70 anys de la col·locació de la Mare de Déu de l’Hospital de la façana de l’antic Hospital de Santa Maria


 

 

Aquests dies de maig, amb la festivitat de Sant Anastasi, se celebra la Festa Major de Lleida amb tot un seguit d’actes que malauradament enguany no tindran lloc a causa de la pandèmia; malgrat tot, volem recordar un fet que tingué lloc durant les festes de Lleida de 1950: l’entronització de la imatge de la Mare de Déu dins de la seva fornícula a la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria el 14 de maig d’aquell any, i ho volem fer a través de fotografies conservades a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Mare de Déu de l'Hospital

Lluís Terres fotografia un detall de la façana de l’Institut d’Estudis Ilerdencs l’any 1954; es veu la imatge amb la fesomia que li donà Jaume Gort, incloent-hi les dues corones metàl·liques © Fons Terrés. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

La Imatge de la Verge Maria amb el nen als braços, obra de Bertran de la Borda que fou mestre d’obres de la Seu Vella, presidia la façana des del segle XV dins d’un nínxol i sota un filigranat dosser. Possiblement a causa de l’alçada havia sobreviscut als primers moments de la guerra civil el juliol de 1936, però el 25 d’agost un grup de persones aconseguí dues escales, lligades una amb l’altra, i la van fer caure. La imatge que presentem és del forner lleidatà Ramon Rius i pertany al fons que les seves filles Pilar i Carme van donar a l’IEI l’any 2008. Precisament, del conjunt de les seves fotos sabem que el mateix dia i segurament en el mateix moment havia començat a cremar la Seu Nova.

Ignorem el temps que els fragments van romandre a terra però sí que sabem que van ser recollits per Salvador Roca Lletjós, catedràtic d’Història a l’institut de Lleida i que havia estat director del Museu Morera; ajudat per alumnes seus va introduir els fragments dins de  l’edifici. Tot fent un breu apunt, cal dir que també va recollir els trossos de la Mare de Déu del Blau de l’església de Sant Pau al carrer de la Palma. L’any 1938, després de l’entrada de l’exèrcit de Franco a Lleida, la imatge fou reconstruïda i guardada en les dependències del que després seria l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

A començament de 1950, la Diputació de Lleida encarregà a l’escultor de Montoliu de Lleida, Jaume Gort, la restauració i la restitució de les parts que mancaven. Gort realitzà una primera intervenció amb la imatge a terra, com afegir el nas a la Verge i, amb la imatge ja al seu lloc, muntà les parts que faltaven fetes per ell, com la mà dreta i fragments del vestit de la verge i el tors, el cap, el cistell amb fruites i el raïm a la mà esquerra al Nen Jesús, precisament, aquest darrer element no apareix en les fotografies anteriors a la guerra civil; també col·locà les dues corones de llautó que sí que tenien originalment les imatges.

 

Les festes de maig lleidatanes tingueren lloc del 10 al 14 de maig i un dels actes fou la benedicció de la imatge ja al seu emplaçament originari; és curiós el fet que al programa de la festa consta el divendres 12 però al diari La Mañana es llegeix que fou el diumenge dia 14. Aurelio de Pino Gómez, bisbe de Lleida, realitzà la benedicció de la imatge davant una façana guarnida amb tapissos penjant de totes les finestres, i a l’Aula Magna l’Institut d’Estudis Ilerdencs se celebrà una reunió extraordinària del seu Consell on es nomenà conseller d’honor a José Ibáñez Martín, Ministro de Educación Nacional.

La imatge de Santa Maria va romandre al seu cambril fins a l’abril de 2004 quan fou baixada per procedir a la seva restauració, però aquesta és una altra història.

Josep Ignasi Rodríguez Duque
Conseller de l’IEI

 

De dreta a esquerra:

Imatge n.1: Fotografia d’autor desconegut anterior a la guerra civil; s’hi pot apreciar com el pas del temps ha deteriorat la imatge, ja que li manquen els dits de la mà a la Verge i el braç i el peu esquerres al Nen Jesús, d’altra banda, els dos tenen dues corones de llautó; es pot apreciar el nas original de la Mare de Déu, molt diferent del que hi col·locà Jaume Gort © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 2: Mitjançant una bastida de fusta la imatge és hissada fins a la seva fornícula; s’hi pot apreciar que manquen unes parts que segurament ja s’havien perdut arran de l’enderrocament, com la mà dreta i fragments del vestit de la Verge, el cistell, el tors i el cap del Nen Jesús. La imatge no té data ni autor però suposem que ha de ser dels mesos anteriors el maig del 1950 i, tal vegada, del mateix Josep Gómez Vidal. © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 3: Uns homes al voltant de la imatge destrossada al peu de la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria, aleshores seu del Museu Morera com es veu en un rètol a la porta, sostenen una l’escala utilitzada per pujar a lligar-la; a l’esquerra uns homes, possiblement milicians, semblen allunyar-se un cop “acabada la feina”. © Fons Ramon Rius. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

El Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà ingressa 134 plaques de vidre a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


El passat 10 de març de 2020, el Sr. Sisco Amorós i Capdevila, sots president del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà signava el document on cedia en comodat al Departament de Cultura, per a ser custodiades a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, un total de 134 plaques de vidre de fotografies antigues de la comarca.

Castell d'Orcau

Castell d’Orcau

Les plaques de vidre van ser comprades fa uns anys a un antiquari pels responsables del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà. Van estar dipositades al Museu de la Conca Dellà al municipi d’Isona fins que van ingressar a l’arxiu comarcal. Es troben en bon estat de conservació, tenen unes mides de 10 x 15 i 9 x 12 centímetres, i tenen una cronologia que va des del primer al segon quart del S. XX i sense conèixer l’autor d’aquestes.

L’Arxiu Comarcal les ha netejat, digitalitzat i està treballant en la confecció d’un inventari definitiu. Principalment són fotografies en blanc i negre dels municipis i nuclis següents: Abella de la Conca, Castell d’Orcau, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau, Basturs, paisatges i interiors d’esglésies.

Podeu veure les fotografies en aquest enllaç:

Àlbum fotogràfic de 134 plaques de vidre del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

Finalitzen els treballs de descripció de les col·leccions de postals de Javier Hospital i de Mossèn Xavier Esplandiu


En total s’han descrit més de 500 postals de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Subirà i Pallars Jussà

L’1 d’agost de 2003, ingressa a l’Arxiu el fons de Javier Hospital de Vielha. Aquest és format per una gran quantitat de postals de tota mena, col·leccionades pel Sr. Hospital al llarg de la seva vida. El primer treball de descripció s’ha centrat en totes aquelles imatges corresponents a la Val d’Aran. En total s’han descrit 372 postals, totes elles en color. Les postals van ser editades per  “Escudo de Oro”, “Ediciones Sicilia” i “Kolorham” de Barcelona i per “Ediciones Arribas” de Saragossa. Els propers treballs es centraran en la descripció de comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Ripollès, la Cerdanya i el Berguedà, així com d’Aragó, Andorra i França.

 

Bestiar en Pla de Beret. Col·lecció Javier Hospital

La col·lecció de Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà (1938-2019) ingressa a l’Arxiu el 4 d’abril de 2017. El fons és format per quinze àlbums que contenen més de vuit-centes imatges. Les fotografies corresponen a diversos moments del treball de mossèn Esplandiu a les rectories araneses de Vielha i Bossòst. La col·lecció de postals recull imatges de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà. Aquestes postals van ser editades per l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur i per “Escudo de Oro” i “Kolorham” de Barcelona. També es conserven edicions de la casa francesa “Labouche Frères” de Toulouse. Els primers treballs de descripció s’han centrat en 227 postals, 164 en b/n i 63 en color.

Església de Sant Andreu de Casau. Col·lecció Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà

Els treballs de digitalització de les dues col·leccions, en total 599 imatges, s’han realitzat en el mateix Arxiu.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Archiu Generau d’Aran

Diada Nacional de Catalunya: Recollida de senyeres al Palau de la Paeria (10 de setembre de 1983)


Demà dimecres es celebra la Diada Nacional de Catalunya i, l’Arxiu Municipal de Lleida, publica una imatge dels anys 80 que forma part del fons fotogràfic del mateix arxiu. Els anys vuitanta foren temps de canvis i de recuperació d’identitats, on les Diades Nacionals de cada 11 de setembre adquirien un paper especialment rellevant.
La fotografia que ens presenten mostra als lleidatans fent cua per entrar al Palau de la Paeria, a recollir una senyera.
Una senyera que l’endemà, segurament, lluiria en els balcons engalanat una ciutat que, a poc a poc, anava recuperant la seva catalanitat.

Encara avui, setembre rere setembre, els ciutadans acudeixen a la Paeria a recollir la seva senyera.

 

 

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

 

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran


En la mostra, dedicada al treball del ferro a la Val, s’exposen cinc documents de diversos fons dipositats a l’Arxiu

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” realitzada per la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. La mostra exposa fotografies de producció pròpia de tots aquells elements de ferro que s’han conservat en les cases araneses fins a l’actualitat. Tot el material gràfic elaborat durant la producció d’aquesta exposició s’ha dipositat a l’Arxiu i passa a formar part del fons de la Fundació.

L’Arxiu ha prestat cinc documents relacionats amb el tema de l’exposició. En concret s’exposa el contracte de 1776, a nom del ferrer Francisco Picamal de Tredòs, per a fer treballs al campanar de l’església d’Unha; dos expedients de demarcació de dues mines de ferro, la Sant Carlos en Bossòst i la Lombardia en Vilac, de 1899 i 1918; el plànol del projecte de la porta de ferro d’entrada a la Central de Cledes realitzat l’any 1929, data d’inauguració d’aquesta infraestructura hidroelèctrica, i una factura, del mateix any, d’Antonio Puig Barés ferrer de Les.

La mostra es podrà veure des del 27 de juny fins al 28 de setembre a l’església de Sant Joan d’Arties.

Horari: Dilluns a dissabte de 17.00 a 21.00h.

Archiu Generau d’Aran