Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon


Exposició virtual del 25 de juny a l’11 de setembre

Maurice Gourdon (1847-1941) va fer nombroses excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

D’algunes d’elles s’han conservat quaderns a on va realitzar esbossos a llapis i àlbums de dibuixos a llapis i tinta del que anava descobrint i fotografiant.

Els quaderns de dibuix i els cinc dibuixos solts es troben dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. L’àlbum de dibuixos forma part de l’exposició permanent del Musèu dera Val d’Aran. Tots els documents es poden consultar a través d’Arxiu en Línea.Cercador de fons i documents.

Us convidem a visitar aquesta exposició virtual produïda per l’Archiu Generau d’Aran

Accedeix a l’exposició virtual

LES CAPLLETRES DE L’ARXIU


Un llibret per a pintar lletres amb més de tres-cents anys d’història

Es Caplletres der Archiu

Es Caplletres der Archiu

Des de l’aparició de la impremta, de vegades, els tipògrafs decoren els llibres amb caplletres, arribant a fer veritables obres d’art.

És un treball minuciós, si observem les il·lustracions de les imatges que acompanyen la lletra.

A diferència de les caplletres manuscrites, il·luminades i plenes de colors, les impreses sempre són en blanc i negre i molt poques vegades es troben amb algun color.

 

És per tot això que en aquest llibret proposem pintar caplletres i deixar-vos portar per la imaginació a través de les imatges de flors, animals, un d’ells mitològic, i personatges que es van dibuixar fa més de tres-cents anys.

Us podeu baixar el llibre i començar a pintar

Es Capletres der Archiu

 

Les Caplletres elegides per a pintar es troben en llibres impresos conservats en les biblioteques de dos fons patrimonials dipositats a l’Arxiu: Çò de Joanchiquet de Vilamòs i de çò de Mossempèir de Les.

Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Caplletres A, E, H, L, Q, R, V

Aquestes caplletres pertanyen a un llibre escrit per Andreas Schott (1552-1629) que ens parla de la vida de Francès de Borja. Aquesta obra va ser editada, en 1596, per Aloysium Zannettum en Roma, Itàlia.

Caplletres D, J

Les caplletres es troben en un Missale Romanum editat en la impremta de JacobiJosephi Barbier de Lió, França, en 1739. En una de les pàgines trobem un Ex-libris manuscrit: de mossèn Manuel Aunós 1807.

Caplletra J

Caplletra J

Caplletra N

Aquesta caplletra s’inclou en un Breviarium Romanum editat en Venècia, Itàlia, per Nicolaum Pezzana en 1702. En el mateix llibre hi ha relligat un escrit sobre els oficis religiosos relacionats amb els sants espanyols, el qual és editat també en Venècia per Paulum Balleonium en 1699. En una de les pàgines hi trobem una nota manuscrita que relaciona aquest llibre amb l’església parroquial de Santa Maria de Vilamòs.

Caplletra P

En un llibre a on trobem relligades diverses obres de gramàtica llatina del professor Johannes Despauterius (1480-1520) podem veure aquesta delicada caplletra. Els escrits es daten entre els anys 1525 i 1531 i van ser editats en Lió, França, per impressor Laurentius Hilarius.

En el llibre hi trobem una anotació manuscrita que diu: Laus Deo Virginique Matri Amen. Aunòs 1783 Vilamòs 29 agusti.

Caplletra P

Caplletra P

Çò de Mossempèir de Les

Caplletres B, C, I, M, O, S, T

Les caplletres s’han extret del volum III del llibre de dret de Gonzalo Suárez de Paz titulat Praxis ecclesiasticae et secularis: cum Actionum formulis, & actis processum; Hispano sermone compositis. El volum va ser editat en Valladolid, en 1609, per Andream de Merchan: expensis Andreae Lopezij.

Caplletres F, G

En el llibre titulat Las Siete partidas del sabio rey don Alonso el nono nueuamente glosadas por el licenciado Gregorio Lopez…; con su repertorio muy copioso, assi del testo como de la glosa trobem aquestes dues caplletres. El llibre, datat en 1555, va ser editat en Salamanca per l’impressor Andrea de Portonaris.

Caplletra F

Caplletra F

Lletres ornamentals U, Z

En la recerca de caplletres ha estat difícil trobar els dibuixos d’algunes de les lletres de l’alfabet. En record a les caplletres, en un llibre de cal·ligrafia de 1936 s’ha trobat un dibuix d’aquestes dues lletres, a les quals es nomena com a lletres ornamentals.

El llibre es titula El Manuscrito del estudiante deJaime Durany y Bellera i va ser editat en Barcelona per l’Editorial Escolar Cervantina.

Lletra ornamental Z

Lletra ornamental Z

 

Les Vinyetes

Vinyeta

Vinyeta del segle XVII

De vegades en la primera pàgina, vinculada a l’impressor o impremta, o en finalitzar el capítol d’un llibre es poden veure decoracions, que solen ser de temàtica vegetal o animal, més també religiosa, sobretot d’àngels. Aquestos dibuixos son semblants als que s’han fet en les caplletres del llibre.

Les escollides per pintar en aquest quadern, pertanyen a dos llibres de la Biblioteca familiar de Çò de Joanchiquet dels anys 1699 e 1739.

 

El disseny del llibret ha estat creat per Alexia Grustan de l’Estudi de Disseny Gràfic Publi&Grap.

Us proposem pintar les Caplletres del GALL

Caplletres GALL

Caplletres dels segles XVII i XVIII

Archiu Generau d’Aran

 

 

Retornat a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs un volum extraviat de l’obra Viage de España de Antonio Ponz


La Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha pogut tornar a incorporar en els seus fons un dels  volums de la Secció de Reserva que fa uns anys s’havia extraviat. Gràcies a la col·laboració totalment altruista d’un col·leccionista anònim l’obra torna als seus propietaris originals.

Aquest exemplar en qüestió forma part de la publicació d’Antonio Ponz Viage de España en que se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse que hay en ella.

Es tracta d’una obra impresa en 18 volums. El volum retornat, el catorzè, fou imprès l’any 1788 a Madrid per la impremta de la vídua i els hereus de Joaquin Ibarra. Precisament és el que està dedicat a Catalunya i el contingut fa referència a diverses poblacions de la província entre les quals hi destaquen Solsona, Cervera i Lleida..

L’obra és força interessant a nivell tipogràfic. De fet, dels tallers de Joaquim Ibarra en sortiren algunes de les obres més interessants de la impremta d’Espanya. Ibarra és formà a la impremta de la Pontifícia i Real de la Universitat de Cervera y traslladà els seus tallers a Madrid. Quan l’any 1785 morí foren la seva vídua i hereus els que s’encarregaren de regentar la impremta, tot mantenint l’excel·lència i la qualitat en les magnífiques impressions que d’aquests tallers en sortiren.

Aquest volum en qüestió fou imprès en els inicis d’aquesta nova etapa del taller tipogràfic. Inclou diferents gravats desplegables i està enquadernada en pell amb nervis i títol en daurat al llom.

L’Ex-libris de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a contracoberta i el teixell incorporat a l’interior amb la informació del registre i la signatura, han estat claus per tal que aquesta persona realitzés aquesta acció desinteressada de respecte a la procedència del fons que la biblioteca tant agraeix.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs celebra intensament el gest de compromís d’aquest ciutadà vers les institucions públiques que permetrà que aquesta obra, que constava com a desapareguda fa molt de temps, de nou pugui formar part de la Secció de Reserva i, com la resta de fons, pugui ser consultada pels usuaris de la biblioteca que ho desitgin.

 

 

Notícia publicada prèviament a al web de la Diputació de Lleida.

Les festes populars i locals amb la Xarxa d’Arxius Comarcals!


En el marc del projecte ‘Catalunya des dels arxius: esdeveniments i festes populars digitals’

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya en un nou capítol dels#arxiusacasa, el 5é, ha preparat aquest recull de mostres de diferents festes populars per com alternativa a les #festesconfinades. Nosaltres ens fem resó des d’aquest bloc per difondre la feina dels nostres companys i sobretot del contingut custodiat als arxius comarcals, encara que sigui en mode virtual.

Festes Majors:

‘Sant Eudald 2020’ de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
Des del divendres 8 de maig fins el dimarts 12 de maig, Ripoll, es preparava per celebrar la seva Festa Major.

‘La festa continua’ de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
Visita la festa major de Tàrrega de 1914.

Maig Festiu a Lleida de l’Arxiu Històric de Lleida
Al mes de maig a Lleida s’hi apleguen un seguit de festes populars que aquest any han vist alterada la seva programació: la Festa Major en honor de Sant Anastasi, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol. Ho revivim a través d’imatges del fons de “La Mañana”.

Audiovisual ‘Maig festiu a Lleida. Qui ens ha robat el mes de maig del 2020?’
A través de documents de l’Arxiu revivim les festes i esdeveniments que s’havien de celebrar el mes de maig a Lleida i que s’han suspès com a conseqüència de la pandèmia pel Covid-19: la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, la Festa Major de maig, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol.

’Arxiu Comarcal de la Noguera mostra la Festa Major de Balaguer de l’any 1945
Reportatge de Claudi Gómez Grau

Imatges que fan història: festes populars i tradicionals de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Audiovisual format per fragments de pel·lícules relacionades amb les festes locals i tradicionals, que mostren imatges de Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Solivella, d’entre els anys 1970 i 2000.

La recuperació de la Festa Major després de la guerra
de l’Arxiu Comarcal del Garraf

Festes de flors i arbres:

Temps de Flors al claustre de l’Arxiu Històric de Girona
Girona, Temps de Flors és una exposició que se celebra a la ciutat de Girona des de 1954. Durant una vintena d’edicions, el claustre de l’Arxiu Històric de Girona ha estat l’escenari de diferents muntatges florals i artístics, dels quals avui us n’oferim una mostra.

L’Arxiu de les Roses amplia els seus recursos per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Els dies 8, 9 i 10 de maig no es van poder celebrar les Festes de Primavera de Sant Feliu de Llobregat, amb la Fira i l’Exposició Nacional de Roses, però es van fer unes festes de primavera des de casa, amb la presència de moltes roses a les xarxes socials.

Festa del Roser a la Segarra
Descobrim la festa del Roser de Tarroja a través de cartells, llibres i goigs de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

La Plantada del Maig a Dosrius, Canyamars i Òrrius de l’Arxiu Comarcal del Maresme
La festa de la Plantada del Maig té com a protagonista un element de la natura tan simbòlic com és l’arbre, que encarna la pervivència i la regeneració.

Romiatges i aplecs

L’Aplec de Farners per l’Arxiu Comarcal de la Selva
L’Aplec de Farners és una festa local molt arrelada a Santa Coloma de Farners. Se celebra a l’entorn de la festivitat de la Pentecosta i se’n conserven nombrosos testimonis gràfics.

L’Aplec de Mur 2020. L’Aplec del Pirineu en confinament de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Un dels aplecs més participatius i antics del Pallars Jussà

L’Aplec de la Sardana a la Bisbal d’Empordà. Una història de 57 edicions de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà
L’Aplec de la Sardana és un esdeveniment molt important a la Bisbal d’Empordà. Us presentem la col·lecció de les portades dels llibres editats cada any i una selecció d’imatges.

Exposició virtual dels aplecs populars de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Cada any se celebren una vintena d’aplecs populars al Pallars Sobirà, i més de la meitat es fan durant el mes de maig, en plena primavera. Hem conservat i digitalitzat dotze aplecs i us els volem mostrar a través de l’exposició virtual dels aplecs populars.

Els Romiatges a la Val d’Aran de l’Arxiu General d’Aran
Santuaris, capelles i pilarets, llocs on el poble expressa la seva devoció.

‘L’Empordà, terra de bons balladors i compositors de sardanes!’ de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Cada any l’associació Foment de la Sardana ‘Pep Ventura’ honora l’il·lustre compositor amb la celebració de multitudinaris aplecs

La celebració de la festa del Crist Mujal de l’Arxiu Comarcal del Maresme
Una de les celebracions esperades del municipi de Cabrils és la festa del Crist Mujal, el 3 de maig, que coincideix amb la Festa Major del poble, consagrada a la Santa Creu. És una festa compartida amb els veïns de Cabrera de Mar i Vilassar de Mar, que també la veneren.

La xocolatada de Sant Marc a Queralt per l’Arxiu Comarcal del Berguedà
Cada any es puja de Berga al Santuari de Queralt on es fa un ofici religiós, en sortir es fa una xocolatada que ofereix l’ajuntament.

Fires:

Fires virtuals de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Vilafranca, és una ciutat comercial on les fires han tingut sempre una presència destacada.

La Fira de Sant Isidre de Cervera de l’Arxiu Comarcal de la Segarra
Coneixem la Fira de Sant Isidre a partir de la Col·lecció de programes i cartells, goigs, fotografies i el xac premsa

Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès
El diumenge 19 de maig de 2020 s’havia de celebrar a Ripoll la 54ª edició de la Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès. El mateix diumenge també es celebrava el 16è. Concurs d’esquilar ovelles, un mercat de productes agroalimentaris i la mostra d’oficis tradicionals.

Altres festes:

Festa dels Elois de l’Arxiu Comarcal del Berguedà
La festa dels Elois es celebra a Berga des de temps immemorial, era promoguda i organitzada pel gremi del elois, que aplegava, com arreu els oficis vinculats al foc i els traginers, a Berga a més acollia moltes altres professions, que no tenien prou entitat per formar un gremi propi.

Sí, a Vic també hi havia plaça de toros de l’Arxiu Comarcal d’Osona
Les generacions més joves ja no ho recorden, però la ciutat de Vic també tenia la seva plaça de toros. Des del segle XVII eren habituals a Vic les curses de braus; el primer document que en coneixem és d’un correbous de les festes de Sant Joan de l’any 1624.

La festa dels 75 anys dels gegants de Ripoll de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
La colla de Gegants i Caperruts de Ripoll ha hagut de suspendre la festa de celebració dels 75 anys que tenien prevista pel cap de setmana del 23 i 24 de maig.

Audiovisual La Festa de la Bicicleta del Vendrell des dels seus orígens de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Els programes de la Festa de la Bicicleta del Vendrell consultables al portal Arxius en línia
Centenari del naixement de Joan Fusté Rius, fundador de la Festa de la Bicicleta del Vendrell.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre us proposa reviure una jornada de bous a la població d’Ascó
Es tracta d’una festa popular, que es va portar a terme fins els anys 80 del segle XX, però que progressivament va anar perdent vigencia.

Entre la festa, l’oració i… un bon menjar. L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell mostra una comarca viva en esdeveniments populars i festius
Aplecs, festes majors, balls, cançons, desfilades de carrosses, cerimònies religioses… la Comarcal de l’Alt Urgell ha estat històricament i encara ho és un territori festiu ple d’esdeveniments. L’Arxiu Comarcal obre els seus fons per rememorar l’Aplec de Sant Antoni del Tossal, les carrosses d’Organyà i la celebració de les primeres comunions a través dels seus llibres.

Extret del web de la XAC

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!


 



Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig. 1920_detall

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.