Category Archives: Patrimoni documental català

Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417)


Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

El proper dimecres 20 de setembre a les 19:00 a la sala sala de Juntes de la segona planta de l’edifici del Rectorat de la UdL es presentarà a Lleida el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

L’obra la formen tres volums, amb un total de més de 2.000 pàgines, on es transcriuen i es regesten més de 1300  butlles pontifícies originals. Aquestes butlles foren emeses pels papes d’Innocenci III (1198) fins a Gregori XI (1377) i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident finalitzat amb el Concili de Constança (1414- 1418).

Concretament és presenten els documents papals medievals originals conservats als arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya i també l’Arxiu Secret del Vaticà, com la Biblioteca de Catalunya. Un exemple de butlla conservada és la Butlla del Papa Benet XIII de l’any 1404, que es troba a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, en la qual “es mana al degà de l’església de Lleida, a l’Ardiaca de Terrantona i a l’oficial de Lleida, a instància de les supliques del rei Martí d’Aragó i de la ciutat de Cervera, que concedeixin als rector de l’església i als paers de Cervera, diòcesi de Vic, els llegats de les causes pies per reconstruir l’església parroquial.”

L’estudi sistemàtic i crític de les butlles ha estat realitzat pel  Dr. Tilmann Schmidt, catedràtic emèrit d’història medieval de la Universiat de Rostock (Alemanya) i la Dra. Roser Sabanés i Fernández  Doctora en Dret Canonic investigadora i especializada en Historia de l’Esglesia Medieval. La investigació forma part del projecte de l’Index Actorum Romanorum Pontificum,  que té com objectiu l’inventari, la descripció i l’anàlisi dels documents papals medievals, des de finals del segle XII fins a principis del XV.

Reserveu la data a l’agenda!

 

Relació dels arxius consultats on destaquem els de les terres lleidatanes:

Arxiu Històric d’Àger

Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Munt

Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona

Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Arxiu Capitular i Arxiu Diocesà de Barcelona

Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Barcelona

Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Arxiu del Monestir de Pedralbes, Barcelona

Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puelles, Barcelona

Biblioteca Universitària, Barcelona

Arxiu Comarcal de la Segarra, Cervera

Arxiu Capitular de Girona

Arxiu Conventual de Sant Daniel, Girona

Arxiu Diocesà de Girona

Arxiu Municipal de Girona

Arxiu Capitular de Lleida

Arxiu Municipal de Lleida

Arxiu de la Seu, Manresa

Arxiu Comarcal del Bages, Manresa

Arxiu Històric Comarcal, Montblanc

Arxiu de l’Abadia de Montserrat

Arxiu del Monestir de Sant Benet, Montserrat

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Puigcerdà

Arxiu Històric Comarcal, Reus

Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell

Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell

Arxiu Diocesà de Solsona

Arxiu Històric de Tarragona

Arxiu Municipal de Tarragona

Arxiu Capitular de Tortosa

Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, Tortosa

Arxiu del Monestir de Santa Maria, Vallbona de les Monges

Arxiu Capitular de Vic

Material extret del pròleg, introducció i presentació de dita obra.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, Arxiu Capitular de Lleida, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxiu diocesà de Solsona, Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Arxiu històric d'Àger, Arxiu Municipal de la Seu d'Urgell, Arxiu Municipal de Lleida, Arxius, Arxius municipals, Difusió, fons religiosos, Patrimoni documental català, Publicacions, Vallbona de les Monges

Donació del fons documental d’Anton Sala Cornadó


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell custodia des del passat 7 de juliol el fons documental personal del poeta Anton Sala-Cornadó (Tàrrega 1929 – Barcelona 2011). La família de l’escriptor targarí ha donat aquesta documentació perquè, una vegada catalogada, es posi a l’abast del públic. El fons consta d’escrits, cartes, publicacions, fotografies i il·lustracions, referents tant a la seva trajectòria vital com literària. En total, suma 4 metres lineals de material, datat entre els anys 1939 i 2008. Destaquen poemes manuscrits i mecanografiats originals; correspondència epistolar, amb autors com Salvador Espriu i Josep Vicenç Foix, o felicitacions que va rebre quan fou distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998. També destaca nombrosa documentació familiar, especialment dels seus pares i del seu exili a França després de la Guerra Civil.

Divulgar la figura de l’escriptor i pensador

Tot plegat constitueix un valuós patrimoni documental que ajudarà a divulgar la figura d’Anton Sala-Cornadó com a poeta, pensador i destacat francmaçó. L’estat de conservació és bo, si bé es procedirà a fer una neteja de les peces dipositades per a garantir la seva correcta preservació. L’acte de cessió ha tingut lloc a la Casa Consistorial de Tàrrega amb la presència de nombrosos familiars de Sala-Cornadó, encapçalats per la seva vídua, Amparo García, i els seus quatre fills, Josep, Víctor, Jordi i Teresa-Montserrat Sala Garcia. També hi ha assistit Aurora Sala, cosina germana del poeta i únic membre de la família que resideix a Tàrrega, en concret a Cal Bato.

El llegat torna a Tàrrega

Teresa-Montserrat Sala, historiadora d’art, ha exercit de portaveu de la família i ha manifestat que el seu pare sempre portava el nom de Tàrrega arreu. Per això, “és un acte de justícia que el seu llegat es custodiï a la seva ciutat de naixement”, ha dit. En certa forma, “és com si el pare tornés a casa”, ha afegit. A la signatura de cessió també ha assistit Josep Borrell, director dels Serveis Territorials de Cultura; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de Catalunya; Carles Quevedo, director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell; i Raül Palacios, regidor de Cultura. Tots han expressat l’agraïment vers la generositat de la família en cedir el fons a Tàrrega.

Acte de signatura de la donació a l’Ajuntament de Tàrrega el 7 de juliol de 2017. Autor Francesc Gasull. Ajuntament de Tàrrega

Informació extreta de la web del XAC

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de l'Urgell, Donacions i llegats, Fons patrimonials, Patrimoni documental català

Es presenta la nova web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya


El 12 de juliol passat, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat va presentar la seva nova pàgina web de gestió documental. El nou portal està dissenyat per als professionals del sector, però també per als ciutadans. L’objectiu és actuar de centre d’informació i de difusió dels Arxius Centrals Administratius (ACA) i del sistema de gestió documental que es coordina des del Departament de Cultura.  Vol desenvolupar una imatge de diversitat i riquesa de la gestió documental, aquest web també acull altres institucions públiques que no depenen directament de la Generalitat, com les administracions locals o les Universitats. Entre altres coses inclou eines i recursos en gestió documental com estàndards, normatives, manuals, estatals i internacionals. També vol ser en un espai de difusió dels projectes de gestió documental que impulsa la Secció d’Innovació Tecnològica i Gestió Documental del departament.

El més important dels projectes que es treballen actualment és l’anomenat ARESTA, Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa, permet el tractament i l’arxivament de documents electrònics seguint les directrius establertes pel Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, on es recuyen les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat, accés i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, per tal de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura, i fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic.

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Document electrònic, eines 2.0, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni documental català, Preservació, Preservació digital

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca


El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i es duu a terme amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia de les biblioteques dels Germans Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Balaguer, Biblioteques, Difusió, Digitalització, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni documental català, Preservació

La col·lecció d’imatges de Sant Josep de l’Arxiu Gavín


El primer fons documental que va preservar l’Arxiu Gavín va ser el d’estampes de Sant Josep. Es tracta d’una col·lecció d’imatgeria religiosa sobre Sant Josep, principalment produïda a Catalunya, i cronològicament del segles XIX-XX. El fons conté 54.000 imatges diferents preservades en 400 àlbums.

El fons d’imatges és consultable per als usuaris externs, posant-se en contacte amb l’Arxiu Gavín a través dels diferents mitjans de consulta. Una de les curiositats és que Josep Maria Gavín va idear un sistema d’organització del fons mitjançant la descripció formal de les imatges. Aquest sistema identifica en total 1550 maneres de descriure les imatges i en facilita la seva cerca de forma ràpida i eficient.

Des de l’arribada del fons al Monestir de les Avellanes, es preveu descriure’l i digitalitzar-lo a Arxius en Línia per tal de facilitar-ne la consulta. Com sempre, l’Arxiu Gavín està obert a noves donacions, ja que aquesta com altres, són fons documentals poc habituals de trobar, i cal valorar que el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya faci aquesta tasca de preservar aquest tipus de patrimoni documental i de fer-lo accessible a tothom.

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Gavín, Difusió, Donacions, Fotografia, Patrimoni documental català, Què podem trobar a...?

Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida


 

Seguint amb la màxima de Preservar per difondre, l’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva.

En aquesta ocasió s’han realitzat  treballs de restauració en el Llibre Verd Gran i en el Llibre Verd Petit. Ambdós, junt amb el Llibre dels Usatges, formen part dels documents més especials del patrimoni documental de la nostra institució, conservats a l’Arxiu.

El Llibre Verd Gran (1691), respon a la tradició d’aquests còdexs de recollir les notícies particulars d’un lloc o, com és en el nostre cas, els privilegis reials atorgats a la ciutat de Lleida. És un tom de grans dimensions, 40×28.5×10.5 cm., amb el bloc del llibre en paper, manuscrit i cobertes de cartró folrades amb pell verda daurada amb ferro calent i roda.

La primera pàgina dibuixada estava molt malmesa, i la resta de fulls del volum es trobaven bruts. La brutícia sobretot es concentrava en els primers i darrers fulls, així com en els talls del llibre i en algunes cantonades.

El Llibre Verd Petit (1299-1413), té unes mides de 27.5x19x7 cm, el bloc del llibre és de pergamí, manuscrit i tapes de cartró folrades de pell verda daurada amb ferro calent i roda.

Al llom del còdex es llegeix: Privilegis, statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida. Anys 1299 a 1413. Conté diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, Usatges de Barcelona i els Costums de Lleida, recopilats pel cònsol Guillem Botet el 1228, que són la compilació del dret consuetudinari lleidatà feta vuitanta anys després de la concessió de la Carta Pobla

En el cas del llibre petit el principal problema fou la brutícia greixosa que s’havia anat acumulat a la part inferior dreta de cada pàgina, degut a l’acció de passar els fulls durant tants anys.

Tots dos toms varen estar, en algun moment, enquadernats de nou.

En ambdós casos s’ha realitzat una neteja en sec general, incidint sobretot en les parts més afectades i, també, una neteja humida que permet eliminar àcids dèbils i residus de metall. El procés de desacidificació, que segueix a la neteja humida, es feu també per immersió, i consisteix en un bany preparat amb un desacidificant.

A continuació, per donar consistència tant al paper original com els empelts de polpa es reaprestà aplicant una capa de cola molt diluïda. S’assecà sota premsa entre proteccions i paper assecant.

Els fulls es laminaren, s’aplanaren, i es consolidaren i reintegraren quan fou necessari.

La pell de la coberta d’ambdós llibres s’hidratà amb ceres microcristal·lines. Per igualar el to de la pell i evitar que destaquessin les zones més clares produïdes pel desgast s’aplicà primer un tint per pells, i després s’igualà el to amb una crema de color verd fosc.

El procés de restauració d’aquests volums, així com l’informe tècnic, han estat realitzats per l’empresa Restauració d’Obra Gràfica EstudiB2, durant el primer trimestre de 2017.

 

 

 

 

 

 

1 comentari

Filed under Arxiu Municipal de Lleida, Arxius, Arxius municipals, documentació municipal, Patrimoni, Patrimoni documental català, Preservació, Restauració

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa a disposició de l’usuari a “Arxius en línia” 186 protocols notarials dels anys 1736- 1832


Un protocol notarial és un conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats, autoritzats per un mateix notari en el decurs d’un any, i enquadernats en un o diversos volums. Les escriptures i els documents són foliats, i tenen un número correlatiu.

Els protocols notarials són secrets fins que acompleixen els cent anys d’antiguitat, custodiant-se a les notaries; a partir d’aquest moment, passen a ser consultables públicament.

Les tipologies documentals que trobem en els protocols són força diverses, podem destacar les compravendes i permutes, els capbreus, els capítols matrimonials, els testaments…

Els protocols disponibles en línia corresponen als notaris següents:

De la notaria d’Esterri d’Àneu: Francesc Sansi-Ramon (1736-1754) -19 volums-, Antoni Morelló i Tapiró (1753-1794) -41 volums-, Josep Sansi-Ramon i Pericó (1771-1800)- 31 volums- i Ignasi Aytés i Duat (1797-1832) -17 volums-.

De la notaria de Gerri de la Sal disposem de cinc volums de documentació específica de Bonaventura Mariat i Carbonell que corresponen a capítols i testaments de 1743-1751 i de 1744-1783 i a Llibre de capítols matrimonials, testaments i concòrdies de 1744-1780, 1752-1759 i 1762-1767. Aquests llibres temàtics foren digitalitzats per la Societat Genealògica d’Utah.

 

De la notaria de Sort: Agustí Ciutat i Benavent (1733-1780) -17 volums-, Agustí Ponsico i Semino (1734-1759) -5 volums-, Antoni Solans (1760-1814) -26 volums-, Agustí Ponsico i Sans (1771-1790) -7 volums-, Agustí Duat i Ciutat (1796-1824) -5 volums, Antoni Azamar (1790-1803) -12 volums-.

De la notaria de Tírvia: Hermenegild Danés (1896) –1 volum-.

En total correspon al 25% del número de protocols del districte notarial de Sort, dipositats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Aquests llibres han estat digitalitzats pels Plans Bruniquer de 2013, 2014 i 2015 (unes 23.000 imatges), pel programa “Menjar i beure” de la Unió Europea 2015 (quasi 8.000 imatges), i la resta per recursos propis de l’arxiu comarcal.

(Extret de la pàgina web de la XAC)

1 comentari

Filed under Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Digitalització, Patrimoni documental català