Category Archives: Jornades i Congressos

XVI Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya – La Gestió Documental: El futur (és) ara!


Reus

Els propers dies, 4, 5 i 6 de maig de 2017, tindrà lloc a la ciutat de Reus el nostre XVI congrés, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya que per primera vegada incorpora en el seu nom el concepte de “gestió documental”. Aquest serà un dels grans temes presents en el congrés que tractarà totes les fases de la gestió de documents de manera innovadora, revisant molts del seus punts fins ara acceptats com a bàsics, i mirant d’aportar una dimensió potent per afrontar els reptes socials i empresarials que el present i el futur ens deparen.

A partir d’ara l’esdeveniment passa a anomenar-se Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya integrant d’aquesta manera els diferents perfils professionals que van des de la participació en la creació dels documents fins a la seva preservació a llarg termini. En aquest llarg procés, amb la participació dels nostres professionals, el rigor i la competència empresarial necessària i amb el treball interdisciplinari amb altres professionals, podem bastir les sòlides bases de l’accés a una informació de qualitat. Aquest serà un dels grans temes presents en aquest congrés que tractarà totes les fases de la gestió de documents de manera innovadora, revisant molts dels seus punts fins ara acceptats com a bàsics, i mirant d’aportar una dimensió potent per afrontar els reptes socials i empresarials que el present i el futur ens deparen. Estem convençuts que aquests coneixements han de servir per modular l’Administració Digital del futur i per contribuir activament en una Societat Digital més justa, cívica i compromesa. Des dels dissenys dels procediments que facin més eficients els processos de negoci a la preservació del coneixement que esdevindrà patrimoni i memòria de la nostra activitat humana. L’arxivística i la gestió documental conviuen en un mateix paradigma de continuïtat i eficiència, i creix l’interès i la necessitat entre els seus professionals per garantir estructures administratives més sòlides i una rendició de comptes ajustada tant del present com del passat.

Amb el màxim esforç dels nostres socis institucionals i partners tecnològics i amb el treball d’un comitè científic de primera qualitat disposareu d’un programa ben atractiu a tots nivells. L’AAC es compromet una vegada més a fer que aquest Congrés sigui una referència catalana, però que el coneixement i el valor que l’arxivística d’aquest país ofereix pugui ser també presentada arreu del món.

Programa científic

Inscripcions

 

 

Deixa un comentari

Filed under Administració electrònica, Arxius, Arxivers/eres, Document electrònic, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Preservació, Preservació digital

III CONGRÉS INTERNACIONAL D’HISTÒRIA DELS PIRINEUS 16, 17 i 18 de juny del 2017 La Seu d’Urgell-Andorra la Vella


SEGONA CIRCULAR

Aquesta segona circular avança el programa provisional, precisa els requisits i terminis de presentació de les comunicacions i de les inscripcions al Congrés.

Foto_Portada

PROGRAMA PROVISIONAL

 16 de juny. Església de la Immaculada del Seminari Diocesà 

La Seu d’Urgell

Lliurament de les acreditacions.

Acte inaugural (Vespre)

Presentació del Congrés

Parlaments

Conferència inaugural

Dra. María Jesús Peréx Agorreta, Degana de la Facultat de Geografia i Història de la UNED

17 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 1: Producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya.

Ponència: “El paper comercial dels Pirineus durant l’edat moderna”, a càrrec del Dr. Patrici Pojada, professor de la Universitat de Perpinyà i Director Adjunt del Centre de Recerques sobre Societats i Entorns Mediterranis.

Comunicacions

Bloc 2: Diversificació social de les comunitats pirinenques.

Ponència: “Els Pirineus i la Segona Guerra Mundial: aliats, jueus i nazis busquen refugi a l’Espanya franquista”, a càrrec del Dr. Josep Calvet Bellera, membre del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.

Comunicacions

Tarda

Bloc 3: Realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc.

Ponència: “El Bisbat d’Urgell, segles VI-VIII: en els orígens d’una diòcesi pirinenca”, a càrrec del Dr. Carles Gascón Chopo, professor del Centre Associat de la UNED-la Seu d’Urgell, Secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Comunicacions

Bloc 4: Assentament i hàbitat en un medi complex.

Ponència: “Espacios de montaña: poblamiento y recursos naturales en los Pirineos centrales aragoneses (ss. XI-XV)”, a càrrec del Dr. Juan Utrilla Utrilla, catedràtic del Departamento de Historia Medieval de la Universidad de Zaragoza.

Comunicacions

18 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 5: Expressió artística i cultural als Pirineus.

Ponència: “L’art rupestre paleolític dels Pirineus, art sense fronteres”, a càrrec del Dr. Sergio Ripoll López, Professor del Departament de Prehistòria de la UNED.

Comunicacions

Cloenda acadèmica del congrés

Tarda

Visita guiada al casc antic de la Seu d’Urgell

Inscripcions

El preu general d’inscripció és de 50 € fins  l’1 d’abril de 2017 i de 100 € a partir d’aquesta data i fins la finalització del termini  el 10 de juny de 2017. La inscripció dóna dret d’assistència a les ponències i comunicacions, pauses cafè, sopar a peu dret del 16 de juny, i la visita guiada al centre històric de la Seu d’Urgell del diumenge. La inscripció s’ha de formalitzar omplint i enviant la butlleta annexada en aquesta circular o bé a través del web del congrés, que en breu estarà en funcionament amb l’adreça 3rcongresdhistoriadelspirineus.ad.

Idiomes

Els  idiomes  del congrés són el català, castellà, francès, basc, occità  i aranès. Per raons de logística i traduccions es recomana la presentació de comunicacions en català, castellà i francès.

Presentació de comunicacions

Les persones interessades a presentar una comunicació al Congrés poden enviar la seva proposta, que inclourà el títol de la comunicació, l’autor, un resum d’una extensió entre 500 i 2.000 caràcters i de 3 a 5 paraules clau, així com el bloc en el qual s’inclou la proposta. El termini per presentar aquest resum és l’ 1 d’abril i cal enviar-lo a l’adreça de correu electrònic: info@seu-durgell.uned.es

Les propostes seran avaluades pel Comitè Científic, el qual comunicarà la seva acceptació als autors. El text complet de la comunicació haurà de tenir una extensió entre 20.000 i 25.000 caràcters i s’haurà d’entregar abans del dia 9 de juny. La presentació de comunicacions implica la inscripció al Congrés.

Informació extreta del web del Congrés

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Recerca

“Els bisbes de Lleida d’origen mallorquí”. Seminari d’intercanvi científic.


Els propers dies 6 i 7 d’abril es celebrarà un Seminari d’intercanvi científic, entre els Arxius Capitular de Mallorca i Capitular de Lleida, titulat Els bisbes de Lleida d’origen mallorquí. Dit acte tindrà lloc a Palma de Mallorca.

Aquest seminari, en paraules del seu coordinador, nascut de la col·laboració entre els arxius capitulars de Mallorca i Lleida, pren en consideració els mallorquins que foren nomenats bisbes de Lleida. A partir de la seva trajectòria, es vol constatar l’impacte que tingueren els mallorquins en la diòcesi lleidatana. Per altra banda, l’Estudi General de Lleida va ser la primera institució universitària de la Corona d’Aragó. Atès el rol fonamental que aquest jugà en la formació dels homes de l’Edat Mitjana i de la Modernitat, s’ha volgut dedicar una sessió a la formació dels eclesiàstics al llarg de la història, una instrucció que els convertí en referents culturals entre els seus contemporanis.

Per la part de Lleida hi participaran Ana Carles, de l’Arxiu Capitular, Joan J. Busqueta i Jaume Barrull de la Universitat de Lleida, amb les següents ponències: Les fonts a l’Arxiu Capitular de Lleida presentat per Ana Carles; Josep Miralles, bisbe de Lleida, ponència de Jaume Barrull i La formació dels clergues a l’Edat Mitjana exposició de Joan J. Busqueta.

L’objectiu és conèixer i intercanviar coneixements, posar en comú els treballs que es desenvolupen des de Mallorca i des de Lleida, i reforçar els llaços que uneixen amdòs territoris.

Us adjuntem el programa: Capítol Catedral Bisbes Lleida

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Capitular de Lleida, Jornades i Congressos

Quartes Jornades d’Estudis del Segrià: El Segrià a estudi


icona_cecs-2El 19 de novembre a partir de les 9 del matí, en sessions de matí i tarda el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, junt a amb l’Ajuntament d’Almenar, ens conviden a coneixer una mica més aquesta comarca. Un dia sencer on s’escoltaran un seguit de comunicacions que van des de la història de l’ensenyament i les escoles segrianenques a l’estudi de la identitat lleidatana, passant per la història dels videojocs o la creació de la marca turística de la Comarca. Hi ha una comunicació sobre un llenguatge escenogràfic arrelat al territori i altra sobre el llenguatge dels nostres padrins. També hi ha relacionades amb l’urbanisme, l’enderrocament de les muralles, la creació de les vilesnoves o l’evolució en un poble concret. No podien faltar les que se n’ocupen de diferents personatges que d’una forma o altra han tingut relació amb el Segrià. Fins i tot ens conviden a un tastet de la història del Ball dels Cavallets. Molts d’aquestes comunicacions serviran per difondre els documents que es conserven en els arxius de la comarca i que han servit per bastir el treball que el dissabte pròxim es presenta.

Serà una mostra de les diferents investigacions que estan endegades en diversos camps del coneixement i que com a punt en comú tenen el territori i que ens mostren un Segrià ric, viu i amb memòria. Aquest acte és l’inici de gal·la del curs del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià que entre els seus objectius està promoure el coneixement de la comarca des d’un format transversal, però de qualitat que té la seva plasmació definitiva en la publicació de les comunicacions en la revista Shikar que aspira a ser una publicació de referència en el coneixement del Segrià.

Aquest any tancarà les jornades la Presentació de la iniciativa Viquiprojecte Almenar per part de la Biblioteca Ramon Berenguer IV d’Almenar. A més hi ha una conferència com activitat complementària que es realitzarà el diumenge 20 a l’església d’Almenar a les 12, Santa Maria d’Almenar: les pedres conten els seus secrets, a càrrec de Josep Forns i  Joan Ramon Gonzàlez

Podem veure el seu programa aquí 

Quartes Jornades d'Estudis del Segrià

 

 

cartell cecs v2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Patrimoni, Xerrades

II Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya


El proper 12 de novembre, a l’Espai Ceretània de Bolvir, tindran lloc les II Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya

capcalera_web-jpg_1366275114

Les II Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya amb el suport de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, l’Ajuntament de Bolvir i la Diputació de Girona, són un marc de trobada i discussió on totes aquelles persones que fan investigació en l’àmbit cerdà poden exposar els seus treballs.

Després de l’èxit d’assitència i participació de la primera edició de les Jornades, que van tenir lloc a Puigcerdà el novembre de 2014, el Grup de Recerca de Cerdanya ha considerat important implicar la comarca en aquest esdeveniment. Per aquest motiu l’edició d’enguany tindrà lloc a l’Espai Ceretània de Bolvir, un equipament patrimonial de gran importància per a la interpretació del passat al nostre territori.

Les II Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya són obertes a treballs que parlin de Cerdanya des de qualsevol perspectiva científica . S’hi presentaran un total de 15 comunicacions (3 de l’àmbit del medi natural i 12 de l’àmbit del medi social), més dues conferències convidades.

Les comunicacions presentades seran publicades al segon número de la revista ERA, que cooediten el Grup de Recerca de Cerdanya i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Consulteu el programa complet amb l’horari de totes les intervencions.

programa-jornades-estudi

L’acte és públic i obert a tothom.

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni

3 novembre 2016. Jornada d’Estudis “Els arxius patrimonials catalans”


La jornada té per objectiu ampliar, revisar i aprofundir els estudis que s’han fet en les últimes dècades sobre els arxius patrimonials a Catalunya

El dijous 3 de novembre, a la seu del Institut d’Estudis Catalans, tindrà lloc la Jornada d’Estudis “Els arxius patrimonials catalans”. Aquesta jornada, que reuneix a  historiadors de diverses universitats i institucions catalanes, oferirà una visió general i un fòrum de debat sobre el tema per a la Catalunya medieval, moderna i contemporània i inclourà estudis des de la perspectiva històrica i jurídica i d’altres que analitzaran els aspectes administratius i organitzatius d’aquests arxius.

joanchiquet-193

Família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs, Val d’Aran. Archiu Generau d’Aran

Els arxius patrimonials catalans representen una riquesa documental poc corrent, també poc coneguda fora de casa nostra. Són conjunts de documents que ens parlen sobre la formació i administració d’un patrimoni generalment de base agrícola que es transmet en el llinatge familiar. Hi són presents des dels segles XII i XIII, de vegades fins i tot abans, i seran més abundants en les èpoques posteriors. Relacionats amb la pràctica de l’emfiteusi, representen un fenomen inicialment més característic de la Catalunya Vella què, després, s’estén a tot el territori. L’objecte principal d’aquests arxius és el patrimoni de les famílies de la ruralia —famílies amb grans patrimonis i també famílies pageses, menestrals i fins i tot masovers. Per a ells, aquests documents guardats representaven «un arsenal» de proves jurídiques dels seus drets i unes eines de control del seu patrimoni —fins a les últimes dècades del segle XIX, quan l’Estat liberal creà els seus mecanismes registrals per a legitimar públicament les possessions i les propietats.

Els organitzadors d’aquestes Jornades són la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Institut d’Estudis Catalans; el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Generalitat de Catalunya; el Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya i Universitat de Girona i el Grup de recerca Arxius Familiars i Patrimonials de Banda a Banda dels Pirineus (Xarxa temàtica ARCHIFAM – CTP i Casa de Velázquez), Universitat de Girona. La direcció és de Tünde Mikes i Jaume Sobrequés i la coordinació científica de Pere Ortí, Pere Gifre i Lluís To.

Programa

9.30 h: Acte d’inauguració

Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània

Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Tünde Mikes, coordinadora per Catalunya de la xarxa temàtica internacional ARCHIFAM

Sessió de matí

Lliçó d’obertura:

10.00-10.30 h: Josep Fernández Trabal: «Els arxius patrimonials catalans, de què estem parlant?» Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya

10.30-11.30 h:«La formació dels arxius patrimonials a la Catalunya baixmedieval», Lluís To Figueras i Pere Ortí Gost. Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

11.30-12.00 h: «Arxius patrimonials gironins medievals: de masos petits i de grans patrimonis», Rosa Lluch Bramon, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals

12.00-12.20 h: Pausa

12.20-12.50 h: «L’arxiu patrimonial dels Fontcuberta, segles X-XXI», Daniel Piñol Alabart, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals

12.50-13.20 h: «Els arxius familiars i patrimonials aranesos», Maria Pau Gómez Ferrer, Archiu Generau d’Aran

Sessió de tarda:

16.00-16.30 h: «Els arxius patrimonials a Cervera», Josep M. Llobet i Portella

Coordinador de la Facultat de Geografia i Història. UNED-Cervera. Fundació Roca Sastre.

16.30-17.00 h: «Ordre i desordre arxivístic: els llibres de comptes d’explotació a

l’Arxiu Capitular de Mallorca: La hisenda del II comte de Formiguera (1633-1694)», Gabriel Jover Avellà, Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

17.00-17.20 h: Pausa

17.25-18.00 h: «Els arxius patrimonials com a testimonis del dret familiar català», Tünde Mikes, Universitat de Girona, grup de recerca Història de la Ciència Jurídica

Lliçó de cloenda:

18.00-18.30 h: «Els arxius patrimonials a Catalunya – un estat de la qüestió», Pere Gifre Ribas, Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

18.30-19.00 h: «Els arxius patrimonials de Catalunya. Experiències i futur», Ramon Planes Albets. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Servei de Coordinació General d’Arxius

19.00-19.30 h: Debat

Entrada lliure

Per a més informació, confirmació d’assistència o petició de certificat d’assistència, truqueu al telèfon 933 248 584 (Sra. Mariàngels Gallego), o envieu un correu electrònic a les adreces tunde.mikes@udg.edu  o sceh@iec.cat

Lloc de celebració de les Jornades d’Estudi

Institut d’Estudis Catalans

Sala Pi i Sunyer

C/ del Carme, 47, Barcelona

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxius, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca, Tipologia documental

Lectures d’estiu: Els camins històrics del Pallars Jussà i les Actes Archivando 2015


Agost és un mes en el que la calor encara justifica la mandra, la beguda freda i les remullades, però per als moments en els que busquem l’ombra i una mica de corrent que ens permeti gaudir d’una estona de lectura, us recomanem passejar per la comarca del Pallars Jussà, d’un Montsec a l’altre i fer-ho a partir d’una bona obra d’investigació i excel·lentment documentada:

Els Camins Històrics del Pallars Jussà20151220_10242264 Els camins històrics de Pallars Jussà de Jacinto Bonales i Cortés & Miquel Bailac i Bonales. Editat per Garsineu edicions de Tremp, en la col·lecció Beca Mn. Jesús Castells i Serra.

La xarxa de camins de la comarca del Pallars Jussà ha patit una profunda transformació deguda a cinc processos ben diferenciats però relacionats: la modernització de la xarxa per ser adaptada a la motorització dels transports, el procés d’emigració encetat al segle XIX però de fort calat des de mitjans del segle XX; la motorització agrària que ha provocat l’eixamplament de les parcel·les que encara es conreen i la modificació dels camins per tal d’accedir a aquestes amb maquinària motoritzada; la construcció dels embassaments per la producció hidroelèctrica, i la repoblació forestal amb la corresponent construcció de terrasses a les muntanyes.

Per tal de recuperar, documentar i analitzar la xarxa de camins existents durant l’economia orgànica, Jacinto Bonales com a historiador, documentalista i cartògraf, i Miquel Bailac com a informàtic i cartògraf han aplicat les noves tecnologies informàtiques per la localització i georeferenciació de més de 5.000 quilòmetres de xarxa viària. El llibre es divideix en tres parts. La primera, titulada “Qüestions de Mètode”, planteja un estat de la qüestió sobre l’origen dels camins a “Els Camins Silenciats” així com diferents hipòtesis i tècniques de treball, per analitzar, tot seguit, la cartografia històrica relativa a la comarca. En la segona part “Els Camins Històrics” s’analitza en primer lloc els condicionants jurídics dels camins (propietat, autoritat, etc.) i els condicionants econòmics (ambientals) que en incideixen. Seguidament s’estudien de forma detallada els grans eixos viaris que travessen la comarca, els camins comarcals, i s’estudien diferents casos de camins locals i d’estructuració dels termes.

La tercera i darrera part del llibre analitza el procés de transformació de la xarxa viària ja des del segle XVIII, amb les diferents planificacions, els èxits i fracassos de la xarxa de carreteres de l’Estat, i el desenvolupament de la xarxa de camins veïnals (per trànsit motoritzat) des dels seus orígens i fins al franquisme.

portada-e1450893028309

 

A Internet no deixeu de llegir les Actes de les 8es Jornades d’Archivando, perquè tots els articles s’ho valen i per anar fent boca tot esperant les 9es Jornades en León el 10 i 11 de novembre del 2016.

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Bibliografia, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Recerca