Commemoració de la restauració del Palau de la Paeria el 1932

A les 11 del matí del dia 14 d’abril de 1932, aquest any fa noranta anys, l’alcalde Salustià Estadella inaugurà oficialment les obres de restauració del Palau de la Paeria, que havien obligat a traslladar totes les dependències municipals a l’edifici de la Gota de Llet, per un període de més de 4 anys. Aquesta commemoració coincidí amb la celebració del primer aniversari de la proclamació de la República.

El Palau de la Paeria és la seu de l’Ajuntament de Lleida des de 1383, any en què els paers compraren el vell casalot, que havia estat sempre propietat de la família Sanahüja, des de la construcció a principis del segle XIII. A finals del segle XIV, els paers van veure l’oportunitat de deixar la Paeria Vella, situada al carrer Borràs, avui desaparegut a la zona del Canyeret. Sembla que l’edifici era tan petit que el Consell General s’havia de reunir a l’església de Sant Joan.

Obres de restauració del palau de la Paeria (1929- 1932)

A principis del segle XX, el Palau de la Paeria presentava greus problemes estructurals, fins al punt d’haver d’apuntalar la façana medieval de la plaça. Fou aleshores quan davant de l’evident risc d’esfondrament es decidí aixecar una bastida i desmuntar pedra a pedra la façana principal i el pati interior.

Paral·lelament a aquest desmuntatge sorgí la polèmica entorn de la necessitat de reconstrucció o de trasllat de la seu de l’Ajuntament a un nou espai. Finalment, s’optà per reconstruir-lo en el mateix lloc i es va treure a concurs públic el projecte de les obres de restauració l’any 1928 que finalment fou guanyat per l’arquitecte lleidatà Ramon Argilés i Bifet.

En sessió del Ple de 15 de març de 1929 s’aprovà el projecte i començaren les obres del nou consistori. L’any 1930 s’enderrocaren les cases número 1 i 3 del carrer Major amb el propòsit d’ampliar la plaça Paeria. El projecte d’en Ramon Argilés incorporava també la modificació de la façana amb la projecció d’una gran torre i, aprofitant l’ampliació de la plaça, la construcció d’una gran font que no es va arribar a fer mai. També és fruit del seu projecte l’encàrrec de l’esgrafiat obra de Francesc Canyelles i Balagueró que avui dia encara podem contemplar.

Hem de destacar, també, que part de la decoració i dels mobles que avui en dia podem contemplar, a espais com el Saló de Plens i el despatx noble, són obra del mateix Ramon Argilés, i ens mostren les seves grans habilitats com a dibuixant, decorador i dissenyador de mobiliari.

Aquell mateix 14 d’abril de 1932, entre les 15 i les 21 hores, se celebrà una jornada de portes obertes, oferint l’oportunitat als ciutadans de Lleida de visitar lliurement totes les dependències municipals i conèixer de primera mà les millores realitzades en el Palau de la Paeria.

La importància arquitectònica del Palau de la Paeria de Lleida quedà palesa en el Reial decret de 25 de gener de 1980 en què es va declarar l’edifici Monument Històric Nacional.

* Vista de la plaça Paeria, abans de la seva ampliació, amb la bastida publicitària que s’instal·là durant les obres de desmuntatge de la façana medieval.

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Acte de donació del Fons Nasarre a l’Arxiu Municipal de Lleida

El dimarts 8 de març se signà a l’Arxiu Municipal de Lleida, la donació del Fons Nasarre. La Sra. Juana Sanz Cabañes donà més de 5000 fotografies realitzades pel seu marit Marciano Nasarre Pena, aquestes ens narren el canvi urbanístic viscut a la ciutat de Lleida entre els anys 2002 i 2007. 

Marciano Nasarre Pena va néixer a Lleida l’any 1934. Professionalment, es dedicà al món de les grues per a la construcció i treballà temporades a París i a Madrid.  Quan es jubilà va decidir retornar a la seva ciutat natal. Fou aleshores quan va poder dedicar el seu temps a la unió de les seves dues passions la fotografia i les obres en construcció. Morí a Lleida l’estiu de 2018.

Les imatges del fons Nasarre mostren, en petits reportatges, el procés que suposava l’enrunament i reconstrucció d’un nou edifici. Inicialment, extreia fotografies de l’edifici dempeus, després deixava testimoni de com les grues el tiraven a terra. Si era el cas, deixava constància de les restes arqueològiques que s’hi poguessin trobar i, posteriorment, retratava com aixecaven un edifici de nova planta. De manera que, amb els seus reportatges plasmava el procés de la transformació d’un determinat solar o zona de la ciutat. 

Aquestes característiques li atorguen valor suficient per a ser dipositat i conservat a l’Arxiu Municipal, passant a formar part del patrimoni documental de la ciutat i sent testimoni gràfic per a generacions posteriors de l’evolució urbana.  

A partir del moment de l’ingrés, l’Arxiu organitzarà el fons: el classificarà, ordenarà, descriurà, digitalitzarà i en farà difusió per donar-lo a conèixer a la ciutadania. 

Per últim, agrair el gest de l’Ernest Céspedes Torregrosa per posar-nos en contacte amb la família Nasarre-Sanz i proposar l’Arxiu Municipal de Lleida com a destí de les fotografies per a la seva conservació definitiva. 

Aprovació del 1r premi de recerca Elvira Godàs Vila

La nova Comissió Informativa Permanent de Presidència de la Diputació de Lleida aprova en la seva primera reunió les bases reguladores per a la concessió del Premi de recerca Elvira Godàs Vila, que es vehicularà a través del Servei d’Arxius, Estudis i Informació. El premi, que serà biennal, està dotat amb 10.000 € i vol donar suport a projectes de recerca i difusió cultural i històrica d’àmbit local i comarcal, impulsant d’aquesta forma tot l’entramat de grups i entitats dedicats a l’investigació i la difusió del coneixement de la història contemporània de la demarcació i que es fonamentin parcialment o totalment en els diferents fons documentals de la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms.

Vol fomentar l’estudi i la recerca sobre el territori lleidatà, des de l’àmbit de les ciències humanes i socials. Està destinat a donar suport d’una manera prioritària a investigadors en les primeres etapes d’activitat investigadora. El tutor de la Universitat de Lleida i la cap del Servei d’Arxius, Estudis i Informació dictaminaran la qualitat del treball prèviament escollit.

D’aquesta forma es vol revertir les conseqüències que ha suposat pel Servei d’Arxiu el trasllat a les dependències de la Caparrella, un lloc de difícil accés des de Lleida i pitjor des de fora de Lleida, on va ser traslladat gràcies a l’anterior president de la Diputació i el seu equip més pròxim que en una de les seves decisions irresponsables va allunyar del centre de la ciutat un servei de primer ordre.

El nom del premi no ha estat triat per casualitat, Elvira Godàs Vila –la filla petita de Victorina Vila i Frederic Godàs (1879-1920), fundadors del Liceu Escolar de Lleida, inaugurat el 1906– va ser una mestra republicana exiliada a Mèxic i activista que va ostentar la presidència d’honor de la Asociación Archivo, Guerra y Exilio.

Ens farem resó de la convocatòria i les bases quan es publiquin, ara volíem donar a conèixer la que ens sembla una bona iniciativa

 

 

 

 

L’Arxiu Municipal de Lleida us presenta un menú servit a la ciutat a la meitat del s. XVIII

Aquests dies de confinament molts hem descobert el món culinari, el fet de tenir temps ha permès dedicar-li més temps als fogons, i redescobrir aquest art que no és pas nou.

La sofisticació en la cuina ha estat un repte al llarg de la història, sobretot d’un temps cap aquí. No sols es tractava de menjar, sinó de menjar bé i alhora sorprendre el convidat donant el millor que es tenia.

A l’Arxiu Municipal de Lleida conservem un menú de fa dos-cents seixanta anys, que s’oferí al bisbe auxiliar de Saragossa, Juan José Lario, el 6 d’octubre de 1760, quan tornava d’un viatge a Eivissa.

El menú està escrit en una quartilla solta, com si només hagués de ser utilitzat per informar del que menjaria el Bisbe aquell dia en la seva visita a la nostra ciutat. El document no conté res més que això, ni quin seguici l’acompanyava, ni on es menjaria, ni qui el serviria, ni cap indici que ens donés pistes d’on se serví el banquet.

El menú s’inicia amb uns plats lleugers, meló, i sopa amb una crosta feta amb ou i canyella. Tot seguit les calories comencen a augmentar amb aliments molt més pesats, sempre sense tocar el peix o viandes de mar. Aquest es compon exclusivament de porc, corder, bou, conill i volateria (gallines, perdius i colomins). La carn era un element comú de totes les dietes de l’època i el banquet del bisbe auxiliar no en fou una excepció; en canvi el peix s’evitava i només se’n consumia durant les jornades penitencials. Un dels plats de carn que serviren al bisbe auxiliar fou un «freixinat de la asadura del cordero». Es tracta de la cuina de les freixures, podia ser el cor, els pulmons, el fetge de l’animal o tot junt, i dels menuts, tan típica de la cuina catalana moderna, també medieval, i avui en dia gairebé desapareguda.

El menú ofert a Juan José Lario s’acabava amb un seguit de postres variades, com succeïa amb la gran majoria de banquets de l’època. Al bisbe auxiliar van servir-li fruita fresca (raïm i pomes), formatge, olives de Casp, confitura amb suc, crema i confits. En aquells temps les olives s’acostumaven a servir a les postres, juntament amb la crema que era una de les postres preferides de l’època i ja se servia cremada o acompanyada amb bescuits.

Sens dubte aquest document de mitjans del segle XVIII ens apropa a una part de la quotidianitat potser més desconeguda com pot ser l’alimentació que es menjava en actes protocol·laris o en grans celebracions. Tot i això ens permet introduir-nos en l’art de la cuina i obrir una porta a futures investigacions.

Notícia publicada prèviament al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

N

 

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!

 

Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig.

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.