Beques de residència FABER sobre arxius i governança de la informació (Olot, del 20 al 30 d’abril de 2019)


L’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i FABER, residència d’arts, ciències i humanitats, proposen a tota la comunitat arxivística i altres professionals que hi estiguin vinculats a una estada a la residència FABER entre el 20 i el 30 d’abril de 2019, just abans del XVII Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya.

La residència o estada temàtica porta el títol “Arxius i governança de la informació” té per objectiu treballar sobre els aspectes més innovadors del nostre àmbit professional com per exemple la implicació de la gestió documental amb la transparència dels governs, la nova presencialitat als arxius públics, la gestió de dades massives i la seva qualitat, les implicacions del blockchain amb l’autenticitat documental, etc.

Una de les línies de debat serà el paper dels arxius en la nostra societat, com un element d’interacció i de relació amb el coneixement però també com a forma de relació entre l’administració i una ciutadania que vol ser responsable de la informació que genera.

Poden presentar candidatura a les beques de residència FABER tots els professionals que tinguin projectes o treballs de recerca relacionats amb aquestes temàtiques.

Tota la informació sobre les beques de residència la trobareu a la pàgina de la FABER, residència d’arts, ciències i humanitats.

Notícia publicada inicialment en el web de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.

Anuncis

L’IEI digitalitza la seva col·lecció de pergamins i la posa a disposició de investigadors i ciutadans en el repositori d’objectes digitals


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha digitalitzat la seva col·lecció de pergamins, un fons que abraça cronològicament els segles XII al XVII. Des d’avui, documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles,… podran ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals [repositori.fpiei.cat] implementat a la web de l’Institut el proppassat mes de març.
A trets generals, aquesta és una col·lecció que forma part del Dipòsit de l’Arxiu, un fons que prové d’un dipòsit

1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

d’emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l’Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional).
La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP) dirigit pel senyor Francesco Roberg (Hessisches Staaatsarchiv Marburg), el partner del qual a Espanya es la Universidad Complutense de Madrid, sota la direcció del professor Manuel Salamanca. L’equip, que en el marc d’aquest projecte europeu, ha tingut cura de la catalogació i digitalització dels fons en pergamí de l’IEI ha estat format pel professor Joan J. Busqueta (UdL-IEI), Núria Preixens, historiadora, i la tècnic del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI.
En el repositori, l’usuari no només podrà consultar el pergamí digitalitzat sinó que cada un d’aquests documents es presenta amb un regest explicatiu. En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell… Els pergamins amb la datació més antiga de tota la col·lecció són el de 1148, que conté la convinença feta entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI, comte d’Urgell, amb una sèrie de pactes després de la conquesta; o el document, de 23 d’agost de 1250, conté el privilegi de Jaume, rei d’Aragó, Mallorca i València, que fa l’abadessa de Vallsanta, i al seu monestir, donant protecció a bestiar, els seus pastors i els seus traginers (donació Gómez, 2011).
Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic

1382, març, 28. València. El rei Pere el Cerimoniós concedeix als jurats, prohoms i universitat de la vila de Mont-roig, del regne d’Aragó, privilegi de tenir mercat a la vila, els dimecres de cada setmana (Procedència: Ordes militars, Orde de Calatrava)

Hospital de Santa Maria que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat. A banda del privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV per la construcció de l’hospital; en destaca un de curiós, datat a Lleida el 26 de maig de 1534, que conté el trasllat d’una clàusula del testament on, entre altres coses s’estableixen tres lliures de pensió anuals serviran per comprar gallines per Nadal per a menjar dels pobres malalts de l’hospital.
Una quarantena de pergamins més han estat descrits i classificats dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que permetrà fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. Els pergamins del Servei i que avui són posats a l’abast dels investigadors són de la presència de l’orde a la vall del Maestrat, el Matarranya i el Baix Aragó, bàsicament d’Alcanyís i Mont-roig. Precisament i com a curiositat, en aquest conjunt de l’orde de Calatrava es troba el pergamí més extens de tota la col·lecció. Es tracta d’un pergamí de 272 cm de llargada, un document partit i format per la suma de 4 pergamins.
El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental posa a disposició dels investigadors i de la ciutadania aquesta extensa i, fins ara, poc treballada col·lecció amb l’objectiu de posar en valor el seu ric patrimoni. Un projecte que neix, d’una banda, amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic; i d’altra banda, dins l’eix estratègic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la pròpia Diputació de Lleida de contribuir a fomentar la recerca sobre el seu patrimoni tot facilitant-ne la consulta als investigadors. Un projecte que no finalitza amb aquesta primera fase de pujada al repositori sinó que té planificades altres línies d’actuació com són l’edició amb la transcripció completa de la totalitat de pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria, i la realització, junt amb la Secció de Geografia i Història de l’IEI, d’un taller de lectura de documents medievals i moderns.

Neix el ‘Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran’


Els participants es reuneixen un dissabte al mes a l’Archiu Generau d’Aran per a llegir i treballar documents dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

El 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, es va organitzar a l’Archiu Generau d’Aran un taller de lectura de documents antics de la Val d’Aran. L’activitat tenia com a objectiu oferir les primeres pautes per a la lectura de documents produïts a la vall entre els segles XIV-XIX. La metodologia del taller va combinar l’explicació d’uns conceptes bàsics amb la realització d’uns exemples pràctics, que van promoure la participació dels assistents.

Una vegada finalitzada l’activitat, els participants van proposar continuar amb l’experiència. Després de quatre sessions, s’ha creat el Club de Lectura de Documents Antics de la Val d’Aran. Un dissabte al mes, entre 10 i 12 persones, es troben a l’Arxiu, coordinats per la direcció del mateix, per a llegir i comentar dos o tres documents.

Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran

En aquests moments, els documents que es treballen formen part del fons patrimonial Çò de Sebastian e Marionha de Vilac. La lectura se centra en conèixer la vida del doctor en medicina Fèlix Demiguel Estreme (1697-1778). El doctor es va casar tres vegades i a través dels capítols matrimonials, entre ell i les seves tres dones, dels documents dotals, dels de l’administració del seu patrimoni i del seu testament es van coneixent notícies de com va ser la seva vida en el segle XVIII.

Una vegada treballats els documents, els membres del Club de Lectura volen redactar un article i publicar-lo en el proper número de la revista Tèrra Aranesa de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.

Archiu Generau d’Aran

Els arxius del Monestir de les Avellanes promouen el I cicle ‘Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer’


L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, promouen dins de les activitats del 10è aniversari de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, el I Cicle de conferències ‘Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer’

Es tracta d’un cicle de conferències que té per objectiu aprofundir en el coneixement de la història del municipi d’Os de Balaguer a través del seu patrimoni cultural. Os de Balaguer és un municipi que agrupa diversos nuclis de població, habitats o deshabitats i un terme amb una gran riquesa històrica. Aquest cicle de conferències pretén redescobrir-nos aquest passat, per tal de posar-lo en valor en l’actualitat.

En aquesta edició volem donar a conèixer la història dels monestirs que es troben dins del municipi d’Os de Balaguer: Santa Maria de Vallverd i Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Al mateix temps, i per commemorar el 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, explicarem el patrimoni religiós d’Os de Balaguer a través de les imatges que es preserven en aquest arxiu.

Premeu la imatge per veure la notícia

Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer, està destinat a tots els veïns del municipi que vulguin redescobrir els testimonis del passat del nostre poble. Totes les conferències són d’accés lliure i en finalitzar comptaran amb una degustació de productes locals. Us hi esperem!

PROGRAMA

Dissabte, 27 d’octubre de 2018 (a les 18:00 h)

  • Un tomb per la històrica del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a càrrec de Robert Porta(amb degustació de Torrons i Mel Alemany i Vi del Monestir de les Avellanes)

Dissabte, 10 de novembre de 2018 (a les 18:00 h)

  • L’Arxiu Gavín a la recerca del patrimoni d’Os de Balaguer: un recorregut gràfic, a càrrec de Josep Sansalvador (amb degustació d’Oli del Molí del Pau i productes de la Carnisseria Anna)

Dissabte, 24 de novembre de 2018 (a les 18:00 h)

  • Santa Maria de Vallverd: el monestir de Tragó, a càrrec de Xavier Mora(amb degustació d’Oli del Molí del Freixes i productes del Forn Goar)

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Aquest curs 2018-2019, els escolars aranesos apadrinaran l’Archiu Generau d’Aran


Aquesta activitat s’inclou dins el Projecte “Apadrinem el Patrimoni”: connectem educació i patrimoni cultural”

El programa “Apadrinem el nostre patrimoni” s’inspira en experiències prèvies de foment del coneixement dels elements patrimonials de l’entorn amb una actitud participativa de la comunitat escolar. Es basa en la idea de l’apadrinament d’un element patrimonial per part del centre educatiu, donar-li valor i aprofundir en el seu coneixement des del punt de vista històric, artístic, cultural o científic i fer que aquest coneixement sigui socialment rellevant, és a dir que arribi a la pròpia comunitat i a l’entorn de l’escola. L’apadrinament d’un element patrimonial implica accions de recerca interdisciplinària, en el marc dels currículums de les diferents matèries, especialment de les ciències socials, així com accions de participació de la comunitat educativa i local a l’entorn de l’element que podem consistir em tasques de preservació i difusió.

L’Archiu Generau d’Aran és l’element patrimonial apadrinat pels alumnes aranesos aquest curs 2018-2019

Aquest curs 2018-2019, coincidint amb el 20è aniversari de la inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, els escolars aranesos l’apadrinaran. L’activitat consistirà en una visita a l’Arxiu a on es farà la proposta d’un projecte de recerca, que els alumnes hauran de desenvolupar durant el curs.

El primer Centre Educatiu que l’ha apadrinat ha estat l’Escola Sant Roc de Bossòst. El passat 17 de setembre, els alumnes d’aquesta escola van fer la visita i se’ls va proposar el seu treball com investigadors. Aquest treball es va centrar en la consulta de la Col·lecció de postals de l’Arxiu, a on van haver de buscar totes les imatges de Bossòst. De totes elles hauran de fer una selecció, a través de l’opció “Arxius en línia: Cercador de fons i documents”, i treballar diversos aspectes com són la ubicació en el poble, la descripció de l’espai i l’ambient, el moment històric de la imatge, el fotògraf que la va captar i la realització d’una fotografia actual del mateix indret. El treball final servirà per a fer una presentació davant de tots els veïns de Bossòst.

Els alumnes de l’Escola Sant Ròc de Bossòst investiguen la Col·lecció de postals de l’Arxiu

El segon ha estat l’Escola Alejandro Casona de Les. El passat 25 de setembre, els alumnes de 3r., 4t., 5è i 6è van visitar l’Arxiu. En la visita es va donar a conèixer la història de la Casa deth Senhor, actualmente seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Arxiu. Els alumnes i professores també han visitat els dipòsits i conegut els diversos fons documentals que en ells es conserven. En la sala de consulta del Centre han pogut veure Era Querimònia, privilegi atorgat per Jaume II l’any 1313.

Els alumnes de l’Escola Alejandro Casona de Les visiten l’Archiu Generau d’Aran

El projecte està coordinat pel Centre de Recorsi Pedagogics dera Val d’Aran i compta amb la participació de tots els Centres Educatius de la Val d’Aran.