L’IEI digitalitza la seva col·lecció de pergamins i la posa a disposició de investigadors i ciutadans en el repositori d’objectes digitals


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha digitalitzat la seva col·lecció de pergamins, un fons que abraça cronològicament els segles XII al XVII. Des d’avui, documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles,… podran ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals [repositori.fpiei.cat] implementat a la web de l’Institut el proppassat mes de març.
A trets generals, aquesta és una col·lecció que forma part del Dipòsit de l’Arxiu, un fons que prové d’un dipòsit

1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

d’emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l’Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional).
La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP) dirigit pel senyor Francesco Roberg (Hessisches Staaatsarchiv Marburg), el partner del qual a Espanya es la Universidad Complutense de Madrid, sota la direcció del professor Manuel Salamanca. L’equip, que en el marc d’aquest projecte europeu, ha tingut cura de la catalogació i digitalització dels fons en pergamí de l’IEI ha estat format pel professor Joan J. Busqueta (UdL-IEI), Núria Preixens, historiadora, i la tècnic del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI.
En el repositori, l’usuari no només podrà consultar el pergamí digitalitzat sinó que cada un d’aquests documents es presenta amb un regest explicatiu. En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell… Els pergamins amb la datació més antiga de tota la col·lecció són el de 1148, que conté la convinença feta entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI, comte d’Urgell, amb una sèrie de pactes després de la conquesta; o el document, de 23 d’agost de 1250, conté el privilegi de Jaume, rei d’Aragó, Mallorca i València, que fa l’abadessa de Vallsanta, i al seu monestir, donant protecció a bestiar, els seus pastors i els seus traginers (donació Gómez, 2011).
Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic

1382, març, 28. València. El rei Pere el Cerimoniós concedeix als jurats, prohoms i universitat de la vila de Mont-roig, del regne d’Aragó, privilegi de tenir mercat a la vila, els dimecres de cada setmana (Procedència: Ordes militars, Orde de Calatrava)

Hospital de Santa Maria que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat. A banda del privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV per la construcció de l’hospital; en destaca un de curiós, datat a Lleida el 26 de maig de 1534, que conté el trasllat d’una clàusula del testament on, entre altres coses s’estableixen tres lliures de pensió anuals serviran per comprar gallines per Nadal per a menjar dels pobres malalts de l’hospital.
Una quarantena de pergamins més han estat descrits i classificats dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que permetrà fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. Els pergamins del Servei i que avui són posats a l’abast dels investigadors són de la presència de l’orde a la vall del Maestrat, el Matarranya i el Baix Aragó, bàsicament d’Alcanyís i Mont-roig. Precisament i com a curiositat, en aquest conjunt de l’orde de Calatrava es troba el pergamí més extens de tota la col·lecció. Es tracta d’un pergamí de 272 cm de llargada, un document partit i format per la suma de 4 pergamins.
El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental posa a disposició dels investigadors i de la ciutadania aquesta extensa i, fins ara, poc treballada col·lecció amb l’objectiu de posar en valor el seu ric patrimoni. Un projecte que neix, d’una banda, amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic; i d’altra banda, dins l’eix estratègic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la pròpia Diputació de Lleida de contribuir a fomentar la recerca sobre el seu patrimoni tot facilitant-ne la consulta als investigadors. Un projecte que no finalitza amb aquesta primera fase de pujada al repositori sinó que té planificades altres línies d’actuació com són l’edició amb la transcripció completa de la totalitat de pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria, i la realització, junt amb la Secció de Geografia i Història de l’IEI, d’un taller de lectura de documents medievals i moderns.

Anuncis

Presentació de Shikar 5: Parlem sobre patrimoni


El proper divendres 14 de desembre es presentarà el cinquè número de la revista del CECS! Ho farem a la Sala el Centro a Alcarràs a partir de les 7 de la tarda i ho acompanyarem amb una taula rodona que porta com a títol Shikar i el Segrià, defensa i promoció del nostre patrimoniA la taula rodona ens acompanyaran en Jordi Seró, la Noèlia Díaz, la Teresa Fuentes i en Marcel Vidal. Moderarà la taula el Quintí Casals.

En aquesta taula rodona es vol posar a debat les dificultats i avantatges que tenen els pobles del Segrià i per extensió de la resta de comarques per poder recuperar, conservar i potenciar el seu patrimoni en el més ampli espectre del mot. Per això cada un dels participants al debat representa una vessant social que treballa en el patrimoni, des de la Comunitat de municipis del Segrià Sec, a l’Associació Leader de Ponent o l’empresa Insitu.

 

També hi ha una representant del consistori d’Alcarràs, des d’on es fa, el poble ja més gran del Segrià després de la seva capital Lleida, que en els últims anys ha tingut una especial sensibilitat per recuperar la seva memòria i patrimoni. Per sort no és l’únic municipi que treballa en aquesta línia.

La revista com sempre recull els treballs que es van presentar a les cinquenes jornades el Segrià a Estudi , i com sempre el seu valor resideix en la varietat de coneixements que aportar, també en el tema arxivístic.

No us ho perdeu

 

Informació extreta del blog del CECS

Els arxius del Monestir de les Avellanes promouen el I cicle ‘Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer’


L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, promouen dins de les activitats del 10è aniversari de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, el I Cicle de conferències ‘Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer’

Es tracta d’un cicle de conferències que té per objectiu aprofundir en el coneixement de la història del municipi d’Os de Balaguer a través del seu patrimoni cultural. Os de Balaguer és un municipi que agrupa diversos nuclis de població, habitats o deshabitats i un terme amb una gran riquesa històrica. Aquest cicle de conferències pretén redescobrir-nos aquest passat, per tal de posar-lo en valor en l’actualitat.

En aquesta edició volem donar a conèixer la història dels monestirs que es troben dins del municipi d’Os de Balaguer: Santa Maria de Vallverd i Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Al mateix temps, i per commemorar el 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, explicarem el patrimoni religiós d’Os de Balaguer a través de les imatges que es preserven en aquest arxiu.

Premeu la imatge per veure la notícia

Descobrint el patrimoni històric d’Os de Balaguer, està destinat a tots els veïns del municipi que vulguin redescobrir els testimonis del passat del nostre poble. Totes les conferències són d’accés lliure i en finalitzar comptaran amb una degustació de productes locals. Us hi esperem!

PROGRAMA

Dissabte, 27 d’octubre de 2018 (a les 18:00 h)

  • Un tomb per la històrica del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a càrrec de Robert Porta(amb degustació de Torrons i Mel Alemany i Vi del Monestir de les Avellanes)

Dissabte, 10 de novembre de 2018 (a les 18:00 h)

  • L’Arxiu Gavín a la recerca del patrimoni d’Os de Balaguer: un recorregut gràfic, a càrrec de Josep Sansalvador (amb degustació d’Oli del Molí del Pau i productes de la Carnisseria Anna)

Dissabte, 24 de novembre de 2018 (a les 18:00 h)

  • Santa Maria de Vallverd: el monestir de Tragó, a càrrec de Xavier Mora(amb degustació d’Oli del Molí del Freixes i productes del Forn Goar)

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Finalize era descripcion deth hons ‘Montes Utilitat Publica dera Val d’Aran’


Eth hons conten era catalogacion, era delimitacion, era aucupacion e era ordenacion des seishanta dus montes aranesi (1879-2000).

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

Plan deth monte de Gausac num. 292. 1907

En 1862, a prepausa deth Ministèri d’Isenda que consideraue insufisent eth nombre de montes qu’auien quedat coma alienables, se publiquèc un Reiau Decrèt qu’arremassaue un nau critèri d’exclusion denominat “de las tres especies y superfície mínima”. En vertut d’aguesta norma, se restrenhie coma montes exceptats dera desamortizacion sonque aqueri qu’era espècia dominanta siguesse eth pin, eth casse o eth hai, e qu’ath delà siguessen d’ua estenuda superiora a 100 ha.

En Bulletin Oficiau dera província de Lhèida se publiquèc, jos eth títol de Catálogo de los montes públicos exceptuados de la desamortización por Real Decreto de 22 de enero de 1862, era relacion des seishanta dus montes aranesi qu’apareisherien registrats ena aplicacion d’aguest nau critèri. Maugrat que fòrça mès elaborat, era informacion seguie presentant errors importants.

Aguesti errors portèren tà un procès de revision nomenat Rectificacion, que s’alonguèc enquiara fin deth sègle XIX, e que se formalizèc a trauès d’ua Reiau Orde deth Ministèri de Foment de 8 de noveme de 1877. Eth desvolopament d’aguesta normativa ena Val s’amièc a tèrme en dus periòdes temporaus especiats d’ua detzea d’ans.

Es trabalhs de reconeishement corresponents ath periòde identificat coma prumèra etapa se materializèren en un document titulat “Croquis y descripción del monte…” e sigueren realizats per Ajudant (equivalent ar engenhaire tecnic forestau d’aué) Pedro de la Puente. Deth totau de 62 montes qu’intègren eth Catalòg de 1862, se hec era descripcion de 22 d’eri entre es ans 1879 e 1881. En Archiu Generau d’Aran sonque se consèrven es descripcions hètes per de la Puente de 19 montes. Era màger part se redacten en Bossòst, mès tanben n’i a de hètes en Lhèida.

Era dusau etapa deth procès de rectificacion artenhec tot eth territòri d’Aran. Es actuacions se desvolopèren de forma intensa pendent es ans 1892 e 1873, mès en 1891 ja se rectifiquèc eth monte 305 “Espitau” de Vielha”. En 1894 s’acabèren es trabalhs des dus darrèrs, eth monte 297 “Bandolèrs, Dossau, Beret, Ruda, Aiguamòg” de Salardú e Tredòs e eth monte 299 “Marimanha” de Gessa. Es autors d’aguesti informes sigueren es foncionaris deth Còs d’Engenhaires de Montes, Manuel de Andrés, engenhaire de 1a., que rectifiquèc 27 montes entre 1892 e 1893, José Reig, engenhaire de 2a, realizèc 29 montes entre 1891 e 1894 e Luis de Ferrer, engenhaire de 1a, que n’amièc a tèrme sies en 1893.

A prumèrs deth sègle XX, se comencèc a demanar era aucupacion des montes publics dera Val d’Aran. Aguestes acupacions son demanades per part dera administracion publica, diuèrses societats privades minères, electriques e d’espòrts d’esquí e per autes societats, particulars e còssi de seguretat.

Laguens dera Administracion Publica, era prumèra demana d’aucupacion conservada en hons documentau ei era que hè era Mancomunitat de Catalunya entre 1919 e 1920. En aguest cas, se demane era aucupacion des montes 254 e 312 entà replantejar eth camin vesiau de Vilamòs ara carretèra Balaguer-Frontèra.

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Cròquis generau des montes de Salardú e Tredòs. 1881

Entre era fin deth sègle XIX e enquiàs ans 30 deth sègle XX, diuèrses societats minères demanen era acupacion des montes dera Val d’Aran entara espleita des sues concessions. Es mineraus d’aguestes espleites son eth zinc, era blenda e eth plom.

Entre 1903 e 1980, mès de catorze societats demanaràn aucupar es montes entà hèr trabalhs relacionats damb es espleites minères. Son: era Société Anonyme des Mines et Fonderies de Zinc de la Vieille Montagne, de capitau bèlga e propietària des principaus mines de zinc d’Euròpa (1904-1911); era Société du Pic de l’Homme, qu’auie propretats ena Val d’Aran des de 1892 (1903-1907); era Société Française des Mines du Val d’Aran, qu’en 1907, amassa damb era Société des Mines de Liat, se convertís en Syndicat Minier (1904-1911); era Sociedad Civil Minera, societat francesa damb sedença en Bordèu (1904-1911); era Sociedad Anónima Minas Metálicas del Valle de Aran, Emilio Tuteur de París, França, n’ei eth propietari (1905-1912); Syndicat Minier, a compdar de 1907, jos aguest nòm s’amassen dues societats franceses: era Société Française des Mines du Val d’Aran e era Société des Mines de Liat (1908); era Cie. Mines de Zinc de Bossòst, damb sedença en París, França (1912-1928); era Cie. Mines Nouvelles du Val d’Aran, societat francesa (1910); era Société Minière de Victoria SA, constituïda en seteme de 1909 coma societat anonima damb demorança en Châlons-sur-Marne, França (1907-1935); era Société des Mines de Zinc du Margarita, damb demorança en Montpelhièr, França (1914-1924); era Sociedad de Investigaciones y Explotaciones Mineras del Valle de Aran, constituïda en Madrid en 1919 e domiciliada en Les (1920-1928); Sociedad Minera de Victoria SA, ath torn de 1930, o dilhèu uns ans abantes, era Société des Mines de Zinc du Margarita se convertís ena Sociedad Minera de Victoria SA de capitau espanhòu (1924-1937); era Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya (1976-1978) e d’autes societats com era Sociedad de Minas de Bausen (1910-1916) e era Phelps Dodge, Española Co y CIA SCR (1976-1980).

Entre 1912 e 1998, societats electriques, entre eres Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA, demanen era aucupacion des montes aranesi entà desvolopar er establiment de centraus idroelectriques en tot profitar es sauts d’aigua. Era Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, SA se constituís en Bilbao eth 30 de març de 1917. Era societat siguec fondada a instàncies d’Emili Riu e Periquet. Riu auie es concessions des sauts d’aigua de prumèr orde d’Arties e Vielha en arriu Garona dera Val d’Aran, e Productora comencèc eth bastiment dera centrau de Cledes en Les, mès ara fin de 1923 es finances non s’adeqüèren as besonhs e s’arturèren es òbres. Eth prètz de venta, es dificultats entà trapar un pas entara linha de nauta tension e era malautia de Riu influïren en aguesta arturada. Finaument, era signatura d’un convèni d’ajuda financèra damb eth Banc de Catalonha permetec enfocar era finalizacion des òbres. Era centrau de Cledes s’inaugurèc en 1929. Productora se mantenguec tostemps independenta e en 1944 recomencèc de nau es activitats de bastiment des centraus idroelectriques ena Val d’Aran entà completar eth programa d’utilizacion de totes es concessions qu’auien estat propretat d’Emili Riu.

Entre 1962 e 1999, diuèrses societats privades demanen era aucupacion de quauqu’un des montes d’utilitat publica dera Val d’Aran entà començar ua naua etapa economica en parçan, era der espòrt d’esquí. Era prumèra societat ei Telecables Valle de Aran SA, TEVASA, domiciliada en Salardú e constituïda eth 29 d’agost de 1962. Eth 24 de hereuèr de 1977, modificarà es sòns estatus e cambiarà era denominacion sociau, adoptant eth nòm de Baqueira Beret SA. Ua auta des empreses que desvoloparà un projècte d’esquí, aguest mès apròp deth caplòc dera Val, Vielha, serà TUCA Valle de Aran SA.

Era descripcion de toti es documents e es imatges des plans dera prumèra e dusau rectificacion deth catalòg des montes aranesi, ja se pòden consultar en linha a trauès deth cercador de hons e documents Arxius en línia: cercador de fons i documents deth Hilat d’Archius Comarcaus de Catalonha

Archiu Generau d’Aran

El Goig, molt més que un document. I Jornada d’estudi sobre els goigs al Monestir de les Avellanes (Dia Internacional dels Arxius)


El Grup d’Arxivers de Lleida col·labora en la I Jornada d’Estudi sobre els Goigs, al Monestir de les Avellanes, la qual té per objecte celebrar el 10è aniversari de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya al Monestir de les Avellanes. (2008-2018). Així mateix la jornada coincideix amb el Dia Internacional dels Arxius (9 de Juny).

L’Arxiu Gavín preserva una de les col·leccions més importants de goigs a nivell de Catalunya. Amb aquesta Jornada es vol obrir una reflexió sobre el goigs com a document que conté diversos valors, funcions i usos en el sí de la cultura popular i religiosa de Catalunya. Els temes que es tractaran són sobre els goigs en relació a l’edició i impremta, la música, la religiositat a nivell popular i la vessant antropològica del goigs, que seran impartits de la mà dels millors professionals en la matèria.

A les conferències s’hi afegeix activitats com l’exposició de goigs de Dionís Gutiérrez, l’edició d’un goigs en motiu de la Jornada, la visita guiada a l’Arxiu Gavín i la interpretació musical comentada dels goigs a càrrec Cor de Cambra Absis de l’Aula Municipal de Música d’Ivars d’Urgell.

La I Jornada d’estudi sobre el goigs al Monestir de les Avellanes és organitzada per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes, l’Arxiu Gavín i els Amics dels Goigs, amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos i el Grup d’Arxivers de Lleida.

DESCARREGUEU AQUÍ EL DÍPTIC

PROGRAMA

9:30 h. Benvinguda i acte inaugural de la Jornada.

10:00 h. Dionís Gutiérrez. Col·lecció de goigs reeditats per la impremta de la Diputació de Lleida 2012-2015.

Debat

10:45 h. Joan Arimany. Els goigs: documents compendi de la religiositat popular

Debat i Descans (pausa–cafè)

11:30 h. Dra. Josefina Roma. El Goigs com a expressió del Mite Local.

Debat

12:15 h. Dr. Josep Maria Salisi i Clos. El goigs com a document musical (títol pendent de confirmar)

12:45 h. L’evolució històrica dels goigs des d’època medieval fins als nostres dies. Interpretació musical a càrrec de Cor de Cambra Absis de l’Aula Municipal de Música d’Ivars d’Urgell, dirigit per Josep Maria Salisi i Clos.

Debat

14:00 h. Dinar. (vegeu el menú)

15:30 h. Visita guiada a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya

Actes fora del programa (però d’accés lliure a tothom)

19:00 h. Concert amb el grup Ribatònics (Música tradicional i d’arrel de l’Alta Ribagorça) VI Cicle de Concerts ‘Música & Patrimoni’ del Monestir de les Avellanes

Inscripcions:

Reserves per al dinar

  • 20 € (per persona). Menú especial amb dues opcions a escollir per cada plat (primer, segon i postres) (iva inclòs, aigua, vi, cafè inclosos)
  • Descarregeu-vos el menú

Ofertes d’allotjament (preu per dia)

  • Allotjament i esmorzar
    • 1 persona: 23 €
  • Allotjament, sopar i esmorzar
    • 1 persones: 39.30 €

Nota: l’allotjament és a les habitacions de la Casa d’Espiritualitat. els preus inclouen l’IVA. La Taxa Turística és a part (0,50 € per persona i dia). Places d’allotjament limitades.

Exposició “Del camp a la casa. Els poblats de colonització de les Terres de Ponent”


Del 9 de maig al 29 de juny podeu visitar aquesta exposició sobre els pobles de la zona del canal de Catalunya i Aragó construïts per l’Instituto Nacional de Colonización, un fons que es conserva a l‘Arxiu Històric de Lleida.

Una de les institucions més importants de la política franquista i que es va constituir en símbol propagandístic del “Nuevo Estado” va ser l’Instituto Nacional de Colonización (INC), creat un cop acabada la Guerra Civil amb la voluntat de contrarestar les reformes agràries iniciades en temps de la II República. Al Segrià, en una part de les terres regades pel canal d’Aragó i Catalunya i on existia una concentració de terra en poques mans, es van inciar els plans de colonització que van desenvolupar els nous nuclis urbans de Sucs, Suquets, Gimenells i Pla de la Font.

 

I justament aquesta exposició es centra en els projectes de construcció dels poblats de l’àrea que des de l’INC es definia com la zona del Canal d’Aragó i Catalunya: Gimenells (1945), Sucs (1948), Pla de la Font (1955) i Vencillón (1961), a la província de Huesca. Una mostra que té un llarg recorregut que comença el 2014 arran del treball realitzat pels alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Ramon Llull entorn aquest fons dipositat a l’Arxiu, dirigit i coordinat per l’arquitecta i professora d’aquesta Universitat Mercè Bosch i Roma.

Fruit d’aquest treball, l’exposició que avui podeu veure a l’Arxiu es va inaugurar a la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el 2016 i,  el 2017,  va iniciar la seva itinerància pels pobles protagonistes. Ara finalitzem aquest periple pel lloc de partida, l’Arxiu Històric de Lleida, ja que en l’Any  Europeu del Patrimoni, també volem posar en valor l’arquitectura d’aquests pobles i la documentació d’aquests fons que conservem a l’Arxiu.

Lloc: vestíbul i sala d’actes de l’Arxiu Històric de Lleida, carrer Governador Montcada s/n

Dates: del 9 de maig al 29 de juny de 2018, en l’horari habitual de l’Arxiu

Informació extreta de la web del XAC