El Conselh Generau d’Aran declara l’any 2022 com ‘An Sandaran’

El fons personal de Josèp Sandaran Bacaria, poeta i intel·lectual aranès, es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran va declarar, en el Ple extraordinari celebrat el 5 de maig a la Casa deth Senhor, l’’An Sandaran’ en honor a Josèp Sandaran Bacaria, poeta aranès.

Josèp Sandaran Bacaria va néixer a Canejan en 1875 i va morir en 1942 a Barcelona, a on vivia des de ben petit. Aquest any es commemora, per tant, el 80 aniversari de la seva mort i és per això que la màxima institució aranesa, en homenatge a la seva figura, vol dedicar aquest 2022 a organitzar una sèrie d’actes amb l’objectiu de donar a conèixer la seva vida i obra.

_{Josèp Sandaran Bacaria. 1920}

Sandaran va ser un intel·lectual amant de la seva terra de naixement i de la seva gent, estudiós de la seva llengua, l’aranès, poeta i company d’altres intel·lectuals de la seva generació, tant gascons com catalans (mossèn Jusèp Condò Sambeat, Bernat Sarrieu, Josep Carner…) i a qui es deu la pronunciació d’una conferència sobre la Val d’Aran a l’Ateneu Obrer del districte II de Barcelona l’any 1913, que amb el títol “La Vall d’Aran i els catalans” i amb una notable repercussió, va transmetre la constatació de l’oblit que patia Aran i la seva llengua. L’any 1932 va ser el fundador del Centre Aranès de Barcelona.  

El Conselh Generau d’Aran, a través de l’Airau de Cultura e Lengua, de l’Archiu Generau d’Aran, del Musèu dera Val d’Aran, i amb la col·laboració de la historiadora M. Àngels Sanllehy i Sabi, i de la néta de l’homenatjat, Eulàlia Sandaran Fontfreda, realitzarà un seguit d’actes per a celebrar aquest aniversari, com la presentació d’un llibre sobre la vida i obra de Sandaran, la realització d’un vídeo commemoratiu i altres activitats que s’aniran anunciant al llarg de l’any.

_{“Era mia pastura” Poema escrit per Sandaran en 1906}

El fons personal Josèp Sandaran Bacaria es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran des de l’any 2005. El net i nétes de Sandaran, el senyor Francesc Sandaran Fontfreda i les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda i Clara Sandaran Fontfreda van contactar amb el Conselh Generau d’Aran i amb l’Archiu Generau d’Aran amb la intenció de formalitzar el contracte de dipòsit en comodat del fons personal del seu avi i ingressar tota la seva documentació a l’Arxiu. El contracte es va signar el 22 de desembre de 2005. El 22 de juny de 2018 es va fer una nova transferència de documents, que incloïa deu llibres de la biblioteca personal de Sandaran. El 24 de setembre del mateix any, van ingressar tres llibres més.

_{Projecte de redacció d’una gramàtica de la llengua aranesa}

El fons documental és format per documentació familiar, correspondència personal amb autors contemporànis, manuscrits de treball (estudis lingüístics, costums, poemes, conferència i obres de teatre…), per fotografies familiars i per llibres de la seva biblioteca personal.

Els documents d’aquest fons ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Coneix el fons personal Josèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Acte de lliurament de 7 rotlles de pel·lícula enregistrats per Agustí Mestre Barri entre l’any 1972 i 1973, de mà de la família Mestre

El passat dissabte 14 de maig de 2020, a les 11 hores, va tenir lloc a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, l’acte de donació a l’Arxiu Municipal de Lleida, de set rotlles de pel·lícula  enregistrats per Agustí Mestre Barri entre els anys 1972 i 1973. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Lleida Miquel Pueyo París, la Cap de l’Arxiu Municipal, Iolanda Enjuanes i de Jordi Mestre com a representant de la família.

Foto: Mario Gascón

L’empresari Agustí Mestre Barri, fou un cineasta amateur que es dedicà a filmar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. Alhora, que enregistrà també el procés de construcció del centre comercial Agustí Mestre SA a la partida Copa d’Or que de retruc copsà l’evolució urbanística d’aquesta zona de la ciutat, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

Els 7 rotlles de pel·lícula en format super 8, que ingressen a l’Arxiu el dia 14 de maig de 2022, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i ens permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida de l’any 1972 i de l’any 1973, així com els processos de canvis urbanístics viscuts per la ciutat a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, engrandint així el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida.

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics, fruit sobretot la de campanya de recuperació de patrimoni cinematogràfic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en aquest suport, en mans privades.

Commemoració de la restauració del Palau de la Paeria el 1932

A les 11 del matí del dia 14 d’abril de 1932, aquest any fa noranta anys, l’alcalde Salustià Estadella inaugurà oficialment les obres de restauració del Palau de la Paeria, que havien obligat a traslladar totes les dependències municipals a l’edifici de la Gota de Llet, per un període de més de 4 anys. Aquesta commemoració coincidí amb la celebració del primer aniversari de la proclamació de la República.

El Palau de la Paeria és la seu de l’Ajuntament de Lleida des de 1383, any en què els paers compraren el vell casalot, que havia estat sempre propietat de la família Sanahüja, des de la construcció a principis del segle XIII. A finals del segle XIV, els paers van veure l’oportunitat de deixar la Paeria Vella, situada al carrer Borràs, avui desaparegut a la zona del Canyeret. Sembla que l’edifici era tan petit que el Consell General s’havia de reunir a l’església de Sant Joan.

Obres de restauració del palau de la Paeria (1929- 1932)

A principis del segle XX, el Palau de la Paeria presentava greus problemes estructurals, fins al punt d’haver d’apuntalar la façana medieval de la plaça. Fou aleshores quan davant de l’evident risc d’esfondrament es decidí aixecar una bastida i desmuntar pedra a pedra la façana principal i el pati interior.

Paral·lelament a aquest desmuntatge sorgí la polèmica entorn de la necessitat de reconstrucció o de trasllat de la seu de l’Ajuntament a un nou espai. Finalment, s’optà per reconstruir-lo en el mateix lloc i es va treure a concurs públic el projecte de les obres de restauració l’any 1928 que finalment fou guanyat per l’arquitecte lleidatà Ramon Argilés i Bifet.

En sessió del Ple de 15 de març de 1929 s’aprovà el projecte i començaren les obres del nou consistori. L’any 1930 s’enderrocaren les cases número 1 i 3 del carrer Major amb el propòsit d’ampliar la plaça Paeria. El projecte d’en Ramon Argilés incorporava també la modificació de la façana amb la projecció d’una gran torre i, aprofitant l’ampliació de la plaça, la construcció d’una gran font que no es va arribar a fer mai. També és fruit del seu projecte l’encàrrec de l’esgrafiat obra de Francesc Canyelles i Balagueró que avui dia encara podem contemplar.

Hem de destacar, també, que part de la decoració i dels mobles que avui en dia podem contemplar, a espais com el Saló de Plens i el despatx noble, són obra del mateix Ramon Argilés, i ens mostren les seves grans habilitats com a dibuixant, decorador i dissenyador de mobiliari.

Aquell mateix 14 d’abril de 1932, entre les 15 i les 21 hores, se celebrà una jornada de portes obertes, oferint l’oportunitat als ciutadans de Lleida de visitar lliurement totes les dependències municipals i conèixer de primera mà les millores realitzades en el Palau de la Paeria.

La importància arquitectònica del Palau de la Paeria de Lleida quedà palesa en el Reial decret de 25 de gener de 1980 en què es va declarar l’edifici Monument Històric Nacional.

* Vista de la plaça Paeria, abans de la seva ampliació, amb la bastida publicitària que s’instal·là durant les obres de desmuntatge de la façana medieval.

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Donació del fons fotogràfic del sr. Joan Bellmunt a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Després de realitzar l’inventari del fons fotogràfic del sr. Joan Bellmunt, en data 26 d’abril de 2022, se signa el contracte de donació en ple dret a favor de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). El fons està format per 10600 diapositives i 7300 negatius amb la seva corresponent còpia en paper. Són fotografies fetes a les Terres de Lleida entre els anys 1967 i 2010.

A principis de l’any 2020 es va rebre l’oferiment, per part del sr. Joan Bellmunt, del seu fons fotogràfic. En aquell moment, el fons va ser traslladat a les dependències de l’Arxiu fotogràfic de l’IEI per tal d’efectuar els treballs necessaris per inventariar-lo i poder signar, així, la donació en ple dret a favor de l’IEI.

Joan Bellmunt és un reconegut etnògraf català gran coneixedor de la cultura, de les tradicions, dels costums i de la geografia de la província de Lleida. Nascut a Puiggròs (Les Garrigues), al llarg de més de 30 anys, s’ha dedicat a l’estudi del viure quotidià dels nostres avantpassats.

El fons està format per 10600 diapositives i 7300 negatius amb la seva corresponent còpia en paper. Les imatges han estat realitzades entre els anys 1967 i 2010.

Les imatges d’aquest fons foren realitzades per a dur a terme el seu treball etnogràfic que ha tingut com a resultat la publicació d’un centenar de publicacions diverses al llarg dels anys entre les que destaquen els 34 volums de la col·lecció Fets, Costums i Llegendes de les 13 comarques de Lleida; els 11 volums de la col·lecció Devocions Marianes populars; el llibre Viles, pobles, ciutats i llogarrets de les terres de Lleida, etcétera.

En la realització de l’inventari s’ha constatat que el fons es troba en molt bon estat de conservació i les imatges estan ben documentades per part de l’autor ja sigui amb anotacions al marc de les diapositives, a les carpetes on es conserven els negatius o als àlbums dels positius en paper. Això facilitarà l’elaboració d’instruments de descripció per tal de posar el fons a disposició de la ciutadania. Igualment, el sr. Bellmunt ha manifestat la seva voluntat de col·laborar en la descripció de les imatges resolent dubtes que puguin aparèixer en el desenvolupament de la feina. És molt rellevant poder tenir l’ajuda directa de l’autor de les imatges i no és un fet gaire habitual ja que, molt sovint, són els hereus qui fan donació dels fons fotogràfics.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs agraeix la confiança del sr. Joan Bellmunt en la institució a l’hora de dipositar el fruit del seu treball. A partir d’ara, el personal de l’Arxiu fotogràfic de l’IEI s’encarregarà de custodiar-lo en els seus dipòsits fotogràfics. El tractament del fons passa per instal·lar els originals en proteccions de conservació, a l’hora que es neteja i se’n fa la descripció arxivística. Pel que fa a la digitalització del mateix es farà, com és habitual, seguint dos criteris: el de conservació i el de necessitat dels usuaris.

El fons fotogràfic del sr. Bellmunt complementa la resta de fons de temàtiques diverses que han estat donats a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI al llarg dels anys i passa a enriquir el patrimoni documental de la Diputació de Lleida.

Acte de donació del Fons Nasarre a l’Arxiu Municipal de Lleida

El dimarts 8 de març se signà a l’Arxiu Municipal de Lleida, la donació del Fons Nasarre. La Sra. Juana Sanz Cabañes donà més de 5000 fotografies realitzades pel seu marit Marciano Nasarre Pena, aquestes ens narren el canvi urbanístic viscut a la ciutat de Lleida entre els anys 2002 i 2007. 

Marciano Nasarre Pena va néixer a Lleida l’any 1934. Professionalment, es dedicà al món de les grues per a la construcció i treballà temporades a París i a Madrid.  Quan es jubilà va decidir retornar a la seva ciutat natal. Fou aleshores quan va poder dedicar el seu temps a la unió de les seves dues passions la fotografia i les obres en construcció. Morí a Lleida l’estiu de 2018.

Les imatges del fons Nasarre mostren, en petits reportatges, el procés que suposava l’enrunament i reconstrucció d’un nou edifici. Inicialment, extreia fotografies de l’edifici dempeus, després deixava testimoni de com les grues el tiraven a terra. Si era el cas, deixava constància de les restes arqueològiques que s’hi poguessin trobar i, posteriorment, retratava com aixecaven un edifici de nova planta. De manera que, amb els seus reportatges plasmava el procés de la transformació d’un determinat solar o zona de la ciutat. 

Aquestes característiques li atorguen valor suficient per a ser dipositat i conservat a l’Arxiu Municipal, passant a formar part del patrimoni documental de la ciutat i sent testimoni gràfic per a generacions posteriors de l’evolució urbana.  

A partir del moment de l’ingrés, l’Arxiu organitzarà el fons: el classificarà, ordenarà, descriurà, digitalitzarà i en farà difusió per donar-lo a conèixer a la ciutadania. 

Per últim, agrair el gest de l’Ernest Céspedes Torregrosa per posar-nos en contacte amb la família Nasarre-Sanz i proposar l’Arxiu Municipal de Lleida com a destí de les fotografies per a la seva conservació definitiva.