‘Fem memòria dels oficis antics’. La Xarxa d’Arxius Comarcals col.labora en aquesta iniciativa de participació ciutadana (crowdsourcing)


‘Fem memòria’ és una iniciativa de participació ciutadana (crowdsourcing) que vol recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. La Memòria Familiar és el conjunt de fotografies, cartes, documents, etc. que es troben a les cases i forma part de la seva història privada.

‘Fem memòria’ s’estructura en campanyes que giren a l’entorn d’un tema o aspecte. La primer campanya posa el focus en els oficis antics. S’enten per oficis antics aquells ja desapareguts -com poden ser els serenos o traginers- o pels quals ha canviat ostensiblement la forma en que es realitzen.

Més de vuitanta biblioteques i arxius municipals, la Biblioteca de Catalunya i la Xarxa d’Arxius Comarcals han fixat uns dies a la setmana perquè es portin els documents a digitalitzar i s’expliqui la història familiar que hi ha al darrera. Els documents recollits arreu de Catalunya es publicaran tots junts a Internet. Constitueix el testimoni de la vida quotidiana de la societat, complementa el patrimoni que custodien les institucions de la memòria, i sovint resta “amagat”; es tracta d’una mirada diferent a la història, els costums, les tradicions, el llenguatge, etc.

 Si és desitja, també es poden donar els originals, que passaran a enriquir els fons locals i patrimonials de les biblioteques i arxius que impulsen aquesta iniciativa. L’equipament indicarà com fer-ho.

 La campanya es durà a terme des de l’1 d’abril fins al 30 de juny del 2014.  Triptic Fem memoria

Cartell Fem memoria

XAC_Premsa: premsa històrica digitalitzada


El projecte XAC_Premsa ha permès gestionar i posar a disposició dels usuaris la premsa local i comarcal que es troba en les las biblioteques auxiliars dels arxius que formen part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Els objectius son la preservació i la difusió de la premsa d’àmbit local i comarcal que està en els arxius. Però també, impulsar un únic portal web de premsa local y comarcal, centralitzar i controlar les capçaleres tractades i normalitzar els entorns de cerca i resultats.

Es poden consultar totes les entrades que han anat introduint els Arxius Comarcals en el següent enllaç.  dibuix

Els fets del 6 d’octubre de 1934


TÍTOL: Els fets del 6 d’octubre de 1934

AUTOR: Manel López Esteve. (Lleida, 1981). Doctor en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (IUHJVV) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). És professor de la Universitat de Lleida i investigador del Centre d’Estudis dels Moviments Socials i de l’IUHJVV de la UPF. Ha centrat les seves investigacions en la història social i política de la Catalunya i l’Estat espanyol dels anys trenta, la conflictivitat agrària i la configuració dels antifeixismes en el període d’entreguerres.  

EDITORIAL: Editorial Base fetsoctubre(pg)

LLOC D’EDICIÓ: Barcelona

 ANY: 2013

 PÀGINES: 472

 RESSENYA:

Com a resultat de la tesi doctoral el seu autor ens explica els fets del 6 d’octubre de 1934, uns dels més difícils i polèmics d’interpretar de la història contemporània de Catalunya. La proclamació de l’Estat Català pel president de la Generalitat Lluís Companys fou, per a uns, una gesta heroica; per a uns altres, un error gravíssim. En qualsevol cas, va marcar un punt d’inflexió en la història del país.

Per primera vegada, l’obra de Manel López ens ofereix una anàlisi i una visió globals del que succeí arreu de Catalunya entre el 4 i el 6 d’octubre de 1934. Fonamentada en una amplíssima i sòlida base documental, recollida en multitud d’arxius locals i comarcals, l’obra va més enllà del relat centrat en l’actuació del govern català i ens explica amb detall un 6 d’octubre fins ara gairebé desconegut. 

És el 6 d’octubre dels rabassaires, del moviment obrer dels grans centres industrials, dels joves separatistes; dels centres republicans i catalanistes de les comarques, i també de la repressió implacable desfermada després de la derrota arreu del país. Un 6 d’octubre on totes les dimensions d’aquells fets apareixen perfectament integrades i on s’articula una clara explicació del seu significat històric. 

 

 

 

Gran assistència de públic en la presentació del número 10 de la ‘Revista Cultural del Solsonès Oppidum’


L’acte va tenir lloc a la sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

Fa unes setmanes es va presentar el número 10 de la Revista Cultural del Solsonès. Oppidum a la sala Gòtica Oppidumdel Consell Comarcal del Solsonès. La revista l’editen, des de l’any 2001, el Centre d’Estudis Lacetans i l’Arxiu Comarcal del Solsonès i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.

L’assistència va ser molt alta, una vuitantena de persones, tot i la coincidència amb altres esdeveniments culturals. És una prova de la consolidació que ha assolit la publicació.

La presentació es va dividir en dues parts. En la primera part, es varen fer els agraïments a les persones dels diferents òrgans que fan possible la publicació i a totes les persones que hi col·laboren: la coordinació, el consell assessor, el dissenyador, l’artista que ha deixat una obra seva per il·lustrar la portada i, lògicament, els autors dels treballs.

En els parlaments també es va fer palesa la preocupació pel futur del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, una qüestió que preocupa molt, a la societat solsonina. Així mateix, es va exposar la trajectòria de la publicació fins arribar al número 10. Es va lliurar als assistents un punt de llibre commemoratiu d’aquest fet.

Els articles que composen aquesta edició són:

  • El poblat ibèric del Castellvell (Olius, Solsonès): reexcavació noranta-tres anys després, de Ramon Cardona, David Asensio, Jordi Morer, Josep Pou.
  • “Dissentir en lo repartiment del bisbat”: la reacció del Consolat de la Seu d’Urgell davant la creació del bisbat de Solsona (1590-1623), de Lluís Obiols.
  • Dues obres de l’argenter Francesc Martorell i de l’escultor Josep Sunyer per a la catedral de Solsona (1738/1742), de Ramon Planes. – Solsona i el Temple de la Sagrada Família de Barcelona, de Fina Parés i Laia Vinaixa.
  • La Taula Rodona: una peculiar entitat solsonina, de Rosa M. Vila i Jordi Torner.
  • Localització de les fosses comunes de la guerra civil i la postguerra al Solsonès, d’Esther Miralles i Roser Grau.
  • La fira de Sant Josep de Solsona, d’Enric Bertran.

En la segona part de l’acte es va projectar un documental sobre la Sagrada Família mercès a la col·laboració de les autores de l’article sobre el temple. En el mateix es repassa la història de la seva construcció, des dels inicis fins avui. Ens ofereix un seguit d’imatges i projeccions espectaculars, alhora que ens mostra fotografies històriques d’un gran valor documental. Es va triar aquest tema atès que un dels articles parlava de les vinculacions entre la basílica i Solsona.

Centres d’Estudis i Arxius


El dissabte 23 de febrer es va celebrar la XXI Assemblea General Ordinària de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana a Lleida a la seu dels Instituts d’Estudis Ilerdencs. Els Centres d’Estudis són eminentment, encara ara, “àmbits on es troben la recerca i la investigació amateur i acadèmica sobre un territori”, això els converteix en usuaris preferents dels nostres arxius, però també en el medi més actiu i divers de difusió a través de les seves publicacions periòdiques i les diferents jornades d’estudi que organitzen amb les corresponents actes.
Per altra banda, els arxius del territori en què s’ubiquen els respectius Centres d’Estudis són la font d’informació natural dels investigadors de qualsevol camp perquè són on poden trobar tot tipus de documents i de tot tipus de fons.
D’això podem inferir que, en tots els casos, la relació entre els uns i els altres és gairebé simbiòtica i obligada. Així ho han entès alguns dels arxius comarcals i dels centres d’estudis amb col·laboracions sovintejades  com en el cas de l’Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans, o l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”, per citar dos exemples, no els únics, de les nostres contrades.
Tanmateix, la imatge que molts investigadors tenen d’arxius i d’arxivers, és que són llocs de difícil accés on troben poques facilitats per poder dur endavant la seva investigació.; l’experiència dels arxivers és que molts investigadors no saben que volen o no són capaços de concretar la cerca per desconeixement del fons, de la legislació o del context.
El cas és que l’arxiu existeix per preservar els fons institucionals, els d’empreses i els de particulars amb l’objectiu final de posar-los a disposició d’aquells que tinguin interès en la seva consulta i en la utilització de la informació per tal de generar nou coneixement, per aquesta raó haurien de ser els arxius els primers interessats en què els centres, instituts o grups d’estudis del territori tinguin una relació estreta amb ells, potenciant les seves investigacions, recolzant les publicacions i fomentant la celebració de conferències, congressos i jornades, però sobretot promovent cursos de formació d’usuaris, creant eines de descripció i utilitzant les tecnologies de la informació i les eines 2.0, per donar més fàcil accés als fons que es custodien.
És cert que no només aquest tipus d’institucions i els seus associats tenen aquest caràcter simbiòtic amb els arxius, la mateixa relació s’ha de mantenir amb les universitats que exerceixen en el territori i els centres d’ensenyament secundari, no tant sol en relació amb els treballs d’investigació, sinó amb activitats conjuntes que apropi als estudiants als espais dels arxius i a la coneixença dels seus fons i de les eines de descripció i localització, d’aquí les Jornades d’Educació i Arxiu que aquest any celebren la seva quarta edició.
Actualment els arxius s’estan posant al dia en les tecnologies de la informació i, sobre tot, en l’ús de les eines de xarxes socials, però encara cal fer un esforç més per atreure al seu entorn a tots aquells que són els seus usuaris naturals. No hauria ser difícil aconseguir que els clients potencials facin un ús freqüent i de qualitat dels serveis que des dels diferents centres d’arxius s’ofereixen.
En aquest punt potser caldria apuntar la idea que aquesta relació hauria de ser potenciada des de la Subdirecció General d’Arxius i Museus, a través de convenis amb les diferents entitats, de protocols de col·laboració per a l’ús de les instal·lacions dels arxius i establint programes i estratègies de formació d’usuaris generals i específics. L’objectiu ha de ser que els arxius històrics de qualsevol institució es converteixen en centres socials de cultura i que estiguin connectats i relacionats amb la societat en la que es troben enclavats

Maria Jesús Llavero
Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida