Digitalització del Diari de Lleida de juliol de 1992 a abril de 1993


Durant aquests darrers mesos s’han digitalitzat 11.662 pàgines d’un total de 269 volums del Diari de Lleida de juliol de 1992 a abril de 1993. D’aquesta manera, es completa la digitalització de la capçalera des del seu inici el 15 de maig de 1966.

En aquest període destacaren dos esdeveniments com l’Exposició Universal de Sevilla i els Jocs Olímpics de Barcelona, que marcaren una fita important. A nivell local, Antoni Siurana seguia sent l’alcalde de la ciutat i, entre tots els esdeveniments, destaquem un temporal que va sembrar el pànic a la ciutat o la destrucció de part de l’encofrat del tercer pont de Lleida.

Els treballs de digitalització han anat a càrrec de l’empresa IMTHE Tratamiento y Gestión Documental SL.

Aquests com la resta de premsa ja digitalitzada es poden consultar en l’aplicació informàtica del web de l’Arxiu, des d’on la ciutadania té l’oportunitat de descobrir les publicacions digitalitzades de l’hemeroteca municipal.

 

Informació extreta de la pàgina web de l ‘AML

Acte de signatura del dipòsit en comodat del fons de “La Mañana” a l’Arxiu Històric de Lleida


El proper 27 de gener es formalitzarà l’ingrés a l’Arxiu històric de Lleida  de documentació fotogràfica i exemplars del diari imprès de la Mañana, que completaran la documentació que ja es va ingressar d’aquest fons anteriorment. L’acte comptarà amb la presència del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, i del president-editor del diari, Jordi Solana.

761px-la_manana_lleida_logo-svgLa Mañana, diari degà de les Terres de Lleida, va ésser fundat el 20 de desembre de 1938, com a òrgan provincial del Movimiento Nacional. L’any 1976 va passar a formar part de Medios de Comunicación Social del Estado fins l’any 1984, moment en què l’Estat va liquidar aquest òrgan tardo-franquista i el seu administrador va lliurar en dipòsit a l’Arxiu Històric de Lleida diversa documentació del diari, dels anys 1943 a 1984.

L’any 1985, el grup empresarial lleidatà liderat pels germans Dalmau va recuperar la capçalera del diari i va reprendre la seva publicació. L’any 1992 van iniciar una etapa d’expansió adquirint les capçaleres del Diario de Lérida, del Diari de Barcelona i el Nou Diari. Els darrers anys, el grup Dalmau va patir greus problemes econòmics fins a arribar l’any 2013, moment en què el Jutjat Mercantil de Lleida va autoritzar a l’administrador concursal la venda de la part que quedava del diari a la societat Holder Solutions SL, i es va iniciar l’actual projecte periodístic amb nou disseny, nova imatge, nova capçalera i presència a les xarxes socials.

Per raons d’urgència, durant el mes de gener de 2015, Holder Solutions SL, va fer una nova transferència de documentació del fons La Mañana a l’Arxiu Històric de Lleida, amb centenars de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic, conformat per centenars d’imatges en suport negatiu, positiu, diapositiva i digital (dels anys 80 fins el 2003). Això és el  que formalitzaran aquest divendres.

Aquest acte es completarà amb una conferència a càrrec del periodista Francesc Canosa, coordinador dels tres volums d’Història del Periodisme a Catalunya, i amb una mostra de documents d’aquest fons.

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida

Dia i hora: divendres 27 de gener, a les 18 hores

Descripció de part de la documentació del fons de “La Mañana” ingressat a l’Arxiu Històric de Lleida gràcies al programa de beques instituït


fons-fotografic-la-manana2

Unitats d’instal·lació de la documentació descrita del fons de “La Mañana”

Durant el mes de gener del 2015  l’Arxiu Històric de Lleida va rebre una transferència d’almenys un centenar de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic del diari La Mañana. Recordem que en el mes de juliol de 1984, els administradors del diari, en aquell moment, ja havien lliurat en dipòsit part de la seva documentació, tant administrativa com la pertanyent a l’àmbit de la comptabilitat, amb un abast cronològic des de 1939 fins al moment. El diari La Mañana fou fundat el desembre de 1939 com a resultat de la victòria de les tropes franquistes, essent el diari en actiu més antic de la capital lleidatana.

L’última transferència representà un ingrés d’unes tres-centes caixes aproximadament, plenes de fotografies protegides en sobres que es trobaven dins de carpetes datades entre el mes d’octubre de 1986 i l’octubre del 2003, així com tots els negatius corresponents a cadascuna de les imatges anteriors i quaranta-quatre quaderns de treball elaborats pels fotògrafs on s’indicaven les fotografies que havien de fer, a on i qui n’havia de ser el fotògraf.

Mitjançant dues beques proposades per la Generalitat de Catalunya que es van realitzar entre el maig i el desembre del 2015 i el juny i el desembre del 2016, es va iniciar el procés de tractament d’aquestes fotografies, ordenant, classificant i descrivint-les. Inicialment es van organitzar per seccions i un cop determinades aquestes es va fer per reportatges, introduint-hi tota aquella informació que ens proporcionava la fotografia a la fitxa de primers tractaments no textuals, completant tots els camps anteriorment exposats.

Durant el període que va durar la beca al llarg del 2015, van haver diferents dificultats en la tria del material d’instal·lació que es van salvar amb imaginació i bona voluntat. Pel que fa al període de vigència de la segona beca durant el 2016, aquestes dificultats semblava que s’havien superat, però el volum de la documentació va superar les expectatives i van tornar les dificultats en relació del material d’instal·lació.

fons-fotografic-de-la-manyana1

Unitats d’instal·lació de la documentació descrita del fons de “La Mañana”

La descripció total de la secció fotogràfica de La Mañana, feta en aquests dos anys, ha consistit en un total de:

– 45 caixes de trasllat buidades.

– 10.250 reportatges descrits.

– Una mitjana de 5 fotografies per reportatge descrites(tot i que no és exacte, ja que pot variar, entre reportatges, alguns amb només dues fotografies i d’altres amb quinze).

– 605 seccions identificades.

– 120 àlbums i 229 capses on s’inclouen aquests reportatges.

Ara per ara la descripció s’ha interromput per la finalització de la segona beca, i seria convenient finalitzar aquesta tasca en un futur pròxim. Una tasca, val a dir, que oferiria avantatges per als usuaris que visiten l’Arxiu Històric de Lleida puix que els permetria consultar totes les fotografies que pertanyen al fons d’un dels mitjans d’informació més importants de la nostra ciutat, com és el diari La Mañana, sense oblidar el prestigi que resultaria per al mateix Arxiu disposar en la seva classificació un fons tan rellevant i ric en documentació gràfica i històrica de la capital.

 

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

El patrimoni arquitectònic, la memòria històrica i els arxius, elements inseparables


Lleida com bona part de les poblacions del Segrià ha perdut molt del seu patrimoni per diferents raons, en el cas del arquitectònic i l’industrial podem arriscar-nos ha dir que el 50% s’ha perdut per guerres i catàstrofes de tota mena, però l’altra 50%  s’ha perdut per la desídia i l’abandonament dels amos, dels veïns, de les administracions, en definitiva, una mica culpa de tots. És cert que tot no es pot conservar (això no només és vàlid amb els documents), però caldria una avaluació acurada de cada edifici i dels seus elements rellevants i, sobre tot, una anàlisi de la diferent documentació relacionada amb aquests immobles i amb els negocis que en ells es van poder desenvolupar. Això ens donaria una visió de conjunt i el criteri necessari per una ponderació d’allò que cal preservar, el conjunt -memòria i edifici- o només la memòria, amb totes les variants possibles entre una decisió i l’altra.  D’aquesta forma la col·laboració de diferents professionals, arquitectes, tècnics en urbanisme, arxivers, historiadors de l’art…, donarien el resultat ideal d’una visió del conjunt del patrimoni arquitectònic i el seu valor, ajudant a la presa de decisió pel dictat de les resolucions adequades. En aquest moment només podem confiar en la sensibilitat dels tècnics encarregats de l’urbanisme en els diferents ajuntaments i en la feina de reivindicació individual o conjunta d’institucions que tenen entre els seus objectius la conservació de la memòria i dels elements que la fixen en el territori.

lleida.carrermajor.recoquiosta_0

Fa unes poques setmanes va saltar a la premsa gràcies a Josep Manuel Martínez París, historiador, que s’havia demanat la declaració de ruïna de l’edifici que ocupa el número 35 del carrer Major de Lleida, antigament coneguda com la Casa Vilaplana-Meca. En un primer article en forma de carta al director, J.M. Martínez ens recordava “Entre 1839 i 1843 la Casa Vilaplana-Meca va arribar a ser la seu de la Diputació de Lleida i, posteriorment, funcionà com a Govern Militar. Tot això ens indica que l’edifici no era – ni és – una casa qualsevol.” També podem dir que va ser la seu de l’Associació per al Teatre d’Infants(1), una institució pionera en el seu camp que encara que de curta durada va marcar el món cultural durant la primera desena del segle XX.  Actualment continua essent propietat del Capítol catedralici i l’ocupa una cadena comercial d’electrodomèstics. Tot i que confiem en la sensibilitat dels serveis tècnics d’Urbanismes de l’Ajuntament de Lleida, hem cregut que calia donar ressò al toc d’atenció que en aquest cas ha estat recollit, com no podia ser d’una altra forma, pel Centre d’Estudis Comarcals del Segrià posant en pràctica un dels punts del seu programa obert

Us deixem els dos articles dels que la premsa local s’ha fet més o menys ressò:

http://www.lleida.com/carta-al-director/carrer-major-n-35-o-casa-vilaplana-meca-un-cas-de-ruina-del-patrimoni-historic

http://www.lleida.com/blog/casa-vilaplana-meca-ocultacio-degradacio-oblit-i-recuperacio

 

 

 

(1) Roma Sol i Carme Torres: Lleida en temps de la Mancomunitat de Catalunya (1913-1924). Virgili i Pagès, S.A. Lleida, 1989