El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental en coordinació amb la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha realitzat el II Seminari de lectura i transcripció de documents, estructurat en quatre sessions. L’equip docent d’aquesta formació ha estat format per Núria Preixens i per Guillem Roca.
El Seminari s’ha realitzata la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs,els dies 6, 8, 13 i 15d’abril. Durant les diferents sessions s’ha incidit en el coneixement de les abreviatures i en la datació de documents per avançar en l’aprenentatge de la lectura de documents antics.
El Seminari també ha servit per donar a conèixer l’aplicació per realitzar les transcripcions en línia Aquest ha estat l’aplicatiu utilitzat els assistents en les diferents sessions programades, una eina que millora l’accés als continguts digitals, ja que les transcripcions dels tres pergamins que s’han treballat ja estan implementades en el repositori de la biblioteca (http://repositori.fpiei.cat), fet que amplia les possibilitats de cerca, donat que els documents es podran cercar per qualsevol paraula del text. Amb els Seminaris, la biblioteca enceta la seva aposta pels projectes des de la vessant cooperativa tot implicant la comunitat d’usuaris per avançar en la recerca dels seus fons.
La Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs posa a l’abast dels investigadors les transcripcions dels pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria i projecta habilitar en el repositori una eina de transcripció cooperativa.
Tota la col·lecció de pergamins ja és consultable des que l’any 2018 va procedir-se a la seva digitalització i posterior publicació en el repositori d’objectes digitals, una acció que s’englobava dins el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP). Fins ara, un regest n’explicava el seu contingut i l’usuari podia accedir a la seva reproducció digital.
La transcripció era un dels projectes que el Servei volia tirar endavant i que ja va explicar en el marc de la Jornada tècnica sobre el projecte de digitalització del fons i els Seminaris de lectura de documents que es van celebrar l’octubre de l’any passat.
1459, NOVEMBRE, 13. MÀNTUA. CONCESSIÓ DEL PAPA PIUS II PER L’EDIFICACIÓ DE L’HOSPITAL DE SANTA MARIA DE LLEIDA, DE NOVA FUNDACIÓ, D’UNA GABELLA PER A LA SEVA CONSTRUCCIÓ. (PROCEDÈNCIA: AHSM)
La institució era conscient que calia posar en valor aquest fons tot fent un pas més i era lògic començar pels pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria. Així és com durant aquest 2020 els historiadors Núria Preixens i Guillem Roca han procedit a fer la transcripció d’aquesta vintena de pergamins i, des d’avui, documents com testaments, donacions, privilegis reials i butlles, entre d’altres ja poden ser llegits completament i en la seva llengua original pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats, tot accedint al repositori d’objectes digitals [repositori.fpiei.cat] on localitzaran aquesta documentació dins l’apartat de “Fons transcrits”. Una eina més per mostrar i ajudar a poder entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat de Lleida.
El projecte neix amb la voluntat de posar en valor el ric patrimoni de la Biblioteca, d’una banda, amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic; i d’altra banda, dins l’eix estratègic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la pròpia Diputació de Lleida de contribuir a fomentar la recerca sobre els seus fons tot facilitant-ne la consulta als investigadors.
REPOSITORI DE LA BIBLIOTECA AMB INFORMACIÓ DE LA COL·LECCIÓ DE FONS TRANSCRITS
La Biblioteca ja té planificades altres línies d’actuació com són la traducció dels pergamins més interessants del l’hospital i, sobretot, iniciar la transcripció de la totalitat de la col·lecció de pergamins.
Aquest projecte de transcripció es vol realitzar des de la vessant cooperativa. En principi, aquesta eina s’havia d’iniciar i donar a conèixer, precisament, aquesta setmana en el marc del Segon Seminari de lectura de documents. Unes sessions que s’havien programat conjuntament amb la Secció de Geografia i Història de l’IEI, però que han estat cancel·lades pel tema de la pandèmia. La biblioteca en preveu la seva realització a inicis de 2021. Es desenvoluparan en un format diferent ja que s’habilitarà l’aplicació per realitzar les transcripcions en línia i està previst de publicar-les i fer-les accessibles en el repositori un cop finalitzat el Seminari.
Amb la publicació de les transcripcions que avui es posen a l’abast la biblioteca enceta amb il·lusió aquest projecte de col·laboració per crear comunitat amb els seus usuaris i avançar en el projecte de recerca dels seus fons.
DETALL D’UN DELS PERGAMINS AMB LA TRANSCRIPCIÓ INCORPORADA PER SER LLEGIDA
Informació facilitada pel Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI
El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs continua el projecte de digitalització dels seus fons tot fent-los accessibles i facilitant la seva consulta des de l’anomenat Repositori Obert de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (repositori.fpiei.cat).
Des d’aquest mes d’octubre, ja es poden consultar en línia una seixantena més de títols de premsa històrica. Algunes de les publicacions que s’hi sumen, tot ampliant la secció de “premsa entre 1900-1950” són les següents: els periòdics Agricultura : periódico defensor de los intereses generales o Catalunya : periòdic català; els setmanaris humorístics La Banqueta, Don Quijote, El Gat de Famades o El Duende; els butlletins de la Cámara agrícola de Lérida, del Colegio de Farmacéuticos, del Liceo Escolar, del Consejo Provincial de Fomento o del Ateneo Escolar; les revistes Lérida gráfica, Lérida a la vista, lo Campanar de Lleyda, el Avisador del Magisterio, o El Bedel, entre moltes altres.
Al mateix temps, a banda de les dues grans capçaleres que ja estaven accessibles (El Ideal i El Pallaresa), el repositori n’incorpora dues de noves i, tot i que, la tasca de digitalització d’ambdós diaris es preveu fer-la en diferents fases donat el volum d’aquestes dues capçaleres, des d’avui ja es pot consultar el Diario de Lérida (els números dels anys 1886 al 1892) i El País: diario liberal independiente (el període de 1897 a 1899).
En el repositori s’ha habilitat també un apartat en el que s’hi inclou la premsa digitalitzada d’altres poblacions, ja que l’Hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs no només és dipositària de títols de revistes de la ciutat de Lleida sinó que també recull gran part de la premsa comarcal i del territori. En aquests moments, ja hi són representades poblacions com Agramunt, Albesa, Balaguer, Bellpuig, Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Torregrossa o Tremp.
El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental en coordinació amb la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza un curs de lectura i interpretació de documents medievals i moderns.
Estructurat en tres sessions, el seminari té la voluntat d’introduir en el coneixement de diferents tipus documentals, lletres i sistemes d’abreviació. Aquestes sessions seran impartides per Joan J. Busqueta, Núria Preixens i Guillem Roca, i es realitzaran a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs els propers dies 24 d’octubre, 7 i 20 de novembre, de les cinc a les vuit del vespre.
LLEIDA (E.8) 1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)
Com a inici d’aquest seminari, i durant el matí del dijous 24 d’octubre, s’ha planificat una jornada de presentació del que ha estat el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins del Servei i la seva posterior pujada al repositori d’objectes digitals institucional.
El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs té digitalitzada i accessible, des de finals del 2018, la seva col·lecció de pergamins. Documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles… poden ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals institucional. Un projecte que va néixer amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic.
Amb el seminari que s’inicia aquest mes d’octubre, el Servei vol contribuir a fomentar la recerca sobre aquest ric patrimoni. La jornada comptarà amb les intervencions de dues de les persones que han fet possible el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins. En primer lloc, Joan J Busqueta (conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) farà una explicació acurada de la col·lecció de pergamins de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Seguidament i per finalitzar la jornada, intervindrà el senyor Manuel Joaquín Salamanca López (professor titular de la Universidad Complutense de Madrid) amb la ponència “Archivos y usuarios en la era digital: acciones para su interrelación”
Tot i que els seminaris són gratuïts, les persones que hi estiguin interessades en participar-hi només han d’inscriure’s enviant un correu a l’adreça difuint@diputaciolleida.cat.
Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].
Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.
Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)
Grup d'Arxivers de Lleida 