L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran


En la mostra, dedicada al treball del ferro a la Val, s’exposen cinc documents de diversos fons dipositats a l’Arxiu

L’Archiu Generau d’Aran col·labora en l’exposició “Er Art dera Harga” realitzada per la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. La mostra exposa fotografies de producció pròpia de tots aquells elements de ferro que s’han conservat en les cases araneses fins a l’actualitat. Tot el material gràfic elaborat durant la producció d’aquesta exposició s’ha dipositat a l’Arxiu i passa a formar part del fons de la Fundació.

L’Arxiu ha prestat cinc documents relacionats amb el tema de l’exposició. En concret s’exposa el contracte de 1776, a nom del ferrer Francisco Picamal de Tredòs, per a fer treballs al campanar de l’església d’Unha; dos expedients de demarcació de dues mines de ferro, la Sant Carlos en Bossòst i la Lombardia en Vilac, de 1899 i 1918; el plànol del projecte de la porta de ferro d’entrada a la Central de Cledes realitzat l’any 1929, data d’inauguració d’aquesta infraestructura hidroelèctrica, i una factura, del mateix any, d’Antonio Puig Barés ferrer de Les.

La mostra es podrà veure des del 27 de juny fins al 28 de setembre a l’església de Sant Joan d’Arties.

Horari: Dilluns a dissabte de 17.00 a 21.00h.

Archiu Generau d’Aran

 

L’exposició itinerant “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” arriba a la Val d’Aran


En la mostra es podrà veure un llibre de rituals d’exorcisme de 1778 conservat en el fons Çò de Joanchiquet de Vilamòs

L’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria en les terres de Ponent i Pirineu” és una exposició itinerant produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria impulsada des de la xarxa i duta a terme entre els anys 2015 i 2017, que aborda la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d’Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà) i Marcel·lí Corominas (Solsonès).

Un dels llibres exposats procedeix del fons patrimonial Çò de Joanchiquet de Vilamòs, dipositat a l’Archiu Generau d’Aran. El llibre, datat en 1778, és de l’autor Antonio Gascón, i es titula: Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque … ex Rituali Romano, praxi ejusdem Metropolis, probatisque Authoribus congestus …. . El llibre forma part de la biblioteca familiar de la família Aunòs, formada per més de 400 volums.

 

La mostra es podrà veure a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs del 21 de juny al 30 d’agost.

Horari del 21 de juny al 7 de juriol

Dimarts-dissabte d’11-14h i de 16-19h, diumenge d’11-14h

Horari del 8 de juriol al 30 d’agost

Dilluns-diumenge d’11-14h i 16-19h

Activitat gratuïta

Archiu Generau d’Aran

Presentació de Shikar 5: Parlem sobre patrimoni


El proper divendres 14 de desembre es presentarà el cinquè número de la revista del CECS! Ho farem a la Sala el Centro a Alcarràs a partir de les 7 de la tarda i ho acompanyarem amb una taula rodona que porta com a títol Shikar i el Segrià, defensa i promoció del nostre patrimoniA la taula rodona ens acompanyaran en Jordi Seró, la Noèlia Díaz, la Teresa Fuentes i en Marcel Vidal. Moderarà la taula el Quintí Casals.

En aquesta taula rodona es vol posar a debat les dificultats i avantatges que tenen els pobles del Segrià i per extensió de la resta de comarques per poder recuperar, conservar i potenciar el seu patrimoni en el més ampli espectre del mot. Per això cada un dels participants al debat representa una vessant social que treballa en el patrimoni, des de la Comunitat de municipis del Segrià Sec, a l’Associació Leader de Ponent o l’empresa Insitu.

 

També hi ha una representant del consistori d’Alcarràs, des d’on es fa, el poble ja més gran del Segrià després de la seva capital Lleida, que en els últims anys ha tingut una especial sensibilitat per recuperar la seva memòria i patrimoni. Per sort no és l’únic municipi que treballa en aquesta línia.

La revista com sempre recull els treballs que es van presentar a les cinquenes jornades el Segrià a Estudi , i com sempre el seu valor resideix en la varietat de coneixements que aportar, també en el tema arxivístic.

No us ho perdeu

 

Informació extreta del blog del CECS

Cinquenes Jornades El Segrià a Estudi


Per cinquè any el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià ens convoca per coneixer una mica més de la cultura i el patrimoni de la comarca del Segrià. Aquest any es celebrarà a Alcarràs continuant amb aquesta seu itinerant que respon a la voluntat de posar en valor tots i cada un dels pobles de la Comarca i com cada any es durà a terme el tercer dissabte de novembre, aquest any el 18. Tot i que tindrà que competir amb la I Jornada sobre historiografia local que es celebra el mateix dia a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, les Cinquenes Jornades del Segrià a estudi tenen l’interès del coneixement de proximitat aquell que fan les segrianenques sobre el seu territori i que ens ajuda a coneixer millor una comarca diversa i rica en medi natural i cultura, però que necessita que les persones que investiguen ho posin de manifest.

Les comunicacions presentades any rera any es publiquen a la revista Shikar que poc a poc s’està convertint en una publicació de referència tant per la qualitat dels estudis com per la cura que es posa en la seva edició. En poques setmanes podrem anunciar la presentació del número 4 que recull les comunicacions presentades a la Quartes Jornades que es van celebrar a Almenar ara fa un any.

Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran


Els documents, conservats per tres famílies de Tredòs, Bossòst i Les, van ser escrits entre els segles XVIII i XIX

A l’Archiu Generau d’Aran es conserven tres manuscrits passionistics escrits entre els segles XVIII i XIX. Els documents es troben dins els fons documentals de tres famílies araneses de Tredòs, Bossòst i Les.

bloggif_58e4a3724166f

Gravat de la crucifixió de Crist

El més antic el trobem en el fons de la família Amiell Daunés de Çò deth Guèrcho de Tredòs. El manuscrit comença amb Loa y argument de la Passió y Presa de Christ Nostre Señor i continua amb el Despediment de Jesus y Maria; Assi comensa la Passió i Presa de Christo Nostre Señor i Aucto tercer del Devallament de la Creu. L’estudiant Gaspar Escala Estrada, tal com ell mateix escriu en la primera pàgina del manuscrit, el copia en 1734. Sembla que aquest text d’autor desconegut es força copiat en aquella època. En una nota escrita posteriorment es diu que passa a mans de Ramon Bruna de Bagergue el 8 de juliol de 1800, però es desconeix com arriba a la família de Tredòs.

bloggif_58e4a3acf23ad

Manuscrit passionistic de Çò deth Guèrcho de Tredòs

En el fons de la família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs es conserva un manuscrit titulat Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816. Aquest document forma part d’una representació teatral i en ell tan sols hi ha escrit el text dels personatges que representa l’actor. Es desconeix l’autor del manuscrit, però sabem qui era l’actor, Juan de Bossòst i Benosa de çò de Capdet de Bossòst. Cal dir que aquesta casa emparenta per via matrimonial amb Çò de Joanchiquet de Vilamòs i que en 1862, Antonio Aunòs heretarà tots els béns dels Bossòst i Benosa. Actualment, Bossòst és l’únic poble de la Val d’Aran que ha conservat la processó de Divendres Sant.

190001120002146,0002

Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816

La família Boya de çò de Mossempèir de Les conserva un manuscrit d’autor desconegut titulat Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus. El document no porta data, però es pot datar entre finals del segle XVIII o principis del XIX. Sembla un esborrany de l’obra, ja que presenta diverses anotacions i modificacions del text. Aquest vol representar, a través de diversos personatges, la presa de Jesus i la negació de Sant Pere.

190001320000893,0001

Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

El text del Misteri de la Passió, conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, s’ha escenificat a la Parròquia de Santa Maria de Cervera


El text original del Misteri de la Passió és repartit en dos manuscrits dels quals no se’n coneix cap còpia. És un dels textos dramàtics catalans més antics, datat de l’any 1534 escrit per dos preveres cerverins, Pere Ponç i Baltasar Sança a partir de la inspiració de dos textos anteriors.

En l’estudi sobre el Misteri de la Passió, Agustí Duran i Sanpere descriu aquests manuscrits i els assenyala A i B. El manuscrit A és un quadern de 16 fulls de paper, amb un gran foli plegat verticalment de 39,79 x 14 cm; relligat modernament amb cobertes de pergamí. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús. Tot el manuscrit és d’una sola mà i correspon a l’any 1534 com indica a la capçalera. Al foli 1 verso hi ha la llista dels personatges que intervingueren en la representació de 1545.

0008-jpg_1102805168

manuscrit A. Conté el text de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i el Concili contra Jesús

El manuscrit B és un quadern format per dos plecs de paper, de cinquanta-cinc fulls, de 19,80 x 13,60 cm. La lletra és de la mateixa mà com l’altre manuscrit i conté diverses afegidures amb papers de totes mides. Relligat d’antic, té cobertes fetes d’un tros de pergamí amb part d’un document notarial del segle XIV. Molts fulls són inutilitzats voluntàriament per mitjà de doblecs o altres mals tractes. Aquest manuscrit conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins laCrucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant. Aquest manuscrit dóna el text de l’obra i el repartiment dels personatges. A la primera representació de 1534, mossèn Sança es reserva el paper d’Isaac, i mossèn Ponç, l’altre autor, el de Pilat. Els altres personatges del repartiment són: mossèn Romeu que interpreta el paper de la Verge; la muller de Pilat, que té un text i dramàtic parlament representada pel pintor de retaules Pere Alegret i Jesús que va ser representat per mossèn Muntaner.

0005-jpg_1181589939

Manuscrit B. Conté la representació de la Passió de Divendres Sant fins la Crucifixió de Jesús. Segueix el Davallament de l’Infern, del mateix Divendres Sant a la tarda, i els planys de Sant Joan i Magdalena i el Davallament de la Creu, destinats al Dissabte Sant

Segons els estudis de Ramon Miró sobre teatre medieval, el manuscrit B pertanyia a l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Cervera i fou editat per Agustí Duran i Sanpere el 1913. L’episodi de la Passió va ser inclòs per Josep M. Massot en una antologia de teatre medieval i del renaixement. El manuscrit havia estat en mans del mossèn Ignasi Arques i va ser trobat el 1913 per Agustí Duran. Ell mateix va proposar l’edició dels dos manuscrits conservats, però va ser la seva filla, Eulàlia Duran, qui edità finalment el text dels dos manuscrits amb l’estudi del seu pare fet i revisat, l’any 1984.

El projecte de recuperació va néixer del Patronat de la Passió de Cervera amb l’objectiu de reconstruir de manera fidel els orígens de les seves representacions. Els manuscrits es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Al mateix arxiu, dins el Fons Municipal de l’Ajuntament de Cervera, en un llibre d’àpoques comunes, hi ha uns albarans de l’any 1477 on es paga al botiguer cerverí Pere Verdera per diverses coses, entre elles, per ajudar a la representació de la Passió.

Uns quaranta actors, dirigits per Pep Oriol, han pujat per segona vegada als cadafals per interpretar la Passió de Crist més antiga de Catalunya tal i com es feia al segle XV i al mateix lloc que fa 500 anys. La representació s’ha desenvolupat sense l’ajuda de megafonia ni llum elèctrica. Per a la recreació històrica de la Passió Medieval, el text ha estat adaptat per Montserrat Pont, sempre mantenint el català antic i la mètrica original.

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra

Cervera recupera el Ball d’Espases


La primera referència catalana la trobem a Cervera en l’Ordinació de Corpus de 1411, conservada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra

 

El passat mes de setembre va tenir lloc la presentació del recuperat Ball d’Espases de Cervera, el més antic de Catalunya, que es va ballar a la ciutat entre els anys 1411-1724.

El projecte de recuperació ha anat a càrrec d’un grup de joves cerverins, amb l’assessorament d’Àngel Vallverdú, expert en danses festives i s’ha finançat mitjançant micromecenatge. La nova entitat ha demanat al paer en cap, Ramon Royes, que sigui el padrí d’honor com a mostra d’agraïment per la seva implicació i ajuda en la recuperació del Ball. La presentació ha consistit en un acte institucional, a la Sala de Plens de la Paeria, i la posterior realització del ball, a la plaça Major.

És el ball d’espases més antic de Catalunya i un dels més antics del món. Fou el darrer a desaparèixer al Principat arran de les prohibicions borbòniques després de la Guerra de Successió (1701-1714).

Foto de grup. Ball d'Espases de Cervera

Foto de grup. Ball d’Espases de Cervera

 

El Ball d’Espases era una dansa ballada principalment per organitzacions gremials i confraries en les celebracions del Corpus Christi i el Carnaval. Els orígens del ball els situem al segle XIV, les primeres referències comunament acceptades les trobem en les celebracions de Carnaval de Bruixes (Bèlgica) dels anys 1389 i 1404. A partir del segle XV, es van anar popularitzant per tot Europa i es van estendre per terres catalanes.  La primera referència catalana la trobem a Cervera en l’Ordinació de Corpus de 1411, conservada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra . Poc després es documenta el ball en diverses poblacions catalanes com Tarragona, Reus, Sarral o Tortosa.

A la imatge apareix la part dels entremesos de l’Ordinació de Corpus on hi ha la primera referència del Ball d’Espases a Cervera:

ordinacio-1411-jpg_1496920945

“Primerament, vayen Lucifer e los diables.

En aprés, vayen los trompadors.

En aprés, vaye la senyera, la qual porte en Barthomeu Selva, prevere, en un caval bé appareyllat, ab sa dacmàticha.

En aprés, vaye lo joch de les spases, lo qual fan en Ffrancesch Quintana e n’Arnau d’Abeyllà.

En aprés, vaye la Cathalina, la qual fa la confraria del Sant Sperit.

En aprés, vayen los jochs de la confraria de Sent Johan.

En aprés, vayen los jochs de la confraria de Sant Ffrancesch.

[…]”

Més informació al Blog del Ball d’Espases de Cervera

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Segarra