Llibres de Crims del Tribunal de Coltellades busquen mecenes per ser restaurats


La sèrie documental que conformen els 80 Llibres de Crims que es conserven en l’Arxiu Municipal de Lleida, reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en un ampli període de la història de Lleida, que abasta des de l’any 1308 fins al 1701.

Aquestes últimes setmanes l’Arxiu Municipal de Lleida ha estat protagonista dels mitjans de comunicació perquè “cerca mecenes per restaurar la meitat dels vuitanta Llibres de crims” i és que questa sèrie no és gens habitual en els arxius catalans. En canvi, és freqüent la sèrie de llibres de la Cort del Veguer en arxius com Manresa, Terrassa, Puigcerdà, Cervera, Vilafranca del Penedès… però no tenen les mateixes característiques dels Llibres de Crims de l’Arxiu Municipal de Lleida, ni tampoc amb un abast cronològic tan ampli.

Aquí ens fem resó d’aquesta crida a participar en el finançament de la necessària restauració d’aquests llibres. És una iniciativa que ja han pres altres arxius de diferents àmbits i que considerem una bona solució per poder atendre a la necessària conservació d’aquests documents i així assegurar el seu accés a tothom, perquè cal recordar que per una bona digitalització és necessari que els suports estiguin en les millors condicions possibles, per tant el pas de restauració s’esdevé obligatori per assegurar el dret d’accés.

Els mitjans locals s’han fet resó, alguns exemples dels diaris principals:

https://www.lamanyana.cat/llibres-de-crims-recopilacio-de-400-anys-de-sang-i-fetge-a-lleida/

https://www.segre.com/es/noticias/cultura/2021/08/19/buscan_mecenas_para_restaurar_volumenes_del_llibre_crims_144014_1112.html

A nivell de Catalunya també ha tingut difusió:

https://www.ccma.cat/audio/embed/1108500/

El 2013, en aquest bloc, ens fèiem resó de la restauració d’uns dels llibres, ho podeu recuperar el nostre article “Els llibres de crims de l’Arxiu Municipal de Lleida”

i el reportatge que el 2018 va emetre TV3

https://www.ccma.cat/video/embed/5770882/

Si voleu saber més sobre el fons podeu anar directament a l’Arxiu Municipal de Lleida i cercar la molta bibliografia que hi ha relacionada amb aquest fons

Restauració de documents d’arxius comarcals de les terres de Ponent i Pirineu dins el Pla Bruniquer 2020


El Departament de Cultura de la Generalitat per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya ja fa molts anys que treballa en el Pla Bruniquer des d’una doble vessant: la restauració i la digitalització documental. Diversos arxius comarcals de les terres de Ponent i el Pirineu s’han afegit a aquest plà i, han pogut restaurar, diversos volums dels seus fons.

L’Arxiu Comarcal de la Segarra va fer restaurar dos volums. El primer fou un volum del protocol notarial de Josep Pomés i Mestre de l’any 1866. La restauració feta per Núria Vila, del Taller grafia, conservació i restauració, ha consistit en la desinfecció, neteja del paper, tractament de la coberta i posterior enquadernació. El problema principal, i motiu de la restauració, era la infecció per microorganismes que presentava a causa d’una mullena en el passat.

Llibre restaurat per Núria Vila de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ASG)

L’altre document restaurat és el llibre de Consells de Cervera de l’any 1430-1431. Des del juliol passat el llibre ha estat objecte d’un procés de restauració consistent en la neteja, desinfecció dels microorganismes, consolidació dels fulls, relligat, tractament de la coberta i enquadernació a càrrec de la restauradora Rita Udina.

Aquesta mateixa conservadora també se’n va ocupar de la restauració d‘un protocol del districte de la Seu d’Urgell i un altre del de Lleida, de 1677-1678 i 1756-1757 respectivament, tot en el marc del Pla Bruniquer, en aquest cas pertanyents als fons notarials custodiats per l’Arxiu històric de Lleida

Protocols del districte de la Seu d’Urgell i del de Lleida

Per la seva banda l’Arxiu Comarcal de l’Urgell va seleccionar per a la seva restauració un document singular i d’important valor històric del fons de l’ajuntament de Guimerà, es tracta del “Llibre de la Cort del Batlle”, 1581-1586. El document reflecteix la gestió del batlle com a administrador de justícia en nom del senyor de la baronia de Guimerà en aquests anys i constitueix un document molt singular a nivell local.

Llibre de la Cort del Batlle de Guimerà (ACUR)

L’Archiu Generau d’Aran es va inclinar per restaurar un Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Aquest volum es va veure afectat per una inundació que hi va haver la nit del 24 d’octubre de 1937, amb la pujada del riu Nere que amenaçà els carrers principals de la vila de Vielha. L’edifici de la Notaria de Vielha que es trobava al cap del Passeig de Vielha, es va inundar i la major part dels protocols que custodiava es van perdre. El senyor Josep Soler Arnes va rescatar una part i els va conservar fins a l’any 1945. L’any 1946, el notari Aurelio Moreno Prádanos es fa càrrec de la Notaria de Vielha.

Manual de protocols després de la seva restauració realitzada per Rita Udina (AGA)

Un dels volums rescatat de les aigües del Nere pel senyor Soler Arnes és el Manual de Protocols de 1909 del notari Albert Grane Closa. Entre els mesos de juliol i desembre de 2020, la restauradora Rita Udina i el seu equip han fet treballs de desinfecció, neteja, consolidació i aplanat en el manuscrit. Per les característiques del document, l’arxiu ha demanat que es retorni desmuntat per tal de poder digitalitzar-lo sense perjudici per a la conservació dels fulls. És per això, que el document retorna encapsulat en dues capses de conservació. Una vegada digitalitzar es valorarà la seva relligadura i enquadernació.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Restauració del Llibre del Consell General de 1340-1341


La sèrie documental dels llibres d’actes és la sèrie més llarga en el temps que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida. És segurament la sèrie documental que més bé pot explicar els canvis ocorreguts a Lleida des de 1340, any en què data el primer llibre que conservem, tot i que sabem que devien existir llibres anteriors ja que el govern de la ciutat comença a funcionar molt abans.

La documentació de l’arxiu ha passat moltes vicissituds; canvis de seu, alteracions polítiques,  guerres, etc., és per això que no conservem documentació com els acords presos durant la guerra de successió, els de la guerra del francès i tampoc existeixen les actes de 1937, just en el moment més complicat de la Guerra Civil espanyola a Lleida. Tot i això més de set segles d’història els podem resseguir gràcies a les actes que conservem i que ens permeten explicar la major part de la història de la nostra ciutat. En total, existeixen 270 llibres que daten de 1340 a 2020.

Al llarg del temps la sèrie documental ha canviat el seu nom, també la documentació que es recollia i fins i tot l’idioma amb el que es van escriure. En el seu inici foren anomenats “Llibres del Consell General”, aquest nom perdurà fins al decret de nova planta on el renombraren a causa del canvi de política i la centralització del govern. És a  partir de 1719 que foren coneguts com a llibres de “Proposiciones y acuerdos del muy ilustrisimo Ayuntamiento de la ciudad de Lérida”. Ja al segle XIX passaren a anomenar-se “Llibres d’actes del Ple”, que és el nom que encara perdura avui en dia.

Ara iniciem un projecte de restauració d’aquesta sèrie i ho fem restaurant el primer llibre de Consell General, que recull les actes de l’any 1340 i 1341. Dit llibre sembla ser que ja fou restaurat al voltant de 1975, tot i que la seva restauració fou tant precària que encara propicià mes la seva degradació. Les tasques de la restauració han anat a càrrec de la restauradora Núria Vila del taller Grafia: conservació-restauració de Lleida. S’ha aplicat una neteja mecànica en sec del paper i una neteja per capil·laritat per extreure tota la brutícia possible i la desacidificació amb hidròxid càlcic. Després s’ha realitzat la reintegració de pèrdues de suport, amb polpa de paper de fibres artesanals tenyida amb tints de pH neutre sobre taula de succió, i també amb paper japonès de diferent gramatge i adhesiu de cola de midó. I finalment l’aplanat i el cosit amb reforços interns de pergamí, entre altres.

Informació extreta de la pàgina web de l’AMLL

Eth Conselh Generau d’Aran restaure 14 pergamins deth sègle XVII deth sòn hons documentau


Eth passat mes d’octobre, dempús d’èster restauradi, retornèren entar Archiu Generau d’Aran 14 pergamins que se contien laguens deth hons deth Conselh Generau dera Val d’Aran (1316-1861). Es pergamins s’inclodissen laguens dera categorizacion Relacions d’Aran damb França (1553-1723).

Es pergamins tracten ahèrs com es acòrds sus eth pagament deth dret dera forana (dret de gessuda des marchandises transportades dehòra de França) per part des aranesi e es ahèrs judiciaus entre eth govèrn d’Aran e es marchands francesi en Parlament de Tolosa; toti eri datats entre 1641 e 1664.

Destaquen es privilègis autrejadi peth rei de França, Lois XIII, en Burdèus en 1615 e en Paris en 1618, a on eth monarca confirme eth liure pas de marchandises pera Val d’Aran.

Enes documents s’a hèt ua restauracion complèrta, en tot amiar a tèrme trabalhs de neteja en sec e semi-umida damb estabilizacion igroscopica, aplanat e assecat e consolidacion e reintegracion. Entà ua melhor conservacion dempús de toti aguesti trabalhs, es pergamins compden damb mesures de proteccion permanenta damb fondes individuaus.

Es pergamins que pòrten bulla pendent, s’an installat laguens de caishes de conservacion e entà protegir dita bulla s’a premanit un carton de conservacion corrugat de tres capes a on s’a hèt un horat entà encabir-la.

Es trabalhs, qu’an auut un còs d’apuprètz 6.000 euròs, s’an autrejat ath talhèr Estudi B2 de Barcelona, que restaure era documentacion depausada en Archiu Generau d’Aran des deth 2000.

Archiu Generau d’Aran

L’Arxiu de la Ciutat de Lleida restaura la Carta de Poblament (1150)


L’Arxiu de la Ciutat, com tot arxiu, conserva en els seus fons documents que atès que són indispensables per a la història de la ciutat i de la institució tenen la consideració de documents essencials i, per tant, han de ser conservats permanentment.

És per aquest motiu que les institucions han de prendre certes mesures de protecció sobre aquesta documentació única i original, mitjançant la restauració, la digitalització i el traspàs d’informació en diferents suports i a diferents dipòsits, en previsió d’un

a pèrdua fortuïta o ocasional d’informació.

L’Arxiu Municipal de Lleida recentment ha fet restaurar la Carta de Poblament, pergamí de l’any 1150, i document essencial per excel·lència de l’Ajuntament de Lleida. Atorgat conjuntament pels comtes de Barcelona i els comtes d’Urgell significà l’inici de la vida jurídica de la ciutat i garantia la justícia, l’ordre públic i l’assentament de nous pobladors, que passaven a gaudir d’una situació jurídica favorable i, en principi, exempta d’actuacions arbitràries del poder públic.

Ara, 870 anys després de la seva creació la Carta de Poblament requeria d’un tractament tècnic de restauració que garantís la conservació, la integritat i l’autenticitat de l’original per

poder-la llegar als lleidatans del futur.

La tasca tècnica de la restauració ha estat encarregada a la restauradora Núria Vila del taller Grafia-conservació-restauració, i us convidem a descobrir el procediment que s’ha seguit per retornar la Carta a l’aspecte que tenia en el moment de la seva creació.

Descobreix com s’ha restaurat la Carta de Poblament!!!

 

Informació extreta de la pàgina web de l‘AML