Els fons de la serradora Joan Riudor ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 30 de gener de 2020 va tenir lloc a l’Arxiu Municipal l’acte de donació del fons documental de la Serradora Joan Riudor Grífols, per part dels seus familiars. Aquest conté la documentació produïda per la serradora en l’exercici de la seva activitat, des del moment de la seva fundació el 1933 fins al seu tancament l’any 1967.

Aquest fons pren especial rellevància perquè és un dels pocs testimonis de fons empresarials de les terres de Ponent que han estat dipositats en arxius per al seu estudi i conservació. Recordem que tradicionalment el territori lleidatà ha fonamentat la seva economia en l’agricultura i el comerç, on al llarg dels segles la indústria ha tingut una escassa presència. I, per això, pren rellevància l’ingrés de documentació d’aquestes característiques a l’Arxiu de la Ciutat.

Els fons privats són una via molt directa per donar a conèixer en primera persona la vida i les activitats dels ciutadans. Els documents creats en un context quotidià prenen una gran significació perquè permeten entendre, valorar i contextualitzar el perquè de les accions humanes.

Fruit d’un acte de generositat dels ciutadans aquestes donacions possibiliten ampliar el concepte d’Arxiu Municipal a Arxiu de la Ciutat.

Si conserveu documentació i la voleu posar a l’abast de la ciutadania us podeu posar en contacte amb l’Arxiu Municipal a través del correu arxiu@paeria.cat, indicant les seves característiques i les vostres dades de contacte.

Descobreix el Fons de la Serradora Joan Riudor Grífols.

Finalitzen els treballs de descripció de les col·leccions de postals de Javier Hospital i de Mossèn Xavier Esplandiu


En total s’han descrit més de 500 postals de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Subirà i Pallars Jussà

L’1 d’agost de 2003, ingressa a l’Arxiu el fons de Javier Hospital de Vielha. Aquest és format per una gran quantitat de postals de tota mena, col·leccionades pel Sr. Hospital al llarg de la seva vida. El primer treball de descripció s’ha centrat en totes aquelles imatges corresponents a la Val d’Aran. En total s’han descrit 372 postals, totes elles en color. Les postals van ser editades per  “Escudo de Oro”, “Ediciones Sicilia” i “Kolorham” de Barcelona i per “Ediciones Arribas” de Saragossa. Els propers treballs es centraran en la descripció de comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Ripollès, la Cerdanya i el Berguedà, així com d’Aragó, Andorra i França.

 

Bestiar en Pla de Beret. Col·lecció Javier Hospital

La col·lecció de Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà (1938-2019) ingressa a l’Arxiu el 4 d’abril de 2017. El fons és format per quinze àlbums que contenen més de vuit-centes imatges. Les fotografies corresponen a diversos moments del treball de mossèn Esplandiu a les rectories araneses de Vielha i Bossòst. La col·lecció de postals recull imatges de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà. Aquestes postals van ser editades per l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur i per “Escudo de Oro” i “Kolorham” de Barcelona. També es conserven edicions de la casa francesa “Labouche Frères” de Toulouse. Els primers treballs de descripció s’han centrat en 227 postals, 164 en b/n i 63 en color.

Església de Sant Andreu de Casau. Col·lecció Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà

Els treballs de digitalització de les dues col·leccions, en total 599 imatges, s’han realitzat en el mateix Arxiu.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Archiu Generau d’Aran

La descripció del fons de la Central de Cledes (1901-1972) en el seu 90è aniversari


Aquest novembre han finalitzat els treballs de descripció del fons, que compta amb més de tres mil unitats documentals

Cledes és una central de salt i té els seus inicis en els projectes de producció i distribució d’energia elèctrica que l’empresa biscaïna Societat Productora de Forces Motrius promou al Pirineu. En el consell d’administració d’aquesta societat, constituïda el 31 de maig de 1917, trobem a Emili Riu Periquet, president; a Benito Marco Gardoqui, vicepresident, i als vocals, Cristóbal Massó Esclafet, cunyat de Riu Periquet, Pedro Corominas, Luis de Aranguren i Antonio P. Sasia.

Central de salt de Cledes, Les

El Salt de Cledes es va construir aprofitant el marcat desnivell que presentava el riu Garona entre Bossòst i Les. El 15 de novembre de 1918, Riu Periquet signe un contracte amb l’enginyer industrial José Duran Ventosa per a la construcció del dit salt. Dos anys més tard, serà l’empresa La Constructora, SA Proyectos y Obras de Barcelona la que redactarà el projecte de construcció titulat Salto de Cledes. Proyecto de Aprovechamiento de Fuerza Hidráulica del Rio Garona entre Bosost y Lés. Aquest salt és el més rendible dels que posseeix Productora i aquest és el motiu de projectar una central de salt en aquest punt de la vall. Un altre avantatge és que el lloc es troba a 6 quilomètres de Pont de Rei, a on hi havia una estació de ferrocarril per a on podria arribar tot el material necessari. La seva construcció comença l’abril de 1922, encara que ja es fan treballs d’excavació des de 1920 i 1921. Entre la fi de 1923 i mitjans de 1926, els treballs prenen un ritme baix i de vegades s’aturen. Els problemes financers de Productora són la causa i això afecta en  el subministrament de material necessari per a continuar amb les obres. El 10 de maig de 1926, es rescindeixen els contractes entre Productora i La Constructora SA i aquesta procedeix a les darreres liquidacions dels treballs pendents. Entre 1926 i 1927 es reprenen els treballs d’excavació i obra i en 1928 continuen. Entre febrer i agost de 1929 l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas envia personal i material per a realitzar els darrers treballs de muntatge per a poder ficar la maquinària en marxa. El 2 d’agost de 1929, es comunica que s’han acabat les obres i que la central entra en funcionament.

Projecte del Salt de Cledes

La Central de Cledes és la primera de les grans centrals elèctriques de la Val d’Aran. Les obres construeixen una presa, un canal obert i un de decantació al costat de la població de Bossòst. Els canals de 25 metres de llargada tanquen el curs del riu i disposen d’una comporta automàtica per actuar en casa d’inundació. La sortida dels canals es troba al costat dret, 1440 metres a cel obert i 1275 metres en túnel de pressió, i permet el pas d’un cabal de 33,5 m³/s, obtenint un salt brut de 58,2 metres. La força del cabal arriba al túnel i pou de descàrrega i baixa per les canonades fins a arribar a l’edifici de la central a on quatre màquines generen l’energia elèctrica.

La Central de Cledes va deixar de funcionar quan es va posar en marxa la Central de Pont de Rei. El 29 de juliol de 1960, queda definitivament fora de sistema i en 1965 tanca definitivament.

El fons documental de la Central de Cledes, situada al poble de Les, es trobava a les dependències administratives d’aquesta central on va quedar completament abandonat. L’any 1998, data d’inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les promou el seu ingrés al centre. Els primers treballs de descripció del fons, format per més de tres mil unitats documentals, comencen l’any 1999, continuen el 2017 i finalitzen en novembre de 2019. L’inventari, ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza el seminari de Lectura de Documents Antics i Moderns


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental en coordinació amb la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza un curs de lectura i interpretació de documents medievals i moderns.

Estructurat en tres sessions, el seminari té la voluntat d’introduir en el coneixement de diferents tipus documentals, lletres i sistemes d’abreviació. Aquestes sessions seran impartides per Joan J. Busqueta, Núria Preixens i Guillem Roca, i es realitzaran a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs els propers dies 24 d’octubre, 7 i 20 de novembre, de les cinc a les vuit del vespre.

LLEIDA (E.8) 1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

Com a inici d’aquest seminari, i durant el matí del dijous 24 d’octubre, s’ha planificat una jornada de presentació del que ha estat el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins del Servei i la seva posterior pujada al repositori d’objectes digitals institucional.

El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs té digitalitzada i accessible, des de finals del 2018, la seva col·lecció de pergamins. Documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles… poden ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals institucional. Un projecte que va néixer amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic.

Amb el seminari que s’inicia aquest mes d’octubre, el Servei vol contribuir a fomentar la recerca sobre aquest ric patrimoni. La jornada comptarà amb les intervencions de dues de les persones que han fet possible el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins. En primer lloc, Joan J Busqueta (conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) farà una explicació acurada de la col·lecció de pergamins de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.  Seguidament i per finalitzar la jornada, intervindrà el senyor Manuel Joaquín Salamanca López (professor titular de la Universidad Complutense de Madrid) amb la ponència “Archivos y usuarios en la era digital: acciones para su interrelación

Tot i que els seminaris són gratuïts, les persones que hi estiguin interessades en participar-hi només han d’inscriure’s enviant un correu a l’adreça difuint@diputaciolleida.cat.

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran


En la mostra, dedicada al treball del ferro a la Val, s’exposen cinc documents de diversos fons dipositats a l’Arxiu

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” realitzada per la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. La mostra exposa fotografies de producció pròpia de tots aquells elements de ferro que s’han conservat en les cases araneses fins a l’actualitat. Tot el material gràfic elaborat durant la producció d’aquesta exposició s’ha dipositat a l’Arxiu i passa a formar part del fons de la Fundació.

L’Arxiu ha prestat cinc documents relacionats amb el tema de l’exposició. En concret s’exposa el contracte de 1776, a nom del ferrer Francisco Picamal de Tredòs, per a fer treballs al campanar de l’església d’Unha; dos expedients de demarcació de dues mines de ferro, la Sant Carlos en Bossòst i la Lombardia en Vilac, de 1899 i 1918; el plànol del projecte de la porta de ferro d’entrada a la Central de Cledes realitzat l’any 1929, data d’inauguració d’aquesta infraestructura hidroelèctrica, i una factura, del mateix any, d’Antonio Puig Barés ferrer de Les.

La mostra es podrà veure des del 27 de juny fins al 28 de setembre a l’església de Sant Joan d’Arties.

Horari: Dilluns a dissabte de 17.00 a 21.00h.

Archiu Generau d’Aran

 

L’exposició itinerant “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” arriba a la Val d’Aran


En la mostra es podrà veure un llibre de rituals d’exorcisme de 1778 conservat en el fons Çò de Joanchiquet de Vilamòs

L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria impulsada des de la xarxa i duta a terme entre els anys 2015 i 2017, que aborda la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

Un dels llibres exposats procedeix del fons patrimonial Çò de Joanchiquet de Vilamòs, dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El llibre, datat en 1778, és de l’autor Antonio Gascón, i es titula: Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque … ex Rituali Romano, praxi ejusdem Metropolis, probatisque Authoribus congestus …. . El llibre forma part de la biblioteca familiar de la família Aunòs, formada per més de 400 volums.

 

La mostra es podrà veure a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs del 21 de juny al 30 d’agost.

Horari del 21 de juny al 7 de juriol

Dimarts-dissabte d’11-14h i de 16-19h, diumenge d’11-14h

Horari del 8 de juriol al 30 d’agost

Dilluns-diumenge d’11-14h i 16-19h

Activitat gratuïta

Archiu Generau d’Aran

El fons ‘Archiu Calzado’ ingressa a l’Archiu Generau d’Aran


La col·lecció va ser creada per l’historiador Melquíades Calzado de Castro (1924-2017)

El passat 23 de maig va ingressar el ‘Archiu Calzado’ a l’Archiu Generau d’Aran. La col·lecció, creada per Melquíadez Calzado de Castro, es va començar a gestar quan l’historiador s’interessa pels orígens de la baronia de Les. Aleshores, Calzado comença un treball de recuperació de documents fonamentals per a la història de la Val. Tota aquesta documentació es va ficar a disposició dels investigadors amb la creació, l’any 1979, del nomenat arxiu a la Biblioteca de La Caixa de Les. En 1996, aquesta biblioteca passa a ser de titularitat municipal.

El ‘Archiu Calzado’ instal·lat als dipòsits de l’Arxiu

El fons va anar creixent amb documents de tipologia molt diversa, sempre vinculats a la cultura aranesa i occitana. En ell es recullen reproduccions de documents manuscrits, de monografies i d’articles de revistes o d’obres de referència procedents d’arxius, biblioteques i llibreries d’arreu del món, que Calzado visitava en els seus viatges i també molts recollits a la mateixa Val. La documentació conté informació de temàtica molt diversa. Les obres de caràcter històric són les predominants, sense oblidar altres temes com els de geografia, antropologia, filologia, literatura i art.

Cal recordar que entre els anys 2006 i 2014, Calzado de Castro va ingressar una part del seu fons personal a l’Arxiu. En aquest fons es poden trobar els seus treballs d’investigació realitzats entre els anys 1978 i 1981. De tots ells destaquen l’estudi de la Baronia de Les i de la família Demiguel.

Melquíades Calzado de Castro

Els seus mèrits científics i humans van ser reconeguts l’any 1981 quan va ser nomenat aranès il·lustre i fill adoptiu de Les. L’any 2010, la Seccion d’Istòria de l’Institut d’Estudis Aranesi li va fer un homenatge amb la publicació de la Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro. Damb eth còr aranés. En aquesta publicació trenta-tres investigadors, inclòs el mateix Calzado, van publicar els seus estudis sobre antropologia, arxivística, arqueologia, biblioteconomia, dret, heràldica, història, història de l’art, lingüística i patrimoni natural. El Conselh Generau d’Aran li va concedir la medalla d’or l’any 2013.

Melquíades Calzado de Castro va morir l’any 2017.

Archiu Generau d’Aran