Restauració del Llibre de Crims de 1411-1412 i descoberta d’un nou pergamí a l’Arxiu Municipal de Lleida


L’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva, amb l’objectiu de preservar per difondre i posar-los a l’abast dels ciutadans.

En aquesta ocasió l’Arxiu Municipal de Lleida ha restaurat el llibre de Crims de l’any 1411-1412. Aquest forma part de la sèrie documental de Llibres de Crims, la qual reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en unampliperíode de la història de Lleida, que abraça des de l’any 1308 fins al 1701, amb un total de 80 volums.

El llibre que s’ha restaurat, es trobava en un estat de conservació regular, presentava brutícia generalitzada, estrips i pèrdues de suport localitzades a les vores del llibre, s’apreciaven també algunes taques a la part del cosit i talls en la part superior.

El procés que s’ha portat a cap ha estat el desmuntatge dels quadernets i eliminació de les restes de cosit, neteja mecànica i humida per eliminar tota la brutícia del document, la desacidificació procés que es realitza per eliminar l’acidesa i donar una reserva alcalina al suport de paper, el  blanqueig per tal de disminuir les taques, el re aprest per tal de retornar la consistència al suport, la consolidació de talls, estrips i esquinçaments que s’ha fet amb paper japonès, la realització d’escartivanes i finalment l’aplanat.

Destacar el fet que durant el procés de restauració de les cobertes originals del volum, al desenquadernar-lo es va descobrir que aquestes havien estat realitzades amb un pergamí de l’any 1401. Aquest ha estat restaurat i incorporat a la col·lecció de pergamins de l’Arxiu. Es tracta d’una Butlla papal, escrita a Avinyó, en la que el cardenal Fernando, bisbe de Tarassona, informa al bisbe de Barcelona de les dificultats que estan passant els cristians a la zona oriental d’Europa i els ordena que prediquin una croada en les terres d’obediència del papa Benet XIII.

Publicat al web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Anuncis

Patrimoni(s), Testimonis, curadors i transmissors: Testimoni ordenat


 

Aquest és la quarta edició del projecte conjunt Espai Cultura , en el que participen l’Arxiu històric de Lleida, el Museu Diocesà Comarcal de Lleida, la Biblioteca Pública de Lleida i El Servei Territorial de Cultura amb la col·laboració del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) i de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes .

Aquest any el relat que uneix els diferents espais i elements que s’exposen és “Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors” convida a fer un recorregut cronològic, històric i administratiu que contextualitza el patrimoni arquitectònic triat com a eix vertebrador. Ens permet conèixer i reflexionar sobre les diferents etapes i situacions viscudes pels monuments fins arribar als nostres dies i formar part del ric patrimoni cultural que encara es conserva  a les Terres de Lleida i del Pirineu.

La documentació, plànols, fotografies i objectes relacionats amb els monuments triats es complementen amb la bibliografia que es pot trobar a la Biblioteca pública, on es mostra com alguns dels edificis ens han arribat pràcticament intactes, mentre que uns altres han patit destruccions, restauracions, reconstruccions irreals, ruïna i desaparició, obres inacabades i inacabables, canvis d’ubicació o d’entorn i transformació dels usos primers.

En aquesta exposició es posa en valor les persones i les entitats socials, les voluntats públiques i les institucions, museus, arxius i biblioteques que tenen entre els seus objectius la conservació, preservació i difusió d’aquest patrimoni, però també el caràcter polièdric del coneixement i la varietat de fonts necessàries per a l’estudi també d’aquest tema.

Lloc: Arxiu Històric de Lleida. Sala d’actes

Dates: del 4 de desembre de 2017 al 28 de febrer de 2018

Horaris:

– fins al 10 de gener: de 9 a 15 hores

– de l’11 de gener al 28 de febrer: de 9 a 17 hores

 

Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida


 

Seguint amb la màxima de Preservar per difondre, l’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva.

En aquesta ocasió s’han realitzat  treballs de restauració en el Llibre Verd Gran i en el Llibre Verd Petit. Ambdós, junt amb el Llibre dels Usatges, formen part dels documents més especials del patrimoni documental de la nostra institució, conservats a l’Arxiu.

El Llibre Verd Gran (1691), respon a la tradició d’aquests còdexs de recollir les notícies particulars d’un lloc o, com és en el nostre cas, els privilegis reials atorgats a la ciutat de Lleida. És un tom de grans dimensions, 40×28.5×10.5 cm., amb el bloc del llibre en paper, manuscrit i cobertes de cartró folrades amb pell verda daurada amb ferro calent i roda.

La primera pàgina dibuixada estava molt malmesa, i la resta de fulls del volum es trobaven bruts. La brutícia sobretot es concentrava en els primers i darrers fulls, així com en els talls del llibre i en algunes cantonades.

El Llibre Verd Petit (1299-1413), té unes mides de 27.5x19x7 cm, el bloc del llibre és de pergamí, manuscrit i tapes de cartró folrades de pell verda daurada amb ferro calent i roda.

Al llom del còdex es llegeix: Privilegis, statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida. Anys 1299 a 1413. Conté diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, Usatges de Barcelona i els Costums de Lleida, recopilats pel cònsol Guillem Botet el 1228, que són la compilació del dret consuetudinari lleidatà feta vuitanta anys després de la concessió de la Carta Pobla

En el cas del llibre petit el principal problema fou la brutícia greixosa que s’havia anat acumulat a la part inferior dreta de cada pàgina, degut a l’acció de passar els fulls durant tants anys.

Tots dos toms varen estar, en algun moment, enquadernats de nou.

En ambdós casos s’ha realitzat una neteja en sec general, incidint sobretot en les parts més afectades i, també, una neteja humida que permet eliminar àcids dèbils i residus de metall. El procés de desacidificació, que segueix a la neteja humida, es feu també per immersió, i consisteix en un bany preparat amb un desacidificant.

A continuació, per donar consistència tant al paper original com els empelts de polpa es reaprestà aplicant una capa de cola molt diluïda. S’assecà sota premsa entre proteccions i paper assecant.

Els fulls es laminaren, s’aplanaren, i es consolidaren i reintegraren quan fou necessari.

La pell de la coberta d’ambdós llibres s’hidratà amb ceres microcristal·lines. Per igualar el to de la pell i evitar que destaquessin les zones més clares produïdes pel desgast s’aplicà primer un tint per pells, i després s’igualà el to amb una crema de color verd fosc.

El procés de restauració d’aquests volums, així com l’informe tècnic, han estat realitzats per l’empresa Restauració d’Obra Gràfica EstudiB2, durant el primer trimestre de 2017.

 

 

 

 

 

 

Els primers trets de Francesc Boix, l’exposició d’un fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya


modificaciodatesfboix_1-1El 2013 una col·lecció de negatius va sortir per segon cop a subhasta, després de fracassar en l’intent que alguna institució o organització catalana les acollís. Va ser quan la Comissió de la Dignitat les va adquirir després d’aconseguir els diners de diferents aportacions i la col·laboració de la revista Sàpiens, l’Editorial Ara Llibres i l’Associació Fotoconnexió de defensa del patrimoni fotogràfic. Es van recuperar un total de 1.400 negatius que s’estudiaren en el sí de la Comissió i de Fotoconnexió que van fer la feina de contextualitzar, digitalitzar i descriure els negatius recavant l’ajut desinteressat d’una munió de professionals i estudiosos que van atorgar de forma inequívoca l’autoria a Francesc Boix. En aquesta tasca també van determinar la personalitat d’algunes de les persones que surten retratades a les fotografies recuperades.

Un cop feta tota aquesta tasca de documentació, descripció i digitalització la Comissió va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, signada el setembre de 2016; el fons va quedar registrat com Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058 i immediatament  van quedar a l’abast del públic a través d’Arxius en línia.

Francesc Boix és conegut com el fotògraf de Mauthausen, per ser l’autor de les famoses fotos d’aquest camp de concentració, fons que es troba en el Museu d’Història de Catalunya.

El fons és prou important com per a què s’hagin planificat diferents activitats per a la seva difusió començant per l’exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ que ha acollit l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 15 de desembre del 2016, comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco. L’exposició finalitzarà el 5 de febrer del 2017 i després viatjarà al Photomuseum de Zarautz. L’exposició s’ha complementat amb la projecció del documental ‘Les dos guerres del fotògraf Boix’ i una taula rodona a càrrec de Joan Sella, periodista de TVE i director del documental las dos guerras del fotógrafo Boix, Benito Bermejo, biògraf de Francesc Boix i autor dels llibres Francisco Boix: el fotógrafo de Mauthausen i El fotógrafo del horror; Josep Cruanyes, advocat i historiador, coordinador de la Comissió de la Dignitat; Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB i director de l’IEI de 2011 a 2015; Ramon Barnadas, fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i membre del grup de treball i investigació de Fotoconnexió; i Ricard Marco, moderador de la taula rodona; fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i president de Fotoconnexió.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-dos-guerras-del-fotografo-boix/2971747/

 

Bell-lloc d’Urgell restaura d’urgència els seus documents històrics


Actuació a l’arxiu municipal a càrrec d’una restauradora.
L’oposició va vetar el seu trasllat a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

 

L’ajuntament de Bell-lloc ha encarregat a una restauradora els treballs de restauració dels documents que formen part belllocde l’arxiu municipal. La tècnica treballarà en els documents que es troben en pitjor estat i necessiten una actuació d’urgència. En concret, s’ha començat a treballar en el volum Registro Civil de defunciones de Bell-lloc de Urgell. Tomo A, del 1875 al 1879, una obra que presentava una infecció de fongs que l’estava danyant i suposava també un perill per als altres volums. Per aquesta raó, la primera actuació que s’ha portat a terme ha estat la desinfecció del llibre. Segons el consistori, el principal objectiu és “cuidar del patrimoni, que és un dels pilars importants de l’equip de govern”.

L’alcalde de Bell-lloc, Carles Palau, va destacar que les obres recuperades es guardaran en un espai adequat per evitar-ne la degradació. Aquesta acció no és exempta de polèmica, ja que l’oposició en el consistori (CDC i PP) va vetar el fet de portar el fons documental local a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, en un ple de l’ajuntament celebrat el mes de maig passat. Aquesta va ser una proposta de l’equip de govern (Bell-lloc es Mou) amb l’objectiu de preservar l’esmentat fons documental a càrrec de professionals. L’oposició es va mostrar contrària al fet que els esmentats documents abandonessin el municipi.

 

Notícia publicada en el diari Segre, de dimecres 18 de gener de 2017

 

 

 

Nous documents restaurats retornen a l’Archiu Generau d’Aran


Els documents pertanyen als fons de l’Ajuntament d’Es Bòrdes i del Consell de la vila de Gessa

 

Aquest mes de novembre quatre documents, que havien sortit per a ser restaurats, han retornat a l’Arxiu. Els documents pertanyen als fons de l’Ajuntament d’Es Bòrdes i del Conselh de la vila de Gessa.

 

Un dels documents restaurat és  “El libro del pueblo de las Bordas”, aquest llibre conté els acords, arrendaments i subhastes fetes per l’ajuntament  d’aquesta població entre els anys 1837 i 1948.

_mg_7413

Del Conselh de la vila de Gessa s’han restaurat dos pergamins, un datat en 1603 i l’altre en 1614, i un quadern en pergamí datat entre 1370 i 1389. Aquests tres documents recullen les fundacions de misses i censals dels veïns del terçon de Pujòlo.

_mg_7421

Els documents han estat restaurats en el taller Estudi B2 de Barcelona, per les restauradores Carme Bello i Àngels Borrell. Els treballs han consistit en neteja en sec, tractament de taques, neteja humida, blanqueig puntual, desacidificació, consolidació i reintegració del suport i aplanat. En el cas del llibre i del quadern s’ha fet una enquadernació nova en pergamí. Així mateix, cada pergamí restaurat s’ha instal·lat en una carpeta de conservació.

_mg_7418

En aquests moments, catorze pergamins del fons del Conselh Generau dera Val d’Aran es troben en procés de restauració. Aquests documents contenen informació sobre la relació entre França i la Val d’Aran en temes com el dret de la forana, dret de sortida de mercaderies transportades fora de França, i com els assumptes judicials contra François i Exupéry Bartièr, mercaders francesos de Sant Beat (1661-1681). Es previst que aquests documents retornin a l’Arxiu a finals d’aquest any.

Aquests treballs de restauració s’han realitzat a través del pressupost propi de l’Arxiu.

Archiu Generau d’Aran

 

L’Arxiu Municipal de Lleida restaura l’incunable Constitucions


La preservació del patrimoni documental és una de les funcions primordials dels arxius. En aquesta línia, us volem donar notícia de la restauració de l’incunable Constitucions que conservem a l’arxiu de la ciutat.image_large

Les Constitucions de Catalunya són un recull de normatives que conformen una constitució catalana partint dels Usatges de Barcelona. La primera compilació fou prescrita per Ferran d’Antequera, a suggeriment de les corts de Barcelona de 1413. I, més endavant, l’any 1493, durant les Corts de Barcelona, amb Ferran el Catòlic, en féu una nova recopilació.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva un incunable enquadernat en pergamí, datat el 1495, i amb unes mesures de 31×23,5×7,5 cm.

Abans de la intervenció, realitzada per l’empresa Restauració d’obra Gràfica Estudi B2 SL ,  el volum estava en un estat de conservació força acceptable, tenint en compte el pas del temps i l’ús que havia sofert amb els anys. La principal deterioració que presentava era la brutícia concentrada en les cantonades del tom, i les marques (greix) en la superfície dels fulls resultat del gest de passar les pàgines. A banda, per tot el llibre es localitzaven taques de tinta, cera, … així com desperfectes tipus plecs, arrugues, estrips,… resultants del propi ús.

La intervenció realitzada ha consistit en el desmuntatge del volum, neteja de les diferents parts, consolidació i reintegració de les parts més afectades i una nova enquadernació, per la qual es desestimà tornar a utilitzar el pergamí original pel mal estat que presentava, i ha estat substituït per un de nou seguint les mateixes pautes que l’original.

Aquesta i d’altres intervencions realitzades en documents que formen part del patrimoni documental de la ciutat, garanteixen la perdurabilitat de la nostra història col·lectiva deixada en herència a les properes generacions.