El Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà ingressa 134 plaques de vidre a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

El passat 10 de març de 2020, el Sr. Sisco Amorós i Capdevila, sots president del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà signava el document on cedia en comodat al Departament de Cultura, per a ser custodiades a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, un total de 134 plaques de vidre de fotografies antigues de la comarca.

Castell d’Orcau

Les plaques de vidre van ser comprades fa uns anys a un antiquari pels responsables del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà. Van estar dipositades al Museu de la Conca Dellà al municipi d’Isona fins que van ingressar a l’arxiu comarcal. Es troben en bon estat de conservació, tenen unes mides de 10 x 15 i 9 x 12 centímetres, i tenen una cronologia que va des del primer al segon quart del S. XX i sense conèixer l’autor d’aquestes.

L’Arxiu Comarcal les ha netejat, digitalitzat i està treballant en la confecció d’un inventari definitiu. Principalment són fotografies en blanc i negre dels municipis i nuclis següents: Abella de la Conca, Castell d’Orcau, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau, Basturs, paisatges i interiors d’esglésies.

Podeu veure les fotografies en aquest enllaç:

Àlbum fotogràfic de 134 plaques de vidre del Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

Finalitzat l’inventari i la digitalització del Fons Jové Calvera

L’any 2015 l’Institut d’Estudis Ilerdencs va incorporar el fons fotogràfic de Josep Jové Calvera al seu arxiu fotogràfic. Des de llavors fins ara s’ha treballat de manera continuada en la descripció de les imatges alhora que s’han digitalitzat tots els rodets i s’han instal·lat els negatius en sobres i caixes de conservació.

Actualment es poden consultar totes les imatges en una base de dades a les dependències de l’arxiu fotogràfic de La Caparrella i està previst que les fotografies s’incorporin al repositori digital de la institució en els propers mesos.

De professió comptable, Josep Jové Calvera va dedicar molt temps a la seva gran passió: l’art de la fotografia. Fou membre fundador del Centre Excursionista de Lleida, del cercle de Belles Arts i de la Societat fotogràfica de Lleida.  Per això, en les 10446 imatges digitalitzades trobem moltes fotografies de muntanya i excursionisme així com també viatges arreu del món i vistes de Lleida ciutat. Cal destacar la seva faceta com a retratista encara que en totes les seves fotografies es percep la visió artística amb que Josep Jové Calvera tractava la fotografia. Són imatges de gran qualitat, la majoria fetes amb rotlles de negatius 6×6 i amb uns enquadraments molt pensats.

En aquest sentit, val a dir, també, que s’ha inventariat la part del fons en paper que va donar la família. Són 126 àlbums amb un total de 4769 positius.  La importància d’aquest positius rau en que són el resultat final de l’obra de l’autor, amb l’enquadrament exacte que ell volia per tal d’aconseguir l’efecte desitjat en l’observador del seu treball.

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida

El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL

Restauració del Llibre de Crims de 1411-1412 i descoberta d’un nou pergamí a l’Arxiu Municipal de Lleida

L’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva, amb l’objectiu de preservar per difondre i posar-los a l’abast dels ciutadans.

En aquesta ocasió l’Arxiu Municipal de Lleida ha restaurat el llibre de Crims de l’any 1411-1412. Aquest forma part de la sèrie documental de Llibres de Crims, la qual reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en unampliperíode de la història de Lleida, que abraça des de l’any 1308 fins al 1701, amb un total de 80 volums.

El llibre que s’ha restaurat, es trobava en un estat de conservació regular, presentava brutícia generalitzada, estrips i pèrdues de suport localitzades a les vores del llibre, s’apreciaven també algunes taques a la part del cosit i talls en la part superior.

El procés que s’ha portat a cap ha estat el desmuntatge dels quadernets i eliminació de les restes de cosit, neteja mecànica i humida per eliminar tota la brutícia del document, la desacidificació procés que es realitza per eliminar l’acidesa i donar una reserva alcalina al suport de paper, el  blanqueig per tal de disminuir les taques, el re aprest per tal de retornar la consistència al suport, la consolidació de talls, estrips i esquinçaments que s’ha fet amb paper japonès, la realització d’escartivanes i finalment l’aplanat.

Destacar el fet que durant el procés de restauració de les cobertes originals del volum, al desenquadernar-lo es va descobrir que aquestes havien estat realitzades amb un pergamí de l’any 1401. Aquest ha estat restaurat i incorporat a la col·lecció de pergamins de l’Arxiu. Es tracta d’una Butlla papal, escrita a Avinyó, en la que el cardenal Fernando, bisbe de Tarassona, informa al bisbe de Barcelona de les dificultats que estan passant els cristians a la zona oriental d’Europa i els ordena que prediquin una croada en les terres d’obediència del papa Benet XIII.

Publicat al web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Entre tots conservem la memòria del nostre temps

Davant dels greus esdeveniments que hem viscut els darrers dies com a ciutadans i les greus conseqüències que aquests poden provocar en la nostra societat, no podem romandre de braços creuats i en la nostra condició d’arxivers creiem que és important que es conservi la memòria de tot el que s’està esdevenint.

fotografia cedida per Roger Aran

Com a professionals del món dels arxius oferim la nostra experiència i coneixements per recuperar tot aquell document, textual o gràfic generat o recollit pels ciutadans, associacions o entitats durant aquests dies, per poder garantir entre tots la preservació de la memòria perquè passi el que passi, puguem garantir el dret democràtic d’accés a una informació fiable i veraç, contribuint d’aquesta forma a la tan desitjada transparència administrativa i institucional. 

Us proposem que ens feu arribar tot aquell material gràfic enregistrat i/o rebut (vídeos, fotografies, cartelleria, manifests…) al següent correu electrònic gall1octubre2017@gmail.com o  gallsetembre2017@gmail.com indicant-nos les següents dades: El vostre nom, la població on es va realitzar la gravació o fotografia, la data de la captura.

Tot el material recollit serà dipositat a l’Arxiu Històric de Lleida per garantir la seva difusió i conservació per generacions futures. Al bloc del GALL donarem notícia de l’acte de dipòsit, el tractament que rebrà i de les seves condicions de consulta.

Aquesta crida es fa amb la voluntat de poder oferir una imatge global i transversal de tots els fets que estem vivint des de diferents vessants i punts de vista passant aquestes setmanes. 

fotografia cedida per Roger Aran

A banda, ja sabeu que si teniu material gràfic o textual que considereu important conservar us podeu posar en contacte amb el vostre arxiu de referència, l’Arxiu Municipal o l’Arxiu Comarcal més proper.

Per qualsevol dubte podeu contactar directament amb nosaltres a través del mateix correu electrònic indicat.

 

La conservació de la memòria és cosa de tots, ajuda’ns a que no sigui una memòria esbiaixada

GRUP ARXIVERS DE LLEIDA