Inauguració de l’espai “Exposicions Virtuals” a la web de l’Archiu Generau d’Aran


En aquest nou espai es poden visitar quatre exposicions de producció pròpia elaborades a través de CALAIX

Calaix és el dipòsit digital dissenyat per emmagatzemar, preservar i facilitar l’accés a materials digitals (documents a text complet, imatges, plànols…,) del Departament de Cultura i està obert a la incorporació d’altres col·leccions digitals d’interès de l’administració de la Generalitat o d’altres institucions revistes, monografies, fotografies, etc.). Calaix és un projecte del Departament de Cultura promogut i gestionat per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Durant el segon semestre de l’any 2020, l’Archiu Generau d’Aran va treballar en la producció de quatre exposicions virtuals a través de Calaix.

La primera, inaugurada el juny de 2020 i titulada Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon, mostra els esbossos i dibuixos que Gourdon va fer durant les seves excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i els seus viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

Les altres tres exposicions son productes virtuals elaborats al voltant del Bicentenari de la Casa deth Senhor d’Arròs (1820-2020). L’edifici d’estil neoclàssic és la seu de l’Arxiu.

La primera, titulada Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020, explica la història de les famílies Subirà i Ademà des del segle XVI fins al XX. El matrimoni de l’hereva de la família Subirà d’Arròs, Maria Antònia, amb un Ademà d’Arró, Francisco, transformarà el seu patrimoni i el paisatge urbà d’Arròs. D’un gran enriquiment al segle XIX es passarà, a principis del segle XX, a la decadència i al tancament de la casa en mig d’històries i llegendes. El seu ressorgiment començarà a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan acollís l’Ajuntament i l’Escola d’Arròs i Vila, i finalitzà quan es rehabilitarà, entre els anys 1995 i 1998, per albergar la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i l’Archiu Generau d’Aran.

La segona, titulada Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor, vol donar a conèixer l’estil Neoclàssic a través de l’edifici de la Casa deth Senhor. En ell es poden veure moltes de les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que és de moda en el moment del projecte i de la construcció, entre 1811 i 1820, d’aquesta casa situada en el petit poble aranès d’Arròs.

La tercera, titulada “Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”, mostra els papers “pintats”  instal·lats en una de les petites habitacions de la primera planta de la casa, segurament habilitada com a petit salonet. La panoràmica era una decoració pròpia de salons de famílies burgeses de França. A la Casa deth Senhor, la família Ademà Subirà instal.la una peça original de Joseph Dufour, datada al voltant de 1812, i coneguda com Les Ribes del Bòsfor. En ella es pot veure una imatge idealitzada de les dues ribes de la ciutat turca d’Istanbul. Les obres de rehabilitació de l’edifici de la Casa deth Senhor en 1995 la van fer desaparèixer. Un treball d’investigació realitzat des del mateix Arxiu l’ha volgut posar en valor i donar a conèixer.

Panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” a la Casa deth Senhor. Fotografia Joaquim Castells, 1981

Coneix l’espai “Exposicions Virtuals” de l’Archiu Generau d’Aran

Archiu Generau d’Aran

Sixena, els documents no sempre garanteixen drets


La finalitat dels arxius és preservar la documentació com a testimoni dels esdeveniments contemporanis dels propis documents, que són i seran garants de drets i deures dels ciutadans, és per això que les professionals de l’arxivística defensem amb tossuderia la necessitat de preservar el context que és allò que assegura els elements que els donen fiabilitat. Aquests elements es troben tant a la forma externa com a l’interna dels documents: la capacitat de l’autoria, la fiabilitat de l’entorn en el que es genera, la data, la signatura o el segell (siguin digitals o analògics). Aquests en són els principals que li donen el caràcter de documents d’arxiu i capacitat de garantir fets, actes, drets i deures.

Però tota aquesta cura professional no és suficient si una resolució judicial decideix que allò que fins aleshores era garant d’un dret o d’un deure, acceptat de forma general i pacífica, ja no ho és. Generalment això succeeix quan algun dels elements que hem esmentat no hi són o apareixen corromputs. En el cas de les sentències de les obres de Sixena, els elements que s’han adduït en els fonaments de drets han estat interpretacions excèntriques de lleis que no són aplicables, interpretacions sui generis de documents comercials i notarials per poder desposseir-los de les garanties que els hi donaven aquells elements contextuals i que n’eren presents sense poder-lo negar.

Aquesta qualificació d’il·legals o de falta de legitimitat seria impossible, irreal, en qualsevol cas analitzant-los des de l’objectivitat jurídica, però s’aplica un anàlisi mediatitzat per un context sociopolític molt concret, el del conflicte polític entre Espanya i Catalunya, que li pren a aquesta la presumpció d’innocència, a més de la d’honorabilitat, imposant la visió espanyola que des del segle XIX, sinó abans, té del poble català, contra la que qualsevol cosa val per tal de salvar l’Estat, és igual si estan en joc peces d’art, drets d’autor o llibertat d’expressió.

No és aquesta una opinió peregrina que sorgeix de la ràbia. És meditada i el resultat de l’anàlisi de cada una de les sentències i interlocutòries. És cert que la meva formació base no és jurídica, però la gestió dels arxius judicials de la província de Lleida em va obligar en el seu moment a assumir la formació i els coneixements jurídics necessaris per poder interpretar els processos i procediments judicials, la seva evolució, les mancances i fins i tot els seus errors en la tramitació.

La sentència del Tribunal Suprem, 1/2021, referida a les obres de Sixena rebutja els fonaments de dret en els que s’havien fonamentat les sentències de primera i segona instància, confirmant d’aquesta forma la meva interpretació sobre l’excentricitat en la interpretació de la legislació. Malgrat això, el tribunal no ho pot evitar i per poder confirmar, a pesar de tot, els extrems executius de les resolucions anteriors, introdueix la il·legitimitat de la personalitat jurídica de les venedores. Això podria molt ben ser, les monges podrien ser unes estafadores que s’haguessin aprofitat del Conseller de Cultura de torn per vendre-li les peces en litigi per una bona picossada; però és que els documents de compravenda es van fer davant de notari; es clar que també es podria donar que al notari se li passés per alt comprovar , de forma involuntària o voluntària, aquest fet primordial en l’acte de donar fer de la legalitat del contracte de compravenda, esclar que podríem fins i tot creure que el notari o notaris eren uns autèntics irresponsables o… potser corruptes.

Fins i tot el fet que unes peces hagin estat inscrites en el Catàleg del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i, conseqüentment, aprovat i confirmat per publicació al BOE per l’Estat, acte que li dóna caràcter de Patrimoni de l’Estat, no tingui cap validesa real; igual de baladí com el fet que puguin passar, per mor d’una sentència judicial, de mans públiques a unes de privades sense cap resarciment ni compensació, amb la pretensió de tornar-les a mans d’una personalitat jurídica que no va existir mai i ara menys.

Però potser ja es difícil d’entendre la raó que porta a la Sala a no considerar la bona fe de la Generalitat en l’adquisició de les peces, carregant-li amb una culpa que, si va existir, va ser de les monges santjonistes i dels seus monestirs. Aquest fet jurídic, el de la compra de bona fe, té com a traducció legal que transcorreguts cinc anys de pacífica possessió no es destorbarà i en tot cas es perseguirà al que ha comés el frau.

Però aquestes sentències estan dictades des de la parcialitat que va imposar el relat d’un advocat, de praxis dubtosa, i que desgraciadament el Gabinet jurídic de la Generalitat no ha sabut contrarestar amb argumentacions jurídiques, deixant que portessin el joc al seu terreny, on tal com han anat les coses difícilment es podien reconèixer els drets legals del Museu de Lleida .

El resultat de tot plegat és la inseguretat jurídica en la que es posa a tots els museus i el perill que corre des d’ara el principi de la unitat de les seves col·leccions, i això només perquè una ciutadania instigada per un advocat egocèntric i un alcalde que creia defensar els interessos econòmics del seu poble van entendre que unes peces d’art eren seves, en comptes de comprendre que el que es recull en un museu és per gaudi i aprenentatge de totes; reblat amb unes resolucions judicials dictades no des de la perícia judicial sinó des del que els dictava el cor retorçant interpretacions i negant drets.

Davant de tanta ineptitud i malvolença, només queda entristir-se per la pèrdua casi segura d’unes peces úniques que mai més ningú, ni els unes ni les altres, podran gaudir i entendre en el seu context i en les condicions adequades per a la seva exposició. En un futur pròxim caldrà qüestionar-se com els va afectar a peces tan delicades el trasbals d’un trasllat inopinat i urgent; caldrà demanar les condicions d’instal·lació actuals de les obres traslladades, ja que no es poden visitar perquè l’edifici està tancat des de fa mesos i des de fora presenta els efectes de l’entorn humit, els aiguamolls, on es troba ubicat el monestir de Santa Maria de Sixena. Haurem de preguntar per la seva conservació o el grau de deteriorament. Potser quan tinguem les respostes, o si no ens les donen, s’haurà d’estudiar la possibilitat d’iniciar una acció judicial en contra de tanta toga salvadora de la pàtria i letal pel patrimoni artístic, per privar-nos d’allò que era de totes i per ser cómplices de la destrucció del patrimoni nacional.

Maria Jesús Llavero (arxivera i activista cultural)

Eth Conselh Generau d’Aran restaure 14 pergamins deth sègle XVII deth sòn hons documentau


Eth passat mes d’octobre, dempús d’èster restauradi, retornèren entar Archiu Generau d’Aran 14 pergamins que se contien laguens deth hons deth Conselh Generau dera Val d’Aran (1316-1861). Es pergamins s’inclodissen laguens dera categorizacion Relacions d’Aran damb França (1553-1723).

Es pergamins tracten ahèrs com es acòrds sus eth pagament deth dret dera forana (dret de gessuda des marchandises transportades dehòra de França) per part des aranesi e es ahèrs judiciaus entre eth govèrn d’Aran e es marchands francesi en Parlament de Tolosa; toti eri datats entre 1641 e 1664.

Destaquen es privilègis autrejadi peth rei de França, Lois XIII, en Burdèus en 1615 e en Paris en 1618, a on eth monarca confirme eth liure pas de marchandises pera Val d’Aran.

Enes documents s’a hèt ua restauracion complèrta, en tot amiar a tèrme trabalhs de neteja en sec e semi-umida damb estabilizacion igroscopica, aplanat e assecat e consolidacion e reintegracion. Entà ua melhor conservacion dempús de toti aguesti trabalhs, es pergamins compden damb mesures de proteccion permanenta damb fondes individuaus.

Es pergamins que pòrten bulla pendent, s’an installat laguens de caishes de conservacion e entà protegir dita bulla s’a premanit un carton de conservacion corrugat de tres capes a on s’a hèt un horat entà encabir-la.

Es trabalhs, qu’an auut un còs d’apuprètz 6.000 euròs, s’an autrejat ath talhèr Estudi B2 de Barcelona, que restaure era documentacion depausada en Archiu Generau d’Aran des deth 2000.

Archiu Generau d’Aran

Dia del Patrimoni Audiovisual


Avui és el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, així va ser constituït a la Conferencia General de la UNESCO, en la seva reunió 33ª, de 3 a 21 d’octubre del 2005, per la Resolución 33 C/53 per commemorar l’aprovació de la Recomanació sobre la Salvaguarda i la Conservació de les Imatges en Moviment.

Per celebrar-ho, l’Arxiu Municipal de Lleida ha realitzat un recull dels seus fons fílmics provinents del Fons Municipal, del Fons Castelló Rovira i del Fons Bernat Films i, dels anys 1934 a 1947.

D’altra banda recordar-vos que l’IEI té un Servei d’Audiovisuals i arxiu fotogràfic que s’encarrega de la custòdia del patrimoni fotogràfic i audiovisual de dita entitat. Les seves funcions són les de preservar, conservar, catalogar i divulgar els fons. Us convidem a que doneu un cop d’ull a la seva pàgina web.

Informació facilitada per l’AML i extreta de la pàgina web de l’IEI

Celebrem el Bicentenari de la construcció d’aquest edifici d’estil neoclàssic seu de l’Archiu Generau d’Aran


La Casa deth Senhor està situada en el carrer Major del poble d’Arròs. Aquest pertany des de temps antics al comú de Vila i Arròs, que va ser annexat el 1970 al de Vielha e Mijaran.

La unió de dues famílies els Subirà del Senhor d’Arròs i els Ademà dels de Tròi d’Arró la va fer néixer en un entorn de poder i riquesa. No és casualitat aquesta unió. Les dues famílies, segurament emparentades, havien compartit l’alternança de l’ofici de baile de la Bailia General dels terçons de Bossòst i de Lairissa. Un ofici que passava de pares a fills.

Quan en la família Subirà d’Arròs l’hereva és una dona, Maria Antonia Subirà Ademà, no sorprèn que es casi amb un fill dels Ademà d’Arró.

I des d’Arró arriba un home, Francisco Ademà Subirà, que transformarà el patrimoni dels Subirà i el paisatge urbà d’Arròs amb la construcció d’un edifici d’estil neoclàssic. Però ell mateix contribuirà a la decadència i desaparició d’aquest patrimoni en mig de històries i de llegendes.

L’edifici de 1820 es projecta seguint l’estil neoclàssic de moda en aquells moments. Un estil que es veu en la façana (pilastres, columnes d’estil jònic i frontó de línies interrompudes amb obertures en ull de bou i inscripcions) i a les restes de mobiliari (escala, portes i armaris) que s’han conservat.

Francisco Ademà Subirà va dir ‘Ara en vaig a fer una (casa) que des d’aquí fins a Barcelona no hi haurà cap més!’. I així ho va fer.

A la visita a la casa, seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran, coneixerem les famílies Subirà i Ademà vinculades ara Casa deth Senhor; l’arquitectura d’un edifici d’estil neoclàssic en un petit pòble de montanya i el document de ‘Era Querimònia’, privilegi atorgat per Jaume II als aranesos en 1313 i custodiat a l’Archiu Generau d’Aran.

Lloc: Casa deth Senhor, Arròs

Quan: dimecres 7 d’octubre de 2020 de 12 a 13:30

Directrius establertes.

Reserva prèvia (Aforament limitat a 10 persones)

Telefon: 973 64 25 69

Correu electronicacvallaran.cultura@gencat.cat

Obligatòri l’us de mascareta pròpia durant la visita

L’Arxiu posa a disposició del visitant gel hidroalcohòlic

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC