Exposició ‘Descobrint alguns pobles de la Segarra’


Mostra documental “Descobrint alguns pobles de la Segarra”. ( Del 8 de novembre al 17 de gener)

Aquest any Cervera és la capital de la cultura catalana. A l’Arxiu Comarcal s’ha organitzat un conjunt de mostres documentals per donar a conèixer l’espai i apropar a la ciutadania al patrimoni documental, amb el nom “Apropa’t a l’Arxiu. La història al teu abast!”.

Per a finalitzar aquest conjunt de mostres documentals es farà una mostra dedicada als municipis de la comarca que tenen dipositats els seus fons a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Així doncs, es podran veure documents tan diversos com: padrons d’habitants, llibres d’amillarament, llibres d’actes i altra documentació municipal; així com col·leccions de goigs, fotografies, cartells o llibres de fons parroquials i d’entitats.

Animem a tots els segarrencs i segarrenques a fer un cop d’ull del que es pot trobar a l’Arxiu.

Informació extreta de la web de la XAC

Butlletí de l’Arxiu històric de Lleida, núm. 2


L’any passat vam decidir des de l’Arxiu històric de Lleida impulsar la publicació anual d’un butlletí que ens servís com una eina més per donar a conèixer, per una banda, els fons que es custodien als seus dipòsits i, per l’altra, la feina que comporta el tractament de la documentació i l’atenció als diferents tipus d’usuaris.

La intenció no és publicar la Memòria, ni sencera ni parcial, perquè tot el document es pot consultar en l’enllaç corresponent a la pàgina web (sempre que s’autoritzi) i està a la disposició de qualsevol que vulgui consultar-lo.

Com ja es va fer l’any passat hem triat alguns temes que per actualitat o per la seva rellevància considerem que pot ser d’interès de tothom, investigadors, particulars, organismes, institucions, empreses…

Aquest any, finalment, s’ha transferit part del fons de l’Institut Marius Torres, i aquest és el tema de l’article principal d’aquest Butlletí, tant per la importància de la documentació, de la institució i com per l’esforç que ha calgut esmerçar per vèncer la resistència de la direcció del centre a complir la Llei d’Arxius i Gestió de Documents.

També es tracta la transferència des dels Ajuntaments, posant de relleu el caràcter

comarcal de la nostra institució i la seva funció d’arxiu administratiu i de referència per a tots els municipis del Segrià. Per reforçar aquest argument hem requerit la col·laboració del Secretari de l’Ajuntament d’Aitona, un dels municipis que durant aquest any passat ha preparat i realitzat transferències.

 

 

No podíem deixar passar l’ocasió d’incorporar en aquest butlletí informació sobre el fons personal de Sebastià Gràcia Petit que el conformen material gràfic, sonor i documental en relació a les festes de la ciutat de Lleida i el moviment sardanista a Catalunya.

Per finalitzar fem un repàs de les incidències de les xarxes socials i dels temes que més han estat seguits durant tot l’any anterior. En total, aquest Butlletí núm.2, té 8 pàgines que s’han elaborat amb la intenció de proporcionar una lectura lleugera i entretinguda que permeti el coneixement del què es fa i què hi ha a l’Arxiu històric de Lleida.

Arxiu Històric de Lleida

 

Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita


Nou Espai Cultura, aquest any dedicat a Manuel de Pedrolo i el fet de la censura o, el que és el mateix, la falta de llibertat d’expressió. Es van avançar la Biblioteca pública de Lleida amb “Manuel de Pedrolo, o, La paraula feta imatge. Recull de poesia concreta”, una aproximació a l’obra experimental de Pedrolo amb el corrent anomenat “poesia concreta” i els Serveis Territorials de Cultura a Lleida amb l’exposició “Pedrolo Polièdric” que es van poder veure durant el mes de novembre i desembre i que van finalitzar el 6 de gener.

Ara toca el torn a l’Arxiu Històric de Lleida amb l’exposició “Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita” i al Museu de Lleida amb “Itineraris” que s’inauguraran el 31 de gener i que es podran veure fins al 29 de març.

Aquesta exposició proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Arxiu Històric Lleida

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

Arxiu Històric Lleida

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

Extret del blog Etnologia.cat

Presentació de Shikar 5: Parlem sobre patrimoni


El proper divendres 14 de desembre es presentarà el cinquè número de la revista del CECS! Ho farem a la Sala el Centro a Alcarràs a partir de les 7 de la tarda i ho acompanyarem amb una taula rodona que porta com a títol Shikar i el Segrià, defensa i promoció del nostre patrimoniA la taula rodona ens acompanyaran en Jordi Seró, la Noèlia Díaz, la Teresa Fuentes i en Marcel Vidal. Moderarà la taula el Quintí Casals.

En aquesta taula rodona es vol posar a debat les dificultats i avantatges que tenen els pobles del Segrià i per extensió de la resta de comarques per poder recuperar, conservar i potenciar el seu patrimoni en el més ampli espectre del mot. Per això cada un dels participants al debat representa una vessant social que treballa en el patrimoni, des de la Comunitat de municipis del Segrià Sec, a l’Associació Leader de Ponent o l’empresa Insitu.

 

També hi ha una representant del consistori d’Alcarràs, des d’on es fa, el poble ja més gran del Segrià després de la seva capital Lleida, que en els últims anys ha tingut una especial sensibilitat per recuperar la seva memòria i patrimoni. Per sort no és l’únic municipi que treballa en aquesta línia.

La revista com sempre recull els treballs que es van presentar a les cinquenes jornades el Segrià a Estudi , i com sempre el seu valor resideix en la varietat de coneixements que aportar, també en el tema arxivístic.

No us ho perdeu

 

Informació extreta del blog del CECS

Arxius contra la impunitat. VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres


Els pròxims dies 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, es celebraran les VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres. Sota el títol “Arxius contra la impunitat: Memòria, Justícia, Reparació i Drets Humans“. Un cop més les jornades s’organitzen per reflexionar conjuntament sobre el valor dels documents per a la defensa dels drets humans, aquest cop s’introdueix l’element tecnològic com noves eines de context i d’evidència jurídica.

 

Enguany Arxivers sense Fronteres també aprofita el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per recordar aquest capítol important de la història de la humanitat. Així mateix, es vol repassar els episodis passats que encara avui resten per reparar i analitzar els presents des de diferents vessants per completar i entendre millor un món que per ser més just requereix d’arxivers compromesos amb la defensa dels drets.

En un present on la informació de tota mena està a dos clics de distància i en el que els moviments socials es basteixen d’una banda a l’altra del planeta, cal posar els medis per donar resposta a l’exigència justa i natural de la redempció de comptes als poders que ens governen, i les eines i la formació per evitar caure en el parany de la informació falsejada. La tasca dels arxivers i arxiveres és preservar, difondre els fons documentals i donar-ne accés per a que la lluita contra l’oblit del passat i el silenci del present trobin arguments sòlids i evidències irrefutable que permetin controlar o fiscalitzar la corrupció de les organitzacions. Per això Arxivers sense Fronteres aposta per la transparència i per l’activisme, que des de l’exercici de la nostra professió practiquem dia a dia.

Aquest any a més es celebraran els 20 anys de vida de l’Associació, anys plens d’activisme i voluntariat arxivístic, i ho fan convidant-nos a tots a celebrar-ho al restaurant Norai del Museu Marítim.

 

La inscripció és gratuïta en aquest formulari

Trobareu més informació en la web de les Jornades

VI Jornades “El Segrià a Estudi” del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià


El dissabte 17 de novembre es celebraran les sisenes Jornades del Segrià a Estudi que organitza anualment el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. Aquest any es celebraran a Alcoletge, a la sala d’actes de l’Ajuntament on a més de les comunicacions que se han presentat es podrà veure l’exposició LA GUERRILLA DE LA MUERTE. La història del penat militar Josep Farreny Riera (1874) que també és el tema d’una de les comunicacions que es presentaran.

Aquest any es tornen a presentar estudis de temàtica variada, filologia, musicologia, història, art i tot referit a la comarca del Segrià. Aquests estudis quedaran recollits en articles que es publicaran al següent número de la revista Shikar 

programa_impres

El diumenge 18 hi haurà una sortida al Tossal de la Nora on, de la ma de l’arqueòleg Joan Ramon González, per donar a coneixer el patrimoni que allotja, des del Bronze Final, passant per l’Edat Mèdia i arribant a les estructures defensives que van formar part del front del Segre en l’última guerra civil espanyola. Un jaciment ric en patrimoni que cal reivindicar.

Aquest cap de setmana d’estudi i defensa del patrimoni finalitzarà amb un concert d’arpa a l’església d’Alcoletge a càrrec de Entrearpes

programa_impres2

Congrés de Recerca i Arxius: La Guerra Civil


Només començar el curs, a final del mes de setembre, del 27 al 29, se reuniran a Esterri d’Àneu investigadors, arxivers i interessats en generals en la temàtica de la guerra civil per posar en comú els resultats de les últimes recerques, la localització de fons pertinents i la situació d’accés a aquests fons.

El 28 de setembre hi haurà la taula rodona Els papers de Salamanca, segona edició de la que es va celebrar a Lleida en el si del V Congrés d’Arxivística de Catalunya de l’Associació d’Arxivers i Gestors documentals de Catalunya al 1995, fins i tot en alguna de les institucions representades.

La inscripció és gratuïta i el termini no acaba fins al 18 de setembre (o quan s’esgotin les places) i cal fer-la a  ajuntament@esterrianeu.cat 

Podeu veure el programa i coneixer els diferents ponents aquí