Category Archives: Patrimoni

III CONGRÉS INTERNACIONAL D’HISTÒRIA DELS PIRINEUS 16, 17 i 18 de juny del 2017 La Seu d’Urgell-Andorra la Vella


SEGONA CIRCULAR

Aquesta segona circular avança el programa provisional, precisa els requisits i terminis de presentació de les comunicacions i de les inscripcions al Congrés.

Foto_Portada

PROGRAMA PROVISIONAL

 16 de juny. Església de la Immaculada del Seminari Diocesà 

La Seu d’Urgell

Lliurament de les acreditacions.

Acte inaugural (Vespre)

Presentació del Congrés

Parlaments

Conferència inaugural

Dra. María Jesús Peréx Agorreta, Degana de la Facultat de Geografia i Història de la UNED

17 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 1: Producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya.

Ponència: “El paper comercial dels Pirineus durant l’edat moderna”, a càrrec del Dr. Patrici Pojada, professor de la Universitat de Perpinyà i Director Adjunt del Centre de Recerques sobre Societats i Entorns Mediterranis.

Comunicacions

Bloc 2: Diversificació social de les comunitats pirinenques.

Ponència: “Els Pirineus i la Segona Guerra Mundial: aliats, jueus i nazis busquen refugi a l’Espanya franquista”, a càrrec del Dr. Josep Calvet Bellera, membre del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.

Comunicacions

Tarda

Bloc 3: Realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc.

Ponència: “El Bisbat d’Urgell, segles VI-VIII: en els orígens d’una diòcesi pirinenca”, a càrrec del Dr. Carles Gascón Chopo, professor del Centre Associat de la UNED-la Seu d’Urgell, Secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Comunicacions

Bloc 4: Assentament i hàbitat en un medi complex.

Ponència: “Espacios de montaña: poblamiento y recursos naturales en los Pirineos centrales aragoneses (ss. XI-XV)”, a càrrec del Dr. Juan Utrilla Utrilla, catedràtic del Departamento de Historia Medieval de la Universidad de Zaragoza.

Comunicacions

18 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 5: Expressió artística i cultural als Pirineus.

Ponència: “L’art rupestre paleolític dels Pirineus, art sense fronteres”, a càrrec del Dr. Sergio Ripoll López, Professor del Departament de Prehistòria de la UNED.

Comunicacions

Cloenda acadèmica del congrés

Tarda

Visita guiada al casc antic de la Seu d’Urgell

Inscripcions

El preu general d’inscripció és de 50 € fins  l’1 d’abril de 2017 i de 100 € a partir d’aquesta data i fins la finalització del termini  el 10 de juny de 2017. La inscripció dóna dret d’assistència a les ponències i comunicacions, pauses cafè, sopar a peu dret del 16 de juny, i la visita guiada al centre històric de la Seu d’Urgell del diumenge. La inscripció s’ha de formalitzar omplint i enviant la butlleta annexada en aquesta circular o bé a través del web del congrés, que en breu estarà en funcionament amb l’adreça 3rcongresdhistoriadelspirineus.ad.

Idiomes

Els  idiomes  del congrés són el català, castellà, francès, basc, occità  i aranès. Per raons de logística i traduccions es recomana la presentació de comunicacions en català, castellà i francès.

Presentació de comunicacions

Les persones interessades a presentar una comunicació al Congrés poden enviar la seva proposta, que inclourà el títol de la comunicació, l’autor, un resum d’una extensió entre 500 i 2.000 caràcters i de 3 a 5 paraules clau, així com el bloc en el qual s’inclou la proposta. El termini per presentar aquest resum és l’ 1 d’abril i cal enviar-lo a l’adreça de correu electrònic: info@seu-durgell.uned.es

Les propostes seran avaluades pel Comitè Científic, el qual comunicarà la seva acceptació als autors. El text complet de la comunicació haurà de tenir una extensió entre 20.000 i 25.000 caràcters i s’haurà d’entregar abans del dia 9 de juny. La presentació de comunicacions implica la inscripció al Congrés.

Informació extreta del web del Congrés

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Recerca

El text del Misteri de la Passió, conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, s’ha escenificat a la Parròquia de Santa Maria de Cervera


El text original del Misteri de la Passió és repartit en dos manuscrits dels quals no se’n coneix cap còpia. És un dels textos dramàtics catalans més antics, datat de l’any 1534 escrit per dos preveres cerverins, Pere Ponç i Baltasar Sança a partir de la inspiració de dos textos anteriors.

En l’estudi sobre el Misteri de la Passió, Agustí Duran i Sanpere descriu aquests manuscrits i els assenyala A i B. El manuscrit A és un quadern de 16 fulls de paper, amb un gran foli plegat verticalment de 39,79 x 14 cm; relligat modernament amb cobertes de pergamí. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús. Tot el manuscrit és d’una sola mà i correspon a l’any 1534 com indica a la capçalera. Al foli 1 verso hi ha la llista dels personatges que intervingueren en la representació de 1545.

0008-jpg_1102805168

manuscrit A. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús

El manuscrit B és un quadern format per dos plecs de paper, de cinquanta-cinc fulls, de 19,80 x 13,60 cm. La lletra és de la mateixa mà com l’altre manuscrit i conté diverses afegidures amb papers de totes mides. Relligat d’antic, té cobertes fetes d’un tros de pergamí amb part d’un document notarial del segle XIV. Molts fulls són inutilitzats voluntàriament per mitjà de doblecs o altres mals tractes. Aquest manuscrit conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins laCrucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant. Aquest manuscrit dóna el text de l’obra i el repartiment dels personatges. A la primera representació de 1534, mossèn Sança es reserva el paper d’Isaac, i mossèn Ponç, l’altre autor, el de Pilat. Els altres personatges del repartiment són: mossèn Romeu que interpreta el paper de la Verge; la muller de Pilat, que té un text i dramàtic parlament representada pel pintor de retaules Pere Alegret i Jesús que va ser representat per mossèn Muntaner.

0005-jpg_1181589939

Manuscrit B. Conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins la Crucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant

Segons els estudis de Ramon Miró sobre teatre medieval, el manuscrit B pertanyia a l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Cervera i fou editat per Agustí Duran i Sanpere el 1913. L’episodi de la Passió va ser inclòs per Josep M. Massot en una antologia de teatre medieval i del renaixement. El manuscrit havia estat en mans del mossèn Ignasi Arques i va ser trobat el 1913 per Agustí Duran. Ell mateix va proposar l’edició dels dos manuscrits conservats, però va ser la seva filla, Eulàlia Duran, qui edità finalment el text dels dos manuscrits amb l’estudi del seu pare fet i revisat, l’any 1984.

El projecte de recuperació va néixer del Patronat de la Passió de Cervera amb l’objectiu de reconstruir de manera fidel els orígens de les seves representacions. Els manuscrits es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Al mateix arxiu, dins el Fons Municipal de l’Ajuntament de Cervera, en un llibre d’àpoques comunes, hi ha uns albarans de l’any 1477 on es paga al botiguer cerverí Pere Verdera per diverses coses, entre elles, per ajudar a la representació de la Passió.

Uns quaranta actors, dirigits per Pep Oriol, han pujat per segona vegada als cadafals per interpretar la Passió de Crist més antiga de Catalunya tal i com es feia al segle XV i al mateix lloc que fa 500 anys. La representació s’ha desenvolupat sense l’ajuda de megafonia ni llum elèctrica. Per a la recreació històrica de la Passió Medieval, el text ha estat adaptat per Montserrat Pont, sempre mantenint el català antic i la mètrica original.

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Tradició

Curs ‘Documents de família’


Introducció als arxius patrimonials de Catalunya

patrimonial_2017-jpg_1984180725

Ja us podeu inscriure a aquest nou curs de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs per conèixer els orígens del fons patrimonials, la seva organització i la seva utilitat per a la recerca històrica. També es presentaran i analitzaran les diverses tipologies documentals d’aquests tipus de fons i el seu contingut com a base per a la recerca.

Professorat: Pere Gifre

Inscripcions del 15 al 28 de febrer de 2017

formulari_inscripcio_cursos_acur_2017

patrimonial_2017_def

Notícia extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, Cultura, Cursos, Difusió, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Lleida. Projecte Art i Ciutat


El passat dissabte 4 de febrer de 2017, al voltant d’una setantena de persones van participar en el projecte Art i Ciutat organitzat pels col·lectius Ateneu Popular de Ponent, Òmnium Cultural, Cercle de Belles ArtsArts de Ponent i Associació Amics de la Seu Vella.art-i-ciutat_1

L’acte va consistir en un recorregut guiat pel Palau de la Paeria que incloïa la visita al saló de Plens, a les restes arqueològiques i en especial a l’Arxiu Municipal. Els assistents van poder contemplar alguns dels documents més rellevants que es conserven a l’arxiu i conèixer  de més a prop la tasca que realitzem els arxivers no solament com a conservadors del patrimoni documental de la ciutat sinó també com  a gestors documentals, desenvolupant funcions bàsiques d’ organització de la documentació generada per la institució municipal a fi de garantir als ciutadans els drets d’accés i consulta documental.

art-i-ciutat_2

Vols descobrir l’Arxiu Municipal de Lleida?

 

Deixa un comentari

Filed under Arqueologia, Arxiu Municipal de Lleida, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, medieval, Patrimoni, Patrimoni documental català

Acte de signatura del dipòsit en comodat del fons de “La Mañana” a l’Arxiu Històric de Lleida


El proper 27 de gener es formalitzarà l’ingrés a l’Arxiu històric de Lleida  de documentació fotogràfica i exemplars del diari imprès de la Mañana, que completaran la documentació que ja es va ingressar d’aquest fons anteriorment. L’acte comptarà amb la presència del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, i del president-editor del diari, Jordi Solana.

761px-la_manana_lleida_logo-svgLa Mañana, diari degà de les Terres de Lleida, va ésser fundat el 20 de desembre de 1938, com a òrgan provincial del Movimiento Nacional. L’any 1976 va passar a formar part de Medios de Comunicación Social del Estado fins l’any 1984, moment en què l’Estat va liquidar aquest òrgan tardo-franquista i el seu administrador va lliurar en dipòsit a l’Arxiu Històric de Lleida diversa documentació del diari, dels anys 1943 a 1984.

L’any 1985, el grup empresarial lleidatà liderat pels germans Dalmau va recuperar la capçalera del diari i va reprendre la seva publicació. L’any 1992 van iniciar una etapa d’expansió adquirint les capçaleres del Diario de Lérida, del Diari de Barcelona i el Nou Diari. Els darrers anys, el grup Dalmau va patir greus problemes econòmics fins a arribar l’any 2013, moment en què el Jutjat Mercantil de Lleida va autoritzar a l’administrador concursal la venda de la part que quedava del diari a la societat Holder Solutions SL, i es va iniciar l’actual projecte periodístic amb nou disseny, nova imatge, nova capçalera i presència a les xarxes socials.

Per raons d’urgència, durant el mes de gener de 2015, Holder Solutions SL, va fer una nova transferència de documentació del fons La Mañana a l’Arxiu Històric de Lleida, amb centenars de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic, conformat per centenars d’imatges en suport negatiu, positiu, diapositiva i digital (dels anys 80 fins el 2003). Això és el  que formalitzaran aquest divendres.

Aquest acte es completarà amb una conferència a càrrec del periodista Francesc Canosa, coordinador dels tres volums d’Història del Periodisme a Catalunya, i amb una mostra de documents d’aquest fons.

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida

Dia i hora: divendres 27 de gener, a les 18 hores

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Històric Provincial, Difusió, Donacions, Fons empresarials, Fotografia, Hemeroteca, Patrimoni, Premsa

Els primers trets de Francesc Boix, l’exposició d’un fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya


modificaciodatesfboix_1-1El 2013 una col·lecció de negatius va sortir per segon cop a subhasta, després de fracassar en l’intent que alguna institució o organització catalana les acollís. Va ser quan la Comissió de la Dignitat les va adquirir després d’aconseguir els diners de diferents aportacions i la col·laboració de la revista Sàpiens, l’Editorial Ara Llibres i l’Associació Fotoconnexió de defensa del patrimoni fotogràfic. Es van recuperar un total de 1.400 negatius que s’estudiaren en el sí de la Comissió i de Fotoconnexió que van fer la feina de contextualitzar, digitalitzar i descriure els negatius recavant l’ajut desinteressat d’una munió de professionals i estudiosos que van atorgar de forma inequívoca l’autoria a Francesc Boix. En aquesta tasca també van determinar la personalitat d’algunes de les persones que surten retratades a les fotografies recuperades.

Un cop feta tota aquesta tasca de documentació, descripció i digitalització la Comissió va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, signada el setembre de 2016; el fons va quedar registrat com Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058 i immediatament  van quedar a l’abast del públic a través d’Arxius en línia.

Francesc Boix és conegut com el fotògraf de Mauthausen, per ser l’autor de les famoses fotos d’aquest camp de concentració, fons que es troba en el Museu d’Història de Catalunya.

El fons és prou important com per a què s’hagin planificat diferents activitats per a la seva difusió començant per l’exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ que ha acollit l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 15 de desembre del 2016, comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco. L’exposició finalitzarà el 5 de febrer del 2017 i després viatjarà al Photomuseum de Zarautz. L’exposició s’ha complementat amb la projecció del documental ‘Les dos guerres del fotògraf Boix’ i una taula rodona a càrrec de Joan Sella, periodista de TVE i director del documental las dos guerras del fotógrafo Boix, Benito Bermejo, biògraf de Francesc Boix i autor dels llibres Francisco Boix: el fotógrafo de Mauthausen i El fotógrafo del horror; Josep Cruanyes, advocat i historiador, coordinador de la Comissió de la Dignitat; Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB i director de l’IEI de 2011 a 2015; Ramon Barnadas, fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i membre del grup de treball i investigació de Fotoconnexió; i Ricard Marco, moderador de la taula rodona; fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i president de Fotoconnexió.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-dos-guerras-del-fotografo-boix/2971747/

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Nacional de Catalunya, Difusió, Digitalització, Donacions, Exposicions, Fons patrimonials, Fotografia, Història, Patrimoni, Pel·lícules, Preservació, Preservació digital, Restauració

Bell-lloc d’Urgell restaura d’urgència els seus documents històrics


Actuació a l’arxiu municipal a càrrec d’una restauradora.
L’oposició va vetar el seu trasllat a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

 

L’ajuntament de Bell-lloc ha encarregat a una restauradora els treballs de restauració dels documents que formen part belllocde l’arxiu municipal. La tècnica treballarà en els documents que es troben en pitjor estat i necessiten una actuació d’urgència. En concret, s’ha començat a treballar en el volum Registro Civil de defunciones de Bell-lloc de Urgell. Tomo A, del 1875 al 1879, una obra que presentava una infecció de fongs que l’estava danyant i suposava també un perill per als altres volums. Per aquesta raó, la primera actuació que s’ha portat a terme ha estat la desinfecció del llibre. Segons el consistori, el principal objectiu és “cuidar del patrimoni, que és un dels pilars importants de l’equip de govern”.

L’alcalde de Bell-lloc, Carles Palau, va destacar que les obres recuperades es guardaran en un espai adequat per evitar-ne la degradació. Aquesta acció no és exempta de polèmica, ja que l’oposició en el consistori (CDC i PP) va vetar el fet de portar el fons documental local a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, en un ple de l’ajuntament celebrat el mes de maig passat. Aquesta va ser una proposta de l’equip de govern (Bell-lloc es Mou) amb l’objectiu de preservar l’esmentat fons documental a càrrec de professionals. L’oposició es va mostrar contrària al fet que els esmentats documents abandonessin el municipi.

 

Notícia publicada en el diari Segre, de dimecres 18 de gener de 2017

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni, Preservació, Restauració