Els fons de la serradora Joan Riudor ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 30 de gener de 2020 va tenir lloc a l’Arxiu Municipal l’acte de donació del fons documental de la Serradora Joan Riudor Grífols, per part dels seus familiars. Aquest conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967.

Aquest fons pren especial rellevància perquè és un dels pocs testimonis de fons empresarials de les terres de Ponent que han estat dipositats en arxius per al seu estudi i conservació. Recordem que tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, on al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència. I, per això, pren rellevància l’ingrés de documentació d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.

Els fons privats són una via molt directa per donar a conèixer en primera persona la vida i les activitats dels ciutadans. Els documents creats en un context quotidià prenen una gran significació perquè permeten entendre, valorar i contextualitzar el perquè de les accions humanes.

Fruit d’un acte de generositat dels ciutadans aquestes donacions possibiliten ampliar el concepte d’Arxiu Municipal a Arxiu de la Ciutat.

Si conserveu documentació i la voleu posar a l’abast de la ciutadania us podeu posar en contacte amb l’Arxiu Municipal a través del correu arxiu@paeria.cat, indicant les seves característiques i les vostres dades de contacte.

Descobreix el Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols.

Comencen els treballs de descripció del fons documental exposat al ‘Petit Musèu dera Escòla’


Aquest equipament es troba situat al poble d’Arròs al costat de l’Archiu Generau d’Aran

El ‘Petit Musèu dera Escòla” és una iniciativa de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Arròs e Vila que vol donar a conèixer com era una escola rural en un poble de la Val d’Aran. El mobiliari, com els antics pupitres, els mapes, la pissarra i el material escolar que es mostren es va recuperar de l’antiga escola del poble de Vila abans del seu enderrocament. A l’antic municipi d’Arròs i Vila hi havia dues escoles. La primera es trobava situada a la Casa deth Senhor d’Arròs, actual seu de l’Archiu Generau d’Aran, i la segona en un edifici del poble de Vila. La primera va funcionar fins al curs escolar 1974-1975 i la segona fins al 1966-1967. A partir d’aquest moment els alumnes van anar a estudiar a Vielha.

“Petit Musèu dera Escòla”

Aquests dies, dins el programa “Foment de la incorporació de persones majors de 45 anys al mercat de treball” i a través del Conselh Generau d’Aran, ha començat a treballar una persona a l’Arxiu, que realitzarà els treballs de descripció del fons documental exposat en aquest equipament museístic.

Material educatiu de les Escoles d’Arròs i de Vila

El fons es format per material educatiu i treballs dels alumnes que corresponen als anys de funcionament de dites escoles. Així mateix, compte amb llibres i revistes, tots vinculats al món de l’ensenyament.

Archiu Generau d’Aran

Descobreixen dos documents originals inèdits del segle IX del monestir de Gerri de la Sal


Aquests darrers dies diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de la troballa de dos pergamins del segle IX de Gerri de la Sal. A continuació us reproduim el que ha publicat el diari lleidatà “La Manyana”:

El professor Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la investigadora predoctoral de la UAB Tània Alaix, han estat els encarregats de recopilar els documents en llatí del segle IX o anteriors i, com a característica important, originals. Durant aquesta feina en la que s’han recopilat els 100 documents més antics de Catalunya per ser inclosos en els volums 112 i 113 dels 118 que tenen les Chartae Latinae Antiquiores s’han descobert dos pergamins fins ara inèdits procedents del monestir de Gerri de la Sal. Els dos documents s’han inclòs a l’addenda d’aquesta publicació que recopila els textos europeus més antics.

Aquests dos pergamins, que corresponen a dues compravendes, una datada el 23 de març de l’any 845 i l’altra el 30 de setembre de 848, i han estat localitzats en una casa particular del poble de Senterada, al Pallars Jussà. Els seus propietaris Mireia Font i Jesús Sànchez, de Casa Leonardo, tenien els pergamins per herència juntament amb altres documents no tant antics, van decidir dipositar el seu fons particular a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà per poder fer-lo accessible a tots els interessats. Tant Alturo, nascut al Pont de Suert, com Alaix tenen molta vinculació amb el Pirineu de Lleida i asseguren que la descoberta els ha fet “una especial il·lusió”.

Jesús Alturo destaca la sensibilitat d’aquesta família en dipositar els documents en un arxiu per a que puguin estar a l’abast de la comunitat educativa i dels investigadors.

El catedràtic del Pont de Suert i responsable de la publicació explica que “No és rar que en col·leccions privades del nostre país hom pugui descobrir encara documents, còdexs i incunables de gran valor cultural, sencers o en estat fragmentari. Però, certament, és la primera vegada que s’ha recuperat dos diplomes tan antics, del segle IX, i originals”.

EL DOCUMENT MÉS ANTIC

Entre els 100 documents que s’han aportat a la col·lecció, destaca el document escrit original més antic de Catalunya que data del 15 d’octubre de l’any 815 i està dipositat a l’Arxiu Capitular d’Urgell a la Seu d’Urgell.

ALTRES DOCUMENTS

La recerca també ha permès identificar un document corresponent a un judici presidit a Girona pel comte Guifré el Pelós l’any 898, del qual es coneixia l’existència però no la seva ubicació.

Altre document singular de l’obra és una carta que l’emperador Carles II, anomenat el Calb, adreçà el 877 als barcelonins amb un afegit textual, segurament escrit per ell mateix, que constitueix la carta més antiga coneguda d’un sobirà franc.

Tots els documents estudiats són escrits en pergamí. Però n’hi ha dos de gran format, que es van escriure en papir: la butlla del papa Formós, de l’any 892 (162×32 cm) i la del papa Romà, del 897 (163×45 cm). A tall de curiositat, destaca un contracte de compravenda escrit per un sacerdot, anomenat Ibirol (894), amb molts errors ortogràfics, particularment inversions de lletres, el que fa pensar als investigadors que el prevere devia ser dislèctic.

Entre els escrivans més destacats es troba el canonge Adanagell, secretari del primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic, coneixedor de diverses modalitats d’escriptures i d’alfabets, que es pot considerar l’home més culte de Vic de final del segle IX.

PROTOCATALÀ

“Tots els textos són escrits en llatí medieval, en un moment en què el llatí no s’aprenia en l’àmbit familiar, sinó a l’escola, perquè la llengua quotidiana era ja el protocatalà, una llengua romànica que està en la base del llatí escrit en aquesta època i que, de vegades, per insuficient preparació de qui escrivia o per voluntat de fer·se més entenedor, aflorava a la superfície textual ni que fos en formes més o menys llatinitzades”, indiquen Jesús Alturo i Tània Alaix.

“El primer balbuceig de la nostra llengua apareix ja escrit, ni que sigui de forma imperfecta i vacil·lant, en aquests diplomes”, continuen, “tot i que el llatí fou emprat sempre de forma preferent en la documentació jurídica de Catalunya fins al segle XVIII, en altres territoris, com Castella, ja des del segle XIII es preferia la llengua vernacla”.

Els investigadors destaquen també la gran riquesa documental de Catalunya en aquest període, tant en volum com en tipologia. Apunten que sols del segle X, període no recollit en l’obra actual, Catalunya disposa de més de 7.000 documents i que “avui per avui, l’únic poble d’Europa que compta per a l’Alta Edat Mitjana amb un diplomatari és el de Polinyà del Vallès, publicat per la UAB l’any 1985”.

L’article, més llarg i escrit per en Sergi Martí, l’hem extret del diari  “La Manyana” publicat el 7 de desembre de 2019. Les notícies del canal 3/24 també se’n fan ressò: Pergamins mil·lenaris

 

Finalitzen els treballs de descripció de les col·leccions de postals de Javier Hospital i de Mossèn Xavier Esplandiu


En total s’han descrit més de 500 postals de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Subirà i Pallars Jussà

L’1 d’agost de 2003, ingressa a l’Arxiu el fons de Javier Hospital de Vielha. Aquest és format per una gran quantitat de postals de tota mena, col·leccionades pel Sr. Hospital al llarg de la seva vida. El primer treball de descripció s’ha centrat en totes aquelles imatges corresponents a la Val d’Aran. En total s’han descrit 372 postals, totes elles en color. Les postals van ser editades per  “Escudo de Oro”, “Ediciones Sicilia” i “Kolorham” de Barcelona i per “Ediciones Arribas” de Saragossa. Els propers treballs es centraran en la descripció de comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Ripollès, la Cerdanya i el Berguedà, així com d’Aragó, Andorra i França.

 

Bestiar en Pla de Beret. Col·lecció Javier Hospital

La col·lecció de Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà (1938-2019) ingressa a l’Arxiu el 4 d’abril de 2017. El fons és format per quinze àlbums que contenen més de vuit-centes imatges. Les fotografies corresponen a diversos moments del treball de mossèn Esplandiu a les rectories araneses de Vielha i Bossòst. La col·lecció de postals recull imatges de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà. Aquestes postals van ser editades per l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur i per “Escudo de Oro” i “Kolorham” de Barcelona. També es conserven edicions de la casa francesa “Labouche Frères” de Toulouse. Els primers treballs de descripció s’han centrat en 227 postals, 164 en b/n i 63 en color.

Església de Sant Andreu de Casau. Col·lecció Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà

Els treballs de digitalització de les dues col·leccions, en total 599 imatges, s’han realitzat en el mateix Arxiu.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Archiu Generau d’Aran

Exposició ‘Descobrint alguns pobles de la Segarra’


Mostra documental “Descobrint alguns pobles de la Segarra”. ( Del 8 de novembre al 17 de gener)

Aquest any Cervera és la capital de la cultura catalana. A l’Arxiu Comarcal s’ha organitzat un conjunt de mostres documentals per donar a conèixer l’espai i apropar a la ciutadania al patrimoni documental, amb el nom “Apropa’t a l’Arxiu. La història al teu abast!”.

Per a finalitzar aquest conjunt de mostres documentals es farà una mostra dedicada als municipis de la comarca que tenen dipositats els seus fons a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Així doncs, es podran veure documents tan diversos com: padrons d’habitants, llibres d’amillarament, llibres d’actes i altra documentació municipal; així com col·leccions de goigs, fotografies, cartells o llibres de fons parroquials i d’entitats.

Animem a tots els segarrencs i segarrenques a fer un cop d’ull del que es pot trobar a l’Arxiu.

Informació extreta de la web de la XAC

Llibres d’aquesta setmana: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció i Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019)


El dimecres 20 a la Universitat de Lleida, Sala Victor Siurana, i el dijous 21 a la llibreria Caselles es presenten dos llibres que no haurien estat possible sense una feina de recerca als arxius i una voluntat de divulgació de la Universitat i de la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Per això creiem que el nostre bloc és un bon lloc per fer difusió de la seva publicació i la seva presentació

Presentació del llibre de Carles Rizos Jiménez: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció. Lleida: Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida

Data dimecres 20 de novembre de 2019 a la Sala Victor Siurana de la Universitat de Lleida, a les 19h

Participaran el Dr. Matías López, catedràtic de Llatí de la Universitat de Lleida, Maria Ángeles Calero, directora del Departament de Filologia Clàsica, Francesa i Hispànica i l’autor

Sinopsis:

Obra centrada tant en la biografia com en la producció poètica d’un jesuïta lleidatà que va patir l’exili imposat pel rei Carles III. Una primera versió d’aquesta recerca va guanyar el premi Eduard Valentí d’Estudis Clàssics (4a edició, any 2015) que atorga la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Amb aquesta publicació es commemora el 2n centenari del traspàs d’aquest jesuïta lleidatà oblidat.

Presentació del llibre de Quintí Casals Bergés: Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2019.
Data dijous 21 de novembre de 2019 a la Llibreria Caselles, a les 19h

Conduirà l’acte Anna Sáez i presentaran el llibre Manuel Lladonosa, catedràtic d’Història Contemporània de la UdL, Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB i l’autor.

Sinòpsis:
El llibre ens condueix, a partir d’un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l’anàlisi dels orígens de l’actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d’una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l’estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d’hora, es materialitzarà. L’autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania).