Presentació del llibre “Consell de la Terra, els orígens”


El Consell General del Principat d’Andorra ofereix la presentació del llibre dels historiadors Carles Gascón i Ignasi Baiges “Consell de la Terra: els orígens” amb el què ofereixen una nova hipòtesi sobre la creació de la primera institució del país veí.

Carles Gascón presentarà el contingut d’aquest assaig sobre els orígens d’un dels parlament més antics d’Europa i amb el què el Consell General tanca els actes del 600 aniversari del Consell de la Terra.

Dimarts, 11 de febrer, a les 7 de la tarda, presentació del llibre “Consell de la Terra: els orígens” al vestíbul del Consell General. Acte públic obert a tothom.

Comencen els treballs de descripció del fons documental exposat al ‘Petit Musèu dera Escòla’


Aquest equipament es troba situat al poble d’Arròs al costat de l’Archiu Generau d’Aran

El ‘Petit Musèu dera Escòla” és una iniciativa de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Arròs e Vila que vol donar a conèixer com era una escola rural en un poble de la Val d’Aran. El mobiliari, com els antics pupitres, els mapes, la pissarra i el material escolar que es mostren es va recuperar de l’antiga escola del poble de Vila abans del seu enderrocament. A l’antic municipi d’Arròs i Vila hi havia dues escoles. La primera es trobava situada a la Casa deth Senhor d’Arròs, actual seu de l’Archiu Generau d’Aran, i la segona en un edifici del poble de Vila. La primera va funcionar fins al curs escolar 1974-1975 i la segona fins al 1966-1967. A partir d’aquest moment els alumnes van anar a estudiar a Vielha.

“Petit Musèu dera Escòla”

Aquests dies, dins el programa “Foment de la incorporació de persones majors de 45 anys al mercat de treball” i a través del Conselh Generau d’Aran, ha començat a treballar una persona a l’Arxiu, que realitzarà els treballs de descripció del fons documental exposat en aquest equipament museístic.

Material educatiu de les Escoles d’Arròs i de Vila

El fons es format per material educatiu i treballs dels alumnes que corresponen als anys de funcionament de dites escoles. Així mateix, compte amb llibres i revistes, tots vinculats al món de l’ensenyament.

Archiu Generau d’Aran

Exposició ‘Descobrint alguns pobles de la Segarra’


Mostra documental “Descobrint alguns pobles de la Segarra”. ( Del 8 de novembre al 17 de gener)

Aquest any Cervera és la capital de la cultura catalana. A l’Arxiu Comarcal s’ha organitzat un conjunt de mostres documentals per donar a conèixer l’espai i apropar a la ciutadania al patrimoni documental, amb el nom “Apropa’t a l’Arxiu. La història al teu abast!”.

Per a finalitzar aquest conjunt de mostres documentals es farà una mostra dedicada als municipis de la comarca que tenen dipositats els seus fons a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Així doncs, es podran veure documents tan diversos com: padrons d’habitants, llibres d’amillarament, llibres d’actes i altra documentació municipal; així com col·leccions de goigs, fotografies, cartells o llibres de fons parroquials i d’entitats.

Animem a tots els segarrencs i segarrenques a fer un cop d’ull del que es pot trobar a l’Arxiu.

Informació extreta de la web de la XAC

La descripció del fons de la Central de Cledes (1901-1972) en el seu 90è aniversari


Aquest novembre han finalitzat els treballs de descripció del fons, que compta amb més de tres mil unitats documentals

Cledes és una central de salt i té els seus inicis en els projectes de producció i distribució d’energia elèctrica que l’empresa biscaïna Societat Productora de Forces Motrius promou al Pirineu. En el consell d’administració d’aquesta societat, constituïda el 31 de maig de 1917, trobem a Emili Riu Periquet, president; a Benito Marco Gardoqui, vicepresident, i als vocals, Cristóbal Massó Esclafet, cunyat de Riu Periquet, Pedro Corominas, Luis de Aranguren i Antonio P. Sasia.

Central de salt de Cledes, Les

El Salt de Cledes es va construir aprofitant el marcat desnivell que presentava el riu Garona entre Bossòst i Les. El 15 de novembre de 1918, Riu Periquet signe un contracte amb l’enginyer industrial José Duran Ventosa per a la construcció del dit salt. Dos anys més tard, serà l’empresa La Constructora, SA Proyectos y Obras de Barcelona la que redactarà el projecte de construcció titulat Salto de Cledes. Proyecto de Aprovechamiento de Fuerza Hidráulica del Rio Garona entre Bosost y Lés. Aquest salt és el més rendible dels que posseeix Productora i aquest és el motiu de projectar una central de salt en aquest punt de la vall. Un altre avantatge és que el lloc es troba a 6 quilomètres de Pont de Rei, a on hi havia una estació de ferrocarril per a on podria arribar tot el material necessari. La seva construcció comença l’abril de 1922, encara que ja es fan treballs d’excavació des de 1920 i 1921. Entre la fi de 1923 i mitjans de 1926, els treballs prenen un ritme baix i de vegades s’aturen. Els problemes financers de Productora són la causa i això afecta en  el subministrament de material necessari per a continuar amb les obres. El 10 de maig de 1926, es rescindeixen els contractes entre Productora i La Constructora SA i aquesta procedeix a les darreres liquidacions dels treballs pendents. Entre 1926 i 1927 es reprenen els treballs d’excavació i obra i en 1928 continuen. Entre febrer i agost de 1929 l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas envia personal i material per a realitzar els darrers treballs de muntatge per a poder ficar la maquinària en marxa. El 2 d’agost de 1929, es comunica que s’han acabat les obres i que la central entra en funcionament.

Projecte del Salt de Cledes

La Central de Cledes és la primera de les grans centrals elèctriques de la Val d’Aran. Les obres construeixen una presa, un canal obert i un de decantació al costat de la població de Bossòst. Els canals de 25 metres de llargada tanquen el curs del riu i disposen d’una comporta automàtica per actuar en casa d’inundació. La sortida dels canals es troba al costat dret, 1440 metres a cel obert i 1275 metres en túnel de pressió, i permet el pas d’un cabal de 33,5 m³/s, obtenint un salt brut de 58,2 metres. La força del cabal arriba al túnel i pou de descàrrega i baixa per les canonades fins a arribar a l’edifici de la central a on quatre màquines generen l’energia elèctrica.

La Central de Cledes va deixar de funcionar quan es va posar en marxa la Central de Pont de Rei. El 29 de juliol de 1960, queda definitivament fora de sistema i en 1965 tanca definitivament.

El fons documental de la Central de Cledes, situada al poble de Les, es trobava a les dependències administratives d’aquesta central on va quedar completament abandonat. L’any 1998, data d’inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les promou el seu ingrés al centre. Els primers treballs de descripció del fons, format per més de tres mil unitats documentals, comencen l’any 1999, continuen el 2017 i finalitzen en novembre de 2019. L’inventari, ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Llibres d’aquesta setmana: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció i Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019)


El dimecres 20 a la Universitat de Lleida, Sala Victor Siurana, i el dijous 21 a la llibreria Caselles es presenten dos llibres que no haurien estat possible sense una feina de recerca als arxius i una voluntat de divulgació de la Universitat i de la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Per això creiem que el nostre bloc és un bon lloc per fer difusió de la seva publicació i la seva presentació

Presentació del llibre de Carles Rizos Jiménez: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció. Lleida: Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida

Data dimecres 20 de novembre de 2019 a la Sala Victor Siurana de la Universitat de Lleida, a les 19h

Participaran el Dr. Matías López, catedràtic de Llatí de la Universitat de Lleida, Maria Ángeles Calero, directora del Departament de Filologia Clàsica, Francesa i Hispànica i l’autor

Sinopsis:

Obra centrada tant en la biografia com en la producció poètica d’un jesuïta lleidatà que va patir l’exili imposat pel rei Carles III. Una primera versió d’aquesta recerca va guanyar el premi Eduard Valentí d’Estudis Clàssics (4a edició, any 2015) que atorga la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Amb aquesta publicació es commemora el 2n centenari del traspàs d’aquest jesuïta lleidatà oblidat.

Presentació del llibre de Quintí Casals Bergés: Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2019.
Data dijous 21 de novembre de 2019 a la Llibreria Caselles, a les 19h

Conduirà l’acte Anna Sáez i presentaran el llibre Manuel Lladonosa, catedràtic d’Història Contemporània de la UdL, Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB i l’autor.

Sinòpsis:
El llibre ens condueix, a partir d’un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l’anàlisi dels orígens de l’actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d’una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l’estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d’hora, es materialitzarà. L’autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania).

L’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza el seminari de Lectura de Documents Antics i Moderns


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental en coordinació amb la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza un curs de lectura i interpretació de documents medievals i moderns.

Estructurat en tres sessions, el seminari té la voluntat d’introduir en el coneixement de diferents tipus documentals, lletres i sistemes d’abreviació. Aquestes sessions seran impartides per Joan J. Busqueta, Núria Preixens i Guillem Roca, i es realitzaran a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs els propers dies 24 d’octubre, 7 i 20 de novembre, de les cinc a les vuit del vespre.

LLEIDA (E.8) 1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

Com a inici d’aquest seminari, i durant el matí del dijous 24 d’octubre, s’ha planificat una jornada de presentació del que ha estat el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins del Servei i la seva posterior pujada al repositori d’objectes digitals institucional.

El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs té digitalitzada i accessible, des de finals del 2018, la seva col·lecció de pergamins. Documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles… poden ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals institucional. Un projecte que va néixer amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic.

Amb el seminari que s’inicia aquest mes d’octubre, el Servei vol contribuir a fomentar la recerca sobre aquest ric patrimoni. La jornada comptarà amb les intervencions de dues de les persones que han fet possible el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins. En primer lloc, Joan J Busqueta (conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) farà una explicació acurada de la col·lecció de pergamins de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.  Seguidament i per finalitzar la jornada, intervindrà el senyor Manuel Joaquín Salamanca López (professor titular de la Universidad Complutense de Madrid) amb la ponència “Archivos y usuarios en la era digital: acciones para su interrelación

Tot i que els seminaris són gratuïts, les persones que hi estiguin interessades en participar-hi només han d’inscriure’s enviant un correu a l’adreça difuint@diputaciolleida.cat.

Comença la segona edició del ‘Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran’


Els participants es reuniran un dissabte al mes per a llegir i treballar documents dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

El 9 de juny de 2018, Dia Internacional dels Arxius, es va organitzar a l’Archiu Generau d’Aran un taller de lectura de documents antics de la Val d’Aran. L’activitat tenia com a objectiu oferir les primeres pautes per a la lectura de documents produïts a la vall entre els segles XIV-XIX. La metodologia del taller va combinar l’explicació d’uns conceptes bàsics amb la realització d’uns exemples pràctics, que van promoure la participació dels assistents. Una vegada finalitzada l’activitat, els participants van proposar continuar amb l’experiència. Després de quatre sessions, es va crear el ‘Club de Lectura de Documents Antics de la Val d’Aran’. Un dissabte al mes, els participants es troben a l’Arxiu, coordinats per la direcció del mateix, per a llegir i comentar dos o tres documents.

Els participants del ‘Club de Lectura’ treballant alguns documents

En aquesta segona edició es treballaran els Llibres de capítols de les universitats araneses dipositats a l’Arxiu. Els capítols eren acords amb els quals es reglamentava tot un seguit de punts que afectaven la vida comunitària. A la Val d’Aran el capítol és un reglament o norma emanada del consell local i no condicionada a cap altra institució. La seva forma, un seguit d’articles, li donen el nom. El primer que es treballarà serà Llibre de capítols de la universitat d’Arròs e Vila, que comprèn el període entre el 1684 i el 1815 i inclou tots els acords del consell, essencialment capítols, però també comprèn referències a arrendaments i a disposicions legals emanades del poder central.

Inici del corpus central del Llibre de capítols d’Arròs e Vila (1712-1718)

Aquest any, es facilitarà el seguiment de les trobades a través de la pàgina web de l’Arxiu. Aquí s’ha creat un espai a on s’aniran penjant i comentant els documents que es treballaran. El primer document ja es pot consultar aquí.

Archiu Generau d’Aran