Una partitura del cant del “Miserere” del segle XIX participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu”

El document es podrà veure al Musèu dera Val d’Aran fins al 6 de març

En la Col·lecció Val d’Aran, dipòsit de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida es conserva una partitura del “Miserere” que podria ser de principis del segle XIX. Aquest document pot estar relacionat amb altres dos documents del fons. El primer és una fundació de misses i un “Miserere” cantat en l’altar de la Santa Creu de l’església de Sant Andreu de Salardú a favor de Francesc Moga Pont de Gessa l’any 1709. El segon és un verbal entre Francesc Mola, prevere de Bagergue i col·lector dels redits de l’ermita de Santa Maria de Montgarri, i Pablo Amiell, llaurador de Gessa. En aquest verbal es demana que Amiell pagui els diners que deu per una fundació de cant des de les festes de Pasqua de Resurrecció fins a Tots Sants feta per Miquel Amiell, avi de Pablo. El cant és un “Miserere” fundat en aquesta ermita de Montgarri per la casa dels Amiell. El document diu que aquesta composició és cantada per Joan Cuy de casa Geronia. La creació d’aquesta fundació és data en 1712.

La lletra del “Miserere” prové de la versió de la “Vulgata” llatina i del salm 51, escrit segons la tradició pel rei David en presència del profeta Natan. La partitura conservada a l’Arxiu és polifònica, concretament per a tres veus. En ella hi ha dues peces diferents. Una titulada “Miserere a tres voces” i la segona “Otro Miserere”. La música més coneguda d’aquest salm és la que va fer el músic Gregorio Allegri en el segle XVIII. Aquesta composició va ser creada per ser cantada a la Capella Sixtina durant les matines dels dimecres i divendres de Setmana Santa. El Vaticà va mantenir aquesta obra en secret durant cent trenta-dos anys. Sota pena d’excomunió, es va prohibir la còpia, execució o divulgació d’aquesta. Aquest secret i prohibició va acabar amb la visita que el jove de catorze anys, Wolfgang Amadeus Mozat, fa al Vaticà. Mozart la transcriu al paper de memòria després d’escoltar-la una única vegada.

La partitura participa en l’exposició temporal “Mus[ic]eum. Musicam eth Musèu” organitzada pel Musèu dera Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 6 de març de 2022.

El document ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Publicació de la ‘Política d’adquisicions’ dels arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya

El passat 7 de setembre es va publicar al portal web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, la Política d’adquisicions de cadascun dels arxius, que es pot consultar en la seva corresponent pàgina web.

L’elaboració d’aquests documents es va iniciar l’any 2017 amb l’objectiu d’aconseguir l’establiment d’uns principis rectors per l’ingrés de fons, documents i col·leccions documentals que passin a formar part dels fons propis dels arxius.
Aquesta Política d’adquisicions afecta qualsevol forma jurídica d’ingrés, sia d’un fons documental, de documents solts, grups de documents o bé de col·leccions. Pot tractar-se de compravendes, donacions, dipòsits o comodats, transferència o ingressos ordinaris, cessions temporals, etc. La condició prioritària és que es tracti de béns del patrimoni documental o bé de documents que normativament hagin de passar a formar part dels fons propis d’arxiu.

Els eixos bàsics sobre els quals es fonamenta aquesta política són:

1. Respecte als principis de provinença i territorialitat dels fons i documents,

2. Adequació a l’organització territorial comarcal,

3. Vinculació intel·lectual a la comarca i,

4. Claredat plena de la situació legal dels béns del patrimoni documental adquirits, respectant les convencions i normes internacionals referents al comerç de béns integrants del patrimoni cultural.

En darrer terme, la Política d’adquisicions ha de fer concrets els principis i les normes de la Llei d’arxius i gestió de documents i de la Llei de patrimoni cultural català.

L’elaboració i publicació de la Política d’adquisicions dels arxius de la xarxa d’arxius comarcals representa una fita important perquè s’han consensuat i definit uns principis i criteris que faciliten una distribució ordenada, sistemàtica i coherent del patrimoni documental i dels documents de Catalunya, molt especialment quan la seva titularitat sigui pública.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Ingressa el fons personal de Domènec Cardenyes i Bàrios, músic i compositor (Ponts 1916-Tremp 1977), a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ha ingressat el fons personal del músic i compositor Doménec Cardenyes i Bàrios.

La figura de Domènec Cardenyes està estretament lligada al municipi de Tremp (Pallars Jussà). Malgrat viure a Balaguer, va ser a Tremp on experimentà i desenvolupà millor les seves qualitats professionals, com a músic i com a mestre de música.

Domènec Cardenes Barrios amb el seu piano

Els treballs bibliogràfics sobre aquest músic són bastant escassos i, per això, la documentació cedida per Eugeni Fornons és molt rellevant ja que permetrà conéixer als investigadors molts aspectes desconeguts fins ara de la seva vida.

Domènec Cardenyes, el petit Mingo de cal Panxó, va néixer a Ponts l’1 de setembre de 1916. A casa seva regentaven el local anomenat “Gran Cafè Espanyol”. Hi havia piano. És clar!, un element habitual en aquella època dels grans cafès. Ben segur que influiria a Domènec en la seva afició per la música i el cant.

La guerra civil va truncar la seva prometedora joventut. Amb el pare malalt es van traslladar a Balaguer, ciutat natal de la mare. Des de Balaguer, anava i venia assíduament a Barcelona per ampliar els seus de piano, harmonia i composició, amb el mestre Lambert. A Balaguer donava classes de solfeig i actuava com a pianista en diferents orquestres locals, fins que va crear la seva pròpia orquestra “Domingo y sus Bohemios”. Va ser una època en la que va destacar com a compositor, tant de peces per ballar com de sardanes.

Va estar contractat per l’orquestra de Lleida la “Boite Club”, a la vegada que realitzava les tasques de professor de música a la finca del Castell del Remei. A finals dels anys quaranta va tenir el seu primer contacte amb el món coral, tot dirigint la coral Flors d’Urgell, de Castellserà.

L’any 1954, el senyor Mata, mestre de solfeig ala Lira, iniciava la creació d’una orquestra municipal a Tremp però, amb la seva mort, el projecte va quedar aturat. La seva vídua, que coneixia a Cardenyes, va instar a l’Enric Solé, alcalde de Tremp, perquè contractés els seus serveis com a  professor de música que tant feia falta a la població. Des d’aquell moment, la seva vida va quedar lligada a Tremp fins a la seva mort.

Durant aquests anys, Cardenyes, va impulsar, com a músic i director, diverses entitats entre les quals hi havia l’esbart dansaire Francesc Pujol ila Tunadel Col·legi Sant Josep (creada l’any 1958). Aquest mateix any, el president del casal, Josep Altisent, va convocar a tots els caramellaires i afeccionats per constituir l’Orfeó de Tremp, on Cardenyes seria el seu director. L’any 1969 el mestre va crear “Els timbalers dela Conca” una banda de cornetes i tambors.

Domènec Cardenyes, també va dirigir bandes de renom com “Domingo y sus solistas”, “Soulfinger’s”, “Rudy Bravo y su conjunto Harmony”, etc on el mestre va deixar la seva empremta personal i musical.

El llegat de la seva obra musical va ser molt important per a Tremp i la comarca. Com a pedagog molts nois i noies van aprendre amb ell les primeres notes musicals. Com a intèrpret fou un excel·lent pianista; el jazz i la improvisació eren el seu delit. També tocava la guitarra, el flabiol, l’orgue, el violí i el seu inseparable acordió.

Com a compositor, va crear obres per ballar, serenates, marxes, etc. Però sobretot va destacar especialment en el món de les sardanes i la música coral.

Va morir l’any 1977 a Tremp.

Entre la documentació que ara es diposita a l’arxiu comarcal (unes 20 capses) destaquen unes partitures musicals de producció pròpia, llibres de teoria musical, adaptacions musicals, fotografies i altres documents que plasmen aspectes de la seva vida personal i professional. Aquest fons documental està en un perfecte estat de conservació i el personal de l’arxiu comarcal ha iniciat la seva ordenació, classificació, descripció i digitalització, per tal de posar-lo a l’abast dels investigadors i, alhora, rendir un sincer i merescut homenatge a aquest il·lustre personatge trempolí.

Homenatge a Domènec Cardenyes

“CERDANYA: HERÈNCIA MUSICAL” Concert amb motiu del 25è aniversari de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya celebra els 25 anys de la seva creació amb un concert titulat “Cerdanya: Herència musical”. En aquest acte, que tindrà lloc el pròxim dissabte 6 de desembre a les 21 h. al Museu Cerdà de Puigcerdà, s’interpretaran peces musicals antigues que es troben als fons de l’Arxiu i que estan relacionades amb Cerdanya. S’hi podrà escoltar una sel·lecció de peces per diferents instruments i coral, compostes per autors cerdans com Pau Ronsó, Josep M. Martí Terrada o Issi Fabra entre d’altres.

L’objectiu d’aquest concert és doble: per una banda pretén celebrar els 25 anys de servei a la comarca amb una activitat cultural que va molt més enllà de les tasques pròpies de l’Arxiu i que pensem que serà d’interès per un públic molt àmpli. Per l’altra, reivindicar la utilitat de l’Arxiu com a espai de preservació de la memòria, també sonora, de la Cerdanya.

Els intèrprets d’aquest espectacle seran les corals de Puigcerdà Flor de Neu, Cerdanya Canta i Capella de Santa Maria, i dels alumnes i professors de l’Escola Municipal de Música Issi Fabra. Ells seran els responsables de donar vida a les partitures adormides a les lleixes de l’Arxiu.

El concert és organitzat per l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i té el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Escola Municipal de Música Issi Fabra.
Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Passeig 10 d’Abril,2 ,2n

17520 Puigcerdà

Tel. 972 88 23 67

http://cultura.gencat.cat/arxius/acce

accerdanya.cultura@gencat.cat

La família del músic Lluís Carreras fa donació del seu llegat a l’Arxiu Municipal de Lleida

La família del músic lleidatà Lluís Carreras Esclusa ha donat a l’Arxiu Municipal de Lleida un conjunt d’una seixantena de documents que integren el seu fons de partitures, obres originals i correspondència personal.

Ha estat la filla de Lluís Carreras, Pepita Carreras Argelaga, qui ha efectuat aquesta donació a l’arxiu de la Paeria. Lluís Carreras va ser un compositor, pedagog, director i pianista que va viure entre els anys 1892 i 1960. Autor prolífic amb obres que van des dels valsos poètics fins a peces de concert, passant per sardanes, boleros i composicions escolars. El catedràtic d’educació secundària i doctor en Geografia i Història Lluís Herrera ha estat qui ha ajudat a fer possible la donació.

L’obra de Lluís Carreras se suma als fons musicals ja dipositats a l’Arxiu Municipal de Lleida, com els dels músics Ricard Viñes, Cosme Ribera, Manel Giró i Ramon Esteve.