Presentació del llibre “Lleida desapareguda”


El passat dimarts 9 d’abril, a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, va tenir lloc la presentació del llibre “Lleida desapareguda” editat per l’editorial Efadós.

No és la primera vegada que l’Arxiu Municipal treballa amb l’editorial Efadós. Farà ja tres anys que vàrem col·laborar en un altre projecte editorial dins la col·lecció L’Abans, que s’emmarca en allò que els arxivers anomenem recerca de patrimoni documental.

A partir de fotografies de ciutadans anònims vam poder explicar la vida de la nostra ciutat des de finals del segle XIX, alhora que engrandíem el fons de l’arxiu, evitant que aquestes imatges es perdessin o caiguessin en l’oblit.

Ara amb aquesta nova proposta de col·laboració hem tornat a tenir l’oportunitat de seguir fent recerca de noves imatges i seguir engrandint aquest fons gràfic de l’arxiu de la ciutat, però aquesta vegada ho hem fet de la mà d’un col·leccionista lleidatà que ha pogut donar a conèixer part de la seva col·lecció particular.

Presentació del llibre "Lleida desapareguda"

Els textos de les imatges així com la introducció van a càrrec del mateix col·leccionista Joan Torné i de Sandro Machetti, professor d’història de l’art de la Universitat de Lleida, i persona especialment sensible en tot allò que representa recuperar patrimoni gràfic per a la ciutat. L’any 1995 vam fer els primers passos de la mà del Sandro en una primera campanya de recuperació de patrimoni fílmic i des d’aleshores hem anat col·laborant en diferents accions al voltant d’aquesta recuperació patrimonial.

El llibre pretén, a partir de les 200 fotografies que componen el llibre, mostrar una ciutat transformada que en molts casos ens transporta a un passat melancòlic i ja desaparegut.

 

Informació extreta de la pàgina web de l‘AML

Anuncis

Recomanació per Sant Jordi


Tot i no ser un llibre de temàtica d’arxius sí que és una obra escrita per una historiadora de formació i arxivera d’ofici: Teresa Ibars. No és la seva primera obra però sí la més intimista i personal. Entre altres obres de la mateixa autora, podem destacar les següents: La delinqüència a la Lleida del Barroc,  les biografies  de Màrius Pons Sumalla: un cooperativista comunista i controvertit i Francesc Porta. El mirall trencat de la burgesia lleidatana , aquest darrer juntament amb la doctora Antonieta Jarne.

Atles de l’oblit parla d’uns racons de la memòria, del paisatge i de les emocions que, com un quadre impressionista farcit de petites pinzellades, han configurat una percepció de la realitat i una manera de ser. Mitjançant un viatge que porta l’autora al cor d’un territori, el Baix Segre, i a la vida d’uns personatges, potser ja majoritàriament oblidats, en aquest llibre es fa un exercici voluntari de recordar per comprendre. Perquè quan una persona deixa de viure en un lloc i, per tant, engega un cert camí d’oblit, o veu com son pare comença a oblidar per culpa d’una malaltia que se’l menja, pot ser que aquesta persona adquireixi la clara consciència que tornar sempre resulta impossible i quan hom té aquesta certesa tan sols queda entomar qui som i on som de nou.

Agilitat narrativa, fraseologia brillant, crítica irònica, vocabulari autòcton i imatges descriptives molt encertades defineixen el llibre.

La veu narradora sap mantenir l’equilibri entre nostàlgia, aferrament sentimental al lloc i distanciament observador imparcial.

Informació extreta de la pàgina web de l’editorial

Recomanacions d’aquest any per a Sant Jordi


Tot i que Sant Jordi va ser ahir, com tots els sants tenen vuitada, us fem arribar les nostres recomanacions. Com veureu són temes, autors i editorials de les nostres contrades.

1-O Basat en fets reals

El Pere Gilart, l’Imma González, el Gerard Martínez i l’Abel Pujol són els autors d’aquesta crònica que relata de primera ma els fets de l’1 d’octubre del 2017, durant el Referèndum d’independència de Catalunya a Lleida. L’han escrit de forma coral arrel d’un encàrrec fet pel diari 7accents i l’Ara Terres de Lleida per a un suplement del segon mitjà. L’editorial Fonoll ha entomat l’edició i la publicació i de ben segur serà un dels llibres més venuts a terres de Lleida. Amb pròleg de Meritxell Serret i epíleg d’Antoni Bassas, 1-O. Com ja s’ha dit està basat en fets reals que van ocórrer a diferents llocs de la província de Lleida i connecta amb la nostra campanya #Arxivemelmoment.   

Sixena: la croada de la memòria 

Francesc Canosa no ens parla en aquest llibre sobre la guerra de l’art, si no que va fins als origens, la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, falsificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges… i ens mostra, segons l’autor, la ficció i fracàs de la idea d’Espanya amb el monestir de Sixena com excusa i frontisa entre Catalunya i Aragó en la lluita pel domini del relat per crear una realitat que justifiqui un present, però sobretot un futur.

Publicat també per l’editorial Fonoll 

Dictadura i democràcia: les Borges Blanques 1923 – 1936

És el llibre guanyador del 27è Premi Josep Lladonosa, guardó que anualment s’atorga als millors estudis d’història local en l’àmbit de les terres de llengua catalana. És un estudi del nomenat període d’entre guerres i com es van viure i afectar a les Borges Blanques i quin va ser l’obra dels governs municipals durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) i la Segona República (1931-1936). Amb una seriosa tasca d’investigació als arxius, es tracta d’una obra molt documentada que es basa en la tesi doctoral de Marc Macià Farré, l’autor.

És  l’exemplar que LA MAÑANA ha distribuit aquest Sant Jordi a tots els lectors i subscriptors.

 

Sant Jordi 2015. Un Bécquer menos conocido: de “La hija del poeta” a “Les filles del poeta”


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

Un Bécquer menos conocido: de La hija del poeta a “Les filles del poeta”. Carlos Á. Rizos Jiménez. Col·lecció El fil d’AriadnaPagès Editors i Universitat de Lleida.

És un estudi d’una part enigmàtica de l’obra becqueriana, la que fins ara s’ha denominat “tragedia sin título” i a partir de l’estudi de diferents edicions i del conjunt de l’obra de Bècquer  trobant els testimonis de la formació clàssica d’aquest gran poeta romàntic. L’autor ens va conduint a través de l’estat de la qüestió en relació a aquesta formació clàssica que ha estat tan poc ressaltada fins ara, donant-nos, a més, les claus de la lectura del text en qüestió, relacionant-lo amb altres texts de joventut dels quals s’han localitzat els originals. Per finalitzar i com si fos la guinda del pastel ens fa un descobriment, la traducció catalana de las Rimas obra de Enric Franco, traducció que va ser contemporània de les publicacions de l’autor. És una obra molt interessant, sorprenent en les aportacions i amb una redacció dinàmica que et porta del principi a la fi sense entrebancs, amb una tasca important d’investigació al darrera . Una joia pels amants i els estudiosos de l’obra de Gustavo Adolfo Bécquer

Sant Jordi 2015. El turó de la Seu Vella en la Història de Lleida


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

EL TURÓ DE LA SEU VELLA EN LA HISTÒRIA DE LLEIDA.  Maria José Vilalta i Joan J. Busqueta en són editors. Amb aportacions de Josep Tort, Xavier Sirera, Arturo Pérez, Joan Busqueta, Maria José Vilalta, Manel Lladonosa i Joan J. Sagués. Fotografies d’Antoni Benavent, amb la col·laboració de Núria Piqué i Llorenç Melgosa. Publicat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 2015

LLIBREmariajosevilaltaCombina fotografia i text per explicar la història del Turó de la Seu Vella, en el seu conjunt, des del punt de vista de la geologia, fent un recorregut històric pel món antic, l’Edat Mitjana, fins l’època moderna i contemporània. En tots els temes s’han triat especialistes en cada època i ho completa un text inicial del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Josep Tort.

Josep Tort ‘Patrimoni per als escèptics’, Xavier Sirera, ‘Història geològica del Turó de la Seu Vella’; Arturo Pérez Almoguera,  ‘El Turo i el món antic’; Joan Busqueta, ‘El temps medieval’; Maria José Vilalta, ‘Perfils d’un Turo canviant  a l’època Moderna (segles XVI-XVIII)’; Manel Lladonosa, ‘El Turó de la Seu Vella a l’Edat Contemporània (1808-1931)’; i Joan Sagués, ‘Democràcies, revolució, guerra i dictadura des del Turó de la Seu Vella’. Tots els textos acompanyen unes imatges a l’alçada de la bellesa de l’indret, de la Seu Vella i del seu entorn, fent del llibre un producte eminentment visual de gran valor artístic i que basteix l’argumentari de la petició de Patrimoni de la Humanitat per a tot el conjunt.

Sant Jordi 2015. Es responses dera Val d’Aran as qüestionaris de Francisco de Zamora


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘ES RESPONSES DERA VAL D’ARAN AS QÜESTIONARIS DE FRANCISCO DE ZAMORA’ de M.Àngels Sanllehy i Sabi. Garsineu Edicions.

0004 Aguest libre recuelh es responses dera Val as qüestionaris, o Interrogatorios, de Francisco de Zamora (Ms. II/2435 dera Real Biblioteca de Madrid). Responen un qüestionari generau, de 183 preguntes, e un de particular entàs pòbles, de 146, e s’estructuren en sies apartats: Geografia, Agricultura, Industria, Comercio, Política e Letras y antigüedades. Sigueren responudes, ena majoria de casi, peth rector de cada lòc, entre es ans 1788 e 1789. Ara fin s’ahig eth recensament de Floridablanca de 1787. Es tèxtes van precedidi d’un estudi introductòri de caractèr istoric. Era descripcion des corresponsaus aranesi –remarcabla pera sua estenuda e precision – constituís un testimòni, preciós e unic, dera vida aranesa dera fin deth sègle XVIII.

Archiu Generau d’Aran

Sant Jordi 2015. Màrius Pons Sumalla. Un cooperativista comunitas i controvertit


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘MÀRIUS PONS SUMALLA. UN COOPERATIVISTA COMUNISTA I CONTROVERTIT’. Teresa Ibars Chimeno. Col·lecció Cooperativistes Catalans, 25. Cossetània Edicions, 2015.

Aquest llibre és un repàs a grans trets de la vida del Màrius Pons a partir del seu arxiu personal, contextualitzant el seu 618524-340x340entorn social, polític i econòmic en la història del País durant dos dècades que van ser cabdals 1960-1980. L’autora ens passeja pel cooperativisme agrari de la ma del personatge, mostrant-nos les grandeses i contradiccions d’un activista social i polític d’un temps on res no va ser fàcil i la lluita col·lectiva es confonia amb la personal i a l’inrevés.

Com a arxivera que és, la base argumental li dóna la documentació consultada que va ser donada pel Màrius Pons a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, però també una investigació paral·lela de l’hemeroteca i d’informació recollida del propi Pons en converses mantingudes per poder documentar com cal la descripció del fons donat. La fascinació pel personatge la va portar a escriure aquesta obra, fascinació que es deixà traspuar en ella, però no impedeix subratllar les contradiccions personals i ideològiques en les que va incórrer el senyor Pons en la seva vida pública.

Maria Jesús Llavero