Finalitzat l’inventari i la digitalització del Fons Jové Calvera


L’any 2015 l’Institut d’Estudis Ilerdencs va incorporar el fons fotogràfic de Josep Jové Calvera al seu arxiu fotogràfic. Des de llavors fins ara s’ha treballat de manera continuada en la descripció de les imatges alhora que s’han digitalitzat tots els rodets i s’han instal·lat els negatius en sobres i caixes de conservació.

Actualment es poden consultar totes les imatges en una base de dades a les dependències de l’arxiu fotogràfic de La Caparrella i està previst que les fotografies s’incorporin al repositori digital de la institució en els propers mesos.

De professió comptable, Josep Jové Calvera va dedicar molt temps a la seva gran passió: l’art de la fotografia. Fou membre fundador del Centre Excursionista de Lleida, del cercle de Belles Arts i de la Societat fotogràfica de Lleida.  Per això, en les 10446 imatges digitalitzades trobem moltes fotografies de muntanya i excursionisme així com també viatges arreu del món i vistes de Lleida ciutat. Cal destacar la seva faceta com a retratista encara que en totes les seves fotografies es percep la visió artística amb que Josep Jové Calvera tractava la fotografia. Són imatges de gran qualitat, la majoria fetes amb rotlles de negatius 6×6 i amb uns enquadraments molt pensats.

En aquest sentit, val a dir, també, que s’ha inventariat la part del fons en paper que va donar la família. Són 126 àlbums amb un total de 4769 positius.  La importància d’aquest positius rau en que són el resultat final de l’obra de l’autor, amb l’enquadrament exacte que ell volia per tal d’aconseguir l’efecte desitjat en l’observador del seu treball.

Anuncis

L’Arxiu del Monestir de les Avellanes col·labora en la publicació de les ponències de les VI Jornades d’Història de l’Església i la religiositat


L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ha promogut la publicació de les ponències de les VI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat), que van tenir lloc el 29 i 30 de juny de 2015, i que tractaven el tema de les creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia.

El llibre es títula de la mateixa manera “Creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia”. Editat per la Dra. Karen Stöber (UdL), qui és també la directora científica de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Tal i com diu la professora Stöber al pròleg “Als últims anys s’ha produït un gran augment en les publicacions sobre el tema de les heretgies medievals, els seus orígens i expansions, i les raons de la seva popularitat (o no). El present llibre pretén representar una contribució a la recerca actual i recent sobre l’ortodòxia i l’heretgia – en el sentit més ampli – dins de l’església cristiana medieval. El llibre conté set capítols que tracten diversos aspectes de l’ortodòxia i l’heretgia medievals, des de diferets punts de vista, i que representen elements de recerca nova i recent. Els diferents capítols han estat sotmesos a un rigorós procés d’avaluació anònima per part d’experts d’història i història de l’art, i han estat revisats seguint les recomanacions exigides pels assessors.

La publicació, única en la seva matèria, està dins de la col·lecció “Verum et Pulchrum Medium Aevum” i editada per Pagès Editors i promoguda per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes i la Universitat de Lleida.

El llibre el trobareu a la venda a la Botiga del Monestir de les Avellanes o contactant al 973 43 80 06 o avellanes@maristes.org. El preu de venda al monestir és de 16 € (iva inclòs) i tots els beneficis aniran destinats a l’organització de noves Jornades d’Història de l’Església i la religiositat.

Avui tenim convidats. Visites guiades als arxius


Encara que sembli un recurs poc innovador, rebre visites als arxius és una de les activitats més gratificants perquè ens permet mostrar allò que fem, on i com ho fem i, el que és més important, per a que pot servir. Les visites ens obliguen a endreçar i a repassar aquelles coses que, per no ser prioritàries, es quedarien relegades en el quefer arxivístic diari. També ens ajuden a refer el nostre discurs sobre la institució i sobre allò què es fa a la institució, millorant-lo cada cop que donem la benvinguda, adaptant-lo a l’edat i els interessos dels nostres convidats.

Visita d’alumnes de l’Institut Municipal d’Ocupació de Lleida a l’Arxiu Històric. 2013

El programa de visites als arxius és també una forma fàcil i explícita de exercir la transparència. Tot es pot veure, tot es pot explicar i qualsevol pregunta cabal potser contestada. Així, els arxius obren les seves portes i les mantenen obertes, perquè aquells que ens visiten surtin, o haurien de sortir, amb la idea que tota aquella documentació que es guarda en els dipòsits pels quals acaben de passar, i que es tracten en les sales de treball és per a ells. És cert que hi ha restriccions legals a l’accés, però en general volen protegir un dret prioritari com és el de la protecció de les dades personals o la intimitat de les persones, entre altres, i aquesta protecció també ens beneficia a tots.

Les visites escolars són de les que més s’han potenciat en els últims anys, per allò que més val ensenyar-los de petits, però també altres col·lectius volen visitar les instal·lacions, jubilats, associacions i entitats de diferent caire, funcionaris de diferents administracions o grups de ciutadans que s’apleguen a aquelles que programem des dels arxius.

Visita de l’Institut Castell de Gardeny a l’Arxiu Històric de Lleida 2018

Les hem de potenciar i promocionar des de tots els tipus d’arxius; s’han de dissenyar, no com una visita guiada a un museu, sinó com una ruta per l’interior d’una fàbrica, un laboratori, un taller. Cal que els nostres convidats entenguin els processos principals i els objectius que es pretenen aconseguir amb el treball dels tècnics. Es fa necessari, doncs complementar-la amb material pedagògic, explicatiu i/o de simple entreteniment. Al final cal ensenyar els productes dels que estem més orgullosos, és clar, aquells que sabem que provocaran més admiració, però sense deixar passar l’ocasió de destacar que el tresor està en el conjunt i la utilitat en l’accés.

Visita alumnes del Grau d’Història de la Universitat de Lleida a l’Arxiu Històric. 2018

Arxiu Històric de Lleida 

Els divendres de febrer, ‘Explica’m una història’


‘Explica’m una història’ és el títol del cicle de xerrades sobre història de la Cerdanya del qual es celebra la IV edició

1 de febrer, 20 h.

La Vila i la Terra: conflictes entre Puigcerdà i els pobles de Cerdanya al segle XVI. Lluís Obiols, historiador i arxiver.

8 de febrer, 20 h.

1939-2019. La Guerra Civil a Cerdanya 80 anys després. Marc Bernadas, historiador. Inauguració de l’exposició de fotografies ‘La Retirada’ de Frédérique Berlic.

15 de febrer, 20h.

El patrimoni sonor de la Cerdanya: les nostres campanes. Daniel Vilarrubias, historiador de l’art i campanòleg.

‘Explica’m una història’ s’organitze conjuntament el Grup de Recerca de Cerdanya, el Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Totes les xerrades es celebraran a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Pla de formació 2019 de l’AAC- GD


Ja podeu consultar a l’espai Formació continuada de la pàgina web de l’Associació d’Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya el Pla de Formació 2019 que us proposa la vocalia de formació de dita entitat. Les inscripcions per als cursos corresponents al primer quadrimestre (gener – maig) ja són obertes:

Curs 01/2019 Blockchain i arxius, amb un a birra
Curs 02/2019 Gestió fotogràfica en arxius no especialistes
Curs 03/2019 Arxiu Electrònic Únic
Curs 04/2019 Drets Humans i arxius
Curs 05/2019 Som transparents? Com auditar la transparència municipal a
partir de la gestió documental

Continuant amb els canvis iniciats l’any passat a l’estructura de la formació de l’AAC-GD, els cursos estan estructurats en 5 grans àrees de coneixement: àrea de formació bàsica, àrea jurídica, àrea de gestió organitzativa, àrea d’iniciació a arxivística, i àrea de recerca.

En el disseny de la formació d’enguany s’ha tingut en compte les valoracions fetes pels alumnes que van participar als cursos del 2018. Podeu llegir-ne el balanç general a l’article  de LaDada Avaluem-nos: Formació 2018

Cal remarcar també que atès l’èxit dels cursos virtuals del 2018, enguany el 50% dels cursos són en línia amb les eines  de l’Aula virtual de Moodle i del sistema WebEx en streaming.

 

Informació extreta de la pàgina web de l’Associació d’Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya 

Beques de residència FABER sobre arxius i governança de la informació (Olot, del 20 al 30 d’abril de 2019)


L’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i FABER, residència d’arts, ciències i humanitats, proposen a tota la comunitat arxivística i altres professionals que hi estiguin vinculats a una estada a la residència FABER entre el 20 i el 30 d’abril de 2019, just abans del XVII Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya.

La residència o estada temàtica porta el títol “Arxius i governança de la informació” té per objectiu treballar sobre els aspectes més innovadors del nostre àmbit professional com per exemple la implicació de la gestió documental amb la transparència dels governs, la nova presencialitat als arxius públics, la gestió de dades massives i la seva qualitat, les implicacions del blockchain amb l’autenticitat documental, etc.

Una de les línies de debat serà el paper dels arxius en la nostra societat, com un element d’interacció i de relació amb el coneixement però també com a forma de relació entre l’administració i una ciutadania que vol ser responsable de la informació que genera.

Poden presentar candidatura a les beques de residència FABER tots els professionals que tinguin projectes o treballs de recerca relacionats amb aquestes temàtiques.

Tota la informació sobre les beques de residència la trobareu a la pàgina de la FABER, residència d’arts, ciències i humanitats.

Notícia publicada inicialment en el web de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.