Category Archives: Història

Cometrem el mateix error?


Les i els professionals de l’arxivística estem en un moment en el que ens movem entre les possibilitats que donen els avenços tecnològics per la gestió de la documentació i el dret a l’accés i la legislació que limita aquest dret casi al mateix ritme. Deixar únicament en mans de juristes la decisió de dret a l’accés de la documentació pública ha estat una forma que els governs i les administracions han trobat per a que tot allò que mai no han estat disposat a deixar consultar a la ciutadania continuï de la mateixa manera, tanmateix ja no es pot atribuir a l’arbitrarietat dels estaments administratius i governamentals. No, ara en resolucions fonamentades en alguna legislació, pocs cops tota la que es podria portar a col·lació, que tenen poc en compte el context de la sol·licitud (investigació en curs, món acadèmic i científic, difusió de coneixement, restitució de la memòria), limiten l’accés total o parcial a documentació a la que tota la vida s’havia tingut accés. Ho fan interpretant la normativa que segons els o les juristes, com eclesiàstics medievals, són els únics amb la capacitat per fer-ho.

Així, com abans ho van fer els informàtics, els juristes ens fan callar amb un llenguatge críptic de circumloquis, protegint el dret a l’honor de persones mortes o la dignitat d’uns hereus possibles que en tot cas és aquell que vol accedir el que ha de demostrar de forma fefaent que ho estan. Com als anys 80-90 els informàtics es van fer amb un camp professional on els coneixements i competències estaven en les nostres mans, ara ho fan els juristes. Els uns i els altres ens releguen, aleshores i ara (amb algunes excepcions), a purs magatzemistes o en el millor dels casos curadors de museus documentals. Mentre, les i els arxivers fan cursos, màsters i postgraus per actualitzar uns coneixements que mai no podran ser complets, perquè està clar que una persona no pot abastar-ho tot i les organitzacions per a les que treballem no crearan una plantilla suficient on es recullin totes les especialitats necessàries, cada dia més, per poder conèixer tot de tot el que es gestiona en un arxiu.

En els dos casos n’hem volgut estar a l’alçada. Oberts a col·laborar, hem prestat atenció als requeriments que ens arribaven des d’elles, però tret de comptades ocasions el retorn no ha estat de la mateixa intensitat i finalment ens hem trobat, en el millor dels casos, asseguts en una sala on era evident que la nostra opinió no comptava i els nostres coneixements no eren requerits.

Som així. Ens il·lusionem amb tot allò que creiem que pot potenciar la gestió documental, de la informació i sobretot de l’accés, que la majoria de la professió entén que per norma ha de ser lliure. Ara hem trobat una altre d’aquestes il·lusions. Em refereixo a tot allò, tecnologic o ontològic, que ens permetrà obrir dades i posar-les a disposició per a la utilització i reutilització. Perquè som uns fervents creients de la “religió”de la transparència, com ho vam ser abans (encara ho som) de la informatització, d’Internet i de tenir normes clares i fàcilment interpretables. Però el problema és el mateix amb el que ja ens vam topar anteriorment, no tenim la capacitat tècnica, pressupostària ni el personal per tirar-lo endavant i aplaudim qualsevol iniciativa més o menys privada que ho permeti fer.

Cal obrir dades, govern obert, administració oberta, només així aconseguirem que la transparència real cali en la cultura burocràtica de les organitzacions en les que treballem. Però què passa quan un cop més això es basa en projectes privats i limitats? Projectes que poden tenir un origen més o menys generós, però que finalment acabaran buscant un benefici directe o indirecte? Durant més de 30 anys, més de 150 investigadors i investigadores de tot Catalunya han estat buidant les dades que permetran valorar el cost humà de la guerra civil, un projecte que ha impulsat i finançat el Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Ara s’està finalitzant l’etapa de buidat i començaria la d’explotació de les dades i és en aquest moment que un d’aquests projectes que ens ha enlluernat, el de Concha Catalan, surt a la llum i la seva impulsora exigeix la migració de totes les dades invocant la llei de transparència per a prosseguir amb el seu projecte que, com ja hem pogut anar comprovant d’altres territoris, ja té uns primers resultats en forma d’articles signats per ella com a bona periodista de dades que és. Y ens tornem a equivocar!

Nosaltres hauríem de ser les primeres persones d’enfrontar-nos a la utilització per a fins espuris de la feina d’uns altres, i més quan aquests altres són investigadors i investigadores que sabem que han utilitzat les seves vacances i els seus diners en molts casos, per a poder-lo portar a terme. Ara que tot està apunt per a recollir els fruits, és a dir, per a poder tractar i utilitzar les dades recollides, ve una altra persona i amb les mans netes i descansada s’endú el mèrit, l’ovació i el producte acabat. D’aquesta forma es posarà punt i final a moltes tesis doctorals que estan en elaboració, perquè quina aportació científica es pot fer quan ja no hi ha novetat?

Però les dades hi seran igual i es podran treballar igual, però seran accessibles per a més gent. Aquesta és una de les consideracions que s’han fet de forma més repetida. Pensem una mica, la feina del buidar dades als arxius, encara és una tasca feixuga i per tant poc apetible. Si això tira endavant, i sembla que ho farà amb el nostre beneplàcit, els investigadors esperaran des de casa a poder consultar les dades, no els documents escanejats, sinó les dades separades i preparades per poder-les explotar i amb les nostres migrades plantilles aquest servei no el podrem oferir i la senyora Catalán no vindrà a l’arxiu de forma física o virtual a buidar-les, però sí exigirà i com ella altres que les dades estiguin disposades per a l’explotació i nosaltres tornarem a estar relegat, un cop més, a mers emmagatzemistes o en el millor dels casos gestors de museus de documents.

Maria Jesús Llavero

Arxivera de l’Arxiu Històric de Lleida

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, atenció als usuaris, Consultes, Difusió, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Opinió, Recerca

Presentació de les actes de les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”


La publicació conté la conferència inaugural i els 20 treballs presentats

Els dies 4, 5 i 6 de novembre de 2016, van tenir lloc a Salardú les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”. Aquestes jornades commemoraven el 400 aniversari de la redacció d’aquest document que actualitza i recopila l’administració aranesa.

Còpia de Portada

En total es varen presentar 20 comunicacions sobre diversos estudis d’alimentació, arqueologia, arquitectura, economia,  genealogia, història, història de l’art, poesia, sanitat i sigil.lografia, relacionats amb l’època de la redacció de les Ordinacions.

Data: 1 desembre 2017

Horari: 19.00 h

Lloc de celebració: Conselh Generau d’Aran. Passeg dera Libertat, 16. Vielha e Mijaran

Entitats organitzadores: Conselh Generau d’Aran, Musèus dera Val d’Aran, Institut d’Estudis Ilerdencs i Archiu Generau d’Aran

Invitació a l’acte

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Archiu Generau d'Aran, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions, Recerca

Cinquenes Jornades El Segrià a Estudi


Per cinquè any el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià ens convoca per coneixer una mica més de la cultura i el patrimoni de la comarca del Segrià. Aquest any es celebrarà a Alcarràs continuant amb aquesta seu itinerant que respon a la voluntat de posar en valor tots i cada un dels pobles de la Comarca i com cada any es durà a terme el tercer dissabte de novembre, aquest any el 18. Tot i que tindrà que competir amb la I Jornada sobre historiografia local que es celebra el mateix dia a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, les Cinquenes Jornades del Segrià a estudi tenen l’interès del coneixement de proximitat aquell que fan les segrianenques sobre el seu territori i que ens ajuda a coneixer millor una comarca diversa i rica en medi natural i cultura, però que necessita que les persones que investiguen ho posin de manifest.

Les comunicacions presentades any rera any es publiquen a la revista Shikar que poc a poc s’està convertint en una publicació de referència tant per la qualitat dels estudis com per la cura que es posa en la seva edició. En poques setmanes podrem anunciar la presentació del número 4 que recull les comunicacions presentades a la Quartes Jornades que es van celebrar a Almenar ara fa un any.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Recerca, Tradició

I JORNADA SOBRE HISTORIOGRAFIA LOCAL


Aportacions sobre la II República

En el marc de la celebració del 75è aniversari de l’IEI i dels 25 anys de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, aquestes jornades es plantegem com l’exposició d’un estat de la qüestió de l’aportació feta a la historiografia general des de la recerca local i comarcal. Les publicacions resultants de les jornades, permetrien identificar què ens han aportat els estudis locals.

Cada edició de les jornades es centrarà en un període històric o temàtica concreta. La temàtica triada per a treballar en aquesta primera ocasió és la II República.

L’objecte d’estudi s’estructura en 9 apartats que s’encarreguen a historiadors/es especialistes en cada temàtica.

La jornada s’estructurarà en taules rodones on intervindran els ponents que han desenvolupat les temàtiques.

Es tancarà amb un epíleg final sobre possible línies d’investigació encara sense explorar.

Dissabte, 18 de novembre de 2017.

Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ( Plaça de la Catedral s/n Lleida)

Programa de les Jornades

Jornada18novembreIEI - programa copia

El mateix

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Memòria Històrica, Recerca

14es Trobades Culturals Pirinenques. “L’economia muntanyenca al Pirineu”.


El proper dissabte 28 d’octubre es celebraran a Santa Llocaia (Cerdanya), les 14es Trobades Culturals Pirinenques amb el títol “L’economia muntanyenca al Pirineu”.
800px-Sainte-Leocadie_-_Eglise_(1)
Entre altres, hi podreu escoltar algunes comunicacions presentades pels socis de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell Carles Gascón Chopo (Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent. Una instantània l’economia pirinenca de mitjan segle XII), Lluís Obiols Perearnau (Oficis a la Seu d’Urgell segons el cadastre de 1716), Marta Belmonte Castellanos (Les Carrosses de la Fira de Primavera de Tremp) i Jordi Pasques Canut (Aigües caldes: dels pelegrins a Font-Romeu als estiuejants de Barcelona (segles X a XX)).
Al migdia es presentarà el llibre que recull les ponències de les 13es Trobades Culturals Pirinenques, “Art i història al Pirineu”, que es van celebrar el 29 d’octubre de 2016 a Ceret (Vallespir). Les Trobades Culturals Pirinenques estan organitzades per l’Àmbit de Recerques del Berguedà, Amics de Besalú i el seu Comtat, l’Association pour la Protection du Patrimoine et de la Mémoire Collective de la vallée de Carol, el Casal del Conflent, el Centre Cultural Català del Vallespir, el Centre d’Estudis Aranesi, el Centre d’Estudis Ribagorçans, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències, que coordina l’activitat.
L’assistència a les sessions de comunicacions, previstes de 9:00 a 12:30 i de 14:30 a 19:00 és lliure i gratuïta.
data=HZh6UtHqtNMLJtp2XG_pKN827jOGREftgWoJPK3Zhz3V60gjP37nmq6xFTqKGF3YurSTa3a6p33048W3SIN1dzWXSiaZs-sFXj_MmML0FKnoY9CQ9eZW0ffxkInVTVcSeYpnFoAnImzqxjv6QCCLt7HQ2d8_3dy9Rnz7K6oXAA82TkwKTar0F
Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Recerca

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Archiu Generau d'Aran, Arqueologia, Cultura, Difusió, fons personals, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Entre tots conservem la memòria del nostre temps


Davant dels greus esdeveniments que hem viscut els darrers dies com a ciutadans i les greus conseqüències que aquests poden provocar en la nostra societat, no podem romandre de braços creuats i en la nostra condició d’arxivers creiem que és important que es conservi la memòria de tot el que s’està esdevenint.

fotografia cedida per Roger Aran

Com a professionals del món dels arxius oferim la nostra experiència i coneixements per recuperar tot aquell document, textual o gràfic generat o recollit pels ciutadans, associacions o entitats durant aquests dies, per poder garantir entre tots la preservació de la memòria perquè passi el que passi, puguem garantir el dret democràtic d’accés a una informació fiable i veraç, contribuint d’aquesta forma a la tan desitjada transparència administrativa i institucional. 
Us proposem que ens feu arribar tot aquell material gràfic enregistrat i/o rebut (vídeos, fotografies, cartelleria, manifests…) al següent correu electrònic gall1octubre2017@gmail.com o  gallsetembre2017@gmail.com indicant-nos les següents dades: El vostre nom, la població on es va realitzar la gravació o fotografia, la data de la captura.
Tot el material recollit serà dipositat a l’Arxiu Històric de Lleida per garantir la seva difusió i conservació per generacions futures. Al bloc del GALL donarem notícia de l’acte de dipòsit, el tractament que rebrà i de les seves condicions de consulta.

Aquesta crida es fa amb la voluntat de poder oferir una imatge global i transversal de tots els fets que estem vivint des de diferents vessants i punts de vista passant aquestes setmanes. 

fotografia cedida per Roger Aran

A banda, ja sabeu que si teniu material gràfic o textual que considereu important conservar us podeu posar en contacte amb el vostre arxiu de referència, l’Arxiu Municipal o l’Arxiu Comarcal més proper.
Per qualsevol dubte podeu contactar directament amb nosaltres a través del mateix correu electrònic indicat.
 
La conservació de la memòria és cosa de tots, ajuda’ns a que no sigui una memòria esbiaixada
GRUP ARXIVERS DE LLEIDA 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, Difusió, Digitalització, Donacions, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Patrimoni, Preservació