Category Archives: Patrimoni documental català

Noves oportunitats de fer la visita guiada a l’Arxiu Gavín


VISITA GUIADA A L’ARXIU GAVÍN (Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya)

Des d’ara et facilitem la visita guiada a l’Arxiu Gavín, oferint un dia al mes de visita fixa a l’Arxiu Gavín. Escull el teu dia i fes la teva reserva ara!

Dates i horari de visites fixes (cal apuntar-s’hi prèviament)

  • Dissabte, 29 d’abril 2017 (16:30 a 18:00). Mínim 4 persones (per poder-se realitzar).
  • Dissabte, 27 de maig 2017 (16:30 a 18:00). Mínim 4 persones (per poder-se realitzar).
  • Dissabte, 3 de juny 2017 (16:30 a 18:00). Mínim 4 persones (per poder-se realitzar).

Contingut: L’Arxiu Gavín és un dels arxius particulars més grans d’Europa, segons la Unesco. El seu creador és el senyor Josep M. Gavín i Barceló. Des de finals del 2008 l’Arxiu Gavín disposa de seu permanent al Monestir de les Avellanes. Aquest arxiu, entre altres curiositats conté totes les esglésies de Catalunya fotografiades. La visita guiada a l’Arxiu Gavín va a càrrec de l’arxiver responsable, consta de la visita a les instal·lacions, la mostra d’alguns documents de l’arxiu i la cerca en directe d’algun document o fotografia.

Guia: Josep Sansalvador (arxiver de l’Arxiu Gavín)

Reserves: Cal fer la reserva amb antelació i es podrà fer la visita sempre que hi hagi disponibilitat de guia (en les visites fora de les dates indicades a dalt). Preu: 3 € per persona (i si feu la visita guiada al monestir descompte d’1 € – Visita Monestir + Visita Arxiu Gavín: 5 €). Més informació al: 973 43 80 06 o béavellanes@maristes.org

Idioma de la visita: català o castellà (segons sol·licitud en la reserva)

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Gavín, Cultura, Difusió, Exposicions, Patrimoni documental català, Servei educatiu, Visites guiades als arxius

Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran


Els documents, conservats per tres famílies de Tredòs, Bossòst i Les, van ser escrits entre els segles XVIII i XIX

A l’Archiu Generau d’Aran es conserven tres manuscrits passionistics escrits entre els segles XVIII i XIX. Els documents es troben dins els fons documentals de tres famílies araneses de Tredòs, Bossòst i Les.

bloggif_58e4a3724166f

Gravat de la crucifixió de Crist

El més antic el trobem en el fons de la família Amiell Daunés de Çò deth Guèrcho de Tredòs. El manuscrit comença amb Loa y argument de la Passió y Presa de Christ Nostre Señor i continua amb el Despediment de Jesus y Maria; Assi comensa la Passió i Presa de Christo Nostre Señor i Aucto tercer del Devallament de la Creu. L’estudiant Gaspar Escala Estrada, tal com ell mateix escriu en la primera pàgina del manuscrit, el copia en 1734. Sembla que aquest text d’autor desconegut es força copiat en aquella època. En una nota escrita posteriorment es diu que passa a mans de Ramon Bruna de Bagergue el 8 de juliol de 1800, però es desconeix com arriba a la família de Tredòs.

bloggif_58e4a3acf23ad

Manuscrit passionistic de Çò deth Guèrcho de Tredòs

En el fons de la família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs es conserva un manuscrit titulat Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816. Aquest document forma part d’una representació teatral i en ell tan sols hi ha escrit el text dels personatges que representa l’actor. Es desconeix l’autor del manuscrit, però sabem qui era l’actor, Juan de Bossòst i Benosa de çò de Capdet de Bossòst. Cal dir que aquesta casa emparenta per via matrimonial amb Çò de Joanchiquet de Vilamòs i que en 1862, Antonio Aunòs heretarà tots els béns dels Bossòst i Benosa. Actualment, Bossòst és l’únic poble de la Val d’Aran que ha conservat la processó de Divendres Sant.

190001120002146,0002

Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816

La família Boya de çò de Mossempèir de Les conserva un manuscrit d’autor desconegut titulat Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus. El document no porta data, però es pot datar entre finals del segle XVIII o principis del XIX. Sembla un esborrany de l’obra, ja que presenta diverses anotacions i modificacions del text. Aquest vol representar, a través de diversos personatges, la presa de Jesus i la negació de Sant Pere.

190001320000893,0001

Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

1 comentari

Filed under Archiu Generau d'Aran, Arxius, Cultura, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Tradició

El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia


A petició de l’Ajuntament de Llívia, l’Arxiu Comarcal  de la Cerdanya digitalitza aquesta singular peça documental abans de ser restaurada

 

El ‘Llibre Ferrat’ és el nom amb què es coneix el llibre de privilegis i ordinacions de la vila de Llívia. El nom de Ferrat li ve pels claus que ornen les cobertes de fusta.

1310001100000850012.jpg_551669518

Va ser començat a la segona meitat del segle XVI i escrit a diverses mans fins a principis del segle XVII. Recull els privilegis municipals atorgats a Llívia pels reis de Catalunya i Aragó, des de Joan I fins a Carles V. És un volum manuscrit en pergamí de 36×25 cm, amb cobertes de fusta folrades de cuir marró i cinc claus en ambdues cobertes. Té 42 folis en pergamí numerats i un insert de 2 folis de paper. En un dels folis, hi ha l’escut de la vila.

Digitalitzacio-LLF_02.jpg_1617785483

L’Ajuntament de Llívia té previst enguany restaurar aquesta peça documental tan singular i ha demanat a l’Arxiu una digitalizació prèvia. L’objectiu és documentar l’estat original i tenir-ne una còpia de seguretat.

Digitalitzacio-LLF_01.jpg_1617785483

Podeu consultar el llibre digitalitzat a través d’Arxius en Línia.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya

 

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Arxius, Arxius municipals, Cultura, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català

Finalitzat l’inventari dels fons documentals del municipi de Lladorre


Els inventaris dels fons de l’Ajuntament, del Jutjat de pau i de la Jefatura Local del Movimiento de Lladorre ja es poden consultar a “Arxius en línia”

 

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS) va iniciar el maig de 2016 les tasques d’ordenació i catalogació dels fons documentals del municipi de Lladorre, que no havien estat mai objecte de intervenció arxivística.

En primer lloc, el personal tècnic de l’arxiu va portar a terme, en les dependències municipals, una neteja superficial de la documentació, i es va elaborar una relació de sortida (transferència), eliminant els elements que no són documentació (com, per exemple, els formularis en blanc). Posteriorment, la documentació relacionada es traslladà a l’Arxiu Comarcal.

noticia-inventari-lladorre.JPG_557055161

Un cop a les instal·lacions de l’ACPS, s’ha realitzat una neteja més acurada dels documents que ho han requerit. Seguidament, la documentació s’ha ordenat i classificat segons el quadre de classificació corresponent, i s’ha descrit en el programari GIAC. A continuació s’ha elaborat la descripció dels fons resultants (Ajuntament de Lladorre, Jutjat de pau de Lladorre i Jefatura local del movimiento de Lladorre) segons la NODAC (Norma de Descripció Arxivística de Catalunya). També s’ha incorporat documentació nova al fons de la Cambra agrària de Lladorre i a la Col·lecció de Manuscrits i documents solts.

Finalment, s’han establert criteris d’ordenació de la documentació administrativa activa restant en seu municipal.

Donat que cap a l’any 1948 foren agrupades les secretaries de Lladorre i del veí municipi d’Esterri de Cardós, hem trobat documentació d’Esterri de Cardós durant l’ordenació del fons de Lladorre, que ha estat ubicada al seu fons corresponent.

El fons de l’Ajuntament de Lladorre consta de 40,9 m lineals (uns 410 arxivadors, aproximadament), 130 imatges, 6 plànols i 2 cartells, i les seves dates extremes són 1860-2013. La sèrie de comptabilitat s’inicia el 1879; la correspondència, el 1925; els expedients de quintes, el 1891, i els padrons d’habitants, el 1924.

El fons del Jutjat de pau de Lladorre té 1,5 ml i les seves dates extremes són 1879-1998. En aquest fons destaquen les sèries de correspondència (1949-1998), expedients possessoris (1895-1934) i de judicis de faltes (1879-1972).

El fons de la Jefatura local del Movimiento de Lladorre és un fons petit, de només 0,1 ml i dates extremes de 1956-1967, on podem destacar la correspondència.

Durant els treballs també s’han recuperat i restaurat segells municipals antics, que s’exposaran a l’Ajuntament. S’empendrà ara una campanya de recuperació de documentació escrita i fotogràfica, per complementar els fons inventariats, així com activitats de difusió de la història del municipi.

Els inventaris poden ser consultats per tothom mitjançant l’aplicatiu Arxius en Línia, i els documents estan a disposició dels usuaris: el propi Ajuntament (que és el titular del fons) per a la seva gestió diària, els ciutadans en general i els investigadors.

Aquesta actuació forma part de les tasques de l’Arxiu Comarcal de suport a l’administració local, i ha finalitzat el febrer de 2017.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Arxius, Cultura, Difusió, documentació municipal, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català

Prop de 200 pergamins d’Os de Balaguer ingressen a l’Arxiu Comarcal de la Noguera


fons-os-3

El fons documental de l’Ajuntament d’Os de Balaguer ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Noguera amb documents d’època medieval des de l’any 1328 fins a l’actualitat, un fet força excepcional ja que, malauradament, són pocs els ajuntaments de la Noguera que conserven documentació tan antiga.

Cal destacar els prop 200 pergamins que són, majoritàriament, actes de compra i venda, censals i àpoques, així com altra documentació diversa del municipi des del segle XVI, parroquial i de l’ermita de Cérvoles.

Cal celebrar aquesta iniciativa de l’Ajuntament d’Os, amb la qual es garantirà la preservació de la memòria històrica del poble d’Os per a les generacions futures, ja que l’Arxiu Comarcal de la Noguera és l’equipament cultural especialitzat en la custòdia i la preservació dels fons documentals públics i privats de la Noguera i, a més a més, contribuirà a la difusió del fons d’Os i a facilitar-ne la consulta als estudiosos i als ciutadans en general.

Amb el fons documental del l’Ajuntament d’Os de Balaguer, ja són 27 els fons municipals, respecte als 30 que conformen actualment la comarca,  que es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Podeu veure com ens ho explica Maite Pedrol directora d’aquest Arxiu.

 

 

1 comentari

Filed under arxiu comarcal de la Noguera, Arxius municipals, medieval, Patrimoni documental català, Preservació

El text del Misteri de la Passió, conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, s’ha escenificat a la Parròquia de Santa Maria de Cervera


El text original del Misteri de la Passió és repartit en dos manuscrits dels quals no se’n coneix cap còpia. És un dels textos dramàtics catalans més antics, datat de l’any 1534 escrit per dos preveres cerverins, Pere Ponç i Baltasar Sança a partir de la inspiració de dos textos anteriors.

En l’estudi sobre el Misteri de la Passió, Agustí Duran i Sanpere descriu aquests manuscrits i els assenyala A i B. El manuscrit A és un quadern de 16 fulls de paper, amb un gran foli plegat verticalment de 39,79 x 14 cm; relligat modernament amb cobertes de pergamí. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús. Tot el manuscrit és d’una sola mà i correspon a l’any 1534 com indica a la capçalera. Al foli 1 verso hi ha la llista dels personatges que intervingueren en la representació de 1545.

0008-jpg_1102805168

manuscrit A. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús

El manuscrit B és un quadern format per dos plecs de paper, de cinquanta-cinc fulls, de 19,80 x 13,60 cm. La lletra és de la mateixa mà com l’altre manuscrit i conté diverses afegidures amb papers de totes mides. Relligat d’antic, té cobertes fetes d’un tros de pergamí amb part d’un document notarial del segle XIV. Molts fulls són inutilitzats voluntàriament per mitjà de doblecs o altres mals tractes. Aquest manuscrit conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins laCrucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant. Aquest manuscrit dóna el text de l’obra i el repartiment dels personatges. A la primera representació de 1534, mossèn Sança es reserva el paper d’Isaac, i mossèn Ponç, l’altre autor, el de Pilat. Els altres personatges del repartiment són: mossèn Romeu que interpreta el paper de la Verge; la muller de Pilat, que té un text i dramàtic parlament representada pel pintor de retaules Pere Alegret i Jesús que va ser representat per mossèn Muntaner.

0005-jpg_1181589939

Manuscrit B. Conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins la Crucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant

Segons els estudis de Ramon Miró sobre teatre medieval, el manuscrit B pertanyia a l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Cervera i fou editat per Agustí Duran i Sanpere el 1913. L’episodi de la Passió va ser inclòs per Josep M. Massot en una antologia de teatre medieval i del renaixement. El manuscrit havia estat en mans del mossèn Ignasi Arques i va ser trobat el 1913 per Agustí Duran. Ell mateix va proposar l’edició dels dos manuscrits conservats, però va ser la seva filla, Eulàlia Duran, qui edità finalment el text dels dos manuscrits amb l’estudi del seu pare fet i revisat, l’any 1984.

El projecte de recuperació va néixer del Patronat de la Passió de Cervera amb l’objectiu de reconstruir de manera fidel els orígens de les seves representacions. Els manuscrits es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Al mateix arxiu, dins el Fons Municipal de l’Ajuntament de Cervera, en un llibre d’àpoques comunes, hi ha uns albarans de l’any 1477 on es paga al botiguer cerverí Pere Verdera per diverses coses, entre elles, per ajudar a la representació de la Passió.

Uns quaranta actors, dirigits per Pep Oriol, han pujat per segona vegada als cadafals per interpretar la Passió de Crist més antiga de Catalunya tal i com es feia al segle XV i al mateix lloc que fa 500 anys. La representació s’ha desenvolupat sense l’ajuda de megafonia ni llum elèctrica. Per a la recreació històrica de la Passió Medieval, el text ha estat adaptat per Montserrat Pont, sempre mantenint el català antic i la mètrica original.

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Tradició

Curs ‘Documents de família’


Introducció als arxius patrimonials de Catalunya

patrimonial_2017-jpg_1984180725

Ja us podeu inscriure a aquest nou curs de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs per conèixer els orígens del fons patrimonials, la seva organització i la seva utilitat per a la recerca històrica. També es presentaran i analitzaran les diverses tipologies documentals d’aquests tipus de fons i el seu contingut com a base per a la recerca.

Professorat: Pere Gifre

Inscripcions del 15 al 28 de febrer de 2017

formulari_inscripcio_cursos_acur_2017

patrimonial_2017_def

Notícia extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, Cultura, Cursos, Difusió, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca