Comerços centenaris: Agustí Mestre 1921 – 2021


En els últims anys tant a la ciutat de Lleida com a les poblacions de les comarques de Ponent han anat tancant comerços i negocis que havien existit durant algunes generacions, amb les evolucions i adaptacions a l’entorn econòmic i social en cada moment, ho fan per falta de continuïtat generacional. Molts d’ells liquiden el gènere, buiden el local -o no- i tanquen la porta. Normalment, la documentació que s’ha generat i rebut, els documents gràfics -fotos, pel·lícules, cartells i plànols- queden arraconats en algun racó fins que es decideix que allò no serveix per a res i va la brossa, juntament amb un part important de la memòria de la comunitat.

Segurament cal una feina proactiva per part dels arxius corresponents i/o entitats culturals per conscienciar als propietaris d’aquests comerços, i negocis en general, per que assumeixin la seva aportació a la història quotidiana de la població on han desenvolupat la seva generació durant molts i molts anys.

Tanmateix, avui ens toca parlar d’un comerç lleidatà que celebra el seu centenari i ho fa amb un present molt actiu i un futur prometedor: Agustí Mestre, Km 11, LL-11, 25001 Lleida, que ha celebrat el seu centenari amb una recopilació de documentació i objectes per explicar la història del negoci i de la família.

La família Mestre aquest maig passat va formalitzar la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 a l‘Arxiu Municipal.

Així és va recollir la notícia a la web de la paeria.cat :

c. Javi Martín

Lliurament a l’Arxiu Municipal de Lleida de tres rotlles de pel·lícula de la Festa Major dels anys 1972 i 1973 de la família Mestre

Data de publicació: 7/5/2021

La donació engrandeix el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida, que compta amb un important fons fílmic

L’Arxiu Municipal de Lleida ha rebut la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 per part de la família Mestre.

Els 3 rotlles de pel·lícula de 8 mm, obra d’Agustí Mestre Barri, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida dels anys 1972 i 1973.

Agustí Mestre Barri neix a Lleida, el 14 de maig de 1922 i mor el 17 de gener de 2017. Comerciant i segona generació de l’empresa Agustí Mestre, va ser també un cineasta amateur. En complir cinquanta anys, va dedicar-se a enregistrar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. També va enregistrar el procés de construcció del centre comercial de l’empresa familiar, situat a la partida Copa d’Or i, de retruc, copsà l’evolució urbanística de la zona, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

El seu pare, Agustí Mestre Launes, el 1921, fundava l’empresa obrint una petita botiga a la rambla Ferran dedicada a la venda d’articles, gairebé tots relacionats amb l’entorn del cuir i de la pell. La seva empenta comercial va encoratjar el seu fill, el qual donà al negoci un fort creixement envers l’especialització del sector del subministrament agrícola i industrial. Als anys setanta adquirí uns terrenys amb l’objectiu de construir un gran centre comercial. Durant els primers anys del segle XXI, els germans Agustí i Jordi Mestre Gorné, la tercera generació, han mantingut una clara vocació continuadora del negoci familiar.

Agustí Mestre Barri va dedicar la seva llarga vida a la família i a l’empresa i a l’estima vers la seva ciutat natal. Fruit d’això és la important col·lecció que conserva la família, on es pot trobar un destacable fons bibliogràfic sobre Lleida, una col·lecció de programes de les Festes Majors de la ciutat, un destacable recull d’antigues targetes postals de la ciutat, pel·lícules en format 8 mm., de temàtica familiar, urbanística i de cultura popular, etc.

c. Javi Martín

Fons fílmic de la Paeria

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics fruit, sobretot, de la campanya de recuperació de patrimoni fílmic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en suport cinematogràfic, en mans privades.

Aquest va ser l’inici d’una constant recuperació de documents fílmics originals, en forma d’un degoteig de donacions a l’Arxiu de part de famílies lleidatanes. L’acte de generositat que suposen aquestes donacions permeten posar aquesta documentació a l’abast de la ciutadania, reforçant la idea que caracteritza l’Arxiu Municipal com arxiu de la ciutat.

Passat, present i futur. Cal Macià-Casa Vallmanya


El dissabte dia 16 d’octubre tindrà lloc al Museu de Lleida de la Jornada “Casa Vallmanya: Passat, present i futur” organitzat per Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, la Plataforma Salvem Casa Vallmanya i el Museu de Lleida amb el suport del departament de Cultura. L’objectiu és posar de manifest tots els valors -històrics, memorialistes, agraris, mediambientals i de futur- del edifici que va pertànyer a Eugènia Lamarca i de Mier, esposa de Francesc Macià i per aquesta raó es va convertir en la casa de camp de la família Macià-Lamarca. L’edifici es troba en la partida del mateix nom en el partit municipal d’Alcarràs i forma part d’una propietat privada d’explotació agrària.

Cartell de la Jornada Centre d’Estudis Comarcals del Segrià

Durant anys, diferents entitats cíviques i culturals actives en les comarques de Lleida han promogut accions per reclamar la conservació i la recuperació de l’edifici. El 24 de desembre del 2020, aquestes diferents iniciatives es van conjuminar per commemorar la mort del President Macià, acte organitzat per posar el focus mediàtic en aquest edifici que amenaça ruïna confrontant-lo a la notícia d’adquisició de la casa, Vil·la Denise, que en Prats de Molló va ocupar Francesc Macià durant el 1926 com a centre d’operacions per a l’alliberament de Catalunya de la Dictadura de Primo de Ribera. La commemoració va ser l’acte fundacional de la Plataforma Salvem Casa Vallmanya. El seu manifest va rebre el suport d’un gran número de ciutadans i de moltes entitats de tot tipus.

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià va dissenyar i organitzar aquesta jornada, davant de l’actitud d’incredulitat o dubte d’algunes de les persones del consistori i d’una part de la població d’Alcarràs, sobre el valor de l’edifici i, sobretot, amb la seva relació en la biografia del president Macià. Conjuntament amb la resta d’entitats de la Plataforma van considerar que una de les accions principals era demostrar a les alcarrassines, primer, i a les administracions competents després de tots i cada un dels valors que el conjunt d’edificis que conformen Casa Vallmanya tenen i que justifiquen la seva conservació per passar a ser un valor actiu en el conjunt patrimonial d’Alcarràs, del Segrià i de Catalunya i aquí entrem una bona part dels arxius de l’Arxiu Nacional de Catalunya a l’Arxiu històric de Lleida, passant per l’Espai Macià a Borges Blanques, on es conserven diferents conjunts documentals referits a la família Macià-Lacambra, la finca Vallmanya o les activitats del President que van tenir lloc en aquella Casa.

La inscripció és obligatòria a reserves@museu.cat

Col·laboració de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i de Archiu Generau d’Aran en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez


L’Arxiu Comarcal de Cerdanya i Archiu Generau d’Aran han col·laborat en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez de Madrid amb dos articles sobre els arxius familiars i patrimonials de la Cerdanya i la Val d’Aran.

Aquesta publicació de la Casa de Velázquez culmina el programa Archifam “Arxius familiars a la península Ibèrica (finals del segle XIII – principis del XVII)”, que també integra els marges pirinencs i Portugal. El projecte té com a objectiu estudiar el fenomen de la construcció d’arxius, fabricats a partir de documents relacionats amb la història, els drets i la memòria de les famílies pertanyents a les elits aristocràtiques. Si les fonts ho permeten, també volem ampliar el nostre àmbit d’estudi als grups mercantils i a la pagesia. L’objectiu no seria tant reconstruir la història de les famílies a partir d’aquests arxius com rastrejar la seva creació, com posar en relleu els complexos vincles entre aquests arxius i les famílies que els originen, en el moment de la gènesi d’aquests fons i durant les dècades i segles que van seguir, per intentar determinar el paper que van jugar els arxius familiars en la construcció de la història, la identitat i la memòria d’aquestes famílies. El programa inscrit dins d’un dels eixos de recerca de l’Escola d’Estudis Superiors Hispànics i Ibèrics («Escrits, arxius, contes»), ha estat desenvolupat per l’Escola Superior d’Estudis Hispànics i Ibèrics (Casa de Velázquez, Madrid), l’equip Identitats, Territoris, Expressions, Mobilitats (ITEM EA 3002, Universitat de Pau et des Pays de l’Adour), i els grups de recerca «Societat, poder i cultura al País Basc (segles XIV i XV)», «Elits, xarxes, monarquia» (UPV-EHU, Vitòria), J.M. Lacarra (Universitat Pública de Navarra, Pamplona) i l’Institut d’Estudis dels Mitjans de Comunicació (IEM) i el Centre Històric d’Além Mar (CHAM) (Nova Universitat de Lisboa).

Coneix l’article “El archivo notarial de la Cerdanya como fuente històrica. Genealogía y estructures familiares”. Ereola Simon Lleixà. Arxiu Comarcal de Cerdanya

Coneix l’article “Los archivos familiars y patrimoniales de la Val d’Aran. Estudio de su tipología documental (siglos XVI-XVIII). Maria Pau Gómez Ferrer. Archiu Generau d’Aran

Coneix la publicació “Les Archives Familiales dans l’Occident Médiévale et Moderne. Trésor, Arsenal, Mémorial”. Casa de Velázquez. Madrid

Llibres de Crims del Tribunal de Coltellades busquen mecenes per ser restaurats


La sèrie documental que conformen els 80 Llibres de Crims que es conserven en l’Arxiu Municipal de Lleida, reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, que abasta des de l’any 1308 fins al 1701.

Aquestes últimes setmanes l’Arxiu Municipal de Lleida ha estat protagonista dels mitjans de comunicació perquè “cerca mecenes per restaurar la meitat dels vuitanta Llibres de crims” i és que questa sèrie no és gens habitual en els arxius catalans. En canvi, és freqüent la sèrie de llibres de la Cort del Veguer en arxius com Manresa, Terrassa, Puigcerdà, Cervera, Vilafranca del Penedès… però no tenen les mateixes característiques dels Llibres de Crims de l’Arxiu Municipal de Lleida, ni tampoc amb un abast cronològic tan ampli.

Aquí ens fem resó d’aquesta crida a participar en el finançament de la necessària restauració d’aquests llibres. És una iniciativa que ja han pres altres arxius de diferents àmbits i que considerem una bona solució per poder atendre a la necessària conservació d’aquests documents i així assegurar el seu accés a tothom, perquè cal recordar que per una bona digitalització és necessari que els suports estiguin en les millors condicions possibles, per tant el pas de restauració s’esdevé obligatori per assegurar el dret d’accés.

Els mitjans locals s’han fet resó, alguns exemples dels diaris principals:

https://www.lamanyana.cat/llibres-de-crims-recopilacio-de-400-anys-de-sang-i-fetge-a-lleida/

https://www.segre.com/es/noticias/cultura/2021/08/19/buscan_mecenas_para_restaurar_volumenes_del_llibre_crims_144014_1112.html

A nivell de Catalunya també ha tingut difusió:

https://www.ccma.cat/audio/embed/1108500/

El 2013, en aquest bloc, ens fèiem resó de la restauració d’uns dels llibres, ho podeu recuperar el nostre article “Els llibres de crims de l’Arxiu Municipal de Lleida”

i el reportatge que el 2018 va emetre TV3

https://www.ccma.cat/video/embed/5770882/

Si voleu saber més sobre el fons podeu anar directament a l’Arxiu Municipal de Lleida i cercar la molta bibliografia que hi ha relacionada amb aquest fons

Setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen en el ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

El ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’ promou, dins les activitats que organitza aquest estiu, una mostra de setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 14 de setembre.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. A l’edat de tretze anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs se centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia d’aquestes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus conté unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles són fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

Tots els dissabtes, Maria José González de Hitos realitzarà una explicació sobre aquesta espècie seguint les fotografies de Toni Estany exposades en el centre d’interpretació. Per a poder assistir és necessari enviar un correu a educa.ambientau.aran@gmail.com.

Archiu Generau d’Aran