Presentació Interpontes V a la Seu d’Urgell


El proper divendres 6 de març, a les 20:00 h. a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, es presentarà el cinquè volum de la revista “Interpontes. Estudis de l’Alt Urgell”, coeditada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Edicions Salòria amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Institut Ramon Muntaner.

En aquesta presentació hi intervindran alguns dels autors dels articles continguts en el volum, que faran un breu resum de les seves principals aportacions.

Aquí hi podeu veure l’índex del volum que es presentarà:   Índex_Interpontes_V

Recordeu:

Divendres 6 de març de 2020 a les 20:00h

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

 

Informació facilitada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell

La descripció del fons de la Central de Cledes (1901-1972) en el seu 90è aniversari


Aquest novembre han finalitzat els treballs de descripció del fons, que compta amb més de tres mil unitats documentals

Cledes és una central de salt i té els seus inicis en els projectes de producció i distribució d’energia elèctrica que l’empresa biscaïna Societat Productora de Forces Motrius promou al Pirineu. En el consell d’administració d’aquesta societat, constituïda el 31 de maig de 1917, trobem a Emili Riu Periquet, president; a Benito Marco Gardoqui, vicepresident, i als vocals, Cristóbal Massó Esclafet, cunyat de Riu Periquet, Pedro Corominas, Luis de Aranguren i Antonio P. Sasia.

Central de salt de Cledes, Les

El Salt de Cledes es va construir aprofitant el marcat desnivell que presentava el riu Garona entre Bossòst i Les. El 15 de novembre de 1918, Riu Periquet signe un contracte amb l’enginyer industrial José Duran Ventosa per a la construcció del dit salt. Dos anys més tard, serà l’empresa La Constructora, SA Proyectos y Obras de Barcelona la que redactarà el projecte de construcció titulat Salto de Cledes. Proyecto de Aprovechamiento de Fuerza Hidráulica del Rio Garona entre Bosost y Lés. Aquest salt és el més rendible dels que posseeix Productora i aquest és el motiu de projectar una central de salt en aquest punt de la vall. Un altre avantatge és que el lloc es troba a 6 quilomètres de Pont de Rei, a on hi havia una estació de ferrocarril per a on podria arribar tot el material necessari. La seva construcció comença l’abril de 1922, encara que ja es fan treballs d’excavació des de 1920 i 1921. Entre la fi de 1923 i mitjans de 1926, els treballs prenen un ritme baix i de vegades s’aturen. Els problemes financers de Productora són la causa i això afecta en  el subministrament de material necessari per a continuar amb les obres. El 10 de maig de 1926, es rescindeixen els contractes entre Productora i La Constructora SA i aquesta procedeix a les darreres liquidacions dels treballs pendents. Entre 1926 i 1927 es reprenen els treballs d’excavació i obra i en 1928 continuen. Entre febrer i agost de 1929 l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas envia personal i material per a realitzar els darrers treballs de muntatge per a poder ficar la maquinària en marxa. El 2 d’agost de 1929, es comunica que s’han acabat les obres i que la central entra en funcionament.

Projecte del Salt de Cledes

La Central de Cledes és la primera de les grans centrals elèctriques de la Val d’Aran. Les obres construeixen una presa, un canal obert i un de decantació al costat de la població de Bossòst. Els canals de 25 metres de llargada tanquen el curs del riu i disposen d’una comporta automàtica per actuar en casa d’inundació. La sortida dels canals es troba al costat dret, 1440 metres a cel obert i 1275 metres en túnel de pressió, i permet el pas d’un cabal de 33,5 m³/s, obtenint un salt brut de 58,2 metres. La força del cabal arriba al túnel i pou de descàrrega i baixa per les canonades fins a arribar a l’edifici de la central a on quatre màquines generen l’energia elèctrica.

La Central de Cledes va deixar de funcionar quan es va posar en marxa la Central de Pont de Rei. El 29 de juliol de 1960, queda definitivament fora de sistema i en 1965 tanca definitivament.

El fons documental de la Central de Cledes, situada al poble de Les, es trobava a les dependències administratives d’aquesta central on va quedar completament abandonat. L’any 1998, data d’inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les promou el seu ingrés al centre. Els primers treballs de descripció del fons, format per més de tres mil unitats documentals, comencen l’any 1999, continuen el 2017 i finalitzen en novembre de 2019. L’inventari, ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Conferència: ‘La cimentera de Xerallo: els fonaments hidroelèctrics d’Enher al Pallars Jussà’


Divendres 15 de novembre de 2019, a les 18 hores a la sala de conferències de l’Epicentre, Passeig del Vall, 13 de Tremp

L’any 1947 el Pallars Jussà rep una notícia que sacseja la comarca i canvia, durant dècades, la vida a la tranquil·la i idíl·lica vall de Manyanet: la creació per part de l’Instituto Nacional de Industria (INI) de l’empresa ENHER per aprofitar mitjançant l’energia hidroelèctrica amb les aigües del riu Noguera Ribagorçana. Les obres dels aprofitaments hidroelèctrics fan que hi hagi necessitat de grans quantitats de ciment per poder executar-les. L’empresa troba en el poble de Xerallo el racó idoni per emplaçar una fàbrica de ciment que abastirà les necessitats per fer les preses, les cases dels treballadors i altres obres. S’executa una opció de compra que tenia una altra empresa de l’INI, MIPSA, d’una cimentera situada a Ràvels, Bèlgica. Després d’un espectacular transport mitjançant vaixell fins a Tarragona i amb camions fins a l’emplaçament, el muntatge es construeix a velocitat de vertigen, entrant ja en funcionament l’any 1950 i treballant a ple rendiment a partir de 1951.

Des d’aquest any se succeiran fenòmens que canviaran la vida al Pallars gràcies a aquesta joia industrial: arribada de gent d’altres províncies espanyoles, el pas de trens i camions amb ciment, l’inici de nous negocis vinculats amb la cimentera, els moviments socials que es generen a la comarca, la presència d’un tros de Xerallo en molts embassaments de Catalunya i Aragó, etc.

Tota aquesta vida que es genera a la comarca caurà estrepitosament l’any 1973, quan l’INI ven la cimentera a un trust format per altres cimenteres catalanes, que adquireixen la fàbrica per tal d’enfonsar un competidor molt fort, tant en preu com en qualitat del ciment. La pèrdua d’aquesta indústria va ser molt notada en aquesta comarca, que va perdre un dels seus actius industrials més importants. Des de llavors, la vida a la vall de Manyanet ha tornat al seu curs anterior a la cimentera, ja que s’ha recuperat la tranquil·litat i l’oblit en què està sumida aquella zona, no sense recuperar part d’aquella essència de vida durant els estius i festius, en què gent amb orígens a la cimentera, amb relació amb ENHER i altres que han vingut més endavant, tornen al poble.

En aquest treball s’ha intentat recopilar molta de la informació sobre Xerallo, la qual està molt escampada, amagada, oblidada o fins i tot perduda. Amb la construcció del relat de Xerallo es fa justícia amb un dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català, un fenomen poc investigat i amb una importància vital per al Pallars Jussà.

Dia i hora: divendres, 15 de novembre de 2019

Lloc: Sala de Conferències de l’Epicentre. Passeig de la Vall, 13. Tremp

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Beques Pere Canturri i Manuel Mas


El Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP) de l’Institut d’Estudis Andorrans convoca una beca de recerca adreçada als estudiants i titulats recents que vulguin centrar les seves primeres investigacions sobre la història d’Andorra. Sota el nom de Pere Canturri, aquesta beca vol ser també un homenatge a la seva memòria.

La beca Manuel Mas premiarà els treballs realitzats sobre les institucions andorranes

La temàtica de recerca és lliure. Tanmateix, el CEHiP podrà suggerir, a petició dels possibles interessats, línies d’investigació.

La presentació de propostes acaba el 25 d’octubre, a les 12 h.

bases Manuel Mas 2019

bases Pere Canturri 2019

Sol·licitud

L’exposició itinerant “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” arriba a la Val d’Aran


En la mostra es podrà veure un llibre de rituals d’exorcisme de 1778 conservat en el fons Çò de Joanchiquet de Vilamòs

L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria impulsada des de la xarxa i duta a terme entre els anys 2015 i 2017, que aborda la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

Un dels llibres exposats procedeix del fons patrimonial Çò de Joanchiquet de Vilamòs, dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El llibre, datat en 1778, és de l’autor Antonio Gascón, i es titula: Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque … ex Rituali Romano, praxi ejusdem Metropolis, probatisque Authoribus congestus …. . El llibre forma part de la biblioteca familiar de la família Aunòs, formada per més de 400 volums.

 

La mostra es podrà veure a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs del 21 de juny al 30 d’agost.

Horari del 21 de juny al 7 de juriol

Dimarts-dissabte d’11-14h i de 16-19h, diumenge d’11-14h

Horari del 8 de juriol al 30 d’agost

Dilluns-diumenge d’11-14h i 16-19h

Activitat gratuïta

Archiu Generau d’Aran

Les persones assistents al Recercat 2019 visiten l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Cervera, com a Capital de la Cultura Catalana 2019 va acollir, del 3 al 5 de maig, la 15a edició del Recercat, la Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana.

Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), la Paeria de Cervera, el Centre d’Estudis Segarrencs i la Diputació de Lleida, la jornada pretenia ser un aparador on mostrar a la ciutadania la feina d’investigació que realitzen els instituts i centres d’estudis al llarg de l’any sobre temes relacionats amb el seu entorn, així com un punt de trobada i d’intercanvi d’aquestes entitats vingudes d’arreu dels Països Catalans.

La Jornada va oferir activitats diverses i ja consolidades. D’entre les quals destaca el lliurament dels Premis Recercat per reconèixer la tasca realitzada en el món dels centres d’estudis. Enguany el guanyador en la categoria d’entitat va ser el Museu Arxiu de Santa Maria- Centre d’Estudis Locals de Mataró, i en la categoria individual, Lluís Puig i Mario Zucchitello, ex aequo. L’acte de lliurament va tenir lloc dissabte al Paranimf de la Universitat, amb la presència de Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El recercat també va oferir activitats complementàries, de les quals destacar la visita que van realitzar les persones assistents a la jornada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Un total de 60 persones van poder conèixer les característiques i la trajectòria de l’arxiu, van visitar els dipòsits i van contemplar diferents joies documentals que s’hi conserven.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Taula debat del Pla d’Arxius i Gestió documental a Lleida


El dimecres 20 de febrer vam participar a la Taula de debat de comarques de Lleida-Pirineu que es va celebrar a la seu de l’Arxiu històric de Lleida. Va ser una oportunitat que ens va oferir la Direcció General de Patrimoni per poder fer un plenari del GALL, un plenari real que no es veia des de fa molt temps, i per un cop promogut des dels organismes que duen a terme aquest encàrrec del Govern de la Generalitat, el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que va ser aprovat el 18 de desembre de 2018.

 

No havíem aconseguit un ple tan important des que des d’aleshores “Subdirecció d’Arxius”, van creure que promoure el treball en xarxa, reforçar la col·laboració i promoure l’intercanvi professional entre tots els arxivers d’un territori podia suposar algun tipus de perill. D’això fa ara 10 anys i 20 des de que ens van reunir per primer cop com a Grup d’Arxivers de Lleida. Només per aconseguir aquest ple ja valia la pena participar en la Taula i comprovar un cop més que tenim els mateixos neguits i problemes i que ens sentim igualment allunyats dels centres on es prenen decisions.

Els neguits expressats en cada un dels eixos van tenir com a punts comuns el pressupost migrat; la inadequació de les plantilles a la càrrega i diversitat de tasques a realitzar; la deficiència de les infraestructures; les dificultats que suposa la nova legislació referida a la transparència, a la protecció de dades i a la dels drets d’accés; la falta de referents que unifiquin criteris i que donin seguretat i suport als serveis que es presten des dels arxius.

Als arxivers i arxiveres que hem participat a aquesta taula també ens preocupa, i així ho vam dir, com es pot donar un millor servei i arribar al ciutadà de forma més directa malgrat totes les mancances i entrebancs apuntats. Sabem que la tecnologia és una eina necessària i imprescindible per poder posicionar els arxius al món actual, on la informació i les dades són un actiu amb projecció i on, a pesar de la capacitat i la formació, sembla que els professionals dels arxius estan sent substituïts per un conjunt de perfils professionals que no tenen totes les habilitats i competències que es requereixen al món de l’arxivística, però són més especialitzats.

Cal dir que es va encetar el debat de la dependència orgànica, però de forma bastant majoritària es va acceptar que era més una qüestió de pressupost i de valoració com a cabdal dins de la Administració oberta i transparent i tampoc no vam perdre l’oportunitat de denunciar que fins ara no s’ha estat capaç de completar el mapa d’arxius comarcals perquè falten el de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça i el perjudici que suposa per a la recuperació i preservació del patrimoni documental d’aquestes comarques.    

A pesar de no haver cap eix referit a la formació, també se’n va parlar. Es va constatar la dificultat d’accés des del territori a la formació superior especialitzada i es va advertir la falta d’adaptació dels diferents programes formatius a la realitat que ens envoltar i sobretot per al futur que tenim a tocar.

Ara ens toca esperar a l’anunciat debat de les conclusions en la comissió permanent del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (abril 2019) i presentació pública en el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Catalunya (9-11 maig 2019).

Grup de gestió del Bloc del GALL