EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975

Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.

Ingrés de dos fons a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà el passat mes de març ingressà un fons patrimonial, de la família Ardèvol Oró, i un empresarial, Construccions Antoni Cirera.

Així doncs, el passat 10 de març es va procedir a la signatura del conveni de cessió en comodat del fons patrimonial de la família Ardèvol Oró, de Tremp i Talarn entre els germans Lluís i Marta Ardèvol Oró i l’alcalde de Tremp, el Sr. Joan Ubach i Isanta a la seu de l’Ajuntament de Tremp.

Cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

El fons patrimonial serà custodiat a les dependències de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà en les que s’efectuaran les tasques d’ordenació, classificació, descripció i digitalització d’aquells documents i fotografies més interessants.

El  Sr. Lluís Ardèvol Masip, va ser una personalitat pública, molt reconeguda a la comarca del Pallars Jussà. Especialment va destacar p

El  Sr. Lluís Ardèvol Masip, va ser una personalitat pública, molt reconeguda a la comarca del Pallars Jussà. Especialment va destacar per ser un dels primers enginyers espanyols treballant al capdavant de la companyia FECSA, a les ordres del Sr. Smith, Henzi, etc. Alhora que va formar part de l’ajuntament de Tremp com a regidor, i va participar en la vida associativa de Tremp com: l’Associació de pares de família, el club ciclista, el Casal Catòlic, o la Creu Roja,  especialment als anys 60 del segle passat.

Cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

La documentació dipositada, està en perfecte estat de conservació. Aproximadament és tracta d’ un metre i mig lineal de documentació, en suport paper, i d’un miler de fotografies, la majoria en blanc i negre,  amb una cronologia que va des dels anys 1920 fins al 1980. Destaquen la sèrie familiar, l’associativa, l’activitat política i especialment els projectes tècnics Fecsa- Ajuntaments.

Els fons Família Ardèvol i Oró, formarà part del quadre de fons de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, dintre dels fons patrimonials.

D’altra banda, el passat dimecres 16 de març es va procedir a la signatura del conveni de cessió en comodat mitjançant el Consell Comarcal de Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del fons d’empresa Construccions Antoni Cirera, de Talarn a la seu de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. L’acord el van signar el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constante Aranda i Antoni Cirera Mir.

Cirera i Aranda signant la cessió del fons empresarial.

La documentació dipositada correspon a l’activitat empresarial de l’empresa Construccions Antoni Cirera Mir, de Talarn. El fons consta de 33 capses d’arxiu definitiu, amb una cronologia que va des de l’any 1968 fins al 2006, en perfecte estat de conservació. Amb aquest ingrés, serà el cinquè fons empresarial dipositat l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, on s’ordenarà, classificarà, descriurà i digitalitzarà la documentació més interessant.

Presentació del llibre ‘Els camins històrics del Pallars Jussà’

A l’Epicentre de Tremp, el proper 18 de desembre, a les 19 hores

Més de 5000 quilòmetres corresponents a prop de 900 camins georeferenciats dins el marc territorial del Pallars Jussà és el balanç d’un any de recerca que, hores d’ara, només es pot considerar com a introductòria. I és que l’anàlisi documental, cartogràfic i fotogràfic, unit al treball de camp, ha portat els investigadors de la III beca Mn Jesús Castells a reconstruir l’entramat viari històric de la nostra comarca i a localitzar al voltant d’un miler de camins rals, cabaneres i senders que podrien arribar als 7000 km de recorregut. Uns camins que a principis del segle XXI s’han perdut per l’abandó causat per la modernitat, per la mecanització i la motorització de l’agricultura i per les polítiques de repoblació forestal de la segona meitat del segle XX; i és que com deia l’il·lustre poeta, “caminante no hay camino, se hace camino al andar“.

Aquest treball guanyador de la 3ª beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells 2013, ara veu la seva publicació en forma de llibre.

L’estudi que es presenta ha begut de nombroses fonts documentals, si bé la principal procedeix de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. La seva anàlisi ha permès conèixer la jerarquització de la xarxa viària que els autors anomenen “tradicional” tot referint-se als camins d’origen medieval -amb bases, però, anteriors- que van estar en ple ús fins la culminació del procés de construcció de carreteres i camins veïnals aptes per a la circulació rodada a mitjans del segle XX. Així distingeixen perfectament els camins generals, és a dir, els grans eixos viaris que travessaven la comarca, entre els quals destaquen el camí Reial del Pallars, el General d’Urgell, el de la Ribera, el d'”anar a Aragó”, el dels Seminaristes o el de la Muntanya Xica, per citar-ne alguns. I també els camins comarcals, els que servien per unir pobles i els camins d’àmbit estrictament local que i que il·lustren com s’estructuraven econòmicament els termes de les àrees prepirinenca i pirinenca.

L’estudi mostra que si bé el traçat d’aquests camins es va conservar al llarg de segles, la seva funció no sempre va ser la mateixa. Les cícliques avingudes dels rius -especialment a partir del segle XVII-, els canvis en els pols d’atracció econòmica o la incidència de les epidèmies que van fer desaparèixer diferents poblacions, van incidir directament en la jerarquització de camins i en l’ús de diferents àrees del territori.

Càrregues impositives a la circulació de mercaderies i persones com els pontatges, la lleuda, els peatges o el “ral del batlle” també van influir en la decisió de traginers, venedors ambulants i pastors transhumants per utilitzar un camí o un altre, cosa que han fet, al llarg dels segles, que variés la ruta dels principals camins. A tall d’exemple, el “camí ral” per anar a Barcelona passava per totes les poblacions de la Conca Dellà quan, en realitat, eren diferents camins que convergien al Pas Nou o a Comiols evitant travessar una o altra població de la Conca. Si els impostos influïen en l’elecció del camí, a la inversa, els camins també van influir sobre els pobles, especialment quan el comerç es dinamitzava, com s’esdevingué al segle XVIII: quan l’increment dels intercanvis afavorí l’esclat d’hostals comunals que van sorgir en el recorregut de les principals vies.

L’estudi també centra la seva atenció en el procés de modernització, és a dir, en com es va construir la xarxa de carreteres a la comarca, des dels camins artillers de principis del segle XVIII i l’aprovació de la primera carretera el 1783 fins tot el seguit de plans de carreteres estatals i de camins veïnals projectats a partir de 1848 i que, en el darrer quart del segle XX va connectar els pobles de la comarca a la xarxa principal de carreteres.

Per més informació contacteu amb l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

 

Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp

Conferència a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados

El proper divendres 13 de novembre, a les 19 h., a la sala de conferències de l’Epicentre (Passeig del Vall, n.13 de Tremp), tindrà lloc la conferència “Concedimus et statuimus. Creació i edició d’un Llibre de Privilegis de la vila de Tremp” a càrrec dels historiadors Carme Muntaner i Alsina i Pau Castell Granados.

L’any 1385 el rei Pere el Cerimoniós concedia a la vila de Tremp la celebració de dues fires anuals de quinze dies cadascuna celebrades per Santa Caterina i Sant Vicenç, alhora que confirmava les dues que ja es celebraven per Sant Lluc i per Sant Andreu, posant-les sota protecció reial i manant als seus oficials de protegir als seus assistents i a les seves mercaderies. Aquesta concessió es recolzava en una franquícia anterior, atorgada l’any 1211 per Pere el Catòlic i ratificada pels seus successors, segons la qual s’alliberava als habitants de Tremp de l’impost de lleuda, peatge, tolta i demés tributs reials, convertint així la població en una autèntica “vila franca”. Aquestes importants concessions formen part d’una sèrie de privilegis i franquícies atorgades a la vila de Tremp durant els segles medievals, recopiades en múltiples ocasions i conservades zelosament a l’arxiu de la vila fins a dia d’avui.

En època baixmedieval i moderna, moltes poblacions catalanes van recopilar aquelles precioses concessions en uns volums coneguts com a Llibres de Costums, Privilegis i Ordinacions, els quals constitueixen a dia d’avui una documentació imprescindible per a l’estudi del passat medieval d’aquelles localitats. L’absència d’una obra similar per a la vila de Tremp, ha empès als investigadors premiats en la present edició de la Beca Mossèn Jesús Castells a realitzar una tasca de recerca documental en diversos arxius catalans per tal de recopilar el màxim nombre de privilegis atorgats a la vila de Tremp durant els segles medievals. L’estudi del material custodiat en els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Capitular d’Urgell, l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya o el mateix Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, ha permès localitzar una seixantena de documents datats entre 1079 i 1487, els quals contenen els privilegis, concessions i franquícies atorgades a la vila de Tremp per part dels comtes de Pallars, els bisbes d’Urgell o els monarques de la Corona d’Aragó.

La recopilació i edició crítica d’aquest material constitueix un avenç important en l’estudi del passat medieval de Tremp i els Pallars, i posa per primer cop a disposició del públic i dels investigadors un “Llibre de Privilegis (factici) de la Vila de Tremp”.

Pau Castell Granados (Tremp, 1984) és Professor Associat del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Especialista en Història Medieval i Moderna, les seves principals línies d’investigació inclouen l’estudi de la cacera de bruixes, la història del Pallars i l’edició paleogràfica de textos d’època medieval i moderna. Autor de nombroses publicacions en revistes nacionals i estrangeres, ha dirigit diversos projectes d’investigació i de divulgació científica vinculats a diferents aspectes de la història de Catalunya i, en especial, del Pallars.

Carme Muntaner i Alsina (Sitges, 1983) és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, especialitat en Història Medieval. És investigadora associada de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Ha participat en diversos projectes de recerca vinculats a l’estudi i recuperació d’arxius i documents, especialment de l’àmbit privat català. Ha editat, en solitari o en equip, diplomataris, manuals notarials i conjunts de documents, com ara el Llibre de la Baronia d’Eramprunyà o El manual notarial de Joan Pau Ferrer i Sala, notari de Sitges (1794-1796). És directora d’ebla manuscripta.