8è Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes (X Jornades d’Història de l’Església i la religiositat)


El 8 de juliol de 2019 a les 20:30 h., arriba la 8a edició del Sopar Medieval del Monestir de les Avellanes. Un àpat que s’organitza en el marc de les X Jornades d’Història de l’Església i la religioistat, que enguany tracten l’estudi de la vida diària als monestirs medievals.

El 8è Sopar Medieval duu per títol: “El rigor de les dietes monàstiques medievals” i preten reproduir un àpat festiu del Monestir de Sant Cugat del Vallès, que apareix documentat al costumari de la comunitat, a l’entorn del 1220. Per tant és una activitat de divulgació científica que avui podem dur a terme gràcies a un document preservat i accessible als arxius.

Aquest àpat serà el més antic, documentat, que reproduïrem en aquesta activitat de divulgació científica que celebrem al Monestir de les Avellanes. Com sempre l’àpat ha estat documentat sota la direcció històrica de la Montserrat Coberó i dirigit gastronòmicament pel xef Bobby Cabral, del restaurant del Monestir. En aquesta edició a més hi participa Torrons i Mel Alemany, qui experimenta amb la reproducció del que possiblement seria l’origen del torró actual. També un any més comptem amb la col·laboració del Forn Farré de Sucs, que reproduirà un pa fet amb el mètode tradicional i emprant farines de blat dur i sègol.

  • RESERVES: 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org
  • PREU: 20 € (per persona. IVA inclòs)
  • DURANT EL SOPAR: animació amb el Grup de Teatre LA GARBA
  • EN ACABAR EL SOPAR: concert nocturn al claustre amb el grup CORRANDES SÓN CORRANDES

MENÚ 

Entrants

Porros amb mel

Primers plats

Espinacs amb oli

Fabes tendres

Giurons tendres

Segon plat

Peix amb pebrada

Postres

Llesques de formatge gras

Torrons Melats

Begudes

Aigua, vi negre del Monestir

Acompanyament 

Pa de blat dur i sègol

Agraïments als col·laboradors

Forn Farré de Sucs (Lleida), Torrons i Mel Alemany (Os de Balaguer), Celler del Montsec (Artesa de Segre), Grup de Teatre La Garba (Vallfogona de Balaguer)

Anuncis

Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals (X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 8 i 9 de juliol de 2019 arriben les X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). La desena edició duu per títol “Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes desenes Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centraran la mirada en la vida diària als monestirs medievals. Any rere any els participants d’aquetes Jornades ens allotgem a l’antic monestir premonstratenc, trepitjant els indrets sagrats i profans dels religiosos que hi vivien, resaven, treballaven, dormien, menjaven, contemplaven, etc., fa tants segles

Les 8 conferències que seran presentades en aquestes jornades es dediquen, des de diferents punts de vista, a la vida diària als monestirs medievals i a la seva representació artística. Així es contemplarà el tema de l’ideal versus la realitat monàstica, examinant l’obediència (o no) a les regles monàstiques, o es considerarà l’ús pràctic i simbòlic dels espais de la vida monàstica, com són l’església, el claustre, la sala capitular o el menjador. També es farà una mirada a un tema tan fonamental com la litúrgia, o a l’economia i l’alimentació dels religiosos, a la seva política interna i externa o a les seves activitats dins i fora dels murs del convent.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • La vida diària a la canònica de Santa Maria de Mur en època medieval. (9 de juny, 9:00 h.)
  • VIII Sopar Medieval “El rigor de les dietes monàstiques medievals”
    • Recreació d’un àpat commemoratiu quaresmal del Monestir de Sant Cugat del Vallès a l’entonr de 1220.
    • Amb la intervenció del grup de teatre La Garba, de Vallfogona de Balaguer.
  • VIII Concert nocturn al claustre romànic
    • Cançó fugaç, a càrrec del grup Corrandes són Corrandes.
  • Exposició:
    • 10 anys del projecte Jornades d’Història de l’Església i la religiositat”

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

 

I Concurs de Fotografia d’Esglésies de Catalunya promogut per l’Arxiu Gavín


L’Arxiu Gavín, per a celebrar la Setmana Internacional dels Arxius 2019 organitzant el I Concurs de Fotografia Digital d’Esglésies de Catalunya. Un concurs per Instagram i també via correu electrònic. 

Per participar-hi, només heu de realitzar una fotografia (i fins a un màxim de 3 per persona) de qualsevol església o part de la mateixa que s’ubiqui a Catalunya, Andorra, Catalunya Nord o Franja de Ponent.

Termini: Del 9 de juny al 9 de juliol de 2019

L’heu d’enviar al correu electrònic arxiugavin@maristes.cat o bé penjar-la a Instagram amb els hastags o etiquetets #inventariesglesiescatalunya #arxiugavin #monestirdelesavellanes

Llegiu les Bases del Concurs, per conèixer tots els detalls!

Els premis seran els següents:

  • 1r Premi: 1 nit per a 2 persones d’allotjament i esmorzar a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes amb visita a l’Arxiu Gavín.
  • 2n Premi: 1 lot de vins del Monestir de les Avellanes (DO Costers del Segre) i una visita per a 2 persones a l’Arxiu Gavín.
  • 3r Premi: 1 exemplar de l’Inventari d’Esglésies de Catalunya de Josep M. Gavín i una visita per a 2 persones a l’Arxiu Gavín.

Comptem amb la partícipació del magnífic jurat format per Magda Gregori (Periodista), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica i fotografa), Jordi Bonet (Fotograf), Josep Borrell (escriptor i exdelegat de cultura a Lleida), Josep Sansalvador (Arxiu Gavín)

El motiu d’aquest concurs és donar a conèixer l’Inventari d’Esglésies que va crear Josep Maria Gavín, format per més de 250.000 fotografies, representant 26.444 edificis religiosos de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i Franja de Ponent. Un patrimoni documental que avui es preserva a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, al Monestir de les Avellanes i que volem que entre tots continuii creixent.

Els arxius del Monestir de les Avellanes promouen el I cicle ‘Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer’


L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, promouen dins de les activitats del 10è aniversari de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, el I Cicle de conferències ‘Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer’

Es tracta d’un cicle de conferències que té per objectiu aprofundir en el coneixement de la història del municipi d’Os de Balaguer a través del seu patrimoni cultural. Os de Balaguer és un municipi que agrupa diversos nuclis de població, habitats o deshabitats i un terme amb una gran riquesa històrica. Aquest cicle de conferències pretén redescobrir-nos aquest passat, per tal de posar-lo en valor en l’actualitat.

En aquesta edició volem donar a conèixer la història dels monestirs que es troben dins del municipi d’Os de Balaguer: Santa Maria de Vallverd i Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Al mateix temps, i per commemorar el 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, explicarem el patrimoni religiós d’Os de Balaguer a través de les imatges que es preserven en aquest arxiu.

Premeu la imatge per veure la notícia

Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer, està destinat a tots els veïns del municipi que vulguin redescobrir els testimonis del passat del nostre poble. Totes les conferències són d’accés lliure i en finalitzar comptaran amb una degustació de productes locals. Us hi esperem!

PROGRAMA

Dissabte, 27 d’octubre de 2018 (a les 18:00 h)

  • Un tomb per la històrica del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a càrrec de Robert Porta(amb degustació de Torrons i Mel Alemany i Vi del Monestir de les Avellanes)

Dissabte, 10 de novembre de 2018 (a les 18:00 h)

  • L’Arxiu Gavín a la recerca del patrimoni d’Os de Balaguer: un recorregut gràfic, a càrrec de Josep Sansalvador (amb degustació d’Oli del Molí del Pau i productes de la Carnisseria Anna)

Dissabte, 24 de novembre de 2018 (a les 18:00 h)

  • Santa Maria de Vallverd: el monestir de Tragó, a càrrec de Xavier Mora(amb degustació d’Oli del Molí del Freixes i productes del Forn Goar)

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, del Monestir de les Avellanes a Artà (Mallorca)


Els dies 13, 14 i 15 de setembre de 2018 l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes participa i col·labora en les I Jornades d’Història de Mallorca, que duuen per títol “De Bellpuig a Bellpuig: els premonstratesos, de les Avellanes a Artà” 

Els canonges regulars premonstratesos arribaren a Mallorca tot just després de la conquesta de 1229. El rei Jaume I donà a l’abadia de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de l’orde de Premontré, drets i terres a Artà. Els canonges hi fundaren el priorat de Santa Maria de Bellpuig, filial del Monestir de les Avellanes. Durant dos-cents anys, la petita comunitat artenca es mantingué amb no poques dificultats, fins que, el 1425, els premonstratesos permutaren Bellpuig d’Artà per la vila d’Os de Balaguer. La seva presència a Mallorca s’acabà en aquell moment, mentre que l’abadia de les Avellanes sobrevisquè fins a les desamortitzacions del segle XIX.

Aquestes Jornades tenen un vincle molt especial amb les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, ja que un dels seus coordinadors ha participat en l’organització de les últimes edicions, com a doctorant de la Universitat de Lleida.

Dins del programa de les Jornades s’hi ha afegit, l’acte institucional d’agermanament entre Os de Balaguer i Artà, precisament pel vincle històric a través dels dos monestirs. En l’acte, que serà el dissabte 15, es presentarà el projecte i s’iniciaran els tràmits d’agermanament entre ambdòs municipis, amb la presencia de l’alcaldessa d’Os de Balaguer, Estefania Rufac i del Batle d’Artà, Manuel Galan.

 

Crònica de les IX Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes


Les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes milloren a cada edició. La primera edició es van celebrar com a celebració del centenari de l’arribada de la Comunitat Marista a l’antic convent premonstratès. Dues setmanes abans havia tingut lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida la primera Trobada Medieval Internacional a Lleida, que volia posar a aquesta Universitat en l’estela de les millors universitats europees en els estudis d’aquest període històric; a més a Balaguer es duia a terme des de feia més de 10 anys la Càtedra d’Estudis Medievals. No semblava, doncs, possible que aquella commemoració del centenari dels Maristes pogués tenir continuïtat amb aquella “competència”. Malgrat tot la voluntat i perseverança d’algunes persones han fet possible que arribem a les novenes Jornades i s’encarin les dècimes amb optimisme i èxit consolidat.

Aquest any els conceptes de vida eterna i de mort i com s’enfrontaven durant l‘edat mitjana els diferents col·lectius, sobretot el monàstic, i quins rituals van crear i utilitzar per incorporar-los a les seves vides, han estat els temes que han ocupat les diferents sessions dels dies 9 i 10 de juliol, sense restar protagonisme als sepulcres dels comtes d’Urgell que havien ocupat un espai a l’església del monestir de les Avellanes i que avui es troben al Met Cloisters a Nova York.

La primera sessió s’inicià amb Jaume Mensa i la Reflexió sobre la mort en la tradició monàstica, vam aprendre i entendre com ho impregnava tot com a component essencial de la vida que és i per això els pensadors se n’ocuparen i molt definint la mort com un alliberament de l’ànima i la vida com un temps de preparació per la bona mort que ens porta a la immortalitat. En aquest context, durant l’alta edat mitjana, el monestir era l’avantsala del paradís i el camí era el sacrifici i la mortificació, essent incompatibles la cura de l’ànima i els negocis del món. Tanmateix arribat el segle XII es constata que tot i la presència constant de la mort, la vivència s’humanitza fent de la mort un procés, imposant-se així a poc a poc, el pensament més evangèlic, en contraposició a l’anterior absolutament monacal.

En aquest punt Daniel Piñol va fer una anàlisi acurada dels testaments a l’Edat Mitjana (s. XII – XIV). El testar era una acció impulsada per l’Església, castigant amb l’excomunió als que morien sense fer-ho, justificant-se en el costum i com a procés indispensable per a la bona mort. Aquesta situació va propiciar que tothom fes testament i en molts casos amb deixes a institucions eclesiàstiques. L’estudi atent dels documents, tot i semblar que reprodueixen fórmules fixes, ens ofereixen petites variacions que ens donen informació sobre els costums funeraris, les dinàmiques familiars i econòmiques i ens permet resseguir la història de les mentalitats. Aquesta ponència va tenir el complement precís en la que J. Antoni Iglesias-Fonseca va fer la tarda de dimarts 10, centrant-se en aspectes diplomàtics d’aquest documents, les tipologies existents, els documents relacionats com codicils o llibres de marmessors, els elements formals que els conformen, la seva significació i evolució.

Després de la pausa cafè del matí del 1r dia vam poder assistir a la presentació del projecte de digitalització i reproducció en 3D dels sepulcres del comtes d’Urgell que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, The Met Cloisters i el Monestir de les Avellanes.

La tarda es va centrar en els sepulcres, primer la Francesca Espanyol ens va posar al dia dels nous descobriments en relació amb les identitats dels difunts que acollien les diferents sepultures que es trobaven a l’església del monestir i Lucrecia Kargère-Basco, conservadora del Cloisters, va parlar de la composició de la pedra i pigments, de les vicissituds que testimonien les mostres dels sepulcres que es troben a Nova York.

Com en cada edició, el segon dia vam “fer territori”, coneixent, aquest cop a la ciutat de Balaguer, els espais funeraris relacionats amb els comtes d’Urgell: el santuari del Sant Crist, l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Domènec i el Museu de la Noguera on es troben les restes de dos dels sepulcres de la Casa d’Urgell i ho vam fer guiats per la Carme Alòs, Ramon Solé, Alberto Velasco i Francesca Español 

La tercera sessió, la tarda del dia 9, vam poder gaudir, a més de l’esmentada ponència del professor Iglesias-Fonseca, de la presentació que ens va fer la Núria Molist dels treballs arqueològics duts a terme a Sant Quirze de Colera com un espai d’enterrament casi en la seva totalitat malgrat que en diferents èpoques. Vam poder apreciar com evoluciona el lloc, els usos i l’ocupació al llarg del temps.

I vam acabar amb música, sí música. Peces que d’una forma o altra tenien a veure amb rituals funeraris o amb com es percebia la mort a l’època medieval, desgranant primer el seu text i després en audició i tot això de la ma de l’Arturo Tello.

Finalment, he de destacar també la 7a edició del Sopar Medieval i el concert nocturn al claustre, que van tenir lloc el dia 9 de juliol al vespre i nit. En aquesta ocasió el sopar rescata de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) una recepta procedent del Monestir de Santa Anna de Barcelona, que descriu un àpat de 1402, realitzat en commemoració de l’aniversari de la mort de fra Pere Umbau. Una experiència gastronòmica que ens va permetre conèixer la complexitat de la cuina a l’entorn dels ritus funeraris. En acabar vam poder gaudir del concert “Tempus fugit. Carpe diem” amb el Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

Un any més la valoració és òptima hem aprés una mica més de la vida… i la mort en les comunitats religioses, la qual cosa ens permet contextualitzar millor la documentació que en relació amb el tema es troba als arxius on treballem.

Maria Jesús Llavero i Robert Porta