El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI (XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)

El 7 i 8 de juliol de 2022 arriben les XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). Després de 2 anys sense poder organitzar-les degut a la pandèmia, arribem a la onzena edició amb el tema “El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes 11es Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centrarà en els diferents tipus d’expansió monàstica des de l’edat mitjana fins a la modernitat. L’extensió dels ordes religiosos, primer al món cristià i llavors més enllà d’Europa, significava molt més que una expansió religiosa. Tenia a més a més un impacte en els àmbits culturals, econòmics o intel·lectuals. La presència dels religiosos i religioses era palpable en tot tipus de contactes, interaccions i intercanvis entre pobles a nivell internacional i interècnic.

A través de 10 conferències oferirem una mirada internacional i multidisciplinària a un tema complex i polifacètic. Per una banda s’analitzara l’expansióo del monacat al segle XII i endavant, en concret de monges i monjos del Cister, canonges regulars de Sant Agustí i premonstratesos. Per altra banda s’investigarà l’expansió cristiana més enllà d’Europa, cap al Nou món, amb especial focus en els esforços de conversió de la població nativa a partir de finals del s. XV. En aquest context es tractarà també el tema de les missions i les estratègies dels missioners, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa i en Nou Món.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

• 10 conferències i debats (vegeu el programa sencer)

Programa d’activitats de divulgació científica

• Visita guiada:
  • Sant Bartomeu de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folch de Cardona: un monestir nascut en un món en transformació. (8 de juny, 9:00 h., sortida des del monestir)
• IX Sopar Medieval “Més enllà de les taules medievals”
  • L’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)
• IX Concert nocturn
  • O meu destino, destino meu amb Carolina Blàvia

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/ca/jornades-dhistoria/xi-jornades-dhistoria/activitats-xi-jornades-dhistoria

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu també les ofertes d’allotjament! i gaudiu de l’estada a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes

Tríptic XI Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes from Monestir de les Avellanes

Una partitura del cant del “Miserere” del segle XIX participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu”

El document es podrà veure al Musèu dera Val d’Aran fins al 6 de març

En la Col·lecció Val d’Aran, dipòsit de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida es conserva una partitura del “Miserere” que podria ser de principis del segle XIX. Aquest document pot estar relacionat amb altres dos documents del fons. El primer és una fundació de misses i un “Miserere” cantat en l’altar de la Santa Creu de l’església de Sant Andreu de Salardú a favor de Francesc Moga Pont de Gessa l’any 1709. El segon és un verbal entre Francesc Mola, prevere de Bagergue i col·lector dels redits de l’ermita de Santa Maria de Montgarri, i Pablo Amiell, llaurador de Gessa. En aquest verbal es demana que Amiell pagui els diners que deu per una fundació de cant des de les festes de Pasqua de Resurrecció fins a Tots Sants feta per Miquel Amiell, avi de Pablo. El cant és un “Miserere” fundat en aquesta ermita de Montgarri per la casa dels Amiell. El document diu que aquesta composició és cantada per Joan Cuy de casa Geronia. La creació d’aquesta fundació és data en 1712.

La lletra del “Miserere” prové de la versió de la “Vulgata” llatina i del salm 51, escrit segons la tradició pel rei David en presència del profeta Natan. La partitura conservada a l’Arxiu és polifònica, concretament per a tres veus. En ella hi ha dues peces diferents. Una titulada “Miserere a tres voces” i la segona “Otro Miserere”. La música més coneguda d’aquest salm és la que va fer el músic Gregorio Allegri en el segle XVIII. Aquesta composició va ser creada per ser cantada a la Capella Sixtina durant les matines dels dimecres i divendres de Setmana Santa. El Vaticà va mantenir aquesta obra en secret durant cent trenta-dos anys. Sota pena d’excomunió, es va prohibir la còpia, execució o divulgació d’aquesta. Aquest secret i prohibició va acabar amb la visita que el jove de catorze anys, Wolfgang Amadeus Mozat, fa al Vaticà. Mozart la transcriu al paper de memòria després d’escoltar-la una única vegada.

La partitura participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu” organitzada pel Musèu dera Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 6 de març de 2022.

El document ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

El fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró ingressa a l’Archiu Generau d’Aran

El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre la Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés i el Conselh Generau d’Aran

El passat mes de novembre es va formalitzar la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró. El document ha estat signat per la Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés.

Els primers documents narren la història de la Casa Lansacanet de Begós. El 21 de maig de 1751, se celebren capítols matrimonials entre Gabriel, fill de Bartomeu Vergés i Anna Maria Pena d’Es Bòrdes, i Joana Maria, filla de Bernat Espich i Margalida Pena d’Arres. Joana és la viuda d’Andreu Sala dit de Lansacanet de Begós. A la mort de Joana, Gabriel es tornarà a casar per segona vegada amb Teresa Arró d’Es Bòrdes. El seu patrimoni l’heretarà una de les seves filles, Antònia. El seu matrimoni amb Andreu Sala Monge, el 19 de maig de 1805, provocarà el canvi del cognom de la família. Un altre, es produirà pel matrimoni d’una de les filles d’Antònia i Andreu, Maria, amb Josep Navarro. Diversos esdeveniments familiars, produïts a finals del segle XIX, portaran als descendents d’aquesta casa al poble d’Arró.

_{Venda d’una terra, nomenada la Cometa, propietat de Martí Monge d’Arró. 1786}

El fons conté una important Biblioteca familiar formada per trenta-cinc volums datats entre el segle XVIII i XIX. El llibre més antic conservat és un exemplar de 1744 del Diccionario Nuevo de las Lenguas Española y Francesa de Francisco Sobrino, Mestre de la Llengua Espanyola a la Cort de Brussel·les. Es vol destacar la col·lecció de deu llibres de medicina i entre ells, el Tractat de les malalties dels ulls per a la instrucció dels alumnes del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona escrit per Domingo Vidal en 1784.

Actualment s’estan fent treballs de descripció d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

L’Archiu Generau d’Aran custodia cinquanta fons patrimonials procedents dels pobles de Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres de Sus, Arres de Jos, Vilamòs, Arró, Es Bòrdes, Benós, Begós, Arròs, Vila, Vilac, Mont, Vielha, Betren, Escunhau, Garòs, Arties, Salardú, Unha, Tredòs e Bagergue.

Col·laboració de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i de Archiu Generau d’Aran en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez

L’Arxiu Comarcal de Cerdanya i Archiu Generau d’Aran han col·laborat en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez de Madrid amb dos articles sobre els arxius familiars i patrimonials de la Cerdanya i la Val d’Aran.

Aquesta publicació de la Casa de Velázquez culmina el programa Archifam “Arxius familiars a la península Ibèrica (finals del segle XIII – principis del XVII)”, que també integra els marges pirinencs i Portugal. El projecte té com a objectiu estudiar el fenomen de la construcció d’arxius, fabricats a partir de documents relacionats amb la història, els drets i la memòria de les famílies pertanyents a les elits aristocràtiques. Si les fonts ho permeten, també volem ampliar el nostre àmbit d’estudi als grups mercantils i a la pagesia. L’objectiu no seria tant reconstruir la història de les famílies a partir d’aquests arxius com rastrejar la seva creació, com posar en relleu els complexos vincles entre aquests arxius i les famílies que els originen, en el moment de la gènesi d’aquests fons i durant les dècades i segles que van seguir, per intentar determinar el paper que van jugar els arxius familiars en la construcció de la història, la identitat i la memòria d’aquestes famílies. El programa inscrit dins d’un dels eixos de recerca de l’Escola d’Estudis Superiors Hispànics i Ibèrics («Escrits, arxius, contes»), ha estat desenvolupat per l’Escola Superior d’Estudis Hispànics i Ibèrics (Casa de Velázquez, Madrid), l’equip Identitats, Territoris, Expressions, Mobilitats (ITEM EA 3002, Universitat de Pau et des Pays de l’Adour), i els grups de recerca «Societat, poder i cultura al País Basc (segles XIV i XV)», «Elits, xarxes, monarquia» (UPV-EHU, Vitòria), J.M. Lacarra (Universitat Pública de Navarra, Pamplona) i l’Institut d’Estudis dels Mitjans de Comunicació (IEM) i el Centre Històric d’Além Mar (CHAM) (Nova Universitat de Lisboa).

Coneix l’article “El archivo notarial de la Cerdanya como fuente històrica. Genealogía y estructures familiares”. Ereola Simon Lleixà. Arxiu Comarcal de Cerdanya

Coneix l’article “Los archivos familiars y patrimoniales de la Val d’Aran. Estudio de su tipología documental (siglos XVI-XVIII). Maria Pau Gómez Ferrer. Archiu Generau d’Aran

Coneix la publicació “Les Archives Familiales dans l’Occident Médiévale et Moderne. Trésor, Arsenal, Mémorial”. Casa de Velázquez. Madrid

17 juny 1991. 30 anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran

Una exposició virtual recorda amb imatges d’aquell dia històric

Aquest 17 de juny de 2021, se celebren els trenta anys del restabliment del Conselh Generau d’Aran. A l’Archiu Generau d’Aran es conserva l’àlbum de fotos d’aquell dia històric i l’exposició virtual vol reviure’l.

El 3 d’agost de 1990, es publicava en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1326 la Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, coneguda com a Llei d’Aran. Aquesta llei restablia el sistema institucional tradicional aranès, el Conselh Generau d’Aran i la figura del Síndic d’Aran, encarnat en els històrics terçons com a principals institucions de l’organització administrativa pròpia de la Val d’Aran. En restablir aquestes institucions es va fer un acte de reparació històrica. Cal recordar que el Conselh Generau dera Val d’Aran va ser suspès en 1834.

El 17 de juny de 1991, va ser el dia elegit. A l’església de Santa Maria de Mijaran, lloc simbòlic vinculat a les antigues institucions araneses, es va constituir la Mesa d’edat present a l’acte, donant compliment a l’article 14 de la Llei 16/1990. La Mesa era formada per Miquèu Almansa Calzado, conselhèr de més edat, i Rafael Sanmartí Alvarez, conselhèr de menys edat. Actuava com a secretari el conselhèr Francesc Medan Joanmartí. Una vegada comprovades les credencials presentades per tots els conselhèrs generaus, aquests van presentar jurament o prometença i van prendre possessió del seu càrrec.

L’elecció del Síndic d’Aran, òrgan del Conselh Generau d’Aran, es va celebrar a la seu de l’aleshores Conselh Comarcau dera Val d’Aran, situat a l’edifici Çò de Saforcada de Vielha. En el seu interior es va procedir a la votació per part dels conselhèrs generaus: Victor León Plana i Jaime Geli Noguero en representació del terçon de Pujòlo; Jesús Rodríguez Martínez i Rafael Sanmartí Alvarez en representació del terçon d’Arties e Garòs; José Calbetò Gimenez, Amparo Serrano Iglesias, Albert Solà Castel i Pepita Caubet Delseny en representació del terçon de Castièro; Santiago Vidal Ordóñez en representació del terçon de Marcatosa; Francisco Medan Juanmartí en representació del terçon de Lairissa i Pilar Busquets Medan, Emilio Medan Ané i Miquèu Almansa Calzado en representació del terçon de Quate Lòcs. Havent obtingut, Pilar Busquets Medan 7 vots, a la primera votació, que representen la majoria absoluta, la Mesa d’edat la proclama Síndic del Conselh Generau d’Aran.

Pilar Busquets Medan, ja com a Sindica d’Aran va pronunciar aquestes paraules: “Voi arregraïr era fidança qu’auetz depausat ena mia persona, en tot encoratjar-vos a prebotjar es condicions entà qu’era libertat e era egalitat der individu e des grops enes quaus aguesti s’intègren, siguen reaus e efectiues ena Val d’Aran, e entà qu’eth Conselh Generau pogue assumir es competències que li a de delegar o assignar era Generalitat de Catalonha cossent damb çò que prevé era Lei que restablís e actualise era organizacion administratiua pròpia d’Aran, en tot hèr un acte de reparacion istorica”.

El Conselh Generau d’Aran és la principal institució de govern de la Val d’Aran. El formen el Síndic, el Ple i la Comissió d’Auditors de Comptes.  El 13 de febrer de 2015, la cambra legislativa catalana aprova una nova Lei d’Aran, la Lei 1/2015, del 5 de febrer, deth regim especiau d’Aran. Amb aquesta aprovació s’articulava el legítim dret i la justa aspiració d’un ampli sector de la població aranesa, expressat a través dels seus representants polítics, d’assolir un major nivell d’autogovern, adoptants la composició, les competències i el funcionament del Conselh Generau d’Aran als nous reptes, necessitats i aspiracions de la societat aranesa contemporània. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinen la llei reguladora del règim especial i la resta de lleis aprovades pel Parlament i facultats que la llei li atribuís.

Coneix  l’exposició “17 junh 1991. 30 ans deth restabliment deth Conselh Generau d’Aran”

Archiu Generau d’Aran