Encara que sembli un recurs poc innovador, rebre visites als arxius és una de les activitats més gratificants perquè ens permet mostrar allò que fem, on i com ho fem i, el que és més important, per a que pot servir. Les visites ens obliguen a endreçar i a repassar aquelles coses que, per no ser prioritàries, es quedarien relegades en el quefer arxivístic diari. També ens ajuden a refer el nostre discurs sobre la institució i sobre allò què es fa a la institució, millorant-lo cada cop que donem la benvinguda, adaptant-lo a l’edat i els interessos dels nostres convidats.
Visita d’alumnes de l’Institut Municipal d’Ocupació de Lleida a l’Arxiu Històric. 2013
El programa de visites als arxius és també una forma fàcil i explícita de exercir la transparència. Tot es pot veure, tot es pot explicar i qualsevol pregunta cabal potser contestada. Així, els arxius obren les seves portes i les mantenen obertes, perquè aquells que ens visiten surtin, o haurien de sortir, amb la idea que tota aquella documentació que es guarda en els dipòsits pels quals acaben de passar, i que es tracten en les sales de treball és per a ells. És cert que hi ha restriccions legals a l’accés, però en general volen protegir un dret prioritari com és el de la protecció de les dades personals o la intimitat de les persones, entre altres, i aquesta protecció també ens beneficia a tots.
Les visites escolars són de les que més s’han potenciat en els últims anys, per allò que més val ensenyar-los de petits, però també altres col·lectius volen visitar les instal·lacions, jubilats, associacions i entitats de diferent caire, funcionaris de diferents administracions o grups de ciutadans que s’apleguen a aquelles que programem des dels arxius.
Visita de l’Institut Castell de Gardeny a l’Arxiu Històric de Lleida 2018
Les hem de potenciar i promocionar des de tots els tipus d’arxius; s’han de dissenyar, no com una visita guiada a un museu, sinó com una ruta per l’interior d’una fàbrica, un laboratori, un taller. Cal que els nostres convidats entenguin els processos principals i els objectius que es pretenen aconseguir amb el treball dels tècnics. Es fa necessari, doncs complementar-la amb material pedagògic, explicatiu i/o de simple entreteniment. Al final cal ensenyar els productes dels que estem més orgullosos, és clar, aquells que sabem que provocaran més admiració, però sense deixar passar l’ocasió de destacar que el tresor està en el conjunt i la utilitat en l’accés.
Visita alumnes del Grau d’Història de la Universitat de Lleida a l’Arxiu Històric. 2018
Grup d'Arxivers de Lleida 