Conferència “Les quadres senyorials i els petits senyors jurisdiccionals a l’alta ribagorça i als pallars” a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


El passat 3 de novembre a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà va tenir lloc la conferència a càrrec de l’historiador Joan Ramon Piqué i Badia, guanyador de la 6a beca Mn. Jesús Castells i Serra 2016, que fou presentada pel catedràtic d’història medieval de la Universitat de Lleida Jordi Bolòs i Masclans.

La conferència titulada “Una realitat històrica del pirineu poc coneguda. Les quadres senyorials i els petits senyors jurisdiccionals a l’alta ribagorça i als pallars” es basa en el treball de recerca de Badia que té com objectiu principal definir les característiques més importants de les quadres senyorials pallareses i ribagorçanes, que són una realitat històrica molt poc coneguda i estudiada. La capital del Pallars Jussà, Tremp, té el seu origen en la Quadra de Tremp, on es va formar el nucli mercès a la donació comtal d’una quadra al bisbe d’Urgell per tal de fundar la vila.

I com objectius específics l’estudi permet conèixer la distribució territorial de les quadres senyorials als Pallars i a l’Alta Ribagorça, així com establir una tipologia de quadres senyorials pirinenques segons l’origen, el propietari o senyor jurisdiccional i la funció que té la quadra.

Així, la conferència s’articulà mitjançant els següents punts:
La conferència resumirà els següents punts:
1. L’estat de la qüestió dels segles XI al XVIII.
2. La documentació consultada amb un resultat d’unes 220 quadres identificades en aquest territori.
3. Què és una quadra? orígens i realitat social.
4. Talarn i la quadra de Tremp.

Extret de la web del XAC

Xerrada “L’acta de consagració de la catedral d’Urgell: un fals del temps del Bisbe Ermengol redactat entre 1016 i 1024”


El proper divendres 3 de novembre iniciem la tercera edició del cicle de xerrades “Explica’m una Història” organitzat pel Consell Comarcal de la Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i el Grup de Recerca de Cerdanya amb la voluntat de crear un espai per exposar les darreres recerques en el camp de la història de la nostra comarca amb un to divulgatiu i didàctic.

En aquesta primera xerrada, Carles Gascón i Oliver Vergés, doctors en història i membres de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, ens presentaran les conclusions de la seva investigació sobre la creació d’un document cabdal per a la història medieval pirinenca: l’Acta de Consagració de la catedral d’Urgell. Ens exposaran la seva teoria sobre quan i perquè es va falsificar aquest document i qui en fou el possible responsable. A l’Acta hi figuren els noms de 287 parròquies i s’ha considerat sempre la carta geogràfica més antiga dels Pirineus.

Aquesta nova perspectiva sobre la creació de l’Acta elaborada pels historiadors Gascón i Vergés es va publicar el passat mes de juny en un article al número 86 de la revista Afers.

La xerrada tindrà lloc a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya a les 19 h.

 

Extret de la web del XAC

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles (VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 10 i 11 de juliol de 2017 organitzem les VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles” una edició especial dedicada al 300 aniversari del naixement de l’abat Jaume Caresmar i Alemany. (Inscripcions Obertes!)

La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles

El 10 d’octubre d’aquest any farà 300 anys que va néixer Jaume Caresmar, premonstratès, abat del Monestir de les Avellanes, i historiador.
En aquestes Jornades pretenem oferir una àmplia mirada a diferents maneres de crear i mantenir una memòria monàstica medieval, basada en un passat real o imaginat, des de la pròpia edat mitjana fins als nostres dies. Al llarg dels segles, generacions d’historiadors, antiquaris, arqueòlegs i artistes han anat creant i recreant la memòria dels monestirs medievals a través de la seva documentació i les seves cròniques, la seva litúrgia i el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Mirarem, mitjançant 9 ponències impartides per conferenciants internacionals – historiadors, historiadors de l’art i de la música, arxivers i un monjo cistercenc – diversos punts de vista sobre un tema que segueix tan rellevant ara com als dies de Jaume Caresmar fa 300 anys.

Programa de conferències:

Programa les activitats de divulgació científica:

  • Visita guiada al Monestir de Santa Maria de Vallverd (Tragó de Noguera)
  • VI Sopar Medieval al claustre “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió”
  • VI Concert nocturn al pati de l’abat amb el grup Ardit Ensemble

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!

Vegeu les ofertes d’allotjament!

Vine i viu la història!

Quartes Jornades d’Estudis del Segrià: El Segrià a estudi


icona_cecs-2El 19 de novembre a partir de les 9 del matí, en sessions de matí i tarda el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, junt a amb l’Ajuntament d’Almenar, ens conviden a coneixer una mica més aquesta comarca. Un dia sencer on s’escoltaran un seguit de comunicacions que van des de la història de l’ensenyament i les escoles segrianenques a l’estudi de la identitat lleidatana, passant per la història dels videojocs o la creació de la marca turística de la Comarca. Hi ha una comunicació sobre un llenguatge escenogràfic arrelat al territori i altra sobre el llenguatge dels nostres padrins. També hi ha relacionades amb l’urbanisme, l’enderrocament de les muralles, la creació de les vilesnoves o l’evolució en un poble concret. No podien faltar les que se n’ocupen de diferents personatges que d’una forma o altra han tingut relació amb el Segrià. Fins i tot ens conviden a un tastet de la història del Ball dels Cavallets. Molts d’aquestes comunicacions serviran per difondre els documents que es conserven en els arxius de la comarca i que han servit per bastir el treball que el dissabte pròxim es presenta.

Serà una mostra de les diferents investigacions que estan endegades en diversos camps del coneixement i que com a punt en comú tenen el territori i que ens mostren un Segrià ric, viu i amb memòria. Aquest acte és l’inici de gal·la del curs del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià que entre els seus objectius està promoure el coneixement de la comarca des d’un format transversal, però de qualitat que té la seva plasmació definitiva en la publicació de les comunicacions en la revista Shikar que aspira a ser una publicació de referència en el coneixement del Segrià.

Aquest any tancarà les jornades la Presentació de la iniciativa Viquiprojecte Almenar per part de la Biblioteca Ramon Berenguer IV d’Almenar. A més hi ha una conferència com activitat complementària que es realitzarà el diumenge 20 a l’església d’Almenar a les 12, Santa Maria d’Almenar: les pedres conten els seus secrets, a càrrec de Josep Forns i  Joan Ramon Gonzàlez

Podem veure el seu programa aquí 

Quartes Jornades d'Estudis del Segrià

 

 

cartell cecs v2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Conferència “Gaspar de Portolà, fill d’Os de Balaguer” a càrrec de Xavier Mora


Xavier Mora, el passat 7 d’octubre, va oferir la conferència “Gaspar de Portolà, fill d’Os de Balaguer”, amb motiu del 300è aniversari del naixement del militar noguerenc. Gràcies a la documentació trobada al registre parroquial d’Os de Balaguer –el qual l’Arxiu Comarcal de la Noguera en disposa d’una còpia digitalizada- Mora afirma que Portolà va néixer a Os de Balaguer.  cartell-de-la-conferencia-de-xavier-mora

És ben sabut que Gaspar de Portolà i de Rovira, el famós explorador de Califòrnia, era fill d’una noble família de Balaguer amb importants possessions senyorials a Àger i a Castellnou de Montsec. Tanmateix, el lloc precís del seu naixement fou objecte de disputa entre les tres poblacions esmentades. Cadascuna d’elles adduïa raons més o menys plausibles al seu favor, però en realitat cap d’elles pot exhibia una prova crucial: la partida de baptisme del personatge que ens ocupa.

Xavier Mora al 2007 va trobar la clau a l’enigma en el foli 39v del llibre de baptismes del període de 1681-1777 del registre parroquial d’Os de Balaguer. El text és el següent: “Al marge: “Fill de Don Francisco de Portulà”) “Als 26 de juny, jo Vicens Vidal, segons rito de Nostra Santa Mara la Iglesia ay batejat un fill del senyor Don Franco de Portulà y Subirà y de Dona Teresa de Portulà y Rouira, cònjuges. Foran padrins lo senyor Jacinto Fontoua y Gerònima Fontoua, dons ella, filla sua, de Os. Posaren-li nom Gaspar, Benet y Jacinto.”

A més, en el foli 36v del mateix llibre apareix la partida de baptisme, del 7 d’octubre de 1714, on la batejada, que va rebre el nom de Rosa, consta també com a filla de Francesc de Portolà i de Subirà i de la seva muller Teresa.
Així doncs, a més del famós explorador de Califòrnia, també va néixer a Os una germana seva, i hi va morir una altra. Aquests fets indiquen que la família Portolà va residir a Os de Balaguer durant almenys uns dos anys. Aquest desplaçament respecte al seu domicili habitual a Balaguer responia de ben segur a la Guerra de Successió, en la que els Portolà havien pres partit per l’arxiduc Carles.

Trobareu més informació en el pdf “Gaspar de Portolà, l’explorador de Califòrnia, fill d’Os de Balaguer”