Category Archives: Tradició

Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran


Els documents, conservats per tres famílies de Tredòs, Bossòst i Les, van ser escrits entre els segles XVIII i XIX

A l’Archiu Generau d’Aran es conserven tres manuscrits passionistics escrits entre els segles XVIII i XIX. Els documents es troben dins els fons documentals de tres famílies araneses de Tredòs, Bossòst i Les.

bloggif_58e4a3724166f

Gravat de la crucifixió de Crist

El més antic el trobem en el fons de la família Amiell Daunés de Çò deth Guèrcho de Tredòs. El manuscrit comença amb Loa y argument de la Passió y Presa de Christ Nostre Señor i continua amb el Despediment de Jesus y Maria; Assi comensa la Passió i Presa de Christo Nostre Señor i Aucto tercer del Devallament de la Creu. L’estudiant Gaspar Escala Estrada, tal com ell mateix escriu en la primera pàgina del manuscrit, el copia en 1734. Sembla que aquest text d’autor desconegut es força copiat en aquella època. En una nota escrita posteriorment es diu que passa a mans de Ramon Bruna de Bagergue el 8 de juliol de 1800, però es desconeix com arriba a la família de Tredòs.

bloggif_58e4a3acf23ad

Manuscrit passionistic de Çò deth Guèrcho de Tredòs

En el fons de la família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs es conserva un manuscrit titulat Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816. Aquest document forma part d’una representació teatral i en ell tan sols hi ha escrit el text dels personatges que representa l’actor. Es desconeix l’autor del manuscrit, però sabem qui era l’actor, Juan de Bossòst i Benosa de çò de Capdet de Bossòst. Cal dir que aquesta casa emparenta per via matrimonial amb Çò de Joanchiquet de Vilamòs i que en 1862, Antonio Aunòs heretarà tots els béns dels Bossòst i Benosa. Actualment, Bossòst és l’únic poble de la Val d’Aran que ha conservat la processó de Divendres Sant.

190001120002146,0002

Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816

La família Boya de çò de Mossempèir de Les conserva un manuscrit d’autor desconegut titulat Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus. El document no porta data, però es pot datar entre finals del segle XVIII o principis del XIX. Sembla un esborrany de l’obra, ja que presenta diverses anotacions i modificacions del text. Aquest vol representar, a través de diversos personatges, la presa de Jesus i la negació de Sant Pere.

190001320000893,0001

Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

1 comentari

Filed under Archiu Generau d'Aran, Arxius, Cultura, Fons patrimonials, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Tradició

El text del Misteri de la Passió, conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, s’ha escenificat a la Parròquia de Santa Maria de Cervera


El text original del Misteri de la Passió és repartit en dos manuscrits dels quals no se’n coneix cap còpia. És un dels textos dramàtics catalans més antics, datat de l’any 1534 escrit per dos preveres cerverins, Pere Ponç i Baltasar Sança a partir de la inspiració de dos textos anteriors.

En l’estudi sobre el Misteri de la Passió, Agustí Duran i Sanpere descriu aquests manuscrits i els assenyala A i B. El manuscrit A és un quadern de 16 fulls de paper, amb un gran foli plegat verticalment de 39,79 x 14 cm; relligat modernament amb cobertes de pergamí. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús. Tot el manuscrit és d’una sola mà i correspon a l’any 1534 com indica a la capçalera. Al foli 1 verso hi ha la llista dels personatges que intervingueren en la representació de 1545.

0008-jpg_1102805168

manuscrit A. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús

El manuscrit B és un quadern format per dos plecs de paper, de cinquanta-cinc fulls, de 19,80 x 13,60 cm. La lletra és de la mateixa mà com l’altre manuscrit i conté diverses afegidures amb papers de totes mides. Relligat d’antic, té cobertes fetes d’un tros de pergamí amb part d’un document notarial del segle XIV. Molts fulls són inutilitzats voluntàriament per mitjà de doblecs o altres mals tractes. Aquest manuscrit conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins laCrucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant. Aquest manuscrit dóna el text de l’obra i el repartiment dels personatges. A la primera representació de 1534, mossèn Sança es reserva el paper d’Isaac, i mossèn Ponç, l’altre autor, el de Pilat. Els altres personatges del repartiment són: mossèn Romeu que interpreta el paper de la Verge; la muller de Pilat, que té un text i dramàtic parlament representada pel pintor de retaules Pere Alegret i Jesús que va ser representat per mossèn Muntaner.

0005-jpg_1181589939

Manuscrit B. Conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins la Crucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant

Segons els estudis de Ramon Miró sobre teatre medieval, el manuscrit B pertanyia a l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Cervera i fou editat per Agustí Duran i Sanpere el 1913. L’episodi de la Passió va ser inclòs per Josep M. Massot en una antologia de teatre medieval i del renaixement. El manuscrit havia estat en mans del mossèn Ignasi Arques i va ser trobat el 1913 per Agustí Duran. Ell mateix va proposar l’edició dels dos manuscrits conservats, però va ser la seva filla, Eulàlia Duran, qui edità finalment el text dels dos manuscrits amb l’estudi del seu pare fet i revisat, l’any 1984.

El projecte de recuperació va néixer del Patronat de la Passió de Cervera amb l’objectiu de reconstruir de manera fidel els orígens de les seves representacions. Els manuscrits es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Al mateix arxiu, dins el Fons Municipal de l’Ajuntament de Cervera, en un llibre d’àpoques comunes, hi ha uns albarans de l’any 1477 on es paga al botiguer cerverí Pere Verdera per diverses coses, entre elles, per ajudar a la representació de la Passió.

Uns quaranta actors, dirigits per Pep Oriol, han pujat per segona vegada als cadafals per interpretar la Passió de Crist més antiga de Catalunya tal i com es feia al segle XV i al mateix lloc que fa 500 anys. La representació s’ha desenvolupat sense l’ajuda de megafonia ni llum elèctrica. Per a la recreació històrica de la Passió Medieval, el text ha estat adaptat per Montserrat Pont, sempre mantenint el català antic i la mètrica original.

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Tradició

Cervera recupera el Ball d’Espases


La primera referència catalana la trobem a Cervera en l’Ordinació de Corpus de 1411, conservada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra

 

El passat mes de setembre va tenir lloc la presentació del recuperat Ball d’Espases de Cervera, el més antic de Catalunya, que es va ballar a la ciutat entre els anys 1411-1724.

El projecte de recuperació ha anat a càrrec d’un grup de joves cerverins, amb l’assessorament d’Àngel Vallverdú, expert en danses festives i s’ha finançat mitjançant micromecenatge. La nova entitat ha demanat al paer en cap, Ramon Royes, que sigui el padrí d’honor com a mostra d’agraïment per la seva implicació i ajuda en la recuperació del Ball. La presentació ha consistit en un acte institucional, a la Sala de Plens de la Paeria, i la posterior realització del ball, a la plaça Major.

És el ball d’espases més antic de Catalunya i un dels més antics del món. Fou el darrer a desaparèixer al Principat arran de les prohibicions borbòniques després de la Guerra de Successió (1701-1714).

Foto de grup. Ball d'Espases de Cervera

Foto de grup. Ball d’Espases de Cervera

 

El Ball d’Espases era una dansa ballada principalment per organitzacions gremials i confraries en les celebracions del Corpus Christi i el Carnaval. Els orígens del ball els situem al segle XIV, les primeres referències comunament acceptades les trobem en les celebracions de Carnaval de Bruixes (Bèlgica) dels anys 1389 i 1404. A partir del segle XV, es van anar popularitzant per tot Europa i es van estendre per terres catalanes.  La primera referència catalana la trobem a Cervera en l’Ordinació de Corpus de 1411, conservada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra . Poc després es documenta el ball en diverses poblacions catalanes com Tarragona, Reus, Sarral o Tortosa.

A la imatge apareix la part dels entremesos de l’Ordinació de Corpus on hi ha la primera referència del Ball d’Espases a Cervera:

ordinacio-1411-jpg_1496920945

“Primerament, vayen Lucifer e los diables.

En aprés, vayen los trompadors.

En aprés, vaye la senyera, la qual porte en Barthomeu Selva, prevere, en un caval bé appareyllat, ab sa dacmàticha.

En aprés, vaye lo joch de les spases, lo qual fan en Ffrancesch Quintana e n’Arnau d’Abeyllà.

En aprés, vaye la Cathalina, la qual fa la confraria del Sant Sperit.

En aprés, vayen los jochs de la confraria de Sent Johan.

En aprés, vayen los jochs de la confraria de Sant Ffrancesch.

[…]”

Més informació al Blog del Ball d’Espases de Cervera

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de la Segarra, Arxius, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Tradició

Exposició ‘Arxius de família’


Vides particulars. Fotografia i cinema a Tàrrega, del 6 de maig al 12 de juny a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Aquesta és una proposta expositiva que pretén incidir en l’imaginari col·lectiu dels targarins a través dels arxius fílmics i fotogràfics realitzats -des de l’àmbit amateur i familiar- al llarg del segle XX, a Tàrrega.

Al mateix temps, Arxius de família vol indagar sobre el paper que juga la fotografia i el cinema en la construcció de la història particular de cada un de nosaltres i, en el seu conjunt, de la història i la identitat col·lectiva, en tant que poble o comunitat.

Expo.jpg_1994699794

L’exposició

La mostra està configurada, essencialment, per documents cinematogràfics i fotogràfics, realitzats des de l’entorn familiar, pels targarins i a Tàrrega, durant les dècades dels anys 20 -que és quan comencen a arribar les primeres càmeres cinematogràfiques al públic no professional, fins a l’arribada del vídeo els anys 80.

La temàtica que es vol abordar és àmplia: temps d’oci, el treball, actes familiars (festes, berenars, casaments, bateigs, comunions, la llar com a espai de convivència…), actes socials i ciutadans, l’associacionisme, l’esport, la ciutat i el seu paisatge.

El que en definitiva es pretén és -amb la col·laboració amb els ciutadans- recollir tot aquest patrimoni i testimoniatge i exposar-lo en públic, compartir-lo i donar-lo a conèixer i, així, reviure la història de la ciutat des del punt de vista dels seus propis testimonis: els ciutadans.

Aquest és un projecte organitzat pel Museu Trepat de Tàrrega i ideat i comissariat per Jesús Vilamajó i Natàlia Lloreta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tàrrega, el Museu Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Horaris a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell:

Matins de dilluns a diumenge 11 a 14 h

Tardes de dilluns a divendres 16 a 18 hores

Tardes de dissabte de 18 a 21 hores

Tardes de diumenges i festius de 19 a 21 hores

Extret web Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, Cultura, Exposicions, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni, Pel·lícules, Tradició

El Segrià a estudi. III Jornades d’Estudis del Centre d’Estudis del Segrià


Per tercer any consecutiu el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià presenta les seves Jornades d’Estudi i com sempre estan obertes a tots els temes que facin referència o tinguin relació amb el Segrià i a tots els estudiosos acadèmics o no que treballin sobre aquesta Comarca . Aquestes jornades tenen les dos característiques principals de les que promouen els centres d’estudis, a saber, potenciar el coneixement del territori i promoure la investigació d’aspectes centrats més en ell i no en la capital de la comarca. A més al Segrià, per les peculiaritats pròpies d’una comarca que es viu més com assaig de despatx que com vivència pròpia del territori, el Centre d’Estudis vol reforçar la cohesió que pot crear la consciència de Comarca, considerant la diversitat del territori, de parles i de realitats socio-econòmiques una riquesa important que cal defensar i potenciar. Aquest any es celebren el dissabte 21 de novembre a Artesa de Lleida i amb la col·laboració de l’Agrupació Cultural la Femosa d’aquest poble.

Aquestes terceres jornades tornen a tenir una vintena de comunicacions presentades, un altre cop són variades en les temàtiques, en les èpoques i les àrees, només cal donar una ullada a cada una de les tres sessions per comprovar que hi ha molta gent treballant en tota la comarca:

programa_impres_III jornades CECS-1

programa_impres_III jornades CECS-2

En aquest moment El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià té ja publicades les primeres Jornades en el núm. 1 de Shikar , la revista que amb una estructura lleugera i vistosa gràcies a les moltes imatges i la impressió a color fa de vehicle imprès de comunicació entre els estudiosos i el públic interessat, ja que permet una consulta ràpida i una lectura agradable. El segon número sabem que està  apunt de sortir.

És important aquest tipus d’activitats en les diferents comarques perquè ajuden a visualitzar les tasques d’investigació que s’estan duent a terme, moltes d’elles amb una base documental que té el seu origen principalment en els arxius del territori objecte d’estudis.

L’assistència a aquestes jornades són gratuïtes, només cal inscriure’s al correu cec.segria@gmail.com

programa_III jornades_estudi_segrià-1

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Història, Jornades i Congressos, medieval, Patrimoni, Recerca, Tradició

Inauguració de l’Arxiu del Pubillatge a les Borges Blanques


El passat dissabte 19 de setembre l’Ajuntament de les Borges Blanques va inaugurar l’Espai Cultural que acull l’Arxiu del Pubillatge de Catalunya i, també, elements vinculats a la cultura popular i tradicional de la capital del les Garrigues.

Les Borges Blanques compta amb una llarga tradició en el món del pubillatge. Des de la dècada dels seixanta, l’elecció de la Pubilla i les Dames locals es feia a través dels Amics del Terrall. Posteriorment, va deixar de fer-se però, l’any 2005, el consistori va recuperar aquesta tradició, incloent la figura de l’Hereu. De nLa Trobada del Pubillatge el setembre passat al Terrallou, l’elecció de la Pubilla es va interrompre uns anys però el 2013 l’actual govern municipal va tornar a promoure l’elecció de la Pubilla i l’Hereu, i va afegir les figures de l’Hereuet i la Pubilleta.

L’espai, propietat del consistori, centralitzarà tot aquest fons documental i material que estava repartit arreu del país; i que ha estat cedit per Foment de les Tradicions Catalanes.

A més, el consistori borgenc té previst exposar-hi tots els elements locals vinculats al món dels gegants, capgrossos i les festes de cultura popular, com el canó del saló, entre d’altres, que restaran a disposició dels estudiosos i ciutadans interessats, compartint espai amb els documents i la resta de material bibliogràfic, quadres, fotografies, reculls de trobades, ofrenes i auques sobre el pubillatge a Catalunya, documentats des de fa més de 50 anys.

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, Tradició

Jornada ‘Recerca i arxius. Les festes del foc’


La Jornada tindrà lloc el proper 5 de juny a Esterri d’Aneu

És ben freqüent arreu del món, que les festes tradicionals i populars vagin lligades a l’ús del foc i dels artificis pirotècnics. A l’arc mediterrani i especialment als països catalans la seva presència esdevé un dels elements patrimonials més característics en les celebracions. Així, veiem que els ritus de culte al foc són molt rics variats i estesos en diverses èpoques de l’any, especialment als dos solsticis.

La festa és una de les ocasions privilegiades on s’expressen més clarament molts aspectes de la cultura. Pot observar-se com s’analitza una societat de manera ritualitzada  i a través d’elements simbòlics. Avui dia qualsevol festa genera abundant documentació i hi ha multitud d’eines per prendre’n la informació desitjada. Ara bé, com es coneixen i s’estudien les festes quan aquestes es perden en el temps, com succeeix per exemple amb la majoria de les festes del foc? Poder donar resposta a aquesta qüestió és un dels objectius de la jornada “Recerca i Arxius. Les festes del foc”.

2008-Isil-Sant-Joan-Falles-40-1024x683-738x236

Ens trobem en un moment de globalització i, contràriament a la preocupació força estesa, la festa no tan sols no ha decaigut sinó que aquesta ha crescut en interès i participació, fet que tampoc ha desvirtuat el seu caràcter identitari. És en aquest context que creiem oportú la celebració d’una jornada on es mostrin les principals representacions festives del foc a Catalunya i, sobretot, l’experiència en recerca i gestió documental de grans coneixedors d’aquestes tradicions a Catalunya en general i al Pirineu en particular.

La Jornada s’inclou en el marc de la programació oficial del 24è Dansàneu: Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu

CONTACTE I INSCRIPCIÓ (GRATUÏTA)

Ajuntament d’Esterri d’Àneu  973626005

biblioteca.esterri@gencat.cat

Jornada ‘Recerca i arxius. Les festes del foc’

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Cultura, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Tradició