Què són? les visites pastorals


La documentació emanada d’una visita pastoral ens ofereix una visió calidoscòpica per a l’estudi de la institució en diversos àmbits (jurídic, econòmic, artístic, sociabilitat, mentalitats…). L’objectiu de les visites pastorals, al cap i a la fi, és doble: per una banda és una visió real, en tant en quant es revisa el conjunt de béns i la seva administració; i per altra banda és personal donat que el bisbe és pastor de persones, tant eclesiàstiques com laiques, i intenta identificar qualsevol comportament que sigui irregular, per a cercar la seva correcció.

Sobretot trobem visites pastorals en períodes en què hi ha consciència i/o necessitat de reforma, una d’aquestes èpoques fou el segle XV durant els concilis de Constança i Basilea. Ens tornem a trobar amb aquesta necessitat a mitjans del segle XVI i, a partir del Concili de Trento (1545- 1563), les visites pastorals passen a ser el testimoni evident de l’autoritat del bisbe en la seva diòcesi. A la vegada, les visites pastorals serviran per a conèixer millor l’estat material i espiritual dels bisbats en sí mateixos.

La seva estructura quedà definida al concili tridentí en el Decret Sobre la Reforma[1], (11 de novembre de 1563). A això hi hem de sumar que cada diòcesi haurà de donar forma a la manera de realitzar les visites pastorals d’acord a les seves peculiaritats. A partir d’aquí es suposa que el bisbe visita les parròquies de la seva diòcesi, o bé ell personalment o encomanant la tasca a un visitador, amb un pla de treball concret que quedarà reflexat en el llibre del visitador i en el llibre de manaments de visita que s’ha de custodiar a l’arxiu parroquial; en alguns casos les visites són anotades en els llibres de defuncions de la parròquia.[2]
Per la possibilitat que tenim de treballar amb les visites pastorals n’extraiem que aquestes serveixen per a comunicar, corregir l’ortodòxia, aplaudir els bons costums, promoure la pietat i l’organització, així com revisar la documentació parroquial.

Convocatòria

Convocatòria

La visita proposada pel Concili de Trento (principalment la Sessió XXIV, Sobre la reforma, Cap. III, Com han de fer els bisbes la visita;  SECT: 323-327), ressegueix en bona mesura les visites medievals en la forma i el contingut. Els bisbes i visitadors intentaran seguir-la i aplicar-la, amb un seguit d’impediments. Assistim, doncs, a un doble fenòmen: primer, el de la revaloració d’una pràctica que estava descuidada, i segon i simultàniament, la promoció i l’impuls de la figura del bisbe, que esdevé l’autèntic protagonista del govern de la diòcesi, en el qual recau el difícil pes de l’acció pastoral tridentina.

Les visites pastorals no es podien improvisar, era necessari un pla amb un itinerari programat i dividir el trajecte mitjançant els diversos arxiprestat o altres divisions internes diocesanes. En el cas de Lleida trobem les veredes que eren el document mitjançant el qual s’anunciava la visita pastoral i, a la vegada, també era una manera efectiva de transmetre informació a tot el bisbat ja que, les veredes les havia de signar el rector d’una població i passar-la al següent poble (hi ha una llista on estan anotades les poblacions per la qual han de passar les veredes). En el mateix anunci de visita pastoral i si era necessari, es passava un qüestionari amb diverses preguntes per a que el rector ja tingués preparat. [3]

vereda

Exemple de vereda

enquesta_previa

Enquesta

Resumint les Visites Pastorals són una rica font d’informació durant l’edat moderna, ens aporten un punt de vista del període i què passa en aquella unitat poblacional (recordem a que a les poblacions grans hi ha més d’una parròquia).

En aquells anys l’església s’havia convertit en un lloc de trobada, de sociabilitat, de reunió, de representació; un amagatall i magatzem, un espai polifuncional: s’hi trobava la universitat i l’obreria periòdicament, s’hi recollien i guardaven els cereals, s’hi refugiaven els fidels en els conflictes bèl·lics, s’hi jugava i feien tractes comercials i festeigs. Força d’aquests aspectes són tolerats per les autoritats eclesiàstiques, i d’altres són durament reprimits amb manaments adreçats a restituir la situació de sacralitat.

resposta_enquesta

Exemple d’enquesta prèvia resposta

 
 
Anna Esteve Florensa
Arxiu Diocesà de Lleida

————————

[1]  Sessió XXIV,Sobre la reforma, Cap. III, Com han de fer els bisbes la visita; SECT: 323-327
[2] García Hourcade, JJ; Irigoyen López, A: las visitas pastorales, una fuente fundamental para la historia de Iglesia en la Edad Moderna. Anuario de Historia de la Iglesia, 15. (2006). Universidad de Navarra (pp. 293- 301)
Solà Colomer, X: Les visites pastorals a Catalunya durant l’època moderna: mètodes de control sobre la parròquia, el clergat i la població. Manuscrits, 25, 2007 (pp. 187- 209)
[3] Vereda: Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat. DIEC

Què podem trobar a?… l’ Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell


A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell podem trobar les Usances o Privilegis i Immunitats de la Seu d’Urgell.

Aquest document és la resposta a l’aparició d’una classe menestral, comercial i burgesa durant la Baixa Edat Mitjana, que propicià la creació d’una institució de poder municipal a la Seu d’Urgell, el Consolat. Els conflictes constants d’aquesta institució amb el bisbe d’Urgell, senyor jurisdiccional de la ciutat, van requerir la intervenció del cardenal Pere de Foix, que l’any 1430 va proclamar l’anomenada “Sentència Arbitral”. Aquest document, que regula el funcionament jurídic i institucional de la ciutat i el delicat equilibri de poders entre ciutadans i senyor, va ser transcrit el 1470 en l’anomenat “Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell”, i va regir la vida municipal fins a l’aplicació del Decret de Nova Planta al segle XVIII.

2_Usances

A la vegada us volem afegir una transcripció del document i estudi introductori realitzat per Francesc Carreras i Candi i publicat en el Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, l’any 1924.

*Material extret de la web de l’ACAU i del RACO

Qué podem trapar en Archiu Generau d’Aran?


Era libreta deth sindicat de Sanci Aunòs de Miguel. 1710-1712

Era documentacion patrimoniau aranesa ei fòrça rica e interessanta. En Archiu Generau d’Aran compdam damb 42 hons patrimoniaus de diuèrsi parçans aranesi. Un des mès importants ei eth de çò de Joanchiquet de Vilamòs. Ei format per 2.428 unitats documents, 474 libres e 22 pergamins. Damb aguest volum de documentacion auem 4 sègles dera istòria d’ua família des der an 1509 enquiàs ans 80 deth sègle XX.

Era casa des de Joanchiquet de Vilamòs

Era casa des de Joanchiquet de Vilamòs

Sanci Aunòs de Miguel

Sanci Aunòs de Miguel ei er ereu dera família Aunòs en període que va de darrèrs deth sègle XVII e començament deth sègle XVIII. Ei un des personatges mès importants dera casa ja que pendent es ans 1710-1711 e 1711-1712 ei elegit sindic generau dera Val d’Aran, un an abans auie estat conselhèr deth terçon de Lairissa.

Rebrembem qu’es oficis deth Conselh Generau dera Val d’Aran, a compdar des Ordinaciones de Juan Francisco de Gràcia de 1616, èren d’eleccion annau. Exepcionaument e segurament a causa deth conflicte bellic dera Guèrrra de Succession Espanhòla, Sanci aucuparà er ofici de sindic generau pendent dus ans seguidi.

En hons çò de Joanchiquet de Vilamòs se consèrve era libreta de compdes de Sanci coma sindic generau. Aguesta libreta a eth títol “Memorial del diner he amprat per compte de la Vall yo Sanci Aunos sindic general de la Vall”.

Libreta deth sindicat de Sanci Aunòs. 1710-1712

Libreta deth sindicat de Sanci Aunòs. 1710-1712

Er ofici de sindic generau

 Aguest ofici se reglamente enes Ordinaciones que Juan Francisco de Gracia redacte en 1616. Eth sistèma d’eleccion ère eth madeish qu’eth des conselhèrs. Se cuelhien es bosses dera arca, prumèr era des persones que se presentauen ath cargue de sindic des deth terçon de Pujòlo, dempús era d’Arties, era de Vielha, era de Marcatosa, era de Lairissa e era de Bossòst.  Totes se uedauen laguens d’un pòt de veire, dempús se cuelhie eth redolin que s’entregaue ath secretari. Aguest treiguie era cedula en pergamin de laguens deth redolin e la liegie en votz nauta. Era cedula se mostraue ath governador e as còssos, s’er elegit ère apte (maridat, mès gran de 30 ans, damb experiéncia en ahèrs publics, auer estat un an coma còsso dera sua vila o terçon, dar sòs…) e non auie cap d’impediment, segontes es ordinacions, podie èster nomentat Procurador o Sindic dera Val per un an.

Eth sindic ère facultat entath crubament des bens e rendes deth comun, d’arremassar es deutes des vesins dera Val o de quaussevolh persona, de hèr eth libre d’entrada e gessuda des compdes dera Val, d’anar tàs crides hètes pes conselhèrs des terçons, portar era correspondéncia, entre d’autes causes.

Sanci Aunòs signe com a sindic generau dera Val d'Aran

Sanci Aunòs signe com a sindic generau dera Val d’Aran

Eth document ja se pòt consultar a trauès dera opcion “Arxius en linea. Cercador de fons i documents”, de la Xarxa d’Arxius de Catalunya. Eth hons ei eth 190 0011 Çò de Joanchiquet de Vilamòs e çò de Capdet de Bossòst.

Què podem trobar a l’arxiu comarcal del Solsonès?


Ordinations feytes de la Mostafaceria de la vila de Solsona

El mostassaf era un oficial municipal que ja trobem documentat a València el segle XIII i a Catalunya a la primera meitat del segle XIV. A Solsona en tenim notícia de la seva existència l’any 1405. La seva funció estava molt vinculada a la comprovació dels pesos i les mesures, la vigilància dels carrers, els mercats, els oficis artesans i vetllava per la qualitat de les transaccions. El càrrec de mostassaf va ser suprimit pel decret de nova planta a començament del segle XVIII.

Ordinations feytes de la Mostafaceria de la vila de Solsona

Ordinations feytes de la Mostafaceria de la vila de Solsona

Les ordenances del mostassaf eren recollides en el llibre de mostassaferia que era un corpus normatiu. Es conserva la primera compilació de les ordinacions de la mostassaferia de Solsona que foren aprovades i compilades pel comte de Cardona, el 22 de març de 1434, al castell de Cardona. És un document en pergamí. Els seus 28 folis recullen les normes que regien i regulaven diversos aspectes de la vida pública solsonina, especialment, el seu comerç. Però també és interessant pel seu tractament de la moral i costums públics, la religió, el joc, els jueus,  els esclaus,  higiene i sanitat, la conservació de les muralles o els furts. Les ordenacions constitueixen doncs un viu exponent de la vida medieval de Solsona.

Dades tècniques
Títol:
Ordinations feytes de la Mostafaceria de la vila de Solsona per los honorables consols y consell
Data: 1434
Suport material: Pergamí
Mides: 25,5 x 17 cm

Arxiu Comarcal del Solsonès
c/ Dominics, 14, 2ona
25280   Solsona   (Solsonès)
Tel. 973 48 15 54 
acsolsones.cultura@gencat.cat
http://cultura.gencat.cat/arxius/acs

Què podem trobar a l’Arxiu Històric de Lleida?


Lleida. Antic barri “El Canyeret” de Lleida en ruines a causa dels bombardejos

Fons Oficina Comarcal de Lleida de la D.G. de Regiones Devastadas.  La llei de 30 de gener de 1938 crea la nova Administració Central de l’Estat, i dins el Ministeri d’Interior (més endavant, Ministeri de la Governació) s’organitza el Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones amb la finalitat de restaurar el patrimoni espanyol malmès per la guerra.imatge_Regions_Devastades_AHL Amb aquesta finalitat es constitueixen les Comissions de Zona, i dins aquestes les Oficines Comarcals, entre les quals la de Lleida. L’agost de 1939 aquest Servei adquireix la categoria de Direcció General, i la seva missió serà dur a terme la reconstrucció del territori i pal.liar els efectes de la guerra, tasca que es durà a terme mitjançant els successius “decrets d’adopció” de les localitats danyades per la guerra en més d’un 75% de destrucció, signats pel Cap de l’Estat.
La Direcció General de Regiones Devastades desapareix el 1957, i part de les seves funcions són assumides pel Ministerio de la Vivienda, creat aquell mateix any.
La ciutat de Lleida fou “adoptada” per decret de 21 d’octubre de 1939, i a partir d’aquell moment s’iniciaren les obres de reconstrucció de la ciutat.

Dades tècniques

Títol: Lleida. Antic barri “El Canyeret” de Lleida en ruines a causa dels bombardejos
Data: 1939
Suport material: 1 fotografia. Positiu en blanc i negre, paper
Mides: 8 x 11 cm