Category Archives: Història

III CONGRÉS INTERNACIONAL D’HISTÒRIA DELS PIRINEUS 16, 17 i 18 de juny del 2017 La Seu d’Urgell-Andorra la Vella


SEGONA CIRCULAR

Aquesta segona circular avança el programa provisional, precisa els requisits i terminis de presentació de les comunicacions i de les inscripcions al Congrés.

Foto_Portada

PROGRAMA PROVISIONAL

 16 de juny. Església de la Immaculada del Seminari Diocesà 

La Seu d’Urgell

Lliurament de les acreditacions.

Acte inaugural (Vespre)

Presentació del Congrés

Parlaments

Conferència inaugural

Dra. María Jesús Peréx Agorreta, Degana de la Facultat de Geografia i Història de la UNED

17 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 1: Producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya.

Ponència: “El paper comercial dels Pirineus durant l’edat moderna”, a càrrec del Dr. Patrici Pojada, professor de la Universitat de Perpinyà i Director Adjunt del Centre de Recerques sobre Societats i Entorns Mediterranis.

Comunicacions

Bloc 2: Diversificació social de les comunitats pirinenques.

Ponència: “Els Pirineus i la Segona Guerra Mundial: aliats, jueus i nazis busquen refugi a l’Espanya franquista”, a càrrec del Dr. Josep Calvet Bellera, membre del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.

Comunicacions

Tarda

Bloc 3: Realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc.

Ponència: “El Bisbat d’Urgell, segles VI-VIII: en els orígens d’una diòcesi pirinenca”, a càrrec del Dr. Carles Gascón Chopo, professor del Centre Associat de la UNED-la Seu d’Urgell, Secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Comunicacions

Bloc 4: Assentament i hàbitat en un medi complex.

Ponència: “Espacios de montaña: poblamiento y recursos naturales en los Pirineos centrales aragoneses (ss. XI-XV)”, a càrrec del Dr. Juan Utrilla Utrilla, catedràtic del Departamento de Historia Medieval de la Universidad de Zaragoza.

Comunicacions

18 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 5: Expressió artística i cultural als Pirineus.

Ponència: “L’art rupestre paleolític dels Pirineus, art sense fronteres”, a càrrec del Dr. Sergio Ripoll López, Professor del Departament de Prehistòria de la UNED.

Comunicacions

Cloenda acadèmica del congrés

Tarda

Visita guiada al casc antic de la Seu d’Urgell

Inscripcions

El preu general d’inscripció és de 50 € fins  l’1 d’abril de 2017 i de 100 € a partir d’aquesta data i fins la finalització del termini  el 10 de juny de 2017. La inscripció dóna dret d’assistència a les ponències i comunicacions, pauses cafè, sopar a peu dret del 16 de juny, i la visita guiada al centre històric de la Seu d’Urgell del diumenge. La inscripció s’ha de formalitzar omplint i enviant la butlleta annexada en aquesta circular o bé a través del web del congrés, que en breu estarà en funcionament amb l’adreça 3rcongresdhistoriadelspirineus.ad.

Idiomes

Els  idiomes  del congrés són el català, castellà, francès, basc, occità  i aranès. Per raons de logística i traduccions es recomana la presentació de comunicacions en català, castellà i francès.

Presentació de comunicacions

Les persones interessades a presentar una comunicació al Congrés poden enviar la seva proposta, que inclourà el títol de la comunicació, l’autor, un resum d’una extensió entre 500 i 2.000 caràcters i de 3 a 5 paraules clau, així com el bloc en el qual s’inclou la proposta. El termini per presentar aquest resum és l’ 1 d’abril i cal enviar-lo a l’adreça de correu electrònic: info@seu-durgell.uned.es

Les propostes seran avaluades pel Comitè Científic, el qual comunicarà la seva acceptació als autors. El text complet de la comunicació haurà de tenir una extensió entre 20.000 i 25.000 caràcters i s’haurà d’entregar abans del dia 9 de juny. La presentació de comunicacions implica la inscripció al Congrés.

Informació extreta del web del Congrés

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Recerca

El text del Misteri de la Passió, conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, s’ha escenificat a la Parròquia de Santa Maria de Cervera


El text original del Misteri de la Passió és repartit en dos manuscrits dels quals no se’n coneix cap còpia. És un dels textos dramàtics catalans més antics, datat de l’any 1534 escrit per dos preveres cerverins, Pere Ponç i Baltasar Sança a partir de la inspiració de dos textos anteriors.

En l’estudi sobre el Misteri de la Passió, Agustí Duran i Sanpere descriu aquests manuscrits i els assenyala A i B. El manuscrit A és un quadern de 16 fulls de paper, amb un gran foli plegat verticalment de 39,79 x 14 cm; relligat modernament amb cobertes de pergamí. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús. Tot el manuscrit és d’una sola mà i correspon a l’any 1534 com indica a la capçalera. Al foli 1 verso hi ha la llista dels personatges que intervingueren en la representació de 1545.

0008-jpg_1102805168

manuscrit A. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús

El manuscrit B és un quadern format per dos plecs de paper, de cinquanta-cinc fulls, de 19,80 x 13,60 cm. La lletra és de la mateixa mà com l’altre manuscrit i conté diverses afegidures amb papers de totes mides. Relligat d’antic, té cobertes fetes d’un tros de pergamí amb part d’un document notarial del segle XIV. Molts fulls són inutilitzats voluntàriament per mitjà de doblecs o altres mals tractes. Aquest manuscrit conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins laCrucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant. Aquest manuscrit dóna el text de l’obra i el repartiment dels personatges. A la primera representació de 1534, mossèn Sança es reserva el paper d’Isaac, i mossèn Ponç, l’altre autor, el de Pilat. Els altres personatges del repartiment són: mossèn Romeu que interpreta el paper de la Verge; la muller de Pilat, que té un text i dramàtic parlament representada pel pintor de retaules Pere Alegret i Jesús que va ser representat per mossèn Muntaner.

0005-jpg_1181589939

Manuscrit B. Conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins la Crucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant

Segons els estudis de Ramon Miró sobre teatre medieval, el manuscrit B pertanyia a l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Cervera i fou editat per Agustí Duran i Sanpere el 1913. L’episodi de la Passió va ser inclòs per Josep M. Massot en una antologia de teatre medieval i del renaixement. El manuscrit havia estat en mans del mossèn Ignasi Arques i va ser trobat el 1913 per Agustí Duran. Ell mateix va proposar l’edició dels dos manuscrits conservats, però va ser la seva filla, Eulàlia Duran, qui edità finalment el text dels dos manuscrits amb l’estudi del seu pare fet i revisat, l’any 1984.

El projecte de recuperació va néixer del Patronat de la Passió de Cervera amb l’objectiu de reconstruir de manera fidel els orígens de les seves representacions. Els manuscrits es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Al mateix arxiu, dins el Fons Municipal de l’Ajuntament de Cervera, en un llibre d’àpoques comunes, hi ha uns albarans de l’any 1477 on es paga al botiguer cerverí Pere Verdera per diverses coses, entre elles, per ajudar a la representació de la Passió.

Uns quaranta actors, dirigits per Pep Oriol, han pujat per segona vegada als cadafals per interpretar la Passió de Crist més antiga de Catalunya tal i com es feia al segle XV i al mateix lloc que fa 500 anys. La representació s’ha desenvolupat sense l’ajuda de megafonia ni llum elèctrica. Per a la recreació històrica de la Passió Medieval, el text ha estat adaptat per Montserrat Pont, sempre mantenint el català antic i la mètrica original.

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Tradició

Curs ‘Documents de família’


Introducció als arxius patrimonials de Catalunya

patrimonial_2017-jpg_1984180725

Ja us podeu inscriure a aquest nou curs de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs per conèixer els orígens del fons patrimonials, la seva organització i la seva utilitat per a la recerca històrica. També es presentaran i analitzaran les diverses tipologies documentals d’aquests tipus de fons i el seu contingut com a base per a la recerca.

Professorat: Pere Gifre

Inscripcions del 15 al 28 de febrer de 2017

formulari_inscripcio_cursos_acur_2017

patrimonial_2017_def

Notícia extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, Cultura, Cursos, Difusió, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Lleida. Projecte Art i Ciutat


El passat dissabte 4 de febrer de 2017, al voltant d’una setantena de persones van participar en el projecte Art i Ciutat organitzat pels col·lectius Ateneu Popular de Ponent, Òmnium Cultural, Cercle de Belles ArtsArts de Ponent i Associació Amics de la Seu Vella.art-i-ciutat_1

L’acte va consistir en un recorregut guiat pel Palau de la Paeria que incloïa la visita al saló de Plens, a les restes arqueològiques i en especial a l’Arxiu Municipal. Els assistents van poder contemplar alguns dels documents més rellevants que es conserven a l’arxiu i conèixer  de més a prop la tasca que realitzem els arxivers no solament com a conservadors del patrimoni documental de la ciutat sinó també com  a gestors documentals, desenvolupant funcions bàsiques d’ organització de la documentació generada per la institució municipal a fi de garantir als ciutadans els drets d’accés i consulta documental.

art-i-ciutat_2

Vols descobrir l’Arxiu Municipal de Lleida?

 

Deixa un comentari

Filed under Arqueologia, Arxiu Municipal de Lleida, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, medieval, Patrimoni, Patrimoni documental català

Els primers trets de Francesc Boix, l’exposició d’un fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya


modificaciodatesfboix_1-1El 2013 una col·lecció de negatius va sortir per segon cop a subhasta, després de fracassar en l’intent que alguna institució o organització catalana les acollís. Va ser quan la Comissió de la Dignitat les va adquirir després d’aconseguir els diners de diferents aportacions i la col·laboració de la revista Sàpiens, l’Editorial Ara Llibres i l’Associació Fotoconnexió de defensa del patrimoni fotogràfic. Es van recuperar un total de 1.400 negatius que s’estudiaren en el sí de la Comissió i de Fotoconnexió que van fer la feina de contextualitzar, digitalitzar i descriure els negatius recavant l’ajut desinteressat d’una munió de professionals i estudiosos que van atorgar de forma inequívoca l’autoria a Francesc Boix. En aquesta tasca també van determinar la personalitat d’algunes de les persones que surten retratades a les fotografies recuperades.

Un cop feta tota aquesta tasca de documentació, descripció i digitalització la Comissió va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, signada el setembre de 2016; el fons va quedar registrat com Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058 i immediatament  van quedar a l’abast del públic a través d’Arxius en línia.

Francesc Boix és conegut com el fotògraf de Mauthausen, per ser l’autor de les famoses fotos d’aquest camp de concentració, fons que es troba en el Museu d’Història de Catalunya.

El fons és prou important com per a què s’hagin planificat diferents activitats per a la seva difusió començant per l’exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ que ha acollit l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 15 de desembre del 2016, comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco. L’exposició finalitzarà el 5 de febrer del 2017 i després viatjarà al Photomuseum de Zarautz. L’exposició s’ha complementat amb la projecció del documental ‘Les dos guerres del fotògraf Boix’ i una taula rodona a càrrec de Joan Sella, periodista de TVE i director del documental las dos guerras del fotógrafo Boix, Benito Bermejo, biògraf de Francesc Boix i autor dels llibres Francisco Boix: el fotógrafo de Mauthausen i El fotógrafo del horror; Josep Cruanyes, advocat i historiador, coordinador de la Comissió de la Dignitat; Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB i director de l’IEI de 2011 a 2015; Ramon Barnadas, fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i membre del grup de treball i investigació de Fotoconnexió; i Ricard Marco, moderador de la taula rodona; fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i president de Fotoconnexió.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-dos-guerras-del-fotografo-boix/2971747/

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Nacional de Catalunya, Difusió, Digitalització, Donacions, Exposicions, Fons patrimonials, Fotografia, Història, Patrimoni, Pel·lícules, Preservació, Preservació digital, Restauració

l’Arxiu Comarcal de la Segarra publica a Internet els manuscrits de Josep Corts, Josep Rius, Ramon Pinós i Josep Arques, que ja es poden consultar en línia


A l’Arxiu Comarcal de la Segarra estem treballant per tal de millorar la recerca a través del cercador “Arxius en Línia”, una eina que permet als usuaris consultar els documents de l’Arxiu des de casa facilitant l’accés a la documentació.

Aquesta col·lecció de manuscrits, que ha estat publicada a Internet, destaca perquè dóna a conèixer informació inèdita de la història de Cervera. En aquests llibres hi ha anotacions i descripcions de fets rellevants que han succeït al llarg de la història. Cada un d’ells correspon a un determinat període històric.

rius-jpg_1893990144

 

 

Josep Corts va néixer a Cervera l’any 1667. A la guerra de Successió va ser partidari de Felip V, motiu pel qual va ser processat i condemnat a deu mesos de presó i al desterrament per deu anys. Amb el triomf filipista va obtenir el títol de regidor perpetu de la ciutat i capità general d’infanteria del “Regimento de Naturales” de Cervera. Corts intervingué activament en la creació de la Universitat. Va voler deixar un testimoni ben viu dels successos viscuts i per tal de donar a conèixer la història de Cervera va escriure primer Resumpta historial de la ciutat de Cervera en lo Principat de Catalunya. Posteriorment, Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723) obra continuada per ell mateix fins el 1740, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió: els diversos càrrecs municipals que exercí li van permetre d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries. A més, va completar el segon volum del Llibre Verd del Racional i va traduir alguns llibres de l’italià al castellà.

Josep Rius va ser un frare franciscà, escriptor i catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Dels seus manuscrits destaquen: Nota de alguns apuntaments de las coses que se han tractat y consten en Ajuntament, com també les cartes y ordes a ell dirigides, resolucions que en dit Ajuntament de la present ciutat de Cervera se prengueren, començant dites notes al  1776 i la còpia de las Reales Ordenanzas de Almotacería de la ciudad de Cervera.

Ramon Pinós Vilalta nascut a Cervera l’any 1853 va ser sacerdot i es va encarregar de reunir la documentació municipal, l’arxiu parroquial i els documents que es conservaven a l’església de Sant Agustí. La seva tasca va facilitar l’accés i l’estudi a autors coetanis. Mossèn Ramon Pinós, a les seves velleses, tal com havia explicat Duran i Sanpere, s’havia convertit en un apassionat de la història. Com que l’Arxiu Municipal estava instal·lat en un indret inhòspit de la casa de la Ciutat, ell s’enduia els llibres a casa, i allà, a l’escalforeta de la camilla, els anava copiant o resumint. A partir d’aquests resums i transcripcions va escriure els Manuscrits històrics i Notes i curiositats.

Per últim, hi ha els manuscrits de Josep Arques. Va ser capellà de Sant Cristòfol i del Sant Hospital. Era un sacerdot que va saber crear activitats prou atractives com per aglutinar al seu voltant la gent jove de Cervera. Era tal l’afecte que els cerverins li tenien que, en temps de guerra, se li va concedir, per part del govern d’esquerres del municipi, que pogués continuar atenent l’Hospital. Va ser l’historiador de les petites coses de Cervera, d’aquelles que haurien pogut caure en l’oblit. Va tenir una especial cura per informar-se de tota la història possible de la capella de Sant Cristòfol, per la qual sentia un interès molt especial, i, després de la Guerra Civil, va descriure una relació de les obres escultòriques i pictòriques desaparegudes dels diferents convents i esglésies de Cervera, dels oratoris de cases particulars, així com dels objectes que, d’una manera o altra van poder-se salvar.

 

Informació extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

L’Arxiu Municipal de Lleida restaura l’incunable Constitucions


La preservació del patrimoni documental és una de les funcions primordials dels arxius. En aquesta línia, us volem donar notícia de la restauració de l’incunable Constitucions que conservem a l’arxiu de la ciutat.image_large

Les Constitucions de Catalunya són un recull de normatives que conformen una constitució catalana partint dels Usatges de Barcelona. La primera compilació fou prescrita per Ferran d’Antequera, a suggeriment de les corts de Barcelona de 1413. I, més endavant, l’any 1493, durant les Corts de Barcelona, amb Ferran el Catòlic, en féu una nova recopilació.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva un incunable enquadernat en pergamí, datat el 1495, i amb unes mesures de 31×23,5×7,5 cm.

Abans de la intervenció, realitzada per l’empresa Restauració d’obra Gràfica Estudi B2 SL ,  el volum estava en un estat de conservació força acceptable, tenint en compte el pas del temps i l’ús que havia sofert amb els anys. La principal deterioració que presentava era la brutícia concentrada en les cantonades del tom, i les marques (greix) en la superfície dels fulls resultat del gest de passar les pàgines. A banda, per tot el llibre es localitzaven taques de tinta, cera, … així com desperfectes tipus plecs, arrugues, estrips,… resultants del propi ús.

La intervenció realitzada ha consistit en el desmuntatge del volum, neteja de les diferents parts, consolidació i reintegració de les parts més afectades i una nova enquadernació, per la qual es desestimà tornar a utilitzar el pergamí original pel mal estat que presentava, i ha estat substituït per un de nou seguint les mateixes pautes que l’original.

Aquesta i d’altres intervencions realitzades en documents que formen part del patrimoni documental de la ciutat, garanteixen la perdurabilitat de la nostra història col·lectiva deixada en herència a les properes generacions.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Municipal de Lleida, Arxius, documentació municipal, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Preservació, Restauració