Un Sant Jordi ple d’història


Aquest Sant Jordi tenim molts títols per escollir. Nosaltres hem fet la nostra tria, prenent com a criteri la utilització de documents històrics per a poder bastir el relat que ens presenten.

Tremp desaparegut de Xavier Tarraubell i Laureà Pagarolas

La presentació es va fer a Tremp, el divendres 16 d’abril

Editat per EFADOS i amb el suport del Departament de Cultura

Aquest llibre és un viatge en el temps i un passeig pel Tremp desaparegut, amb una acurada selecció de fotografies des de final del segle XIX fins als anys setanta del segle XX. Unes imatges que permeten redescobrir espais perduts o modificats del paisatge urbà, des del seu cor fins als afores, però també vivències i emocions d’una vila pallaresa, esdevinguda ciutat i capital de comarca amb un creixement pausat i sense sotracs. Una invitació a conèixer el Tremp pretèrit, a mantenir-ne la memòria i a refermar-ne la identitat.

Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta de Ferran Dalmau. Editat per Pagès Editors

Un viatge als principals esdeveniments que van marcar aquest racó de món el segle passat, és on ens trasllada Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta. Un itinerari personal, el del lleidatà, que és alhora el d’un home lligat al fets que van marcar el seu temps: des de la proclamació de la República i els Fets d’Octubre, a la Guerra Civil, els camps de concentració i l’exili, passant pel retorn a l’interior i la resistència més compromesa a la dictadura. I, tot plegat, per acabar assistint, incrèdul però al peu del canó, davant la lampedussiana mutació del règim com a obra pòstuma del franquisme.

Un llibre que és també el recorregut vital d’un independentista de primeríssima hora: de quan ser-ho era jugar-se la pell i on es remava a contracorrent de propis i estranys. Joan Culleré representa, encara avui, el compromís polític més noble i longeu, el prestat sense albirar horitzons de contrapartides o gratificacions personals, i sempre marcat per les privacions materials d’aquell qui res espera per a ell i tot ho vol per als seus. En definitiva, es tracta d’un llibre que ens apropa al menut viatjant lleidatà que, traginant amunt i avall la pell desgastada d’una vella maleta carregada de somnis i il·lusions incomplerts, va deixar una profunda petjada a la seva ciutat i al conjunt del país.

(ressenya de l’autor Ferran Dalmau)

Modernitat i progrés. Evolució atenística i associativa de les Terres de Ponent (1850-2020) de Montse Baiges i Gerard Pamplona. Editorial Afers

Aquest llibre ens trasllada el treball que va guanyar la 6a beca de recerca històrica Terra d’Ateneus, convocada l’any 2019 per l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya.

A les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell, els ateneus i altres espais de socialització es van desenvolupar a la llum de l’evolució social induïda per la Revolució Industrial i les millores agràries. Des de la segona meitat del segle XIX, els espais associatius van contribuir a modelar la societat, a més de ser actors decisius en les diverses etapes històriques que ha viscut el país fins avui dia. El present estudi ens aporta evidències que ajudaran a entendre les necessitats i les demandes dels diversos grups socials que estructuraven les poblacions de Ponent, canalitzades a través de les associacions ateneístiques. Així mateix, s’endinsa a descobrir les connexions entre els esdeveniments locals i les dinàmiques socials que s’experimentaven a escala nacional, la consolidació del catalanisme i la irrupció de les classes obreres com a subjecte polític dins les noves societats industrials. Tot amb l’objectiu d’entendre millor els canvis socioculturals produïts durant la segona meitat del XIX i principi del XX, així com la seua evolució històrica fins a arribar a les primeres dècades del segle XXI.

Galera, 5 d’Antonieta Jarne. Editat per Pagès Editors

Aquest últim és una història novel·lada o una novel·la històrica feta de quotidianitats i de personatges familiars, escrita des de l’estima a la memòria i el coneixement de la Història.

Des de les Garrigues fins al Segrià s’arrosseguen històries ocultes que mai no han format part de l’imaginari col·lectiu. Els meus repadrins, pagesos pobres, foren expulsats del seu entorn per un succés extraordinari. A partir d’aquí, des del Cogul fins al carrer Galera de Lleida, cinc generacions d’una mateixa família passegen neguits, alguns clandestins, i ben poques esperances. Una família, un carrer, tot un món que transita com pot per les vores del progrés i la modernitat. La vida quotidiana, mirall de l’eternitat més veritable, amaga bocins de realitat que no es poden comprendre en la seua totalitat si no estan ben anusats. Les memòries pagesa, obrera, social i popular s’aniran embastant mentre fixen o esbandeixen records i oblits. Tot plegat, les coses no són mai el que semblen. Com a molt, són com s’expliquen.

La casa dels avis, de Vicenç Villatoro. Editorial Proa

L’epopeia d’una família catalana al llarg de més d’un segle

¿Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.

La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.

Convocatòria per a la presentació d’experiències i projectes a la Jornada d’arxius de l‘esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra


En el marc del projecte Fem Esport, Fem Arxiu, la Jornada serà un punt de trobada, debat i aprenentatge sobre la gestió dels arxius de l’esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra. Una excel·lent oportunitat en el procés d’identificació, recuperació, tractament dels arxius de l’esport.

Membres del Centre Excursionista de Catalunya pujant a l’Aneto, 1904. Arxiu General d'Aran. Col.lecció Arturo Calbetò.
Membres del Centre Excursionista de Catalunya pujant a l’Aneto, 1904.
Arxiu General d’Aran. Col.lecció Arturo Calbetò.

En relació amb la presentació de projectes i experiències, la jornada té l’abast territorial específic de Lleida, Pirineus, Aran i Andorra, però, atès que es realitzarà en forma virtual o semi virtual, l’assistència està oberta a tothom (si les circumstàncies sanitàries ho permeten, la taula rodona es realitzarà a Arxiu Històric de Lleida i serà retransmesa a través del canal Youtube).

T’animem a presentar propostes fins al dia 14 d’abril de 2021. Una vegada rebudes les propostes el comitè científic de la jornada farà la corresponent valoració i la notificació definitiva de les propostes seleccionades es comunicarà el 30 d’abril.

Consulta la convocatòria per a la presentació d’experiències i projectes a la Jornada d’arxius de l‘esport a Lleida, Pirineus, Aran i Andorra

Si necessites suport per formalitzar la proposta o aclarir dubtes, pots contactar amb nosaltres a xac.cultura@gencat.cat

Extret del web de la Xarxa d’Arxius de Catalunya

Taula rodona: Les col·leccions museístiques al jutjat. Reflexions a propòsit del cas de Sixena i del conflicte entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Monzón


Taula rodona virtual Les col·leccions museístiques al jutjat. Reflexions a propòsit del cas de Sixena i del conflicte entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Monzón, amb la historiadora de l’art a la Universitat Paul-Valéry Montpeller 3 (França), especialista en escultura monumental medieval i obres d’art i museus, Géraldine Mallet; el director de la càtedra Fiter Rossell de Ciències Jurídiques i Polítiques de la Universitat Europea del Principat d’Andorra, Marc Escolà; el catedràtic d’Història de l’Art i Arqueologia jubilat de la Universitat de Rennes (França), membre de l’Institut d’Estudis catalans i exdirector del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Xavier Barral; i la conservadora del Museu de Lleida, Carme Berlabé, autora de la tesi doctoral Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic. La taula redona virtual, que podrà seguir tothom que ho desitgi, estarà moderada pels professors i historiadors de la UdL, Flocel Sabaté i Francesc Fité. L’acte estarà presidit pel vicerector de Cultura i extensió universitària de la UdL, Joan Busqueta.

Museu de Lleida. FOTO: Norto Méndez/Generalitat de Catalunya (CC BY-NC 2.0)

Informació de l’esdeveniment:

Lloc: En remot

Web: Accedir a la sessió

Inici:18 de març de 2021  |  19:00

Informació extreta de la pàgina web de la Universitat de Lleida

Formació 2021 de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya


Aquest any l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya ens presenta els cursos de formació en un calendari molt visual i entenedor.

Un resum per tenir-los tots presents i poder tenir l’agenda al dia per decidir quins són els que complementen les nostres experiències i habilitats.

… I aquest any toca Congres!!

Extret del web de l’Associació

L’Arxiu Gavín comença l’organització del fons fotogràfic Sansalvador


Després del seu ingrés a l’Arxiu Gavín, aquest 2021 hem iniciat les tasques d’organització del fons fotogràfic Josep Sansalvador per la seva correcta preservació i accessibilitat. El fons Sansalvador està format per més de 140.000 fotografies analògiques (amb negatiu i positiu en color) i gairebé la mateixa quantitat de fotografia en format digital. Aquest fons, de caràcter personal, va iniciar-se l’any 1985 i encara està en procés de creació, per tant encara incorpora fotografies. El seu abast és sobretot a nivell de Catalunya, però en menor mesura conté imatges d’arreu del territori peninsular. El seu contingut es pot dividir en dos blocs:
  • El bloc principal està format per imatges d’esglésies de Catalunya i tots aquells elements vinculats a l’edifici d’una església, amb o sense culte (piques baptismals, campanars, imatges religioses, etc)
  • L’altre bloc és de fotografia de patrimoni cultural de caràcter civil (edificis, pedrons, ponts, entre altres)
El fons actualment l’estem organitzant en unitats d’instal·lació, d’acord al sistema de classificació elegit per Sansalvador, que segueix el mateix patró que el realitzat per Josep Maria Gavín en el seu fons fotogràfic. Es basa doncs en criteri geogràfic per comarca, municipi, poble, tipus d’edifici i altres característiques descriptives. El següent pas serà realitzar la descripció de fons i després de cada imatge, per ser incorporada als arxius en línia i facilitar-ne la seva consulta. Com a curiositat, es tracta d’un fons d’alt valor a nivell de país, que actualitza la tasca iniciada per Josep Maria Gavín amb l’inventari d’esglésies i a la vegada l’amplia. En el procés de fotografiar Sansalvador ha descobert fins a 13 esglésies que havien caigut en l’oblit.