plegat podria suposar més de 720.000 instantànies.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Des del Servei d’Audiovisuals de l’IEI es considera que aquest és un material gràfic d’especial interès, tant per la quantitat com per la qualitat, ja que es tracta d’un fons molt ric pel que fa a la seva la temàtica i comprèn unes dates en les quals no hi havia molts fotògrafs que fessin la feina que duia a terme Josep Gómez Vidal.

L’inventari i la descripció detallada del fons es farà alhora que s’instal·len els negatius en material de conservació que en garanteixi la seva preservació. Els negatius es troben enrotllats en bobines dins de les caixes. Per tal de poder fer una descripció específica de cada rodet, es procedirà a instal·lar-los en capsetes individuals. La digitalització s’anirà fent de manera paral·lela a la descripció dels rodets, i finalment es traslladaran al dipòsit de conservació. En aquest sentit, la Diputació i l’IEI adquiriran un important volum de material de conservació per dur a terme la preservació del fons fotogràfic.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Cal recordar que Josep Gómez Vidal va dedicar la seva vida professional al fotoperiodisme i a la fotografia de reportatge. La seva obra està formada fonamentalment de reportatges i comprèn els més diversos esdeveniments de la ciutat i del territori al llarg de la segona meitat del segle XX. Bona part d’ells li van ser encarregats per publicacions com el diari ‘La Mañana’, on va realitzar el seus primers treballs i on va estar vinculat fins l’any 1984; o per l’agència EFE, de la qual fou corresponsal durant tota la seva vida professional. A partir dels anys 70, va treballar conjuntament amb el seu fill Jordi, també fotoperiodista. Fou molt coneguda la seva botiga de fotografia al carrer Major.

Article original en la web de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Presentació del llibre “Andreu Gelabert, reporter gràfic”


Unes vuitanta  (80) persones van assistir el passat diumenge 9 de setembre 2018 a l’Epicentre de Tremp, a la presentació del llibre del fotògraf “Andreu Gelabert, reporter gràfic”, organitzat per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Presentat pe la Sra. Anna Boneta i el Sr. Arcadi Castilló, en la que també ha intervingut la Sra. Clara Gelabert, neta del fotògraf.

En el llibre han intervingut més de 110 persones, consta de dues parts: una més teòrica amb 6 apartats i un segon apartat on 100 pallaresos han comentat les fotografies seleccionades per aquesta ocasió amb les seves vivències i records.

El fons fotogràfic Gelabert consta d’uns 40.000 negatius de 35 mm en blanc i negre, i encara falta ingressar els negatius en color. Va ingressar mitjançant conveni de cessió en comodat amb l’ajuntament de Tremp i està conservat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que ha fet la feina de conservació, neteja, digitalització, inventari i difusió del fons, portant la iniciativa d’aquesta publicació. El llibre, coordinat pels senyors Castilló i Farràs ha estat editat per Garsineu Edicions, en ell han col·laborat l’Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, IDAPA, la Diputació de Lleida i els ajuntaments de Talarn i de la Torre de Capdella.

Foto cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Amb més de 125 imatges, el llibre repassa la vida del fotògraf alhora que fa balanç de la vida, costums i canvis en la societat pallaresa de les dècades dels seixanta i setanta del passat segle XX. Repassar el passat per entendre el present i enfocar el futur mitjançant una càmera analògica.

EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975


Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.

Donació del Fons Fotogràfic de Josep M. Miró Rosinach (1925-2007) a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI


La vídua del sr. Josep Mª Miró i Rosinach, la sra. Josefina Magriñá, ha donat el fons fotogràfic i documental a l’Arxiu fotogràfic de l’IEI. La signatura de la donació es va fer el passat dia 23 de maig.

Aquest fons, es va oferir a l’IEI a finals del 2015 i es va acordar que es realitzaria un inventari del seu contingut abans de signar la donació en ple domini a l’IEI. Durant aquest dos anys, el fons ha estat instal·lat en material de conservació adequat per a la seva preservació i ha estat inventariat en una base de dades que facilitarà la recerca del material als investigadors.

El volum del fons és de 554 rodets de negatius i 455 rodets de diapositives de 35mm i de 6×6. També hi ha més de 6000 fotografies en paper i 162 carpetes amb documentació diversa (articles, fotolits, reculls de diaris, esborranys dels seus llibres, anotacions, correspondència,…). Els rodets de negatius i de diapositives s’aniran digitalitzant a demanda, en funció de les peticions dels usuaris i, a mesura que es digitalitzin, es podrà completar la fitxa descriptiva de cada fotografia.

El Fons de Josep M. Miró  compta amb una interessant mostra de fotografies de gran qualitat, majorment en blanc i negre, que constitueixen una finestra en el temps, ancorada bàsicament, en les dècades dels anys seixantes i setantes del segle XX. El volum d’aquest fons és compon principalment de cinc grups o conceptes fotogràfics ben definits, sobre els quals es pot estructurar una primera classificació temàtica: la fotografia aplicada al Tecno-Art; la fotografia etnogràfica d’àmbit rural; la fotografia etnogràfica de caire folklorista; la fotografia arqueològica i la fotografia historicista sobre estudis medievals.

  • Fotografia Tecno-Art

Són imatges experimentals, en les quals l’autor hi ha aplicat tècniques adquirides com a artista especialitzat en pintura a l’oli, gravats, monotips, aiguaforts i nombrosos dibuixos, realitzats a partir dels anys quaranta del segle XX. En 1964, Miró comença a experimentar amb la fotografia artística, on s’aprecia perfectament el seu bagatge artístic traslladat a la imatge: composició de bodegons i interiorismes rurals; solaritzats; granulats i algunes composicions que s’apropen a un Pop-Art de finals dels seixanta i primeries dels anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica rural

Com a artista consumat en figuracions i paisatges de la Segarra antiga, plasmada en els seus olis en l’etapa artística de 1940-1955, Miró trasllada novament les persones i paisatges segarrencs al clixé fotogràfic. Aconsegueix captar un expressionisme humà en primers plans de fort ascetisme i el sentiment aspre d’una terra dura. Els seus paisatges de la Segarra són un vell testimoni fotogràfic d’una societat rural que finia a finals dels anys seixanta del segle XX i una llum de modernitat que s’albirava als anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica de folklore popular

Es tracta bàsicament, d’unes imatges adquirides a través de la seva feina com a Cap dels Serveis de Composició Artística en la discogràfica Belter. Durant aquest període, iniciat en 1964, Miró plasma fotogràficament aspectes folklòrics d’ampli abast territorial i de diversitat cultural que alhora, serveixen per a portades de discs i cartellisme d’aquest anys seixantes, setantes i vuitantes del segle XX.

  • Fotografia arqueològica

Part del fons Miró Rosinach es nodreix de fotografies realitzades durant el temps en que va desenvolupar la tasca de fotògraf oficial del Museu Arqueològic de Catalunya, en temps del Dr. Eduard Ripoll; i també va fer de fotògraf per la UB, sota la tutela del Dr. Manuel Riu i Riu, director del Departament d’Història Medieval de la universitat. Encara que la major part de les fotografies restin a l’arxiu del MAC, algunes imatges es conserven al Fons Miró Rosinach. Bàsicament, aquelles que formaven part de la seva tasca intel·lectual com a historiador medieval.

  • Fotografia d’estudis medievals

Tot i que inicialment és una faceta que s’engloba dins de l’experiència adquirida al museu arqueològic, Miró desenvolupa una important tasca d’investigador medieval, centrant-se en l’estudi i plasmació fotogràfica de les esteles funeràries discoïdals de la Segarra i altres comarques. Però la temàtica també implementa el seu fons fotogràfic amb imatges d’esglésies i fossars amb esteles “in situ”; en aspectes religiosos i cultuals d’ampli abast, tots ells de gran qualitat expressiva i pedagògica.

Existeix també, un “calaix de sastre” on s’hi engloba un seguit d’imatges captades en contextos puntuals, molt simplificats, però sense prou volum per a fer-ne un corpus temàtic.

 

Miquel Torres, President
Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Historiador i especialista del Fons Miró Rosinach
Marta Llobera
Arxiu Fotogràfic de l’IEI

 

 

La ‘Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939)’


Anteriorment haviem parlat sobre aquest tema i en data de 14 de març l’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa aquest document en el 80è aniversari dels bombardejos de l’aviació italiana sobre Catalunya.

 

Es tracta d’un document de gran interès històric sobre els bombardejos de Catalunya duts a terme per l’aviació italiana durant la Guerra Civil espanyola, on es posen de manifest, mitjançant un conjunt de fotografies documentades, els devastadors efectes materials produïts per les bombes sobre edificis i habitatges de diferents poblacions catalanes. L’estudi sobre els efectes dels bombardejos està signat pel general de brigada Adriano Monti –“il comandante dell aviazione legionària”– i es va fer sobre el terreny a mesura que, trencats els fronts de l’Ebre i del Segre, les tropes nacionals anaren ocupant Catalunya.

El document

És un dossier en format foli, cosit amb tres grapes laterals, que conté fins a 121 imatges originals en b/n, de 8,5 x 11,5 cm enganxades sobre el paper a raó de dues per pàgina en posició vertical o horitzontal; presenta un bon estat de conservació. Totes les imatges estan segellades per la ‘Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento e Munizionamento’, cosa que els dona autenticitat.

Les fotografies estan numerades i relacionades amb una descripció on hi consta la localització i les característiques de artefacte explosiu que s’hi va llençar. Les imatges mostren les evidències destructives i les conseqüències dels raids aeris sobre molls, instal·lacions portuàries, fàbriques d’abastiments i habitatges de ciutats com Barcelona, Girona, Tarragona, Figueres, les Borges Blanques, Castelldans, Alfés i Granyena de les Garrigues.

Atès que la coberta identifica la Relació com a un volum II i que les imatges comencen pel número 99, se suposa que formava part d’un conjunt més ampli constituït per documents diversos relligats i numerats.

L’ingrés d’aquesta documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya prové de la recent adquisició per 3.400€ en subhasta pública.

 

 

 

 

Informació extreta de la web del XAC