El fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró ingressa a l’Archiu Generau d’Aran

El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre la Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés i el Conselh Generau d’Aran

El passat mes de novembre es va formalitzar la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Çò de Monge d’Arró. El document ha estat signat per la Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sra. Ester Cabau Medan i el Sr. Josep Torra Parés.

Els primers documents narren la història de la Casa Lansacanet de Begós. El 21 de maig de 1751, se celebren capítols matrimonials entre Gabriel, fill de Bartomeu Vergés i Anna Maria Pena d’Es Bòrdes, i Joana Maria, filla de Bernat Espich i Margalida Pena d’Arres. Joana és la viuda d’Andreu Sala dit de Lansacanet de Begós. A la mort de Joana, Gabriel es tornarà a casar per segona vegada amb Teresa Arró d’Es Bòrdes. El seu patrimoni l’heretarà una de les seves filles, Antònia. El seu matrimoni amb Andreu Sala Monge, el 19 de maig de 1805, provocarà el canvi del cognom de la família. Un altre, es produirà pel matrimoni d’una de les filles d’Antònia i Andreu, Maria, amb Josep Navarro. Diversos esdeveniments familiars, produïts a finals del segle XIX, portaran als descendents d’aquesta casa al poble d’Arró.

_{Venda d’una terra, nomenada la Cometa, propietat de Martí Monge d’Arró. 1786}

El fons conté una important Biblioteca familiar formada per trenta-cinc volums datats entre el segle XVIII i XIX. El llibre més antic conservat és un exemplar de 1744 del Diccionario Nuevo de las Lenguas Española y Francesa de Francisco Sobrino, Mestre de la Llengua Espanyola a la Cort de Brussel·les. Es vol destacar la col·lecció de deu llibres de medicina i entre ells, el Tractat de les malalties dels ulls per a la instrucció dels alumnes del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona escrit per Domingo Vidal en 1784.

Actualment s’estan fent treballs de descripció d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

L’Archiu Generau d’Aran custodia cinquanta fons patrimonials procedents dels pobles de Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres de Sus, Arres de Jos, Vilamòs, Arró, Es Bòrdes, Benós, Begós, Arròs, Vila, Vilac, Mont, Vielha, Betren, Escunhau, Garòs, Arties, Salardú, Unha, Tredòs e Bagergue.

El fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha ingressa a l’Archiu Generau d’Aran

El contracte de dipòsit en comodat ha estat signat entre el Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez i el Conselh Generau d’Aran

El 25 de novembre, a la sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran, s’ha formalitzat la signatura del contracte de dipòsit en comodat del fons patrimonial de Casa Matèria – Çò de Mari de Turrull – de Vielha. A l’acte han assistit la Sindica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez.

La Síndica d’Aran, Maria Vergés, i els titulars del fons, Sr. Jaime Sánchez Vidal i família Serradell-Sánchez, signen el contracte de dipòsit en comodat a la Sala Mestièrs del Conselh Generau d’Aran. 25 de novembre de 2021

Les primeres notícies del sobrenom de Casa Matèria de Vielha les trobem vinculades a Thomas Martí, aliàs Matèria, l’any 1724. Martí, originari de França, ja es troba a la vall l’any 1693, a on es casarà amb l’aranesa Joana Sabí. Ells iniciaran aquesta nissaga familiar vinculada a la casa.

Dins aquest fons patrimonial, es troben diversos documents d’una altra casa situada al poble de Vila. El seu sobrenom és Casa Piere de Naut. Les primeres referències documentals s’inicien l’any 1649, quan Pere Castet des de Piere de Vila ven una terra. Sembla que per motius d’herència la casa es divideix entre els de Piere de Naut i els de Piere de Baish. A finals del segle XIX, els hereus d’aquesta família marxaran a treballar a Bordeus, França.

Els propietaris del fons van trobar fa uns anys, amagats sota la teulada de la casa, una col·lecció de vint-i-dos pergamins dels segles XV i XVII. Els documents, en molt mal estat de conservació, han estat restaurats aquests darrers mesos en taller Estudi B2 de Barcelona. Les alteracions més generals que presentaven tots els pergamins eren brutícia, pèrdues de suport (algunes molt importants), estrips, erosions i taques. Uns havien perdut humitat i estaven molt ressecs, i altres havien patit un excés d’humitat. Aquests darrers presentaven microorganismes que havien ocasionat grans taques i alhora una pèrdua de consistència en el suport. El procés de restauració ha consistit en neteja en sec, neteja semi humida, estabilització higroscòpica, aplanat i assecat, consolidació-reintegració i protecció final.

Actualment s’estan fent treballs de descripció i digitalització d’aquest fons patrimonial i ja es pot consultar una part del mateix a través del Cercador de Fons i Documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Col·laboració de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i de Archiu Generau d’Aran en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez

L’Arxiu Comarcal de Cerdanya i Archiu Generau d’Aran han col·laborat en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez de Madrid amb dos articles sobre els arxius familiars i patrimonials de la Cerdanya i la Val d’Aran.

Aquesta publicació de la Casa de Velázquez culmina el programa Archifam “Arxius familiars a la península Ibèrica (finals del segle XIII – principis del XVII)”, que també integra els marges pirinencs i Portugal. El projecte té com a objectiu estudiar el fenomen de la construcció d’arxius, fabricats a partir de documents relacionats amb la història, els drets i la memòria de les famílies pertanyents a les elits aristocràtiques. Si les fonts ho permeten, també volem ampliar el nostre àmbit d’estudi als grups mercantils i a la pagesia. L’objectiu no seria tant reconstruir la història de les famílies a partir d’aquests arxius com rastrejar la seva creació, com posar en relleu els complexos vincles entre aquests arxius i les famílies que els originen, en el moment de la gènesi d’aquests fons i durant les dècades i segles que van seguir, per intentar determinar el paper que van jugar els arxius familiars en la construcció de la història, la identitat i la memòria d’aquestes famílies. El programa inscrit dins d’un dels eixos de recerca de l’Escola d’Estudis Superiors Hispànics i Ibèrics («Escrits, arxius, contes»), ha estat desenvolupat per l’Escola Superior d’Estudis Hispànics i Ibèrics (Casa de Velázquez, Madrid), l’equip Identitats, Territoris, Expressions, Mobilitats (ITEM EA 3002, Universitat de Pau et des Pays de l’Adour), i els grups de recerca «Societat, poder i cultura al País Basc (segles XIV i XV)», «Elits, xarxes, monarquia» (UPV-EHU, Vitòria), J.M. Lacarra (Universitat Pública de Navarra, Pamplona) i l’Institut d’Estudis dels Mitjans de Comunicació (IEM) i el Centre Històric d’Além Mar (CHAM) (Nova Universitat de Lisboa).

Coneix l’article “El archivo notarial de la Cerdanya como fuente històrica. Genealogía y estructures familiares”. Ereola Simon Lleixà. Arxiu Comarcal de Cerdanya

Coneix l’article “Los archivos familiars y patrimoniales de la Val d’Aran. Estudio de su tipología documental (siglos XVI-XVIII). Maria Pau Gómez Ferrer. Archiu Generau d’Aran

Coneix la publicació “Les Archives Familiales dans l’Occident Médiévale et Moderne. Trésor, Arsenal, Mémorial”. Casa de Velázquez. Madrid

La Col·lecció PyrenMusèu i els fons documentals de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú ingressen a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni

El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.

Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.

El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.

Coneix la Col·lecció PyrenMusèu

Coneix l’àlbum de fotografies i el manuscrit de Maurice Gourdon

Archiu Generau d’Aran

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard, ja es pot consultar en línia

Les més de mil dues-centes imatges ens mostren la Val d’Aran entre 1876 i 1980

El senyor Feliu Izard conserva una important col·lecció de postals i fotografies sobre la Val d’Aran. En 2014, aquestes imatges ingressen a l’Archiu Generau d’Aran per a ser digitalitzades. Finalitzat aquest treball, els originals retornen al seu titular i l’arxiu es queda una còpia.

Aquest 2021, s’ha finalitzat la descripció de mil dues-centes trenta-sis imatges datades entre els anys 1876 i 1980.

La major part corresponen a fotografies, que després es converteixen en postals. Les imatges les prenen fotògrafs com Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo i Alfredo Zerkowitz i José Porras Lomas. Les postals seran editades per editors catalans i francesos com Sol i Benet de Lleida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères i Fauriat de Toulouse, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup i Guillaume Campistrous, tots quatre de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarbes, C.C. Carrache de Pau i B. R. (Bloc Frères) editors de Bordeus, entre altres.

_{Postal amb imatges de Bossòst. Fotografia de Manuel Solé Vicens de Bossòst. “Phototypie Labouche Frères”. ca. 1905-1910}

La temàtica és diversa. Destaquen les vistes generals de la Val d’Aran, els rius i els ponts, els edificis civils i eclesiàstics i els carrers i les places dels pobles aranesos. Altres temes que es poden trobar són els treballs de camp i ramaderia, els mercats i les fires, les escoles i els esports, destacant l’esquí i l’excursionisme.

_{Ramat d’ovelles en els prats de Vielha. Fotografia Manuel Solé Vicens de Bossòst. ca. 1920-1930}

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard complementa altres col·leccions dipositades a l’Arxiu, com són: Col·lecció Frères Labouche, Col·lecció Manuel Solé Vicens, Col·lecció Juli Soler Santaló, Col·lecció Silvi Gordó Montaña, Col·lecció A. Gaza, Col·lecció Sarthe de Luchon, Col·lecció Duchein, Col.lecció de Fotografies J. Batlle, Col·lecció G. Campistrous, Col·lecció H. Rieusset, Col·lecció Zerkowitz, Col·lecció Javier Hospital i Col·lecció Mossèn Xavier Esplandius.

Consulta la descripció del fons Archiu Feliu Izard a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran