Ràdio Tàrrega estrenarà un podcast sobre el pas de les Brigades Internacionals a Tàrrega


L’emissora municipal Ràdio Tàrrega estrenarà el dijous 25 de febrer el podcast La Quinta Brigada, ideat i dirigit pel targarí Miquel Ramon. El programa constarà de 6 capítols on s’explicarà el pas de les Brigades Internacionals per Tàrrega amb un gran ventall de testimonis sobre la unitat militar de voluntaris que va combatre el feixisme i que va tenir un episodi desconegut fins fa poc a la capital de l’Urgell.

L’any 2011, dos aficionats a la història, Joan Trilla Pinós i Jaume Ramon Solé, van descobrir unes fotografies a la Biblioteca de Nova York sobre la presència de Brigades Internacionals a Tàrrega l’any 1938, en plena Guerra Civil. Aquesta troballa va culminar amb el descobriment de l’enterrament de dos brigadistes al cementiri local sense que ningú en tingués constància. El 2018, després d’anys d’investigació i recerca, el municipi va retre un reconeixement pòstum als soldats de les Brigades Internacionals en un acte celebrat al cementiri de la ciutat.

Justament deu anys després del descobriment de les fotografies, s’emetrà en format radiofònic la història de tots els fets que van anar succeint fins a l’actualitat. Es tracta d’una història que va cridar l’atenció de Miquel Ramon per diferents motius: estava farcida d’història local desconeguda, comptava amb descobriments extraordinaris, expressava molt bé el dramatisme d’aquella època i es podia explicar molt bé pel seguit de documentació que s’havia anat trobant al llarg d’aquests deu anys.

Miquel Ramon va iniciar el projecte de La Quinta Brigada durant els mesos del confinament per la pandèmia i ha treballat en la direcció, el guió i la gravació del podcast amb el suport de diversos col·laboradors i testimonis.

El podcast narrarà el descobriment que va tenir lloc a Tàrrega i també pretén explicar la missió de les Brigades Internacionals, un dels fenòmens històrics més grans de solidaritat en la lluita contra el feixisme

La Quinta Brigada tindrà 6 capítols que barrejaran història, reflexions i intriga. Aquest últim és un element clau que va animar a l’autor del podcast, Miquel Ramon, a dur endavant el projecte: “Gràcies a la informació que tenim, es pot jugar amb els descobriments que hem anat trobant al llarg dels anys, i ordenar-los per mantenir a l’oient enganxat.  I no només per l’interès de la història en si, sinó també per saber què passarà amb els diferents personatges que hi apareixen”. L’element central del podcast serà William Mitchell Digges, un soldat que formava part de la XV Brigada Internacional i que va morir a Tàrrega en unes estranyes circumstàncies que s’aniran aclarint al llarg dels diferents capítols.

El programa també compta amb una web pròpia i serà actiu a les xarxes socials de Twitter i Instagram (@La5aBrigada).

comunicacio@tarrega.cat

Informació extreta de la publicació territoris.cat

Inauguració de l’espai “Exposicions Virtuals” a la web de l’Archiu Generau d’Aran


En aquest nou espai es poden visitar quatre exposicions de producció pròpia elaborades a través de CALAIX

Calaix és el dipòsit digital dissenyat per emmagatzemar, preservar i facilitar l’accés a materials digitals (documents a text complet, imatges, plànols…,) del Departament de Cultura i està obert a la incorporació d’altres col·leccions digitals d’interès de l’administració de la Generalitat o d’altres institucions revistes, monografies, fotografies, etc.). Calaix és un projecte del Departament de Cultura promogut i gestionat per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Durant el segon semestre de l’any 2020, l’Archiu Generau d’Aran va treballar en la producció de quatre exposicions virtuals a través de Calaix.

La primera, inaugurada el juny de 2020 i titulada Quaderns de dibuix de Maurice Gourdon, mostra els esbossos i dibuixos que Gourdon va fer durant les seves excursions de caràcter científic com a geòleg i arqueòleg i els seus viatges arreu d’Europa (Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra, França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Noruega) entre 1874 i 1922.

Les altres tres exposicions son productes virtuals elaborats al voltant del Bicentenari de la Casa deth Senhor d’Arròs (1820-2020). L’edifici d’estil neoclàssic és la seu de l’Arxiu.

La primera, titulada Era Casa deth Senhor d’Arròs 1820-2020, explica la història de les famílies Subirà i Ademà des del segle XVI fins al XX. El matrimoni de l’hereva de la família Subirà d’Arròs, Maria Antònia, amb un Ademà d’Arró, Francisco, transformarà el seu patrimoni i el paisatge urbà d’Arròs. D’un gran enriquiment al segle XIX es passarà, a principis del segle XX, a la decadència i al tancament de la casa en mig d’històries i llegendes. El seu ressorgiment començarà a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan acollís l’Ajuntament i l’Escola d’Arròs i Vila, i finalitzà quan es rehabilitarà, entre els anys 1995 i 1998, per albergar la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i l’Archiu Generau d’Aran.

La segona, titulada Arquitectura e decoracion interiora neoclassica ena Casa deth Senhor, vol donar a conèixer l’estil Neoclàssic a través de l’edifici de la Casa deth Senhor. En ell es poden veure moltes de les característiques arquitectòniques i decoratives d’aquest nou estil, que és de moda en el moment del projecte i de la construcció, entre 1811 i 1820, d’aquesta casa situada en el petit poble aranès d’Arròs.

La tercera, titulada “Es Ribes deth Bosfòr. Ua panoramica de Joseph Dufour de 1812 ena Casa deth Senhor”, mostra els papers “pintats”  instal·lats en una de les petites habitacions de la primera planta de la casa, segurament habilitada com a petit salonet. La panoràmica era una decoració pròpia de salons de famílies burgeses de França. A la Casa deth Senhor, la família Ademà Subirà instal.la una peça original de Joseph Dufour, datada al voltant de 1812, i coneguda com Les Ribes del Bòsfor. En ella es pot veure una imatge idealitzada de les dues ribes de la ciutat turca d’Istanbul. Les obres de rehabilitació de l’edifici de la Casa deth Senhor en 1995 la van fer desaparèixer. Un treball d’investigació realitzat des del mateix Arxiu l’ha volgut posar en valor i donar a conèixer.

Panoràmica “Les Ribes del Bòsfor” a la Casa deth Senhor. Fotografia Joaquim Castells, 1981

Coneix l’espai “Exposicions Virtuals” de l’Archiu Generau d’Aran

Archiu Generau d’Aran

Es publica el llibre “La Cerdanya de 1603”


L’any 1603 el mestre d’escola i capellà Joan Trigall, fill de Puigcerdà, va escriure el Tratado del Condado de Cerdaña. Hi descrivia amb tot detall com eren la comarca i la vila de Puigcerdà, la seva economia i els seus edificis principals, i hi redactava la primera història coneguda de Cerdanya. El text, conegut des de principis del segle XX, s’ha utilitzat en diferents ocasions per il·lustrar la Cerdanya en època moderna, però mai s’havia editat sencer. Es tracta d’un text clau per conèixer el territori a principis del segle XVII, per saber de què i com vivien els cerdans en un moment especialment delicat a causa de les guerres de religió i les constants incursions franceses.

L’editorial pirinenca Anem Editors ha impulsat l’edició d’aquesta obra, a càrrec dels arxivers i historiadors Erola Simon i Lluís Obiols. El llibre, publicat sota el títol «La Cerdanya de 1603: el Tractat del Comtat de Cerdanya de Joan Trigall», compta amb un pròleg d’Eulàlia Miralles i edita per primera vegada el text íntegre del Tractat. Aquest està precedit per una biografia de Joan Trigall i un estudi introductori que situa el document en el context historiogràfic i literari de l’època, i també incorpora l’edició de tres cartes del mateix autor adreçades al jurista i historiador Jeroni Pujades els anys 1610 i 1611 en les quals, entre d’altres aspectes geogràfics, explica detalladament la primera ascensió coneguda al Carlit.

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha promogut aquesta publicació, ja que conserva entre els seus fons una còpia del Tractat escrita al segle XVIII i una de les tasques pròpies de l’Arxiu és la difusió del patrimoni documental cerdà. La publicació també ha rebut el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà i la Diputació de Girona.

Podeu llegir un article del diari Ara sobre la publicació d’aquest llibre.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

El pas del padrí per la Guerra Civil Espanyola


Amb aquest títol l’autor, en Gerard Bellmunt, explica les vivències del seu padrí, un veí de les Borges Blanques, durant el conflicte bèlic. L’estudi no sols es basa amb la història oral sinó que també hi ha una tasca d’investigació en diferents arxius: militars, comarcals i municipals tant a nivell català com espanyol. Les fonts utilitzades es centren en dietaris de soldats, entrevistes familiars, personals i viatges als llocs dels fets per tenir un coneixement de l’entorn físic.

L’autor, fill i veí de les Borges Blanques, ha dedicat set anys per dur a terme aquest estudi. El que va començar com una investigació personal per veure el pas del seu padrí per la Guerra Civil Espanyola, ha acabat sent un llibre publicat recentment per “l’Editorial” que a comptat amb l’ajut dels ajuntaments de Les Borges Blanques i Puiggròs i el de la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Val a dir que tot i que és la història del “seu padrí” durant la contesa, es podrà trobar força semblances a les experiències viscudes per altres “padrins” que van haver de viure i veure durant el conflicte civil, familiars nostres: oncles, mares, pares, padrins i/o repadrins que potser com el padrí del Gerard Bellmunt ens han llegat més silencis que records.

Si voleu un exemplar del llibre: “El pas del padrí per la Guerra Civil Espanyola” el podeu trobar a la Llibreria Quaderns, Impremta Martí, el Quiosc del Terrall, etc., de Les Borges Blanques.

Presentació del número 11 de la revista Mascançà


El Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà presenta el número 11 de la Revista “Mascançà”, dedicat a la divulgació científica sobre temestan diversos com la filologia, la geografia, l’art, la història, l’arqueologia, la toponímia, la botànica, el turisme, l’arxivística i biblioteconomia, el dret, l’antropologia o l’educació que tinguin com a fil conductor el Pla d’Urgell o les seves poblacions. Intervindran Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; Jaume Suau, president de Mascançà i Daniel Vilarrúbias, director de l’Arxiu Comarcal.2020_10_08_mascansa11

Més informació al blog del Centre de Recerques del Pla d’Urgell – Mascançà.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC