L’Arxiu Gavín comença l’organització del fons fotogràfic Sansalvador


Després del seu ingrés a l’Arxiu Gavín, aquest 2021 hem iniciat les tasques d’organització del fons fotogràfic Josep Sansalvador per la seva correcta preservació i accessibilitat. El fons Sansalvador està format per més de 140.000 fotografies analògiques (amb negatiu i positiu en color) i gairebé la mateixa quantitat de fotografia en format digital. Aquest fons, de caràcter personal, va iniciar-se l’any 1985 i encara està en procés de creació, per tant encara incorpora fotografies. El seu abast és sobretot a nivell de Catalunya, però en menor mesura conté imatges d’arreu del territori peninsular. El seu contingut es pot dividir en dos blocs:
  • El bloc principal està format per imatges d’esglésies de Catalunya i tots aquells elements vinculats a l’edifici d’una església, amb o sense culte (piques baptismals, campanars, imatges religioses, etc)
  • L’altre bloc és de fotografia de patrimoni cultural de caràcter civil (edificis, pedrons, ponts, entre altres)
El fons actualment l’estem organitzant en unitats d’instal·lació, d’acord al sistema de classificació elegit per Sansalvador, que segueix el mateix patró que el realitzat per Josep Maria Gavín en el seu fons fotogràfic. Es basa doncs en criteri geogràfic per comarca, municipi, poble, tipus d’edifici i altres característiques descriptives. El següent pas serà realitzar la descripció de fons i després de cada imatge, per ser incorporada als arxius en línia i facilitar-ne la seva consulta. Com a curiositat, es tracta d’un fons d’alt valor a nivell de país, que actualitza la tasca iniciada per Josep Maria Gavín amb l’inventari d’esglésies i a la vegada l’amplia. En el procés de fotografiar Sansalvador ha descobert fins a 13 esglésies que havien caigut en l’oblit.

Tàrrega rep en donació el fons fotogràfic personal de Josep Serra Teixidó


L’Ajuntament de Tàrrega ha rebut en donació el fons fotogràfic personal del periodista, publicista, editor i activista cultural Josep Serra Teixidó (1926 – 2019) per part dels seus tres fills Jaume, Jordi i Josep M. Serra Llena. Al seu torn, el consistori targarí dipositarà el fons a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per a la seva custòdia i catalogació, fent-lo accessible als investigadors i al conjunt de la ciutadania. L’ingrés de la documentació s’ha formalitzat mitjançant un acte de signatura celebrat a la Casa Consistorial. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha expressat l’agraïment per la donació, “de gran valor històric i cultural i d’indubtable interès públic”, ha afirmat.

L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú amb els tres fills de Josep Serra Teixidó i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo

La cessió recull instantànies que el targarí Josep Serra Teixidó va produir i/o col·leccionar al llarg de la seva extensa activitat professional i associativa al llarg de vora mig segle. En concret, les fotografies tenen un abast cronològic que abraça aproximadament del 1943 al 1990. Són 3,6 metres lineals de fons, el qual testimonia la vida targarina en diferents moments i àmbits: polític, cultural, social, esportiu… En aquest sentit, els tres fills de Josep Serra Teixidó han manifestat que la donació contribuirà al coneixement de fets i notícies representatives de la Tàrrega del segle XX. A l’acte de signatura també ha assistit el director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo, que ha destacat la significació d’un fons que ara s’organitzarà per facilitar-ne la consulta i difusió.

Durant la seva trajectòria professional, Josep Serra Teixidó esdevingué un prolífic cronista de la Tàrrega del seu temps a més de fundar l’empresa de publicitat EcoSerra. Forjà un fort vincle amb el setmanari Nova Tàrrega des del 1960 fins al 1990. Així mateix, adquirí, edità i dirigí l’esmentada capçalera del 1987 al 1990. La seva tasca en altres mitjans de comunicació també fou molt àmplia, especialment a l’emissora Ràdio Tàrrega. A més a més, Josep Serra Teixidó fou Jutge de Pau de la capital de l’Urgell entre els anys 1970 i 1986.

Article extret de la publicació  “Nova Tàrrega” del 21 de setembre de 2020

Vols conèixer els cursos que et proposa l’ACUR per aquesta tardor?


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) presenta  l’oferta formativa per aquesta tardor; formació que vol apropar als interessats “al patrimoni, la cultura i la història a casa”.

La primera activitat programada és un taller semipresencial de cal·ligrafia d’escriptura gòtica notarial, una activitat teòrica i pràctica a partir de documents manuscrits custodiats a l’arxiu que daten d’entre els segles XIII i XVI.  El curs es portarà a terme combinant explicacions teòriques que emmarquin la part pràctica, que serà la principal, per a una millor comprensió a l’hora de passar per l’experiència d’executar les lletres. Per poder seguir aquest taller amb les millor condicions, cal tenir coneixements previs de cal·ligrafia, ja que la metodologia emprada és de nivell avançat.  Per més informació i matrícula podeu seguir aquest enllaç. 

Després hi ha programats tres cursos en format virtual:

Curs virtual ‘Com organitzar les fotografies familiars a l’ordinador’ . És un curs on es pretén establir uns criteris i donar les eines necessàries per tal d’organitzar les imatges del nostre ordinador. Aprendre com hem d’actuar amb l’objectiu de poder gaudir més plenament de les nostres imatges i sobretot d’assegurar-ne la seva perdurabilitat. Les dates del curs són del 19 al 31 d’octubre.

 

El segon curs és el de llatí nivell III. En aquest curs es combinarà l’estudi autònom (per bé que pautat) de la morfologia llatina amb l’aplicació pràctica dels coneixements sobre sintaxi adquirits durant les sessions virtuals. Se seguirà una metodologia d’aprenentatge de la llengua en què els alumnes, a partir de textos preparats ad hoc, aniran veient de manera activa i gradual els diferents aparats del programa.

 

 

 

Per acabar el trimestre s’impartirà un taller de creació de personatges de còmic històric. Taller dirigit als joves a partir de 12 anys on, en dies sessions online, podran aprendre les particularitats de la il·lustració de temes històrics i ajudar a resoldre les dificultats que planteja dibuixar-los.

 

 

 

 

 

 

Informació facilitada per l’ACUR

 

 

 

Presentació del llibre “Tragó de Noguera. Recull fotogràfic 1889-1962”


L’any 2018 l’Arxiu Comarcal de la Noguera i l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera vàren iniciar un projecte consistent en la creació d’un fons de fotografies de l’antic poble de Tragó de Noguera, amb la finalitat de preservar la memòria i millorar el coneixement d’aquesta desapareguda població.

Començava així una col·laboració en què els descendents de Tragó aportaven les seves fotografies particulars i els seus testimonis, compartint els records, identificant persones, racons, tradicions i curiositats del poble.

El resultat va ser molt positiu, tant que, del conjunt de fotografies aplegades, ara se n’ha pogut un llibre que aplega la història gràfica de l’antic poble de Tragó, a càrrec de l’historiador Gerard Costa Serret i coordinat des de l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

El llibre es presentà el  17 de juliol per part de  president del Consell Comarcal de la Noguera, l’alcaldessa d’Os de Balaguer, en tant que institucions col·laboradores del projecte, l’Arxiu, l’Associació i l’autor.

És el primer llibre de la col·lecció d’història gràfica de l’Arxiu Comarcal de la Noguera “Fem Memòria”

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

70 anys de la col·locació de la Mare de Déu de l’Hospital de la façana de l’antic Hospital de Santa Maria


 

 

Aquests dies de maig, amb la festivitat de Sant Anastasi, se celebra la Festa Major de Lleida amb tot un seguit d’actes que malauradament enguany no tindran lloc a causa de la pandèmia; malgrat tot, volem recordar un fet que tingué lloc durant les festes de Lleida de 1950: l’entronització de la imatge de la Mare de Déu dins de la seva fornícula a la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria el 14 de maig d’aquell any, i ho volem fer a través de fotografies conservades a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Mare de Déu de l'Hospital

Lluís Terres fotografia un detall de la façana de l’Institut d’Estudis Ilerdencs l’any 1954; es veu la imatge amb la fesomia que li donà Jaume Gort, incloent-hi les dues corones metàl·liques © Fons Terrés. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

La Imatge de la Verge Maria amb el nen als braços, obra de Bertran de la Borda que fou mestre d’obres de la Seu Vella, presidia la façana des del segle XV dins d’un nínxol i sota un filigranat dosser. Possiblement a causa de l’alçada havia sobreviscut als primers moments de la guerra civil el juliol de 1936, però el 25 d’agost un grup de persones aconseguí dues escales, lligades una amb l’altra, i la van fer caure. La imatge que presentem és del forner lleidatà Ramon Rius i pertany al fons que les seves filles Pilar i Carme van donar a l’IEI l’any 2008. Precisament, del conjunt de les seves fotos sabem que el mateix dia i segurament en el mateix moment havia començat a cremar la Seu Nova.

Ignorem el temps que els fragments van romandre a terra però sí que sabem que van ser recollits per Salvador Roca Lletjós, catedràtic d’Història a l’institut de Lleida i que havia estat director del Museu Morera; ajudat per alumnes seus va introduir els fragments dins de  l’edifici. Tot fent un breu apunt, cal dir que també va recollir els trossos de la Mare de Déu del Blau de l’església de Sant Pau al carrer de la Palma. L’any 1938, després de l’entrada de l’exèrcit de Franco a Lleida, la imatge fou reconstruïda i guardada en les dependències del que després seria l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

A començament de 1950, la Diputació de Lleida encarregà a l’escultor de Montoliu de Lleida, Jaume Gort, la restauració i la restitució de les parts que mancaven. Gort realitzà una primera intervenció amb la imatge a terra, com afegir el nas a la Verge i, amb la imatge ja al seu lloc, muntà les parts que faltaven fetes per ell, com la mà dreta i fragments del vestit de la verge i el tors, el cap, el cistell amb fruites i el raïm a la mà esquerra al Nen Jesús, precisament, aquest darrer element no apareix en les fotografies anteriors a la guerra civil; també col·locà les dues corones de llautó que sí que tenien originalment les imatges.

 

Les festes de maig lleidatanes tingueren lloc del 10 al 14 de maig i un dels actes fou la benedicció de la imatge ja al seu emplaçament originari; és curiós el fet que al programa de la festa consta el divendres 12 però al diari La Mañana es llegeix que fou el diumenge dia 14. Aurelio de Pino Gómez, bisbe de Lleida, realitzà la benedicció de la imatge davant una façana guarnida amb tapissos penjant de totes les finestres, i a l’Aula Magna l’Institut d’Estudis Ilerdencs se celebrà una reunió extraordinària del seu Consell on es nomenà conseller d’honor a José Ibáñez Martín, Ministro de Educación Nacional.

La imatge de Santa Maria va romandre al seu cambril fins a l’abril de 2004 quan fou baixada per procedir a la seva restauració, però aquesta és una altra història.

Josep Ignasi Rodríguez Duque
Conseller de l’IEI

 

De dreta a esquerra:

Imatge n.1: Fotografia d’autor desconegut anterior a la guerra civil; s’hi pot apreciar com el pas del temps ha deteriorat la imatge, ja que li manquen els dits de la mà a la Verge i el braç i el peu esquerres al Nen Jesús, d’altra banda, els dos tenen dues corones de llautó; es pot apreciar el nas original de la Mare de Déu, molt diferent del que hi col·locà Jaume Gort © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 2: Mitjançant una bastida de fusta la imatge és hissada fins a la seva fornícula; s’hi pot apreciar que manquen unes parts que segurament ja s’havien perdut arran de l’enderrocament, com la mà dreta i fragments del vestit de la Verge, el cistell, el tors i el cap del Nen Jesús. La imatge no té data ni autor però suposem que ha de ser dels mesos anteriors el maig del 1950 i, tal vegada, del mateix Josep Gómez Vidal. © Fons Antic. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Imatge n. 3: Uns homes al voltant de la imatge destrossada al peu de la façana de l’Antic Hospital de Santa Maria, aleshores seu del Museu Morera com es veu en un rètol a la porta, sostenen una l’escala utilitzada per pujar a lligar-la; a l’esquerra uns homes, possiblement milicians, semblen allunyar-se un cop “acabada la feina”. © Fons Ramon Rius. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.