Category Archives: medieval

Prop de 200 pergamins d’Os de Balaguer ingressen a l’Arxiu Comarcal de la Noguera


fons-os-3

El fons documental de l’Ajuntament d’Os de Balaguer ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Noguera amb documents d’època medieval des de l’any 1328 fins a l’actualitat, un fet força excepcional ja que, malauradament, són pocs els ajuntaments de la Noguera que conserven documentació tan antiga.

Cal destacar els prop 200 pergamins que són, majoritàriament, actes de compra i venda, censals i àpoques, així com altra documentació diversa del municipi des del segle XVI, parroquial i de l’ermita de Cérvoles.

Cal celebrar aquesta iniciativa de l’Ajuntament d’Os, amb la qual es garantirà la preservació de la memòria històrica del poble d’Os per a les generacions futures, ja que l’Arxiu Comarcal de la Noguera és l’equipament cultural especialitzat en la custòdia i la preservació dels fons documentals públics i privats de la Noguera i, a més a més, contribuirà a la difusió del fons d’Os i a facilitar-ne la consulta als estudiosos i als ciutadans en general.

Amb el fons documental del l’Ajuntament d’Os de Balaguer, ja són 27 els fons municipals, respecte als 30 que conformen actualment la comarca,  que es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Podeu veure com ens ho explica Maite Pedrol directora d’aquest Arxiu.

 

 

1 comentari

Filed under arxiu comarcal de la Noguera, Arxius municipals, medieval, Patrimoni documental català, Preservació

Lleida. Projecte Art i Ciutat


El passat dissabte 4 de febrer de 2017, al voltant d’una setantena de persones van participar en el projecte Art i Ciutat organitzat pels col·lectius Ateneu Popular de Ponent, Òmnium Cultural, Cercle de Belles ArtsArts de Ponent i Associació Amics de la Seu Vella.art-i-ciutat_1

L’acte va consistir en un recorregut guiat pel Palau de la Paeria que incloïa la visita al saló de Plens, a les restes arqueològiques i en especial a l’Arxiu Municipal. Els assistents van poder contemplar alguns dels documents més rellevants que es conserven a l’arxiu i conèixer  de més a prop la tasca que realitzem els arxivers no solament com a conservadors del patrimoni documental de la ciutat sinó també com  a gestors documentals, desenvolupant funcions bàsiques d’ organització de la documentació generada per la institució municipal a fi de garantir als ciutadans els drets d’accés i consulta documental.

art-i-ciutat_2

Vols descobrir l’Arxiu Municipal de Lleida?

 

Deixa un comentari

Filed under Arqueologia, Arxiu Municipal de Lleida, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, medieval, Patrimoni, Patrimoni documental català

Per què es canta la Sibil·la a la Seu?


El proper dimecres 21 de desembre, a les 19:30 h. a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, s’impartirà la conferència “Per què es canta la Sibil·la a la Seu?”, a càrrec de Laura de Castellet. L’acte està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat en el marc de les activitats de Nadal.

sivbilla

A la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la es recupera l’any 2011 i es representa a la Catedral, abans de la Missa del Gall, que està presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. La peça es cantava al segle XVI  i  té precedents documentats a la catedral des del segle XII. Actualment s’interpreta la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Interpreta el paper de la Sibil·la la profetessa que canta la fi del món una soprano acompanyada per un grup coral.

És una peça que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.

 

Imatge extreta del Facebook del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell.

 

1 comentari

Filed under Difusió, Música, medieval, Patrimoni

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ingressa un capbreu de la Confraria del Sant Esperit


esperit002

Capbreu de censals de la Confraria del Sant Esperit

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ingressa un capbreu de la Confraria del Sant Esperit, El llibre és propietat del Departament de Cultura i ha estat adquirit per la Subdirecció General d’Arxius que l’ha dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Es tracta d’un document històric: és de l’any 1453 i té 83 folis. Les mides que té són: 10,50 x 13,80 cm. Les cobertes del llibre són de pergamí originals, amb un ex-libris imprès engomat.

La Confraria del Sant Esperit és una de les més antigues de Cervera. No es coneix la data de la seva fundació, ni hi ha cap privilegi que en parli directament, per la qual cosa només podem aproximar-nos al seu inici a partir dels documents que tracten sobre confraries del Sant Esperit de l’entorn, com és el cas d’Agramunt.

Per altra banda, sí que es coneixen elements materials del culte del Sant Esperit a Cervera com són l’altar i l’església del Sant Esperit.

esperit001La primera data explícita de la confraria es troba al llibre de censals de l’any 1377. El Consell cerverí reconeix el pagament de 5 lliures a la confraria del Sant Esperit.

La confraria estava vinculada al manteniment de l’església del Sant Esperit, annexa a la Parròquia de Santa Maria, i amb uns objectius assistencials bàsics: dotar donzelles a casar, fer pastar el pa dels pobres i ajudar a enterrar els més pobres.

El llibre ingressat serà inclòs al fons de Gremis i Confraries de Cervera. L’inventari d’aquest fons es pot consultar a través dels cercador Arxius en Línia tot seguint el següent enllaç: Arxius en línia.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, medieval, Paleografia, Patrimoni, Patrimoni documental català

Espai Cultura 2016: Ramon Llull, una altra odissea


Aquest any 2016 és nomenat “Any Llull” en commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull. Per això, enguany, l’Espai Cultura s’ha dedicat a la vida i obra d’aquest personatge. Tant el Museu de Lleida com la Biblioteca, l’Arxiu i els Serveis Territorials han programat activitats a l’entorn de Ramon Llull.

Imatge-Ramon_LLull-002.jpg_2090111966.jpg

L’Arxiu Històric de Lleida presenta un cicle de conferències:

Data: 14 de setembre a les 18 hores
Titol: “Ramon Llull i la ciutat de Mallorca en el segle XIII”,  a càrrec de la doctora Maria Carme Coll, facultativa superior de l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Data: 21 de setembre a les 19 hores
Títol: “Ramon Llull, creativitat i innovació des de la perifèria”, a càrrec d’Albert Soler, professor de literatura medieval catalana a la UB, i comissari de l’exposició Ramon Llull i l’encontre entre cultures (Museu de Lleida).

Data: 5 d’octubre a les 18 hores
Títol: “El temps de Ramon Llull: Lleida i les primeres passes de l’Estudi General”, a càrrec de Joan Busqueta, professor d’Història medieval de la UdL.

Data: 10 d’octubre a les 18 hores
Títol: “El lul·lisme a Lleida i les disputes a l’Estudi General”, a càrrec d’Albert Cassanyes, doctorand de la UdL.

Data: 19 d’octubre a les 18 hores
Títol: “Art brut al segle XXI, a càrrec de Joaquim Corral”, director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials i impulsor del Museu d’Art Brut

Espai Cultura, impulsat pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, és un àmbit de confluència d’activitats de difusió cultural organitzades per la Biblioteca Pública de Lleida, l’Arxiu Històric de Lleida, el Museu de Lleida i els propis Serveis Territorials.

triptic-espai-cultura

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Històric de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Històric Provincial, Català, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, medieval, Museus, Patrimoni documental català, Xerrades

L’arxiu comarcal de l’Urgell restaura el llibre de l’Onzè de Claravalls


El document ja és consultable desprès del seu tractament
El desembre de 2015 el poble de Claravalls, mitjançant l’Ajuntament de Tàrrega, va dipositar a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell el llibre de l’Onzè d’aquesta població. Aquesta unitat documental és un procés que ressegueix els drets i la comptabilitat d’aquest impost, equivalent a la onzena part del valor de les collites del terme de Claravalls, i la relació de censalistes que cobraven d’aquest dret així com el litigi sobre el mateix. El gruix del llibre està datat entre 1603 i 1630 i conté també documentació justificativa dels drets, que es remunta a mitjans segle XVI, i altra complementària, que arriba fins el segle XVIII.

ACUR2

Un instant del tractament amb la restauradora Núria Vila netejant l’onzè amb aspiradora d’arxiu i filtre hepa

El volum, però, presentava un crític estat de conservació i per aquest motiu es va optar per una actuació d’urgència per tal d’evitar la pèrdua irreversible de la peça. Les principals causes d’alteració d’aquest llibre es poden resumir en les ocasionades per factors externs a la peça, com l’ús, la manipulació, l’emmagatzematge, els factors ambientals o biològics. Es tractava de les alteracions més greus, ja que són en gran part irreversibles. I per una altra banda trobaríem les alteracions causades per factors intrínsecs, és a dir, que són degudes a l’envelliment natural de les matèries que formen de la pròpia obra.

La tasca d’intervenció ha estat realitzada per la restauradora i conservadora Núria Villa Lafita. Durant aquest procés d’aturar el deteriorament del llibre s’ha seguit un criteri de mínima intervenció. Això és: realitzar les mínimes intervencions tenint sempre en compte que l’objectiu principal és garantir la conservació del llibre a mig i llarg termini.

Per tots aquests motius, desprès de desinfectar la peça, es va decidir de substituir les cobertes per unes de noves, ja que les originals ja no complien la seva funció de protegir el llibre. No obstant, es conservarien com a sobrecoberta, ja que contenien un títol manuscrit. S’han consolidat les pèrdues, talls i estrips per tal que no augmentin amb el temps i per tornar l’estabilitat a la peça. S’ha optat per la reintegració amb polpa de paper amb un color un to inferior al color original per fer identificables les intervencions. Es tracta, doncs, d’una intervenció molt respectuosa amb l’original i fàcilment reversible, que garanteix l’estabilitat de la peça.

Tots els materials i processos s’han fet amb materials de conservació i amb procediments totalment reversibles. I per als pergamins que portava adjunts, s’han creat unes fundes de Reemay/Melinex i es conservaran a part en planeres d’arxiu, ja que tornar a muntar-los al llibre significaria afegir danys estructurals tant al paper com al propi pergamí haver-lo de tornar a plegar.

El dia 22 d’agost es va entregar a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell aquesta peça completament restaurada i tractada, per poder ser custodiada, conservada i poder-la oferir en consulta sota una supervisió especial.

ACUR1

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, documentació municipal, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, medieval, Patrimoni, Preservació, Restauració

Crònica de les VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “Cultura i coneixement als monestirs medievals”


Acte inaugural de les VII JornadesUn any més, i van set, s’han celebrat les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat. Cal recordar que aquestes Jornades es van iniciar i van tenir continuïtat per la voluntat de la Comunitat Marista, avui propietari del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que des del seu Arxiu Històric va buscar les complicitats necessàries amb el Grup de recerca consolidat en estudis medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida per tirar-lo endavant,

Les primeres Jornades van tenir com excusa els 100 anys de pressa possessió del monestir abandonat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pels Germans Maristes i enguany, en les VII jornades, es commemora el 850 aniversari de la fundació del Monestir premonstratès que va tenir seu en aquest mateix edifici.

Visita al ClaustreAquest any el tema s’ha centrat en la Cultura i el Coneixement en l’entorn dels monestirs medievals, conceptes que avui estan d’absoluta actualitat. La cultura és un luxe gravat amb l’iva que li correspon i la deixadesa de les administracions que s’han d’ocupar més de les qüestions socials; i el coneixement és aquell bé intangible que sembla que ha de moure l’economia del futur, allò que tothom té clar que cal compartir per a que creixi, però ningú sap o vol saber com fer-ho sense afectar a l’economia del present.

En aquestes sessions hem recorregut la relació que els monestirs del Cister i la Cartoixa van tenir amb l’Estudi General i la ciutat de Lleida en un sentit més pràctic que intel·lectual, passant per la importància que arriben a tenir l’ingrés de llibres per diferents mitjans al Monestir de Guadalupe fins el punt que justifica la construcció d’un edifici amb funció de biblioteca; sense deixar Guadalupe coneixem com eren d’importants com a suport del coneixement les biblioteques especialitzades de medicina i farmàcia que justificaven la fama dels serveis hospitalaris d’aquest gran centre de pelegrinatge en la frontera amb Portugal.

ConferènciaHem conegut la voluntat del rei Pere III de preservar i unificar el relat de la història de la seva nissaga amb l’objecte d’utilitzar la Història com a eina política de propaganda i afermament de l’estirp i la Corona, per això projectà un pla en el que dos elements importants són la construcció del panteó familiar i la creació d’una biblioteca com a suport documental d’aquest monument instal·lat tot en el Monestir de Poblet. Com en altres coses el rei Pere el Cerimoniós ens sorprèn per la seva modernitat a l’hora d’utilitzar i gestionar la informació. També hem pogut aprofundir més en el coneixement de Hildegarda de Bingen i la causalitat i elements que conformen la seva extensa, variada i peculiar obra i sense deixar els personatges femenins històrics hem conegut com bona part del ric tresor de Sant Isidor de Lleó (en part desaparegut) va ser obra de les dones de les cases reials de Lleó i Castella, amb el que això suposa de recolzament a la creació artística i del coneixement. També hem pogut detenir-nos en l’obra de Sant Isidor de Sevilla La regla de los monges, 0n s’expressen consells sobre la producció de llibres, la seva classificació i organització per temes i l’aproximació que cal fer a alguns títols aconsellant la no lectura d’aquells que poden esdevenir perjudicials per l’anima.

En molts casos en aquestes sessions s’ha tocat el tema de la formació de religioses i religiosos, cóm es produïa i de la ma de qui i casi sempre ha quedat clar que no es feia de forma aïllada del món sinó en íntima relació amb ell i com en ocasions han format escola. I tot aquest recorregut per la cultura i el coneixement als monestirs medievals ho hem fet de la ma d’especialistes de prestigi: Joan Busqueta de la Universitat de Lleida; Isabel Beceiro i Therese Martin del CCHS, CSIC; Georgina Rabassó de la Universitat de Barcelona; Gerard Puig de la Universitat Rovira i Virgili; Hugo Basualdo de la Universitat Nacional de San Juan, Argentina

V Sopar MedievalFora d’aquest context medieval, però molt relacionat amb ell, l’Alberto Velasco del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, ha finalitzat les Jornades fent-nos memòria de la tasca ingent que Jaume Pasqual junt amb Daniel Finestres, Jaume Caresmar i Josep Martí, membres tots de l’Escola Històrica de les Avellanes (s. XVIII), van realitzar amb el buidatge d’arxius religiosos i la transcripció de la seva documentació que ens permet conèixer documents i objectes avui desapareguts i fins i tot recuperar-ne algun.

Durant aquestes sessions hem refermat que el coneixement durant l’Edat mitjana es ric i viu i que els monestirs, sigui quina sigui la seva ordre, no només van ser receptacles que van conservar el coneixement antic, sinó que van ser centres d’estudi i discussió d’allò que se’ls havia llegat i de creació, difusió i intercanvi del coneixement. D’això són testimoni els seus arxius.

Foto de famíliaAquests crònica no pot acabar sense fer esment de la part de coneixement pràctic que tenen aquestes Jornades, ja que per una banda ens permet la descoberta del territori, en aquest cas les salines i el poble de Vilanova de la Sal i la seva relació amb el Monestir de les Avellanes  amb la  guia i comentaris de Ramon Solés del CRBMC de Barcelona; per l’altra banda, el V Sopar medieval  Tradició i innovació als fogons monacals que ens ha permès, amb la direcció científica de Montserrat Coberó, un any més tastar menges que ja no es fan, amb elements o formes de cocció ja en desús, i conèixer l’origen d’altres que encara avui en dia gaudim. Acompanyats amb experiments d’Alquímia tot buscant la transmutació en or de la ma de Àngels Leiva Presas de la Universitat de Vic i amb la música del grup Quartana que va fer un repertori dels segles XIV i XV.

Maria Jesús Llavero

1 comentari

Filed under Activitats, Cultura, Cursos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval