Passat, present i futur. Cal Macià-Casa Vallmanya


El dissabte dia 16 d’octubre tindrà lloc al Museu de Lleida de la Jornada “Casa Vallmanya: Passat, present i futur” organitzat per Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, la Plataforma Salvem Casa Vallmanya i el Museu de Lleida amb el suport del departament de Cultura. L’objectiu és posar de manifest tots els valors -històrics, memorialistes, agraris, mediambientals i de futur- del edifici que va pertànyer a Eugènia Lamarca i de Mier, esposa de Francesc Macià i per aquesta raó es va convertir en la casa de camp de la família Macià-Lamarca. L’edifici es troba en la partida del mateix nom en el partit municipal d’Alcarràs i forma part d’una propietat privada d’explotació agrària.

Cartell de la Jornada Centre d’Estudis Comarcals del Segrià

Durant anys, diferents entitats cíviques i culturals actives en les comarques de Lleida han promogut accions per reclamar la conservació i la recuperació de l’edifici. El 24 de desembre del 2020, aquestes diferents iniciatives es van conjuminar per commemorar la mort del President Macià, acte organitzat per posar el focus mediàtic en aquest edifici que amenaça ruïna confrontant-lo a la notícia d’adquisició de la casa, Vil·la Denise, que en Prats de Molló va ocupar Francesc Macià durant el 1926 com a centre d’operacions per a l’alliberament de Catalunya de la Dictadura de Primo de Ribera. La commemoració va ser l’acte fundacional de la Plataforma Salvem Casa Vallmanya. El seu manifest va rebre el suport d’un gran número de ciutadans i de moltes entitats de tot tipus.

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià va dissenyar i organitzar aquesta jornada, davant de l’actitud d’incredulitat o dubte d’algunes de les persones del consistori i d’una part de la població d’Alcarràs, sobre el valor de l’edifici i, sobretot, amb la seva relació en la biografia del president Macià. Conjuntament amb la resta d’entitats de la Plataforma van considerar que una de les accions principals era demostrar a les alcarrassines, primer, i a les administracions competents després de tots i cada un dels valors que el conjunt d’edificis que conformen Casa Vallmanya tenen i que justifiquen la seva conservació per passar a ser un valor actiu en el conjunt patrimonial d’Alcarràs, del Segrià i de Catalunya i aquí entrem una bona part dels arxius de l’Arxiu Nacional de Catalunya a l’Arxiu històric de Lleida, passant per l’Espai Macià a Borges Blanques, on es conserven diferents conjunts documentals referits a la família Macià-Lacambra, la finca Vallmanya o les activitats del President que van tenir lloc en aquella Casa.

La inscripció és obligatòria a reserves@museu.cat

La Col·lecció PyrenMusèu i els fons documentals de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú ingressen a l’Archiu Generau d’Aran


El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni

El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.

Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.

El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.

Coneix la Col·lecció PyrenMusèu

Coneix l’àlbum de fotografies i el manuscrit de Maurice Gourdon

Archiu Generau d’Aran

‘Era Casa deth Senhor’, seu de l’Archiu Generau d’Aran, declarada Bé Cultural d’Interès Local


La declaració ha estat aprovada per unanimitat pel Ple de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran

En 2020, la senyora Maria Pau Gómez Ferrer, directora de l’Archiu Generau d’Aran va demanar al departament de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran la redacció d’una Memòria, perquè d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (article 17) el Ple de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran acordés la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) del conjunt senyorial Era Casa deth Senhor amb motiu del seu bicentenari. El conjunt, del qual és titular l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d’Arròs e Vila, inclou la casa fortificada dels Subirà deth Senhor i el nou edifici, d’estil neoclàssic, que la família Ademà Subirà va construir l’any 1820.

Actualment, la casa fortificada acull la seu de l’EMD d’Arròs e Vila i del Petit Musèu de l’Escòla i l’edifici de 1820 la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran.


‘Era Casa deth Senhor’ és un edifici d’estil neoclàssic datat en 1820

La Memòria presentada es va dividir en dues parts. La primera, titulada “Memòria història” i redactada des de l’Archiu Generau d’Aran, presenta la història de les famílies Subirà i Ademà i del projecte de construcció del nou edifici i la segona, titulada “Memòria Arquitectònica i Artística” i redactada per Elisa Ros Barbosa del departament de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, presenta el valor dels dos edificis. Altres parts del document inclouen l’estat de conservació, els criteris d’intervenció, l’informe valoratiu i la normativa.

La documentació amb la proposta de declaració BCIL del conjunt senyorial Era Casa deth Senhor es va presentar davant l’EMD d’Arròs e Vila que la va aprovar. Una vegada finalitzat aquest tràmit, va passar a consideració del Ple d l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. El dia 26 de maig de 2021, aquest Ple aprova per unanimitat la declaració BCIL del conjunt esmentat.

Aquesta declaració dóna valor patrimonial i cultural als dos edificis i facilita futures actuacions per a la seva millora.

Coneix la història de les famílies Subirà i Ademà a través de l’Exposició “Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020”

Coneix l’edifici a través de l’Exposició “Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor”

Archiu Generau d’Aran

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard, ja es pot consultar en línia


Les més de mil dues-centes imatges ens mostren la Val d’Aran entre 1876 i 1980

El senyor Feliu Izard conserva una important col·lecció de postals i fotografies sobre la Val d’Aran. En 2014, aquestes imatges ingressen a l’Archiu Generau d’Aran per a ser digitalitzades. Finalitzat aquest treball, els originals retornen al seu titular i l’arxiu es queda una còpia.

Aquest 2021, s’ha finalitzat la descripció de mil dues-centes trenta-sis imatges datades entre els anys 1876 i 1980.

La major part corresponen a fotografies, que després es converteixen en postals. Les imatges les prenen fotògrafs com Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo i Alfredo Zerkowitz i José Porras Lomas. Les postals seran editades per editors catalans i francesos com Sol i Benet de Lleida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères i Fauriat de Toulouse, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup i Guillaume Campistrous, tots quatre de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarbes, C.C. Carrache de Pau i B. R. (Bloc Frères) editors de Bordeus, entre altres.

Postal amb imatges de Bossòst. Fotografia de Manuel Solé Vicens de Bossòst. “Phototypie Labouche Frères”. ca. 1905-1910

La temàtica és diversa. Destaquen les vistes generals de la Val d’Aran, els rius i els ponts, els edificis civils i eclesiàstics i els carrers i les places dels pobles aranesos. Altres temes que es poden trobar són els treballs de camp i ramaderia, els mercats i les fires, les escoles i els esports, destacant l’esquí i l’excursionisme.

Ramat d’ovelles en els prats de Vielha. Fotografia Manuel Solé Vicens de Bossòst. ca. 1920-1930

La col·lecció de postals i fotografies de l’Arxiu Feliu Izard complementa altres col·leccions dipositades a l’Arxiu, com són: Col·lecció Frères Labouche, Col·lecció Manuel Solé Vicens, Col·lecció Juli Soler Santaló, Col·lecció Silvi Gordó Montaña, Col·lecció A. Gaza, Col·lecció Sarthe de Luchon, Col·lecció Duchein, Col.lecció de Fotografies J. Batlle, Col·lecció G. Campistrous, Col·lecció H. Rieusset, Col·lecció Zerkowitz, Col·lecció Javier Hospital i Col·lecció Mossèn Xavier Esplandius.

Consulta la descripció del fons Archiu Feliu Izard a través d’Arxius en Línia

Archiu Generau d’Aran

Taula rodona: Les col·leccions museístiques al jutjat. Reflexions a propòsit del cas de Sixena i del conflicte entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Monzón


Taula rodona virtual Les col·leccions museístiques al jutjat. Reflexions a propòsit del cas de Sixena i del conflicte entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Monzón, amb la historiadora de l’art a la Universitat Paul-Valéry Montpeller 3 (França), especialista en escultura monumental medieval i obres d’art i museus, Géraldine Mallet; el director de la càtedra Fiter Rossell de Ciències Jurídiques i Polítiques de la Universitat Europea del Principat d’Andorra, Marc Escolà; el catedràtic d’Història de l’Art i Arqueologia jubilat de la Universitat de Rennes (França), membre de l’Institut d’Estudis catalans i exdirector del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Xavier Barral; i la conservadora del Museu de Lleida, Carme Berlabé, autora de la tesi doctoral Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic. La taula redona virtual, que podrà seguir tothom que ho desitgi, estarà moderada pels professors i historiadors de la UdL, Flocel Sabaté i Francesc Fité. L’acte estarà presidit pel vicerector de Cultura i extensió universitària de la UdL, Joan Busqueta.

Museu de Lleida. FOTO: Norto Méndez/Generalitat de Catalunya (CC BY-NC 2.0)

Informació de l’esdeveniment:

Lloc: En remot

Web: Accedir a la sessió

Inici:18 de març de 2021  |  19:00

Informació extreta de la pàgina web de la Universitat de Lleida