Eth hons conten era catalogacion, era delimitacion, era aucupacion e era ordenacion des seishanta dus montes aranesi (1879-2000).
Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907
En 1862, a prepausa deth Ministèri d’Isenda que consideraue insufisent eth nombre de montes qu’auien quedat coma alienables, se publiquèc un Reiau Decrèt qu’arremassaue un nau critèri d’exclusion denominat “de las tres especies y superfície mínima”. En vertut d’aguesta norma, se restrenhie coma montes exceptats dera desamortizacion sonque aqueri qu’era espècia dominanta siguesse eth pin, eth casse o eth hai, e qu’ath delà siguessen d’ua estenuda superiora a 100 ha.
En Bulletin Oficiau dera província de Lhèida se publiquèc, jos eth títol de Catálogo de los montes públicos exceptuados de la desamortización por Real Decreto de 22 de enero de 1862, era relacion des seishanta dus montes aranesi qu’apareisherien registrats ena aplicacion d’aguest nau critèri. Maugrat que fòrça mès elaborat, era informacion seguie presentant errors importants.
Aguesti errors portèren tà un procès de revision nomenat Rectificacion, que s’alonguèc enquiara fin deth sègle XIX, e que se formalizèc a trauès d’ua Reiau Orde deth Ministèri de Foment de 8 de noveme de 1877. Eth desvolopament d’aguesta normativa ena Val s’amièc a tèrme en dus periòdes temporaus especiats d’ua detzea d’ans.
Es trabalhs de reconeishement corresponents ath periòde identificat coma prumèra etapa se materializèren en un document titulat “Croquis y descripción del monte…” e sigueren realizats per Ajudant (equivalent ar engenhaire tecnic forestau d’aué) Pedro de la Puente. Deth totau de 62 montes qu’intègren eth Catalòg de 1862, se hec era descripcion de 22 d’eri entre es ans 1879 e 1881. En Archiu Generau d’Aran sonque se consèrven es descripcions hètes per de la Puente de 19 montes. Era màger part se redacten en Bossòst, mès tanben n’i a de hètes en Lhèida.
Era dusau etapa deth procès de rectificacion artenhec tot eth territòri d’Aran. Es actuacions se desvolopèren de forma intensa pendent es ans 1892 e 1873, mès en 1891 ja se rectifiquèc eth monte 305 “Espitau” de Vielha”. En 1894 s’acabèren es trabalhs des dus darrèrs, eth monte 297 “Bandolèrs, Dossau, Beret, Ruda, Aiguamòg” de Salardú e Tredòs e eth monte 299 “Marimanha” de Gessa. Es autors d’aguesti informes sigueren es foncionaris deth Còs d’Engenhaires de Montes, Manuel de Andrés, engenhaire de 1a., que rectifiquèc 27 montes entre 1892 e 1893, José Reig, engenhaire de 2a, realizèc 29 montes entre 1891 e 1894 e Luis de Ferrer, engenhaire de 1a, que n’amièc a tèrme sies en 1893.
A prumèrs deth sègle XX, se comencèc a demanar era aucupacion des montes publics dera Val d’Aran. Aguestes acupacions son demanades per part dera administracion publica, diuèrses societats privades minères, electriques e d’espòrts d’esquí e per autes societats, particulars e còssi de seguretat.
Laguens dera Administracion Publica, era prumèra demana d’aucupacion conservada en hons documentau ei era que hè era Mancomunitat de Catalunya entre 1919 e 1920. En aguest cas, se demane era aucupacion des montes 254 e 312 entà replantejar eth camin vesiau de Vilamòs ara carretèra Balaguer-Frontèra.
Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881
Entre era fin deth sègle XIX e enquiàs ans 30 deth sègle XX, diuèrses societats minères demanen era acupacion des montes dera Val d’Aran entara espleita des sues concessions. Es mineraus d’aguestes espleites son eth zinc, era blenda e eth plom.
Entre 1903 e 1980, mès de catorze societats demanaràn aucupar es montes entà hèr trabalhs relacionats damb es espleites minères. Son: era Société Anonyme des Mines et Fonderies de Zinc de la Vieille Montagne, de capitau bèlga e propietària des principaus mines de zinc d’Euròpa (1904-1911); era Société du Pic de l’Homme, qu’auie propretats ena Val d’Aran des de 1892 (1903-1907); era Société Française des Mines du Val d’Aran, qu’en 1907, amassa damb era Société des Mines de Liat, se convertís en Syndicat Minier (1904-1911); era Sociedad Civil Minera, societat francesa damb sedença en Bordèu (1904-1911); era Sociedad Anónima Minas Metálicas del Valle de Aran, Emilio Tuteur de París, França, n’ei eth propietari (1905-1912); Syndicat Minier, a compdar de 1907, jos aguest nòm s’amassen dues societats franceses: era Société Française des Mines du Val d’Aran e era Société des Mines de Liat (1908); era Cie. Mines de Zinc de Bossòst, damb sedença en París, França (1912-1928); era Cie. Mines Nouvelles du Val d’Aran, societat francesa (1910); era Société Minière de Victoria SA, constituïda en seteme de 1909 coma societat anonima damb demorança en Châlons-sur-Marne, França (1907-1935); era Société des Mines de Zinc du Margarita, damb demorança en Montpelhièr, França (1914-1924); era Sociedad de Investigaciones y Explotaciones Mineras del Valle de Aran, constituïda en Madrid en 1919 e domiciliada en Les (1920-1928); Sociedad Minera de Victoria SA, ath torn de 1930, o dilhèu uns ans abantes, era Société des Mines de Zinc du Margarita se convertís ena Sociedad Minera de Victoria SA de capitau espanhòu (1924-1937); era Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya (1976-1978) e d’autes societats com era Sociedad de Minas de Bausen (1910-1916) e era Phelps Dodge, Española Co y CIA SCR (1976-1980).
Entre 1912 e 1998, societats electriques, entre eres Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA, demanen era aucupacion des montes aranesi entà desvolopar er establiment de centraus idroelectriques en tot profitar es sauts d’aigua. Era Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA se constituís en Bilbao eth 30 de març de 1917. Era societat siguec fondada a instàncies d’Emili Riu e Periquet. Riu auie es concessions des sauts d’aigua de prumèr orde d’Arties e Vielha en arriu Garona dera Val d’Aran, e Productora comencèc eth bastiment dera centrau de Cledes en Les, mès ara fin de 1923 es finances non s’adeqüèren as besonhs e s’arturèren es òbres. Eth prètz de venta, es dificultats entà trapar un pas entara linha de nauta tension e era malautia de Riu influïren en aguesta arturada. Finaument, era signatura d’un convèni d’ajuda financèra damb eth Banc de Catalonha permetec enfocar era finalizacion des òbres. Era centrau de Cledes s’inaugurèc en 1929. Productora se mantenguec tostemps independenta e en 1944 recomencèc de nau es activitats de bastiment des centraus idroelectriques ena Val d’Aran entà completar eth programa d’utilizacion de totes es concessions qu’auien estat propretat d’Emili Riu.
Entre 1962 e 1999, diuèrses societats privades demanen era aucupacion de quauqu’un des montes d’utilitat publica dera Val d’Aran entà començar ua naua etapa economica en parçan, era der espòrt d’esquí. Era prumèra societat ei Telecables Valle de Aran SA, TEVASA, domiciliada en Salardú e constituïda eth 29 d’agost de 1962. Eth 24 de hereuèr de 1977, modificarà es sòns estatus e cambiarà era denominacion sociau, adoptant eth nòm de Baqueira Beret SA. Ua auta des empreses que desvoloparà un projècte d’esquí, aguest mès apròp deth caplòc dera Val, Vielha, serà TUCA Valle de Aran SA.
Era descripcion de toti es documents e es imatges des plans dera prumèra e dusau rectificacion deth catalòg des montes aranesi, ja se pòden consultar en linha a trauès deth cercador de hons e documents Arxius en línia: cercador de fons i documents deth Hilat d’Archius Comarcaus de Catalonha
Archiu Generau d’Aran
L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, promouen dins de les activitats del 10è aniversari de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, el I Cicle de conferències ‘Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer’
Premeu la imatge per veure la notícia
