La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard, ja es pot consultar en línia


Les més de mil dues-centes imatges ens mostren la Val d’Aran entre 1876 i 1980

El senyor Feliu Izard conserva una important col·lecció de postals i fotografies sobre la Val d’Aran. En 2014, aquestes imatges ingressen a l’Archiu Generau d’Aran per a ser digitalitzades. Finalitzat aquest treball, els originals retornen al seu titular i l’arxiu es queda una còpia.

Aquest 2021, s’ha finalitzat la descripció de mil dues-centes trenta-sis imatges datades entre els anys 1876 i 1980.

La major part corresponen a fotografies, que després es converteixen en postals. Les imatges les prenen fotògrafs com Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo i Alfredo Zerkowitz i José Porras Lomas. Les postals seran editades per editors catalans i francesos com Sol i Benet de Lleida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères i Fauriat de Toulouse, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup i Guillaume Campistrous, tots quatre de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarbes, C.C. Carrache de Pau i B. R. (Bloc Frères) editors de Bordeus, entre altres.

Postal amb imatges de Bossòst. Fotografia de Manuel Solé Vicens de Bossòst. “Phototypie Labouche Frères”. ca. 1905-1910

La temàtica és diversa. Destaquen les vistes generals de la Val d’Aran, els rius i els ponts, els edificis civils i eclesiàstics i els carrers i les places dels pobles aranesos. Altres temes que es poden trobar són els treballs de camp i ramaderia, els mercats i les fires, les escoles i els esports, destacant l’esquí i l’excursionisme.

Ramat d’ovelles en els prats de Vielha. Fotografia Manuel Solé Vicens de Bossòst. ca. 1920-1930

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard complementa altres col·leccions dipositades a l’Arxiu, com són: Col·lecció Frères Labouche, Col·lecció Manuel Solé Vicens, Col·lecció Juli Soler Santaló, Col·lecció Silvi Gordó Montaña, Col·lecció A. Gaza, Col·lecció Sarthe de Luchon, Col·lecció Duchein, Col.lecció de Fotografies J. Batlle, Col·lecció G. Campistrous, Col·lecció H. Rieusset, Col·lecció Zerkowitz, Col·lecció Javier Hospital i Col·lecció Mossèn Xavier Esplandius.

Consulta la descripció del fons Archiu Feliu Izard a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran

L’Arxiu Gavín comença l’organització del fons fotogràfic Sansalvador


Després del seu ingrés a l’Arxiu Gavín, aquest 2021 hem iniciat les tasques d’organització del fons fotogràfic Josep Sansalvador per la seva correcta preservació i accessibilitat. El fons Sansalvador està format per més de 140.000 fotografies analògiques (amb negatiu i positiu en color) i gairebé la mateixa quantitat de fotografia en format digital. Aquest fons, de caràcter personal, va iniciar-se l’any 1985 i encara està en procés de creació, per tant encara incorpora fotografies. El seu abast és sobretot a nivell de Catalunya, però en menor mesura conté imatges d’arreu del territori peninsular. El seu contingut es pot dividir en dos blocs:
  • El bloc principal està format per imatges d’esglésies de Catalunya i tots aquells elements vinculats a l’edifici d’una església, amb o sense culte (piques baptismals, campanars, imatges religioses, etc)
  • L’altre bloc és de fotografia de patrimoni cultural de caràcter civil (edificis, pedrons, ponts, entre altres)
El fons actualment l’estem organitzant en unitats d’instal·lació, d’acord al sistema de classificació elegit per Sansalvador, que segueix el mateix patró que el realitzat per Josep Maria Gavín en el seu fons fotogràfic. Es basa doncs en criteri geogràfic per comarca, municipi, poble, tipus d’edifici i altres característiques descriptives. El següent pas serà realitzar la descripció de fons i després de cada imatge, per ser incorporada als arxius en línia i facilitar-ne la seva consulta. Com a curiositat, es tracta d’un fons d’alt valor a nivell de país, que actualitza la tasca iniciada per Josep Maria Gavín amb l’inventari d’esglésies i a la vegada l’amplia. En el procés de fotografiar Sansalvador ha descobert fins a 13 esglésies que havien caigut en l’oblit.

Eth Conselh Generau d’Aran restaure 14 pergamins deth sègle XVII deth sòn hons documentau


Eth passat mes d’octobre, dempús d’èster restauradi, retornèren entar Archiu Generau d’Aran 14 pergamins que se contien laguens deth hons deth Conselh Generau dera Val d’Aran (1316-1861). Es pergamins s’inclodissen laguens dera categorizacion Relacions d’Aran damb França (1553-1723).

Es pergamins tracten ahèrs com es acòrds sus eth pagament deth dret dera forana (dret de gessuda des marchandises transportades dehòra de França) per part des aranesi e es ahèrs judiciaus entre eth govèrn d’Aran e es marchands francesi en Parlament de Tolosa; toti eri datats entre 1641 e 1664.

Destaquen es privilègis autrejadi peth rei de França, Lois XIII, en Burdèus en 1615 e en Paris en 1618, a on eth monarca confirme eth liure pas de marchandises pera Val d’Aran.

Enes documents s’a hèt ua restauracion complèrta, en tot amiar a tèrme trabalhs de neteja en sec e semi-umida damb estabilizacion igroscopica, aplanat e assecat e consolidacion e reintegracion. Entà ua melhor conservacion dempús de toti aguesti trabalhs, es pergamins compden damb mesures de proteccion permanenta damb fondes individuaus.

Es pergamins que pòrten bulla pendent, s’an installat laguens de caishes de conservacion e entà protegir dita bulla s’a premanit un carton de conservacion corrugat de tres capes a on s’a hèt un horat entà encabir-la.

Es trabalhs, qu’an auut un còs d’apuprètz 6.000 euròs, s’an autrejat ath talhèr Estudi B2 de Barcelona, que restaure era documentacion depausada en Archiu Generau d’Aran des deth 2000.

Archiu Generau d’Aran

LES CAPLLETRES DE L’ARXIU


Un llibret per a pintar lletres amb més de tres-cents anys d’història

Es Caplletres der Archiu

Es Caplletres der Archiu

Des de l’aparició de la impremta, de vegades, els tipògrafs decoren els llibres amb caplletres, arribant a fer veritables obres d’art.

És un treball minuciós, si observem les il·lustracions de les imatges que acompanyen la lletra.

A diferència de les caplletres manuscrites, il·luminades i plenes de colors, les impreses sempre són en blanc i negre i molt poques vegades es troben amb algun color.

 

És per tot això que en aquest llibret proposem pintar caplletres i deixar-vos portar per la imaginació a través de les imatges de flors, animals, un d’ells mitològic, i personatges que es van dibuixar fa més de tres-cents anys.

Us podeu baixar el llibre i començar a pintar

Es Capletres der Archiu

 

Les Caplletres elegides per a pintar es troben en llibres impresos conservats en les biblioteques de dos fons patrimonials dipositats a l’Arxiu: Çò de Joanchiquet de Vilamòs i de çò de Mossempèir de Les.

Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Caplletres A, E, H, L, Q, R, V

Aquestes caplletres pertanyen a un llibre escrit per Andreas Schott (1552-1629) que ens parla de la vida de Francès de Borja. Aquesta obra va ser editada, en 1596, per Aloysium Zannettum en Roma, Itàlia.

Caplletres D, J

Les caplletres es troben en un Missale Romanum editat en la impremta de JacobiJosephi Barbier de Lió, França, en 1739. En una de les pàgines trobem un Ex-libris manuscrit: de mossèn Manuel Aunós 1807.

Caplletra J

Caplletra J

Caplletra N

Aquesta caplletra s’inclou en un Breviarium Romanum editat en Venècia, Itàlia, per Nicolaum Pezzana en 1702. En el mateix llibre hi ha relligat un escrit sobre els oficis religiosos relacionats amb els sants espanyols, el qual és editat també en Venècia per Paulum Balleonium en 1699. En una de les pàgines hi trobem una nota manuscrita que relaciona aquest llibre amb l’església parroquial de Santa Maria de Vilamòs.

Caplletra P

En un llibre a on trobem relligades diverses obres de gramàtica llatina del professor Johannes Despauterius (1480-1520) podem veure aquesta delicada caplletra. Els escrits es daten entre els anys 1525 i 1531 i van ser editats en Lió, França, per impressor Laurentius Hilarius.

En el llibre hi trobem una anotació manuscrita que diu: Laus Deo Virginique Matri Amen. Aunòs 1783 Vilamòs 29 agusti.

Caplletra P

Caplletra P

Çò de Mossempèir de Les

Caplletres B, C, I, M, O, S, T

Les caplletres s’han extret del volum III del llibre de dret de Gonzalo Suárez de Paz titulat Praxis ecclesiasticae et secularis: cum Actionum formulis, & actis processum; Hispano sermone compositis. El volum va ser editat en Valladolid, en 1609, per Andream de Merchan: expensis Andreae Lopezij.

Caplletres F, G

En el llibre titulat Las Siete partidas del sabio rey don Alonso el nono nueuamente glosadas por el licenciado Gregorio Lopez…; con su repertorio muy copioso, assi del testo como de la glosa trobem aquestes dues caplletres. El llibre, datat en 1555, va ser editat en Salamanca per l’impressor Andrea de Portonaris.

Caplletra F

Caplletra F

Lletres ornamentals U, Z

En la recerca de caplletres ha estat difícil trobar els dibuixos d’algunes de les lletres de l’alfabet. En record a les caplletres, en un llibre de cal·ligrafia de 1936 s’ha trobat un dibuix d’aquestes dues lletres, a les quals es nomena com a lletres ornamentals.

El llibre es titula El Manuscrito del estudiante deJaime Durany y Bellera i va ser editat en Barcelona per l’Editorial Escolar Cervantina.

Lletra ornamental Z

Lletra ornamental Z

 

Les Vinyetes

Vinyeta

Vinyeta del segle XVII

De vegades en la primera pàgina, vinculada a l’impressor o impremta, o en finalitzar el capítol d’un llibre es poden veure decoracions, que solen ser de temàtica vegetal o animal, més també religiosa, sobretot d’àngels. Aquestos dibuixos son semblants als que s’han fet en les caplletres del llibre.

Les escollides per pintar en aquest quadern, pertanyen a dos llibres de la Biblioteca familiar de Çò de Joanchiquet dels anys 1699 e 1739.

 

El disseny del llibret ha estat creat per Alexia Grustan de l’Estudi de Disseny Gràfic Publi&Grap.

Us proposem pintar les Caplletres del GALL

Caplletres GALL

Caplletres dels segles XVII i XVIII

Archiu Generau d’Aran

 

 

L’Arxiu Municipal de Lleida us presenta un menú servit a la ciutat a la meitat del s. XVIII


Aquests dies de confinament molts hem descobert el món culinari, el fet de tenir temps ha permès dedicar-li més temps als fogons, i redescobrir aquest art que no és pas nou.

La sofisticació en la cuina ha estat un repte al llarg de la història, sobretot d’un temps cap aquí. No sols es tractava de menjar, sinó de menjar bé i alhora sorprendre el convidat donant el millor que es tenia.

A l’Arxiu Municipal de Lleida conservem un menú de fa dos-cents seixanta anys, que s’oferí al bisbe auxiliar de Saragossa, Juan José Lario, el 6 d’octubre de 1760, quan tornava d’un viatge a Eivissa.visita_bisbe_aux_Saragossa2

El menú està escrit en una quartilla solta, com si només hagués de ser utilitzat per informar del que menjaria el Bisbe aquell dia en la seva visita a la nostra ciutat. El document no conté res més que això, ni quin seguici l’acompanyava, ni on es menjaria, ni qui el serviria, ni cap indici que ens donés pistes d’on se serví el banquet.

El menú s’inicia amb uns plats lleugers, meló, i sopa amb una crosta feta amb ou i canyella. Tot seguit les calories comencen a augmentar amb aliments molt més pesats, sempre sense tocar el peix o viandes de mar. Aquest es compon exclusivament de porc, corder, bou, conill i volateria (gallines, perdius i colomins). La carn era un element comú de totes les dietes de l’època i el banquet del bisbe auxiliar no en fou una excepció; en canvi el peix s’evitava i només se’n consumia durant les jornades penitencials. Un dels plats de carn que serviren al bisbe auxiliar fou un «freixinat de la asadura del cordero». Es tracta de la cuina de les freixures, podia ser el cor, els pulmons, el fetge de l’animal o tot junt, i dels menuts, tan típica de la cuina catalana moderna, també medieval, i avui en dia gairebé desapareguda.

El menú ofert a Juan José Lario s’acabava amb un seguit de postres variades, com succeïa amb la gran majoria de banquets de l’època. Al bisbe auxiliar van servir-li fruita fresca (raïm i pomes), formatge, olives de Casp, confitura amb suc, crema i confits. En aquells temps les olives s’acostumaven a servir a les postres, juntament amb la crema que era una de les postres preferides de l’època i ja se servia cremada o acompanyada amb bescuits.

Sens dubte aquest document de mitjans del segle XVIII ens apropa a una part de la quotidianitat potser més desconeguda com pot ser l’alimentació que es menjava en actes protocol·laris o en grans celebracions. Tot i això ens permet introduir-nos en l’art de la cuina i obrir una porta a futures investigacions.

Notícia publicada prèviament al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

N