Category Archives: medieval

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, fons religiosos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Monestir de les Avellanes

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles (VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 10 i 11 de juliol de 2017 organitzem les VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles” una edició especial dedicada al 300 aniversari del naixement de l’abat Jaume Caresmar i Alemany. (Inscripcions Obertes!)

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles

El 10 d’octubre d’aquest any farà 300 anys que va néixer Jaume Caresmar, premonstratès, abat del Monestir de les Avellanes, i historiador.
En aquestes Jornades pretenem oferir una àmplia mirada a diferents maneres de crear i mantenir una memòria monàstica medieval, basada en un passat real o imaginat, des de la pròpia edat mitjana fins als nostres dies. Al llarg dels segles, generacions d’historiadors, antiquaris, arqueòlegs i artistes han anat creant i recreant la memòria dels monestirs medievals a través de la seva documentació i les seves cròniques, la seva litúrgia i el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Mirarem, mitjançant 9 ponències impartides per conferenciants internacionals – historiadors, historiadors de l’art i de la música, arxivers i un monjo cistercenc – diversos punts de vista sobre un tema que segueix tan rellevant ara com als dies de Jaume Caresmar fa 300 anys.

Programa de conferències:

Programa les activitats de divulgació científica:

  • Visita guiada al Monestir de Santa Maria de Vallverd (Tragó de Noguera)
  • VI Sopar Medieval al claustre “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió”
  • VI Concert nocturn al pati de l’abat amb el grup Ardit Ensemble

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!

Vegeu les ofertes d’allotjament!

Vine i viu la història!

Deixa un comentari

Filed under Cultura, Cursos, Formació, Història, Jornades i Congressos, medieval, Recerca, Seminaris, Xerrades

La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval


La 22a edició del Curs d’estiu Comtat d’Urgell tindrà lloc els dies 13 i 14 de juliol

 

Els dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc la XXII edició de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell que es fa cada any a Balaguer.

Enguany, el tema a tractar és sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval i, com cada any, els ponents que hi participaran seran professors i investigadors de prestigi en història medieval de diferents universitats europees.
dibuix3
Com a novetat, la Càtedra inclou aquest any, per primera vegada, dues activitats obertes a tot el públic, no només als inscrits.

Aquestes activitats són: un concert de música a càrrec de “Rosich-Rosanes” al claustre del Consell Comarcal que tindrà lloc dijous, i una taula rodona sobre poblacions desplaçades i rebutjades al segle XXI, que es farà divendres i en la qual hi participaran Antoni Segura, director del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, Ares Massip i Eduard Solanes, voluntaris en camps de refugiats.

Programa

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Noguera

1 comentari

Filed under Activitats, arxiu comarcal de la Noguera, Balaguer, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Recerca

Prop de 200 pergamins d’Os de Balaguer ingressen a l’Arxiu Comarcal de la Noguera


fons-os-3

El fons documental de l’Ajuntament d’Os de Balaguer ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Noguera amb documents d’època medieval des de l’any 1328 fins a l’actualitat, un fet força excepcional ja que, malauradament, són pocs els ajuntaments de la Noguera que conserven documentació tan antiga.

Cal destacar els prop 200 pergamins que són, majoritàriament, actes de compra i venda, censals i àpoques, així com altra documentació diversa del municipi des del segle XVI, parroquial i de l’ermita de Cérvoles.

Cal celebrar aquesta iniciativa de l’Ajuntament d’Os, amb la qual es garantirà la preservació de la memòria històrica del poble d’Os per a les generacions futures, ja que l’Arxiu Comarcal de la Noguera és l’equipament cultural especialitzat en la custòdia i la preservació dels fons documentals públics i privats de la Noguera i, a més a més, contribuirà a la difusió del fons d’Os i a facilitar-ne la consulta als estudiosos i als ciutadans en general.

Amb el fons documental del l’Ajuntament d’Os de Balaguer, ja són 27 els fons municipals, respecte als 30 que conformen actualment la comarca,  que es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Podeu veure com ens ho explica Maite Pedrol directora d’aquest Arxiu.

 

 

1 comentari

Filed under arxiu comarcal de la Noguera, Arxius municipals, medieval, Patrimoni documental català, Preservació

Lleida. Projecte Art i Ciutat


El passat dissabte 4 de febrer de 2017, al voltant d’una setantena de persones van participar en el projecte Art i Ciutat organitzat pels col·lectius Ateneu Popular de Ponent, Òmnium Cultural, Cercle de Belles ArtsArts de Ponent i Associació Amics de la Seu Vella.art-i-ciutat_1

L’acte va consistir en un recorregut guiat pel Palau de la Paeria que incloïa la visita al saló de Plens, a les restes arqueològiques i en especial a l’Arxiu Municipal. Els assistents van poder contemplar alguns dels documents més rellevants que es conserven a l’arxiu i conèixer  de més a prop la tasca que realitzem els arxivers no solament com a conservadors del patrimoni documental de la ciutat sinó també com  a gestors documentals, desenvolupant funcions bàsiques d’ organització de la documentació generada per la institució municipal a fi de garantir als ciutadans els drets d’accés i consulta documental.

art-i-ciutat_2

Vols descobrir l’Arxiu Municipal de Lleida?

 

Deixa un comentari

Filed under Arqueologia, Arxiu Municipal de Lleida, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, medieval, Patrimoni, Patrimoni documental català

Per què es canta la Sibil·la a la Seu?


El proper dimecres 21 de desembre, a les 19:30 h. a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, s’impartirà la conferència “Per què es canta la Sibil·la a la Seu?”, a càrrec de Laura de Castellet. L’acte està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat en el marc de les activitats de Nadal.

sivbilla

A la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la es recupera l’any 2011 i es representa a la Catedral, abans de la Missa del Gall, que està presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. La peça es cantava al segle XVI  i  té precedents documentats a la catedral des del segle XII. Actualment s’interpreta la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Interpreta el paper de la Sibil·la la profetessa que canta la fi del món una soprano acompanyada per un grup coral.

És una peça que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.

 

Imatge extreta del Facebook del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell.

 

1 comentari

Filed under Difusió, Música, medieval, Patrimoni

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ingressa un capbreu de la Confraria del Sant Esperit


esperit002

Capbreu de censals de la Confraria del Sant Esperit

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ingressa un capbreu de la Confraria del Sant Esperit, El llibre és propietat del Departament de Cultura i ha estat adquirit per la Subdirecció General d’Arxius que l’ha dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Es tracta d’un document històric: és de l’any 1453 i té 83 folis. Les mides que té són: 10,50 x 13,80 cm. Les cobertes del llibre són de pergamí originals, amb un ex-libris imprès engomat.

La Confraria del Sant Esperit és una de les més antigues de Cervera. No es coneix la data de la seva fundació, ni hi ha cap privilegi que en parli directament, per la qual cosa només podem aproximar-nos al seu inici a partir dels documents que tracten sobre confraries del Sant Esperit de l’entorn, com és el cas d’Agramunt.

Per altra banda, sí que es coneixen elements materials del culte del Sant Esperit a Cervera com són l’altar i l’església del Sant Esperit.

esperit001La primera data explícita de la confraria es troba al llibre de censals de l’any 1377. El Consell cerverí reconeix el pagament de 5 lliures a la confraria del Sant Esperit.

La confraria estava vinculada al manteniment de l’església del Sant Esperit, annexa a la Parròquia de Santa Maria, i amb uns objectius assistencials bàsics: dotar donzelles a casar, fer pastar el pa dels pobres i ajudar a enterrar els més pobres.

El llibre ingressat serà inclòs al fons de Gremis i Confraries de Cervera. L’inventari d’aquest fons es pot consultar a través dels cercador Arxius en Línia tot seguint el següent enllaç: Arxius en línia.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, medieval, Paleografia, Patrimoni, Patrimoni documental català