Crònica de les IX Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes


Les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes milloren a cada edició. La primera edició es van celebrar com a celebració del centenari de l’arribada de la Comunitat Marista a l’antic convent premonstratès. Dues setmanes abans havia tingut lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida la primera Trobada Medieval Internacional a Lleida, que volia posar a aquesta Universitat en l’estela de les millors universitats europees en els estudis d’aquest període històric; a més a Balaguer es duia a terme des de feia més de 10 anys la Càtedra d’Estudis Medievals. No semblava, doncs, possible que aquella commemoració del centenari dels Maristes pogués tenir continuïtat amb aquella “competència”. Malgrat tot la voluntat i perseverança d’algunes persones han fet possible que arribem a les novenes Jornades i s’encarin les dècimes amb optimisme i èxit consolidat.

Aquest any els conceptes de vida eterna i de mort i com s’enfrontaven durant l‘edat mitjana els diferents col·lectius, sobretot el monàstic, i quins rituals van crear i utilitzar per incorporar-los a les seves vides, han estat els temes que han ocupat les diferents sessions dels dies 9 i 10 de juliol, sense restar protagonisme als sepulcres dels comtes d’Urgell que havien ocupat un espai a l’església del monestir de les Avellanes i que avui es troben al Met Cloisters a Nova York.

La primera sessió s’inicià amb Jaume Mensa i la Reflexió sobre la mort en la tradició monàstica, vam aprendre i entendre com ho impregnava tot com a component essencial de la vida que és i per això els pensadors se n’ocuparen i molt definint la mort com un alliberament de l’ànima i la vida com un temps de preparació per la bona mort que ens porta a la immortalitat. En aquest context, durant l’alta edat mitjana, el monestir era l’avantsala del paradís i el camí era el sacrifici i la mortificació, essent incompatibles la cura de l’ànima i els negocis del món. Tanmateix arribat el segle XII es constata que tot i la presència constant de la mort, la vivència s’humanitza fent de la mort un procés, imposant-se així a poc a poc, el pensament més evangèlic, en contraposició a l’anterior absolutament monacal.

En aquest punt Daniel Piñol va fer una anàlisi acurada dels testaments a l’Edat Mitjana (s. XII – XIV). El testar era una acció impulsada per l’Església, castigant amb l’excomunió als que morien sense fer-ho, justificant-se en el costum i com a procés indispensable per a la bona mort. Aquesta situació va propiciar que tothom fes testament i en molts casos amb deixes a institucions eclesiàstiques. L’estudi atent dels documents, tot i semblar que reprodueixen fórmules fixes, ens ofereixen petites variacions que ens donen informació sobre els costums funeraris, les dinàmiques familiars i econòmiques i ens permet resseguir la història de les mentalitats. Aquesta ponència va tenir el complement precís en la que J. Antoni Iglesias-Fonseca va fer la tarda de dimarts 10, centrant-se en aspectes diplomàtics d’aquest documents, les tipologies existents, els documents relacionats com codicils o llibres de marmessors, els elements formals que els conformen, la seva significació i evolució.

Després de la pausa cafè del matí del 1r dia vam poder assistir a la presentació del projecte de digitalització i reproducció en 3D dels sepulcres del comtes d’Urgell que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, The Met Cloisters i el Monestir de les Avellanes.

La tarda es va centrar en els sepulcres, primer la Francesca Espanyol ens va posar al dia dels nous descobriments en relació amb les identitats dels difunts que acollien les diferents sepultures que es trobaven a l’església del monestir i Lucrecia Kargère-Basco, conservadora del Cloisters, va parlar de la composició de la pedra i pigments, de les vicissituds que testimonien les mostres dels sepulcres que es troben a Nova York.

Com en cada edició, el segon dia vam “fer territori”, coneixent, aquest cop a la ciutat de Balaguer, els espais funeraris relacionats amb els comtes d’Urgell: el santuari del Sant Crist, l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Domènec i el Museu de la Noguera on es troben les restes de dos dels sepulcres de la Casa d’Urgell i ho vam fer guiats per la Carme Alòs, Ramon Solé, Alberto Velasco i Francesca Español 

La tercera sessió, la tarda del dia 9, vam poder gaudir, a més de l’esmentada ponència del professor Iglesias-Fonseca, de la presentació que ens va fer la Núria Molist dels treballs arqueològics duts a terme a Sant Quirze de Colera com un espai d’enterrament casi en la seva totalitat malgrat que en diferents èpoques. Vam poder apreciar com evoluciona el lloc, els usos i l’ocupació al llarg del temps.

I vam acabar amb música, sí música. Peces que d’una forma o altra tenien a veure amb rituals funeraris o amb com es percebia la mort a l’època medieval, desgranant primer el seu text i després en audició i tot això de la ma de l’Arturo Tello.

Finalment, he de destacar també la 7a edició del Sopar Medieval i el concert nocturn al claustre, que van tenir lloc el dia 9 de juliol al vespre i nit. En aquesta ocasió el sopar rescata de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) una recepta procedent del Monestir de Santa Anna de Barcelona, que descriu un àpat de 1402, realitzat en commemoració de l’aniversari de la mort de fra Pere Umbau. Una experiència gastronòmica que ens va permetre conèixer la complexitat de la cuina a l’entorn dels ritus funeraris. En acabar vam poder gaudir del concert “Tempus fugit. Carpe diem” amb el Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

Un any més la valoració és òptima hem aprés una mica més de la vida… i la mort en les comunitats religioses, la qual cosa ens permet contextualitzar millor la documentació que en relació amb el tema es troba als arxius on treballem.

Maria Jesús Llavero i Robert Porta

Anuncis

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles (VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 10 i 11 de juliol de 2017 organitzem les VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles” una edició especial dedicada al 300 aniversari del naixement de l’abat Jaume Caresmar i Alemany. (Inscripcions Obertes!)

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles

El 10 d’octubre d’aquest any farà 300 anys que va néixer Jaume Caresmar, premonstratès, abat del Monestir de les Avellanes, i historiador.
En aquestes Jornades pretenem oferir una àmplia mirada a diferents maneres de crear i mantenir una memòria monàstica medieval, basada en un passat real o imaginat, des de la pròpia edat mitjana fins als nostres dies. Al llarg dels segles, generacions d’historiadors, antiquaris, arqueòlegs i artistes han anat creant i recreant la memòria dels monestirs medievals a través de la seva documentació i les seves cròniques, la seva litúrgia i el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Mirarem, mitjançant 9 ponències impartides per conferenciants internacionals – historiadors, historiadors de l’art i de la música, arxivers i un monjo cistercenc – diversos punts de vista sobre un tema que segueix tan rellevant ara com als dies de Jaume Caresmar fa 300 anys.

Programa de conferències:

Programa les activitats de divulgació científica:

  • Visita guiada al Monestir de Santa Maria de Vallverd (Tragó de Noguera)
  • VI Sopar Medieval al claustre “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió”
  • VI Concert nocturn al pati de l’abat amb el grup Ardit Ensemble

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!

Vegeu les ofertes d’allotjament!

Vine i viu la història!

La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval


La 22a edició del Curs d’estiu Comtat d’Urgell tindrà lloc els dies 13 i 14 de juliol

 

Els dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc la XXII edició de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell que es fa cada any a Balaguer.

Enguany, el tema a tractar és sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval i, com cada any, els ponents que hi participaran seran professors i investigadors de prestigi en història medieval de diferents universitats europees.
dibuix3
Com a novetat, la Càtedra inclou aquest any, per primera vegada, dues activitats obertes a tot el públic, no només als inscrits.

Aquestes activitats són: un concert de música a càrrec de “Rosich-Rosanes” al claustre del Consell Comarcal que tindrà lloc dijous, i una taula rodona sobre poblacions desplaçades i rebutjades al segle XXI, que es farà divendres i en la qual hi participaran Antoni Segura, director del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, Ares Massip i Eduard Solanes, voluntaris en camps de refugiats.

Programa

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Noguera

Prop de 200 pergamins d’Os de Balaguer ingressen a l’Arxiu Comarcal de la Noguera


fons-os-3

El fons documental de l’Ajuntament d’Os de Balaguer ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Noguera amb documents d’època medieval des de l’any 1328 fins a l’actualitat, un fet força excepcional ja que, malauradament, són pocs els ajuntaments de la Noguera que conserven documentació tan antiga.

Cal destacar els prop 200 pergamins que són, majoritàriament, actes de compra i venda, censals i àpoques, així com altra documentació diversa del municipi des del segle XVI, parroquial i de l’ermita de Cérvoles.

Cal celebrar aquesta iniciativa de l’Ajuntament d’Os, amb la qual es garantirà la preservació de la memòria històrica del poble d’Os per a les generacions futures, ja que l’Arxiu Comarcal de la Noguera és l’equipament cultural especialitzat en la custòdia i la preservació dels fons documentals públics i privats de la Noguera i, a més a més, contribuirà a la difusió del fons d’Os i a facilitar-ne la consulta als estudiosos i als ciutadans en general.

Amb el fons documental del l’Ajuntament d’Os de Balaguer, ja són 27 els fons municipals, respecte als 30 que conformen actualment la comarca,  que es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Podeu veure com ens ho explica Maite Pedrol directora d’aquest Arxiu.

 

 

Lleida. Projecte Art i Ciutat


El passat dissabte 4 de febrer de 2017, al voltant d’una setantena de persones van participar en el projecte Art i Ciutat organitzat pels col·lectius Ateneu Popular de Ponent, Òmnium Cultural, Cercle de Belles ArtsArts de Ponent i Associació Amics de la Seu Vella.art-i-ciutat_1

L’acte va consistir en un recorregut guiat pel Palau de la Paeria que incloïa la visita al saló de Plens, a les restes arqueològiques i en especial a l’Arxiu Municipal. Els assistents van poder contemplar alguns dels documents més rellevants que es conserven a l’arxiu i conèixer  de més a prop la tasca que realitzem els arxivers no solament com a conservadors del patrimoni documental de la ciutat sinó també com  a gestors documentals, desenvolupant funcions bàsiques d’ organització de la documentació generada per la institució municipal a fi de garantir als ciutadans els drets d’accés i consulta documental.

art-i-ciutat_2

Vols descobrir l’Arxiu Municipal de Lleida?

 

Per què es canta la Sibil·la a la Seu?


El proper dimecres 21 de desembre, a les 19:30 h. a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, s’impartirà la conferència “Per què es canta la Sibil·la a la Seu?”, a càrrec de Laura de Castellet. L’acte està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat en el marc de les activitats de Nadal.

sivbilla

A la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la es recupera l’any 2011 i es representa a la Catedral, abans de la Missa del Gall, que està presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. La peça es cantava al segle XVI  i  té precedents documentats a la catedral des del segle XII. Actualment s’interpreta la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Interpreta el paper de la Sibil·la la profetessa que canta la fi del món una soprano acompanyada per un grup coral.

És una peça que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.

 

Imatge extreta del Facebook del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell.