Category Archives: Jornades i Congressos

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles (VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 10 i 11 de juliol de 2017 organitzem les VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles” una edició especial dedicada al 300 aniversari del naixement de l’abat Jaume Caresmar i Alemany. (Inscripcions Obertes!)

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles

El 10 d’octubre d’aquest any farà 300 anys que va néixer Jaume Caresmar, premonstratès, abat del Monestir de les Avellanes, i historiador.
En aquestes Jornades pretenem oferir una àmplia mirada a diferents maneres de crear i mantenir una memòria monàstica medieval, basada en un passat real o imaginat, des de la pròpia edat mitjana fins als nostres dies. Al llarg dels segles, generacions d’historiadors, antiquaris, arqueòlegs i artistes han anat creant i recreant la memòria dels monestirs medievals a través de la seva documentació i les seves cròniques, la seva litúrgia i el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Mirarem, mitjançant 9 ponències impartides per conferenciants internacionals – historiadors, historiadors de l’art i de la música, arxivers i un monjo cistercenc – diversos punts de vista sobre un tema que segueix tan rellevant ara com als dies de Jaume Caresmar fa 300 anys.

Programa de conferències:

Programa les activitats de divulgació científica:

  • Visita guiada al Monestir de Santa Maria de Vallverd (Tragó de Noguera)
  • VI Sopar Medieval al claustre “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió”
  • VI Concert nocturn al pati de l’abat amb el grup Ardit Ensemble

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!

Vegeu les ofertes d’allotjament!

Vine i viu la història!

Deixa un comentari

Filed under Cultura, Cursos, Formació, Història, Jornades i Congressos, medieval, Recerca, Seminaris, Xerrades

La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval


La 22a edició del Curs d’estiu Comtat d’Urgell tindrà lloc els dies 13 i 14 de juliol

 

Els dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc la XXII edició de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell que es fa cada any a Balaguer.

Enguany, el tema a tractar és sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval i, com cada any, els ponents que hi participaran seran professors i investigadors de prestigi en història medieval de diferents universitats europees.
dibuix3
Com a novetat, la Càtedra inclou aquest any, per primera vegada, dues activitats obertes a tot el públic, no només als inscrits.

Aquestes activitats són: un concert de música a càrrec de “Rosich-Rosanes” al claustre del Consell Comarcal que tindrà lloc dijous, i una taula rodona sobre poblacions desplaçades i rebutjades al segle XXI, que es farà divendres i en la qual hi participaran Antoni Segura, director del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, Ares Massip i Eduard Solanes, voluntaris en camps de refugiats.

Programa

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Noguera

Deixa un comentari

Filed under Activitats, arxiu comarcal de la Noguera, Balaguer, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Recerca

Crònica del XVIé Congrés d’Arxivística 2017 #elfuturesara


 

El XVIé Congrés d’Arxivística aquest cop l’amfitriona ha estat la ciutat de Reus, aprofitant la seva capitalitat cultural, on hem pogut gaudir de les fantàstiques instal·lacions de Fira de Reus. Durant el 4, 5 i 6 de maig, sota el títol “La gestió documental: el futur (és) ara” es van reunir per debatre més de 350 professionals de la gestió documental. El Congrés va conservar l’estructura que ja es va concretar a Lleida, diferents ponències i taules rodones, amb una bona participació a través del whats app, twitter com a mètodes de fer arribar les preguntes i els comentaris de la sala als diferents ponents, sense estalviar el debat en viu a través de preguntes i referències directes des de la platea. Converses i discussions que continuaven a peu dret durant els diferents àpats al mateix recinte.

Tot i el títol en la majoria de les ponències es van desenvolupar experiències i teories que un cop i un altre ens feia arribar a la conclusió de què no parlàvem del futur sinó d’un present que evoluciona ràpid, i en el qual les circumstàncies de l’entorn són favorables a la nostra professió (en paraules de Lluís Esteve) i hem d’estar atents per no perdre l’oportunitat que ens brinda un món que parla més que creu de transparència, d’accés i dades obertes.

De la mà dels ponents hem anat repassant que la classificació i la descripció són tasques que les noves eines informàtiques no només les faciliten, sinó que les automatitzen, el que ens permetrà centrar-nos en les tasques del front-office, dissenyar estratègies d’accés que suposin polítiques de transparència real i de participació dels ciutadans en els seus arxius. Es trasllada la centralitat del servei al ciutadà mentre que fins ara han estat les administracions, empreses o entitats on l’arxiu s’incloïa les que se’n beneficiaven. Aquesta nova perspectiva obliga encara més a participar en el disseny dels processos i el control dels procediments des del seu inici, per assegurar que a l’usuari arribarà la informació precisa en el moment que la necessiti i/o requereixi, treballant d’aquesta forma per una transparència activa.

Els arxius públics han d’obrir portes i fins i tot sortir al carrer per permetre l’empoderament del ciutadà de la informació que li cal utilitzar i reutilitzar i els arxius d’organitzacions privades s’han de convertir en l’eina principal per fer efectiva la transparència que els ha de permetre un millor posicionament en el mercat.

Tot això no es podrà aconseguir des de posicions que no són centrals en l’organització, Cultura, només situant les polítiques de gestió de documents, informació i dades en la transversalitat s’aconseguiran estratègies sobre l’organització, la preservació i l’accés que siguin estructurals i que traspassin el primer valor que se li reconeix (ara casi bé l’únic), el patrimonial, sense renunciar-ne.

Com sempre la representació dels arxius de les comarques de Ponent ha estat important, el Grup d’Arxivers de Lleida ha deixat empremta

L’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya han publicat les conclusions “oficials” que també us enllacem i no us perdeu a twitter el fil de #elfuturesara on podreu seguir discussions, conclusions i alguns dels actes lúdics

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Arxivers/eres, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

XVI Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya – La Gestió Documental: El futur (és) ara!


Reus

Els propers dies, 4, 5 i 6 de maig de 2017, tindrà lloc a la ciutat de Reus el nostre XVI congrés, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya que per primera vegada incorpora en el seu nom el concepte de “gestió documental”. Aquest serà un dels grans temes presents en el congrés que tractarà totes les fases de la gestió de documents de manera innovadora, revisant molts del seus punts fins ara acceptats com a bàsics, i mirant d’aportar una dimensió potent per afrontar els reptes socials i empresarials que el present i el futur ens deparen.

A partir d’ara l’esdeveniment passa a anomenar-se Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya integrant d’aquesta manera els diferents perfils professionals que van des de la participació en la creació dels documents fins a la seva preservació a llarg termini. En aquest llarg procés, amb la participació dels nostres professionals, el rigor i la competència empresarial necessària i amb el treball interdisciplinari amb altres professionals, podem bastir les sòlides bases de l’accés a una informació de qualitat. Aquest serà un dels grans temes presents en aquest congrés que tractarà totes les fases de la gestió de documents de manera innovadora, revisant molts dels seus punts fins ara acceptats com a bàsics, i mirant d’aportar una dimensió potent per afrontar els reptes socials i empresarials que el present i el futur ens deparen. Estem convençuts que aquests coneixements han de servir per modular l’Administració Digital del futur i per contribuir activament en una Societat Digital més justa, cívica i compromesa. Des dels dissenys dels procediments que facin més eficients els processos de negoci a la preservació del coneixement que esdevindrà patrimoni i memòria de la nostra activitat humana. L’arxivística i la gestió documental conviuen en un mateix paradigma de continuïtat i eficiència, i creix l’interès i la necessitat entre els seus professionals per garantir estructures administratives més sòlides i una rendició de comptes ajustada tant del present com del passat.

Amb el màxim esforç dels nostres socis institucionals i partners tecnològics i amb el treball d’un comitè científic de primera qualitat disposareu d’un programa ben atractiu a tots nivells. L’AAC es compromet una vegada més a fer que aquest Congrés sigui una referència catalana, però que el coneixement i el valor que l’arxivística d’aquest país ofereix pugui ser també presentada arreu del món.

Programa científic

Inscripcions

 

 

Deixa un comentari

Filed under Administració electrònica, Arxius, Arxivers/eres, Document electrònic, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Preservació, Preservació digital

III CONGRÉS INTERNACIONAL D’HISTÒRIA DELS PIRINEUS 16, 17 i 18 de juny del 2017 La Seu d’Urgell-Andorra la Vella


SEGONA CIRCULAR

Aquesta segona circular avança el programa provisional, precisa els requisits i terminis de presentació de les comunicacions i de les inscripcions al Congrés.

Foto_Portada

PROGRAMA PROVISIONAL

 16 de juny. Església de la Immaculada del Seminari Diocesà 

La Seu d’Urgell

Lliurament de les acreditacions.

Acte inaugural (Vespre)

Presentació del Congrés

Parlaments

Conferència inaugural

Dra. María Jesús Peréx Agorreta, Degana de la Facultat de Geografia i Història de la UNED

17 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 1: Producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya.

Ponència: “El paper comercial dels Pirineus durant l’edat moderna”, a càrrec del Dr. Patrici Pojada, professor de la Universitat de Perpinyà i Director Adjunt del Centre de Recerques sobre Societats i Entorns Mediterranis.

Comunicacions

Bloc 2: Diversificació social de les comunitats pirinenques.

Ponència: “Els Pirineus i la Segona Guerra Mundial: aliats, jueus i nazis busquen refugi a l’Espanya franquista”, a càrrec del Dr. Josep Calvet Bellera, membre del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.

Comunicacions

Tarda

Bloc 3: Realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc.

Ponència: “El Bisbat d’Urgell, segles VI-VIII: en els orígens d’una diòcesi pirinenca”, a càrrec del Dr. Carles Gascón Chopo, professor del Centre Associat de la UNED-la Seu d’Urgell, Secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Comunicacions

Bloc 4: Assentament i hàbitat en un medi complex.

Ponència: “Espacios de montaña: poblamiento y recursos naturales en los Pirineos centrales aragoneses (ss. XI-XV)”, a càrrec del Dr. Juan Utrilla Utrilla, catedràtic del Departamento de Historia Medieval de la Universidad de Zaragoza.

Comunicacions

18 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 5: Expressió artística i cultural als Pirineus.

Ponència: “L’art rupestre paleolític dels Pirineus, art sense fronteres”, a càrrec del Dr. Sergio Ripoll López, Professor del Departament de Prehistòria de la UNED.

Comunicacions

Cloenda acadèmica del congrés

Tarda

Visita guiada al casc antic de la Seu d’Urgell

Inscripcions

El preu general d’inscripció és de 50 € fins  l’1 d’abril de 2017 i de 100 € a partir d’aquesta data i fins la finalització del termini  el 10 de juny de 2017. La inscripció dóna dret d’assistència a les ponències i comunicacions, pauses cafè, sopar a peu dret del 16 de juny, i la visita guiada al centre històric de la Seu d’Urgell del diumenge. La inscripció s’ha de formalitzar omplint i enviant la butlleta annexada en aquesta circular o bé a través del web del congrés, que en breu estarà en funcionament amb l’adreça 3rcongresdhistoriadelspirineus.ad.

Idiomes

Els  idiomes  del congrés són el català, castellà, francès, basc, occità  i aranès. Per raons de logística i traduccions es recomana la presentació de comunicacions en català, castellà i francès.

Presentació de comunicacions

Les persones interessades a presentar una comunicació al Congrés poden enviar la seva proposta, que inclourà el títol de la comunicació, l’autor, un resum d’una extensió entre 500 i 2.000 caràcters i de 3 a 5 paraules clau, així com el bloc en el qual s’inclou la proposta. El termini per presentar aquest resum és l’ 1 d’abril i cal enviar-lo a l’adreça de correu electrònic: info@seu-durgell.uned.es

Les propostes seran avaluades pel Comitè Científic, el qual comunicarà la seva acceptació als autors. El text complet de la comunicació haurà de tenir una extensió entre 20.000 i 25.000 caràcters i s’haurà d’entregar abans del dia 9 de juny. La presentació de comunicacions implica la inscripció al Congrés.

Informació extreta del web del Congrés

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Recerca

“Els bisbes de Lleida d’origen mallorquí”. Seminari d’intercanvi científic.


Els propers dies 6 i 7 d’abril es celebrarà un Seminari d’intercanvi científic, entre els Arxius Capitular de Mallorca i Capitular de Lleida, titulat Els bisbes de Lleida d’origen mallorquí. Dit acte tindrà lloc a Palma de Mallorca.

Aquest seminari, en paraules del seu coordinador, nascut de la col·laboració entre els arxius capitulars de Mallorca i Lleida, pren en consideració els mallorquins que foren nomenats bisbes de Lleida. A partir de la seva trajectòria, es vol constatar l’impacte que tingueren els mallorquins en la diòcesi lleidatana. Per altra banda, l’Estudi General de Lleida va ser la primera institució universitària de la Corona d’Aragó. Atès el rol fonamental que aquest jugà en la formació dels homes de l’Edat Mitjana i de la Modernitat, s’ha volgut dedicar una sessió a la formació dels eclesiàstics al llarg de la història, una instrucció que els convertí en referents culturals entre els seus contemporanis.

Per la part de Lleida hi participaran Ana Carles, de l’Arxiu Capitular, Joan J. Busqueta i Jaume Barrull de la Universitat de Lleida, amb les següents ponències: Les fonts a l’Arxiu Capitular de Lleida presentat per Ana Carles; Josep Miralles, bisbe de Lleida, ponència de Jaume Barrull i La formació dels clergues a l’Edat Mitjana exposició de Joan J. Busqueta.

L’objectiu és conèixer i intercanviar coneixements, posar en comú els treballs que es desenvolupen des de Mallorca i des de Lleida, i reforçar els llaços que uneixen amdòs territoris.

Us adjuntem el programa: Capítol Catedral Bisbes Lleida

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Capitular de Lleida, Jornades i Congressos

Quartes Jornades d’Estudis del Segrià: El Segrià a estudi


icona_cecs-2El 19 de novembre a partir de les 9 del matí, en sessions de matí i tarda el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, junt a amb l’Ajuntament d’Almenar, ens conviden a coneixer una mica més aquesta comarca. Un dia sencer on s’escoltaran un seguit de comunicacions que van des de la història de l’ensenyament i les escoles segrianenques a l’estudi de la identitat lleidatana, passant per la història dels videojocs o la creació de la marca turística de la Comarca. Hi ha una comunicació sobre un llenguatge escenogràfic arrelat al territori i altra sobre el llenguatge dels nostres padrins. També hi ha relacionades amb l’urbanisme, l’enderrocament de les muralles, la creació de les vilesnoves o l’evolució en un poble concret. No podien faltar les que se n’ocupen de diferents personatges que d’una forma o altra han tingut relació amb el Segrià. Fins i tot ens conviden a un tastet de la història del Ball dels Cavallets. Molts d’aquestes comunicacions serviran per difondre els documents que es conserven en els arxius de la comarca i que han servit per bastir el treball que el dissabte pròxim es presenta.

Serà una mostra de les diferents investigacions que estan endegades en diversos camps del coneixement i que com a punt en comú tenen el territori i que ens mostren un Segrià ric, viu i amb memòria. Aquest acte és l’inici de gal·la del curs del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià que entre els seus objectius està promoure el coneixement de la comarca des d’un format transversal, però de qualitat que té la seva plasmació definitiva en la publicació de les comunicacions en la revista Shikar que aspira a ser una publicació de referència en el coneixement del Segrià.

Aquest any tancarà les jornades la Presentació de la iniciativa Viquiprojecte Almenar per part de la Biblioteca Ramon Berenguer IV d’Almenar. A més hi ha una conferència com activitat complementària que es realitzarà el diumenge 20 a l’església d’Almenar a les 12, Santa Maria d’Almenar: les pedres conten els seus secrets, a càrrec de Josep Forns i  Joan Ramon Gonzàlez

Podem veure el seu programa aquí 

Quartes Jornades d'Estudis del Segrià

 

 

cartell cecs v2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Patrimoni, Xerrades