Les festes populars i locals amb la Xarxa d’Arxius Comarcals!

En el marc del projecte ‘Catalunya des dels arxius: esdeveniments i festes populars digitals’

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya en un nou capítol dels#arxiusacasa, el 5é, ha preparat aquest recull de mostres de diferents festes populars per com alternativa a les #festesconfinades. Nosaltres ens fem resó des d’aquest bloc per difondre la feina dels nostres companys i sobretot del contingut custodiat als arxius comarcals, encara que sigui en mode virtual.

Festes Majors:

‘Sant Eudald 2020’ de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
Des del divendres 8 de maig fins el dimarts 12 de maig, Ripoll, es preparava per celebrar la seva Festa Major.

‘La festa continua’ de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
Visita la festa major de Tàrrega de 1914.

Maig Festiu a Lleida de l’Arxiu Històric de Lleida
Al mes de maig a Lleida s’hi apleguen un seguit de festes populars que aquest any han vist alterada la seva programació: la Festa Major en honor de Sant Anastasi, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol. Ho revivim a través d’imatges del fons de “La Mañana”.

Audiovisual ‘Maig festiu a Lleida. Qui ens ha robat el mes de maig del 2020?’
A través de documents de l’Arxiu revivim les festes i esdeveniments que s’havien de celebrar el mes de maig a Lleida i que s’han suspès com a conseqüència de la pandèmia pel Covid-19: la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, la Festa Major de maig, la festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol.

’Arxiu Comarcal de la Noguera mostra la Festa Major de Balaguer de l’any 1945
Reportatge de Claudi Gómez Grau

Imatges que fan història: festes populars i tradicionals de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Audiovisual format per fragments de pel·lícules relacionades amb les festes locals i tradicionals, que mostren imatges de Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Solivella, d’entre els anys 1970 i 2000.

La recuperació de la Festa Major després de la guerra
de l’Arxiu Comarcal del Garraf

Festes de flors i arbres:

Temps de Flors al claustre de l’Arxiu Històric de Girona
Girona, Temps de Flors és una exposició que se celebra a la ciutat de Girona des de 1954. Durant una vintena d’edicions, el claustre de l’Arxiu Històric de Girona ha estat l’escenari de diferents muntatges florals i artístics, dels quals avui us n’oferim una mostra.

L’Arxiu de les Roses amplia els seus recursos per l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Els dies 8, 9 i 10 de maig no es van poder celebrar les Festes de Primavera de Sant Feliu de Llobregat, amb la Fira i l’Exposició Nacional de Roses, però es van fer unes festes de primavera des de casa, amb la presència de moltes roses a les xarxes socials.

Festa del Roser a la Segarra
Descobrim la festa del Roser de Tarroja a través de cartells, llibres i goigs de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

La Plantada del Maig a Dosrius, Canyamars i Òrrius de l’Arxiu Comarcal del Maresme
La festa de la Plantada del Maig té com a protagonista un element de la natura tan simbòlic com és l’arbre, que encarna la pervivència i la regeneració.

Romiatges i aplecs

L’Aplec de Farners per l’Arxiu Comarcal de la Selva
L’Aplec de Farners és una festa local molt arrelada a Santa Coloma de Farners. Se celebra a l’entorn de la festivitat de la Pentecosta i se’n conserven nombrosos testimonis gràfics.

L’Aplec de Mur 2020. L’Aplec del Pirineu en confinament de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Un dels aplecs més participatius i antics del Pallars Jussà

L’Aplec de la Sardana a la Bisbal d’Empordà. Una història de 57 edicions de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà
L’Aplec de la Sardana és un esdeveniment molt important a la Bisbal d’Empordà. Us presentem la col·lecció de les portades dels llibres editats cada any i una selecció d’imatges.

Exposició virtual dels aplecs populars de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Cada any se celebren una vintena d’aplecs populars al Pallars Sobirà, i més de la meitat es fan durant el mes de maig, en plena primavera. Hem conservat i digitalitzat dotze aplecs i us els volem mostrar a través de l’exposició virtual dels aplecs populars.

Els Romiatges a la Val d’Aran de l’Arxiu General d’Aran
Santuaris, capelles i pilarets, llocs on el poble expressa la seva devoció.

‘L’Empordà, terra de bons balladors i compositors de sardanes!’ de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Cada any l’associació Foment de la Sardana ‘Pep Ventura’ honora l’il·lustre compositor amb la celebració de multitudinaris aplecs

La celebració de la festa del Crist Mujal de l’Arxiu Comarcal del Maresme
Una de les celebracions esperades del municipi de Cabrils és la festa del Crist Mujal, el 3 de maig, que coincideix amb la Festa Major del poble, consagrada a la Santa Creu. És una festa compartida amb els veïns de Cabrera de Mar i Vilassar de Mar, que també la veneren.

La xocolatada de Sant Marc a Queralt per l’Arxiu Comarcal del Berguedà
Cada any es puja de Berga al Santuari de Queralt on es fa un ofici religiós, en sortir es fa una xocolatada que ofereix l’ajuntament.

Fires:

Fires virtuals de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Vilafranca, és una ciutat comercial on les fires han tingut sempre una presència destacada.

La Fira de Sant Isidre de Cervera de l’Arxiu Comarcal de la Segarra
Coneixem la Fira de Sant Isidre a partir de la Col·lecció de programes i cartells, goigs, fotografies i el xac premsa

Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès
El diumenge 19 de maig de 2020 s’havia de celebrar a Ripoll la 54ª edició de la Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès. El mateix diumenge també es celebrava el 16è. Concurs d’esquilar ovelles, un mercat de productes agroalimentaris i la mostra d’oficis tradicionals.

Altres festes:

Festa dels Elois de l’Arxiu Comarcal del Berguedà
La festa dels Elois es celebra a Berga des de temps immemorial, era promoguda i organitzada pel gremi del elois, que aplegava, com arreu els oficis vinculats al foc i els traginers, a Berga a més acollia moltes altres professions, que no tenien prou entitat per formar un gremi propi.

Sí, a Vic també hi havia plaça de toros de l’Arxiu Comarcal d’Osona
Les generacions més joves ja no ho recorden, però la ciutat de Vic també tenia la seva plaça de toros. Des del segle XVII eren habituals a Vic les curses de braus; el primer document que en coneixem és d’un correbous de les festes de Sant Joan de l’any 1624.

La festa dels 75 anys dels gegants de Ripoll de l’Arxiu Comarcal del Ripollès
La colla de Gegants i Caperruts de Ripoll ha hagut de suspendre la festa de celebració dels 75 anys que tenien prevista pel cap de setmana del 23 i 24 de maig.

Audiovisual La Festa de la Bicicleta del Vendrell des dels seus orígens de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Els programes de la Festa de la Bicicleta del Vendrell consultables al portal Arxius en línia
Centenari del naixement de Joan Fusté Rius, fundador de la Festa de la Bicicleta del Vendrell.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre us proposa reviure una jornada de bous a la població d’Ascó
Es tracta d’una festa popular, que es va portar a terme fins els anys 80 del segle XX, però que progressivament va anar perdent vigencia.

Entre la festa, l’oració i… un bon menjar. L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell mostra una comarca viva en esdeveniments populars i festius
Aplecs, festes majors, balls, cançons, desfilades de carrosses, cerimònies religioses… la Comarcal de l’Alt Urgell ha estat històricament i encara ho és un territori festiu ple d’esdeveniments. L’Arxiu Comarcal obre els seus fons per rememorar l’Aplec de Sant Antoni del Tossal, les carrosses d’Organyà i la celebració de les primeres comunions a través dels seus llibres.

Extret del web de la XAC

L’any 1920 els lleidatans van poder gaudir de les Festes de Maig!

 

Una altra volta al sol, i ja tornem a tenir aquí el mes de maig.

El maig a Lleida, és sempre un mes d’efervescència, ple de color, música, alegria i gent, molta gent al carrer. Aquest any les circumstàncies han provocat que no puguem viure, i compartir, cap de les activitats marcades al calendari, ni tan sols la Festa Major. Però un segle enrere, pels lleidatans de 1920, la realitat va ser completament diferent, com mostra el cartell de les Festes de Maig.

El cartell es conserva a l’Arxiu de la Ciutat gràcies a la generositat del senyor Fernando Boneu Companys, qui en feu donació a la Paeria. Fa uns anys, l’Arxiu Municipal, com a responsable de la gestió, difusió i conservació del patrimoni documental que conserva l’Ajuntament de Lleida, va fer-lo restaurar[1], amb l’objectiu de millorar la seva conservació i poder-lo difondre.

Aquest està escrit en català i és d’unes dimensions considerables (1340×1000 mm.)i fou imprès per la impremta de Lleida Sol i Benet. En el dit cartell es pot observar una senzilla avioneta d’hèlix que sobrevola la silueta de la ciutat, on destaca el turó i el campanar de la Seu Vella. L’avioneta està llençant uns targetons en els quals es poden llegir les diferents activitats que formen part del programa de les festes, com ara el pregó, els balls, les processons, els castells de focs, els concerts de les bandes militars i les 8 sessions d’aviació que es realitzarien aquell any amb la presència de l’expert pilot xilè Luís Omar Page. També destacar l’acte d’inauguració del Mercat del Pla que es portà a cap el dia 12.

En el cartell dissenyat sobre un fons blau, pla i sense profunditat, s’hi barregen elements de modernitat, com l’avioneta que el protagonitza, amb elements més clàssics com la sanefa de fulles verdes i fruits vermells que l’emmarca i el búcar de pedra, sostingut per dracs, ple de fruites i de flors, símbol de l’agricultura característica de la plana del Segre. Cal destacar també el barroquisme amb què està tractat l’escut de la ciutat, al marge superior esquerre.

Els anys vint, a Catalunya, foren anys de canvi i de certa prosperitat, la Mancomunitat de Catalunya tenia com a objectiu modernitzar i millorar les infraestructures, les polítiques agràries, l’obra social…, i aquest és l’esperit que transpira el cartell de la Festa Major, on conviuen el progrés amb la tradició.

 

[1] Els treballs van anar a càrrec de l’empresa de restauració d’obra gràfica Estudi B2.

 

Entrada publicada inicialment al web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

La processó del Sant Enterrament de Lleida als anys quaranta del segle XX

Aquest any els fidels de Lleida, i de la resta del món, hauran de viure la Setmana Santa d’una manera completament diferent de com marca la tradició. Les circumstàncies s’han imposat i la improbabilitat de sortir al carrer no faran possible que les processons surtin al carrer i es puguin repetir imatges com la fotografia del Fons Municipal de l’Arxiu de la Ciutat de Lleida, que us presentem a continuació.

En aquesta captura, realitzada pel fotògraf Samuel Farràn, en els anys quaranta del segle XX, es veu el carrer Major durant el pas de la processó del Sant Enterrament. En concret, la podem ubicar al tomb que el carrer Major realitza a l’alçada dels antics magatzems de La Reconquista, poc després d’haver passat per davant del Casino Principal.

Les processons del Sant Enterrament  tradicionalment recreen una part de la Passió o Via Crucis de Jesús de la nit de Divendres Sant. Per aquest motiu aquest ritual està protagonitzat per la imatge de Jesucrist mort dins d’un taüt de vidre i se celebren en silenci sota la llum de la lluna.

La primera constància documental que en tenim a Lleida és de l’any 1607[1], organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang. Al llarg de la seva existència la tasca més coneguda de la Congregació ha estat tenir cura de l’organització de la Processó del Sant Enterrament, tot i que en altres temps també tenia cura de les processons del Trasllat, de l’Agonia i de l’Encontre.

La processó que avui coneixem és de fet substancialment diferent de les primeres que van celebrar-se, ja el 1753 hi ha un canvi radical; s’afegeixen al seguici –que en un principi estava format per encaputxats amb hàbits negres i el Crist Jacent- els armats i una sèrie de “passos” o misteris amb escenes de la Passió.

Fins a la interrupció provocada per les circumstàncies excepcionals d’aquest any, la celebració de la processó arribà – amb dues interrupcions, provocades per la guerra de Successió i per la invasió napoleònica- fins a la II República, que va prohibir les manifestacions religioses al carrer. Després de la Guerra Civil, a la dècada dels quaranta de la passada centúria, la Processó prengué novament revolada, es recuperaren els Armats que estrenaren cuirasses i indumentària i diverses confraries lluïren nous hàbits, guanyant així en solemnitat.

La fotografia que us presentem fou captada en aquest moment de recuperació del ritual, i en ella hi veiem el seguici encapçalat per les autoritats religioses i el Sant Sepulcre acompanyant per la Guàrdia Civil, indici de la forta presència que en aquells moments tenien les “forces de l’ordre”. A continuació els encaputxats amb torxes enceses i, a la llunyania s’aprecien la resta dels misteris amb escenes de la Passió.

[1] SOL, Romà; TORRES, Carme: “L’església de la Puríssima Sang”, Endavant les Atxes, núm 2, Lleida, 1994, p. 14

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran

En la mostra, dedicada al treball del ferro a la Val, s’exposen cinc documents de diversos fons dipositats a l’Arxiu

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” realitzada per la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. La mostra exposa fotografies de producció pròpia de tots aquells elements de ferro que s’han conservat en les cases araneses fins a l’actualitat. Tot el material gràfic elaborat durant la producció d’aquesta exposició s’ha dipositat a l’Arxiu i passa a formar part del fons de la Fundació.

L’Arxiu ha prestat cinc documents relacionats amb el tema de l’exposició. En concret s’exposa el contracte de 1776, a nom del ferrer Francisco Picamal de Tredòs, per a fer treballs al campanar de l’església d’Unha; dos expedients de demarcació de dues mines de ferro, la Sant Carlos en Bossòst i la Lombardia en Vilac, de 1899 i 1918; el plànol del projecte de la porta de ferro d’entrada a la Central de Cledes realitzat l’any 1929, data d’inauguració d’aquesta infraestructura hidroelèctrica, i una factura, del mateix any, d’Antonio Puig Barés ferrer de Les.

La mostra es podrà veure des del 27 de juny fins al 28 de setembre a l’església de Sant Joan d’Arties.

Horari: Dilluns a dissabte de 17.00 a 21.00h.

Archiu Generau d’Aran

 

L’exposició itinerant “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” arriba a la Val d’Aran

En la mostra es podrà veure un llibre de rituals d’exorcisme de 1778 conservat en el fons Çò de Joanchiquet de Vilamòs

L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria impulsada des de la xarxa i duta a terme entre els anys 2015 i 2017, que aborda la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

Un dels llibres exposats procedeix del fons patrimonial Çò de Joanchiquet de Vilamòs, dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El llibre, datat en 1778, és de l’autor Antonio Gascón, i es titula: Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque … ex Rituali Romano, praxi ejusdem Metropolis, probatisque Authoribus congestus …. . El llibre forma part de la biblioteca familiar de la família Aunòs, formada per més de 400 volums.

 

La mostra es podrà veure a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs del 21 de juny al 30 d’agost.

Horari del 21 de juny al 7 de juriol

Dimarts-dissabte d’11-14h i de 16-19h, diumenge d’11-14h

Horari del 8 de juriol al 30 d’agost

Dilluns-diumenge d’11-14h i 16-19h

Activitat gratuïta

Archiu Generau d’Aran