Col·lecció de fotografies i estampes del Sant Crist a l’Arxiu Gavín

L’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya preserva entre els seus fons documentals una col·lecció de fotografies, postals, estampes i altres imatges gràfiques sobre el Sant Crist.

Aquesta col·lecció està formada actualment per un total de 14.000 imatges diferents de Jesucrist a la creu o en les estacions del viacrucis de Jesús amb la creu. Es tracta d’imatges de crucifixos majoritàriament d’esglésies de Catalunya, però també a nivell espanyol. La col·lecció no està encara classificada ni descrita, però molt probablement se seguirà el sistema de classificació geogràfic i temàtic, d’ús habitual en altres col·leccions de l’arxiu. Posteriorment està previst que es digitalitzin i estiguin disponibles a Arxius en Línia, com la resta de fons de l’Arxiu Gavín.

D’entre les diferents estampes n’hi destaquen els Sant Crist que tenen advocació pròpia, com per exemple el Sant Crist de Lepant, que es troba a la catedral de Barcelona. O bé d’imatges antigues que es van destruir com per exemple el Sant Crist de Balaguer, i evidentment Crist de valor artístic com per exemple el Sant Crist romànic de Mijaran a Vielha. Com sempre des de l’Arxiu Gavín acceptem donacions d’altres imatges sobre el Sant Crist per continuar formant la col·lecció i fent accessibles aquest tipus de documents gràfics.

Aquí us deixem amb dos imatges de Sant Crist, una la del Sant Crist de Piera, i l’altra la del Sant Crist de Jesús de la Pasión de Sevilla, en aquest cas que mostra un Sant Crist a la creu i un Sant Crist portant la creu.

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya la biblioteca de recerca de l’historiador cerdà Maties Delcor

El passat 23 d’agost, familiars de l’historiador cerdà Maties Delcor, Josep Alujo i Monique Greiner, i l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, van signar un contracte de cessió, pel qual la biblioteca de recerca de Delcor queda dipositada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i a disposició dels investigadors

 

La família Delcor ha volgut fer donació al municipi de Puigcerdà de la biblioteca personal del seu oncle, mossèn Maties Delcor (Palau de Cerdanya 1919 – Montpeller 1992). L’objectiu de la família és mantenir la integritat d’aquesta gran biblioteca de recerca i que pugui ser consultada pels usuaris de l’Arxiu.

D’esquerra a dreta, Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, Josep Alujo Delcor, Monique Greiner, Erola Simon i Conxita Pons.

Delcor era fill d’un pastor de Palau de Cerdanya. Va interessar-se de ben jove per l’estudi de la llengua catalana, per la història i l’art de la comarca, una passió que va cultivar sempre de forma paral·lela als seus estudis professionals. Delcor va seguir la carrera religiosa. Es va formar en filosofia i teologia al seminari i va ser ordenat sacerdot a Perpinyà l’any 1947. Va dedicar la seva vida a investigar les llengües semítiques, l’Antic Testament i els manuscrits del Mar Mort. Els darrers anys de la seva vida va ser catedràtic a l’École Pratique de Hautes Études de la Sorbonne de París. Des de 1968 fins a la seva mort, Delcor va passar els mesos d’estiu a Palau de Cerdanya on es dedicava a l’estudi de la història i de l’art cerdà. L’any 1977 va organitzar el Congrés d’Història de Puigcerdà en motiu dels 800 anys de la fundació de la vila pel rei Alfons I. Les seves aportacions en el coneixement de la història i l’art cerdà són molt destacades.

Maties Delcor, historiador cerdà

La biblioteca està formada per un conjunt de llibres aplegats per mossèn Maties Delcor al llarg de la seva vida d’investigador i que utilitzava com a material d’estudi i treball. Es tracta d’una biblioteca de gran importància perquè conté tots els llibres de referència en les diferents matèries que contempla: història, història de l’art, llengües, història de la literatura medieval, història de l’església, etc. Està construïda a partir d’una visió de la cultura pirinenca global, allunyada de fronteres estatals o regionals. La importantíssima presència de llibres editats a França i referents al territori català medieval i modern, fa que sigui una biblioteca amb pocs paral·lelisme en d’altres institucions catalanes.

La Cerdanya i Puigcerdà són dos punts d’interès essencials per Maties Delcor, per la seva vinculació personal, i perquè representen un espai central pirinenc on conflueixen els seus interessos investigadors.

La biblioteca Delcor és un nucli de coneixement i informació de gran interès per dos motius complementaris: per una banda perquè aplega totes les cares de les humanitats que conformen la cultura, i per l’altre, perquè fa referència a un àmbit geogràfic i humà antigament estructurat per la serralada pirinenca i del qual la Cerdanya n’era un punt central.

Té un volum de 91 metres lineals aproximadament i ja se n’ha començat la catalogació.

 

Nota de premsa facilitada per l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya 

Visita el blogd’aquest arxiu

Er Archiu Generau d’Aran commemòre eth Tricentenari damb nauetats ena web e naui programes de ràdio

Er Archiu Generau d’Aran commemòre eth Tricentenari damb era publicacion ena web dera Cronologia des hèts succedits ena Val d’Aran ath torn dera Guèrra de Succession Espanhòla e eth regnat de Felip V (1700-1746). Un trabalh hèt per Elisa Ros, istoriadora e tecnica de patrimòni deth Conselh Generau d’Aran e Maria Pau Gómez, directora der Archiu Generau d’Aran.

Atau madeish en apartat “Els documents escollits” dera web s’an publicat 4 documents que viren ath torn des hèts nomentadi. Eth prumèr, ua carta der archiduc Carles III, datada en 1707; eth dusau, ua carta de Felip V, datada en 1707; eth tresau, era libreta deth sindicat de Sanci Aunòs de Miguel, sindic generau dera Val d’Aran en periòde 1710-1712 e eth darrèr document, eth Memòriau des maus hèti en Garòs pes tropes borboniques en 1711.

Era difusion continuarà enes programes de ràdio que cada deluns aufrís er Archiu a trauès deth programa ‘Aran, Meddia Aranés’, a on se parlarà des hèts, des documents e des notícies d’aguest periòde istoric. Es biografies de Carles d’Àustria e de Felip V inicieren es emissions en mes de març, que continueren damb un programa dedicat ara invasion dera Val d’Aran per part des tropes borboniques er an 1711.

En mes d’abriu s’a parlat d’un document qu’informe des maus que patic eth lòc de Garòs er an 1711 dauant dera entrada des tropes de Felip V, en tot èster generau de dites tropes eth Marqués d’Arpajon. Eth document se conten en hons patrimoniau des d’Eira e des de Barbèr de Garòs. S’a explicat era biografia de Sanci Aunòs de Miguel des de Joanchiquet de Vilamòs. Aunòs aucuparà eth cargue de Sindic Generau e serà part important enes eveniments politics d’aquera epòca.

En mes de mai, es emissions an tractat eth Decret de Naua Planta (1716). Cau rebrembar que, maugrat dit decret, era Val d’Aran continuarà, gràcies a ua Reiau Cedula autrejada per Felip V, damb eth sòn govèrn particular.

En mes de junh, coneisheram era figura de Francisco Cau de Benós, baron de Les e governador dera Val d’Aran peth nomenament dirècte deth rei, a trauès deth sòn testament datat en 1719.

Era programacion especiau acabarà damb un repàs de toti es privilègis autrejats per Felip V ara Val d’Aran, des quaus destaque era exempcion der us deth papèr sagerat qu’encara consèrve aué en dia era Val.

 

Es programes se pòden escotar en diferit pera tota Catalunya, ena web de Catalunya Informació de Catalunya Ràdio en sòn apartat “Programes” sintonizant eth programa ”Aran, Meddia Aranés” e eth dia d’emission qu’ei eth deluns. http://www.catradio.cat/programa/892/Aran-meddia-aranes

Maria Pau Gómez Ferrer

Archiu Generau d’Aran

Presentació de ‘Llibres de bans de Tàrrega. Segle XIV’ de Josep Xavier Muntané i Santiveri

Avui, 8 de maig, es presenta el número vuit de la Col·lecció Ardèvol de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR).

El ‘Llibre de bans de Tàrrega. Segle XIV’ ens aporta un recull riquíssim de dades sobre els hàbits i la vida quotidiana de la Tàrrega d’aquell període. No es tracta,  però, de la història a què ens tenen acostumats les cròniques medievals, els registres notarials, la burocràcia administrativa. És la història dels petits, la que es troba aquí. Aquestes faltes, algunes d’elles escrites com un relat breu, salven aquests moments de la vida de la gent normal, en aparença intranscendents, de l’oblit.

La sèrie de llibres de multes de l’Arxiu és excepcional, tant pel nombre d’unitats conservades com per la raresa d’aquest gènere de llibres.

Dijous 8 de maig
19.30 hores
Arxiu Comarcal de l’Urgell
Carrer de les Sitges, 4 (Tàrrega)
Entrada lliure