Category Archives: Memòria Històrica

Curs en Arxius i Drets Humans: Aprenentatges Internacionals en Contexts de Post-conflicte


Presentació

El curs vol dotar de coneixements en gestió i tractament d’arxius a persones que treballen en l’àmbit de la defensa i protecció dels drets humans.

Continguts

– Els arxius de drets humans i memòria històrica concepte i característiques específiques. – Les polítiques arxivístiques per als arxius de drets humans i memòria històrica.
– Tipologia d’institucions dedicades als drets humans i memòria històrica.
– El tractament arxivístic: acopi, organització, valoració i preservació.
– L’accés, la protecció de dades i les polítiques de desclassificació.
– Accions de difusió i dinamització.

Requisits d’accés

Diplomats, llicenciats o cinc anys de treball en arxius de drets humans.

 

Contacte

 

Carmen Garcia Meilan

Telèfon: 935817399

Correu electrònic: formacio.continuada.fuab@uab.cat

 

Curs d’especialització UAB

5a Edició
Places: 60
Orientació: Professional
8 ECTS
Codi de l’estudi: 3540_es/5
ModalitatOnline
Lloc: On line
Dates: del 05/06/2018 al 05/03/2019
Idioma de docència:
Castellano (100%)
Centres responsables:
Esc. Superior de Archivística y Gestión de Documentos
Centres col·laboradors:
Centro Nacional de la Memoria Histórica. Bogotà.
Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala
Títol que s’obté:
Certificado de aprovechamiento del curso Archivos y Derechos Humanos: Aprendizajes Internacionales en Contextos de Post-conflicto.
Extret de la web de l’Universitat Autònoma de Barcelona
Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Cursos, Formació, Memòria Històrica

Exposició: Un altre vessant del paper


El dilluns 19 de febrer a les 19 hores s’inaugura a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell l’exposició Un altre vessant del paper que fa al·lusió a la utilització del paper com a suport i usos diferents al de l’escriptura, en aquesta ocasió se centra en la confecció de vestits.

L’exposició presentarà una mostra de vestits realitzats íntegrament en paper elaborats per Teresa Gaset Mora i presentats entre els anys 1965 i 1967 a les corresponents edicions del prestigiós Concurs Internacional de Vestits de Paper de Mollerussa, on va guanyar diferents distincions.

Teresa Gaset Mora va ser professora de tall i confecció a Sabadell. Va estudiar a l’acadèmia de Rosa Carreres de la mateixa localitat i l’any 1960 va obrir el seu propi centre de formació fins a la seva jubilació l’any 1994.

L’exposició -organitzada per Carme Rovira, modista de la Seu d’Urgell-  consta de cinc vestits amb tots els seus complements i ornaments, tot exclusivament confeccionat en paper i contextualitzats per un conjunt de fotografies i documents acompanyats per desenes d’objectes relatius als estris de fabricació i confecció utilitzats per a la seva elaboració.

La mostra posa en relleu el virtuosisme i el treball del detall en la recreació per substitució i transformació -amb un resultat pràcticament alquímic- de roba, metalls, pedreria i cuir en cel·lulosa sense defugir les condicions de resistència i funcionalitat pròpies de peces elaborades per a ser portades.

D’altra banda, l’exposició testimonia i dóna fe del desplegament d’una gran dosi d’imaginació, enginy i qualitat tècnica en el disseny de patrons i l’elaboració d’uns elements en un moment en què l’accés i transferència de coneixement era extraordinàriament difícil en contraposició amb els recursos disponibles a l’actualitat a través d’Internet.

Finalment, cal destacar la indumentària com una estratègia més d’accés al passat des d’una perspectiva sensorial en sintonia amb la gastronomia, les olors o la fotografia tridimensional.

L’exposició, que és oberta a tothom, romandrà visitable fins al 19 de març. L’horari de visita és de 9 a 14 hores del matí i de 15:30 a 18 hores a la tarda. Sota demanda i en funció del nombre de sol·licituds, s’organitzaran visites guiades en horaris a convenir. Podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal de l’Alta Urgell al telèfon  973350131 o a l’adreça electrònica acalturgell.cultura@gencat.cat

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Exposicions, Història, Memòria Històrica, Patrimoni

Les Stolpersteine. Memorial d’onze segarrencs deportats en camps de concentració nazi


Les pedres de topada  o altrament dit les Stolpersteine, són unes petites llambordes fetes de formigó en forma de cub d’uns deu centímetres aproximadament que estan cobertes per una placa de llautó. Aquests petits monuments, són la creació de l’artista alemany Gunter Demnig, per commemorar a les víctimes del nazisme. Va començar a instal·lar aquests memorials l’any 1993 arreu d’Europa i fins al moment ja porta 22 països, però no ha sigut fins al més de gener d’aquest any que ho ha fet en territori català.

Els municipis i ciutats on ha fet arribar la seva obra han sigut; Castellar del Vallès, Igualada, Manresa, Navàs, Palà de Torroella i Sabadell. Però, la Segarra, ha tingut el privilegi de ser la primera comarca en acollir aquest projecte amb la col·laboració del Memorial Democràtic, el  Fòrum l’Espitllera i la Paeria de Cervera. Un total de 11 segarrencs van ser deportats en camps de concentració nazis.

Els onze homenatjats segarrencs i les nou viles on van néixer són; Antoni Cases i Blanch de Torà; Salvador Grau Bibià de Sanaüja; Ramon Gomà Solé de Tarroja de Segarra; Salvador Calderó Aldabó de la Prenyosa; Antoni Merlí Cornellana de les Oluges; Ramon Alsedà Sanou, Miquel Porté Rius i Josep Riera Closa de Cervera; Ramon Bonet Vilarrubí de Granyena de Segarra; Magí Solé Ballesté de Talavera i Magí Bergadà Amat de Sant Antolí.

Les pedres de topada, s’han col·locat a la Plaça de l’Ajuntament de cada població que hem esmentat anteriorment, excepte a Torà i Sanaüja que s’han situat davant de les cases dels deportats, així com la Prenyosa, que s’ha instal·lat al carrer del Forn, davant del local social i a les Oluges que es troba situada darrera l’Ajuntament. La idea inicial era que estiguessin ubicades davant de les cases on van néixer, però no ha sigut possible en diversos casos degut a que els immobles han canviat de propietaris i per tant, s’ha pactat entre l’artista, els alcaldes, els col·laboradors i els familiars, que estiguessin situats davant dels Ajuntaments dels municipis.

Deixa un comentari

Filed under Memòria Històrica

Treuen a subhasta fotos inèdites de la Guerra Civil a les terres de Lleida


Reproduïm l’article del diari  Lleida.com sobre la subhasta de documentació fotogràfica relacionada amb les terres de Lleida:

El portal Todocoleccion.net ha tret a subhasta un document fotogràfic inèdit en el qual es mostren els efectes dels bombardejos succeïts durant la Guerra Civil per part de l’Aviació Legionària Italiana i en el qual apareixen almenys una vintena d’imatges preses a les Borges Blanques, Alfés, Granyena de les Garrigues i Castelldans.

El reportatge, propietat de Col·lecció Farré de Barcelona, no ha circulat ni ha estat en mà d’historiadors com sí que ho van estar altres documents sobre la famosa Legió Còndor, l’agrupació d’efectius navals i aeris que Adolf Hitler va enviar en ajuda del bàndol del general Franco per lluitar en la contesa espanyola. El preu de sortida del document és de 3.000 euros.

Sota el títol Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939), el document, firmat per “A. Monti il comandante dell aviazione legionaria. Generale Brigata Aerea”, evidencia els devastadors efectes materials que van produir les bombes. Totes les imatges (119) estan segellades per la Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento i Munizionamento, la qual cosa els dóna autenticitat.

Aquesta subhasta (a través del web todocoleccion.net) va començar dimecres passat i finalitzarà avui dimecres  a les 22.32 hores.

I nosaltres afegim: ¿no seria el moment de que les institucions públiques adquirissin aquestes imatges, portar-les a Ponent, tot esperant la creació de l’Arxiu Comarcal de Les Garrigues?

Deixa un comentari

Filed under Fons fotogràfics, Fotografia, Història, Memòria Històrica, Patrimoni

Fons d’Història local de Catalunya


Base de dades bibliogràfica d’història local de Catalunya

El  Fons d’Història Local de Catalunya (FONSHL) és un catàleg bibliogràfic d’accés públic i gratuït sobre història local de Catalunya. Durant 25 anys ha estat produït pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC) de la UAB, sota la direcció del Dr. Borja de Riquer Des de l’any 2012, el FONSHL depèn de la secció de història del SIBHIL·LA.

Conté 167.690 referències bibliogràfiques resultat del treball de selecció portat a terme en biblioteques generals i universitàries i en biblioteques, museus, arxius i centres d’informació locals, públics i privats, de tot Catalunya. Inclou articles de publicacions científiques espanyoles sobre l’àmbit català cedides, en conveni, pel CINDOC (CSIC), així com el resultat del treball de camp realitzat a grans biblioteques catalanes i les diferents bases de dades locals i comarcals elaborades pel SDHLC.

Què conté?

La base de dades contempla diferents nivells de descripció bibliogràfica:

o Monografies i manuscrits inèdits
o Publicacions periòdiques d’abast local i comarcal
o Articles de revistes
o Parts de monografies (capítols, ponències, comunicacions, etc.)
o Altres materials no text (enregistraments sonors, audiovisuals, fitxers electrònics, etc.)

                                   

Tipologia documental que recull la base de dades

Els documents responen a un ampli ventall de tipologia documental:

o Estudis científics i historiogràfics
o Tesis i tesines
o Materials, guies i itineraris didàctics
o Actes de congressos
o Literatura grisa (memòries, estatuts i reglaments d’entitats, inèdits)
o Biografies i memòries de personatges catalans

Àmbit temàtic i geogràfic

L’àmbit temàtic de la informació recollida cobreix la disciplina de la història i de les ciències humanes i socials i aplega, doncs, múltiples àrees o àmbits de coneixement: política, societat, geografia, economia, religió, cultura, art, educació, etc. sense cap limitació cronològica (des de la prehistòria fins a l’edat contemporània).
L’àmbit territorial es circumscriu a Catalunya, des del punt de vista administratiu, històric i polític. Dins d’aquest marc, se seleccionen documents sobre Catalunya, els seus municipis (o ens més petits com ara barris, parròquies, entitats menors…), comarques, regions naturals (parcs naturals, serralades…), províncies i d’altres divisions administratives, actuals o històriques (diòcesis, corregiments, comtats…)

Informació bibliogràfica

 La informació que conté cada referència bibliogràfica està desglossada en diferents nivells d’informació:

– El nivell de descripció bibliogràfica segons la normativa ISBD (títol, autor, dades de la publicació, descripció física, col·lecció, notes…)

– El nivell de descripció del contingut, que defineix el contingut del llibre en funció de diferents variables:

o  Àmbit geogràfic al qual es circumscriu el contingut de l’obra, ja siguin divisions territorials (localitat, comarca, província, entitat menor, barri, …), religioses (diòcesis, parròquies, bisbats…), naturals (rius, serralades i muntanyes, parcs naturals), administratives (àrea metropolitana) o històriques (comtats, baronies, antics municipis…)(segons l’actual Llei d’Ordenació Territorial de Catalunya)

o  Període cronològic del contingut del document: dates d’inici i final del període objecte d’estudi.

o  Descriptors de matèries o temàtica tractada en el document. El termes utilitzats en l’anàlisi documental són els recollits en el Tesaurus d’Història de Catalunya, elaborat pel mateix SDHLC.

o  Identificadors personals (nom de persones objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (escriptors, polítics…). En aquest camp se solen trobar els protagonistes de les biografies, memòries, etc.)

Identificadors d’entitats (nom d’entitats objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (associacions, institucions, empreses, partits polítics…). En aquest camp se solen trobar les entitats objecte d’estatuts, reglaments, memòries d’activitats, etc.

– Resum (en els casos en què els descriptors no siguin suficients per explicar satisfactòriament el contingut del document es fa un resum indicatiu seguint la norma ISO 214-1976

– La URL (adreça d’Internet) on accedir al document digitalitzat

– La Biblioteca o centre on es pot consultar el document

Usuaris

Donat el seu caire pluridisciplinari, el FONSHL està obert a un ampli ventall d’usuaris: professors, investigadors, estudiants de tercer cicle o erudits locals (estudis científics), el professorat i alumnat de primària i secundària (material didàctic), institucions i organismes locals (memòries, estadístiques…), les associacions o entitats culturals (tradicions populars, exposicions artístiques, esports…), com en general, a qualsevol ciutadà que tingui inquietud pel coneixement de la seva comarca o municipi.

Col·laborar

 

Article extret del web SIBHIL·LA: Història, Llengua, Literatura i Art

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Biblioteques, Consultes, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Publicacions

Patrimoni(s), Testimonis, curadors i transmissors: Testimoni ordenat


 

Aquest és la quarta edició del projecte conjunt Espai Cultura , en el que participen l’Arxiu històric de Lleida, el Museu Diocesà Comarcal de Lleida, la Biblioteca Pública de Lleida i El Servei Territorial de Cultura amb la col·laboració del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) i de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes .

Aquest any el relat que uneix els diferents espais i elements que s’exposen és “Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors” convida a fer un recorregut cronològic, històric i administratiu que contextualitza el patrimoni arquitectònic triat com a eix vertebrador. Ens permet conèixer i reflexionar sobre les diferents etapes i situacions viscudes pels monuments fins arribar als nostres dies i formar part del ric patrimoni cultural que encara es conserva  a les Terres de Lleida i del Pirineu.

La documentació, plànols, fotografies i objectes relacionats amb els monuments triats es complementen amb la bibliografia que es pot trobar a la Biblioteca pública, on es mostra com alguns dels edificis ens han arribat pràcticament intactes, mentre que uns altres han patit destruccions, restauracions, reconstruccions irreals, ruïna i desaparició, obres inacabades i inacabables, canvis d’ubicació o d’entorn i transformació dels usos primers.

En aquesta exposició es posa en valor les persones i les entitats socials, les voluntats públiques i les institucions, museus, arxius i biblioteques que tenen entre els seus objectius la conservació, preservació i difusió d’aquest patrimoni, però també el caràcter polièdric del coneixement i la varietat de fonts necessàries per a l’estudi també d’aquest tema.

Lloc: Arxiu Històric de Lleida. Sala d’actes

Dates: del 4 de desembre de 2017 al 28 de febrer de 2018

Horaris:

– fins al 10 de gener: de 9 a 15 hores

– de l’11 de gener al 28 de febrer: de 9 a 17 hores

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Històric de Lleida, Arxius, Bibliografia, Cultura, Difusió, Exposicions, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Patrimoni, Patrimoni documental català, Restauració

Cometrem el mateix error?


Les i els professionals de l’arxivística estem en un moment en el que ens movem entre les possibilitats que donen els avenços tecnològics per la gestió de la documentació i el dret a l’accés i la legislació que limita aquest dret casi al mateix ritme. Deixar únicament en mans de juristes la decisió de dret a l’accés de la documentació pública ha estat una forma que els governs i les administracions han trobat per a que tot allò que mai no han estat disposat a deixar consultar a la ciutadania continuï de la mateixa manera, tanmateix ja no es pot atribuir a l’arbitrarietat dels estaments administratius i governamentals. No, ara en resolucions fonamentades en alguna legislació, pocs cops tota la que es podria portar a col·lació, que tenen poc en compte el context de la sol·licitud (investigació en curs, món acadèmic i científic, difusió de coneixement, restitució de la memòria), limiten l’accés total o parcial a documentació a la que tota la vida s’havia tingut accés. Ho fan interpretant la normativa que segons els o les juristes, com eclesiàstics medievals, són els únics amb la capacitat per fer-ho.

Així, com abans ho van fer els informàtics, els juristes ens fan callar amb un llenguatge críptic de circumloquis, protegint el dret a l’honor de persones mortes o la dignitat d’uns hereus possibles que en tot cas és aquell que vol accedir el que ha de demostrar de forma fefaent que ho estan. Com als anys 80-90 els informàtics es van fer amb un camp professional on els coneixements i competències estaven en les nostres mans, ara ho fan els juristes. Els uns i els altres ens releguen, aleshores i ara (amb algunes excepcions), a purs magatzemistes o en el millor dels casos curadors de museus documentals. Mentre, les i els arxivers fan cursos, màsters i postgraus per actualitzar uns coneixements que mai no podran ser complets, perquè està clar que una persona no pot abastar-ho tot i les organitzacions per a les que treballem no crearan una plantilla suficient on es recullin totes les especialitats necessàries, cada dia més, per poder conèixer tot de tot el que es gestiona en un arxiu.

En els dos casos n’hem volgut estar a l’alçada. Oberts a col·laborar, hem prestat atenció als requeriments que ens arribaven des d’elles, però tret de comptades ocasions el retorn no ha estat de la mateixa intensitat i finalment ens hem trobat, en el millor dels casos, asseguts en una sala on era evident que la nostra opinió no comptava i els nostres coneixements no eren requerits.

Som així. Ens il·lusionem amb tot allò que creiem que pot potenciar la gestió documental, de la informació i sobretot de l’accés, que la majoria de la professió entén que per norma ha de ser lliure. Ara hem trobat una altre d’aquestes il·lusions. Em refereixo a tot allò, tecnologic o ontològic, que ens permetrà obrir dades i posar-les a disposició per a la utilització i reutilització. Perquè som uns fervents creients de la “religió”de la transparència, com ho vam ser abans (encara ho som) de la informatització, d’Internet i de tenir normes clares i fàcilment interpretables. Però el problema és el mateix amb el que ja ens vam topar anteriorment, no tenim la capacitat tècnica, pressupostària ni el personal per tirar-lo endavant i aplaudim qualsevol iniciativa més o menys privada que ho permeti fer.

Cal obrir dades, govern obert, administració oberta, només així aconseguirem que la transparència real cali en la cultura burocràtica de les organitzacions en les que treballem. Però què passa quan un cop més això es basa en projectes privats i limitats? Projectes que poden tenir un origen més o menys generós, però que finalment acabaran buscant un benefici directe o indirecte? Durant més de 30 anys, més de 150 investigadors i investigadores de tot Catalunya han estat buidant les dades que permetran valorar el cost humà de la guerra civil, un projecte que ha impulsat i finançat el Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Ara s’està finalitzant l’etapa de buidat i començaria la d’explotació de les dades i és en aquest moment que un d’aquests projectes que ens ha enlluernat, el de Concha Catalan, surt a la llum i la seva impulsora exigeix la migració de totes les dades invocant la llei de transparència per a prosseguir amb el seu projecte que, com ja hem pogut anar comprovant d’altres territoris, ja té uns primers resultats en forma d’articles signats per ella com a bona periodista de dades que és. Y ens tornem a equivocar!

Nosaltres hauríem de ser les primeres persones d’enfrontar-nos a la utilització per a fins espuris de la feina d’uns altres, i més quan aquests altres són investigadors i investigadores que sabem que han utilitzat les seves vacances i els seus diners en molts casos, per a poder-lo portar a terme. Ara que tot està apunt per a recollir els fruits, és a dir, per a poder tractar i utilitzar les dades recollides, ve una altra persona i amb les mans netes i descansada s’endú el mèrit, l’ovació i el producte acabat. D’aquesta forma es posarà punt i final a moltes tesis doctorals que estan en elaboració, perquè quina aportació científica es pot fer quan ja no hi ha novetat?

Però les dades hi seran igual i es podran treballar igual, però seran accessibles per a més gent. Aquesta és una de les consideracions que s’han fet de forma més repetida. Pensem una mica, la feina del buidar dades als arxius, encara és una tasca feixuga i per tant poc apetible. Si això tira endavant, i sembla que ho farà amb el nostre beneplàcit, els investigadors esperaran des de casa a poder consultar les dades, no els documents escanejats, sinó les dades separades i preparades per poder-les explotar i amb les nostres migrades plantilles aquest servei no el podrem oferir i la senyora Catalán no vindrà a l’arxiu de forma física o virtual a buidar-les, però sí exigirà i com ella altres que les dades estiguin disposades per a l’explotació i nosaltres tornarem a estar relegat, un cop més, a mers emmagatzemistes o en el millor dels casos gestors de museus de documents.

Maria Jesús Llavero

Arxivera de l’Arxiu Històric de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, atenció als usuaris, Consultes, Difusió, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Opinió, Recerca