El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu tractat per al govern municipal


L’any 1570, el doctor en dret Jeroni Grau va elaborar un tractat per al govern municipal de la Ciutat d’Urgell. Grau fou un erudit amb una gran formació intel·lectual que va ser cònsol en cap de la Seu d’Urgell i va exercir com a jutge de la mateixa ciutat, de les valls d’Andorra, del marquesat de Pallars, del ducat de Cardona i de la vegueria de Cervera. Fou un dels grans juristes del seu temps, i prova d’això n’és el text que és objecte de publicació, escrit de pròpia mà, en què enumera i descriu els oficis i els impostos i presenta, alhora, un manual sobre la teoria i la pràctica de la guerra. El tractat en qüestió es pot considerar el primer manual d’economia política escrit en català, que s’avançaria gairebé dos segles a d’altres textos considerats fins ara pioners com el cèlebre Manual Digest andorrà.

L’edició del text i l’estudi introductori que contextualitzen el tractat i el seu autor han estat a càrrec de l’arxiver municipal urgellenc Lluís Obiols Perearnau (Adrall, 1985), president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i especialista en l’edat moderna al Pirineu, temàtica sobre la qual ha publicat nombrosos articles, entre els quals destaquen els estudis centrats en les elits i les lluites de bàndols al segle XVI en aquest territori. Obiols ha estat també un dels coordinadors de la Història de Cerdanya de la Diputació de Girona (obra en curs de publicació), i codirigeix la revista Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell des de la seva creació. El treball és completat amb un pròleg del Dr. Josep Capdeferro, professor d’història del dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Amb El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu tractat per al govern municipal, Anem Editors enceta la col·lecció “Textos i documents” que pretén posar a l’abast del gran públic textos històrics d’interès per al coneixement del passat degudament contextualitzats. En el cas del treball d’Obiols, la publicació ha comptat amb la col·laboració decidida de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

El llibre es va presentar el passat 12 de juny  l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell de la Seu.

Informació extreta de la nota de premsa d’Anem Editors

Anuncis

Mostra de literatura de Canya i Cordill del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].

Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.

Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)

Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç oficial de Tremp


Presentació del 7è volum de la col·lecció beca Mossèn Jesús Castells i Serra, amb el títol “Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç, oficial de Tremp”, a càrrec de Joan Florensa Parés i Aniol Noguera Clofent, autors i guanyadors de la 7a beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells i Serra a l’any 2017.

La beca està organitzada per l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i col·labora IDAPA, Garsineu Edicions i l’Escola Pia de Catalunya.

L’activitat s’emmarca dintre dels actes commemoratius del 10è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (2009-2019)

 

Informació extreta de la página web de la XAC

 

L’Arxiu Comarcal de la Noguera edita el llibre “Entre la Revolució i la Guerra”


Amb motiu de la commemoració dels 80 anys de la fi de la Guerra Civil, l’Arxiu Comarcal de la Noguera i el Consell Comarcal de la Noguera publiquen el llibre Entre la Revolució i la Guerra: Memòria Gràfica de la Guerra Civil a la Noguera, de l’historiador Gerard Costa.

 

En aquest llibre, l’autor fa un recorregut gràfic través de les prop de 140 imatges, totes elles de la comarca de la Noguera, que il·lustren el període de la Guerra, prenent com a punt de partida la II República i acabant a la immediata postguerra.

Aquest treball ens explica, a través del document fotogràfic, un període de la història que va ser especialment cruent a la Noguera, on el front del Segre s’hi va establir durant 8 mesos en l’anomenat Cap de Pont de Balaguer, que comprenia un bast territori, des de la zona de Vallfogona de Balaguer fins al Montsec.

 

 

Informació extreta de la página web de la XAC

Butlletí de l’Arxiu històric de Lleida, núm. 2


L’any passat vam decidir des de l’Arxiu històric de Lleida impulsar la publicació anual d’un butlletí que ens servís com una eina més per donar a conèixer, per una banda, els fons que es custodien als seus dipòsits i, per l’altra, la feina que comporta el tractament de la documentació i l’atenció als diferents tipus d’usuaris.

La intenció no és publicar la Memòria, ni sencera ni parcial, perquè tot el document es pot consultar en l’enllaç corresponent a la pàgina web (sempre que s’autoritzi) i està a la disposició de qualsevol que vulgui consultar-lo.

Com ja es va fer l’any passat hem triat alguns temes que per actualitat o per la seva rellevància considerem que pot ser d’interès de tothom, investigadors, particulars, organismes, institucions, empreses…

Aquest any, finalment, s’ha transferit part del fons de l’Institut Marius Torres, i aquest és el tema de l’article principal d’aquest Butlletí, tant per la importància de la documentació, de la institució i com per l’esforç que ha calgut esmerçar per vèncer la resistència de la direcció del centre a complir la Llei d’Arxius i Gestió de Documents.

També es tracta la transferència des dels Ajuntaments, posant de relleu el caràcter

comarcal de la nostra institució i la seva funció d’arxiu administratiu i de referència per a tots els municipis del Segrià. Per reforçar aquest argument hem requerit la col·laboració del Secretari de l’Ajuntament d’Aitona, un dels municipis que durant aquest any passat ha preparat i realitzat transferències.

 

 

No podíem deixar passar l’ocasió d’incorporar en aquest butlletí informació sobre el fons personal de Sebastià Gràcia Petit que el conformen material gràfic, sonor i documental en relació a les festes de la ciutat de Lleida i el moviment sardanista a Catalunya.

Per finalitzar fem un repàs de les incidències de les xarxes socials i dels temes que més han estat seguits durant tot l’any anterior. En total, aquest Butlletí núm.2, té 8 pàgines que s’han elaborat amb la intenció de proporcionar una lectura lleugera i entretinguda que permeti el coneixement del què es fa i què hi ha a l’Arxiu històric de Lleida.

Arxiu Històric de Lleida

 

L’Arxiu del Monestir de les Avellanes col·labora en la publicació de les ponències de les VI Jornades d’Història de l’Església i la religiositat


L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ha promogut la publicació de les ponències de les VI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat), que van tenir lloc el 29 i 30 de juny de 2015, i que tractaven el tema de les creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia.

El llibre es títula de la mateixa manera “Creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia”. Editat per la Dra. Karen Stöber (UdL), qui és també la directora científica de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Tal i com diu la professora Stöber al pròleg “Als últims anys s’ha produït un gran augment en les publicacions sobre el tema de les heretgies medievals, els seus orígens i expansions, i les raons de la seva popularitat (o no). El present llibre pretén representar una contribució a la recerca actual i recent sobre l’ortodòxia i l’heretgia – en el sentit més ampli – dins de l’església cristiana medieval. El llibre conté set capítols que tracten diversos aspectes de l’ortodòxia i l’heretgia medievals, des de diferets punts de vista, i que representen elements de recerca nova i recent. Els diferents capítols han estat sotmesos a un rigorós procés d’avaluació anònima per part d’experts d’història i història de l’art, i han estat revisats seguint les recomanacions exigides pels assessors.

La publicació, única en la seva matèria, està dins de la col·lecció “Verum et Pulchrum Medium Aevum” i editada per Pagès Editors i promoguda per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes i la Universitat de Lleida.

El llibre el trobareu a la venda a la Botiga del Monestir de les Avellanes o contactant al 973 43 80 06 o avellanes@maristes.org. El preu de venda al monestir és de 16 € (iva inclòs) i tots els beneficis aniran destinats a l’organització de noves Jornades d’Història de l’Església i la religiositat.

Presentació de Shikar 5: Parlem sobre patrimoni


El proper divendres 14 de desembre es presentarà el cinquè número de la revista del CECS! Ho farem a la Sala el Centro a Alcarràs a partir de les 7 de la tarda i ho acompanyarem amb una taula rodona que porta com a títol Shikar i el Segrià, defensa i promoció del nostre patrimoniA la taula rodona ens acompanyaran en Jordi Seró, la Noèlia Díaz, la Teresa Fuentes i en Marcel Vidal. Moderarà la taula el Quintí Casals.

En aquesta taula rodona es vol posar a debat les dificultats i avantatges que tenen els pobles del Segrià i per extensió de la resta de comarques per poder recuperar, conservar i potenciar el seu patrimoni en el més ampli espectre del mot. Per això cada un dels participants al debat representa una vessant social que treballa en el patrimoni, des de la Comunitat de municipis del Segrià Sec, a l’Associació Leader de Ponent o l’empresa Insitu.

 

També hi ha una representant del consistori d’Alcarràs, des d’on es fa, el poble ja més gran del Segrià després de la seva capital Lleida, que en els últims anys ha tingut una especial sensibilitat per recuperar la seva memòria i patrimoni. Per sort no és l’únic municipi que treballa en aquesta línia.

La revista com sempre recull els treballs que es van presentar a les cinquenes jornades el Segrià a Estudi , i com sempre el seu valor resideix en la varietat de coneixements que aportar, també en el tema arxivístic.

No us ho perdeu

 

Informació extreta del blog del CECS