LES CAPLLETRES DE L’ARXIU


Un llibret per a pintar lletres amb més de tres-cents anys d’història

Es Caplletres der Archiu

Es Caplletres der Archiu

Des de l’aparició de la impremta, de vegades, els tipògrafs decoren els llibres amb caplletres, arribant a fer veritables obres d’art.

És un treball minuciós, si observem les il·lustracions de les imatges que acompanyen la lletra.

A diferència de les caplletres manuscrites, il·luminades i plenes de colors, les impreses sempre són en blanc i negre i molt poques vegades es troben amb algun color.

 

És per tot això que en aquest llibret proposem pintar caplletres i deixar-vos portar per la imaginació a través de les imatges de flors, animals, un d’ells mitològic, i personatges que es van dibuixar fa més de tres-cents anys.

Us podeu baixar el llibre i començar a pintar

Es Capletres der Archiu

 

Les Caplletres elegides per a pintar es troben en llibres impresos conservats en les biblioteques de dos fons patrimonials dipositats a l’Arxiu: Çò de Joanchiquet de Vilamòs i de çò de Mossempèir de Les.

Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Caplletres A, E, H, L, Q, R, V

Aquestes caplletres pertanyen a un llibre escrit per Andreas Schott (1552-1629) que ens parla de la vida de Francès de Borja. Aquesta obra va ser editada, en 1596, per Aloysium Zannettum en Roma, Itàlia.

Caplletres D, J

Les caplletres es troben en un Missale Romanum editat en la impremta de JacobiJosephi Barbier de Lió, França, en 1739. En una de les pàgines trobem un Ex-libris manuscrit: de mossèn Manuel Aunós 1807.

Caplletra J

Caplletra J

Caplletra N

Aquesta caplletra s’inclou en un Breviarium Romanum editat en Venècia, Itàlia, per Nicolaum Pezzana en 1702. En el mateix llibre hi ha relligat un escrit sobre els oficis religiosos relacionats amb els sants espanyols, el qual és editat també en Venècia per Paulum Balleonium en 1699. En una de les pàgines hi trobem una nota manuscrita que relaciona aquest llibre amb l’església parroquial de Santa Maria de Vilamòs.

Caplletra P

En un llibre a on trobem relligades diverses obres de gramàtica llatina del professor Johannes Despauterius (1480-1520) podem veure aquesta delicada caplletra. Els escrits es daten entre els anys 1525 i 1531 i van ser editats en Lió, França, per impressor Laurentius Hilarius.

En el llibre hi trobem una anotació manuscrita que diu: Laus Deo Virginique Matri Amen. Aunòs 1783 Vilamòs 29 agusti.

Caplletra P

Caplletra P

Çò de Mossempèir de Les

Caplletres B, C, I, M, O, S, T

Les caplletres s’han extret del volum III del llibre de dret de Gonzalo Suárez de Paz titulat Praxis ecclesiasticae et secularis: cum Actionum formulis, & actis processum; Hispano sermone compositis. El volum va ser editat en Valladolid, en 1609, per Andream de Merchan: expensis Andreae Lopezij.

Caplletres F, G

En el llibre titulat Las Siete partidas del sabio rey don Alonso el nono nueuamente glosadas por el licenciado Gregorio Lopez…; con su repertorio muy copioso, assi del testo como de la glosa trobem aquestes dues caplletres. El llibre, datat en 1555, va ser editat en Salamanca per l’impressor Andrea de Portonaris.

Caplletra F

Caplletra F

Lletres ornamentals U, Z

En la recerca de caplletres ha estat difícil trobar els dibuixos d’algunes de les lletres de l’alfabet. En record a les caplletres, en un llibre de cal·ligrafia de 1936 s’ha trobat un dibuix d’aquestes dues lletres, a les quals es nomena com a lletres ornamentals.

El llibre es titula El Manuscrito del estudiante deJaime Durany y Bellera i va ser editat en Barcelona per l’Editorial Escolar Cervantina.

Lletra ornamental Z

Lletra ornamental Z

 

Les Vinyetes

Vinyeta

Vinyeta del segle XVII

De vegades en la primera pàgina, vinculada a l’impressor o impremta, o en finalitzar el capítol d’un llibre es poden veure decoracions, que solen ser de temàtica vegetal o animal, més també religiosa, sobretot d’àngels. Aquestos dibuixos son semblants als que s’han fet en les caplletres del llibre.

Les escollides per pintar en aquest quadern, pertanyen a dos llibres de la Biblioteca familiar de Çò de Joanchiquet dels anys 1699 e 1739.

 

El disseny del llibret ha estat creat per Alexia Grustan de l’Estudi de Disseny Gràfic Publi&Grap.

Us proposem pintar les Caplletres del GALL

Caplletres GALL

Caplletres dels segles XVII i XVIII

Archiu Generau d’Aran

 

 

L’Arxiu Municipal de Lleida us presenta un menú servit a la ciutat a la meitat del s. XVIII


Aquests dies de confinament molts hem descobert el món culinari, el fet de tenir temps ha permès dedicar-li més temps als fogons, i redescobrir aquest art que no és pas nou.

La sofisticació en la cuina ha estat un repte al llarg de la història, sobretot d’un temps cap aquí. No sols es tractava de menjar, sinó de menjar bé i alhora sorprendre el convidat donant el millor que es tenia.

A l’Arxiu Municipal de Lleida conservem un menú de fa dos-cents seixanta anys, que s’oferí al bisbe auxiliar de Saragossa, Juan José Lario, el 6 d’octubre de 1760, quan tornava d’un viatge a Eivissa.visita_bisbe_aux_Saragossa2

El menú està escrit en una quartilla solta, com si només hagués de ser utilitzat per informar del que menjaria el Bisbe aquell dia en la seva visita a la nostra ciutat. El document no conté res més que això, ni quin seguici l’acompanyava, ni on es menjaria, ni qui el serviria, ni cap indici que ens donés pistes d’on se serví el banquet.

El menú s’inicia amb uns plats lleugers, meló, i sopa amb una crosta feta amb ou i canyella. Tot seguit les calories comencen a augmentar amb aliments molt més pesats, sempre sense tocar el peix o viandes de mar. Aquest es compon exclusivament de porc, corder, bou, conill i volateria (gallines, perdius i colomins). La carn era un element comú de totes les dietes de l’època i el banquet del bisbe auxiliar no en fou una excepció; en canvi el peix s’evitava i només se’n consumia durant les jornades penitencials. Un dels plats de carn que serviren al bisbe auxiliar fou un «freixinat de la asadura del cordero». Es tracta de la cuina de les freixures, podia ser el cor, els pulmons, el fetge de l’animal o tot junt, i dels menuts, tan típica de la cuina catalana moderna, també medieval, i avui en dia gairebé desapareguda.

El menú ofert a Juan José Lario s’acabava amb un seguit de postres variades, com succeïa amb la gran majoria de banquets de l’època. Al bisbe auxiliar van servir-li fruita fresca (raïm i pomes), formatge, olives de Casp, confitura amb suc, crema i confits. En aquells temps les olives s’acostumaven a servir a les postres, juntament amb la crema que era una de les postres preferides de l’època i ja se servia cremada o acompanyada amb bescuits.

Sens dubte aquest document de mitjans del segle XVIII ens apropa a una part de la quotidianitat potser més desconeguda com pot ser l’alimentació que es menjava en actes protocol·laris o en grans celebracions. Tot i això ens permet introduir-nos en l’art de la cuina i obrir una porta a futures investigacions.

Notícia publicada prèviament al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

N

 

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!


 



Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig. 1920_detall

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Reglament de comportament al teatre de 1849, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida


En els temps d’aïllament que ens està tocant viure no està gens malament parlar del món de la cultura i la creació en primera persona. Com cada any, el 27 de març es commemora el Dia Mundial del Teatre, un teatre del qual tots esperem poder tornar a gaudir aviat, omplint les sales de gom a gom.

Amb la voluntat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu de la Ciutat i també, perquè no, d’entreteniment en aquesta ocasió us volem presentar un reglament datat el 18 d’octubre de 1849 i signat per l’alcalde Ramon de Casanovas, en què s’establien les pautes de comportament que havien de tenir tots els espectadors que volien gaudir de les representacions teatrals.

El primer teatre, com a tal, que es coneix a la ciutat de Lleida s’habilità sobre l’antiga església dels Agustins. Aquest orde religiós inicialment establert a Cappont, es traslladà al centre de la ciutat, a la zona del carrer Major prop del carrer Cavallers, a causa del setge de la Guerra dels Segadors. La Reial Ordre d’exclaustració eclesiàstica de 1835 suprimí tots els convents en què no hi hagués almenys dotze religiosos, i això provocà l’abandonament de l’edifici dels Agustins. Aquest fou ràpidament reconvertit en teatre, esdevenint així el primer gran espai de la ciutat destinat a representacions teatrals. És en aquest edifici del c/ Major, avui desaparegut, amb façana també a l’av. Blondel, en què hem de contextualitzar l’aplicació del reglament de 1849.

En el dit document, escrit en castellà, s’indicà que estava prohibit tenir el cap cobert amb barret o gorra un cop s’aixequés el teló. Però en aquelles ocasions en què s’exposés el retrat dels monarques, els caps havien d’estar en tot moment descoberts, encara que el teló estigués abaixat, com a mostra de cortesia i de respecte. A la vegada que recordava a tothom que havia d’assistir a les funcions decorosament vestit.

Establia també que no estava permesa la sol·licitud de repeticions per part del públic. És a dir, estaven completament prohibits allò que avui coneixem popularment com a bisos. I tampoc estava permesa l’entrada a les representacions de persones amb nadons.

Destacar la indicació que dictava “se prohíbe fumar, encender mistos, cerillas y cualquiera otra cosa dentro del teatro; solo sera permitido fumar en la sal que hay en todos los pisos de palcos, cazuela (galliner) y corredores”. L’any 1876, malauradament, el teatre fou víctima d’un greu incendi que el deixà completament devastat. Les estructures i el mobiliari en fusta d’aquesta mena d’edificis els convertirien en potencials víctimes d’aquesta mena de catàstrofes.

Esperem retrobar-nos aviat asseguts a platea!

Descarrega’t i descobreix el document complet!!!

(transcripció)

Publiquen una reproducció del pergamí de la confraria dels mercaders de Tàrrega datat el 1269


 

Jaume Espinagosa, director dels Museus de Tàrrega; Jordi Fernández, administrador de Millennium Liber; Ivonne Pont, regidora de Patrimoni i Memòria Històrica; Roser Miarnau, historiadora de l’art; i Miquel Àngel Farré, arxiver de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

L’editorial catalana Millennium Liber ha editat un facsímil que reprodueix el pergamí de la fundació de la confraria dels mercaders de Tàrrega, document que data de l’any 1269. Es tracta d’una edició limitada de luxe amb 550 exemplars numerats. El pergamí original, del regnat de Jaume I, es troba custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, i és considerat de significativa importància ja que constitueix un dels primers exemples documentals que reflecteix l’ús de la llengua catalana. També destaca per la presència de membres femenines en el si de la confraria, un fet inusual a l’època i que testimonia la participació activa de les dones en la vida econòmica de la Tàrrega medieval. El document va donar forma jurídica a la creació de la confraria dels mercaders de Tàrrega i fou ornamentat amb una miniatura artística de la Mare de Déu de la Llet envoltada per quatre arcàngels.

La publicació s’ha posat a la venda en una caixa de gran format que també conté un article d’estudi sobre el pergamí publicat a la Revista d’Humanitats de l’Urgell URTX a càrrec de Miquel Àngel Farré, historiador de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, i Roser Miarnau, historiadora de l’art i tècnica del Museu Trepat. A més, inclou com a obsequi una reproducció del dibuix de la vila medieval de Tàrrega realitzat per Pier Maria Baldi l’any 1668, que es troba dipositat a la Biblioteca Medicea Laurenciana de Florència.

L’editorial Millennium Liber treballa en la recuperació de la memòria històrica i humanística mitjançant acurades edicions facsimilars. Les Homilies d’Organyà, el Llibre d’Hores del Bisbe Morgades o l’Acta de la Cort de Cervera també figuren en el seu catàleg.

 

Aquesta notícia fou publicada inicialment a Nova Tàrrega, el dimecres, 18 de desembre de 2019 a les 15:58h.