Arxius contra la impunitat. VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres


Els pròxims dies 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, es celebraran les VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres. Sota el títol “Arxius contra la impunitat: Memòria, Justícia, Reparació i Drets Humans“. Un cop més les jornades s’organitzen per reflexionar conjuntament sobre el valor dels documents per a la defensa dels drets humans, aquest cop s’introdueix l’element tecnològic com noves eines de context i d’evidència jurídica.

 

Enguany Arxivers sense Fronteres també aprofita el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per recordar aquest capítol important de la història de la humanitat. Així mateix, es vol repassar els episodis passats que encara avui resten per reparar i analitzar els presents des de diferents vessants per completar i entendre millor un món que per ser més just requereix d’arxivers compromesos amb la defensa dels drets.

En un present on la informació de tota mena està a dos clics de distància i en el que els moviments socials es basteixen d’una banda a l’altra del planeta, cal posar els medis per donar resposta a l’exigència justa i natural de la redempció de comptes als poders que ens governen, i les eines i la formació per evitar caure en el parany de la informació falsejada. La tasca dels arxivers i arxiveres és preservar, difondre els fons documentals i donar-ne accés per a que la lluita contra l’oblit del passat i el silenci del present trobin arguments sòlids i evidències irrefutable que permetin controlar o fiscalitzar la corrupció de les organitzacions. Per això Arxivers sense Fronteres aposta per la transparència i per l’activisme, que des de l’exercici de la nostra professió practiquem dia a dia.

Aquest any a més es celebraran els 20 anys de vida de l’Associació, anys plens d’activisme i voluntariat arxivístic, i ho fan convidant-nos a tots a celebrar-ho al restaurant Norai del Museu Marítim.

 

La inscripció és gratuïta en aquest formulari

Trobareu més informació en la web de les Jornades

Anuncis

VI Jornades “El Segrià a Estudi” del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià


El dissabte 17 de novembre es celebraran les sisenes Jornades del Segrià a Estudi que organitza anualment el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. Aquest any es celebraran a Alcoletge, a la sala d’actes de l’Ajuntament on a més de les comunicacions que se han presentat es podrà veure l’exposició LA GUERRILLA DE LA MUERTE. La història del penat militar Josep Farreny Riera (1874) que també és el tema d’una de les comunicacions que es presentaran.

Aquest any es tornen a presentar estudis de temàtica variada, filologia, musicologia, història, art i tot referit a la comarca del Segrià. Aquests estudis quedaran recollits en articles que es publicaran al següent número de la revista Shikar 

programa_impres

El diumenge 18 hi haurà una sortida al Tossal de la Nora on, de la ma de l’arqueòleg Joan Ramon González, per donar a coneixer el patrimoni que allotja, des del Bronze Final, passant per l’Edat Mèdia i arribant a les estructures defensives que van formar part del front del Segre en l’última guerra civil espanyola. Un jaciment ric en patrimoni que cal reivindicar.

Aquest cap de setmana d’estudi i defensa del patrimoni finalitzarà amb un concert d’arpa a l’església d’Alcoletge a càrrec de Entrearpes

programa_impres2

III Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya. Memorial Oriol Mercadal


El proper dissabte 17 de novembre de 2018 tindran lloc al Museu Cerdà de Puigcerdà les III Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya – Memorial Oriol Mercadal organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya i l’Arxiu Comarcal.

 

L’endemà, diumenge 18 de novembre, celebrarem l’acte en record de l’arqueòleg, historiador i director del Museu Cerdà, Oriol Mercadal i Fernàndez, que ens va deixar el passat 15 de desembre. Aquest acte serà obert a tothom i hi podran intervenir totes aquelles persones que desitgin expressar públicament el seu reconeixement a l’Oriol Mercadal.

L’assistència a les Jornades és lliure i gratuïta. Per més informació us podeu posar en contacte amb l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

PROGRAMA DEFINITIU III JECC 17 nov 2018

 

 

Programa de les 9es Jornades d’Estudi sobre el Pla d’Urgell


Aquest any es celebraran les IX Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell al Poal seguint la itinerància fixada des de les primeres celebrades a Golmés el 2009. Josep M. Cabau afirma que les Jornades han arribat a la seva majoria d’edat, plenament consolidades i amb un ressò important. El portaveu de Mascançà assenyala que s’han convertit en un referent en l’àmbit científic comarcal, cosa que ha obligat a limitar el número de comunicacions per l’allau que estan tenint els darrers anys amb la participació de catedràtics, professors i doctors universitaris, estudiants i erudits locals.

Les novenes jornades reuniran vint investigadores i investigadors i s’exposaran quinze recerques sobre la comarca del Pla d’Urgell que van des de la musicologia, a la filologia, passant per la zoologia, la pedagogia, la salut, la sociologia, la gestió, la història i l’antropologia si hi sumem la ponència inaugural a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona Ferran Estrada. Probablement són les jornades amb una varietat temàtica més gran de les nou edicions anteriors. Per la seva banda, Rafel Panadés es mostra molt satisfet amb l’organització de les Jornades perquè acostarà la ciència a pobles tant petits com el Poal.

Destaquen Pere Solà, la musicologia, els estudis ambientals i la salut.

Aquest any cal destacar la presència del catedràtic d’història de l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pere Solà Gussinyer amb una investigació sobre l’associacionisme al Pla d’Urgell des de finals del segle XIX fins al segle XXI. També ressalten les dues comunicacions dels doctors en musicologia Josep M. Salisi i Eduard Masdéu. El primer presenta un estudi sobre l’orgue de Torregrossa, obra del segle XVII. I el segon, un estudis sobre l’ensenyament de la dansa a les escoles de música al Pla d’Urgell. I especialment interessants resulten els estudis relacionats amb el medi ambient que en aquest cas són tres. L’estudi sobre peixos de la comarca dels biòlegs Rafel Rocaspana i Roger Guillem, l’estudi del també biòleg Joan Estrada sobre els ortòpters (llagostes) del Pla d’Urgell. I un sobre gestió ambiental, de l’ambientòleg Toni Costa sobre la gestió de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, qui fa balanç dels darrers quinze anys de gestió a l’Estany i propostes de futur. Aquest any posem de relleu l’aportació en el camp de la salut amb la comunicació de la metgessa M. Sofia Revuelta sobre el sistema de salut comarcal.

A banda, hi trobarem les comunicacions d’història com les de la jove historiadora Montse Baiges, Daniel Altisent, Esteve Mestre, Felip Gallart i Vicent Lladonosa, les d’art de Joan Yeguas o filologia de Josep Camps i Francesc Foguet, pedagogia amb Ton Solé i la novetat ve de la sociologia amb una anàlisi sobre el voluntariat a la ciutat de Mollerussa amb Laura Sarri i Teresa Carnicé. El padrí de la jornada serà Ferran Estrada que inaugurarà les jornades amb una ponència sobre el matrimoni al Pla d’Urgell.

A les 9 del matí està previst l’inici amb la presència de les autoritats locals i comarcals, Rafel Panadés, alcalde del Poal, i Joan Trull, president del Consell Comarcal, i Joan Yeguas, president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà. La jornada es realitzarà al Casal, és oberta a tothom i es podrà escoltar cada quinze minuts una investigació nova.

Retransmissió en directe de les Jornades.

Un any mes, les jornades es retransmetran en directe a través de la xarxa, pel canal de Mascançà a Youtube. Així que també es podrà seguir des de casa tots aquells i aquelles que no hi puguin assistir.

Informació extreta del bloc del Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”

Congrés de Recerca i Arxius: La Guerra Civil


Només començar el curs, a final del mes de setembre, del 27 al 29, se reuniran a Esterri d’Àneu investigadors, arxivers i interessats en generals en la temàtica de la guerra civil per posar en comú els resultats de les últimes recerques, la localització de fons pertinents i la situació d’accés a aquests fons.

El 28 de setembre hi haurà la taula rodona Els papers de Salamanca, segona edició de la que es va celebrar a Lleida en el si del V Congrés d’Arxivística de Catalunya de l’Associació d’Arxivers i Gestors documentals de Catalunya al 1995, fins i tot en alguna de les institucions representades.

La inscripció és gratuïta i el termini no acaba fins al 18 de setembre (o quan s’esgotin les places) i cal fer-la a  ajuntament@esterrianeu.cat 

Podeu veure el programa i coneixer els diferents ponents aquí 

 

De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, del Monestir de les Avellanes a Artà (Mallorca)


Els dies 13, 14 i 15 de setembre de 2018 l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes participa i col·labora en les I Jornades d’Història de Mallorca, que duuen per títol “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà” 

Els canonges regulars premonstratesos arribaren a Mallorca tot just després de la conquesta de 1229. El rei Jaume I donà a l’abadia de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de l’orde de Premontré, drets i terres a Artà. Els canonges hi fundaren el priorat de Santa Maria de Bellpuig, filial del Monestir de les Avellanes. Durant dos-cents anys, la petita comunitat artenca es mantingué amb no poques dificultats, fins que, el 1425, els premonstratesos permutaren Bellpuig d’Artà per la vila d’Os de Balaguer. La seva presència a Mallorca s’acabà en aquell moment, mentre que l’abadia de les Avellanes sobrevisquè fins a les desamortitzacions del segle XIX.

Aquestes Jornades tenen un vincle molt especial amb les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, ja que un dels seus coordinadors ha participat en l’organització de les últimes edicions, com a doctorant de la Universitat de Lleida.

Dins del programa de les Jornades s’hi ha afegit, l’acte institucional d’agermanament entre Os de Balaguer i Artà, precisament pel vincle històric a través dels dos monestirs. En l’acte, que serà el dissabte 15, es presentarà el projecte i s’iniciaran els tràmits d’agermanament entre ambdòs municipis, amb la presencia de l’alcaldessa d’Os de Balaguer, Estefania Rufac i del Batle d’Artà, Manuel Galan.

 

Crònica de les IX Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes


Les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes milloren a cada edició. La primera edició es van celebrar com a celebració del centenari de l’arribada de la Comunitat Marista a l’antic convent premonstratès. Dues setmanes abans havia tingut lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida la primera Trobada Medieval Internacional a Lleida, que volia posar a aquesta Universitat en l’estela de les millors universitats europees en els estudis d’aquest període històric; a més a Balaguer es duia a terme des de feia més de 10 anys la Càtedra d’Estudis Medievals. No semblava, doncs, possible que aquella commemoració del centenari dels Maristes pogués tenir continuïtat amb aquella “competència”. Malgrat tot la voluntat i perseverança d’algunes persones han fet possible que arribem a les novenes Jornades i s’encarin les dècimes amb optimisme i èxit consolidat.

Aquest any els conceptes de vida eterna i de mort i com s’enfrontaven durant l‘edat mitjana els diferents col·lectius, sobretot el monàstic, i quins rituals van crear i utilitzar per incorporar-los a les seves vides, han estat els temes que han ocupat les diferents sessions dels dies 9 i 10 de juliol, sense restar protagonisme als sepulcres dels comtes d’Urgell que havien ocupat un espai a l’església del monestir de les Avellanes i que avui es troben al Met Cloisters a Nova York.

La primera sessió s’inicià amb Jaume Mensa i la Reflexió sobre la mort en la tradició monàstica, vam aprendre i entendre com ho impregnava tot com a component essencial de la vida que és i per això els pensadors se n’ocuparen i molt definint la mort com un alliberament de l’ànima i la vida com un temps de preparació per la bona mort que ens porta a la immortalitat. En aquest context, durant l’alta edat mitjana, el monestir era l’avantsala del paradís i el camí era el sacrifici i la mortificació, essent incompatibles la cura de l’ànima i els negocis del món. Tanmateix arribat el segle XII es constata que tot i la presència constant de la mort, la vivència s’humanitza fent de la mort un procés, imposant-se així a poc a poc, el pensament més evangèlic, en contraposició a l’anterior absolutament monacal.

En aquest punt Daniel Piñol va fer una anàlisi acurada dels testaments a l’Edat Mitjana (s. XII – XIV). El testar era una acció impulsada per l’Església, castigant amb l’excomunió als que morien sense fer-ho, justificant-se en el costum i com a procés indispensable per a la bona mort. Aquesta situació va propiciar que tothom fes testament i en molts casos amb deixes a institucions eclesiàstiques. L’estudi atent dels documents, tot i semblar que reprodueixen fórmules fixes, ens ofereixen petites variacions que ens donen informació sobre els costums funeraris, les dinàmiques familiars i econòmiques i ens permet resseguir la història de les mentalitats. Aquesta ponència va tenir el complement precís en la que J. Antoni Iglesias-Fonseca va fer la tarda de dimarts 10, centrant-se en aspectes diplomàtics d’aquest documents, les tipologies existents, els documents relacionats com codicils o llibres de marmessors, els elements formals que els conformen, la seva significació i evolució.

Després de la pausa cafè del matí del 1r dia vam poder assistir a la presentació del projecte de digitalització i reproducció en 3D dels sepulcres del comtes d’Urgell que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, The Met Cloisters i el Monestir de les Avellanes.

La tarda es va centrar en els sepulcres, primer la Francesca Espanyol ens va posar al dia dels nous descobriments en relació amb les identitats dels difunts que acollien les diferents sepultures que es trobaven a l’església del monestir i Lucrecia Kargère-Basco, conservadora del Cloisters, va parlar de la composició de la pedra i pigments, de les vicissituds que testimonien les mostres dels sepulcres que es troben a Nova York.

Com en cada edició, el segon dia vam “fer territori”, coneixent, aquest cop a la ciutat de Balaguer, els espais funeraris relacionats amb els comtes d’Urgell: el santuari del Sant Crist, l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Domènec i el Museu de la Noguera on es troben les restes de dos dels sepulcres de la Casa d’Urgell i ho vam fer guiats per la Carme Alòs, Ramon Solé, Alberto Velasco i Francesca Español 

La tercera sessió, la tarda del dia 9, vam poder gaudir, a més de l’esmentada ponència del professor Iglesias-Fonseca, de la presentació que ens va fer la Núria Molist dels treballs arqueològics duts a terme a Sant Quirze de Colera com un espai d’enterrament casi en la seva totalitat malgrat que en diferents èpoques. Vam poder apreciar com evoluciona el lloc, els usos i l’ocupació al llarg del temps.

I vam acabar amb música, sí música. Peces que d’una forma o altra tenien a veure amb rituals funeraris o amb com es percebia la mort a l’època medieval, desgranant primer el seu text i després en audició i tot això de la ma de l’Arturo Tello.

Finalment, he de destacar també la 7a edició del Sopar Medieval i el concert nocturn al claustre, que van tenir lloc el dia 9 de juliol al vespre i nit. En aquesta ocasió el sopar rescata de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) una recepta procedent del Monestir de Santa Anna de Barcelona, que descriu un àpat de 1402, realitzat en commemoració de l’aniversari de la mort de fra Pere Umbau. Una experiència gastronòmica que ens va permetre conèixer la complexitat de la cuina a l’entorn dels ritus funeraris. En acabar vam poder gaudir del concert “Tempus fugit. Carpe diem” amb el Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

Un any més la valoració és òptima hem aprés una mica més de la vida… i la mort en les comunitats religioses, la qual cosa ens permet contextualitzar millor la documentació que en relació amb el tema es troba als arxius on treballem.

Maria Jesús Llavero i Robert Porta