De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, del Monestir de les Avellanes a Artà (Mallorca)


Els dies 13, 14 i 15 de setembre de 2018 l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes participa i col·labora en les I Jornades d’Història de Mallorca, que duuen per títol “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà” 

Els canonges regulars premonstratesos arribaren a Mallorca tot just després de la conquesta de 1229. El rei Jaume I donà a l’abadia de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de l’orde de Premontré, drets i terres a Artà. Els canonges hi fundaren el priorat de Santa Maria de Bellpuig, filial del Monestir de les Avellanes. Durant dos-cents anys, la petita comunitat artenca es mantingué amb no poques dificultats, fins que, el 1425, els premonstratesos permutaren Bellpuig d’Artà per la vila d’Os de Balaguer. La seva presència a Mallorca s’acabà en aquell moment, mentre que l’abadia de les Avellanes sobrevisquè fins a les desamortitzacions del segle XIX.

Aquestes Jornades tenen un vincle molt especial amb les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, ja que un dels seus coordinadors ha participat en l’organització de les últimes edicions, com a doctorant de la Universitat de Lleida.

Dins del programa de les Jornades s’hi ha afegit, l’acte institucional d’agermanament entre Os de Balaguer i Artà, precisament pel vincle històric a través dels dos monestirs. En l’acte, que serà el dissabte 15, es presentarà el projecte i s’iniciaran els tràmits d’agermanament entre ambdòs municipis, amb la presencia de l’alcaldessa d’Os de Balaguer, Estefania Rufac i del Batle d’Artà, Manuel Galan.

 

Anuncis

Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals (IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 9 i 10 de juliol de 2018 organitzem les IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Inspirat pels icònics monuments funeraris dels Comtes d’Urgell, que adornaven l’església del monestir de Bellpuig de les Avellanes fins la seva venda al Museu “The Cloisters” a Nova York a la primera meitat del s.XX, aquesta novena edició de les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes es centrarà en el tema de la mort i la vida eterna en el context monàstic medieval.

A través de 8 conferencies, impartides per especialistes de reconeixement internacional, es presentaran diverses aproximacions al tema de la mort i el més enllà, examinant també les actituds medievals cap a la mort, els rituals funeraris, i les preparacions per al Judici Final, des de diversos punts de vista, com són la història, l’art, la litúrgia, els textos i l’arqueologia.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades: la vida eterna i la mort a l’època medieval.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visite guiades:
    • El panteó dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes: materials i paraments. (9 de juny, 18:30 h.)
    • Els espais funeraris dels Comtes d’Urgell a la ciutat de Balaguer (10 de juny, 10:00 h)
  • VII Sopar Medieval “Els rituals funeraris a taula”
    • Recreació de l’àpat dels monjos del monestir de Santa Anna de Barcelona, el 10 de juliol de 1402, en motiu de la commemoració de la mort de fra Pere Umbau.
  • VII Concert nocturn al claustre romànic
    • Tempus fugit. Carpe Diem, a càrrec del Cor de Cambra Absis

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

Guia per a les persones que volen fer una recerca a l’arxiu per primer cop


Moltes persones tenim la història com afició, o en un moment concret de la nostra vida sentim la necessitat de recuperar la memòria d’un esdeveniment o d’una època concreta i com es va viure a la nostra comunitat, al nostre barri, al nostre poble… És aquell moment del ‘això és prou interessant, algú ho hauria d’escriure’ i tot seguit en un impuls decidim ‘això ho escriuré jo’.

També n’hi ha estudiants de batxiller o universitaris que un dia a classe el professor o la professora diu que cal fer un treball i que un dels llocs que cal anar és l’arxiu. Així a l’ample. Sense més explicació ni acompanyament. Ni tan sol concreten a quin arxiu.

En aquests moments ens venen dos imatges a la ment. La primera la d’un lloc fosc i casi prohibit, ple de papers vells i pergamins de difícil lectura, on un o una guardiana amb vestidures fosques i gruixudes ulleres vigila que ningú que no hagi demostrat la seva vàlua i saviesa pugui penetrar en aquell temple/cau dels secrets. La segona és una sala plena de pantalles tàctils i ordinadors que obeeixen a la veu i que esperen a que arribem amb el nostre tema per a amb uns quants moviments ràpids de dits i mans ens aparegui tota la informació i documents que d’allò que volem escriure existeix al mon. Ens imaginem, amb ulls meravellats, com apareixen documents amb informació que a nosaltres només ens caldrà tallar, copiar i pegar, per en un pis pas elaborar aquell treball que ens donarà la bona nota i, sobretot, l’admiració de tot aquell que el llegeixi.

Depenent de quina sigui la imatge que guanyi en el subconscient l’actitud serà diferent al fer la primera visita a l’arxiu, però el resultat serà molts semblant, la decepció de no trobar-ho tot a la primera i la sensació de què això d’investigar entre papers no és tan fàcil com sembla. És cert, no és fàcil, com casi cap activitat que comencem de nou. Per això cal preparar la visita a l’Arxiu, després d’unes consideracions prèvies:

– L’arxiu no és una biblioteca ni un museu. L’arxiu recull documents originals i únics que tenen un valor d’evidència per al reconeixement de drets i deures, i històric per a la guarda de la memòria dels actes i esdeveniments en relació a una comunitat. Aquests documents que tenen el seu principal valor pel context on i per a què es van crear, no s’organitzen ni per temes, ni geogràficament, ni alfabèticament, sinó pels organismes i entitats que els van crear o els van rebre (fons) i dins d’ells de forma cronològica.

– L’arxiu, sobretot si és públic, és un servei i té la seva raó de ser si hi ha usuaris, és a dir, persones que per gust o per necessitat van a consultar els documents que estan allà recollits.

– Hi ha una sèrie de restriccions legals a l’accés d’alguns documents, però això no és obstacle per a poder sol·licitar la seva consulta i rebre les explicacions adequades si no se’ns permet accedir.

Bé, ara ja podem preparar-nos:

  1. Ens cal saber a quin Arxiu hem d’anar.

Hi ha una àmplia tipologia d’arxius: municipals, comarcals, religiosos, d’empreses, personals… Uns són de les administracions públiques i altres d’institucions privades com empreses o l’església i ordres religioses. Podem fer una cerca per Internet, solen estar agrupats en pàgines webs on es pot consultar les seves dades generals (adreça, horari, telèfon, adreça electrònica…) i també les seves guies de fons que són la relació d’organismes i entitats que hi tenen dipositada documentació, també s’assenyalen les dates extremes, és a dir, quin és el document més antic i el més nou, això no vol dir que hi hagi documents de tots els anys de l’interval!

  1. Hi ha alguna cosa publicada sobre el tema?

Hem de fer una cerca a Internet i als catàlegs de les biblioteques i webs de publicacions locals, per saber si hi ha alguna cosa publicada sobre el tema del què nosaltres ens hem proposat fer la cerca. Potser no hi ha res del meu poble, del meu barri o d’aquell mestre, però hi ha d’altres pobles, barris o mestres i consultar aquests treballs ens ajudarà a concretar les preguntes que ens hem de fer i el més important, on es poden trobar les respostes. La majoria d’aquests treballs publicats recullen bibliografia i les fonts consultades, així que tindrem una pista dels arxius i dels fons que ens caldrà treballar.

  1. Cal conèixer el context històric

Per poder saber quina documentació podem consultar hem de tenir una idea de quins eren els organismes que en cada època podien generar documentació i quines eren les funcions i competències. Mai no hem de perdre de vista que les coses no sempre s’han fet com es fan ara i que la documentació respon al seu context històric.

  1. Fem una guia d’investigació

Amb tota la informació que hem recollit, elaborarem una guia en la que relacionarem els arxius als que creiem que hem d’anar a consultar i després de consultar els seus webs, anotarem quins són els fons i el tipus de documents (sèries) que ens interessa consultar i sobretot la cronologia.

Ja estem preparats per anar a l’Arxiu. La rebuda serà diferent en cada tipus d’arxiu, però en la majoria ens faran fer (o ens faran) una fitxa d’usuari o usuària i després segons les nostres notes demanarem l’inventari (relació de documents) del fons que hem triat i a partir d’aquesta eina podrem demanar allò que volem exactament. Hi ha arxius petits (municipals o eclesiàstics) que es demana directament a l’arxivera allò que vols, sempre segons les anotacions, i només queda esperar per començar a desentrellar els misteris dels documents.

No oblideu que qualsevol dubte us ho aclarirà el personal de l’arxiu que estan allà per ajudar-vos.

 

Maria Jesús Llavero

Arxiu Històric de Lleida

Presentació del llibre ‘Castells de la vall de la Vansa i Tuixent’


Avui dimarts 20 de març a les 19.30 h es presentarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (c/ Sant Ermengol, 71, la Seu d’Urgell), el llibre Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent d’Enric Bech, publicat per Edicions Salòria. L’estudi també serà presentat el pròxim dissabte 31 de març a les 18 h a Sorribes.

La presentació a l’Arxiu comptarà amb la participació de Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’Enric Bech, autor de l’estudi, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria.

Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent és un estudi sobre les fortificacions d’aquesta vall centrat en tres grans eixos: la construcció de les primeres fortificacions, el paper que van desenvolupar en els conflictes feudals de l’edat mitjana i la importància del procés de feudalització en la gènesi d’aquestes construccions. Per què hi havia tants castells, en època medieval, a la vall de la Vansa i Tuixent? Quin paper van jugar aquestes fortificacions en les lluites entre la noblesa feudal i el bisbat d’Urgell? Quina relació hi ha entre el feudalisme i la construcció de castells? A través d’una anàlisi acurada de la història de la vall de la Vansa i Tuixent, l’Enric Bech explica l’evolució de les fortificacions d’aquest territori de l’antic comtat d’Urgell i les transformacions socials que en van permetre la seva construcció.

L’Enric Bech (Barcelona, 1948), és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. La història sempre ha estat una de les seves passions i, des de la seva jubilació, s’ha dedicat a investigar per escriure aquest llibre. També és soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Els actes són gratuïts i oberts a tothom.

Ingrés dels Protocols notarials de 1917 a l’Arxiu Comarcal de la Segarra


L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha ingressat un total de set volums notarials històrics corresponents a l’activitat fedatària de la institució durant l’any 1917, a les notaries de Cervera (Simó Clavera i Lluís Duran), Bellpuig (Francesc Molina), Guissona (Josep Faus) i Tàrrega (Pau Sanahuja i Francesc Santamaria).

El fons de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) està format per la documentació de les notaries de Cervera, Anglesola, Bellpuig, Guimerà, Guissona, Tàrrega, Verdú i Vilagrassa. L’arxiu només custodia dos volums de les notaries de Sanaüja i Torà perquè fins a l’any 1967 van pertànyer al districte notarial de Solsona, on es troben tots els protocols.

Aquest fons notarial també conté un conjunt de llibres, manuals i altres instruments de notaris diversos i de no identificats de poblacions del districte; tres volums amb els acords i deliberacions del Col·legi de Notaris de Cervera i un seguit d’inventaris i correspondència de l’Arxiu General del Districte i formularis per a l’exercici de l’art de la notaria.

Els protocols de més de vint-i-cinc anys i menys de cent de les notaries demarcades romanen sota la custòdia del notari-arxiver a l’Arxiu General de Protocols del Districte de Cervera, ubicat a la notaria.

En el fons de l’ACSG predominen els manuals, els esborranys, els llibres i els protocols. Segueixen els llibres especials per raó del tipus d’acte com els testaments, els inventaris i els capítols matrimonials. També hi trobem altres tipologies d’actes, com els capbreus, les vendes, els censals, les procuracions…

A més, del Fons del Districte notarial de Cervera, a l’Arxiu també es conserven llibres i manuals de notaris de poblacions foranes al districte notarial: Agramunt, Arbeca, Balaguer, Barcelona, Bellver de Cerdanya, Manresa, Igualada, Lleida, Montblanc, Oliana, Prada de Conflent, Prats de Rei, Ribes de Freser, Santa Coloma de Queralt, Tiurana, Vallfogona de Riucorb  i Valls.

Notícia extreta web Arxiu Comarcal de la Segarra

Exposició: Un altre vessant del paper


El dilluns 19 de febrer a les 19 hores s’inaugura a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell l’exposició Un altre vessant del paper que fa al·lusió a la utilització del paper com a suport i usos diferents al de l’escriptura, en aquesta ocasió se centra en la confecció de vestits.

L’exposició presentarà una mostra de vestits realitzats íntegrament en paper elaborats per Teresa Gaset Mora i presentats entre els anys 1965 i 1967 a les corresponents edicions del prestigiós Concurs Internacional de Vestits de Paper de Mollerussa, on va guanyar diferents distincions.

Teresa Gaset Mora va ser professora de tall i confecció a Sabadell. Va estudiar a l’acadèmia de Rosa Carreres de la mateixa localitat i l’any 1960 va obrir el seu propi centre de formació fins a la seva jubilació l’any 1994.

L’exposició -organitzada per Carme Rovira, modista de la Seu d’Urgell-  consta de cinc vestits amb tots els seus complements i ornaments, tot exclusivament confeccionat en paper i contextualitzats per un conjunt de fotografies i documents acompanyats per desenes d’objectes relatius als estris de fabricació i confecció utilitzats per a la seva elaboració.

La mostra posa en relleu el virtuosisme i el treball del detall en la recreació per substitució i transformació -amb un resultat pràcticament alquímic- de roba, metalls, pedreria i cuir en cel·lulosa sense defugir les condicions de resistència i funcionalitat pròpies de peces elaborades per a ser portades.

D’altra banda, l’exposició testimonia i dóna fe del desplegament d’una gran dosi d’imaginació, enginy i qualitat tècnica en el disseny de patrons i l’elaboració d’uns elements en un moment en què l’accés i transferència de coneixement era extraordinàriament difícil en contraposició amb els recursos disponibles a l’actualitat a través d’Internet.

Finalment, cal destacar la indumentària com una estratègia més d’accés al passat des d’una perspectiva sensorial en sintonia amb la gastronomia, les olors o la fotografia tridimensional.

L’exposició, que és oberta a tothom, romandrà visitable fins al 19 de març. L’horari de visita és de 9 a 14 hores del matí i de 15:30 a 18 hores a la tarda. Sota demanda i en funció del nombre de sol·licituds, s’organitzaran visites guiades en horaris a convenir. Podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal de l’Alta Urgell al telèfon  973350131 o a l’adreça electrònica acalturgell.cultura@gencat.cat

 

Treuen a subhasta fotos inèdites de la Guerra Civil a les terres de Lleida


Reproduïm l’article del diari  Lleida.com sobre la subhasta de documentació fotogràfica relacionada amb les terres de Lleida:

El portal Todocoleccion.net ha tret a subhasta un document fotogràfic inèdit en el qual es mostren els efectes dels bombardejos succeïts durant la Guerra Civil per part de l’Aviació Legionària Italiana i en el qual apareixen almenys una vintena d’imatges preses a les Borges Blanques, Alfés, Granyena de les Garrigues i Castelldans.

El reportatge, propietat de Col·lecció Farré de Barcelona, no ha circulat ni ha estat en mà d’historiadors com sí que ho van estar altres documents sobre la famosa Legió Còndor, l’agrupació d’efectius navals i aeris que Adolf Hitler va enviar en ajuda del bàndol del general Franco per lluitar en la contesa espanyola. El preu de sortida del document és de 3.000 euros.

Sota el títol Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939), el document, firmat per “A. Monti il comandante dell aviazione legionaria. Generale Brigata Aerea”, evidencia els devastadors efectes materials que van produir les bombes. Totes les imatges (119) estan segellades per la Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento i Munizionamento, la qual cosa els dóna autenticitat.

Aquesta subhasta (a través del web todocoleccion.net) va començar dimecres passat i finalitzarà avui dimecres  a les 22.32 hores.

I nosaltres afegim: ¿no seria el moment de que les institucions públiques adquirissin aquestes imatges, portar-les a Ponent, tot esperant la creació de l’Arxiu Comarcal de Les Garrigues?