Coneix l’autor: ‘ La companyia nòrdica’ d’Albert Villaró


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, en el cicle ‘Coneix l’autor@’, et convida a trobar amb escriptors i escriptores de novel·la històrica. Amb aquesta proposta de trobades online amb els autors, et permetrà conéixer la trama dels llibres, la seva inspiració, el seu procés creatiu i el treball de recerca. I pregunta tot allò que vulguis en directe.

En aquesta sessió troba’t amb…Albert Villaró i el seu nou llibre ‘La companyia nòrdica’. La trobada serà el proper 18 de novembre de 19:30 a 20:30.

L’Albert Villaró, que l’any 1997 era arxiver municipal de la Seu, va rebre, en penyora de la vídua d’un paleta col·leccionista d’antiguitats, el dietari d’un soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. El quadern descriu els fets increïbles que van succeir durant la terrible primavera del 1837. 

Per inscriure-us a l’activitat ho podeu fer o trucant al telèfon 973 31 24 11 o per correu electrònic a acurgell.cultura@gencat.cat 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Eth Conselh Generau d’Aran restaure 14 pergamins deth sègle XVII deth sòn hons documentau


Eth passat mes d’octobre, dempús d’èster restauradi, retornèren entar Archiu Generau d’Aran 14 pergamins que se contien laguens deth hons deth Conselh Generau dera Val d’Aran (1316-1861). Es pergamins s’inclodissen laguens dera categorizacion Relacions d’Aran damb França (1553-1723).

Es pergamins tracten ahèrs com es acòrds sus eth pagament deth dret dera forana (dret de gessuda des marchandises transportades dehòra de França) per part des aranesi e es ahèrs judiciaus entre eth govèrn d’Aran e es marchands francesi en Parlament de Tolosa; toti eri datats entre 1641 e 1664.

Destaquen es privilègis autrejadi peth rei de França, Lois XIII, en Burdèus en 1615 e en Paris en 1618, a on eth monarca confirme eth liure pas de marchandises pera Val d’Aran.

Enes documents s’a hèt ua restauracion complèrta, en tot amiar a tèrme trabalhs de neteja en sec e semi-umida damb estabilizacion igroscopica, aplanat e assecat e consolidacion e reintegracion. Entà ua melhor conservacion dempús de toti aguesti trabalhs, es pergamins compden damb mesures de proteccion permanenta damb fondes individuaus.

Es pergamins que pòrten bulla pendent, s’an installat laguens de caishes de conservacion e entà protegir dita bulla s’a premanit un carton de conservacion corrugat de tres capes a on s’a hèt un horat entà encabir-la.

Es trabalhs, qu’an auut un còs d’apuprètz 6.000 euròs, s’an autrejat ath talhèr Estudi B2 de Barcelona, que restaure era documentacion depausada en Archiu Generau d’Aran des deth 2000.

Archiu Generau d’Aran

Vols conèixer els cursos que et proposa l’ACUR per aquesta tardor?


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) presenta  l’oferta formativa per aquesta tardor; formació que vol apropar als interessats “al patrimoni, la cultura i la història a casa”.

La primera activitat programada és un taller semipresencial de cal·ligrafia d’escriptura gòtica notarial, una activitat teòrica i pràctica a partir de documents manuscrits custodiats a l’arxiu que daten d’entre els segles XIII i XVI.  El curs es portarà a terme combinant explicacions teòriques que emmarquin la part pràctica, que serà la principal, per a una millor comprensió a l’hora de passar per l’experiència d’executar les lletres. Per poder seguir aquest taller amb les millor condicions, cal tenir coneixements previs de cal·ligrafia, ja que la metodologia emprada és de nivell avançat.  Per més informació i matrícula podeu seguir aquest enllaç. 

Després hi ha programats tres cursos en format virtual:

Curs virtual ‘Com organitzar les fotografies familiars a l’ordinador’ . És un curs on es pretén establir uns criteris i donar les eines necessàries per tal d’organitzar les imatges del nostre ordinador. Aprendre com hem d’actuar amb l’objectiu de poder gaudir més plenament de les nostres imatges i sobretot d’assegurar-ne la seva perdurabilitat. Les dates del curs són del 19 al 31 d’octubre.

 

El segon curs és el de llatí nivell III. En aquest curs es combinarà l’estudi autònom (per bé que pautat) de la morfologia llatina amb l’aplicació pràctica dels coneixements sobre sintaxi adquirits durant les sessions virtuals. Se seguirà una metodologia d’aprenentatge de la llengua en què els alumnes, a partir de textos preparats ad hoc, aniran veient de manera activa i gradual els diferents aparats del programa.

 

 

 

Per acabar el trimestre s’impartirà un taller de creació de personatges de còmic històric. Taller dirigit als joves a partir de 12 anys on, en dies sessions online, podran aprendre les particularitats de la il·lustració de temes històrics i ajudar a resoldre les dificultats que planteja dibuixar-los.

 

 

 

 

 

 

Informació facilitada per l’ACUR

 

 

 

LES CAPLLETRES DE L’ARXIU


Un llibret per a pintar lletres amb més de tres-cents anys d’història

Es Caplletres der Archiu

Es Caplletres der Archiu

Des de l’aparició de la impremta, de vegades, els tipògrafs decoren els llibres amb caplletres, arribant a fer veritables obres d’art.

És un treball minuciós, si observem les il·lustracions de les imatges que acompanyen la lletra.

A diferència de les caplletres manuscrites, il·luminades i plenes de colors, les impreses sempre són en blanc i negre i molt poques vegades es troben amb algun color.

 

És per tot això que en aquest llibret proposem pintar caplletres i deixar-vos portar per la imaginació a través de les imatges de flors, animals, un d’ells mitològic, i personatges que es van dibuixar fa més de tres-cents anys.

Us podeu baixar el llibre i començar a pintar

Es Capletres der Archiu

 

Les Caplletres elegides per a pintar es troben en llibres impresos conservats en les biblioteques de dos fons patrimonials dipositats a l’Arxiu: Çò de Joanchiquet de Vilamòs i de çò de Mossempèir de Les.

Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Caplletres A, E, H, L, Q, R, V

Aquestes caplletres pertanyen a un llibre escrit per Andreas Schott (1552-1629) que ens parla de la vida de Francès de Borja. Aquesta obra va ser editada, en 1596, per Aloysium Zannettum en Roma, Itàlia.

Caplletres D, J

Les caplletres es troben en un Missale Romanum editat en la impremta de JacobiJosephi Barbier de Lió, França, en 1739. En una de les pàgines trobem un Ex-libris manuscrit: de mossèn Manuel Aunós 1807.

Caplletra J

Caplletra J

Caplletra N

Aquesta caplletra s’inclou en un Breviarium Romanum editat en Venècia, Itàlia, per Nicolaum Pezzana en 1702. En el mateix llibre hi ha relligat un escrit sobre els oficis religiosos relacionats amb els sants espanyols, el qual és editat també en Venècia per Paulum Balleonium en 1699. En una de les pàgines hi trobem una nota manuscrita que relaciona aquest llibre amb l’església parroquial de Santa Maria de Vilamòs.

Caplletra P

En un llibre a on trobem relligades diverses obres de gramàtica llatina del professor Johannes Despauterius (1480-1520) podem veure aquesta delicada caplletra. Els escrits es daten entre els anys 1525 i 1531 i van ser editats en Lió, França, per impressor Laurentius Hilarius.

En el llibre hi trobem una anotació manuscrita que diu: Laus Deo Virginique Matri Amen. Aunòs 1783 Vilamòs 29 agusti.

Caplletra P

Caplletra P

Çò de Mossempèir de Les

Caplletres B, C, I, M, O, S, T

Les caplletres s’han extret del volum III del llibre de dret de Gonzalo Suárez de Paz titulat Praxis ecclesiasticae et secularis: cum Actionum formulis, & actis processum; Hispano sermone compositis. El volum va ser editat en Valladolid, en 1609, per Andream de Merchan: expensis Andreae Lopezij.

Caplletres F, G

En el llibre titulat Las Siete partidas del sabio rey don Alonso el nono nueuamente glosadas por el licenciado Gregorio Lopez…; con su repertorio muy copioso, assi del testo como de la glosa trobem aquestes dues caplletres. El llibre, datat en 1555, va ser editat en Salamanca per l’impressor Andrea de Portonaris.

Caplletra F

Caplletra F

Lletres ornamentals U, Z

En la recerca de caplletres ha estat difícil trobar els dibuixos d’algunes de les lletres de l’alfabet. En record a les caplletres, en un llibre de cal·ligrafia de 1936 s’ha trobat un dibuix d’aquestes dues lletres, a les quals es nomena com a lletres ornamentals.

El llibre es titula El Manuscrito del estudiante deJaime Durany y Bellera i va ser editat en Barcelona per l’Editorial Escolar Cervantina.

Lletra ornamental Z

Lletra ornamental Z

 

Les Vinyetes

Vinyeta

Vinyeta del segle XVII

De vegades en la primera pàgina, vinculada a l’impressor o impremta, o en finalitzar el capítol d’un llibre es poden veure decoracions, que solen ser de temàtica vegetal o animal, més també religiosa, sobretot d’àngels. Aquestos dibuixos son semblants als que s’han fet en les caplletres del llibre.

Les escollides per pintar en aquest quadern, pertanyen a dos llibres de la Biblioteca familiar de Çò de Joanchiquet dels anys 1699 e 1739.

 

El disseny del llibret ha estat creat per Alexia Grustan de l’Estudi de Disseny Gràfic Publi&Grap.

Us proposem pintar les Caplletres del GALL

Caplletres GALL

Caplletres dels segles XVII i XVIII

Archiu Generau d’Aran

 

 

Aprovació del 1r premi de recerca Elvira Godàs Vila


La nova Comissió Informativa Permanent de Presidència de la Diputació de Lleida aprova en la seva primera reunió les bases reguladores per a la concessió del Premi de recerca Elvira Godàs Vila, que es vehicularà a través del Servei d’Arxius, Estudis i Informació. El premi, que serà biennal, està dotat amb 10.000 € i vol donar suport a projectes de recerca i difusió cultural i històrica d’àmbit local i comarcal, impulsant d’aquesta forma tot l’entramat de grups i entitats dedicats a l’investigació i la difusió del coneixement de la història contemporània de la demarcació i que es fonamentin parcialment o totalment en els diferents fons documentals de la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms.

Vol fomentar l’estudi i la recerca sobre el territori lleidatà, des de l’àmbit de les ciències humanes i socials. Està destinat a donar suport d’una manera prioritària a investigadors en les primeres etapes d’activitat investigadora. El tutor de la Universitat de Lleida i la cap del Servei d’Arxius, Estudis i Informació dictaminaran la qualitat del treball prèviament escollit.

D’aquesta forma es vol revertir les conseqüències que ha suposat pel Servei d’Arxiu el trasllat a les dependències de la Caparrella, un lloc de difícil accés des de Lleida i pitjor des de fora de Lleida, on va ser traslladat gràcies a l’anterior president de la Diputació i el seu equip més pròxim que en una de les seves decisions irresponsables va allunyar del centre de la ciutat un servei de primer ordre.

El nom del premi no ha estat triat per casualitat, Elvira Godàs Vila –la filla petita de Victorina Vila i Frederic Godàs (1879-1920), fundadors del Liceu Escolar de Lleida, inaugurat el 1906– va ser una mestra republicana exiliada a Mèxic i activista que va ostentar la presidència d’honor de la Asociación Archivo, Guerra y Exilio.

Ens farem resó de la convocatòria i les bases quan es publiquin, ara volíem donar a conèixer la que ens sembla una bona iniciativa