Crònica de les IX Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes


Les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes milloren a cada edició. La primera edició es van celebrar com a celebració del centenari de l’arribada de la Comunitat Marista a l’antic convent premonstratès. Dues setmanes abans havia tingut lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida la primera Trobada Medieval Internacional a Lleida, que volia posar a aquesta Universitat en l’estela de les millors universitats europees en els estudis d’aquest període històric; a més a Balaguer es duia a terme des de feia més de 10 anys la Càtedra d’Estudis Medievals. No semblava, doncs, possible que aquella commemoració del centenari dels Maristes pogués tenir continuïtat amb aquella “competència”. Malgrat tot la voluntat i perseverança d’algunes persones han fet possible que arribem a les novenes Jornades i s’encarin les dècimes amb optimisme i èxit consolidat.

Aquest any els conceptes de vida eterna i de mort i com s’enfrontaven durant l‘edat mitjana els diferents col·lectius, sobretot el monàstic, i quins rituals van crear i utilitzar per incorporar-los a les seves vides, han estat els temes que han ocupat les diferents sessions dels dies 9 i 10 de juliol, sense restar protagonisme als sepulcres dels comtes d’Urgell que havien ocupat un espai a l’església del monestir de les Avellanes i que avui es troben al Met Cloisters a Nova York.

La primera sessió s’inicià amb Jaume Mensa i la Reflexió sobre la mort en la tradició monàstica, vam aprendre i entendre com ho impregnava tot com a component essencial de la vida que és i per això els pensadors se n’ocuparen i molt definint la mort com un alliberament de l’ànima i la vida com un temps de preparació per la bona mort que ens porta a la immortalitat. En aquest context, durant l’alta edat mitjana, el monestir era l’avantsala del paradís i el camí era el sacrifici i la mortificació, essent incompatibles la cura de l’ànima i els negocis del món. Tanmateix arribat el segle XII es constata que tot i la presència constant de la mort, la vivència s’humanitza fent de la mort un procés, imposant-se així a poc a poc, el pensament més evangèlic, en contraposició a l’anterior absolutament monacal.

En aquest punt Daniel Piñol va fer una anàlisi acurada dels testaments a l’Edat Mitjana (s. XII – XIV). El testar era una acció impulsada per l’Església, castigant amb l’excomunió als que morien sense fer-ho, justificant-se en el costum i com a procés indispensable per a la bona mort. Aquesta situació va propiciar que tothom fes testament i en molts casos amb deixes a institucions eclesiàstiques. L’estudi atent dels documents, tot i semblar que reprodueixen fórmules fixes, ens ofereixen petites variacions que ens donen informació sobre els costums funeraris, les dinàmiques familiars i econòmiques i ens permet resseguir la història de les mentalitats. Aquesta ponència va tenir el complement precís en la que J. Antoni Iglesias-Fonseca va fer la tarda de dimarts 10, centrant-se en aspectes diplomàtics d’aquest documents, les tipologies existents, els documents relacionats com codicils o llibres de marmessors, els elements formals que els conformen, la seva significació i evolució.

Després de la pausa cafè del matí del 1r dia vam poder assistir a la presentació del projecte de digitalització i reproducció en 3D dels sepulcres del comtes d’Urgell que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, The Met Cloisters i el Monestir de les Avellanes.

La tarda es va centrar en els sepulcres, primer la Francesca Espanyol ens va posar al dia dels nous descobriments en relació amb les identitats dels difunts que acollien les diferents sepultures que es trobaven a l’església del monestir i Lucrecia Kargère-Basco, conservadora del Cloisters, va parlar de la composició de la pedra i pigments, de les vicissituds que testimonien les mostres dels sepulcres que es troben a Nova York.

Com en cada edició, el segon dia vam “fer territori”, coneixent, aquest cop a la ciutat de Balaguer, els espais funeraris relacionats amb els comtes d’Urgell: el santuari del Sant Crist, l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Domènec i el Museu de la Noguera on es troben les restes de dos dels sepulcres de la Casa d’Urgell i ho vam fer guiats per la Carme Alòs, Ramon Solé, Alberto Velasco i Francesca Español 

La tercera sessió, la tarda del dia 9, vam poder gaudir, a més de l’esmentada ponència del professor Iglesias-Fonseca, de la presentació que ens va fer la Núria Molist dels treballs arqueològics duts a terme a Sant Quirze de Colera com un espai d’enterrament casi en la seva totalitat malgrat que en diferents èpoques. Vam poder apreciar com evoluciona el lloc, els usos i l’ocupació al llarg del temps.

I vam acabar amb música, sí música. Peces que d’una forma o altra tenien a veure amb rituals funeraris o amb com es percebia la mort a l’època medieval, desgranant primer el seu text i després en audició i tot això de la ma de l’Arturo Tello.

Finalment, he de destacar també la 7a edició del Sopar Medieval i el concert nocturn al claustre, que van tenir lloc el dia 9 de juliol al vespre i nit. En aquesta ocasió el sopar rescata de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) una recepta procedent del Monestir de Santa Anna de Barcelona, que descriu un àpat de 1402, realitzat en commemoració de l’aniversari de la mort de fra Pere Umbau. Una experiència gastronòmica que ens va permetre conèixer la complexitat de la cuina a l’entorn dels ritus funeraris. En acabar vam poder gaudir del concert “Tempus fugit. Carpe diem” amb el Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

Un any més la valoració és òptima hem aprés una mica més de la vida… i la mort en les comunitats religioses, la qual cosa ens permet contextualitzar millor la documentació que en relació amb el tema es troba als arxius on treballem.

Maria Jesús Llavero i Robert Porta

Anuncis

El Goig, molt més que un document. I Jornada d’estudi sobre els goigs al Monestir de les Avellanes (Dia Internacional dels Arxius)


El Grup d’Arxivers de Lleida col·labora en la I Jornada d’Estudi sobre els Goigs, al Monestir de les Avellanes, la qual té per objecte celebrar el 10è aniversari de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya al Monestir de les Avellanes. (2008-2018). Així mateix la jornada coincideix amb el Dia Internacional dels Arxius (9 de Juny).

L’Arxiu Gavín preserva una de les col·leccions més importants de goigs a nivell de Catalunya. Amb aquesta Jornada es vol obrir una reflexió sobre el goigs com a document que conté diversos valors, funcions i usos en el sí de la cultura popular i religiosa de Catalunya. Els temes que es tractaran són sobre els goigs en relació a l’edició i impremta, la música, la religiositat a nivell popular i la vessant antropològica del goigs, que seran impartits de la mà dels millors professionals en la matèria.

A les conferències s’hi afegeix activitats com l’exposició de goigs de Dionís Gutiérrez, l’edició d’un goigs en motiu de la Jornada, la visita guiada a l’Arxiu Gavín i la interpretació musical comentada dels goigs a càrrec Cor de Cambra Absis de l’Aula Municipal de Música d’Ivars d’Urgell.

La I Jornada d’estudi sobre el goigs al Monestir de les Avellanes és organitzada per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes, l’Arxiu Gavín i els Amics dels Goigs, amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos i el Grup d’Arxivers de Lleida.

DESCARREGUEU AQUÍ EL DÍPTIC

PROGRAMA

9:30 h. Benvinguda i acte inaugural de la Jornada.

10:00 h. Dionís Gutiérrez. Col·lecció de goigs reeditats per la impremta de la Diputació de Lleida 2012-2015.

Debat

10:45 h. Joan Arimany. Els goigs: documents compendi de la religiositat popular

Debat i Descans (pausa–cafè)

11:30 h. Dra. Josefina Roma. El Goigs com a expressió del Mite Local.

Debat

12:15 h. Dr. Josep Maria Salisi i Clos. El goigs com a document musical (títol pendent de confirmar)

12:45 h. L’evolució històrica dels goigs des d’època medieval fins als nostres dies. Interpretació musical a càrrec de Cor de Cambra Absis de l’Aula Municipal de Música d’Ivars d’Urgell, dirigit per Josep Maria Salisi i Clos.

Debat

14:00 h. Dinar. (vegeu el menú)

15:30 h. Visita guiada a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya

Actes fora del programa (però d’accés lliure a tothom)

19:00 h. Concert amb el grup Ribatònics (Música tradicional i d’arrel de l’Alta Ribagorça) VI Cicle de Concerts ‘Música & Patrimoni’ del Monestir de les Avellanes

Inscripcions:

Reserves per al dinar

  • 20 € (per persona). Menú especial amb dues opcions a escollir per cada plat (primer, segon i postres) (iva inclòs, aigua, vi, cafè inclosos)
  • Descarregeu-vos el menú

Ofertes d’allotjament (preu per dia)

  • Allotjament i esmorzar
    • 1 persona: 23 €
  • Allotjament, sopar i esmorzar
    • 1 persones: 39.30 €

Nota: l’allotjament és a les habitacions de la Casa d’Espiritualitat. els preus inclouen l’IVA. La Taxa Turística és a part (0,50 € per persona i dia). Places d’allotjament limitades.

Per què es canta la Sibil·la a la Seu?


El proper dimecres 21 de desembre, a les 19:30 h. a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, s’impartirà la conferència “Per què es canta la Sibil·la a la Seu?”, a càrrec de Laura de Castellet. L’acte està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat en el marc de les activitats de Nadal.

sivbilla

A la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la es recupera l’any 2011 i es representa a la Catedral, abans de la Missa del Gall, que està presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. La peça es cantava al segle XVI  i  té precedents documentats a la catedral des del segle XII. Actualment s’interpreta la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Interpreta el paper de la Sibil·la la profetessa que canta la fi del món una soprano acompanyada per un grup coral.

És una peça que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.

 

Imatge extreta del Facebook del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell.

 

L’Arxiu Municipal de Lleida col·labora en els actes de l’Any Granados


L’arxiu de la ciutat com en d’altres ocasions ha col·laborat en un dels esdeveniments més importants que se celebraran a Lleida al llarg d’aquest any 2016, es compleixen cent anys de la defunció  d’Enric Granados un dels músics lleidatans més universals (Lleida, 27 de juliol de 1867- Canal de la Mànega, 24 de març de 1916). 

Portada_goyescas2
Cartell de la representació de Goyescas. Teatre Principal de Lleida, 1957 (AML, Fons municipal)

 

 

Com a receptors i conservadors de fons privats, entre els que custodiem hi ha el de l’altre músic universal Ricard Viñes, personatge lligat a la vida d’Enric Granados. Entre els documents que conformen el Fons musical Ricard Viñes, tenim alguna partitura que li va dedicar a Granados, així com alguna carta manuscrita. Comptem també amb una edició facsímil de la primera part de l’òpera Goyescas, escrita l’any 1911 i estrenada a l’Opera Metropolitana de Nova York, el 28 de gener de 1916.

 

L’Arxiu Municipal de Lleida ha col·laborat donant difusió d’aquests i altres documents en l’acte inaugural de l’Any Granados que es va realitzar a l’Auditori Municipal, en el dia del centenari de l’estrena de Goyescas.

Aquestes efemèrides contribueixen a que els arxius prenguin protagonisme, mostrant tot allò que de manera silenciosa està reclòs en els prestatges de les nostres instal·lacions. Sense aquests elements patrimonials no podríem fer història, la qual cosa seria no poder conformar la nostra memòria col·lectiva.

 Per més informació.