Category Archives: Recerca

III CONGRÉS INTERNACIONAL D’HISTÒRIA DELS PIRINEUS 16, 17 i 18 de juny del 2017 La Seu d’Urgell-Andorra la Vella


SEGONA CIRCULAR

Aquesta segona circular avança el programa provisional, precisa els requisits i terminis de presentació de les comunicacions i de les inscripcions al Congrés.

Foto_Portada

PROGRAMA PROVISIONAL

 16 de juny. Església de la Immaculada del Seminari Diocesà 

La Seu d’Urgell

Lliurament de les acreditacions.

Acte inaugural (Vespre)

Presentació del Congrés

Parlaments

Conferència inaugural

Dra. María Jesús Peréx Agorreta, Degana de la Facultat de Geografia i Història de la UNED

17 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 1: Producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya.

Ponència: “El paper comercial dels Pirineus durant l’edat moderna”, a càrrec del Dr. Patrici Pojada, professor de la Universitat de Perpinyà i Director Adjunt del Centre de Recerques sobre Societats i Entorns Mediterranis.

Comunicacions

Bloc 2: Diversificació social de les comunitats pirinenques.

Ponència: “Els Pirineus i la Segona Guerra Mundial: aliats, jueus i nazis busquen refugi a l’Espanya franquista”, a càrrec del Dr. Josep Calvet Bellera, membre del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.

Comunicacions

Tarda

Bloc 3: Realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc.

Ponència: “El Bisbat d’Urgell, segles VI-VIII: en els orígens d’una diòcesi pirinenca”, a càrrec del Dr. Carles Gascón Chopo, professor del Centre Associat de la UNED-la Seu d’Urgell, Secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Comunicacions

Bloc 4: Assentament i hàbitat en un medi complex.

Ponència: “Espacios de montaña: poblamiento y recursos naturales en los Pirineos centrales aragoneses (ss. XI-XV)”, a càrrec del Dr. Juan Utrilla Utrilla, catedràtic del Departamento de Historia Medieval de la Universidad de Zaragoza.

Comunicacions

18 de juny. Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella. Andorra la Vella

Matí

Bloc 5: Expressió artística i cultural als Pirineus.

Ponència: “L’art rupestre paleolític dels Pirineus, art sense fronteres”, a càrrec del Dr. Sergio Ripoll López, Professor del Departament de Prehistòria de la UNED.

Comunicacions

Cloenda acadèmica del congrés

Tarda

Visita guiada al casc antic de la Seu d’Urgell

Inscripcions

El preu general d’inscripció és de 50 € fins  l’1 d’abril de 2017 i de 100 € a partir d’aquesta data i fins la finalització del termini  el 10 de juny de 2017. La inscripció dóna dret d’assistència a les ponències i comunicacions, pauses cafè, sopar a peu dret del 16 de juny, i la visita guiada al centre històric de la Seu d’Urgell del diumenge. La inscripció s’ha de formalitzar omplint i enviant la butlleta annexada en aquesta circular o bé a través del web del congrés, que en breu estarà en funcionament amb l’adreça 3rcongresdhistoriadelspirineus.ad.

Idiomes

Els  idiomes  del congrés són el català, castellà, francès, basc, occità  i aranès. Per raons de logística i traduccions es recomana la presentació de comunicacions en català, castellà i francès.

Presentació de comunicacions

Les persones interessades a presentar una comunicació al Congrés poden enviar la seva proposta, que inclourà el títol de la comunicació, l’autor, un resum d’una extensió entre 500 i 2.000 caràcters i de 3 a 5 paraules clau, així com el bloc en el qual s’inclou la proposta. El termini per presentar aquest resum és l’ 1 d’abril i cal enviar-lo a l’adreça de correu electrònic: info@seu-durgell.uned.es

Les propostes seran avaluades pel Comitè Científic, el qual comunicarà la seva acceptació als autors. El text complet de la comunicació haurà de tenir una extensió entre 20.000 i 25.000 caràcters i s’haurà d’entregar abans del dia 9 de juny. La presentació de comunicacions implica la inscripció al Congrés.

Informació extreta del web del Congrés

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Recerca

Curs ‘Documents de família’


Introducció als arxius patrimonials de Catalunya

patrimonial_2017-jpg_1984180725

Ja us podeu inscriure a aquest nou curs de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Curs per conèixer els orígens del fons patrimonials, la seva organització i la seva utilitat per a la recerca històrica. També es presentaran i analitzaran les diverses tipologies documentals d’aquests tipus de fons i el seu contingut com a base per a la recerca.

Professorat: Pere Gifre

Inscripcions del 15 al 28 de febrer de 2017

formulari_inscripcio_cursos_acur_2017

patrimonial_2017_def

Notícia extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, Cultura, Cursos, Difusió, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, atenció als usuaris, Bibliografia, Cultura, Difusió, Donacions i llegats, Grup d'Arxivers de Lleida, Hemeroteca, Patrimoni, Patrimoni documental català, Premsa, Publicacions, Recerca, Servei de referència

l’Arxiu Comarcal de la Segarra publica a Internet els manuscrits de Josep Corts, Josep Rius, Ramon Pinós i Josep Arques, que ja es poden consultar en línia


A l’Arxiu Comarcal de la Segarra estem treballant per tal de millorar la recerca a través del cercador “Arxius en Línia”, una eina que permet als usuaris consultar els documents de l’Arxiu des de casa facilitant l’accés a la documentació.

Aquesta col·lecció de manuscrits, que ha estat publicada a Internet, destaca perquè dóna a conèixer informació inèdita de la història de Cervera. En aquests llibres hi ha anotacions i descripcions de fets rellevants que han succeït al llarg de la història. Cada un d’ells correspon a un determinat període històric.

rius-jpg_1893990144

 

 

Josep Corts va néixer a Cervera l’any 1667. A la guerra de Successió va ser partidari de Felip V, motiu pel qual va ser processat i condemnat a deu mesos de presó i al desterrament per deu anys. Amb el triomf filipista va obtenir el títol de regidor perpetu de la ciutat i capità general d’infanteria del “Regimento de Naturales” de Cervera. Corts intervingué activament en la creació de la Universitat. Va voler deixar un testimoni ben viu dels successos viscuts i per tal de donar a conèixer la història de Cervera va escriure primer Resumpta historial de la ciutat de Cervera en lo Principat de Catalunya. Posteriorment, Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723) obra continuada per ell mateix fins el 1740, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió: els diversos càrrecs municipals que exercí li van permetre d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries. A més, va completar el segon volum del Llibre Verd del Racional i va traduir alguns llibres de l’italià al castellà.

Josep Rius va ser un frare franciscà, escriptor i catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Dels seus manuscrits destaquen: Nota de alguns apuntaments de las coses que se han tractat y consten en Ajuntament, com també les cartes y ordes a ell dirigides, resolucions que en dit Ajuntament de la present ciutat de Cervera se prengueren, començant dites notes al  1776 i la còpia de las Reales Ordenanzas de Almotacería de la ciudad de Cervera.

Ramon Pinós Vilalta nascut a Cervera l’any 1853 va ser sacerdot i es va encarregar de reunir la documentació municipal, l’arxiu parroquial i els documents que es conservaven a l’església de Sant Agustí. La seva tasca va facilitar l’accés i l’estudi a autors coetanis. Mossèn Ramon Pinós, a les seves velleses, tal com havia explicat Duran i Sanpere, s’havia convertit en un apassionat de la història. Com que l’Arxiu Municipal estava instal·lat en un indret inhòspit de la casa de la Ciutat, ell s’enduia els llibres a casa, i allà, a l’escalforeta de la camilla, els anava copiant o resumint. A partir d’aquests resums i transcripcions va escriure els Manuscrits històrics i Notes i curiositats.

Per últim, hi ha els manuscrits de Josep Arques. Va ser capellà de Sant Cristòfol i del Sant Hospital. Era un sacerdot que va saber crear activitats prou atractives com per aglutinar al seu voltant la gent jove de Cervera. Era tal l’afecte que els cerverins li tenien que, en temps de guerra, se li va concedir, per part del govern d’esquerres del municipi, que pogués continuar atenent l’Hospital. Va ser l’historiador de les petites coses de Cervera, d’aquelles que haurien pogut caure en l’oblit. Va tenir una especial cura per informar-se de tota la història possible de la capella de Sant Cristòfol, per la qual sentia un interès molt especial, i, després de la Guerra Civil, va descriure una relació de les obres escultòriques i pictòriques desaparegudes dels diferents convents i esglésies de Cervera, dels oratoris de cases particulars, així com dels objectes que, d’una manera o altra van poder-se salvar.

 

Informació extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Difusió, Digitalització, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca

Jornades d’Estudi ‘1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia’. Programa e inici d’inscripcions


Aquestes Jornades d’Estudi tindran lloc, a Vielha i Salardú, els dies 4, 5 i 6 de novembre

copia-3-de-dibuix

 

Els propers dies 4, 5 i 6 de novembre es celebraran, a la Val d’Aran, les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”. Aquestes jornades commemoren el 400 aniversari de la redacció d’aquest document, que actualitza i recopila l’administració aranesa.

Els actes comencen el divendres, 4 de novembre, amb la conferència inaugural a càrrec de Patrici Pojada de la Universitat de Perpinyà. Aquest mateix dia, la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran presentarà la reproducció i reedició de la publicació original, datada en 1618, de les Ordinacions. Tots dos actes tindran lloc a la seu del Conselh Generau d’Aran, Vielha.

El dissabte, 5 de novembre, es presentaran 19 comunicacions, que tractaran temes tan diversos com la sigil·lografia, el dret, l’arquitectura, la història de l’art, la història, l’economia, la sanitat, l’alimentació i la poesia. La major part d’elles s’han centrat en l’època de la redacció i de la publicació del document de 1616. Aquesta jornada tindrà lloc a la Sala d’actes de l’Alberg Era Garona de Salardú.

El diumenge, 6 de novembre, desprès d’una breu comunicació sobre el tema, es farà una visita comentada als rellotges del segle XVII i XVIII que es conserven a les esglésies d’Escunhau, Garòs i Unha. Aquests rellotges han estat restaurats pel Conselh Generau d’Aran.

Més informació sobre el Programa de les Jornades i el butlletí d’inscripció en el document adjunt.

programa-ordinacions-1616

Archiu Generau d’Aran

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Archiu Generau d'Aran, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Recerca

3 novembre 2016. Jornada d’Estudis “Els arxius patrimonials catalans”


La jornada té per objectiu ampliar, revisar i aprofundir els estudis que s’han fet en les últimes dècades sobre els arxius patrimonials a Catalunya

El dijous 3 de novembre, a la seu del Institut d’Estudis Catalans, tindrà lloc la Jornada d’Estudis “Els arxius patrimonials catalans”. Aquesta jornada, que reuneix a  historiadors de diverses universitats i institucions catalanes, oferirà una visió general i un fòrum de debat sobre el tema per a la Catalunya medieval, moderna i contemporània i inclourà estudis des de la perspectiva històrica i jurídica i d’altres que analitzaran els aspectes administratius i organitzatius d’aquests arxius.

joanchiquet-193

Família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs, Val d’Aran. Archiu Generau d’Aran

Els arxius patrimonials catalans representen una riquesa documental poc corrent, també poc coneguda fora de casa nostra. Són conjunts de documents que ens parlen sobre la formació i administració d’un patrimoni generalment de base agrícola que es transmet en el llinatge familiar. Hi són presents des dels segles XII i XIII, de vegades fins i tot abans, i seran més abundants en les èpoques posteriors. Relacionats amb la pràctica de l’emfiteusi, representen un fenomen inicialment més característic de la Catalunya Vella què, després, s’estén a tot el territori. L’objecte principal d’aquests arxius és el patrimoni de les famílies de la ruralia —famílies amb grans patrimonis i també famílies pageses, menestrals i fins i tot masovers. Per a ells, aquests documents guardats representaven «un arsenal» de proves jurídiques dels seus drets i unes eines de control del seu patrimoni —fins a les últimes dècades del segle XIX, quan l’Estat liberal creà els seus mecanismes registrals per a legitimar públicament les possessions i les propietats.

Els organitzadors d’aquestes Jornades són la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Institut d’Estudis Catalans; el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Generalitat de Catalunya; el Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya i Universitat de Girona i el Grup de recerca Arxius Familiars i Patrimonials de Banda a Banda dels Pirineus (Xarxa temàtica ARCHIFAM – CTP i Casa de Velázquez), Universitat de Girona. La direcció és de Tünde Mikes i Jaume Sobrequés i la coordinació científica de Pere Ortí, Pere Gifre i Lluís To.

Programa

9.30 h: Acte d’inauguració

Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània

Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Tünde Mikes, coordinadora per Catalunya de la xarxa temàtica internacional ARCHIFAM

Sessió de matí

Lliçó d’obertura:

10.00-10.30 h: Josep Fernández Trabal: «Els arxius patrimonials catalans, de què estem parlant?» Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya

10.30-11.30 h:«La formació dels arxius patrimonials a la Catalunya baixmedieval», Lluís To Figueras i Pere Ortí Gost. Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

11.30-12.00 h: «Arxius patrimonials gironins medievals: de masos petits i de grans patrimonis», Rosa Lluch Bramon, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals

12.00-12.20 h: Pausa

12.20-12.50 h: «L’arxiu patrimonial dels Fontcuberta, segles X-XXI», Daniel Piñol Alabart, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals

12.50-13.20 h: «Els arxius familiars i patrimonials aranesos», Maria Pau Gómez Ferrer, Archiu Generau d’Aran

Sessió de tarda:

16.00-16.30 h: «Els arxius patrimonials a Cervera», Josep M. Llobet i Portella

Coordinador de la Facultat de Geografia i Història. UNED-Cervera. Fundació Roca Sastre.

16.30-17.00 h: «Ordre i desordre arxivístic: els llibres de comptes d’explotació a

l’Arxiu Capitular de Mallorca: La hisenda del II comte de Formiguera (1633-1694)», Gabriel Jover Avellà, Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

17.00-17.20 h: Pausa

17.25-18.00 h: «Els arxius patrimonials com a testimonis del dret familiar català», Tünde Mikes, Universitat de Girona, grup de recerca Història de la Ciència Jurídica

Lliçó de cloenda:

18.00-18.30 h: «Els arxius patrimonials a Catalunya – un estat de la qüestió», Pere Gifre Ribas, Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

18.30-19.00 h: «Els arxius patrimonials de Catalunya. Experiències i futur», Ramon Planes Albets. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Servei de Coordinació General d’Arxius

19.00-19.30 h: Debat

Entrada lliure

Per a més informació, confirmació d’assistència o petició de certificat d’assistència, truqueu al telèfon 933 248 584 (Sra. Mariàngels Gallego), o envieu un correu electrònic a les adreces tunde.mikes@udg.edu  o sceh@iec.cat

Lloc de celebració de les Jornades d’Estudi

Institut d’Estudis Catalans

Sala Pi i Sunyer

C/ del Carme, 47, Barcelona

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxius, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Patrimoni documental català, Recerca, Tipologia documental

Lectures d’estiu: Els camins històrics del Pallars Jussà i les Actes Archivando 2015


Agost és un mes en el que la calor encara justifica la mandra, la beguda freda i les remullades, però per als moments en els que busquem l’ombra i una mica de corrent que ens permeti gaudir d’una estona de lectura, us recomanem passejar per la comarca del Pallars Jussà, d’un Montsec a l’altre i fer-ho a partir d’una bona obra d’investigació i excel·lentment documentada:

Els Camins Històrics del Pallars Jussà20151220_10242264 Els camins històrics de Pallars Jussà de Jacinto Bonales i Cortés & Miquel Bailac i Bonales. Editat per Garsineu edicions de Tremp, en la col·lecció Beca Mn. Jesús Castells i Serra.

La xarxa de camins de la comarca del Pallars Jussà ha patit una profunda transformació deguda a cinc processos ben diferenciats però relacionats: la modernització de la xarxa per ser adaptada a la motorització dels transports, el procés d’emigració encetat al segle XIX però de fort calat des de mitjans del segle XX; la motorització agrària que ha provocat l’eixamplament de les parcel·les que encara es conreen i la modificació dels camins per tal d’accedir a aquestes amb maquinària motoritzada; la construcció dels embassaments per la producció hidroelèctrica, i la repoblació forestal amb la corresponent construcció de terrasses a les muntanyes.

Per tal de recuperar, documentar i analitzar la xarxa de camins existents durant l’economia orgànica, Jacinto Bonales com a historiador, documentalista i cartògraf, i Miquel Bailac com a informàtic i cartògraf han aplicat les noves tecnologies informàtiques per la localització i georeferenciació de més de 5.000 quilòmetres de xarxa viària. El llibre es divideix en tres parts. La primera, titulada “Qüestions de Mètode”, planteja un estat de la qüestió sobre l’origen dels camins a “Els Camins Silenciats” així com diferents hipòtesis i tècniques de treball, per analitzar, tot seguit, la cartografia històrica relativa a la comarca. En la segona part “Els Camins Històrics” s’analitza en primer lloc els condicionants jurídics dels camins (propietat, autoritat, etc.) i els condicionants econòmics (ambientals) que en incideixen. Seguidament s’estudien de forma detallada els grans eixos viaris que travessen la comarca, els camins comarcals, i s’estudien diferents casos de camins locals i d’estructuració dels termes.

La tercera i darrera part del llibre analitza el procés de transformació de la xarxa viària ja des del segle XVIII, amb les diferents planificacions, els èxits i fracassos de la xarxa de carreteres de l’Estat, i el desenvolupament de la xarxa de camins veïnals (per trànsit motoritzat) des dels seus orígens i fins al franquisme.

portada-e1450893028309

 

A Internet no deixeu de llegir les Actes de les 8es Jornades d’Archivando, perquè tots els articles s’ho valen i per anar fent boca tot esperant les 9es Jornades en León el 10 i 11 de novembre del 2016.

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Bibliografia, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Recerca