Category Archives: Publicacions

Es convoquen les VIII Jornades d’estudis sobre el Pla d’Urgell


Les jornades se celebraran el dissabte 4 de novembre de 2017 a Vila-sana

S’ha obert el període de presentació de propostes de comunicació per a les VIII Jornades d’Estudis Comarcals sobre el Pla d’Urgell. Totes les persones interessades a presentar un treball de recerca científica de la comarca podran fer-ho fins a finals de juliol de 2017 omplint la butlleta o formulari que trobaran al bloc de Mascançà(http://mascansa.blogspot.com) i enviant-la mitjançant correu electrònic amascansa.crpu@gmail.com, on es donarà rebuda a la proposta.

Com cada any, la temàtica és oberta a tot tipus de recerques i investigacions que tinguin com a marc d’estudi i treball la comarca del Pla d’Urgell. Fins a dia d’avui, les Jornades han comptat amb una participació disciplinar força àmplia, que va des de la botànica, la zoologia, la història, l’antropologia, l’agronomia, l’arquitectura, l’art, la filologia, la geografia, l’etnologia o la sociologia.

Vila-sana-1024_bn.jpg_1713915334

Vila-sana, que abans es deia Utxafava, municipi segregat de Castellnou de Seana l’any 1933

Un cop presentades, les comunicacions passaran per un comitè avaluador, es decidirà sobre la seva acceptació i s’informarà als autors aspirants el 31 de juliol. El mes de setembre es presentaran les jornades i el programa amb les propostes acceptades.

Enguany, les Jornades arriben a la 8ª edició i se celebraran a Vila-sana, població coneguda per la bellesa del seu estany. L’organització correrà a càrrec de l’Ajuntament de Vila-sana i Mascançà. La data de la trobada científica serà el dissabte 4 de novembre. Els treballs que es presentaran a Vila-sana se sumaran als ja presentats a les sis edicions anteriors a Golmés, Miralcamp, Bellvís, Linyola, Mollerussa, Torregrossa i Bell-lloc, i formaran part del número 9 de la revista Mascançà.

Les Jornades compten amb el suport de la Universitat de Lleida des de fa uns anys, que les connecta a la comunitat científica més acadèmica.

El repte d’aquestes jornades serà acostar-se al centenar d’investigacions realitzades sobre el Pla d’Urgell. Fins a les jornades de Bell-lloc s’havien presentat al voltant de noranta recerques, xifra que s’espera superar aquest novembre a Vila-sana.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, atenció als usuaris, Bibliografia, Cultura, Difusió, Donacions i llegats, Grup d'Arxivers de Lleida, Hemeroteca, Patrimoni, Patrimoni documental català, Premsa, Publicacions, Recerca, Servei de referència

L’historiador Joan Ramon Piqué i Badia, guanyador de la 6a beca Mn. Jesús Castells i Serra 2016


El passat divendres 28 d’octubre, el jurat de la 6a beca Mn. Jesús Castells i Serra 2016 va acordar concedir la beca a Joan Ramon Piqué i Badia, historiador de Vilaller (Alta Ribagorça) pel seu projecte: Les Quadres Senyorials als Pallars i a l’Alta Ribagorça. Territoris i dominis jurisdiccionals dels petits senyors locals.

Joan Ramon Piqué i Badia,

Joan Ramon Piqué i Badia,

L’objectiu principal d’aquest projecte de recerca és el definir les característiques principals de les quadres senyorials pallareses i ribagorçanes, que són una realitat històrica molt poc coneguda i estudiada. La capital del Pallars Jussà, Tremp, té el seu origen en la Quadra de Tremp, on es va formar el nucli mercès a la donació comtal d’una quadra al bisbe d’Urgell per tal de fundar la vila.

I com objectius específics l’estudi permet conèixer la distribució territorial de les quadres senyorials als Pallars i a l’Alta Ribagorça, així com establir una tipologia de quadres senyorials pirinenques segons l’origen, el propietari o senyor jurisdiccional i la funció que té la quadra.

El jurat de la beca va destacar del projecte guanyador el rigor teòric i metodològic de les fonts i de la bibliografia; la claredat dels objectius, la temàtica sobre un aspecte històric que estudia transversalment els territoris dels Pallars i l’Alta Ribagorça, i, especialment, el seu caràcter innovador i poc estudiat a les comarques del Pirineu Occidental. L’historiador té tot un any per desenvolupar la seva recerca. A finals de l’any 2017 es farà una conferència i s’editarà el treball dintre de la col·lecció Beca Mossèn Jesús Castells.

A la beca, dotada amb 3.000 €,  hi col·labora l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

El seu objectiu fonamentalment és premiar el millor projecte de recerca inèdit sobre història i de qualsevol altre àmbit d’estudi que se centrin en els fons documentals ingressats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

En aquesta 6a edició, es van presentar un total de set projectes amb aquests títols:

-Recuperació dels llocs de nom de la Terreta.

-Calassanç i Tremp en les arrels de l’Escola Pia.

-La petjada d’Enher al Pallars Jussà: La cimentera de Xerallo.

-El català del segle XVII, a través de documentació manuscrita de la Conca de Tremp.

-La figura del mostassà a la vida de Tremp (S. XIV-XVIII).

-La Baronia d’Abella. De l’Antic Règim a la Guerra Civil.

 

Notícia extreta de la pàgina web de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Deixa un comentari

Filed under Ajudes, beca, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Publicacions

L’Arxiu Gavín incorpora al seu fons la Biblioteca de publicacions en les que ha col·laborat


Biblioteca Arxiu GavínAquest mes d’agost la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes ha ingressat, procedent de la residència del Sr. Josep M. Gavín (fundador de l’arxiu) tot el fons bibliogràfic de la Biblioteca de l’arxiu. Es tracta d’una biblioteca que recull 650 publicacions en les quals s’han consultat documents de l’arxiu o bé hi apareix citat l’Arxiu Gavín. Gavín la defineix com a “Llibres, revistes, folletins i folletons, on en la bibliografia o dins del text esmenten l’Arxiu Gavín”

En Josep Maria Gavín va començar a recollir totes les publicacions d’autors que havien fet consultes a l’arxiu. Aquesta biblioteca demostra la importància de l’arxiu (i dels arxius en general) com a fonts primàries d’informació, a través de les quals es permet generar nova informació i coneixement.

A nivell temàtic a més es tracta d’una biblioteca molt transversal fet que demostra la diversitat de fons i col·leccions documentals que preserva l’Arxiu Gavín com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Com a curiositat hi podem veure obres de gran rellevància per a la cultura catalana com per exemple els volums de la Catalunya Romànica o bé, diversos llibres vinculats a la història local i en contrast per exemple una revista especialitzada en bodes o un llibre sobre la Marilyn Monroe. I és que un mateix document pot ser d’utilitat per a estudis o publicacions ben diferents.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Gavín, Bibliografia, Consultes, Hemeroteca, Publicacions

Presentació del llibre ‘Els camins històrics del Pallars Jussà’


A l’Epicentre de Tremp, el proper 18 de desembre, a les 19 hores

Més de 5000 quilòmetres corresponents a prop de 900 camins georeferenciats dins el marc territorial del Pallars Jussà és el balanç d’un any de recerca que, hores d’ara, només es pot considerar com a introductòria. I és que l’anàlisi documental, cartogràfic i fotogràfic, unit al treball de camp, ha portat els investigadors de la III beca Mn Jesús Castells a reconstruir l’entramat viari històric de la nostra comarca i a localitzar al voltant d’un miler de camins rals, cabaneres i senders que podrien arribar als 7000 km de recorregut. Uns camins que a principis del segle XXI s’han perdut per l’abandó causat per la modernitat, per la mecanització i la Quadra Margarit Tremp-Talarnmotorització de l’agricultura i per les polítiques de repoblació forestal de la segona meitat del segle XX; i és que com deia l’il·lustre poeta, “caminante no hay camino, se hace camino al andar“.

Aquest treball guanyador de la 3ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells 2013, ara veu la seva publicació en forma de llibre.

L’estudi que es presenta ha begut de nombroses fonts documentals, si bé la principal procedeix de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. La seva anàlisi ha permès conèixer la jerarquització de la xarxa viària que els autors anomenen “tradicional” tot referint-se als camins d’origen medieval -amb bases, però, anteriors- que van estar en ple ús fins la culminació del procés de construcció de carreteres i camins veïnals aptes per a la circulació rodada a mitjans del segle XX. Així distingeixen perfectament els camins generals, és a dir, els grans eixos viaris que travessaven la comarca, entre els quals destaquen el camí Reial del Pallars, el General d’Urgell, el de la Ribera, el d'”anar a Aragó”, el dels Seminaristes o el de la Muntanya Xica, per citar-ne alguns. I també els camins comarcals, els que servien per unir pobles i els camins d’àmbit estrictament local que i que il·lustren com s’estructuraven econòmicament els termes de les àrees prepirinenca i pirinenca.

L’estudi mostra que si bé el traçat d’aquests camins es va conservar al llarg de segles, la seva funció no sempre va ser la mateixa. Les cícliques avingudes dels rius -especialment a partir del segle XVII-, els canvis en els pols d’atracció econòmica o la incidència de les epidèmies que van fer desaparèixer diferents poblacions, van incidir directament en la jerarquització de camins i en l’ús de diferents àrees del territori.

Càrregues impositives a la circulació de mercaderies i persones com els pontatges, la lleuda, els peatges o el “ral del batlle” també van influir en la decisió de traginers, venedors ambulants i pastors transhumants per utilitzar un camí o un altre, cosa que han fet, al llarg dels segles, que variés la ruta dels principals camins. A tall d’exemple, el “camí ral” per anar a Barcelona passava per totes les poblacions de la Conca Dellà quan, en realitat, eren diferents camins que convergien al Pas Nou o a Comiols evitant travessar una o altra població de la Conca. Si els impostos influïen en l’elecció del camí, a la inversa, els camins també van influir sobre els pobles, especialment quan el comerç es dinamitzava, com s’esdevingué al segle XVIII: quan l’increment dels intercanvis afavorí l’esclat d’hostals comunals que van sorgir en el recorregut de les principals vies.

L’estudi també centra la seva atenció en el procés de modernització, és a dir, en com es va construir la xarxa de carreteres a la comarca, des dels camins artillers de principis del segle XVIII i l’aprovació de la primera carretera el 1783 fins tot el seguit de plans de carreteres estatals i de camins veïnals projectats a partir de 1848 i que, en el darrer quart del segle XX va connectar els pobles de la comarca a la xarxa principal de carreteres.

Per més informació contacteu amb l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, beca, Bibliografia, Cultura, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Publicacions, tremp

Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp


Conferència a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados

El proper divendres 13 de novembre, a les 19 h., a la sala de conferències de l’Epicentre (Passeig del Vall, n.13 de Tremp), tindrà lloc la conferència “Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp” a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados.

L’any 1385 el rei Pere el Cerimoniós concedia a la vila de Tremp la celebració de dues fires anuals de quinze dies cadascuna celebrades per Santa Caterina i Sant Vicenç, alhora que confirmava les dues que ja es celebraven per Sant Lluc i per Sant Andreu, posant-les sota protecció reial i manant als seus oficials de protegir als seus assistents i a les seves mercaderies. Aquesta concessió es recolzava en una franquícia anterior, atorgada l’any 1211 per Pere el Catòlic i ratificada pels seus successors, segons la qual s’alliberava als habitants de Tremp de l’impost de lleuda, peatge, tolta i demés tributsCartell copia reials, convertint així la població en una autèntica “vila franca”. Aquestes importants concessions formen part d’una sèrie de privilegis i franquícies atorgades a la vila de Tremp durant els segles medievals, recopiades en múltiples ocasions i conservades zelosament a l’arxiu de la vila fins a dia d’avui.

En època baixmedieval i moderna, moltes poblacions catalanes van recopilar aquelles precioses concessions en uns volums coneguts com a Llibres de Costums, Privilegis i Ordinacions, els quals constitueixen a dia d’avui una documentació imprescindible per a l’estudi del passat medieval d’aquelles localitats. L’absència d’una obra similar per a la vila de Tremp, ha empès als investigadors premiats en la present edició de la Beca Mossèn Jesús Castells a realitzar una tasca de recerca documental en diversos arxius catalans per tal de recopilar el màxim nombre de privilegis atorgats a la vila de Tremp durant els segles medievals. L’estudi del material custodiat en els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Capitular d’Urgell, l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya o el mateix Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, ha permès localitzar una seixantena de documents datats entre 1079 i 1487, els quals contenen els privilegis, concessions i franquícies atorgades a la vila de Tremp per part dels comtes de Pallars, els bisbes d’Urgell o els monarques de la Corona d’Aragó.

La recopilació i edició crítica d’aquest material constitueix un avenç important en l’estudi del passat medieval de Tremp i els Pallars, i posa per primer cop a disposició del públic i dels investigadors un “Llibre de Privilegis (factici) de la Vila de Tremp”.

Pau Castell Granados (Tremp, 1984) és Professor Associat del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Especialista en Història Medieval i Moderna, les seves principals línies d’investigació inclouen l’estudi de la cacera de bruixes, la història del Pallars i l’edició paleogràfica de textos d’època medieval i moderna. Autor de nombroses publicacions en revistes nacionals i estrangeres, ha dirigit diversos projectes d’investigació i de divulgació científica vinculats a diferents aspectes de la història de Catalunya i, en especial, del Pallars.

Carme Muntaner i Alsina (Sitges, 1983) és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, especialitat en Història Medieval. És investigadora associada de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Ha participat en diversos projectes de recerca vinculats a l’estudi i recuperació d’arxius i documents, especialment de l’àmbit privat català. Ha editat, en solitari o en equip, diplomataris, manuals notarials i conjunts de documents, com ara el Llibre de la Baronia d’Eramprunyà o El manual notarial de Joan Pau Ferrer i Sala, notari de Sitges (1794-1796). És directora d’ebla manuscripta.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Difusió, Història, medieval, Publicacions, tremp

Publicades les ponències de les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


Mon femení monastic medievalSurten publicades les ponències que es van exposar l’any 2011 a les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, sobre “El monacat femení a l’Europa medieval“.

Les 15 conferències es recullen en el llibre “Women in the Medieval Monastic World” editat íntegrament en anglès per l’editorial belga Brepols. La rellevància del tema, molt poc estudiat, la forma interdisciplinària i internacional d’enfocar-lo i les noves aportacions que es van fer en aquest congrés, van ser determinants per decidir-se a publicar-les en format llibre. Una aposta que ben segur el convertirà en llibre d’interès per a tots els estudiosos del tema.

També, a nivell arxivístic, cal destacar el gran nombre de fons documentals que s’han consultat per part dels diferents investigadors. La vessant internacional del llibre ens mostra un interessant mapa d’arxius de diferents països, que contenen tots ells documentació primària vinculada a un tema d’estudi, en aquest cas el monacat femení a l’edat mitjana. Això reforça el debat que els arxius no només preservem documentació, sinó que la podem fer accessible a l’usuari de formes molt diverses, entre les quals les guies o catàlegs temàtics que poden tractar un tema de forma transversal i internacional.Cartell de les II Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes en col·laboració amb el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida, impulsen des del 2010 les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat, un curs que cerca analitzar cada any temes específics dins d’aquest marc, amb l’especificitat de fer-ho de forma interdisciplinària, interuniversitària i en la mesura del possible internacional. Després d’aconseguir fer realitat l’edició de les II Jornades, ara s’està treballant en la publicació de les I i també les realitzades l’any passat sobre ortodòxia i heretgia a l’edat mitjana.

 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Bibliografia, Cursos, Història, Jornades i Congressos, Publicacions