la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya


En un moment en que les eines que fins ara ens servien per comunicar i comunicar-nos sembla que s’estan redefinint o fins i tot desapareixent apareix una de nova La DaDa en format de publicació digital i després d’un temps llarg de reflexió sobre si un butlletí en format paper (o PDF) era prou útil i engrescador per justificar tot l’esforç que requeria la seva publicació periòdica. És una nova forma més dinàmica de presentar els continguts, adaptada als temps i més en consonància amb la resta d’informació i continguts que ens arriben d’altres àmbits. És cert que a alguns els obligarà a adoptar nous hàbits en la lectura (no es pot subratllar!), però ho podem compartir, extractar i comentar a través de les xarxes socials generant d’aquesta forma debat i per tant augmentant el coneixement, però sobretot el fet de compartir ens ajuda a difondre i a compartir amb els no professionals idees i inquietuds i per tant fer més propers tant els arxius com la feina de les persones que hi treballem. És una bona fórmula per poder fer realitat tot això el perfil de twitter creat @laDaDa_AAC que permetrà una interacció més directa entre lectors i autors.

És cert que aquest “primer número” no ha provocat gaire enrenou a les xarxes, a pesar d’una editorial compromesa i punyent amb l’actualitat com és la deriva que sembla que ha pres el legislador i el Govern espanyol per a posar encara més difícil l’accés a la documentació i als arxius. L’article de la Marta Munuera Els sistemes que volem  tampoc no pot deixar indiferent a ningú, des de la primera pregunta que és d’aquelles que ens fa venir mal d’estómac i mirar cap al cel fins i tot a aquells més agnòstics. A més hi ha articles amb experiències interessants com el que recull la de la Xarxa d’Arxius Municipal (XAM) o el “recull bibliogràfic” que sempre eixampla els nostres coneixements i que de vegades fins i tot ens permet forçar les costures d’aquell vestit professional (bata?) que de vegades ens queda una mica just.

Augurem un llarg recorregut al concepte encara que el format (o la imatge) canviarà molt més ràpidament que en tots aquests anys ho ha fet el butlletí de l’Associació, perquè els temps són uns altres, tot canvia molt ràpid i la nostra professió ens exigeix estar atents.

 

 

Anuncis

Presentació del número 32 de la revista “Urtx”


Avui 19 d’abril es presenta el número 32 de la revista “Urtx”: Revista d’Humanitats de l’Urgell que recull estudis, recerques i investigacions sobre la història de la ciutat de Tàrrega i la comarca de l’Urgell.

És una de les publicacions senyeres a Lleida en el camp de la historiografia i el número d’enguany es dedica a biografies de dones de Tàrrega. A càrrec de Núria Balada Cardona, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.

 

L’acte tindrà lloc aquesta tarda a les 20:00 a l’Ajuntament de Tàrrega

Informació extreta de la web del XAC

Arxius oberts


El web de l’Associació es troba immers en un procés de canvi i de modernització, tant dels continguts com de la seva imatge. El projecte “Arxius oberts” pretén assolir els següents objectius:

  • Donar a conèixer la professió.
  • Mostrar la diversitat de la professió d’arxiver-gestor de documents.
  • Aconseguir una major identificació / implicació dels arxivers en el projecte de l’AAC.
  • Mostrar més quantitat d’imatges al web.

Per això, us demanem imatges que mostrin la varietat de feines que realitzem els arxivers-gestors de documents en el nostre dia a dia i, que aquestes, reflecteixin totes les tasques del tractament document, des de la instal·lació i neteja, a l’accés, difusió de les dades …

L’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya sol·licita la cessió d’ús d’aquestes imatges per realitzar tasques de difusió, les quals inclouen el disseny de material per les seves plataformes web, xarxes socials, publicacions i publicitat de les activitats organitzades per l’AAC.

Les fotografies passaran a formar part d’un banc d’imatges d’ús intern per l’AAC, no obert al públic general.

El seu ús s’entén lliure i sense límits, amb llicència Creative Commons.

Les ulteriors cessions de documents de la mateixa naturalesa s’entendran regulades per aquest mateix formulari.

Format de les imatges:

Format JPG 

Resolució mínima: 1450 píxels d’amplada

Fotografies horitzontals

Aquestes han de ser transferides mitjançant Wetransfer o ydray, al correu difusió@arxivers.com i en el camp “Missatge” s’han d’indicar els peus de foto de les imatges transferides.

Les imatges es poden trametre abans de l’11 de maig de 2018.

Extret de la web de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya

Presentació del llibre ‘Castells de la vall de la Vansa i Tuixent’


Avui dimarts 20 de març a les 19.30 h es presentarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (c/ Sant Ermengol, 71, la Seu d’Urgell), el llibre Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent d’Enric Bech, publicat per Edicions Salòria. L’estudi també serà presentat el pròxim dissabte 31 de març a les 18 h a Sorribes.

La presentació a l’Arxiu comptarà amb la participació de Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’Enric Bech, autor de l’estudi, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria.

Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent és un estudi sobre les fortificacions d’aquesta vall centrat en tres grans eixos: la construcció de les primeres fortificacions, el paper que van desenvolupar en els conflictes feudals de l’edat mitjana i la importància del procés de feudalització en la gènesi d’aquestes construccions. Per què hi havia tants castells, en època medieval, a la vall de la Vansa i Tuixent? Quin paper van jugar aquestes fortificacions en les lluites entre la noblesa feudal i el bisbat d’Urgell? Quina relació hi ha entre el feudalisme i la construcció de castells? A través d’una anàlisi acurada de la història de la vall de la Vansa i Tuixent, l’Enric Bech explica l’evolució de les fortificacions d’aquest territori de l’antic comtat d’Urgell i les transformacions socials que en van permetre la seva construcció.

L’Enric Bech (Barcelona, 1948), és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. La història sempre ha estat una de les seves passions i, des de la seva jubilació, s’ha dedicat a investigar per escriure aquest llibre. També és soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Els actes són gratuïts i oberts a tothom.

Butlletí Arxiu Històric de Lleida


La primera setmana de març s’ha publicat el número 1 del Butlletí Arxiu Històric de Lleida. Fa un temps, es va decidir a fer una publicació on es recollia el relat de diferents projectes que havien finalitzat, però per diferents raons no va tenir continuïtat. En aquest cas hi ha una voluntat ferma de continuïtat. S’ha fugit de la publicació de dades pròpies de la memòria, que es publicarà en la web en breu, i s’ha optat per una estructura senzilla, amb pocs continguts, que donen a conèixer, en aquest cas, els orígens i la difusió a través de les visites d’entitats i de les xarxes socials.

La periodicitat serà anual i els continguts busquen la connexió amb els usuaris en general per tal que coneguin quins són els fons que s’hi preserven, quins són els procediments d’accés en cada cas i quines són les activitats fetes durant l’any que han estat rellevants. Aquests són els tres eixos principals que articularan el butlletí, fugint d’articles llargs i pesats, de lectura feixuga i buscant l’interès de l’usuari mig.

El butlletí es pot trobar en paper a l’Arxiu Històric de Lleida i en la seva web 

 

‘Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic’, de Carmen Berlabé


El 15 de febrer es presentà al Museu de Lleida, diocesà i comarcal el Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni, que té com origen el treball de doctorat de Carmen Berlabé i diem origen, perquè la Carmen no s’ha limitat a corregir i publicar aquella tesi inicial, sinó que durant 8 anys ha ampliat la seva investigació per poder-nos lliurar un llibre casi bé definitiu. Recull l’esdevenir de la institució que es va iniciar arrel d’un mandat papal recollit en la Encíclica Rerum Novarum (1891) del Papa Leon XIII, i s’emmarca dins de tot un seguit d’iniciatives semblants al nostre País que es van iniciar amb el Museu Episcopal de Vic el mateix 1891, només dos anys abans que el bisbe Messeguer fundés el de Lleida. A partir d’aquí l’autora inicia un relat de la història i l’evolució del Museu apassionant i apassionada i malgrat això, fonamentada en els testimonis documentals com es pot comprovar consultant el ampli corpus que s’afegeix en la última part del llibre.

 

La importància d’aquest annex per sí sol ja  justifica la compra i consulta d’aquest llibre i explica la gran tasca de recerca que la Carmen Berlabé ha dut a terme i l’honestedat de l’autora al posar-nos a disposició els documents i transcripcions que ens permetran treure les nostres conclusions en un afer com és el de les obres d’art procedents de les parròquies de la Franja i que ha anat més enllà d’opinions tècniques sobre museologia, museografia o art. Però també la pròpia història de tot plegat ens enganxa al llibre per totes les vicissituds i personatges que apareixen a la trama del que ha estat una vida complicada i plena d’entrebancs. Tot plegat conformen una obra tan completa que pocs museus es poden ventar de tenir un treball semblant que documenti la seva formació i l’origen de la seva col·lecció.

Recomanem la seva lectura per poder tenir una opinió sobre el conflicte de Sixena i de la resta de peces que conformaven l’antic Museu Diocesà de Lleida, però sobretot el recomanem per la gran tasca de documentalista i historiadora que ha fet la doctora Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

Interpontes IV – Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell


Interpontes IV

 

El passat dimarts 30 de gener a l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell (c/ Major, 8) va acollir la presentació de la revista Interpontes IV – Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. En aquest volum es recull una desena d’articles relacionats amb la història, l’etnografia o la fauna i flora de la comarca de l’Alt Urgell, entre d’altres. Part dels texts van ser presentats en forma de ponència en les Jornades d’Estudis de l’Alt Urgell que el citat Institut va organitzar el 2015 a Oliana.

El volum és una coedició d’Edicions Salòria i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i el Consell Comarcal alt urgellenc.

La presentació va anar a càrrec d’Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, de Lluís Obiols Perearnau, president de l’entitat, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria

 

 

Articles publicats a l’Interpontes IV

El seguiment d’amfibis al municipi de la Seu d’Urgell– Jordi Dalmau i Jordi Nicolau

Estudi antropològic de les restes de l’església de la Mare de Déu de la Trobada (Montferrer, Alt Urgell) – Núria Armentano, DominikaNociarová, Albert Villaró i Pep Farràs

Interpontes IV

Les muralles medievals de la Seu. Una aproximació des de l’arqueologia – Oscar Augé i Carles Gascón

El projecte Camí Vell de les Valls d’Aguilar – Carlos Guàrdia

Els terratrèmols de 1788 i la devoció de sant Emigdi a la Seu d’Urgell – Urgell Duró

Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) – Gerard Remolins, Albert Fàbrega i Jordi Pasques

Camins i ponts, sants i diables. El pas del congost de Tresponts – Lluís Obiols Perearnau

Els espais de sociabilitat a la Seu d’Urgell del segle XIX – Josep Albert Planes

Diversió, violència i devoció. El jovent d’Oliana de festa (1622, 1627 i 1632) – Carmen Xam-mar

Les restauracions de Santa Maria d’Urgell: una profunda transformació – Itziar Badenas