Category Archives: Jornades i Congressos

Crida de comunicacions per a la IV Jornada d’estudis de l’Alt Urgell


Seguint amb els seus objectius de promoure el coneixement centrat en la comarca de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell organitza el dissabte 11 de novembre la IV Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que se celebrarà a Alinyà en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera (que gestiona l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà), l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Les propostes de comunicació, sempre que facin referència a qualsevol àmbit del coneixement relacionat amb l’Alt Urgell, es poden presentar fins al DILLUNS 25 DE SETEMBRE, amb un resum de fins a 1.000 caràcters incloent espais i cinc paraules clau, que cal enviar a l’adreça de correu electrònic iecalturgell@gmail.com. Els textos de les ponències que reuneixin els requisits necessaris seran publicats al cinquè número de la revista “Interpontes: Estudis de l’Alt Urgell”, que té prevista la seva aparició l’any 2018.

La Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que ha esdevingut un aparador de les últimes novetats en recerca local i comarcal, arriba a la seva quarta edició després d’haver passat per la Seu d’Urgell, Castellbò i Oliana, en la voluntat de l’Institut d’Estudis d’arribar arreu del territori comarcal.

Vall d’Alinyà des del castell. Fotografia de Lluís Obiols Perearnau

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

Surt al carrer el segon número de la revista ‘ERA’


‘ERA, revista cerdana de recerca’ recull 15 articles sobre arqueologia, història, art, música, ciències socials i medi natural a la Cerdanya.

El Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i l’editorial Salòria hem col·laborat de nou per editar el segon número d’‘ERA, revista cerdana de recerca’ que recull les comunicacions presentades a les II Jornades d’Estudis Comarcals de la Cerdanya celebrades el passat 12 de novembre a l’Espai Ceretània de Bolvir.

portada_ERA_2.jpg_1553129172

Portada del segon número de la revista ‘ERA’

En aquest segon número hi trobareu 15 articles de temàtiques molt diverses que tenen en comú l’aportació de coneixement nou sobre arqueologia, història, art, música, ciències socials i medi natural a la Cerdanya.

L’àmbit de l’arqueologia hi està molt ben representat amb les darreres novetats dels jaciments oberts al Tossal de Baltarga, al Castellot de Bolvir i les intervencions puntuals en l’Ull de Basilisc i l’església de Sant Domènec, espais patrimonials de Puigcerdà. En l’àmbit de la recerca històrica, trobareu aportacions referents a la història medieval i moderna amb un article sobre l’Abat Oliba, el saqueig i destrucció de la comarca al segle XIII o les traces de fetilleria i bruixeria a la Cerdanya entre d’altres aportacions de temàtiques com l’art o la música.

En el capítol de ciència hi ha un article de geografia humana referent a la influència de la darrera crisi en la població cerdana, un altre sobre geologia cerdana i, tancant el número, un article sobre les aus migratòries.

La voluntat dels editors és que la revista ‘ERA’ esdevingui un espai on es puguin llegir els darrers treballs de recerca produïts a Cerdanya. Per aquest motiu creiem important vincular la publicació a la celebració biennal de les Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya on els investigadors presenten i comparteixen els seus treballs.

La revista es pot trobar des d’aquesta setmana a les llibreries de la comarca i punts de venda habituals a un preu de 17 €.

Text extret web Arxiu Comarcal de la Cerdanya

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Arxius, Bibliografia, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions, Recerca

VII Jornades d’Estudis Històrics i Patrimonials de la VAll d’Àger i l’Alta Noguera


El passat 6 de juliol es van celebrar a Àger les VII jornades d’estudis històrics i patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost. Aquest any amb el següent eix temàtic: La Guerra dels Segadors al Montsec i territoris veïns.

Varen inaugurar la jornada el senyor Josep M Farran, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, i el senyor Josep Santesmasses, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana de l’Institut Ramon Muntaner.

La primera ponència va anar a càrrec del Dr. Antoni Passola. Que va parlar sobre la historiografia al voltant de la Guerra dels Segadors, des del segle XIX, i com ha anat evolucionant les investigacions sobre aquest tema en els darrers 150 anys.  

Acte seguit el sr. Óscar Uceda va fer una dissertació sobre l’afectació de dit conflicte a les terres de Lleida, concretament amb el canvi de front des de França fins a la zona lleidatana. La següent comunicació, presentada per Anna Esteve, va tractar sobre com va afectar a les poblacions del Baix Segrià el conflicte i la reacció de les viles a les anades i vingudes dels soldats, des del punt de vista dels llibres parroquials.

L’historiador vilallerenc Joan Ramon Piqué també ens aportà una visió diferenta del conflicte a partir d’una documentació del senyor de Sapeira, en Josep de Sullà de Tremp. A la vegada ens parlà de la rivalitat d’aquest amb Josep de Rocabruna, governador d’armes de la sots-vegueria de Pallars,  i com dins del conflicte general hi continua havent rivalitats entre senyors i l’intent d’aprofitar-se, en benefici propi, de la situació de guerra.

 

La penúltima comunicació va ser presentada per l’historiador Jaume Fernández que ens parlà, de manera distesa i col·loquial, sobre la importància geoestratègica de la  Guerra dels Segadors a nivell de les grans potències europees del moment i del que va ser per a aquestes: un divertiment.

 

El president de l’associació dels Amics de la Seu Vella, en Joan Ramon González, exposà gràficament l’evolució de la fortificació del turó de la Seu Vella, com es veu actualment i els vestigis dels canvis realitzats ja en el segle XVIII.

 

Per finalitzar el matí el Dr. Fité i la Sra. Masvidal ens van parlar de les empremtes de la Guerra dels Segadors a la Vall d’Àger, a partir de diversos gravats de l’època que, estaven exposats a l’exterior de la sala on es realitzava la trobada.

 

A la tarda es van visitar les pintures de la Capella del Calvari d’Àger.  L’exposició va estar a càrrec de Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

 

Imatge extreta de la pàgina de Facebook de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost

Deixa un comentari

Filed under Difusió, Història, Jornades i Congressos

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, fons religiosos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Monestir de les Avellanes

Es convoquen les VIII Jornades d’estudis sobre el Pla d’Urgell


Les jornades se celebraran el dissabte 4 de novembre de 2017 a Vila-sana

S’ha obert el període de presentació de propostes de comunicació per a les VIII Jornades d’Estudis Comarcals sobre el Pla d’Urgell. Totes les persones interessades a presentar un treball de recerca científica de la comarca podran fer-ho fins a finals de juliol de 2017 omplint la butlleta o formulari que trobaran al bloc de Mascançà(http://mascansa.blogspot.com) i enviant-la mitjançant correu electrònic amascansa.crpu@gmail.com, on es donarà rebuda a la proposta.

Com cada any, la temàtica és oberta a tot tipus de recerques i investigacions que tinguin com a marc d’estudi i treball la comarca del Pla d’Urgell. Fins a dia d’avui, les Jornades han comptat amb una participació disciplinar força àmplia, que va des de la botànica, la zoologia, la història, l’antropologia, l’agronomia, l’arquitectura, l’art, la filologia, la geografia, l’etnologia o la sociologia.

Vila-sana-1024_bn.jpg_1713915334

Vila-sana, que abans es deia Utxafava, municipi segregat de Castellnou de Seana l’any 1933

Un cop presentades, les comunicacions passaran per un comitè avaluador, es decidirà sobre la seva acceptació i s’informarà als autors aspirants el 31 de juliol. El mes de setembre es presentaran les jornades i el programa amb les propostes acceptades.

Enguany, les Jornades arriben a la 8ª edició i se celebraran a Vila-sana, població coneguda per la bellesa del seu estany. L’organització correrà a càrrec de l’Ajuntament de Vila-sana i Mascançà. La data de la trobada científica serà el dissabte 4 de novembre. Els treballs que es presentaran a Vila-sana se sumaran als ja presentats a les sis edicions anteriors a Golmés, Miralcamp, Bellvís, Linyola, Mollerussa, Torregrossa i Bell-lloc, i formaran part del número 9 de la revista Mascançà.

Les Jornades compten amb el suport de la Universitat de Lleida des de fa uns anys, que les connecta a la comunitat científica més acadèmica.

El repte d’aquestes jornades serà acostar-se al centenar d’investigacions realitzades sobre el Pla d’Urgell. Fins a les jornades de Bell-lloc s’havien presentat al voltant de noranta recerques, xifra que s’espera superar aquest novembre a Vila-sana.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions

X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs. L’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus


La població de Queralbs (Ripollès) acollirà els dies 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2017 el X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Diputació de Girona, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, la Societat Andorrana de Ciències i l’Institut Ramon Muntaner.

190007630000010

Prats treballats entre els pobles de Gausac i Casau. Val d’Aran

En aquesta edició el centre d’interès serà l’estudi de l’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus. Segons han explicat els organitzadors: “volem analitzar com la riquesa natural dels Pirineus ha condicionat la història dels diferents territoris, les activitats productives predominants, les dinàmiques poblacionals, les polítiques públiques, els intercanvis culturals i la vida quotidiana”.

Els àmbits d’estudi que proposa el Col·loqui són tres:

1.- Recursos naturals i territori.

2.- Recursos naturals, vida quotidiana i tradicions

3.- Estat de la qüestió i perspectives de futur

A més de les ponències i les comunicacions dels tres àmbits, en les quals hi participaran Ignasi Aldomà Buixadé (Universitat de Lleida), Joan Vallès Xirau (Universitat de Barcelona) com a ponents, també s’hi durà a terme una taula rodona sobre l’àmbit 3, amb les intervencions de Lourdes Viladomiu Canela (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Antoni Báguena Latorre (Societat Catalana d’Ordenació del Territori, Diputació de Barcelona) i Arcadi Castilló Cadena (IDAPA-Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran), s’hi presentaran els projectes “Muntanyes humanitzades”, a càrrec d’Ermengol Gassiot (Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya/GAAM-Universitat Autònoma de Barcelona) i “Patrimoni etnològic de l’alta muntanya del Pirineu Oriental. Els Plaus”, a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès. El col·loqui es complementarà amb la projecció de documentals de la Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya i amb una passejada comentada des de l’església de Sant Jaume de Queralbs als Plaus (Queralbs) el dia 1 d’octubre.

Comunicacions

Els interessats a participar en el col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació poden enviar la seva proposta en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre cinc-cents i dos mil caràcters. El termini per presentar aquest resum és el 16 de juliol de 2017. Cal trametre el resum a l’adreça de correu electrònic pineda@irmu.org.

El termini per lliurar el text definitiu, que haurà de tenir una extensió d’entre 21.000 i 25.000 caràcters, és el dia 4 de setembre de 2017.

Inscripcions

El preu de la inscripció general serà de 65 € i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants– serà de 50 €.  El preu dóna dret a les actes, als dinars de dissabte i diumenge i a les activitats complementàries que es programin.

La inscripció es podrà fer per via telemàtica mitjançant la butlleta electrònica que trobareu a http://www.irmu.org/projects/transpirinencs abans del 24 de setembre de 2017.

Programa_Transpirinencs

Informació extret del web del Institut Ramon Muntaner

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Recerca

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles (VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 10 i 11 de juliol de 2017 organitzem les VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles” una edició especial dedicada al 300 aniversari del naixement de l’abat Jaume Caresmar i Alemany. (Inscripcions Obertes!)

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles

El 10 d’octubre d’aquest any farà 300 anys que va néixer Jaume Caresmar, premonstratès, abat del Monestir de les Avellanes, i historiador.
En aquestes Jornades pretenem oferir una àmplia mirada a diferents maneres de crear i mantenir una memòria monàstica medieval, basada en un passat real o imaginat, des de la pròpia edat mitjana fins als nostres dies. Al llarg dels segles, generacions d’historiadors, antiquaris, arqueòlegs i artistes han anat creant i recreant la memòria dels monestirs medievals a través de la seva documentació i les seves cròniques, la seva litúrgia i el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Mirarem, mitjançant 9 ponències impartides per conferenciants internacionals – historiadors, historiadors de l’art i de la música, arxivers i un monjo cistercenc – diversos punts de vista sobre un tema que segueix tan rellevant ara com als dies de Jaume Caresmar fa 300 anys.

Programa de conferències:

Programa les activitats de divulgació científica:

  • Visita guiada al Monestir de Santa Maria de Vallverd (Tragó de Noguera)
  • VI Sopar Medieval al claustre “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió”
  • VI Concert nocturn al pati de l’abat amb el grup Ardit Ensemble

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!

Vegeu les ofertes d’allotjament!

Vine i viu la història!

Deixa un comentari

Filed under Cultura, Cursos, Formació, Història, Jornades i Congressos, medieval, Recerca, Seminaris, Xerrades