Ingressen nous documents en el fons personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria


La família Sandaran Fontfreda ha depositat una part de la biblioteca personal del poeta a l’Archiu Generau d’Aran

La família Sandaran Frontfreda ha dipositat a l’Archiu Generau d’Aran una part de la biblioteca personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria. Els volums ingressats són obres d’autors com Josep Carner, Albert Albert Torrellas, Salvador Borrut i Soler, Joaquim Cases-Carbó, Joan Malagarriga, Ramon Suriñach Sentíes, Plàcid Vidal, datats entre els anys 1904-1935. Tots els llibres porten una dedicatòria personal que el propi autor fa a Sandaran. També ha ingressat una còpia de la traducció de l’obra de William Shakespeare “Enric IV” al català que Sandaran veu publicada en 1907.

0001

Libret dedicat a Sandaran per Josep Carner

L’any 2005, les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda, Clara Sandaran Fontfreda i el senyor Francesc Sandaran Fontfreda signen el contracte de dipòsit del fons personal del seu avi, Jusèp Sandaran Bacaria. Aquell mateix any la documentació ingressa a l’Archiu Generau d’Aran. El fons es format per manuscrits del propi Sandaran (estudis sobre la llengua aranesa, poemes, conferències, obres de teatre, costums…), correspondència amb altres autors contemporanis i fotografies familiars.

191010130000006,0001

Jusèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Jusèp Sandaran Bacaria, de casa Ferret de Canejan, neix el 31 de gener de 1875. Jusèp es casa amb Felipa Sambeat Romeva també de Canejan. El matrimoni va a viure a Barcelona, a on Sandaran mort l’any 1942. Entre 1906 i 1913 inicia una època de producció lingüística en defensa de la llengua aranesa. Escriu poemes que presenta en diversos jocs florals i que veu publicats en diverses publicacions occitanes com la “Bouts dera Montanho”; recull costums araneses, sobretot de Canejan, inicia un projecte de gramàtica aranesa i aplega, en més de 600 fitxes, paraules, refranys i dites araneses. Tot aquest treball culmina en la conferència, que pronuncia el 23 d’octubre de 1913 a l’Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona i que titula “La Val d’Aran i els Catalans”. És en aquest període quan coincideix amb importants personatges contemporanis que també treballen en llengua aranesa o occitana com Mossèn Josep Condò Sambeat, Bernat Sarrieu i Josep Aladern, entre altres. L’1 de maig de 1912 finalitza un llibre manuscrit de poemes dedicats a la seva dona. En ell escriu 19 poemes en català i 6 en aranès. Entre 1918 i 1940 escriu poemes en català que també veurà publicats.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

190010120000023,0001

Uns dels poemes de Jusèp Sandaran Bacaria escrit en aranès

Anuncis

“Estudi demogràfic de l’Andorra moderna, segles XVI-XIX. Estat de la qüestió”,


El proper dijous 28 de juny, a les 19:30 h. a la Biblioteca Nacional d’Andorra, hi haurà una conferència titulada “Estudi demogràfic de l’Andorra moderna, segles XVI-XIX. Estat de la qüestió”, a càrrec de Jordi Buyreu Juan, Raimon Masdéu Térmens i Valentí Gual Vilà.

 

Dita conferència s’engloba dins de les activitats commemoratives de l’any europeu del patrimoni documental.

Per a més informació podeu accedir a aquest enllaç

 

Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals (IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 9 i 10 de juliol de 2018 organitzem les IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Inspirat pels icònics monuments funeraris dels Comtes d’Urgell, que adornaven l’església del monestir de Bellpuig de les Avellanes fins la seva venda al Museu “The Cloisters” a Nova York a la primera meitat del s.XX, aquesta novena edició de les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes es centrarà en el tema de la mort i la vida eterna en el context monàstic medieval.

A través de 8 conferencies, impartides per especialistes de reconeixement internacional, es presentaran diverses aproximacions al tema de la mort i el més enllà, examinant també les actituds medievals cap a la mort, els rituals funeraris, i les preparacions per al Judici Final, des de diversos punts de vista, com són la història, l’art, la litúrgia, els textos i l’arqueologia.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades: la vida eterna i la mort a l’època medieval.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visite guiades:
    • El panteó dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes: materials i paraments. (9 de juny, 18:30 h.)
    • Els espais funeraris dels Comtes d’Urgell a la ciutat de Balaguer (10 de juny, 10:00 h)
  • VII Sopar Medieval “Els rituals funeraris a taula”
    • Recreació de l’àpat dels monjos del monestir de Santa Anna de Barcelona, el 10 de juliol de 1402, en motiu de la commemoració de la mort de fra Pere Umbau.
  • VII Concert nocturn al claustre romànic
    • Tempus fugit. Carpe Diem, a càrrec del Cor de Cambra Absis

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

Convocatòria de la 8a beca de recerca Mossèn Jesús Castells i Serra 2018


S’obre la 8a convocatòria d’aquesta beca que s’atorga al millor projecte de recerca inèdit, sobre qualsevol àmbit d’estudi, que se centri en els fons documentals de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Dotada amb 3.000 € (bruts), més la publicació del treball guanyador.

El termini màxim de presentació de projectes és el 30 de setembre de 2018, a la secretaria de la beca, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, al carrer Mercadal, 19, codi postal 25620 de Tremp.

Bases de la beca

 

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Opinant sobre la 13 Jornada d’Estudi i Debat: Els arxius que volem


El 30 de maig vaig acudir a la tretzena Jornada d’Estudi i Debat, sense parar esment al mal averany que suposa el número, i esperançada amb el títol Els arxius que volem. Ja havia expressat prèviament la meva reserva amb el títol ja que tinc clar (tenim clar la majoria d’arxivers i arxiveres) que no es tracta del què volem (els arxivers), sinó del què volen (els usuaris) o del què tenim (tots).

Generalment quan assisteixes a aquests esdeveniments és per retrobar-te o posar cara, veu i gest a companys i companyes amb els que mantens una llarga relació virtual, però quan tornes a casa ho fas carregada d’energia, de coneixements nous o consolidats, i/o nous reptes o nous objectes de curiositat. Altres només te’n tornes amb l’escalfor del contacte humà i de les converses mantingudes (que no és poc!)

Aquest any va ser més aviat dels últims. Per què? Doncs, perquè no ens reconeixem  en les paraules dels ponents (Àngels Bernal dixit). Des de fa uns anys casi tots aquells que venen a explicar-nos qüestions de Govern Obert, Transparència, Lliure Accés, Administració Digital, Seguretat Tecnològica/Documental, acaben intentant treure’ns d’aquells caus foscos plens de papers vells on sembla que treballem les professionals dels arxius. Tots ells coneixen arxivers o arxiveres que tenen inquietuds en aquests camps i que fins i tot els avancen pel fet de tenir una visió més global, però el consideren més aviat excepcional.

El desenvolupament de la comunicació d’Ismael Peña, doctor en societat de la informació i el coneixement i professor de la UOC, no em va fer passar l’esglai que em va produir el títol ‘Govern obert. Arxius obert?’ A què ve l’interrogant? Hi ha algun dubte? Perquè si existeix no és a l’àmbit de la professió. És evident que sabem i entenem que la informació avui té altres suports, canals i entorns que els estrictament oficials i tradicionals i que són essencials per a completar el coneixement del present i ajudar al relat que es farà en el futur. El que ens cal són eines i dotació.

En la mateixa línia, la taula rodona de la tarda ‘Innovació i Socialització’ ens va presentar la nostra casi nul·la participació com agents en les gestions culturals, al mateix temps que se’ns aconsellava automatitzar el gruix de la feina de descripció que fem i que calia digitalitzar i obrir dades. Cada una d’aquestes qüestions mereixen una contesta exclusiva, però caldria començar a entendre que els arxius no preserven cultura. La cultura, potser, la fan alguns usuaris amb allò que es conserva als arxius, documents sí, però sobretot dades. Pel demès el que ens cal són eines i dotació.

Potser la taula rodona del final del matí va ser la més reconfortant perquè ens mostraven resultats presents o futurs que són o seran possibles gràcies a la gestió documental i a totes les tasques que comporta. La transparència, la rendició de comptes i la defensa dels drets dels ciutadans no poden existir, o queden molt coixes, sense l’existència d’un sistema d’arxius potent, una gestió documental eficaç i eficient, oberts als nous reptes, als nous canals i als nous suports. Oberts en definitiva, però el que ens cal són eines i dotació.

Esperem que el projecte que s’endagarà des de la Subdirecció d’Arxius i Museus a partir de la pròxima tardor, ‘Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya: propòsit, objectius i metodologia’, sigui un anàlisi ajustat de la realitat que permeti ajustar les categories professionals, dimensionar les plantilles, posar els mitjans tecnològics que permetin tot el que s’ha esmentat més amunt, elaborar els marcs normatius que permetin encarar el futur amb seguretat i que aconsegueixi convèncer del paper estratègic dels arxius per a què la dotació econòmica sigui l’adient. Però el que més esperem és que aquest Pla completi el mapa d’arxius comarcals, cobrint la mancança vergonyosa i vergonyant dels arxius de les comarques de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça.

Tot això ja us ho anirem contant, perquè segur que ens farà falta l’ajut i l’opinió de tothom.

Maria Jesús Llavero

Donació del Fons Fotogràfic de Josep M. Miró Rosinach (1925-2007) a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI


La vídua del sr. Josep Mª Miró i Rosinach, la sra. Josefina Magriñá, ha donat el fons fotogràfic i documental a l’Arxiu fotogràfic de l’IEI. La signatura de la donació es va fer el passat dia 23 de maig.

Aquest fons, es va oferir a l’IEI a finals del 2015 i es va acordar que es realitzaria un inventari del seu contingut abans de signar la donació en ple domini a l’IEI. Durant aquest dos anys, el fons ha estat instal·lat en material de conservació adequat per a la seva preservació i ha estat inventariat en una base de dades que facilitarà la recerca del material als investigadors.

El volum del fons és de 554 rodets de negatius i 455 rodets de diapositives de 35mm i de 6×6. També hi ha més de 6000 fotografies en paper i 162 carpetes amb documentació diversa (articles, fotolits, reculls de diaris, esborranys dels seus llibres, anotacions, correspondència,…). Els rodets de negatius i de diapositives s’aniran digitalitzant a demanda, en funció de les peticions dels usuaris i, a mesura que es digitalitzin, es podrà completar la fitxa descriptiva de cada fotografia.

El Fons de Josep M. Miró  compta amb una interessant mostra de fotografies de gran qualitat, majorment en blanc i negre, que constitueixen una finestra en el temps, ancorada bàsicament, en les dècades dels anys seixantes i setantes del segle XX. El volum d’aquest fons és compon principalment de cinc grups o conceptes fotogràfics ben definits, sobre els quals es pot estructurar una primera classificació temàtica: la fotografia aplicada al Tecno-Art; la fotografia etnogràfica d’àmbit rural; la fotografia etnogràfica de caire folklorista; la fotografia arqueològica i la fotografia historicista sobre estudis medievals.

  • Fotografia Tecno-Art

Són imatges experimentals, en les quals l’autor hi ha aplicat tècniques adquirides com a artista especialitzat en pintura a l’oli, gravats, monotips, aiguaforts i nombrosos dibuixos, realitzats a partir dels anys quaranta del segle XX. En 1964, Miró comença a experimentar amb la fotografia artística, on s’aprecia perfectament el seu bagatge artístic traslladat a la imatge: composició de bodegons i interiorismes rurals; solaritzats; granulats i algunes composicions que s’apropen a un Pop-Art de finals dels seixanta i primeries dels anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica rural

Com a artista consumat en figuracions i paisatges de la Segarra antiga, plasmada en els seus olis en l’etapa artística de 1940-1955, Miró trasllada novament les persones i paisatges segarrencs al clixé fotogràfic. Aconsegueix captar un expressionisme humà en primers plans de fort ascetisme i el sentiment aspre d’una terra dura. Els seus paisatges de la Segarra són un vell testimoni fotogràfic d’una societat rural que finia a finals dels anys seixanta del segle XX i una llum de modernitat que s’albirava als anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica de folklore popular

Es tracta bàsicament, d’unes imatges adquirides a través de la seva feina com a Cap dels Serveis de Composició Artística en la discogràfica Belter. Durant aquest període, iniciat en 1964, Miró plasma fotogràficament aspectes folklòrics d’ampli abast territorial i de diversitat cultural que alhora, serveixen per a portades de discs i cartellisme d’aquest anys seixantes, setantes i vuitantes del segle XX.

  • Fotografia arqueològica

Part del fons Miró Rosinach es nodreix de fotografies realitzades durant el temps en que va desenvolupar la tasca de fotògraf oficial del Museu Arqueològic de Catalunya, en temps del Dr. Eduard Ripoll; i també va fer de fotògraf per la UB, sota la tutela del Dr. Manuel Riu i Riu, director del Departament d’Història Medieval de la universitat. Encara que la major part de les fotografies restin a l’arxiu del MAC, algunes imatges es conserven al Fons Miró Rosinach. Bàsicament, aquelles que formaven part de la seva tasca intel·lectual com a historiador medieval.

  • Fotografia d’estudis medievals

Tot i que inicialment és una faceta que s’engloba dins de l’experiència adquirida al museu arqueològic, Miró desenvolupa una important tasca d’investigador medieval, centrant-se en l’estudi i plasmació fotogràfica de les esteles funeràries discoïdals de la Segarra i altres comarques. Però la temàtica també implementa el seu fons fotogràfic amb imatges d’esglésies i fossars amb esteles “in situ”; en aspectes religiosos i cultuals d’ampli abast, tots ells de gran qualitat expressiva i pedagògica.

Existeix també, un “calaix de sastre” on s’hi engloba un seguit d’imatges captades en contextos puntuals, molt simplificats, però sense prou volum per a fer-ne un corpus temàtic.

 

Miquel Torres, President
Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Historiador i especialista del Fons Miró Rosinach
Marta Llobera
Arxiu Fotogràfic de l’IEI

 

 

El Goig, molt més que un document. I Jornada d’estudi sobre els goigs al Monestir de les Avellanes (Dia Internacional dels Arxius)


El Grup d’Arxivers de Lleida col·labora en la I Jornada d’Estudi sobre els Goigs, al Monestir de les Avellanes, la qual té per objecte celebrar el 10è aniversari de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya al Monestir de les Avellanes. (2008-2018). Així mateix la jornada coincideix amb el Dia Internacional dels Arxius (9 de Juny).

L’Arxiu Gavín preserva una de les col·leccions més importants de goigs a nivell de Catalunya. Amb aquesta Jornada es vol obrir una reflexió sobre el goigs com a document que conté diversos valors, funcions i usos en el sí de la cultura popular i religiosa de Catalunya. Els temes que es tractaran són sobre els goigs en relació a l’edició i impremta, la música, la religiositat a nivell popular i la vessant antropològica del goigs, que seran impartits de la mà dels millors professionals en la matèria.

A les conferències s’hi afegeix activitats com l’exposició de goigs de Dionís Gutiérrez, l’edició d’un goigs en motiu de la Jornada, la visita guiada a l’Arxiu Gavín i la interpretació musical comentada dels goigs a càrrec Cor de Cambra Absis de l’Aula Municipal de Música d’Ivars d’Urgell.

La I Jornada d’estudi sobre el goigs al Monestir de les Avellanes és organitzada per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes, l’Arxiu Gavín i els Amics dels Goigs, amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos i el Grup d’Arxivers de Lleida.

DESCARREGUEU AQUÍ EL DÍPTIC

PROGRAMA

9:30 h. Benvinguda i acte inaugural de la Jornada.

10:00 h. Dionís Gutiérrez. Col·lecció de goigs reeditats per la impremta de la Diputació de Lleida 2012-2015.

Debat

10:45 h. Joan Arimany. Els goigs: documents compendi de la religiositat popular

Debat i Descans (pausa–cafè)

11:30 h. Dra. Josefina Roma. El Goigs com a expressió del Mite Local.

Debat

12:15 h. Dr. Josep Maria Salisi i Clos. El goigs com a document musical (títol pendent de confirmar)

12:45 h. L’evolució històrica dels goigs des d’època medieval fins als nostres dies. Interpretació musical a càrrec de Cor de Cambra Absis de l’Aula Municipal de Música d’Ivars d’Urgell, dirigit per Josep Maria Salisi i Clos.

Debat

14:00 h. Dinar. (vegeu el menú)

15:30 h. Visita guiada a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya

Actes fora del programa (però d’accés lliure a tothom)

19:00 h. Concert amb el grup Ribatònics (Música tradicional i d’arrel de l’Alta Ribagorça) VI Cicle de Concerts ‘Música & Patrimoni’ del Monestir de les Avellanes

Inscripcions:

Reserves per al dinar

  • 20 € (per persona). Menú especial amb dues opcions a escollir per cada plat (primer, segon i postres) (iva inclòs, aigua, vi, cafè inclosos)
  • Descarregeu-vos el menú

Ofertes d’allotjament (preu per dia)

  • Allotjament i esmorzar
    • 1 persona: 23 €
  • Allotjament, sopar i esmorzar
    • 1 persones: 39.30 €

Nota: l’allotjament és a les habitacions de la Casa d’Espiritualitat. els preus inclouen l’IVA. La Taxa Turística és a part (0,50 € per persona i dia). Places d’allotjament limitades.