De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, del Monestir de les Avellanes a Artà (Mallorca)


Els dies 13, 14 i 15 de setembre de 2018 l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes participa i col·labora en les I Jornades d’Història de Mallorca, que duuen per títol “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà” 

Els canonges regulars premonstratesos arribaren a Mallorca tot just després de la conquesta de 1229. El rei Jaume I donà a l’abadia de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de l’orde de Premontré, drets i terres a Artà. Els canonges hi fundaren el priorat de Santa Maria de Bellpuig, filial del Monestir de les Avellanes. Durant dos-cents anys, la petita comunitat artenca es mantingué amb no poques dificultats, fins que, el 1425, els premonstratesos permutaren Bellpuig d’Artà per la vila d’Os de Balaguer. La seva presència a Mallorca s’acabà en aquell moment, mentre que l’abadia de les Avellanes sobrevisquè fins a les desamortitzacions del segle XIX.

Aquestes Jornades tenen un vincle molt especial amb les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, ja que un dels seus coordinadors ha participat en l’organització de les últimes edicions, com a doctorant de la Universitat de Lleida.

Dins del programa de les Jornades s’hi ha afegit, l’acte institucional d’agermanament entre Os de Balaguer i Artà, precisament pel vincle històric a través dels dos monestirs. En l’acte, que serà el dissabte 15, es presentarà el projecte i s’iniciaran els tràmits d’agermanament entre ambdòs municipis, amb la presencia de l’alcaldessa d’Os de Balaguer, Estefania Rufac i del Batle d’Artà, Manuel Galan.

 

Anuncis

Curs de Cal·ligrafia nivell II. De la gòtica a la itàlica al fons municipal de Tàrrega


El curs s’iniciarà el dia 15 de setembre i durant 6 sessions, els mesos de setembre i octubre, es farà una aproximació pràctica a les cal·ligrafies gòtica i itàlica.

Durant el curs farem sessions pràctiques de les diverses escriptures i els seus elements decoratius i la seva comparació amb les formes que trobem als documents conservats a l’arxiu.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Professorat: Keith Adams

Inscripcions del 27 d’agost al 13 de setembre de 2018 (places limitades)

Qui pot accedir a aquest curs?

Has assistit a altres edicions el curs de cal·ligrafia? Tens experiència en el món de  la cal·ligrafia?  Per saber si pots accedir aquest curs de nivell 2, pots contactar amb el docent Keith Adams (keith7amanda@gmail.com) qui en funció del portafolis i experiència, validarà els alumnes d’aquest nivell.

Finalize era descripcion deth hons ‘Montes Utilitat Publica dera Val d’Aran’


Eth hons conten era catalogacion, era delimitacion, era aucupacion e era ordenacion des seishanta dus montes aranesi (1879-2000).

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

En 1862, a prepausa deth Ministèri d’Isenda que consideraue insufisent eth nombre de montes qu’auien quedat coma alienables, se publiquèc un Reiau Decrèt qu’arremassaue un nau critèri d’exclusion denominat “de las tres especies y superfície mínima”. En vertut d’aguesta norma, se restrenhie coma montes exceptats dera desamortizacion sonque aqueri qu’era espècia dominanta siguesse eth pin, eth casse o eth hai, e qu’ath delà siguessen d’ua estenuda superiora a 100 ha.

En Bulletin Oficiau dera província de Lhèida se publiquèc, jos eth títol de Catálogo de los montes públicos exceptuados de la desamortización por Real Decreto de 22 de enero de 1862, era relacion des seishanta dus montes aranesi qu’apareisherien registrats ena aplicacion d’aguest nau critèri. Maugrat que fòrça mès elaborat, era informacion seguie presentant errors importants.

Aguesti errors portèren tà un procès de revision nomenat Rectificacion, que s’alonguèc enquiara fin deth sègle XIX, e que se formalizèc a trauès d’ua Reiau Orde deth Ministèri de Foment de 8 de noveme de 1877. Eth desvolopament d’aguesta normativa ena Val s’amièc a tèrme en dus periòdes temporaus especiats d’ua detzea d’ans.

Es trabalhs de reconeishement corresponents ath periòde identificat coma prumèra etapa se materializèren en un document titulat “Croquis y descripción del monte…” e sigueren realizats per Ajudant (equivalent ar engenhaire tecnic forestau d’aué) Pedro de la Puente. Deth totau de 62 montes qu’intègren eth Catalòg de 1862, se hec era descripcion de 22 d’eri entre es ans 1879 e 1881. En Archiu Generau d’Aran sonque se consèrven es descripcions hètes per de la Puente de 19 montes. Era màger part se redacten en Bossòst, mès tanben n’i a de hètes en Lhèida.

Era dusau etapa deth procès de rectificacion artenhec tot eth territòri d’Aran. Es actuacions se desvolopèren de forma intensa pendent es ans 1892 e 1873, mès en 1891 ja se rectifiquèc eth monte 305 “Espitau” de Vielha”. En 1894 s’acabèren es trabalhs des dus darrèrs, eth monte 297 “Bandolèrs, Dossau, Beret, Ruda, Aiguamòg” de Salardú e Tredòs e eth monte 299 “Marimanha” de Gessa. Es autors d’aguesti informes sigueren es foncionaris deth Còs d’Engenhaires de Montes, Manuel de Andrés, engenhaire de 1a., que rectifiquèc 27 montes entre 1892 e 1893, José Reig, engenhaire de 2a, realizèc 29 montes entre 1891 e 1894 e Luis de Ferrer, engenhaire de 1a, que n’amièc a tèrme sies en 1893.

A prumèrs deth sègle XX, se comencèc a demanar era aucupacion des montes publics dera Val d’Aran. Aguestes acupacions son demanades per part dera administracion publica, diuèrses societats privades minères, electriques e d’espòrts d’esquí e per autes societats, particulars e còssi de seguretat.

Laguens dera Administracion Publica, era prumèra demana d’aucupacion conservada en hons documentau ei era que hè era Mancomunitat de Catalunya entre 1919 e 1920. En aguest cas, se demane era aucupacion des montes 254 e 312 entà replantejar eth camin vesiau de Vilamòs ara carretèra Balaguer-Frontèra.

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Entre era fin deth sègle XIX e enquiàs ans 30 deth sègle XX, diuèrses societats minères demanen era acupacion des montes dera Val d’Aran entara espleita des sues concessions. Es mineraus d’aguestes espleites son eth zinc, era blenda e eth plom.

Entre 1903 e 1980, mès de catorze societats demanaràn aucupar es montes entà hèr trabalhs relacionats damb es espleites minères. Son: era Société Anonyme des Mines et Fonderies de Zinc de la Vieille Montagne, de capitau bèlga e propietària des principaus mines de zinc d’Euròpa (1904-1911); era Société du Pic de l’Homme, qu’auie propretats ena Val d’Aran des de 1892 (1903-1907); era Société Française des Mines du Val d’Aran, qu’en 1907, amassa damb era Société des Mines de Liat, se convertís en Syndicat Minier (1904-1911); era Sociedad Civil Minera, societat francesa damb sedença en Bordèu (1904-1911); era Sociedad Anónima Minas Metálicas del Valle de Aran, Emilio Tuteur de París, França, n’ei eth propietari (1905-1912); Syndicat Minier, a compdar de 1907, jos aguest nòm s’amassen dues societats franceses: era Société Française des Mines du Val d’Aran e era Société des Mines de Liat (1908); era Cie. Mines de Zinc de Bossòst, damb sedença en París, França (1912-1928); era Cie. Mines Nouvelles du Val d’Aran, societat francesa (1910); era Société Minière de Victoria SA, constituïda en seteme de 1909 coma societat anonima damb demorança en Châlons-sur-Marne, França (1907-1935); era Société des Mines de Zinc du Margarita, damb demorança en Montpelhièr, França (1914-1924); era Sociedad de Investigaciones y Explotaciones Mineras del Valle de Aran, constituïda en Madrid en 1919 e domiciliada en Les (1920-1928); Sociedad Minera de Victoria SA, ath torn de 1930, o dilhèu uns ans abantes, era Société des Mines de Zinc du Margarita se convertís ena Sociedad Minera de Victoria SA de capitau espanhòu (1924-1937); era Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya (1976-1978) e d’autes societats com era Sociedad de Minas de Bausen (1910-1916) e era Phelps Dodge, Española Co y CIA SCR (1976-1980).

Entre 1912 e 1998, societats electriques, entre eres Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA, demanen era aucupacion des montes aranesi entà desvolopar er establiment de centraus idroelectriques en tot profitar es sauts d’aigua. Era Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA se constituís en Bilbao eth 30 de març de 1917. Era societat siguec fondada a instàncies d’Emili Riu e Periquet. Riu auie es concessions des sauts d’aigua de prumèr orde d’Arties e Vielha en arriu Garona dera Val d’Aran, e Productora comencèc eth bastiment dera centrau de Cledes en Les, mès ara fin de 1923 es finances non s’adeqüèren as besonhs e s’arturèren es òbres. Eth prètz de venta, es dificultats entà trapar un pas entara linha de nauta tension e era malautia de Riu influïren en aguesta arturada. Finaument, era signatura d’un convèni d’ajuda financèra damb eth Banc de Catalonha permetec enfocar era finalizacion des òbres. Era centrau de Cledes s’inaugurèc en 1929. Productora se mantenguec tostemps independenta e en 1944 recomencèc de nau es activitats de bastiment des centraus idroelectriques ena Val d’Aran entà completar eth programa d’utilizacion de totes es concessions qu’auien estat propretat d’Emili Riu.

Entre 1962 e 1999, diuèrses societats privades demanen era aucupacion de quauqu’un des montes d’utilitat publica dera Val d’Aran entà començar ua naua etapa economica en parçan, era der espòrt d’esquí. Era prumèra societat ei Telecables Valle de Aran SA, TEVASA, domiciliada en Salardú e constituïda eth 29 d’agost de 1962. Eth 24 de hereuèr de 1977, modificarà es sòns estatus e cambiarà era denominacion sociau, adoptant eth nòm de Baqueira Beret SA. Ua auta des empreses que desvoloparà un projècte d’esquí, aguest mès apròp deth caplòc dera Val, Vielha, serà TUCA Valle de Aran SA.

Era descripcion de toti es documents e es imatges des plans dera prumèra e dusau rectificacion deth catalòg des montes aranesi, ja se pòden consultar en linha a trauès deth cercador de hons e documents Arxius en línia: cercador de fons i documents deth Hilat d’Archius Comarcaus de Catalonha

Archiu Generau d’Aran

L’Arxiu Gavín col·labora en la descoberta d’una església romànica a Ovís (Areny de Noguera)


L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes (Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya) col·labora des de fa un temps amb el Sr. Cristian Laglera Bailo (Osca, Aragó) per descobrir noves esglésies a la zona de la Franja de Ponent i incorporar-les a l’inventari fotogràfic d’esglésies que preserva l’arxiu.

El passat 5 d’agost de 2018, gràcies al Sr. Cristian Laglera i al seu col·laborador, el Sr. Francisco Martí, i el pastor de la zona, Javier Llevot, el Josep Sansalvador (Arxiu Gavín) va poder fotografiar i ajudar a netejar les restes d’una ermita romànica al poble d’Ovís (un poble deshabitat que pertany al municipi d’Areny de Noguera). L’ermita, que de la qual en desconeixem l’advocació.

De l’anàlisi visual de les restes, s’observa que va ser un temple d’una sola nau, acabat amb l’absis semicircular encarat a l’est, com és característic en aquestes construccions romàniques. Només són visibles els murs sur i una mica l’est. La resta estan remplenats de terra, ja que la zona s’utilizà per al conreu. Veu més informació al blog del Sr. Laglera “Templos que fueron

En l’any del 10è aniversari de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, aquest ha incorporat més de 100.000 fotografies digitals al seu fons fotogràfic d’esglésies. Durant aquests anys també s’han descobert 5 esglésies que estaven desconegudes.

Ingressen nous documents en el fons personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria


La família Sandaran Fontfreda ha depositat una part de la biblioteca personal del poeta a l’Archiu Generau d’Aran

La família Sandaran Frontfreda ha dipositat a l’Archiu Generau d’Aran una part de la biblioteca personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria. Els volums ingressats són obres d’autors com Josep Carner, Albert Albert Torrellas, Salvador Borrut i Soler, Joaquim Cases-Carbó, Joan Malagarriga, Ramon Suriñach Sentíes, Plàcid Vidal, datats entre els anys 1904-1935. Tots els llibres porten una dedicatòria personal que el propi autor fa a Sandaran. També ha ingressat una còpia de la traducció de l’obra de William Shakespeare “Enric IV” al català que Sandaran veu publicada en 1907.

0001

Libret dedicat a Sandaran per Josep Carner

L’any 2005, les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda, Clara Sandaran Fontfreda i el senyor Francesc Sandaran Fontfreda signen el contracte de dipòsit del fons personal del seu avi, Jusèp Sandaran Bacaria. Aquell mateix any la documentació ingressa a l’Archiu Generau d’Aran. El fons es format per manuscrits del propi Sandaran (estudis sobre la llengua aranesa, poemes, conferències, obres de teatre, costums…), correspondència amb altres autors contemporanis i fotografies familiars.

191010130000006,0001

Jusèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Jusèp Sandaran Bacaria, de casa Ferret de Canejan, neix el 31 de gener de 1875. Jusèp es casa amb Felipa Sambeat Romeva també de Canejan. El matrimoni va a viure a Barcelona, a on Sandaran mort l’any 1942. Entre 1906 i 1913 inicia una època de producció lingüística en defensa de la llengua aranesa. Escriu poemes que presenta en diversos jocs florals i que veu publicats en diverses publicacions occitanes com la “Bouts dera Montanho”; recull costums araneses, sobretot de Canejan, inicia un projecte de gramàtica aranesa i aplega, en més de 600 fitxes, paraules, refranys i dites araneses. Tot aquest treball culmina en la conferència, que pronuncia el 23 d’octubre de 1913 a l’Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona i que titula “La Val d’Aran i els Catalans”. És en aquest període quan coincideix amb importants personatges contemporanis que també treballen en llengua aranesa o occitana com Mossèn Josep Condò Sambeat, Bernat Sarrieu i Josep Aladern, entre altres. L’1 de maig de 1912 finalitza un llibre manuscrit de poemes dedicats a la seva dona. En ell escriu 19 poemes en català i 6 en aranès. Entre 1918 i 1940 escriu poemes en català que també veurà publicats.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

190010120000023,0001

Uns dels poemes de Jusèp Sandaran Bacaria escrit en aranès

“Estudi demogràfic de l’Andorra moderna, segles XVI-XIX. Estat de la qüestió”,


El proper dijous 28 de juny, a les 19:30 h. a la Biblioteca Nacional d’Andorra, hi haurà una conferència titulada “Estudi demogràfic de l’Andorra moderna, segles XVI-XIX. Estat de la qüestió”, a càrrec de Jordi Buyreu Juan, Raimon Masdéu Térmens i Valentí Gual Vilà.

 

Dita conferència s’engloba dins de les activitats commemoratives de l’any europeu del patrimoni documental.

Per a més informació podeu accedir a aquest enllaç

 

Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals (IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 9 i 10 de juliol de 2018 organitzem les IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Inspirat pels icònics monuments funeraris dels Comtes d’Urgell, que adornaven l’església del monestir de Bellpuig de les Avellanes fins la seva venda al Museu “The Cloisters” a Nova York a la primera meitat del s.XX, aquesta novena edició de les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes es centrarà en el tema de la mort i la vida eterna en el context monàstic medieval.

A través de 8 conferencies, impartides per especialistes de reconeixement internacional, es presentaran diverses aproximacions al tema de la mort i el més enllà, examinant també les actituds medievals cap a la mort, els rituals funeraris, i les preparacions per al Judici Final, des de diversos punts de vista, com són la història, l’art, la litúrgia, els textos i l’arqueologia.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades: la vida eterna i la mort a l’època medieval.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visite guiades:
    • El panteó dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes: materials i paraments. (9 de juny, 18:30 h.)
    • Els espais funeraris dels Comtes d’Urgell a la ciutat de Balaguer (10 de juny, 10:00 h)
  • VII Sopar Medieval “Els rituals funeraris a taula”
    • Recreació de l’àpat dels monjos del monestir de Santa Anna de Barcelona, el 10 de juliol de 1402, en motiu de la commemoració de la mort de fra Pere Umbau.
  • VII Concert nocturn al claustre romànic
    • Tempus fugit. Carpe Diem, a càrrec del Cor de Cambra Absis

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!