Presentació del número 35 de la revista URTX


El proper dimecres 5 de maig a les 19h a la nau 18 de Cal Trepat es farà la presentació del número 35 de la revista URTX 35 amb aportacions molt interessants.

Cal reservar l’entrada gratuïta al següent enllaç

Informació extreta de les xarxes socials de l’ACUR

Publicació del treball “El cementiri de Tremp durant la Guerra Civil”


Nova publicació del treball guanyador de la 9a beca de recerca Mossèn Jesús Castells i Serra de l’any 2019, en la que la historiadora Noemí Riudor ens explica el resultat del seu any de recerca.

L’1 d’abril de 1940, un decret del govern de Franco posava les bases per a la construcció d’un monumental mausoleu que havia de perpetuar la memòria d’aquells que havien mort a conseqüència de la violència revolucionària i

en acció de guerra defensant el bàndol rebel.

Tot i que inicialment només havia d’acollir els “mártires” i “héroes” de la “Cruzada”, finalment també hi foren traslladades les restes de combatents republicans. De fet, en els anuncis que es publicaren a la premsa el 1958, per tal

de rebre demandes de trasllat, s’hi pot llegir:

“Uno de los principales fines que determinaron la construcción del

Monumento Nacional de los Caídos en el Valle de Cuelgamuros

(Guadarrama) fue el de dar en él sepultura a quienes fueron sacrificados

por Dios y por España y a cuantos cayeron en nuestra Cruzada, sin

distinción del campo en que combatieron, según exige el espíritu cristiano

que inspiro aquella magna obra, con tal que fueran de nacionalidad

española y de religión católica”1.

Amb la intenció de saber el nombre de restes que s’haurien de traslladar al mausoleu, el Consejo de Obras del Monumento a los Caídos va establir, el 30 de desembre de 1957, que la guàrdia civil havia de fer-se càrrec de tenir els

llistats dels morts i assassinats a tots els pobles, així com conèixer la voluntat de les famílies amb relació als trasllats.

Per tal de procedir als trasllats es va indicar com haurien de ser les caixes que contindrien les restes. Les caixes individuals havien de fer 60x30x30 cm i les que contindrien més d’un individu havien de fer 120x60x60 cm.

El procés des de l’exhumació a la reinhumació passava doncs per conèixer quants i qui eren, demanar autorització a les famílies i disposar les restes en caixes individuals o col·lectives per tal d’efectuar el trasllat. Un cop arribades les restes

a Cuelgamuros calia documentar els noms dels individus que hi arribaven, des d’on venien i on es dipositaven.

Tot plegat un procediment que sembla ben organitzat i endreçat però que quan ens hi apropem per buscar detalls veiem que estava ple d’irregularitats.

Objectius

En l’estudi dels trasllats al Valle de los Caídos des del Cementiri Militar de Tremp, es plantegen els següents objectius:

  • Elaborar un llistat exhaustiu dels combatents inhumats al Cementiri Militar.
  • Saber qui eren i quants eren
  • Conèixer la distribució de les inhumacions al Cementiri Militar
  • Estudiar com es van realitzar els trasllats al Valle de los Caídos
  • Resseguir el procés de trasllat de les restes
  • Elaborar un llistat dels qui es van inscriure al registre del Valle amb nom i cognoms
  • Elaborar un llistat dels qui, tot i haver estat traslladats i se’n coneixia la identitat, no consten inscrits al Valle.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Celebrem el Bicentenari de la Casa deth Senhor (1820-2020) amb la publicació d’un llibre sobre la seva història


L’edifici d’estil neoclàssic és actualment la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran

A principis del segle XX, la unió de dues famílies els Subirà del Senhor d’Arròs i els Ademà dels de Tròi d’Arró no va ser casualitat. Les dues famílies, segurament emparentades, havien compartit l’alternança de l’ofici de “baile” (Aquest ofici, adscrit a l’administració reial a l’Aran, s’ocupava d’executar qualsevol provisió i ordre que el governador o el jutge li donés) des de sempre. Quan en la família Subirà d’Arròs l’hereva és una dona, Maria Antonia Subirà Ademà, no és estrany que es casi amb el fill dels Ademà d’Arró. I des d’Arró arriba la persona, Francisco Ademà Subirà, que transformarà la casa dels Subirà i el paisatge urbà d’Arròs amb la construcció de la Casa deth Senhor. Ell mateix, però contribuirà a la decadència i desaparició d’aquest patrimoni en mig d’històries i llegendes.

La publicació titulada “Era Casa deth Senhor d’Arròs. Bicentenarai. 1820-2020” explica, en el seu primer capítol, la història de la família Subirà dels del Senhor d’Arròs. L’estudi, fet a través de documents dipositats en el mateix Archiu Generau d’Aran, ens mostra als Subirà vinculats familiarment a Rafael Subirà Demiguel, primer governador aranès des de 1652 fins a 1683.

El segon capítol es dedica a conèixer als Ademà, que arriben a la casa per matrimoni i que enriquiran, a través del comerç de la fusta i del bestiar, a la família entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Aquest enriquiment explica la construcció, al costat de la casa vella fortificada dels Subirà, d’un gran edifici d’estil Neoclàssic.

El tercer i quart capítol es dediquen a les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que es de moda en el moment del projecte i construcció de la nova casa. Els treballs de fusteria conservats presenten un gran nivell artístic i segurament van ser dissenyats per mestres ebenistes. L’escala, les portes, les llars de foc i els mobles es van inspirar en el sub-estil Lluís XVI del Neoclàssic.

El cinquè capítol respon al treball d’investigació del personal de l’Arxiu sobre la panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” de Joseph Dufour (1812). Els papers pintats, actualment desapareguts, es van instal·lar en una de les habitacions de la primera planta, habilitada com a petit saló.

Les històries i llegendes, contades al capítol setè, ens expliquen com Francisco Ademà Subirà es podria haver arruïnat. Tres generacions més continuaran vivint a la casa, però quan l’hereu marxa a viure a Vielha cap al 1903, la casa tanca les portes al 1903.

El darrer capítol reviu com a sobreviscut l’edifici fins avui. El trobem com a caserna de la Guàrdia Civil i com a residència d’un destacament militar el 1938. Cap als anys cinquanta del segle XX, l’Ajuntament d’Arròs e Vila el compra i en ell s’estableix la seu del mateix ajuntament. Les plantes superiors es lloguen a famílies de fora. En aquests mateixos anys, s’instal·la l’escola del poble. El 1964, es converteix en un dels llocs de localització d’algunes de les escenes de la pel·lícula “Aquella Joven de Blanco” de la productora Estela Films SA. El 1971, va estar a punt de convertir-se en un establiment hoteler.

L’any 1979, amb la proposta de recuperació de les institucions pròpies d’Aran s’aprova que la Casa deth Senhor sigui la seu del Conselh Generau d’Aran. L’any 1991, amb la reinstauració del Conselh es comença a gestar la proposta, que culmina el 1995 amb el conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran per a convertir l’edifici en la seu institucional del Conselh i de l’Archiu Generau d’Aran. El projecte de rehabilitació de l’edifici es redacta el 1995 i les obres finalitzen en el mes de maig de 1998. El 7 de novembre, l’edifici és inaugurat pel president de la Generalitat de Catalunya.

El llibre conté la genealogia de la Casa deth Senhor i una Línia Cronològica amb els esdeveniments més importants que han marcat a la família Subirà Ademà.

Consulta el llibre “Era Casa deth Senhor d’Arròs. Bicentenari. 1820-2020”

Coneix la història de la Casa deth Senhor a través de tres Exposicions Virtuals

“Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020”

“Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor”

“Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”

Ràdio Tàrrega estrenarà un podcast sobre el pas de les Brigades Internacionals a Tàrrega


L’emissora municipal Ràdio Tàrrega estrenarà el dijous 25 de febrer el podcast La Quinta Brigada, ideat i dirigit pel targarí Miquel Ramon. El programa constarà de 6 capítols on s’explicarà el pas de les Brigades Internacionals per Tàrrega amb un gran ventall de testimonis sobre la unitat militar de voluntaris que va combatre el feixisme i que va tenir un episodi desconegut fins fa poc a la capital de l’Urgell.

L’any 2011, dos aficionats a la història, Joan Trilla Pinós i Jaume Ramon Solé, van descobrir unes fotografies a la Biblioteca de Nova York sobre la presència de Brigades Internacionals a Tàrrega l’any 1938, en plena Guerra Civil. Aquesta troballa va culminar amb el descobriment de l’enterrament de dos brigadistes al cementiri local sense que ningú en tingués constància. El 2018, després d’anys d’investigació i recerca, el municipi va retre un reconeixement pòstum als soldats de les Brigades Internacionals en un acte celebrat al cementiri de la ciutat.

Justament deu anys després del descobriment de les fotografies, s’emetrà en format radiofònic la història de tots els fets que van anar succeint fins a l’actualitat. Es tracta d’una història que va cridar l’atenció de Miquel Ramon per diferents motius: estava farcida d’història local desconeguda, comptava amb descobriments extraordinaris, expressava molt bé el dramatisme d’aquella època i es podia explicar molt bé pel seguit de documentació que s’havia anat trobant al llarg d’aquests deu anys.

Miquel Ramon va iniciar el projecte de La Quinta Brigada durant els mesos del confinament per la pandèmia i ha treballat en la direcció, el guió i la gravació del podcast amb el suport de diversos col·laboradors i testimonis.

El podcast narrarà el descobriment que va tenir lloc a Tàrrega i també pretén explicar la missió de les Brigades Internacionals, un dels fenòmens històrics més grans de solidaritat en la lluita contra el feixisme

La Quinta Brigada tindrà 6 capítols que barrejaran història, reflexions i intriga. Aquest últim és un element clau que va animar a l’autor del podcast, Miquel Ramon, a dur endavant el projecte: “Gràcies a la informació que tenim, es pot jugar amb els descobriments que hem anat trobant al llarg dels anys, i ordenar-los per mantenir a l’oient enganxat.  I no només per l’interès de la història en si, sinó també per saber què passarà amb els diferents personatges que hi apareixen”. L’element central del podcast serà William Mitchell Digges, un soldat que formava part de la XV Brigada Internacional i que va morir a Tàrrega en unes estranyes circumstàncies que s’aniran aclarint al llarg dels diferents capítols.

El programa també compta amb una web pròpia i serà actiu a les xarxes socials de Twitter i Instagram (@La5aBrigada).

comunicacio@tarrega.cat

Informació extreta de la publicació territoris.cat

Inauguració de l’espai “Exposicions Virtuals” a la web de l’Archiu Generau d’Aran


En aquest nou espai es poden visitar quatre exposicions de producció pròpia elaborades a través de CALAIX

Calaix és el dipòsit digital dissenyat per emmagatzemar, preservar i facilitar l’accés a materials digitals (documents a text complet, imatges, plànols…,) del Departament de Cultura i està obert a la incorporació d’altres col·leccions digitals d’interès de l’administració de la Generalitat o d’altres institucions revistes, monografies, fotografies, etc.). Calaix és un projecte del Departament de Cultura promogut i gestionat per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Durant el segon semestre de l’any 2020, l’Archiu Generau d’Aran va treballar en la producció de quatre exposicions virtuals a través de Calaix.

La primera, inaugurada el juny de 2020 i titulada Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon, mostra els esbossos i dibuixos que Gourdon va fer durant les seves excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i els seus viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

Les altres tres exposicions son productes virtuals elaborats al voltant del Bicentenari de la Casa deth Senhor d’Arròs (1820-2020). L’edifici d’estil neoclàssic és la seu de l’Arxiu.

La primera, titulada Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020, explica la història de les famílies Subirà i Ademà des del segle XVI fins al XX. El matrimoni de l’hereva de la família Subirà d’Arròs, Maria Antònia, amb un Ademà d’Arró, Francisco, transformarà el seu patrimoni i el paisatge urbà d’Arròs. D’un gran enriquiment al segle XIX es passarà, a principis del segle XX, a la decadència i al tancament de la casa en mig d’històries i llegendes. El seu ressorgiment començarà a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan acollís l’Ajuntament i l’Escola d’Arròs i Vila, i finalitzà quan es rehabilitarà, entre els anys 1995 i 1998, per albergar la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i l’Archiu Generau d’Aran.

La segona, titulada Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor, vol donar a conèixer l’estil Neoclàssic a través de l’edifici de la Casa deth Senhor. En ell es poden veure moltes de les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que és de moda en el moment del projecte i de la construcció, entre 1811 i 1820, d’aquesta casa situada en el petit poble aranès d’Arròs.

La tercera, titulada “Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”, mostra els papers “pintats”  instal·lats en una de les petites habitacions de la primera planta de la casa, segurament habilitada com a petit salonet. La panoràmica era una decoració pròpia de salons de famílies burgeses de França. A la Casa deth Senhor, la família Ademà Subirà instal.la una peça original de Joseph Dufour, datada al voltant de 1812, i coneguda com Les Ribes del Bòsfor. En ella es pot veure una imatge idealitzada de les dues ribes de la ciutat turca d’Istanbul. Les obres de rehabilitació de l’edifici de la Casa deth Senhor en 1995 la van fer desaparèixer. Un treball d’investigació realitzat des del mateix Arxiu l’ha volgut posar en valor i donar a conèixer.

Panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” a la Casa deth Senhor. Fotografia Joaquim Castells, 1981

Coneix l’espai “Exposicions Virtuals” de l’Archiu Generau d’Aran

Archiu Generau d’Aran