L’exposició itinerant “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” arriba a la Val d’Aran


En la mostra es podrà veure un llibre de rituals d’exorcisme de 1778 conservat en el fons Çò de Joanchiquet de Vilamòs

L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria impulsada des de la xarxa i duta a terme entre els anys 2015 i 2017, que aborda la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

Un dels llibres exposats procedeix del fons patrimonial Çò de Joanchiquet de Vilamòs, dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El llibre, datat en 1778, és de l’autor Antonio Gascón, i es titula: Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque … ex Rituali Romano, praxi ejusdem Metropolis, probatisque Authoribus congestus …. . El llibre forma part de la biblioteca familiar de la família Aunòs, formada per més de 400 volums.

 

La mostra es podrà veure a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs del 21 de juny al 30 d’agost.

Horari del 21 de juny al 7 de juriol

Dimarts-dissabte d’11-14h i de 16-19h, diumenge d’11-14h

Horari del 8 de juriol al 30 d’agost

Dilluns-diumenge d’11-14h i 16-19h

Activitat gratuïta

Archiu Generau d’Aran

Anuncis

A tota màquina. La planificació de la xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya


El dia 10 de juny va arribar a l’Arxiu històric de Lleida l’exposició ‘A tota màquina’ que té el seu origen en l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i prèviament ha fet parada en el de la Noguera. Romandrà fins el 13 de setembre, durant aquestes setmanes es pot gaudir de l’experiència d’entrar en una antiga estació, i esperar assegut que arribi el tren o fins i tot pujar a la recreació d’un antic vagó, seure i veure passar el paisatge de l’Urgell i la Noguera per la finestreta.

Cartell de l'exposició 'A tota Màquina'

Cartell de l’exposició ‘A tota Màquina’ a l’Arxiu Històric de Lleida

Aquesta exposició relata en present la història d’un projecte concret d’aquells que es van anomenar els ferrocarrils secundaris, el del tren de Tàrrega a Balaguer, que com tants altres no van arribar a fer-se realitat.

També es poden veure exposats alguns documents del fons de Govern Civil i d’Icona, i algunes publicacions de la biblioteca de l’Arxiu i del fons Sebastià Gràcia Petit.

Documentació dels fons que recull l’Arxiu Històric de Lleida

Publicacions històriques del fons Sebastià Gràcia Petit

 

 

 

 

 

 

 

Per entrar a l’estació és recomanable recollir el bitllet del tren.

 

L’horari de visita és de 9 a 14:30h i és entrada lliure i gratuïta i si voleu més informació pitgeu l’enllaç Díptic ‘A totamàquina’

El fons ‘Archiu Calzado’ ingressa a l’Archiu Generau d’Aran


La col·lecció va ser creada per l’historiador Melquíades Calzado de Castro (1924-2017)

El passat 23 de maig va ingressar el ‘Archiu Calzado’ a l’Archiu Generau d’Aran. La col·lecció, creada per Melquíadez Calzado de Castro, es va començar a gestar quan l’historiador s’interessa pels orígens de la baronia de Les. Aleshores, Calzado comença un treball de recuperació de documents fonamentals per a la història de la Val. Tota aquesta documentació es va ficar a disposició dels investigadors amb la creació, l’any 1979, del nomenat arxiu a la Biblioteca de La Caixa de Les. En 1996, aquesta biblioteca passa a ser de titularitat municipal.

El ‘Archiu Calzado’ instal·lat als dipòsits de l’Arxiu

El fons va anar creixent amb documents de tipologia molt diversa, sempre vinculats a la cultura aranesa i occitana. En ell es recullen reproduccions de documents manuscrits, de monografies i d’articles de revistes o d’obres de referència procedents d’arxius, biblioteques i llibreries d’arreu del món, que Calzado visitava en els seus viatges i també molts recollits a la mateixa Val. La documentació conté informació de temàtica molt diversa. Les obres de caràcter històric són les predominants, sense oblidar altres temes com els de geografia, antropologia, filologia, literatura i art.

Cal recordar que entre els anys 2006 i 2014, Calzado de Castro va ingressar una part del seu fons personal a l’Arxiu. En aquest fons es poden trobar els seus treballs d’investigació realitzats entre els anys 1978 i 1981. De tots ells destaquen l’estudi de la Baronia de Les i de la família Demiguel.

Melquíades Calzado de Castro

Els seus mèrits científics i humans van ser reconeguts l’any 1981 quan va ser nomenat aranès il·lustre i fill adoptiu de Les. L’any 2010, la Seccion d’Istòria de l’Institut d’Estudis Aranesi li va fer un homenatge amb la publicació de la Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro. Damb eth còr aranés. En aquesta publicació trenta-tres investigadors, inclòs el mateix Calzado, van publicar els seus estudis sobre antropologia, arxivística, arqueologia, biblioteconomia, dret, heràldica, història, història de l’art, lingüística i patrimoni natural. El Conselh Generau d’Aran li va concedir la medalla d’or l’any 2013.

Melquíades Calzado de Castro va morir l’any 2017.

Archiu Generau d’Aran

I Concurs de Fotografia d’Esglésies de Catalunya promogut per l’Arxiu Gavín


L’Arxiu Gavín, per a celebrar la Setmana Internacional dels Arxius 2019 organitzant el I Concurs de Fotografia Digital d’Esglésies de Catalunya. Un concurs per Instagram i també via correu electrònic. 

Per participar-hi, només heu de realitzar una fotografia (i fins a un màxim de 3 per persona) de qualsevol església o part de la mateixa que s’ubiqui a Catalunya, Andorra, Catalunya Nord o Franja de Ponent.

Termini: Del 9 de juny al 9 de juliol de 2019

L’heu d’enviar al correu electrònic arxiugavin@maristes.cat o bé penjar-la a Instagram amb els hastags o etiquetets #inventariesglesiescatalunya #arxiugavin #monestirdelesavellanes

Llegiu les Bases del Concurs, per conèixer tots els detalls!

Els premis seran els següents:

  • 1r Premi: 1 nit per a 2 persones d’allotjament i esmorzar a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes amb visita a l’Arxiu Gavín.
  • 2n Premi: 1 lot de vins del Monestir de les Avellanes (DO Costers del Segre) i una visita per a 2 persones a l’Arxiu Gavín.
  • 3r Premi: 1 exemplar de l’Inventari d’Esglésies de Catalunya de Josep M. Gavín i una visita per a 2 persones a l’Arxiu Gavín.

Comptem amb la partícipació del magnífic jurat format per Magda Gregori (Periodista), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica i fotografa), Jordi Bonet (Fotograf), Josep Borrell (escriptor i exdelegat de cultura a Lleida), Josep Sansalvador (Arxiu Gavín)

El motiu d’aquest concurs és donar a conèixer l’Inventari d’Esglésies que va crear Josep Maria Gavín, format per més de 250.000 fotografies, representant 26.444 edificis religiosos de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i Franja de Ponent. Un patrimoni documental que avui es preserva a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, al Monestir de les Avellanes i que volem que entre tots continuii creixent.

XII Congrés d’Arxivística de Catalunya


No, no ens hem equivocat. Fa deu anys al nostre blog publicàvem la següent notícia:

“Els propers 21, 22 i 23 de maig tindrà lloc a Tarragona el 12è Congrés d’Arxivística de Catalunya, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Una edició del congrés dedicada al tema de l’accés als arxius, la protecció i el dret a la informació.”

En els comentaris de la mateixa hi trobem el resum del congrés fet per la nostra companya Elena González.

Han passat deu anys però encara estem treballant amb aquests temes, alguns s’han resolt, d’altres encara es cerquen solucions.

 

Mostra de literatura de Canya i Cordill del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].

Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.

Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)

Recomanació per Sant Jordi


Tot i no ser un llibre de temàtica d’arxius sí que és una obra escrita per una historiadora de formació i arxivera d’ofici: Teresa Ibars. No és la seva primera obra però sí la més intimista i personal. Entre altres obres de la mateixa autora, podem destacar les següents: La delinqüència a la Lleida del Barroc,  les biografies  de Màrius Pons Sumalla: un cooperativista comunista i controvertit i Francesc Porta. El mirall trencat de la burgesia lleidatana , aquest darrer juntament amb la doctora Antonieta Jarne.

Atles de l’oblit parla d’uns racons de la memòria, del paisatge i de les emocions que, com un quadre impressionista farcit de petites pinzellades, han configurat una percepció de la realitat i una manera de ser. Mitjançant un viatge que porta l’autora al cor d’un territori, el Baix Segre, i a la vida d’uns personatges, potser ja majoritàriament oblidats, en aquest llibre es fa un exercici voluntari de recordar per comprendre. Perquè quan una persona deixa de viure en un lloc i, per tant, engega un cert camí d’oblit, o veu com son pare comença a oblidar per culpa d’una malaltia que se’l menja, pot ser que aquesta persona adquireixi la clara consciència que tornar sempre resulta impossible i quan hom té aquesta certesa tan sols queda entomar qui som i on som de nou.

Agilitat narrativa, fraseologia brillant, crítica irònica, vocabulari autòcton i imatges descriptives molt encertades defineixen el llibre.

La veu narradora sap mantenir l’equilibri entre nostàlgia, aferrament sentimental al lloc i distanciament observador imparcial.

Informació extreta de la pàgina web de l’editorial