LES CAPLLETRES DE L’ARXIU


Un llibret per a pintar lletres amb més de tres-cents anys d’història

Es Caplletres der Archiu

Es Caplletres der Archiu

Des de l’aparició de la impremta, de vegades, els tipògrafs decoren els llibres amb caplletres, arribant a fer veritables obres d’art.

És un treball minuciós, si observem les il·lustracions de les imatges que acompanyen la lletra.

A diferència de les caplletres manuscrites, il·luminades i plenes de colors, les impreses sempre són en blanc i negre i molt poques vegades es troben amb algun color.

 

És per tot això que en aquest llibret proposem pintar caplletres i deixar-vos portar per la imaginació a través de les imatges de flors, animals, un d’ells mitològic, i personatges que es van dibuixar fa més de tres-cents anys.

Us podeu baixar el llibre i començar a pintar

Es Capletres der Archiu

 

Les Caplletres elegides per a pintar es troben en llibres impresos conservats en les biblioteques de dos fons patrimonials dipositats a l’Arxiu: Çò de Joanchiquet de Vilamòs i de çò de Mossempèir de Les.

Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Caplletres A, E, H, L, Q, R, V

Aquestes caplletres pertanyen a un llibre escrit per Andreas Schott (1552-1629) que ens parla de la vida de Francès de Borja. Aquesta obra va ser editada, en 1596, per Aloysium Zannettum en Roma, Itàlia.

Caplletres D, J

Les caplletres es troben en un Missale Romanum editat en la impremta de JacobiJosephi Barbier de Lió, França, en 1739. En una de les pàgines trobem un Ex-libris manuscrit: de mossèn Manuel Aunós 1807.

Caplletra J

Caplletra J

Caplletra N

Aquesta caplletra s’inclou en un Breviarium Romanum editat en Venècia, Itàlia, per Nicolaum Pezzana en 1702. En el mateix llibre hi ha relligat un escrit sobre els oficis religiosos relacionats amb els sants espanyols, el qual és editat també en Venècia per Paulum Balleonium en 1699. En una de les pàgines hi trobem una nota manuscrita que relaciona aquest llibre amb l’església parroquial de Santa Maria de Vilamòs.

Caplletra P

En un llibre a on trobem relligades diverses obres de gramàtica llatina del professor Johannes Despauterius (1480-1520) podem veure aquesta delicada caplletra. Els escrits es daten entre els anys 1525 i 1531 i van ser editats en Lió, França, per impressor Laurentius Hilarius.

En el llibre hi trobem una anotació manuscrita que diu: Laus Deo Virginique Matri Amen. Aunòs 1783 Vilamòs 29 agusti.

Caplletra P

Caplletra P

Çò de Mossempèir de Les

Caplletres B, C, I, M, O, S, T

Les caplletres s’han extret del volum III del llibre de dret de Gonzalo Suárez de Paz titulat Praxis ecclesiasticae et secularis: cum Actionum formulis, & actis processum; Hispano sermone compositis. El volum va ser editat en Valladolid, en 1609, per Andream de Merchan: expensis Andreae Lopezij.

Caplletres F, G

En el llibre titulat Las Siete partidas del sabio rey don Alonso el nono nueuamente glosadas por el licenciado Gregorio Lopez…; con su repertorio muy copioso, assi del testo como de la glosa trobem aquestes dues caplletres. El llibre, datat en 1555, va ser editat en Salamanca per l’impressor Andrea de Portonaris.

Caplletra F

Caplletra F

Lletres ornamentals U, Z

En la recerca de caplletres ha estat difícil trobar els dibuixos d’algunes de les lletres de l’alfabet. En record a les caplletres, en un llibre de cal·ligrafia de 1936 s’ha trobat un dibuix d’aquestes dues lletres, a les quals es nomena com a lletres ornamentals.

El llibre es titula El Manuscrito del estudiante deJaime Durany y Bellera i va ser editat en Barcelona per l’Editorial Escolar Cervantina.

Lletra ornamental Z

Lletra ornamental Z

 

Les Vinyetes

Vinyeta

Vinyeta del segle XVII

De vegades en la primera pàgina, vinculada a l’impressor o impremta, o en finalitzar el capítol d’un llibre es poden veure decoracions, que solen ser de temàtica vegetal o animal, més també religiosa, sobretot d’àngels. Aquestos dibuixos son semblants als que s’han fet en les caplletres del llibre.

Les escollides per pintar en aquest quadern, pertanyen a dos llibres de la Biblioteca familiar de Çò de Joanchiquet dels anys 1699 e 1739.

 

El disseny del llibret ha estat creat per Alexia Grustan de l’Estudi de Disseny Gràfic Publi&Grap.

Us proposem pintar les Caplletres del GALL

Caplletres GALL

Caplletres dels segles XVII i XVIII

Archiu Generau d’Aran

 

 

Retornat a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs un volum extraviat de l’obra Viage de España de Antonio Ponz


La Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha pogut tornar a incorporar en els seus fons un dels  volums de la Secció de Reserva que fa uns anys s’havia extraviat. Gràcies a la col·laboració totalment altruista d’un col·leccionista anònim l’obra torna als seus propietaris originals.

Aquest exemplar en qüestió forma part de la publicació d’Antonio Ponz Viage de España en que se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse que hay en ella.

Es tracta d’una obra impresa en 18 volums. El volum retornat, el catorzè, fou imprès l’any 1788 a Madrid per la impremta de la vídua i els hereus de Joaquin Ibarra. Precisament és el que està dedicat a Catalunya i el contingut fa referència a diverses poblacions de la província entre les quals hi destaquen Solsona, Cervera i Lleida..

L’obra és força interessant a nivell tipogràfic. De fet, dels tallers de Joaquim Ibarra en sortiren algunes de les obres més interessants de la impremta d’Espanya. Ibarra és formà a la impremta de la Pontifícia i Real de la Universitat de Cervera y traslladà els seus tallers a Madrid. Quan l’any 1785 morí foren la seva vídua i hereus els que s’encarregaren de regentar la impremta, tot mantenint l’excel·lència i la qualitat en les magnífiques impressions que d’aquests tallers en sortiren.

Aquest volum en qüestió fou imprès en els inicis d’aquesta nova etapa del taller tipogràfic. Inclou diferents gravats desplegables i està enquadernada en pell amb nervis i títol en daurat al llom.

L’Ex-libris de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a contracoberta i el teixell incorporat a l’interior amb la informació del registre i la signatura, han estat claus per tal que aquesta persona realitzés aquesta acció desinteressada de respecte a la procedència del fons que la biblioteca tant agraeix.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs celebra intensament el gest de compromís d’aquest ciutadà vers les institucions públiques que permetrà que aquesta obra, que constava com a desapareguda fa molt de temps, de nou pugui formar part de la Secció de Reserva i, com la resta de fons, pugui ser consultada pels usuaris de la biblioteca que ho desitgin.

 

 

Notícia publicada prèviament a al web de la Diputació de Lleida.

Butlletí 3 de l’Arxiu Històric de Lleida


Portada Butlletí 3 de l’Arxiu Històric de Lleida

L’Arxiu Històric de Lleida ha publicat el seu butlletí núm. 3, amb una clara voluntat de continuïtat que any a any es consolida. En aquesta publicació no trobareu un recull de la tasca feta durant l’any, que ja es trobarà en la memòria quan es pugui penjar a la web, el que hi podreu llegir és tres articles curts i entenedors que fan difusió de 3 fons diferents que, o bé s’estan treballant o bé s’han acabat d’inventariar durant l’any 2019. Són, també tres exemples representatius de la tipologia de fons que es troben als arxius:

  • Un fons personal, el del Comandant Andrés Ymbernon
  • Un fons institucional, el de l’INS Marius Torres
  • Una col·lecció, la Col·lecció Musical de Maials 

Encara hi ha un altre que podria entrar en l’apartat d’experiències i que relata com es va catalogar la biblioteca auxiliar de l’Arxiu i com es va incorporar al catàleg comú de les biblioteques especialitzades de la Generalitat –BEG-.

Aquest butlletí és un complement important a la tasca en les xarxes que dur a terme durant tot l’any, la secció de repàs de les xarxes és una de les que trobem en cada número.

La contraportada torna a ser una imatge icònica que amb el temps pot esdevenir un col·leccionable

Butlletí 3

La Seu Vella, gener 1916

Presentació del número 6 de la revista SHIKAR


El Centre d’Estudis Comarcal del Segrià (CECS) presenta la seva revista Shikar el proper dimecres 18 de desembre a les 19h a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Alcoletge.  Per complementar l’acte podrem gaudir d’un petit concert a càrrec d’alumnes de l’escola municipal de música d’Alcoletge, Julià Carbonell .

Les persones que vulgueu adquirir la revista ho podeu fer el mateix dia 18 de desembre a la presentació o a partir del 13 de gener a l’Arxiu històric de Lleida (previ avís).

 

Llibres d’aquesta setmana: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció i Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019)


El dimecres 20 a la Universitat de Lleida, Sala Victor Siurana, i el dijous 21 a la llibreria Caselles es presenten dos llibres que no haurien estat possible sense una feina de recerca als arxius i una voluntat de divulgació de la Universitat i de la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Per això creiem que el nostre bloc és un bon lloc per fer difusió de la seva publicació i la seva presentació

Presentació del llibre de Carles Rizos Jiménez: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció. Lleida: Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida

Data dimecres 20 de novembre de 2019 a la Sala Victor Siurana de la Universitat de Lleida, a les 19h

Participaran el Dr. Matías López, catedràtic de Llatí de la Universitat de Lleida, Maria Ángeles Calero, directora del Departament de Filologia Clàsica, Francesa i Hispànica i l’autor

Sinopsis:

Obra centrada tant en la biografia com en la producció poètica d’un jesuïta lleidatà que va patir l’exili imposat pel rei Carles III. Una primera versió d’aquesta recerca va guanyar el premi Eduard Valentí d’Estudis Clàssics (4a edició, any 2015) que atorga la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Amb aquesta publicació es commemora el 2n centenari del traspàs d’aquest jesuïta lleidatà oblidat.

Presentació del llibre de Quintí Casals Bergés: Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2019.
Data dijous 21 de novembre de 2019 a la Llibreria Caselles, a les 19h

Conduirà l’acte Anna Sáez i presentaran el llibre Manuel Lladonosa, catedràtic d’Història Contemporània de la UdL, Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB i l’autor.

Sinòpsis:
El llibre ens condueix, a partir d’un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l’anàlisi dels orígens de l’actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d’una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l’estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d’hora, es materialitzarà. L’autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania).