Exposició ‘Arxius de família’


Vides particulars. Fotografia i cinema a Tàrrega, del 6 de maig al 12 de juny a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Aquesta és una proposta expositiva que pretén incidir en l’imaginari col·lectiu dels targarins a través dels arxius fílmics i fotogràfics realitzats -des de l’àmbit amateur i familiar- al llarg del segle XX, a Tàrrega.

Al mateix temps, Arxius de família vol indagar sobre el paper que juga la fotografia i el cinema en la construcció de la història particular de cada un de nosaltres i, en el seu conjunt, de la història i la identitat col·lectiva, en tant que poble o comunitat.

Expo.jpg_1994699794

L’exposició

La mostra està configurada, essencialment, per documents cinematogràfics i fotogràfics, realitzats des de l’entorn familiar, pels targarins i a Tàrrega, durant les dècades dels anys 20 -que és quan comencen a arribar les primeres càmeres cinematogràfiques al públic no professional, fins a l’arribada del vídeo els anys 80.

La temàtica que es vol abordar és àmplia: temps d’oci, el treball, actes familiars (festes, berenars, casaments, bateigs, comunions, la llar com a espai de convivència…), actes socials i ciutadans, l’associacionisme, l’esport, la ciutat i el seu paisatge.

El que en definitiva es pretén és -amb la col·laboració amb els ciutadans- recollir tot aquest patrimoni i testimoniatge i exposar-lo en públic, compartir-lo i donar-lo a conèixer i, així, reviure la història de la ciutat des del punt de vista dels seus propis testimonis: els ciutadans.

Aquest és un projecte organitzat pel Museu Trepat de Tàrrega i ideat i comissariat per Jesús Vilamajó i Natàlia Lloreta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tàrrega, el Museu Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Horaris a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell:

Matins de dilluns a diumenge 11 a 14 h

Tardes de dilluns a divendres 16 a 18 hores

Tardes de dissabte de 18 a 21 hores

Tardes de diumenges i festius de 19 a 21 hores

Extret web Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Anuncis

El Segrià a estudi. III Jornades d’Estudis del Centre d’Estudis del Segrià


Per tercer any consecutiu el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià presenta les seves Jornades d’Estudi i com sempre estan obertes a tots els temes que facin referència o tinguin relació amb el Segrià i a tots els estudiosos acadèmics o no que treballin sobre aquesta Comarca . Aquestes jornades tenen les dos característiques principals de les que promouen els centres d’estudis, a saber, potenciar el coneixement del territori i promoure la investigació d’aspectes centrats més en ell i no en la capital de la comarca. A més al Segrià, per les peculiaritats pròpies d’una comarca que es viu més com assaig de despatx que com vivència pròpia del territori, el Centre d’Estudis vol reforçar la cohesió que pot crear la consciència de Comarca, considerant la diversitat del territori, de parles i de realitats socio-econòmiques una riquesa important que cal defensar i potenciar. Aquest any es celebren el dissabte 21 de novembre a Artesa de Lleida i amb la col·laboració de l’Agrupació Cultural la Femosa d’aquest poble.

Aquestes terceres jornades tornen a tenir una vintena de comunicacions presentades, un altre cop són variades en les temàtiques, en les èpoques i les àrees, només cal donar una ullada a cada una de les tres sessions per comprovar que hi ha molta gent treballant en tota la comarca:

programa_impres_III jornades CECS-1

programa_impres_III jornades CECS-2

En aquest moment El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià té ja publicades les primeres Jornades en el núm. 1 de Shikar , la revista que amb una estructura lleugera i vistosa gràcies a les moltes imatges i la impressió a color fa de vehicle imprès de comunicació entre els estudiosos i el públic interessat, ja que permet una consulta ràpida i una lectura agradable. El segon número sabem que està  apunt de sortir.

És important aquest tipus d’activitats en les diferents comarques perquè ajuden a visualitzar les tasques d’investigació que s’estan duent a terme, moltes d’elles amb una base documental que té el seu origen principalment en els arxius del territori objecte d’estudis.

L’assistència a aquestes jornades són gratuïtes, només cal inscriure’s al correu cec.segria@gmail.com

programa_III jornades_estudi_segrià-1

Inauguració de l’Arxiu del Pubillatge a les Borges Blanques


El passat dissabte 19 de setembre l’Ajuntament de les Borges Blanques va inaugurar l’Espai Cultural que acull l’Arxiu del Pubillatge de Catalunya i, també, elements vinculats a la cultura popular i tradicional de la capital del les Garrigues.

Les Borges Blanques compta amb una llarga tradició en el món del pubillatge. Des de la dècada dels seixanta, l’elecció de la Pubilla i les Dames locals es feia a través dels Amics del Terrall. Posteriorment, va deixar de fer-se però, l’any 2005, el consistori va recuperar aquesta tradició, incloent la figura de l’Hereu. De nLa Trobada del Pubillatge el setembre passat al Terrallou, l’elecció de la Pubilla es va interrompre uns anys però el 2013 l’actual govern municipal va tornar a promoure l’elecció de la Pubilla i l’Hereu, i va afegir les figures de l’Hereuet i la Pubilleta.

L’espai, propietat del consistori, centralitzarà tot aquest fons documental i material que estava repartit arreu del país; i que ha estat cedit per Foment de les Tradicions Catalanes.

A més, el consistori borgenc té previst exposar-hi tots els elements locals vinculats al món dels gegants, capgrossos i les festes de cultura popular, com el canó del saló, entre d’altres, que restaran a disposició dels estudiosos i ciutadans interessats, compartint espai amb els documents i la resta de material bibliogràfic, quadres, fotografies, reculls de trobades, ofrenes i auques sobre el pubillatge a Catalunya, documentats des de fa més de 50 anys.

Jornada ‘Recerca i arxius. Les festes del foc’


La Jornada tindrà lloc el proper 5 de juny a Esterri d’Aneu

És ben freqüent arreu del món, que les festes tradicionals i populars vagin lligades a l’ús del foc i dels artificis pirotècnics. A l’arc mediterrani i especialment als països catalans la seva presència esdevé un dels elements patrimonials més característics en les celebracions. Així, veiem que els ritus de culte al foc són molt rics variats i estesos en diverses èpoques de l’any, especialment als dos solsticis.

La festa és una de les ocasions privilegiades on s’expressen més clarament molts aspectes de la cultura. Pot observar-se com s’analitza una societat de manera ritualitzada  i a través d’elements simbòlics. Avui dia qualsevol festa genera abundant documentació i hi ha multitud d’eines per prendre’n la informació desitjada. Ara bé, com es coneixen i s’estudien les festes quan aquestes es perden en el temps, com succeeix per exemple amb la majoria de les festes del foc? Poder donar resposta a aquesta qüestió és un dels objectius de la jornada “Recerca i Arxius. Les festes del foc”.

2008-Isil-Sant-Joan-Falles-40-1024x683-738x236

Ens trobem en un moment de globalització i, contràriament a la preocupació força estesa, la festa no tan sols no ha decaigut sinó que aquesta ha crescut en interès i participació, fet que tampoc ha desvirtuat el seu caràcter identitari. És en aquest context que creiem oportú la celebració d’una jornada on es mostrin les principals representacions festives del foc a Catalunya i, sobretot, l’experiència en recerca i gestió documental de grans coneixedors d’aquestes tradicions a Catalunya en general i al Pirineu en particular.

La Jornada s’inclou en el marc de la programació oficial del 24è Dansàneu: Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu

CONTACTE I INSCRIPCIÓ (GRATUÏTA)

Ajuntament d’Esterri d’Àneu  973626005

biblioteca.esterri@gencat.cat

Jornada ‘Recerca i arxius. Les festes del foc’

Exposició de fotografies a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu


El passat dissabte 31 de gener de 2015, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu inaugurà l’exposició Un dia per recordar…Retrat de primera comunió d'Angelita Gallimó, 1917. la nostra comunió, una singular mostra que recupera més de 160 imatges i objectes personals antics relacionats amb la celebració religiosa de la primera comunió. L’exposició, que romandrà oberta fins els proper 5 d’abril, al Paller de Casa Gassia està organitzada pel Grup de Dones d’Esterri i el mateix Ecomuseu amb l’objectiu de recuperar la memòria i el record de les antigues comunions com un fenomen social a partir d’una intensa tasca de recuperació de fotografies i Retrat dels germans Josep i Neus Gañet Armengol, del 1920.objectes procedents de les famílies d’aquesta localitat del Pallars Sobirà.

La mostra s’emmarca en la celebració de Santa Àgueda, una festa de forta implantació local. A més d’imatges originals i reproduccions –entre les quals cal destacar algunes fotografies de les primeres dècades del segle XX–, el públic podrà veure vestits de comunió originals, elements litúrgics, obsequis típics de les comunions i diverses ambientacions. El muntatge ens ajuda a resseguir les transformacions i canvis d’aquest ritual durant el segle XX, des de l’estètica de fa cent anys fins a la dècada dels seixanta. Un bon exemple que ens permet entendre els canvis socials i culturals viscuts al Pirineu.

Notícia extreta del diari Segre del dissabte, 31 de gener de 2015.

La Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert estrena nou espai per al seu arxiu


Processó_passant_pel_barri_vellLa Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert és un dels exemples que encara queden de com s’afrontaven les epidèmies importants, en aquest cas, en el segle XVI. Calia organitzar a la població que encara estava sana per atendre les necessitats que es derivaven de la malaltia generalitzada, sobre tot recollir i enterrar els morts. Aquestes confraries desenvolupaven un treball ingent en els moments àlgids de les epidèmies, una tasca difícil de portar i trist, enterrar als seus amics veïns i familiars, per aquesta raó les celebracions del patró havien de ser cants a la vida.

L’origen d’aquesta confraria de Pont de Suert el trobem en 1503 arrel d’un de les epidèmies recurrents d’aquells temps. El fundador va ser el rector de Sirès, un poble proper al Pont de Suert a la marge dreta del Noguera Ribagorçana. Els estatuts estan recollits en l’anomenat Llibre Vell, però això no va ser fins al 1730. Per a ser membre calia ser de la comarca i hi havia dos tipus de confrares: de diner, d’ovella, d’ovella, de llenya, de blat i d’escot, segons les aportacions que feien a la confraria.

La confraria en l’actualitat encara està en actiu i és l’encarregada d’organitzar les Festes del patró al Pont de Suert. Es va crear com a confraria masculina i encara es manté així. Es reuneixen els dies 19, 20 i 21 de gener per a celebrar una festa gastronòmica la diada de Sant Sebastià, consistent en un sopar el primer dia, els tres àpats del segon dia i l’esmorzar i dinar del tercer dia. Després de l’últim àpat es nomenen els nous priors i se’ls fa entrega de la potestat del càrrec, que serà per un any, a través d’una poma. S’acaba amb una missa solemne.

El dimarts 20 de gener han inaugurat el nou espai de la Confraria on s’ubicarà a partir d’ara un despatx i el seu arxiu dins de la Casa Cotori, on també es troba l’Oficina de Turisme. A la inauguració han assistit el President de la Diputació, Sr. Reñé, i el del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Sr. Troguet, i el Delegat del Govern del Alt Pirineu i Aran i Alcalde del Pont de Suert, Sr. Alins.images

Recordem que la comarca de l’Alta Ribagorça és una de les dos comarques que no tenen Arxiu Comarcal i per tant és important la tasca de la Confraria preservant no només la tradició sinó la documentació que genera i també és important la implicació de les institucions del territori. És cert que és una comarca petita amb només tres municipis i una munió de nuclis rurals que lluiten per sobreviure, per tant el volum documental que es genera no és significatiu, tampoc sembla que existeix un gran volum documental històric. Aquestes consideracions hauria de facilitar la instal·lació d’un Arxiu Comarcal ajustat al territori, el que no potser és que serveixen per justificar el retard i menys la renuncia a la seva constitució, ja que un Arxiu no és només un edifici per guardar documentació en el suport que sigui, sinó que és un centre de promoció del patrimoni i la cultura i de dinamització territorial… O ho hauria de ser!

Goig a la Mare de Déu dels Arxius, preservada a l’Arxiu Gavín


Mare de Déu dels ArxiusLa imatge de la Mare de Déu dels Arxius es preserva a l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes. Aquesta imatge fou beneïda i autentificada com a patrona dels arxivers l’any 1999, pel desaparegut Bisbe de Solsona, Antoni Deig i Clotet.

Aquest 2014 els Amics dels Goigs han elaborat el primer Goig en lloança a la Mare de Déu dels Arxius. La relació d’amistat entre el Sr. Josep Maria Gavín, creador de l’arxiu, i els Amics dels Goigs ve de lluny, ja que una de les col·leccions documentals que preserva l’Arxiu Gavín és la dels goigs, amb més de 24.000 exemplars.

El Goig dedicat a la Mare de Déu dels Arxius segueix una estructura tradicional amb la lletra elaborada per Nora Vela i Gonzàlez i fotografia de la imatge feta per Joan Arimany i Juventeny. El Goig conté al dors la música creada per Josep Capdevila i Sanitjas i el text explicatiu sobre la història de la patrona dels arxivers redactat per Josep Sansalvador.

Música del Goig de la Patrona dels Arxivers

D’aquest goig se n’ha fet una tirada de 500 exemplars dedicats en homenatge a tots els arxivers i col·leccionistes que s’han interessat per estudiar, admirar i conservar aquest tipus de document tant característic de la cultura popular religiosa catalana.

Goig en lloança a la Mare de Déu dels Arxius