8è Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes (X Jornades d’Història de l’Església i la religiositat)


El 8 de juliol de 2019 a les 20:30 h., arriba la 8a edició del Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes. Un àpat que s’organitza en el marc de les X Jornades d’Història de l’Església i la religioistat, que enguany tracten l’estudi de la vida diària als monestirs medievals.

El 8è Sopar Medieval duu per títol: “El rigor de les dietes monàstiques medievals” i preten reproduir un àpat festiu del Monestir de Sant Cugat del Vallès, que apareix documentat al costumari de la comunitat, a l’entorn del 1220. Per tant és una activitat de divulgació científica que avui podem dur a terme gràcies a un document preservat i accessible als arxius.

Aquest àpat serà el més antic, documentat, que reproduïrem en aquesta activitat de divulgació científica que celebrem al Monestir de les Avellanes. Com sempre l’àpat ha estat documentat sota la direcció històrica de la Montserrat Coberó i dirigit gastronòmicament pel xef Bobby Cabral, del restaurant del Monestir. En aquesta edició a més hi participa Torrons i Mel Alemany, qui experimenta amb la reproducció del que possiblement seria l’origen del torró actual. També un any més comptem amb la col·laboració del Forn Farré de Sucs, que reproduirà un pa fet amb el mètode tradicional i emprant farines de blat dur i sègol.

  • RESERVES: 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org
  • PREU: 20 € (per persona. IVA inclòs)
  • DURANT EL SOPAR: animació amb el Grup de Teatre LA GARBA
  • EN ACABAR EL SOPAR: concert nocturn al claustre amb el grup CORRANDES SÓN CORRANDES

MENÚ 

Entrants

Porros amb mel

Primers plats

Espinacs amb oli

Fabes tendres

Giurons tendres

Segon plat

Peix amb pebrada

Postres

Llesques de formatge gras

Torrons Melats

Begudes

Aigua, vi negre del Monestir

Acompanyament 

Pa de blat dur i sègol

Agraïments als col·laboradors

Forn Farré de Sucs (Lleida), Torrons i Mel Alemany (Os de Balaguer), Celler del Montsec (Artesa de Segre), Grup de Teatre La Garba (Vallfogona de Balaguer)

Anuncis

L’exposició itinerant “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” arriba a la Val d’Aran


En la mostra es podrà veure un llibre de rituals d’exorcisme de 1778 conservat en el fons Çò de Joanchiquet de Vilamòs

L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria impulsada des de la xarxa i duta a terme entre els anys 2015 i 2017, que aborda la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

Un dels llibres exposats procedeix del fons patrimonial Çò de Joanchiquet de Vilamòs, dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El llibre, datat en 1778, és de l’autor Antonio Gascón, i es titula: Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque … ex Rituali Romano, praxi ejusdem Metropolis, probatisque Authoribus congestus …. . El llibre forma part de la biblioteca familiar de la família Aunòs, formada per més de 400 volums.

 

La mostra es podrà veure a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs del 21 de juny al 30 d’agost.

Horari del 21 de juny al 7 de juriol

Dimarts-dissabte d’11-14h i de 16-19h, diumenge d’11-14h

Horari del 8 de juriol al 30 d’agost

Dilluns-diumenge d’11-14h i 16-19h

Activitat gratuïta

Archiu Generau d’Aran

A tota màquina. La planificació de la xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya


El dia 10 de juny va arribar a l’Arxiu històric de Lleida l’exposició ‘A tota màquina’ que té el seu origen en l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i prèviament ha fet parada en el de la Noguera. Romandrà fins el 13 de setembre, durant aquestes setmanes es pot gaudir de l’experiència d’entrar en una antiga estació, i esperar assegut que arribi el tren o fins i tot pujar a la recreació d’un antic vagó, seure i veure passar el paisatge de l’Urgell i la Noguera per la finestreta.

Cartell de l'exposició 'A tota Màquina'

Cartell de l’exposició ‘A tota Màquina’ a l’Arxiu Històric de Lleida

Aquesta exposició relata en present la història d’un projecte concret d’aquells que es van anomenar els ferrocarrils secundaris, el del tren de Tàrrega a Balaguer, que com tants altres no van arribar a fer-se realitat.

També es poden veure exposats alguns documents del fons de Govern Civil i d’Icona, i algunes publicacions de la biblioteca de l’Arxiu i del fons Sebastià Gràcia Petit.

Documentació dels fons que recull l’Arxiu Històric de Lleida

Publicacions històriques del fons Sebastià Gràcia Petit

 

 

 

 

 

 

 

Per entrar a l’estació és recomanable recollir el bitllet del tren.

 

L’horari de visita és de 9 a 14:30h i és entrada lliure i gratuïta i si voleu més informació pitgeu l’enllaç Díptic ‘A totamàquina’

Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals (X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 8 i 9 de juliol de 2019 arriben les X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). La desena edició duu per títol “Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes desenes Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centraran la mirada en la vida diària als monestirs medievals. Any rere any els participants d’aquetes Jornades ens allotgem a l’antic monestir premonstratenc, trepitjant els indrets sagrats i profans dels religiosos que hi vivien, resaven, treballaven, dormien, menjaven, contemplaven, etc., fa tants segles

Les 8 conferències que seran presentades en aquestes jornades es dediquen, des de diferents punts de vista, a la vida diària als monestirs medievals i a la seva representació artística. Així es contemplarà el tema de l’ideal versus la realitat monàstica, examinant l’obediència (o no) a les regles monàstiques, o es considerarà l’ús pràctic i simbòlic dels espais de la vida monàstica, com són l’església, el claustre, la sala capitular o el menjador. També es farà una mirada a un tema tan fonamental com la litúrgia, o a l’economia i l’alimentació dels religiosos, a la seva política interna i externa o a les seves activitats dins i fora dels murs del convent.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • La vida diària a la canònica de Santa Maria de Mur en època medieval. (9 de juny, 9:00 h.)
  • VIII Sopar Medieval “El rigor de les dietes monàstiques medievals”
    • Recreació d’un àpat commemoratiu quaresmal del Monestir de Sant Cugat del Vallès a l’entonr de 1220.
    • Amb la intervenció del grup de teatre La Garba, de Vallfogona de Balaguer.
  • VIII Concert nocturn al claustre romànic
    • Cançó fugaç, a càrrec del grup Corrandes són Corrandes.
  • Exposició:
    • 10 anys del projecte Jornades d’Història de l’Església i la religiositat”

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

 

El fons ‘Archiu Calzado’ ingressa a l’Archiu Generau d’Aran


La col·lecció va ser creada per l’historiador Melquíades Calzado de Castro (1924-2017)

El passat 23 de maig va ingressar el ‘Archiu Calzado’ a l’Archiu Generau d’Aran. La col·lecció, creada per Melquíadez Calzado de Castro, es va començar a gestar quan l’historiador s’interessa pels orígens de la baronia de Les. Aleshores, Calzado comença un treball de recuperació de documents fonamentals per a la història de la Val. Tota aquesta documentació es va ficar a disposició dels investigadors amb la creació, l’any 1979, del nomenat arxiu a la Biblioteca de La Caixa de Les. En 1996, aquesta biblioteca passa a ser de titularitat municipal.

El ‘Archiu Calzado’ instal·lat als dipòsits de l’Arxiu

El fons va anar creixent amb documents de tipologia molt diversa, sempre vinculats a la cultura aranesa i occitana. En ell es recullen reproduccions de documents manuscrits, de monografies i d’articles de revistes o d’obres de referència procedents d’arxius, biblioteques i llibreries d’arreu del món, que Calzado visitava en els seus viatges i també molts recollits a la mateixa Val. La documentació conté informació de temàtica molt diversa. Les obres de caràcter històric són les predominants, sense oblidar altres temes com els de geografia, antropologia, filologia, literatura i art.

Cal recordar que entre els anys 2006 i 2014, Calzado de Castro va ingressar una part del seu fons personal a l’Arxiu. En aquest fons es poden trobar els seus treballs d’investigació realitzats entre els anys 1978 i 1981. De tots ells destaquen l’estudi de la Baronia de Les i de la família Demiguel.

Melquíades Calzado de Castro

Els seus mèrits científics i humans van ser reconeguts l’any 1981 quan va ser nomenat aranès il·lustre i fill adoptiu de Les. L’any 2010, la Seccion d’Istòria de l’Institut d’Estudis Aranesi li va fer un homenatge amb la publicació de la Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro. Damb eth còr aranés. En aquesta publicació trenta-tres investigadors, inclòs el mateix Calzado, van publicar els seus estudis sobre antropologia, arxivística, arqueologia, biblioteconomia, dret, heràldica, història, història de l’art, lingüística i patrimoni natural. El Conselh Generau d’Aran li va concedir la medalla d’or l’any 2013.

Melquíades Calzado de Castro va morir l’any 2017.

Archiu Generau d’Aran

Butlletí de l’Arxiu històric de Lleida, núm. 2


L’any passat vam decidir des de l’Arxiu històric de Lleida impulsar la publicació anual d’un butlletí que ens servís com una eina més per donar a conèixer, per una banda, els fons que es custodien als seus dipòsits i, per l’altra, la feina que comporta el tractament de la documentació i l’atenció als diferents tipus d’usuaris.

La intenció no és publicar la Memòria, ni sencera ni parcial, perquè tot el document es pot consultar en l’enllaç corresponent a la pàgina web (sempre que s’autoritzi) i està a la disposició de qualsevol que vulgui consultar-lo.

Com ja es va fer l’any passat hem triat alguns temes que per actualitat o per la seva rellevància considerem que pot ser d’interès de tothom, investigadors, particulars, organismes, institucions, empreses…

Aquest any, finalment, s’ha transferit part del fons de l’Institut Marius Torres, i aquest és el tema de l’article principal d’aquest Butlletí, tant per la importància de la documentació, de la institució i com per l’esforç que ha calgut esmerçar per vèncer la resistència de la direcció del centre a complir la Llei d’Arxius i Gestió de Documents.

També es tracta la transferència des dels Ajuntaments, posant de relleu el caràcter

comarcal de la nostra institució i la seva funció d’arxiu administratiu i de referència per a tots els municipis del Segrià. Per reforçar aquest argument hem requerit la col·laboració del Secretari de l’Ajuntament d’Aitona, un dels municipis que durant aquest any passat ha preparat i realitzat transferències.

 

 

No podíem deixar passar l’ocasió d’incorporar en aquest butlletí informació sobre el fons personal de Sebastià Gràcia Petit que el conformen material gràfic, sonor i documental en relació a les festes de la ciutat de Lleida i el moviment sardanista a Catalunya.

Per finalitzar fem un repàs de les incidències de les xarxes socials i dels temes que més han estat seguits durant tot l’any anterior. En total, aquest Butlletí núm.2, té 8 pàgines que s’han elaborat amb la intenció de proporcionar una lectura lleugera i entretinguda que permeti el coneixement del què es fa i què hi ha a l’Arxiu històric de Lleida.

Arxiu Històric de Lleida

 

L’Arxiu del Monestir de les Avellanes col·labora en la publicació de les ponències de les VI Jornades d’Història de l’Església i la religiositat


L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ha promogut la publicació de les ponències de les VI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat), que van tenir lloc el 29 i 30 de juny de 2015, i que tractaven el tema de les creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia.

El llibre es títula de la mateixa manera “Creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia”. Editat per la Dra. Karen Stöber (UdL), qui és també la directora científica de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Tal i com diu la professora Stöber al pròleg “Als últims anys s’ha produït un gran augment en les publicacions sobre el tema de les heretgies medievals, els seus orígens i expansions, i les raons de la seva popularitat (o no). El present llibre pretén representar una contribució a la recerca actual i recent sobre l’ortodòxia i l’heretgia – en el sentit més ampli – dins de l’església cristiana medieval. El llibre conté set capítols que tracten diversos aspectes de l’ortodòxia i l’heretgia medievals, des de diferets punts de vista, i que representen elements de recerca nova i recent. Els diferents capítols han estat sotmesos a un rigorós procés d’avaluació anònima per part d’experts d’història i història de l’art, i han estat revisats seguint les recomanacions exigides pels assessors.

La publicació, única en la seva matèria, està dins de la col·lecció “Verum et Pulchrum Medium Aevum” i editada per Pagès Editors i promoguda per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes i la Universitat de Lleida.

El llibre el trobareu a la venda a la Botiga del Monestir de les Avellanes o contactant al 973 43 80 06 o avellanes@maristes.org. El preu de venda al monestir és de 16 € (iva inclòs) i tots els beneficis aniran destinats a l’organització de noves Jornades d’Història de l’Església i la religiositat.