I Jornada de Protecció de dades UAB: “Les universitats catalanes i la recerca davant el nou Reglament Europeu de protecció de dades personals”


I Jornada de Protecció de dades UAB: “Les universitats catalanes i la recerca davant el nou Reglament Europeu de protecció de dades personals”

Conferències i congressos – Sala d’actes de l’Edifici Rectorat de la UAB (Campus de la UAB)

Descripció:

El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d’abril de 2016 de protecció de dades personals inclou importants novetats i entrarà en vigor abans de l’estiu de 2018. En aquesta jornada es vol oferir una informació general sobre els canvis que el nou Reglament implica per a les universitats en general i per a les dades de la recerca en particular. En aquest sentit es compta amb la participació de representats de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i investigadors/es i especialistes en seguretat de dades de la mateixa UAB.

Formulari d’inscripció

Ubicació: Sala d’actes de l’Edifici Rectorat de la UAB (Campus de la UAB)

Data: Dilluns 29, Gener de 2018 – 09:30h

Data fi: Dilluns 29, Gener de 2018 – 11:00h

Organitzador: Universitat Autònoma de Barcelona

 

Anuncis

Es publica la llista amb el nom de les víctimes del franquisme


El Parlament de Catalunya  el passat 4 de juliol va aprovar la llei 11/2017  de reparació jurídica de les víctimes del franquisme en el seu únic article es nega el caràcter legítim dels tribunals dels tribunals i
dels procediments i els consells de guerra que van ser instruïts a Catalunya des del  5 d’abril de 1938 fins al desembre del
1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar i en conseqüència l’anul·lació de les sentències emeses per aquests òrgans. La Llei inclou una disposició final en la que s’autoritza a l’Arxiu Nacional  de Catalunya   a elaborar i fer pública la llista de les persones afectades per aquestes sentències.

En compliment d’aquesta llei l’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat a la seva pàgina web l’índex dels noms i la resolució, això ens ha donat la possibilitat de conèixer les persones que es  van veure sotmeses a un procediment judicial de jurisdicció militar  durant la dictadura franquista. Les víctimes són presentades per ordre alfabètic i en cada relació s’explica el tipus de procediment, el número de causa, la data d’obertura de la causa, la data de fermesa de la sentència o resolució, la pena imposada i, si és el cas, l’indult demanat. També s’especifica les persones que van ser executades.

La llista de noms conté fins ara 66.590 víctimes, homes i dones de diferent edat, origen i  condició social que van ser jutjades i condemnades per la seva ideologia, per la seva actuació durant la República i per la seva resposta al cop d’estat de Franco. La reacció de la ciutadania ha estat immediata, els que ja coneixien que en aquesta llista hi tenien algun familiar s’han vist sorpresos de la quantitat d’afectats; altres que no sabien que alguns dels seus familiars havien estat afectats per la repressió franquista, la curiositat els ha portat a descobrir-lo.

El projecte és que  l’índex de noms, que s’anirà actualitzant i ampliant amb les dades que puguin aportar noves investigacions, pugui donar accés al contingut dels expedients fins allà on sigui possible per tal que també es pugui difondre.

La reacció de la ciutadania i els medis de comunicació a la publicació d’aquesta informació ens parla de la necessitat que la informació cal que sigui oberta i que els arxius com a eines de gestió documental són garants de l’accés a la informació i per tant de drets i memòria

Podeu consultar la llista aquí

 

Posició de l’AAC-GD en relació a la modificació de la LAD per a la seva adaptació a la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern


Puzzle_Krypt-2 (1)No és la primera vegada que des d’aquest bloc manifestem la nostre temença que la transparència no passi de ser un aparador. També des d’aquí expressàvem la nostra estranyesa pel fet  d’elaborar una Llei, la 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, que s’ocupava de l’accés a la documentació pública com si no hi hagués cap altra Llei que ho regulés.

Durant la tramitació en comissió d’aquesta Llei vam recolzar, com no podia ser d’una altra forma, les al·legacions, proposicions i consideracions que l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya van presentar en el seu dia i de la mateixa forma vam assumir les esmenes presentades durant el tràmit corresponent a l’avantprojecte de Llei pel qual es modifica la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents.

Un cop resoltes i contestades ens afegim al comunicat fet públic per l’AAC-GD, sobre tot en allò que té a veure amb la necessitat inajornable de fer una revisió integral de la  LAD que possibiliti un encaix real amb la Llei de Transparència que permeti la consideració d’un únic instrument legislatiu que doni una major seguretat jurídica, però sobre tot una revisió que desenvolupi tots aquells articles que durant aquest temps no han contat amb l’interès del legislador. En realitat tot aquest periple que ens ha portat fins a aquest, ara ja, projecte de Llei parla sobre tot del poc convenciment que el legislador i els nostres governants tenen de tot allò que té a veure amb la publicitat i l’accés

1_Posicio_Modificaci_LAD

XV Congrés d’Arxivística de Catalunya. Preservar per @ccedir


Lleida ha estat escollida com a seu del Congrés de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents de Catalunya. Serà la quinzena edició d’un esdeveniment de periodicitat bianual  que ha recorregut ja bona part de la geografia catalana. Els dies 28, 29 i 30 de maig els professionals dels arxius i la gestió documental debatran en aquesta ocasió sobre preservació digital com a forma prèvia i necessària per garantir l’accés permanent. Experts locals, nacionals i internacionals desgranaran diferents aspectes del que cal fer i com. Es parlarà també de les polítiques que haurien de garantir tot aquest procés i l’accés del ciutadà a la informació, per recuperar la seva memòria individual i elaborar el relat consensuat de la memòria col·lectiva. banner_congres

La memòria és un tret que ens caracteritza com a éssers humans. És l’ acte de recordar, de reviure fets i sentiments, uns d’ individuals i altres de col·lectius, però també és allò que ens permet el gaudi dels nostres drets i deures. Aquesta memòria fa segles que es fixa a través de diverses tècniques en diferents suports, de forma que es pugui transferir i llegar a les generacions posteriors.

Hi ha arxivers des que existeixen suports (fusta, argila, metall, papir, pergamí, paper, fotografia, vídeo, CD, DVD, web…) que recullen la nostra memòria, i tots i cadascun d’aquests suports requereixen una tècnica diferent de fixació del missatge i fins i tot una metodologia específica per desxifrar la informació. Els arxivers i arxiveres sempre hem demostrat les habilitats necessàries per conservar de la millor forma possible aquests suports i la informació que recullen, però sobretot per posar a l’abast de qui ho necessiti, els fragments de memòria col·lectiva que protegeixin els seus drets, les seves propietats i les seves relacions socials i personals.

Avui, en un món globalitzat i virtual, la nostra memòria és allò que ens fa més humans i que ens converteix en part d’un grup més ampli, amb qui hem establert de forma conscient o inconscient, vincles, i amb qui ens reconeixem pels espais comuns que som capaços de rememorar: l’origen de l’Aplec del Cargol o de la festa de Moros i Cristians a Lleida; els garrotins que sonaven en les festes del Centre Històric o els sons ajustats de l’Orfeó Lleidatà; el sorgiment del Passeig de Ronda, la urbanització de Cappont, Pardinyes, Magraners… Tot plegat forma part de nosaltres com a lleidatans i ens agrada reviure-ho a través de les fotografies, els vídeos o la premsa d’aleshores. De la mateixa forma que ens agradarà retrobar-nos amb les obres de l’estació de Renfe, amb la recuperació de la vora del riu o la construcció i trasllat de la Universitat de Lleida a la seva nova ubicació.

En la societat de la informació i el coneixement, els arxius són els custodis de la matèria primera, i és en el seu si, com sempre, que es desenvoluparan les tasques necessàries per posar a l’abast dels ciutadans allò que els calgui, tot preservant i protegint les seves dades. Caldrà identificar, descriure i classificar, per tal que els resultats de les recerques siguin ràpids i pertinents, que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat, i que se n’hagi conservat el seu context, per tal de donar-nos la seguretat jurídica que puguem requerir… I aquesta ha estat, és i serà la raó de ser dels arxius i la feina dels arxivers. Ara els suports són diferents, com ho són els sistemes de creació i accés als documents i la informació. Els arxius no han de tenir quilòmetres i quilòmetres de prestatgeries i calaixos, sinó que cal bastir-los amb servidors informàtics, connexió (segura) a Internet i accés a través de les xarxes. Cal aprofitar tots els avenços tecnològics per situar l’Arxiu al servei d’una ciutadania participativa i coneixedora dels seus drets, disposada a fer preguntes que cal respondre.

L’Arxiu és l’eina imprescindible per  implantar la transparència, publicada per uns i desitjada pels altres, i contribuir d’aquesta manera al bon govern i a l’Administració oberta. Avui, com ahir i com demà, cal preservar aquells documents importants per a nosaltres com a individus i com a grup social, però, sobretot, aquells que seran imprescindibles per protegir els nostres drets, les nostres propietats i les nostres relacions socials i personals. En essència, no hem canviat tant.

La celebració del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya a Lleida ha estat l’eix inspirador  per posar a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu -del dia 25 de maig al 12 de juny- d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica. Amb aquesta acció, els arxivers –gestors de documents de les terres de Lleida,  hem volgut transmetre la importància que te la preservació d’aquestes imatges que ens permeten ara accedir a la seva visualització. El tema del Congrés “Preservació digital. Accés Permanent” queda palès en aquesta ruta, on l’objectiu ha estat la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al nostre patrimoni documental i la conservació d’un relat col·lectiu a través de la memòria de tots.   Plànol Punts Interés (3)

Quan l’accés és només una sortida i la transparència un aparador


«Volem fer de Catalunya un país de bones pràctiques, un país de transparència» Això deia el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el 22 de febrer de 2013, al presentar les 51 propostes per restablir la confiança entre ciutadania i institucions i aixecar el país.

TimThumbEn la  Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de 29 de desembre de 2014, el punt 4 del Preàmbul reconeix l’accés a la informació com un dret subjectiu “que tenen totes les persones d’accedir a la informació pública,…, com tota aquella que ha estat elaborada per la mateixa Administració i també aquella que té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves funcions” i aquesta informació ha de complementar la informació que arriba al ciutadà a través d’una pràctica administrativa transparent. És, doncs, el dret a l’accés un dels eixos que conformen aquesta llei i així és manifesta al explicitar-lo com un dels seus objectes de tractament (art.1b). L’abast de la informació sobre la què el ciutadà pot exercir aquest dret es desprèn de les definicions que recull l’article 2 b i c; quant a qui en té el dret es recull en l’art. 18 i com s’ha de fer, els articles 26 i 27. Segons l’article 40.3 d’aquesta llei: “Els membres de la Comissió han d’ésser juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius o gestió documental, elegits entre experts de competència i prestigi reconeguts i amb més de deu anys d’experiència professional”.

Està bé, no? Ara ens hem adonat, o al menys ho demanem més fort, que volem exercir un control sobre els governs i sobre les administracions públiques. Volem saber, i el fet que puguem accedir a aquest coneixement, ara se’n diu transparència. Clar que el reconeixement del dret d’accés no és nou i a Catalunya el tenim regulat des de fa molt temps. Cal recordar que a la Llei d’arxius i documents, de 13 de juliol del 2001, a l’art. 6 ja defineix quins eren els documents públics i tot allò que es relacionava amb ells (responsabilitat, gestió, avaluació…) i al Títol IV es parla de l’accés com un dret general de totes les persones i a tota la documentació, sempre que no hi hagi restriccions legals, com ho fa també la flamant Llei de transparència. En aquesta Llei a la Comissió que fins aleshores només s’ocupava de l’avaluació i tria documental, se la dota de competències per resoldre qüestions d’accés, Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental i la conformen professionals de diferents àmbits, de les tecnologies de la informació, de la universitat, de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, de les administracions públiques, dels arxivers… i també juristes! Tots ells de reconegut prestigi.

Davant d’això, el ciutadà es pot preguntar per què si ja hi havia una llei que recollia el seu dret a l’accés a la documentació i  una comissió per a garantir aquest dret s’ha fet una llei nova de trinca i s’ha creat una nova comissió en la que més aviat sembla que es perd pluralitat en els punts de vista ?  El duplicar la regulació sobre un mateix concepte i els organismes que en poden tenir competències… És  per què s’ha introduït una millora substancial? I per què una Comissió que té com objectiu garantir l’accés a la informació pública no integra ni un sol professional en gestió de la informació? Com és pot prescindir de l’expertesa d’arxivers i gestors documentals en el coneixement de les institucions que generen la informació, de com es produeix, quins són els processos i els procediments i com estan relacionats entre sí, quines són les pràctiques administratives de cada organisme i que cal per preservar-la i per donar accés? Sobre tot si com he assenyalat més amunt en aquesta Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern  hi ha un article que així ho obliga. És aquesta una de les bones pràctiques a les que es referia el President? O és una altra forma de donar aparença de transparència a allò que com a molt és translúcid?

El cert és que aquest primer incompliment per part dels propis parlamentaris que la van aprovar ens fa desconfiar, com a ciutadans, de la voluntat real de posar-la en pràctica i, com a professionals, dubtem de la capacitat de poder dur a terme la important tasca de la Comissió sense els professionals qualificats en la matèria… Per això des d’aquí ens sumem al comunicat que l’Associació d’Arxivers-Gestors Documentals ha emès. Ara tenim clar que la pròxima vegada que necessitem consell legal anirem a la perruqueria o potser al gimnàs on són uns grans professionals amb més de 10 anys d’experiència i en les pròximes eleccions ens fixarem molt i molt bé en qui volem que ens prengui el número.

Comunicat AAC-GD sobre la constitució de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública

 

El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713)


393px-TribunalContrafaccionsEl Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va ser la culminació de la cultura pactista de Catalunya que fornia l’estructura política i jurídica. Fins ara, és pensava que només havia existit sobre el paper ja que l’inici del seu funcionament es produeix a l’inici de la guerra de Successió i finalitza amb el Decret de Nova Planta que l’anul·laria junt amb la resta de les estructures del principat.

Una de les seves singularitats va ser la seva composició que era mixta i paritària, entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa. Ara sabem que el Tribunal va funcionar des de 1702 fins casi 1713, garantint el respecte a les constitucions aprovades en les Corts durant segles i a la resta de dret de Catalunya.

El Dr. Josep Capdeferro i Pla, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del dret i la Sra. Eva Serra i Puig, professora retirada i autora d’algunes obres de gran rellevància sobre la Catalunya moderna, van tenir la “sort de trobar” una documentació inèdita amb la que ha estat possible reconstruir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional.

El Departament de Justícia, conjuntament amb el Parlament de Catalunya han publicat el seu estudi amb el títol de La Defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de contrafaccions (1702-1714) en una edició que sense renunciar al caràcter científic té un to més divulgatiu, però els autors ens han assegurat que en breu es publicarà una edició amb la reproducció dels documents que li donarà un toc més científic a l’obra.

El llibre que avui ja tenim a les mans té una primera part que ens situa en la Catalunya de començaments del segle XVIII i ens descriu el tribunal dins d’aquest context; la segona part explica alguns dels dels 19 casos que va resoldre i dels 18 quasicasos que va tramitar el Tribunal, però que no van arribar a resoldre i els acompanya d’unes il·lustracions de Lluís Bosch i Martí. El llibre que es presentà el dia 18 de novembre a l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Lleida és la versió divulgativa de dos volums científics.

dsc_0003_3

Els autors de les tres obres són, com ja hem dit, el Dr. Josep Capdeferro i Pla, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del dret i la Sra. Eva Serra i Puig, professora retirada i autora d’algunes obres de gran rellevància sobre la Catalunya moderna.

Aquest treball és  important ja que aporta a la historiografia un coneixement sobre una institució que es creia que no havia funcionat mai i això ha estat possible a partir d’una troballa d’una peça documental que va portar a altra i finalment a recollir i estudiar tot un seguit de documents que pertany al fons del Tribunal i que van ser molts destruïts i escampats amb la voluntat de fer desaparèixer la memòria del que havia estat. Aquesta troballa ens permet analitzar de nous documents i revisar sèries a la llum d’aquesta aportació científica, amb la qual cosa es contribuiria a completar el fons del Tribunal de Contrafaccions.

470x296_Contrafaccions

Una altra cosa que aporta aquest treball és un toc d’atenció a la gestió dels arxius i fomenta la idea expressada en Girona de que els arxius “són coves plenes de tresors”. Nosaltres sabem que no és ben bé així que en la major part dels casos quan es donen les “troballes” no són troballes arxivísiticament parlant ja que solen estar recollides en els inventaris, sinó que ho són per als investigadors perquè es tracten de sèries fons o documents que no han estat analitzats des de la perspectiva de la crítica històrica, per dificultat de la lletra, la llengua o per desconeixement de la institució o persona que la va generar.

Dic que és un toc d’atenció perquè potser a més de tenir identificats els fons, les sèries, els documents, els suports i les tècniques de conservació, hauríem de començar a pensar en elaborar eines d’explotació de la documentació i, sobretot, de la informació que aporta el seu contingut, per separat o relacionant-los, dins d’un centre d’informació o atenent als fons de diferents centres. Ja tenim exemples de guies temàtiques que s’han elaborat amb aquest criteri, però no han estat la mostra d’una tendència sinó la el testimoni de la conjunció d’unes voluntats. Potser ha arribat el moment de trobar la manera no només que es converteixi en tendència, sinó que sigui una pràctica generalitzada, cal trobar el marc tecnològic adequat. Hi ha un informàtic en la sala?

Maria Jesús Llavero

Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Fitxa del llibre:

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713). Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, octubre de 2014

ISBN 978-84-393-9203-3
Versió en EPUB [4,4 MB]
ISBN 978-84-393-9206-4

Transparència, publicitat i accés?


Fa 6 mesos que es va publicar la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En la disposició final novena, es preveia l’entrada en vigor de forma immediata del Títol II, el referit al Bon Govern, ajornant fins a un any des de la publicació l’aplicació del Títol Preliminar, el Títol I i el Títol III. És a dir, estem a 6 mesos de l’entrada en vigor del Títol referit a la “transparència de l’activitat pública”.

2725936856_477c2a7b45_z

Des de la banda dels professionals de la gestió de la informació i la documentació s’han succeït una sèrie d’articles d’anàlisi i/o opinió en relació amb el projecte de Llei, fent aportacions que pretenien millorar un articulat que presentava moltes mancances. Un cop aprovat el text definitiu, el que s’han publicat, sobre tot, són anàlisis jurídics de professionals del dret, però sobre tot s’han programat conferències i cursos, tan des de les administracions com des de les diferents associacions professionals.

La Llei 19/2013 aporta els conceptes de transparència, publicitat activa i dret d’accés, com a elements importants en la pràctica del bon govern. Podríem pensar que la transparència engloba els altres dos conceptes i fins i tot el de publicitat seguida de qualsevol qualificatiu. La transparència no és únicament una pràctica administrativa sinó una forma d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Administració pública. En un règim de transparència, la publicitat és la norma en tots els procediments durant tot el procés, això facilita l’accés a la informació en qualsevol moment i si han d’existir excepcions ho són de forma puntual i amb terminis concrets i coneguts. Cap d’aquests punts queden garantits, a pesar del que s’esmenta en el punt I del Preàmbul respecte a l’accés, com es pot parlar de garantia quan el silenci es qualifica de negatiu i no es preveu cap tipus de control o sanció pel cas d’aquest silenci, permetent que el silenci sigui la pràctica habitual i per tant dilatant el dret d’accés, entorpint la publicitat passiva i consegüentment la transparència.

Aquesta Llei passa a formar part d’un corpus legal que té a veure amb la publicitat i lliure accés a la informació pública que s’inicia en l’art. 105b) de la Constitució Espanyola i que va tenir una primera regulació en la Llei 30/92, de 26 de novembre. Posteriorment, de forma sectorial, es va afegir la Llei 27/2006, de 18 de juliol, sobre accés a la documentació relacionada amb el medi ambient i la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre la reutilització de la informació del sector públic i la 11/2007, de 22 de juny, de l’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics. Un conjunt normatiu que té en l‘Esquema Nacional d’Interoperabilitat una eina bàsica per fer-la possible i en la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal part dels límits legals de l’accés i la publicitat de la informació pública.

dia-dos-deficientes-fc3adsicosA pesar de la producció legislativa la millora en l’accés no ha estat perceptible. Aquesta millora perquè sigui real ha d’estar relacionada amb la simplificació i redisseny dels processos administratius, amb la necessària connexió de les diferents administracions públiques i també amb la incorporació real de les tecnologies de la informació tant en els nivells de generació de documentació com en la interacció amb els ciutadans, arribant a la preservació i per tant fent real la possibilitat de reutilització, d’accés i de tot tipus de publicitat. És per això que és molt difícil fer una planificació adequada d’un Sistema d’Informació d’aquest abast prescindir d’una part dels professionals que han de fer-lo possible.

Cal dir que la Llei 19/2013 universalitza l’accés -aquesta és la gran novetat-, en el subjecte del dret -qualsevol ciutadà- i en l’objecte -qualsevol document estigui o no finalitzat el procediment-, tot i que com ja he dit la garantia que es pugui exercir no està realment garantida. També estableix de forma explicita la publicitat activa fent un llistat de temes que han de ser objecte d’aquest tipus de publicitat. En la nostra opinió la distinció entre la publicitat activa i passiva treu credibilitat a la voluntat de transparència.

El cas és que queden 6 mesos per a l’aplicació del Títol II d’aquesta Llei que respon a una demanda social de transparència i de moment sembla que s’estan centrant els treballs en webs de transparència que donen accés a informació més o menys estàtica que en la majoria dels casos ofereixen uns itineraris de cerca concrets i una reutilització de la informació mínima. Quant a la publicitat activa sembla que la única preocupació del ciutadà és la informació econòmica i la que es refereix als organigrames, funcions i àmbits competencials, però no sembla que la transparència i l’accés lliure que preconitza la Llei que ens ocupa pugui ser una realitat el 10 de desembre pròxim. Haurem d’estar a l’aguait.