Category Archives: Patrimoni

Exposició “Del camp a la casa. Els poblats de colonització de les Terres de Ponent”


Del 9 de maig al 29 de juny podeu visitar aquesta exposició sobre els pobles de la zona del canal de Catalunya i Aragó construïts per l’Instituto Nacional de Colonización, un fons que es conserva a l‘Arxiu Històric de Lleida.

Una de les institucions més importants de la política franquista i que es va constituir en símbol propagandístic del “Nuevo Estado” va ser l’Instituto Nacional de Colonización (INC), creat un cop acabada la Guerra Civil amb la voluntat de contrarestar les reformes agràries iniciades en temps de la II República. Al Segrià, en una part de les terres regades pel canal d’Aragó i Catalunya i on existia una concentració de terra en poques mans, es van inciar els plans de colonització que van desenvolupar els nous nuclis urbans de Sucs, Suquets, Gimenells i Pla de la Font.

 

I justament aquesta exposició es centra en els projectes de construcció dels poblats de l’àrea que des de l’INC es definia com la zona del Canal d’Aragó i Catalunya: Gimenells (1945), Sucs (1948), Pla de la Font (1955) i Vencillón (1961), a la província de Huesca. Una mostra que té un llarg recorregut que comença el 2014 arran del treball realitzat pels alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Ramon Llull entorn aquest fons dipositat a l’Arxiu, dirigit i coordinat per l’arquitecta i professora d’aquesta Universitat Mercè Bosch i Roma.

Fruit d’aquest treball, l’exposició que avui podeu veure a l’Arxiu es va inaugurar a la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el 2016 i,  el 2017,  va iniciar la seva itinerància pels pobles protagonistes. Ara finalitzem aquest periple pel lloc de partida, l’Arxiu Històric de Lleida, ja que en l’Any  Europeu del Patrimoni, també volem posar en valor l’arquitectura d’aquests pobles i la documentació d’aquests fons que conservem a l’Arxiu.

Lloc: vestíbul i sala d’actes de l’Arxiu Històric de Lleida, carrer Governador Montcada s/n

Dates: del 9 de maig al 29 de juny de 2018, en l’horari habitual de l’Arxiu

Informació extreta de la web del XAC

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Històric de Lleida, Difusió, Exposicions, Patrimoni, Patrimoni documental català

La ‘Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939)’


Anteriorment haviem parlat sobre aquest tema i en data de 14 de març l’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa aquest document en el 80è aniversari dels bombardejos de l’aviació italiana sobre Catalunya.

 

Es tracta d’un document de gran interès històric sobre els bombardejos de Catalunya duts a terme per l’aviació italiana durant la Guerra Civil espanyola, on es posen de manifest, mitjançant un conjunt de fotografies documentades, els devastadors efectes materials produïts per les bombes sobre edificis i habitatges de diferents poblacions catalanes. L’estudi sobre els efectes dels bombardejos està signat pel general de brigada Adriano Monti –“il comandante dell aviazione legionària”– i es va fer sobre el terreny a mesura que, trencats els fronts de l’Ebre i del Segre, les tropes nacionals anaren ocupant Catalunya.

El document

És un dossier en format foli, cosit amb tres grapes laterals, que conté fins a 121 imatges originals en b/n, de 8,5 x 11,5 cm enganxades sobre el paper a raó de dues per pàgina en posició vertical o horitzontal; presenta un bon estat de conservació. Totes les imatges estan segellades per la ‘Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento e Munizionamento’, cosa que els dona autenticitat.

Les fotografies estan numerades i relacionades amb una descripció on hi consta la localització i les característiques de artefacte explosiu que s’hi va llençar. Les imatges mostren les evidències destructives i les conseqüències dels raids aeris sobre molls, instal·lacions portuàries, fàbriques d’abastiments i habitatges de ciutats com Barcelona, Girona, Tarragona, Figueres, les Borges Blanques, Castelldans, Alfés i Granyena de les Garrigues.

Atès que la coberta identifica la Relació com a un volum II i que les imatges comencen pel número 99, se suposa que formava part d’un conjunt més ampli constituït per documents diversos relligats i numerats.

L’ingrés d’aquesta documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya prové de la recent adquisició per 3.400€ en subhasta pública.

 

 

 

 

Informació extreta de la web del XAC

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxius en línia, Difusió, Digitalització, Fons fotogràfics, Fotografia, Patrimoni, Preservació digital

Presentació del llibre ‘Castells de la vall de la Vansa i Tuixent’


Avui dimarts 20 de març a les 19.30 h es presentarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (c/ Sant Ermengol, 71, la Seu d’Urgell), el llibre Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent d’Enric Bech, publicat per Edicions Salòria. L’estudi també serà presentat el pròxim dissabte 31 de març a les 18 h a Sorribes.

La presentació a l’Arxiu comptarà amb la participació de Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’Enric Bech, autor de l’estudi, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria.

Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent és un estudi sobre les fortificacions d’aquesta vall centrat en tres grans eixos: la construcció de les primeres fortificacions, el paper que van desenvolupar en els conflictes feudals de l’edat mitjana i la importància del procés de feudalització en la gènesi d’aquestes construccions. Per què hi havia tants castells, en època medieval, a la vall de la Vansa i Tuixent? Quin paper van jugar aquestes fortificacions en les lluites entre la noblesa feudal i el bisbat d’Urgell? Quina relació hi ha entre el feudalisme i la construcció de castells? A través d’una anàlisi acurada de la història de la vall de la Vansa i Tuixent, l’Enric Bech explica l’evolució de les fortificacions d’aquest territori de l’antic comtat d’Urgell i les transformacions socials que en van permetre la seva construcció.

L’Enric Bech (Barcelona, 1948), és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. La història sempre ha estat una de les seves passions i, des de la seva jubilació, s’ha dedicat a investigar per escriure aquest llibre. També és soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Els actes són gratuïts i oberts a tothom.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Bibliografia, Història, Patrimoni, Publicacions, Recerca

‘Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic’, de Carmen Berlabé


El 15 de febrer es presentà al Museu de Lleida, diocesà i comarcal el Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni, que té com origen el treball de doctorat de Carmen Berlabé i diem origen, perquè la Carmen no s’ha limitat a corregir i publicar aquella tesi inicial, sinó que durant 8 anys ha ampliat la seva investigació per poder-nos lliurar un llibre casi bé definitiu. Recull l’esdevenir de la institució que es va iniciar arrel d’un mandat papal recollit en la Encíclica Rerum Novarum (1891) del Papa Leon XIII, i s’emmarca dins de tot un seguit d’iniciatives semblants al nostre País que es van iniciar amb el Museu Episcopal de Vic el mateix 1891, només dos anys abans que el bisbe Messeguer fundés el de Lleida. A partir d’aquí l’autora inicia un relat de la història i l’evolució del Museu apassionant i apassionada i malgrat això, fonamentada en els testimonis documentals com es pot comprovar consultant el ampli corpus que s’afegeix en la última part del llibre.

 

La importància d’aquest annex per sí sol ja  justifica la compra i consulta d’aquest llibre i explica la gran tasca de recerca que la Carmen Berlabé ha dut a terme i l’honestedat de l’autora al posar-nos a disposició els documents i transcripcions que ens permetran treure les nostres conclusions en un afer com és el de les obres d’art procedents de les parròquies de la Franja i que ha anat més enllà d’opinions tècniques sobre museologia, museografia o art. Però també la pròpia història de tot plegat ens enganxa al llibre per totes les vicissituds i personatges que apareixen a la trama del que ha estat una vida complicada i plena d’entrebancs. Tot plegat conformen una obra tan completa que pocs museus es poden ventar de tenir un treball semblant que documenti la seva formació i l’origen de la seva col·lecció.

Recomanem la seva lectura per poder tenir una opinió sobre el conflicte de Sixena i de la resta de peces que conformaven l’antic Museu Diocesà de Lleida, però sobretot el recomanem per la gran tasca de documentalista i historiadora que ha fet la doctora Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Diocesà de Lleida, Arxius, Bibliografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Museus, Opinió, Patrimoni, Publicacions

Ingrés dels Protocols notarials de 1917 a l’Arxiu Comarcal de la Segarra


L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha ingressat un total de set volums notarials històrics corresponents a l’activitat fedatària de la institució durant l’any 1917, a les notaries de Cervera (Simó Clavera i Lluís Duran), Bellpuig (Francesc Molina), Guissona (Josep Faus) i Tàrrega (Pau Sanahuja i Francesc Santamaria).

El fons de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) està format per la documentació de les notaries de Cervera, Anglesola, Bellpuig, Guimerà, Guissona, Tàrrega, Verdú i Vilagrassa. L’arxiu només custodia dos volums de les notaries de Sanaüja i Torà perquè fins a l’any 1967 van pertànyer al districte notarial de Solsona, on es troben tots els protocols.

Aquest fons notarial també conté un conjunt de llibres, manuals i altres instruments de notaris diversos i de no identificats de poblacions del districte; tres volums amb els acords i deliberacions del Col·legi de Notaris de Cervera i un seguit d’inventaris i correspondència de l’Arxiu General del Districte i formularis per a l’exercici de l’art de la notaria.

Els protocols de més de vint-i-cinc anys i menys de cent de les notaries demarcades romanen sota la custòdia del notari-arxiver a l’Arxiu General de Protocols del Districte de Cervera, ubicat a la notaria.

En el fons de l’ACSG predominen els manuals, els esborranys, els llibres i els protocols. Segueixen els llibres especials per raó del tipus d’acte com els testaments, els inventaris i els capítols matrimonials. També hi trobem altres tipologies d’actes, com els capbreus, les vendes, els censals, les procuracions…

A més, del Fons del Districte notarial de Cervera, a l’Arxiu també es conserven llibres i manuals de notaris de poblacions foranes al districte notarial: Agramunt, Arbeca, Balaguer, Barcelona, Bellver de Cerdanya, Manresa, Igualada, Lleida, Montblanc, Oliana, Prada de Conflent, Prats de Rei, Ribes de Freser, Santa Coloma de Queralt, Tiurana, Vallfogona de Riucorb  i Valls.

Notícia extreta web Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Consultes, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català

Exposició: Un altre vessant del paper


El dilluns 19 de febrer a les 19 hores s’inaugura a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell l’exposició Un altre vessant del paper que fa al·lusió a la utilització del paper com a suport i usos diferents al de l’escriptura, en aquesta ocasió se centra en la confecció de vestits.

L’exposició presentarà una mostra de vestits realitzats íntegrament en paper elaborats per Teresa Gaset Mora i presentats entre els anys 1965 i 1967 a les corresponents edicions del prestigiós Concurs Internacional de Vestits de Paper de Mollerussa, on va guanyar diferents distincions.

Teresa Gaset Mora va ser professora de tall i confecció a Sabadell. Va estudiar a l’acadèmia de Rosa Carreres de la mateixa localitat i l’any 1960 va obrir el seu propi centre de formació fins a la seva jubilació l’any 1994.

L’exposició -organitzada per Carme Rovira, modista de la Seu d’Urgell-  consta de cinc vestits amb tots els seus complements i ornaments, tot exclusivament confeccionat en paper i contextualitzats per un conjunt de fotografies i documents acompanyats per desenes d’objectes relatius als estris de fabricació i confecció utilitzats per a la seva elaboració.

La mostra posa en relleu el virtuosisme i el treball del detall en la recreació per substitució i transformació -amb un resultat pràcticament alquímic- de roba, metalls, pedreria i cuir en cel·lulosa sense defugir les condicions de resistència i funcionalitat pròpies de peces elaborades per a ser portades.

D’altra banda, l’exposició testimonia i dóna fe del desplegament d’una gran dosi d’imaginació, enginy i qualitat tècnica en el disseny de patrons i l’elaboració d’uns elements en un moment en què l’accés i transferència de coneixement era extraordinàriament difícil en contraposició amb els recursos disponibles a l’actualitat a través d’Internet.

Finalment, cal destacar la indumentària com una estratègia més d’accés al passat des d’una perspectiva sensorial en sintonia amb la gastronomia, les olors o la fotografia tridimensional.

L’exposició, que és oberta a tothom, romandrà visitable fins al 19 de març. L’horari de visita és de 9 a 14 hores del matí i de 15:30 a 18 hores a la tarda. Sota demanda i en funció del nombre de sol·licituds, s’organitzaran visites guiades en horaris a convenir. Podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal de l’Alta Urgell al telèfon  973350131 o a l’adreça electrònica acalturgell.cultura@gencat.cat

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Exposicions, Història, Memòria Històrica, Patrimoni

Treuen a subhasta fotos inèdites de la Guerra Civil a les terres de Lleida


Reproduïm l’article del diari  Lleida.com sobre la subhasta de documentació fotogràfica relacionada amb les terres de Lleida:

El portal Todocoleccion.net ha tret a subhasta un document fotogràfic inèdit en el qual es mostren els efectes dels bombardejos succeïts durant la Guerra Civil per part de l’Aviació Legionària Italiana i en el qual apareixen almenys una vintena d’imatges preses a les Borges Blanques, Alfés, Granyena de les Garrigues i Castelldans.

El reportatge, propietat de Col·lecció Farré de Barcelona, no ha circulat ni ha estat en mà d’historiadors com sí que ho van estar altres documents sobre la famosa Legió Còndor, l’agrupació d’efectius navals i aeris que Adolf Hitler va enviar en ajuda del bàndol del general Franco per lluitar en la contesa espanyola. El preu de sortida del document és de 3.000 euros.

Sota el títol Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939), el document, firmat per “A. Monti il comandante dell aviazione legionaria. Generale Brigata Aerea”, evidencia els devastadors efectes materials que van produir les bombes. Totes les imatges (119) estan segellades per la Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento i Munizionamento, la qual cosa els dóna autenticitat.

Aquesta subhasta (a través del web todocoleccion.net) va començar dimecres passat i finalitzarà avui dimecres  a les 22.32 hores.

I nosaltres afegim: ¿no seria el moment de que les institucions públiques adquirissin aquestes imatges, portar-les a Ponent, tot esperant la creació de l’Arxiu Comarcal de Les Garrigues?

Deixa un comentari

Filed under Fons fotogràfics, Fotografia, Història, Memòria Històrica, Patrimoni