Guia arxius


ÍNDEX DE LA GUIA D’ARXIUS

ARXIU DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Fitxa tècnica

  • Nom de l’arxiu i l’acrònim: ADPL
  • Institució: Diputació de Lleida
  • Adreça: C/ Carme, 26
  • Telèfon: 973704003
  • Fax: 973239459
  • Adreça electrònica: tibars@diputaciólleida.cat
  • Web: http://www.diputaciolleida.cat
  • Horari: 9,00h-14,00h
  • Serveis: 
    • Sala d’administració
    • Sala de recepció documental
    • Sala de consulta
    • Reprografia
    • Lectors reproductors
    • Biblioteca auxiliar
    • Hemeroteca
    • Fons d’imatges
    • Planoteca
  • Nom del responsable: Teresa Ibars Chimeno

Guia

1. Historia Institucional

La Constitució de Cadis de 1812 proclama per primer cop la divisió del territori en províncies com a circumscripcions que ofereixen els serveis de l’Estat. A Lleida la Diputació s’instaura per primer cop el 1822 i només dura 16 mesos, ja què desapareix amb el retorn del règim absolutista de Ferran VII. Les funcions bàsiques queden però, perfectament delimitades: beneficència, instrucció pública i administració local.

El 1833 el decret de Javier de Burgos estableix una reorganització de l’Estat en 49 províncies i s’assenten les bases de funcionament de l’Administració Local i les de la província..

El desenvolupament d’aquestes funcions es troba al llarg del segle XIX amb diversos contratemps –les Guerres Carlines, el Consejo Provincial o el període revolucionari de 1868 a 1874– que no arriben, però, a aturar-lo. Fins i tot determinades competències reben una gran empenta amb la Constitució de 1869, com les relatives a agricultura i ramaderia, indústria i mineria, comunicacions i millores urbanístiques.

Als inicis del segle XX les diputacions catalanes s’uneixen i el 1914 constitueixen la Mancomunitat de Diputacions fins a la mort de Primo de Rivera.

Amb l’Estatut Provincial del 1925 de Calvo Sotelo es configura la província com a entitat local amb interessos propis, governada per una corporació representativa dels seus municipis i presidida per un diputat, deixant definitivament al Governador Civil sense vot.

La Segona República obre un parèntesi de recuperació de l’autogovern amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932. Del 1932 fins el 1938 desapareix la Diputació i les seves competències i recursos queden assumides per les Comissaries de la Generalitat de Catalunya.

Durant la dictadura del General Franco la Diputació de Lleida s’ocupa de potenciar l’agricultura, desenvolupar tasques benèfiques i assistencials, restablir la xarxa viària i, d’acord amb la naturalesa del règim, imposar una “normalidad cultural” amb la creació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Amb la democràcia es produeix una transferència de funcions cap a la Generalitat de Catalunya (sanitat i serveis socials el 1992, agricultura el 1993). També hi ha una reestructuració de serveis i una especialització de funcions amb la creació de patronats i organismes autònoms.

2. Història arxivística

L’Arxiu, com la Diputació de Lleida, va conèixer al llarg del segle XIX un constant pelegrinatge físic per diferents edificis i instal·lacions de la ciutat. Constituïren seus de la corporació el Palau de la Paeria, l’antic convent de la Mercè, la Casa Meca del carrer Major, l’antic convent de Sant Francesc i el teatre Principal del carrer de Sant Antoni. El 1892 la Diputació s’ubicà on actualment es troba, i es situà l’arxiu als baixos de l’edifici. No obstant això, la tònica continuaria estant dominada per l’absència de responsables que s’encarreguessin tant de la planificació com del control de l’arxiu.

Aquest panorama no presentaria cap canvi significatiu fins el 1915 quan, a causa del caos en què es trobava la documentació, el Ple es va veure obligat a destinar un tècnic per a que solucionés el problema. Ha quedat constància de les contínues denúncies de la situació i de l’adscripció de personal específic en llibres d’actes i de memòries, però sense vestigis de cap actuació arxivística sobre la documentació. El 1935 es denunciava de nou l’estat de desordre i dispersió dels documents de l’arxiu pel Palau i edificis annexos. Aquesta sort coneixeria encara temps pitjors. L’any 1939 les tropes d’ocupació es varen instal·lar al Palau Provincial i la policia d’assalt es va establir a les dependències de l’arxiu, fet que causà una desaparició de lligalls i documents de la qual solament se salvaria intacta la col·lecció d’Actes.

El 1960 la Diputació va crear la plaça d’arxiver dins la plantilla, que va quedar deserta fins el 1974. Mentrestant es va designar personal auxiliar per assistir el servei, la tasca del qual consistia fonamentalment en relacionar els expedients que s’hi transferien i els quilograms de paper que s’anaven eliminant mitjançant la seva venda a pes. Tret d’aquesta darrera intervenció en els fons, les anteriors no estan documentades i no ens ha quedat ni un sol escrit com a testimoni de la seva realització.

Els infortunis, les iniciatives sense control i la manca de planificació portaren a l’estat en què es trobava l’arxiu l’any 1988: importants pèrdues documentals i absència d’eines de descripció efectives dels documents dipositats. Des de la dècada dels vuitanta, l’arxiu es converteix en un projecte de futur i la planificació, tant de la producció documental com de la recuperació i la millora dels recursos en els objectius a assolir.

3. Contingut i forma d’ingrés

La forma d’ingrés de la documentació al Servei d’Arxiu són les transferències i en casos puntuals alguna donació de particulars.

4. Valoració, selecció i eliminació

Des de 1995 s’estan aplicant els criteris de selecció i d”eliminació de documentació que marca la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental de Catalunya, i que podeu consultar a: http://cultura.gencat.net/arxius/index.htm

5. Volum i Suport

  • Suport paper
    • Llibres:  3.200
    • Unitats d’instal·lació:  8.000 capses
  • Altres suports
    • Pergamins: —
    • Plànols: 3.454
    • Fotografies: 38.000
    • Pel·lícules: —
    • Vídeos: —
    • Microfitxes: —
    • CD/DVD: —
    • Altres suports: —

6.-Organització

  • Fons de la Diputació de Lleida:  Dates: 1836- , Espai: 800 m.l.
  • Fons d’Entitats autònomes de la Diputació de Lleida
    • Fons de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs: 1940- , 50 m.l.
    • Fons del Patronat Intercomarcal de Turisme Terres de Lleida: 1989-, 8 m.l.
  • Fons del Patronat de Promoció Econòmica: 1993/ , 10 m.l.
    • Fons del Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals:  1989- , 35 m.l.
  • Fons d’organismes de caràcter provincial
    • Consell Provincial: 1845-1868 , 1 m.l.
    • Comisió Mixta de Reclutament: 1897-1925, 12 m.l.
    • Junta del Cens Electoral: 1890-1977, 20 m.l.
    • Comisión Provincial de Servicios Técnicos: 1952-1979, 3,5 m.l.
    • Servicio Provincial de Asesoramiento a la Administración Local:  1929-1979, 208 m.l.
    • Secció Provincial del Cadastre: 1952-1970, 50 m.l,  10.0000 fotografies
    • Comissaria de la Generalitat de Catalunya: 1931-1938, 0,8 m.l.
    • Junta Provincial de Beneficència: 1837-1860
    • Fons d’hospitals i centres benèfics: 1753-1917
    • Junta Provincial de Sanitat: 1834-1861
    • Institut Provincial de la Higiène: 1916-1940
    • Junta d’Armament i Defensa: 1836-1837
    • Junta Superior de Carreteres: 1849-1873
    • Junta de Propis: 1834
    • Junta Gestora del Ferrocarril Lleida-Fraga: 1924
    • Junta Regional d’abastiments
    • Junta de Presons: 1876-1888, 1,5 m.l.
    • Junta de Fortificacions: 1832-1833
    • Junta Provincial de Reforma Agrària: 1933-1934
    • Junta Provincial de Defensa Passiva: 1941-1956
    • Junta Provincial de Foment Agrari: 1956-1963
    • Junta de l’Atur Obrer: 1956
    • Junta Provincial de Protecció de Menors: 1974-1984
    • Patronat Museu Morera: 1917-1992, 0,6 m.l.
    • Patronat del Monestir de Poblet: 1945-1960
    • Patronat de la Seu Vella: 1940-1991, 0,25 m.l.
    • Patronat Pere Vila: 1921-1923
    • Patronat de la Vall de Boí: 1976
  • Fons personals
    • Fons del Sr. Màrius Pons i Sumalla: 1942-2002, 7 m.l.
  • Documentació personal i hemeroteca de l’antic PSUC de la ciutat de Lleida.

7. Instruments de descripció

  • Fitxer tradicional que descriu a nivell d’unitat d’instal•lació
  • Inventari-catàleg informatitzat del fons administratiu i històric
  • Inventari-catàleg informatitzat de la secció de fotografies
  • Inventari-catàleg informatitzat de la secció de plànols
  • Guia del servei d’Arxius, Estudis i  Informació
  • Guia de la secció d’Arxiu Central

8. Documentació relacionada

  • Documentació original de la Secció del Cadastre a l’Arxiu Històric Provincial
  • Documentació de diferents Juntes a l’Arxiu Històric Provincial
  • Documentació de pressupostos en els diferents municipis de la província
  • Documentació de centres i institucions benèfiques a l’Arxiu de la Paeria (Municipal)

9. Publicacions

  • Un passeig per la Diputació
  • El Patrimoni cultural de la Diputació de Lleida
  • El fons pictòric de la Diputació de Lleida

Tornar a l’índex d’arxius

__________________________________________________________________

ARCHIU GENERAU D’ARAN

Fitxa tècnica

  • Nom de l’arxiu i acrònim: AGA
  • Institució: Generalitat de Catalunya
  • Adreça: Casa deth Senhor.Carrèr Major s/n. 25537 Arròs (Val d’Aran)
  • Telèfon: 973  642 569
  • Fax: 973 642 569
  • Adreça electrònica: acvallaran.cultura@gencat.cat
  • Web: Arxiu General d’Aran
  • Horari:
    • Iuèrn: der 1 d’octobre enquiath 31 de mai
      • De deluns a diuendres de 9 a 14 h.
      • De deluns a dijaus de 15.30 a 18 h.
    • Ostiu: der 1 de junh enquiath 30 de seteme
      • De deluns a diuendres de 8 a 15 h.
  • Serveis:
    • Accès liure ar Archiu e ara documentacion que s’i consèrve. Cau identificar-se e validar-se coma usuari ena base de donades der Archiu e se pòt consultar tota era documentacion que non sigue subjècta a restriccions legaus o que non sigue retirada dera consulta publica per causes tecniques o de conservacion.
    • Assessorament ena consulta des hons e ena recèrca, atau coma ena bibliografia que pogue interessar.
    • Assessorament e supòrt as administracions locaus, Conselh Generau d’Aran e ajuntaments, ena gestion des sòns archius administratius.
    • Bibliotèca auxiliara damb òbres de referéncia sus es sciéncies sociaus e publicacions de tematica comarcau e locau.
    • Collaboracion damb es centres d’estudis, entitats publiques o privades e mieis de comunicacion aranesi.
    • Organizacion d’activitats de difusion entà hèr a conéisher as vesins d’Aran era documentacion que custòdie er Archiu.
    • Organizacion de visites guidades  adreçades a grops escolars o universitaris. Tanben son dubèrtes a d’auti collectius de ciutadans interessadi. Aguestes visites an d’èster concertades damb auança.
    • Servici de reprografia a on se pòden sollicitar còpies des documents, damb restriccions entà garantir era conservacion dera documentacion.
  • Nom del responsable: Maria Pau Gómez Ferrer, directora

GUIA

1. Història Institucional

Eth Hilat d’Archius Comarcaus dera Generalitat de Catalunya s’organize com un conjunt d’archius d’àmbit comarcau que trabalhen de forma coordinada entà assegurar eth compliment dera Lei 10/2001, de 13 de junhsèga, d’archius e documents, en territòri, e entà assegurar eth respècte as principis de provenença e territorialitat en tractament e accès as documents.

2. Història Arxivística

Er Archiu Generau d’Aran forme part deth Hilat d’Archius dera Generalitat de Catalunya. Era sua creacion siguec acordada per convèni soscrit eth 7 de seteme de 1995 entre eth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalunya, Eth Conselh Generau d’Aran e er Ajuntament de Vielha e Mijaran. Es sues installacions sigueren inaugurades peth Plan Aunorable Sr. Jordi Pujol, President dera Generalitat de Catalunya. Eth Conselh Generau d’Aran a delegada era sua gestion des dera sua creacion.

Er Archiu ei plaçat en Çò d’Ademà, mès coneishuda coma Çò deth Senhor d’Arròs. Era bastissa siguec construsida per Francisco Ademà Subirà ath torn der an 1820. Cònste d’ua sala de consulta e d’atencion as usuaris; quate sales de depòsit damb armaris compactes, estatgères de paret e planères; ua sala de recepcion e triga de documents e ua sala de desinfeccion.

3. Contingut i forma d’ingrés

Er Archiu Generau d’Aran ingrèsse reglamentàriament era documentacion deth Conselh Generau d’Aran, e mejançant convèni, era des autes institucions publiques e privades o ben de persones fisiques o juridiques que volguen cedir en depòsit o dar es sòns hons. Er Archiu les a de mantier en bones condicions de conservacion e a de hèr-les accessibles as usuaris, a trauès des esturments de descripcion, entà que devenguen un miei entar estudi e era difusion der auviatge documentau aranés. Enes sòns depòsits se custòdie mès de miei quilomètre de documentacion deth sègle XIV enquiath XXI.

4. Volum i Suport

 

  • Suport paper
    • Llibres:
      • Unitat d’instal·lació en metres lineals:  606,04 m.l.
  • Altres suports
    • Pergamins: 274
    • Plànols: 35
    • Fotografies: 43961

  

5. Organització

 

  • Hons dera Administracion locau
    • Conselh Generau dera Val d’Aran, 1316-1861
    • Junta de Gobierno Liberal del Valle de Aran, 1868
    • Conselh Comarcau de Montanha dera Val d’Aran, 1975-1988
    • Conselh Comarcau dera Val d’Aran, 1989-1991
    • Conselh Generau d’Aran, 1991-2005
    • Ajuntament de Vielha-Mijaran, 1807-1978
    • Ajuntament d’Arres, 1861-1978
    • Ajuntament d’Arròs e Vila, 1616-1970
    • Ajuntament de Bausen, 1623-1951
    • Ajuntament de Betlan, 1940-1970
    • Ajuntament de Betren, 1349-1963
    • Ajuntament d’Es Bòrdes, 1798-1978
    • Ajuntament d’Escunhau e Casarilh, 1604-1757
    • Ajuntament de Bossòst, 1860-1986
    • Ajuntament de Canejan, 1851-1958
    • Ajuntament de Gessa, 1940-1946
    • Ajuntament de Les, 1869-1983
    • Ajuntament de Vilac, 1730-1800
    • Ajuntament de Vilamòs, 1701-1980
    • Mancomunitat Assisténciau Sanitària, 1964-2002
    • Mancomunitat Forestau dera Val d’Aran, 1926-2002
    • Mancomunitat Servici contra Huecs, 1965-2003
    • Montes d’utilitat publica dera Val d’Aran, 1950-1980
  • Hons dera administracion periferica der Estat
    • Cuerpo Nacional de Ingenieros de Minas. Expedients de mines dera Val d’Aran, 1864-1951
  • Hons dera administracion reiau e senhoriau
    • Baronia de Les, 1710-1825
  • Hons notariaus
    • Notaria Districte de Vielha, 1775-1978
    • Notaria de Bossòst, 1898-1938
  • Hons judiciaus
    • Jutjat de Prumèra Instància e Instruccion de Vielha e Mijaran, 1868-1997
    • Tribunau de Responsabilitats Politiques, 1936-1956
    • Jutjat Municipau de Vielha, 1926-1971
    • Jutjat Municipau d’Arres, 1867-1969
    • Jutjat Municipau d’Arròs e Vila, 1858-1920
    • Jutjat Municipau de Bausen, 1868-1936
    • Jutjat Municipau de Betlan, 1888-1929
    • Jutjat Municipau d’Es Bòrdes, 1818-1961
    • Jutjat Municipau de Bossòst, 1850-1960
    • Jutjat Municipau de Canejan, 1865-1932
    • Jutjat Municipau d’Escunhau, 1945-1959
    • Jutjat Municipau de Gausac, 1949-1961
    • Jutjat Municipau de Gessa, 1941-1946
    • Jutjat Municipau de Les, 1860-1979
    • Jutjat Municipau de Vilamòs, 1902-1938
  • Hons registraus
    • Compdadoria d’ipotèques de Vielha, 1797-1801
    • Registre dera proprietat de Vielha, 1862-2002
  • Hons d’institucions
    • Cambra Agrària Locau de Vielha-Mijaran, 1961-1994
    • Cambra Agrària Locau de Bossòst, 1964-1992
    • Cambra Agrària Locau de Les, 1973-1993
    • Cambra Agrària Locau de Naut Aran, 1961-1994
    • Estudi Alejandro Casona de Les, 1906-1973
  • Hons comerciaus e d’empreses
    • Centrau Idroelectrica de Cledes, Les, 1901-1972
    • Societat Cooperatiua “Union Proletaria”, Les, 1937-1938
    • Tunèl de Vielha “Alfons XIII”, 1942-1944

 

  • Hons patrimoniaus
    • Çò de Mossempèir, Les e çò de Cojo de Bagergue 1505-1898
    • Çò de Joanchiquet de Vilamòs e çò de Capdet de Bossòst, 1509-1981
    • Çò d’Antònia de Vielha, 1566
    • Çò de Ramon Sans e de Solèr de Garòs, 1569-1957
    • Çò de d’Eira e deth Barbèr de Garòs, 1581-1899
    • Çò de de Pèirponin d’Arròs, 1582-1953
    • Çò deth Brau e deth Farrèr d’Arres de Jos, 1582-1979
    • Çò de Miquèla, de Germesa, de Satlari, de Pèirparent e de Gasconet de Les, 1590-1939
    • Çò de Sebastian e de Marionha de Vilac, 1593-1799
    • Çò de Mèstre Antòni d’Arties, 1593-1892
    • Çò de Lanhèu de Salardú, 1596-1905
    • Çò de Trinchèra de Salardú, 1621-1955
    • Çò de Helipa d’Arró e çó de Geroni de Benós e Es Bòrdes, 1656-1955
    • Çò de Tarrau de Bagergue, 1661-1945
    • Çò de Borièr d’Arró, 1664-1981
    • Çò de Sarte d’Unha, 1680-1946
    • Çò de Mossempèir de Les, 1710-1978
    • Çò de Cardenal e de Manescal de Salardú, 1723-1923
    • Çò de Bernada de Vielha, 1740-1912
    • Familia Bares de Les, 1756-1928
    • Çò de Barrau e de Picamon de Tredòs, 1723-1982
    • Çò de Benet d’Arres de Jo, 1770-1950
    • Çò de Março de Vielha, 1780-1917
    • Çò de Lucia de Bossost, 1785-1988
    • Çò d’Augèr de Betren e çò de Bonòme de Garòs, 1790-1979
    • Çò de Berdièr d’Es Bòrdes, 1811-1896
    • Çò de Cap de Juntau de Canejan, 1857-1937
    • Familia Jaquet de Salardú, 1860-1940
    • Çò de Martin d’Arres de Jos, 1862-1959
    • Çò de Sarte Guilhèm de Bossòst, 1865-1968
    • Çò de Baile d’Es Bòrdes, 1872-1946
    • Çò de Ròsa de Vielha, 1876-1955
    • Familia Aventín Albertos de Les, 1916-1959
    • Familia Amiell Rodes de Bausen, 1941-1944
  • Hons personaus
    • Julio Alvar, 1963-1976
    • Felipe Aner de Esteve, 1804-1812
    • Juanita Bòya Atés, 1910-1950
    • José Luís Bòya, 1996-1998
    • Melquíades Calzado de Castro, 1978-1981
    • Aitor Carrera, 2000
    • Miquel Farré Albagés, 1844-1985
    • Maurice Gourdon, 1873-1908
    • Antònio de Miguel Vidal, 1840-1912
    • Jusèp Sandaran Bacaria, 1866-1942
    • José Maria Solé Monlau, 1975-1998
    • Alain Viaut, 1983-1986
    • Frederic Vila Ferrer, 1970
  • Colleccions
    • Colleccion dera Comunautat esclesiastica de Casarilh, 1686-1776
    • Colleccion dera Comunautat eclesiastica de Nòsta Senhora de Cap d’Aran de Tredòs, 1400-1695
    • Colleccion Javier Hospital, 1950-2003
    • Colleccion de çò de Menga, Arties, 1695-1924
    • Colleccion M. Pilar Palau Bertran, 1834-1958
    • Colleccion Telenotícies Comarques Val d’Aran. TV3, 1990-2002
    • Colleccion deth terçon de Lairissa, 1562-1648
    • Colleccion Javier Tous de Vielha, 1547-1605
    • Col·lecció de sagèths der AGA, 1700-1995
    • Colleccion de manuscrits e documents der AGA, 1662-1992
    • Colleccion de fotografies der AGA, 1970-1998
    • Colleccion de postaus der AGA, 1900-1930
    • Colleccion de documents impressi der AGA, 1752-1997
    • Colleccion de postaus der AGA, 1890-1930
    • Colleccion de cartografia e plans der AGA, 1894
    • Colleccion de postèrs der AGA, 1977-2009
  • ARCHIU DE COMPLEMENT
    • Hons patrimoniaus
    • Çò de Notari de Vielha, 1819-1918
    • Çò de Mondí de Garòs, 1563-1610
    • Hons personaus
    • Juan Blázquez Arroyo, 1931-1994
    • Colleccions
    • Colleccion Jaquet, 1741-1883
    • Colleccion Archivo Zerkowitz, 1905-1950

6. Instruments de descripció

Es hons documentaus der Archiu son accessibles on line a trauès dera opcion “Arxius en línea”: cercador de fons i documents dels Arxius Comarcals laguens deth web d’Arxius i Gestió Documental deth Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dera Generalitat de Catalunya.Tanben s’i pòt accedir de forma presenciau damb es equipaments informatics der Archiu.

7. Documentació relacionada

Eth hons dera Comptadoria d’Ipotèques de Vielha, 1768-1885, se trape depausat en Arxiu Històric de Lleida. En Archiu Generau d’Aran s’i conserve un volum de 1797-1855.

8. Publicacions

  • Arxiu Històric General d’Aran. Arròs: Conselh Generau d’Aran, Generalitat de Catalunya, 2010 [huelheton].
  • GÓMEZ FERRER, Maria Pau, Drets e Privilègis dera la Val d’Aran. Val d’Aran: Conselh Generau d’Aran e Archiu Generau d’Aran, 2007. 36 p.
  • En tot caminar per Aran. José Mª Solé Monlau (1917-1999). Prumèra Edicion. Val d’Aran: Conselh Generau d’Aran e Archiu Generau d’Aran, 2007. 61 p. (Colleccion Quadèrns der Archiu, 1).

Tornar a l’índex d’arxius

__________________________________________________________________

ARXIU COMARCAL DE L’URGELL

Fitxa tècnica

  • Nom de l’Arxiu i l’acrònim: Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR)
  • Institució: Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
  • Adreça: Carrer de les Sitges 4 i 6 Tàrrega
  • Telèfon: 973312411
  • Fax: 973312411
  • Correu electrònic: acurgell.cultura@gencat.cat
  • Web: http://cultura.gencat.cat/arxius/acur
  • Horari:
    • Hivern: de l’1 d’octubre al 31 de maig: matins de dilluns a divendres 8-15, tardes de dilluns a dijous de 15.30 a 18.00
    • Estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre de dilluns a divendres de 8 a 15.
  • Serveis:
    • Consulta de documents.
    • Biblioteca i hemeroteca auxiliar, amb abundant bibliografia comarcal i obres generals de referència, que arriba a la xifra aproximada de 3.000 volums. També es disposa d’un fons antic d’un centenar d’exemplars, dels segles XVI al XVIII. L’hemeroteca compta, sobretot, amb 25 títols locals i comarcals de les terres de Ponent.
    • Reproducció: fotocòpies, escàner i microfilms de documents.
    • Aparell lector-reproductor de microfilms instal·lat a la sala de consulta.
  • Nom del responsable: Carles Quevedo

GUIA

1. Historia Institucional  

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR), fou creat per conveni subscrit entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tàrrega, signat el 14 de juliol de 1982. El 22 de novembre de 1986 fou inaugurada la seva nova seu, situada al casc antic de la ciutat, tot integrant-se a la Xarxa d’Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat. Des de l’any 1989, El Consell Comarcal de l’Urgell hi exerceix competències de gestió.

El nucli fonamental de l’Arxiu el constitueix el fons municipal de Tàrrega, a més d’altres fons municipals de la comarca de l’Urgell. De la resta de fons d’institucions, associacions o particulars, es pot també destacar el fons patrimonial de la família Pedrolo (s. XIII-XVIII), i dintre dels fons personals i d’empresa cal fer ressaltar el fons de la fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat (s. XX). A més també disposa d’una biblioteca auxiliar i d’una hemeroteca amb gairebé 5.000 publicacions de temàtiques diverses sobretot d’història, tant de la comarca de l’Urgell, com de la resta de comarques lleidatanes i d’algunes de la resta de Catalunya.

El 31 de desembre de 2009, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell compta amb 1300 metres lineals de documentació.

2. Historia Arxivística  

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR), fou creat per conveni subscrit entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tàrrega, signat el 14 de juliol de 1982. El 22 de novembre de 1986 fou inaugurada la seva nova seu, situada al casc antic de la ciutat, tot integrant-se a la Xarxa d’Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat. Des de l’any 1989, El Consell Comarcal de l’Urgell hi exerceix competències de gestió.

3. Contingut i forma d’ingrés  

A l’Arxiu Comarcal de l’Urgell li correspon rebre la documentació següent segons l’article 30 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents: La documentació en fase semiactiva i inactiva del consell comarcal de l’Urgell, la documentació en fase semiactiva i inactiva de l’Ajuntament de Tàrrega, la documentació històrica dels municipis de fins a deu mil habitants de la Comarca de l’Urgell, amb l’acord previ de l’ajuntament i llevat dels que tinguin un arxiu propi integrat a l Sistema d’Arxius de Catalunya, la documentació en fase semiactiva dels ajuntaments de municipis de fins a deu mil habitants de la Comarca de l’Urgell, la documentació semiactiva i inactiva dels altres ens i organismes públics de la Comarca de l’Urgell, la documentació d’altres persones físiques o jurídiques d’interès històric o cultural de l’Urgell i tota altra documentació no assenyalada que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació o el Consell Comarca de l’Urgell considerin pertinent destinar-hi o bé s’hagi adquirit per compra, donació o cessió en dipòsit, que es el cas normalment dels fons o col·leccions documentals corresponents a les persones físiques o jurídiques esmentades.

4. Valoració, selecció i eliminació  

Valoració, selecció i eliminació sempre seguint les taules d’avaluació documental o Resolucions publicades per la Generalitat de Catalunya al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

5. Volum i Suport

  • Suport paper
    • Unitat d’instal·lació en metres lineals:  1303,49
  • Altres suports
    • Pergamins: 798
    • Plànols: 44
    • Fotografies: 1107
    • Pel·lícules: 14
    • Vídeos: 58
    • Microfitxes: 50
    • CD/DVD: 80
    • Altres suports: 268

6. Organització

  • Fons de la Generalitat de Catalunya
    • Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega, s. XX
    • Escola de Sobrestants d’Obres Publiques de la Generalitat, s. XX
  • Fons de l’Administració local
    • Ajuntament de Tàrrega, 1200-1999
    • Ajuntament de Ciutadilla, 1661-1984
    • Ajuntament de Claravalls, 1862-1977
    • Ajuntament de la Figuerosa, 1924-1977
    • Ajuntament de Guimerà, 1350-1995
    • Ajuntament de Maldà, 1631-2001
    • Ajuntament d’Ossó de Sió, 1851-1983
    • Ajuntament de Puigverd d’Agramunt, 1375-1998
    • Ajuntament de Rocallaura, 1908-1991
    • Ajuntament del Talladell, 1875-1978
    • Ajuntament de Vallbona de les Monges, 1886-2007
    • Ajuntament de Vilagrassa, s. XIV-XVII
  • Fons de l’Administració Reial i Senyorial
    • Fons de la Batllia i del Veguer de Tàrrega, 1339-1669
  • Fons judicials
    • Jutjat de Maldà, 1864-1973
  • Fons d’institucions
    • Cambres Agràries Locals de l’Urgell, 1936-1994
    • Confraries de Tàrrega (Santes Espines i Mare de Déu de l’Alba), 1586-1833
    • Cooperativa del Camp de Tàrrega i Comarca, 1947-1998
    • Hospital de Tàrrega, 1319-1996
  • Fons religiosos
    • Comunitat de Preveres de Tàrrega, 1627
    • Parròquia de Cervera, 1566-1886
    • Parròquia de Tàrrega, 1586-1880
  • Fons d’associacions i fundacions
    • Associació “Amics de l’Arbre” de Tàrrega, s. XX
    • Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega, s. XX
    • Delegació del CIEMEN a Tàrrega, 1980-1985
    • Fundació Municipal Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, 1981-2000
    • Societat Econòmica d’Amics del País de Tàrrega, 1777-1790
  • Fons comercials i d’empreses
    • Fàbrica tèxtil d’Antoni Camps de Tàrrega, 1866-1878
    • Empresa de Baldomer Trepat de Tàrrega (cuirs i adobs), s. XIX-XX
    • Empresa Falip Navarro (trefileria) s. XX
    • Fàbrica Trepat (maquinària agrícola), s. XX
  • Fons patrimonials
    • Família Pedrolo (Castell de l’Aranyó), 1056-1941
    • Família Terés de Tàrrega, 1597-1905
    • Família Gassol del Talladell, s. XVIII-XX
    • Família de Ramon Vidal i Bornió, 1839
  • Fons personals
    • Josep Binefa i Monjo, 1907-1967
    • Ramon Boleda, 1950-1964
    • Ignasi Camps, 1944-1989
    • Fermí Cucurull, s. XIX-XX
    • Manel Fabra, 1936
    • Ramon Florensa i Artigues, s. XIX-1910
    • Josep Fontanet i Arnet, 1790-1853
    • Ramon Goberna i Franchi, 1859-1934
    • Pau Manonelles i Miret, s. XX
    • Miquel Martí i Florensa, 1895-1981
    • Ramon Nicolau i Carreño, 1844-1916
    • Manuel de Pedrolo, 1918-1990
    • Timoteu Pomés, 1930-1938
    • Sabino Ribé Medina, s. XX
    • Lluís Sarret i Pons, 1880-1936
    • Joan Tous i Sanabra, 1911-1992
    • Jaume Vidal i Sastre, s. XIX-1967
  • Col·leccions
    • Col·lecció de segells
    • Col·lecció de manuscrits, 1750-1920
    • Col·lecció fotogràfica Comarcal de l’Urgell, 1885-1993
    • Col·lecció fotogràfica Municipal de Tàrrega, 1885-1992
    • Col·lecció de cartells, 1917-2007
    • Col·lecció d’impresos menors, 1910-1997
    • Col·lecció de paper moneda de la Guerra Civil a Tàrrega, 1936-1939
    • Col·lecció de partitures musicals, s. XVIII-XX
    • Col·lecció d’audiovisuals, 1914-1960
    • Col·lecció Josep Maria Fonoll i Forés, 1860-1887
    • Col·lecció Salvador Albareda Flaquer, s. XX

7. Instruments de descripció  

  • 49 inventaris en format digital dels quals 37 estan en format paper.

8. Documentació relacionada  

Tota la resta de documentació dels municipis de la comarca que tenen els seus fons dipositats a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell continua en els propis ajuntaments amb la documentació més actual de valor administratiu (documentació activa o d’oficina)

9. Publicacions  

  • Coedició de la Revista Urtx amb el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega: números 1 al 24 (1989-2010).
  • Col·laboració en l’Edició de la publicació “La premsa local a la comarca de l’Urgell. 1898-1994”, Tàrrega, 1994
  • “Els tresors de la nostra història. Pergamins de l’Arxiu Comarcal”, editat per l’Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 1995.
  • GONZALVO BOU, Gener, a cura de: “Xè aniversari, memòria d’activitats Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega 1986-1996”, editat per l’Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 1996.
  • NOVELL I PERELLÓ, Emma: Catàleg de la biblioteca antiga dels Fons Patrimonial Pedrolo. Col·lecció Ardèvol, 1, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 1999.
  • GONZALVO I BOU, Gener i SALAS i FLOTATS, Manel: Arxiu Patrimonial del llinatge Pedrolo (1056-1941), Col·lecció Ardèvol, 2, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 2000.
  • SARRET i PONS, Lluís: Les signatures dels notaris de Tàrrega, Col·lecció Ardèvol, 3, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 2001.
  • FARRÉ i TARGA, Miquel Àngel: L’arxiu de la parròquia de Santa Maria de Verdú, Col·lecció Ardèvol, 4, Sèrie Maior, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 2002.
  • VINYOLES i VIDAL, Teresa: Una cercavila nocturna a la Tàrrega medieval, Col·lecció Ardèvol, 5, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 2002.
  • YEGUAS i GASSÓ, Joan: Llibre Ver del convent de Bellpuig, Col·lecció Ardèvol, 6, Sèrie Maior, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 2003.
  • PUIG i SANCHIS, Isidre: Documents per a la història de l’art de l’església parroquial de Santa Maria de Verdú, Col·lecció Ardèvol, 7, Sèrie Maior, Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, Tàrrega, 2004.
  • PONS i ALTÉS, Josep Maria: Lluís Companys, els orígens d’un símbol, Col·lecció Ardèvol, núm. 7, Consell Comarcal de l’Urgell (Col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell), Tàrrega, 2005.

Tornar a l’índex d’arxius

__________________________________________________________________

SERVEI D’ARXIUS I LLEGATS DE L’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS

Fitxa tècnica

  • Nom de l’Arxiu i l’acrònim: Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (SAIEI)
  •  
  • Institució: Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida
  • Adreça: Plaça Catedral s/n 25002, Lleida
  • Telèfon: 973 27 15 00
  • Fax: 973 274 538
  • Correu electrònic: arxiusiei@diputaciolleida.cat
  • Web: http://www.fpiei.cat/ca/serveis/arxiu_i_llegats.asp  
  • Horari:
    • De dilluns a divendres: 8.00h a 15.00h   (octubre-maig)  
    • De dilluns a divendres: 8.00h a 14.00h   (juny-setembre)
  • Serveis:
    • Atenció a les consultes
    • Reprografia
    • Préstec interbibliotecari
    • Atenció als departaments
    • Activitats de difusió del servei
    • El servei realitza, prèvia sol·licitud, visites guiades i comentades
  • Nom del responsable: Abigail Sagarra Claverol

GUIA

1. Historia Institucional  

La Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida és una institució de caràcter cultural que té la seva seu a l’antic Hospital de Santa Maria, magnífic exponent del gòtic civil català a la Catalunya occidental.

L’edifici fa les funcions d’hospital fins l’any 1920 en que una Reial Ordre declarava el vell Hospital de Santa Maria monument històricarquitectònic. Més tard, l’any 1932, comencen les obres de restauració i condicionament de l’edifici que acollirà diferents serveis i institucions culturals.

L’hospital es convertirà en la seu del Museu d’Art de Lleida amb els fons del Museu Arqueològic del Seminari i els fons de pintura del Museu Jaume Morera. Durant el període de la Guerra Civil, l’edifici, convertit en Museu del Poble, passarà a ser gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat a Lleida.

Finalment l’any 1942, la Diputació de Lleida crea l’Instituto de Estudios Ilerdenses, amb seu a l’antic hospital.

Actualment l’edifici és la seu de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Són objectius bàsics de la institució la promoció de l’estudi i la investigació sobre temes relacionats amb  les comarques del seu territori, el foment de les ciències, les lletres i les arts, la divulgació cultural, així com la normalització de l’ús de la llengua.

2. Historia Arxivística  

Quan es crea l’Institut d’Estudis Ilerdencs l’any 1942 s’expressa també la voluntat que aquesta nova institució compti amb un arxiu històric. De fet es planteja la creació d’un Centro de Estudios Leridanos a partir dels fons bibliogràfics i documentals que es guardaven a l’edifici fruit de les incautacions efectuades durant la Guerra Civil, que van permetre salvar molta documentació.

És a dir, partir de la custòdia d’una documentació de  procedència diversa, ja sigui  eclesiàstica, municipal, o notarial, hauria de ser possible la creació d’un Archivo Histórico Provincial.

Segons l’informe sobre la creació de l’arxiu presentat per Josep Alfons Tarragó Pleyan, en aquell moment delegat provincial del SDPAN, aquest estaria definit en cinc seccions:

  1. Documentació vària: pergamins, papers, llibres manuscrits,  còdex
  2. Hemeroteca lleidatana: diaris, revistes, impresos diversos
  3. Biblioteca lleidatana: llibres, opuscles
  4. Gràfics: mapes i gravats, fotografies i dibuixos
  5. Sigil·lografia: municipal, parroquial, vària

La devolució l’any 1941 per part del SDPAN de l’edifici de l’Antic Hospital de Santa Maria a la Diputació de Lleida marcarà, doncs, l’inici del procés de creació de l’Arxiu.

Aquesta idea inicial d’arxiu anirà canviant i ampliant-se al llarg dels anys, amb la incorporació de nous fons procedents de donacions de particulars, principalment de caire bibliogràfic que ampliaran notablement la col·lecció documental i donaran als fons aquest  caire tant particular a mig camí entre un  arxiu i  una biblioteca.

3. Contingut i forma d’ingrés  

Actualment l’arxiu està format per un conjunt orgànic de col·leccions que agrupa tant la documentació històrica de l’antic Hospital com els fons bibliogràfics i documentals de persones públiques o privades, que al llarg dels anys, n’han fet donació a l’Institut amb la finalitat de divulgació  i d’investigació.

Les col·leccions que hores d’ara conformen l’arxiu són les següents:

  • Llegat Ramon Areny
  • Llegat Josep Pleyan de Porta
  • Llegat Josep Alfons Tarragó
  • Llegat Llorenç Agustí
  • Llegat Alfons Benavent
  • Llegat Enric Casassas
  • Llegat Francesc Safont
  • Fons Dipòsit Arxiu
  • Fons Antic Hospital de Santa Maria
  • Fons Francesc Bañeres Melcior
  • Sala Emili Pujol

4. Valoració, selecció i eliminació  

Conservació permanent

5. Volum i Suport

  • Suport paper
    • Llibres: 8.589
    • Goigs: 1.529
    • Partitures: 2.057
    • Manuscrits: 101
    • Unitat d’instal·lació en metres lineals: 166 metres
  • Altres suports
    • Pergamins: 188
    • Plànols: –
    • Fotografies: –
    • Pel·lícules: –
    • Vídeos: –
    • Microfitxes: –
    • CD/DVC: –
    • Altres suports:
      • Mapes i gravats : 108
      • Cartells :    + 2.000

6. Organització

  • Llegat Ramon Areny
    • Dates extremes: Segles xiv – mitjan segle xx
    • Volum de la unitat de descripció: 5.500 llibres
    • Procedència: Donació (1968)
  • Llegat Josep Pleyan de Porta
    • Dates extremes: 1620 – 1969
    • Volum de la unitat de descripció: 25 caixes; 2 llibres d’actes; 37 manuscrits
    • Procedència: Donació (1977)
  • Llegat Josep Alfons Tarragó
    • Dates extremes: 1799 – 1982
    • Volum de la unitat de descripció: 147 caixes
    • Procedència: Donació (1983)
  • Llegat Llorenç Agustí
    • Dates extremes: Segles xix – xx
    • Volum de la unitat de descripció: 305 llibres
    • Procedència: Donació (1994)
  • Llegat Alfons Benavent
    • Dates extremes: Final del segle xix – primera meitat del segle xx
    • Volum de la unitat de descripció: 1.364 llibres
    • Procedència: Donació

 

  • Llegat Enric Casassas
    • Dates extremes: 1940 – 1998
    • Volum de la unitat de descripció:  1.529 goigs
    • Procedència: Donació (1998)
  • Llegat Francesc Safont
    • Dates extremes: 1953 – 1983
    • Volum de la unitat de descripció:  1.325 partitures de sardanes
    • Procedència: Donació (1995)
  • Fons Dipòsit Arxiu
    • Dates extremes: Segles XVI – XX
    • Volum de la unitat de descripció:  103 caixes; 108 mapes i gravats; 188 pergamins; 64 manuscrits   
    • Procedència: L’ingrés es fa efectiu amb la devolució l’any 1941 per part del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional de l’edifici de l’Antic Hospital de Santa Maria a la Diputació de Lleida.
  • Fons Antic Hospital de Santa Maria
    • Dates extremes: Segles XV – XX
    • Volum de la unitat de descripció:  9 caixes; 6 pergamins; 4 llibres manuscrits
    • Procedència: El fons es conservat per la institució productora
  • Fons Francesc Bañeres Melcior
    • Dates extremes: 1864 – 1935
    • Volum de la unitat de descripció:  37 caixes
    • Procedència: Donació (1944, 1992)
  • Fons Emili Pujol
    • Dates extremes: 1920 – 198
    • Volum de la unitat de descripció: 732 partitures per a guitarra; 7 instruments;16 caixes;  1095 llibres
    • Procedència: Donació (1988)

7. Instruments de descripció  

  • Catàlegs Editats:
    • Catàleg del Llegat Areny (1999)
    • Catàleg de la documentació de l’Antic Hospital de Santa Maria (2008)
  • Inventaris:
    • Llegat Tarragó
    • Llegat Pleyan de Porta
    • Pergamins
    • Cartells IEI
    • Dipòsit Arxiu
  • DVD:
    • Documentació Antic Hospital

8. Documentació relacionada  

9. Publicacions  

  • Catàleg del Llegat Areny (1999)
  • Catàleg de la documentació de l’Antic Hospital de Santa Maria (2008)
  • Cartografia: testimoni visual de les terrers de Lleida a través del temps (segles XIII-XIX) (2010)

10. Observacions

  • Fitxa tècnica i guia redactades l’agost del 2010

Tornar a l’índex d’arxius

___________________________________________________________

ARXIU CENTRAL ADMINISTRATIU DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A LLEIDA

Fitxa tècnica

  • Nom de l’Arxiu i l’acrònim: Arxiu Central Administratiu de la Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida(AADGLL)
  • Institució: Generalitat de Catalunya
  • Adreça: C/ Ricard Calvet Serra, 24-25
  • Telèfon: 973 20 66 57
  • Fax: 973 21 21 69
  • Correu electrònic: ccapdevila@gencat.cat
  • Web: http://www.vicepresidencia.cat  
  • Horari:
    • De dilluns a divendres: 8.00 h a 15.00 h   
  • Serveis:
    • Sala d’administració
    • Sala de recepció documental
    • Sala de consulta
    • Reprografia
  • Nom del responsable: M. Carme Capdevila i Guarro

GUIA

1. Historia Institucional  

La Generalitat de Catalunya recuperà formalment les seves institucions d’autogovern mitjançant l’aprovació de l’Estatut d’autonomia el desembre de 1978. La recuperació autonòmica i l’estructuració dels serveis públics catalans comportà tot un seguit de traspassos de competències que s’han anat desplegant durant aquests anys d’autonomia.

Amb l’aprovació de l’actual Constitució s’ obrí un procés de profunda renovació de l’ordenament legal. En aquest procés apareix com a element innovador la distribució de les competències legislatives. Des del primer moment, Catalunya es va dotar d’un aparell administratiu  per fer ús del poder d’autoorganització que li atorgava la Constitució. La Generalitat va anar rebent competències de serveis de l’ Administració de l’Estat, acompanyades de recursos financers i, en alguns casos de mitjans materials i personals.

A partir d’aleshores, la Generalitat assumeix competències en matèria de patrimoni documental. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga competències exclusives a la Generalitat en matèria d’arxius que no siguin de titularitat estatal. Així, la Generalitat ostenta la potestat legislativa, la potestat reglamentària, la funció executiva i en conseqüència d’inspecció.

La Generalitat  creà a l’any 1980 dins del departament de Cultura, el servei d’ Arxius, el qual tenia la responsabilitat d’organitzar el Patrimoni Documental de Catalunya. A partir d’aquest moment la Generalitat de Catalunya va començar a emetre disposicions legals: creació de l’arxiu Nacional de Catalunya, traspàs de la gestió dels arxius provincials, inspecció general d’arxius … i també va disposar d’una legislació autonòmica bàsica en matèria d’arxius: Llei 6/1985, de 26 d’abril, d’arxius, actualment derogada per la  Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents.

2. Historia Arxivística

La transformació de l’organització de l’Estat, d’un Estat centralista a l’Estat de les autonomies, va repercutir en el camp del patrimoni cultural i en l’organització del sistema arxivístic. L’ Administració catalana ha estat sensible en crear òrgans  especialitzats en matèria d’organització administrativa. Així, el Decret 340/1989, de 19 de desembre, sobre l’organització i la gestió dels arxius de la Generalitat de Catalunya, ja regulava les bases per una correcta gestió de la seva pròpia documentació administrativa. Aquest Decret fou derogat amb la publicació  del Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l’organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. Aquest desenvolupament normatiu articula el sistema d’arxius administratius perquè es regula els aspectes més directament relacionats amb la documentació de l’Administració.

És a partir d’aquest Decret que es crea legalment la figura dels arxius centrals administratius de les delegacions territorials del Govern. El mateix any 1996 s’ inaugura a Lleida l’Arxiu Central Administratiu de  la delegació del Govern. Aquest arxiu  està al servei dels òrgans territorials de la Generalitat de Catalunya a Lleida i aplega tota la documentació en fase semiactiva el que suposa la racionalització dels arxius de la Delegació del Govern  i dels serveis territorials. El tret bàsic que caracteritza la documentació administrativa és la ser primària i única. És el producte de la gestió administrativa, encomanada a un òrgan o oficina en virtut d’un repartiment previ de funcions i competències.

L’ Administració autonòmica s’inicia a partir de 1978 i és a partir d’aquest moment que en el desplegament de les seves funcions genera documentació. Per tant, el conjunt de documentació gestionada per la Generalitat és, a excepció de la documentació cedida per l’Estat en transferir competències, una documentació relativament recent i en la seva major part, activa o semiactiva.

3. Contingut i forma d’ingrés  

D’acord amb el Decret 76/1996 a l’Arxiu Central “s’hi diposita la documentació semiactiva d’ús freqüent produïda o rebuda per les delegacions territorials dels departament i ens” (art. 10.3). Per tant, l’Arxiu acull la documentació  de la Delegació de Govern i dels serveis territorials, a partir del moment que la documentació està en fase semiactiva, és a dir, quan el valor administratiu va disminuint i la documentació tot i ser susceptible d’utilització admisntrativa no és de consulta habitual. Per tant, l’Arxiu conserva la documentació procedent dels arxius de gestió en fase semiactiva.

La forma d’ ingrés de la documentació a l’Arxiu  és a través de les transferències ordinàries de les distintes unitats administratives de la Generalitat de Catalunya a Lleida.

4. Valoració, selecció i eliminació  

Des de la inauguració de l’ arxiu a l’any 1996 s’estan aplicant els criteris de selecció i d’eliminació de documentació que estableix la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental de Catalunya. En aquests 14 anys de funcionament  s’ha eliminat, d’acord amb els Taules d’Avaluació Documental un total de 3213 ml de documentació  de la Generalidat.

També d’acord amb aquestes Taules d’Avaluació,  l’Arxiu  fa una selecció de la documentació que l’ esmentada Comissió ha valorat de conservació permanent i es transferida a l’Arxiu Històric de Lleida. Fins a la data, el volum de documentació trames amb valor permanent ha estat  de 888’6 ml.

5. Volum i Suport

  • Suport paper
    • Llibres: 35
    • Unitat d’instal·lació: 55.540 metres lineals
    • Fitxers: 69
  • Altres suports
    • Pergamins: –
    • Plànols: 9.118
    • Fotografies: –
    • Pel·lícules: –
    • Vídeos: –
    • Microfitxes: –
    • CD/DVC: –

6. Organització

L’Arxiu aplega el fons de la Generalitat de Catalunya a Lleida. Es detalla a continuació els òrgans administratius  amb les respectives unitats que han fet trameses de documentació a l’Arxiu, les sèries documentals dipositades i classificades, si s’escau, les dates extremes i les unitats d’ instal·lació

  • Hospital Universitari Arnau de Vilanova
    • Direcció econòmica
      • Dates extremes: 1983-2008
      • Volum:  1.638 caixes
    • Gerència
      • Dates extremes: 1986-1994
      • Volum: 18 caixes
    • Direcció de personal
      • Dates extremes: 1971-2009
      • Volum: 967 caixes
    • Banc de sang
      • Dates extremes: 1983-2009
      • Volum: 632 caixes
    • Direcció del centre
      • Dates extremes: 1994-1998
      • Volum: 7 caixes
    • Secretaria tècnica
      • Dates extremes: 1985-1998
      • Volum: 18 caixes
  • Hospital de Santa Maria
    • Arxiu d’històries clíniques
      • Dates extremes: –
      • Volum: 1808
  • Institut Català de la Salut
    • Gerència
      • Dates extremes: 1988-1993
      • Volum: 3 caixes
    • Unitat de recursos humans
      • Dates extremes: 1942-2007
      • Volum: 7 arxivadors, 453 caixes
    • Unitat d’Administració
    • Unitat de Serveis Sanitaris
    • SAP Lleida ciutat – Segrià- Garrigues. ABS RONDA
      • Dates extremes: 1975-2009
      • Volum: 217 caixes
    • SAP Lleida ciutat – Segrià- Garrigues. ABS PRIMER DE MAIG
      • Dates extremes: 1975-2009
      • Volum: 144 caixes
  • Servei Català de la Salut
    • Gerència
      • Dates extremes: 1997-2002
      • Volum: 12 caixes
    • Unitat de Control de Gestió
      • Dates extremes: 1994-2004
      • Volum: 179 caixes
    • Unitat de Compra de Serveis
      • Dates extremes: 1987-2008
      • Volum: 491 caixes
    • Planificació (des de 2004 pertany a Sanitat)
    • Unitat d’Atenció al client
      • Dates extremes: 1992-2007
      • Volum: 332 caixes
    • Direcció de Sectors Sanitaris
  • Institut Català de la Dona
    • Oficina ICD
      • Dates extremes: 1989-1992
      • Volum: 14 caixes
  • Agència Catalana de l’Aigua
    • Secció d’Actuació Administrativa
      • Dates extremes: 1985-1988
      • Volum: 40 caixes
    • ACA Reus
      • Dates extremes: 1981-1999
      • Volum: 35 caixes
  • Servei Territorial de Carreteres
    • ST de Carreteres
    • SC de projectes i obres
      • Dates extremes: 1977-2005
      • Volum: 69 caixes i 8925 plànols
    • SC de conservació i explotació
    • Negociat administratiu
      • Dates extremes: 1860-2007
      • Volum: 1524 caixes i 4 llibres
    • Secció d’Autorització i Règim sancionador
      • Dates extremes: 1966-2009
      • Volum: 492 caixes
  • Servei Territorial de Ports i Transports
    • ST de Ports i Transports
      • Dates extremes: 1993-1997
      • Volum: 118 caixes
    • ST de Ports i Transports. Gestió
    • SC d’Inspecció i Règim sancionador
      • Dates extremes: 1982-2006
      • Volum: 1.029 caixes
    • SC de Concessions i Autoritzacions
      • Dates extremes: 1948-1999
      • Volum: 38 caixes
  • Servei Territorial d’Urbanisme
    • ST d’Urbanisme
      • Dates extremes: 1979-1999
      • Volum: 1143 caixes
    • ST d’Urbanisme. Coordinadors comarcals
    • SC de Secretaria de la Comissió d’Urbanisme de Lleida
  • Servei Territorial d’Habitatge
    • ST d’Arquitectura i Habitatge
      • Dates extremes: 1995-2004
      • Volum: 526 caixes
    • SC d’Habitatge
      • Dates extremes: 1985-2000
      • Volum: 1.812 caixes
    • SC Tècnica d’Arquitectura
      • Dates extremes: –
      • Volum: 15 caixes
    • Secretaria
      • Dates extremes: 1981-1999
      • Volum: 36
  • Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge
    • Delegació territorial. Secció de Protecció de la Biodiversitat
      • Dates extremes: 1983-2005
      • Volum: 132 caixes
    • Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)
      • Dates extremes: 1979-2007
      • Volum: 1179 caixes
    • Secció Àrea de Gestió de Recursos
      • Dates extrermes: 1989-2007
      • Volum: 18 caixes
    • Secció d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental
    • Secció de Boscos i Gestió de la Biodiversitat
      • Dates extremes: 1958-2002
      • Volum: 67 caixes
    • Agents Rurals a Lleida
    • Secció d’Activitats Classificades
      • Dates extremes: 1962-2000
      • Volum: 1450
    • Àrea de Medi Natural
      • Dates extremes: 1862-2008
      • Volum: 443
    • OTAA (Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental)
      • Dates extremes: 1977-2008
      • Volum: 1 arxivador, 105 caixes
    • Servei Territorial d’Habitatge
      • Dates extremes: 1983-2007
      • Volum: 1333 caixes
  • Agència Tributària de Catalunya
    • Tresoreria
      • Dates extremes: 1983-2003
      • Volum: 89 caixes
    • Inspecció
      • Dates extremes: 1997-2004
      • Volum: 17 caixes
    • Afers Administratius
      • Dates extremes: 1984-1999
      • Volum: 6 caixes i 2 llibres
    • Recaptació
      • Dates extremes: 1996-1999
      • Volum: 14 caixes
  • Serveis Territorials d’Economia i Finances
    • Serveis Territorials d’Economia i Finances
    • Delegació de la Direcció General de Tributs
    • Servei d’Atenció Ciutadana i de Gestió Tributària
      • Dates extremes: 1979-2000
      • Volum: 1004 caixes
    • Gestió de luxe
      • Dates extremes: 1997
      • Volum: 282 caixes
    • Inspecció Territorial
      • Dates extremes: 1990
      • Volum: 29 caixes
    • Tresoreria Territorial
      • Dates extremes: 1981-2001
      • Volum: 83 caixes
    • Intervenció Territorial
      • Dates extremes: 1987-1998
      • Volum: 831 caixs i 3 llibres
    • Secció de Comptabilitat
      • Dates extremes: 1982-1989
      • Volum: 528  caixes
    • Secció d’Afers Administratius
      • Dates extremes: 1981-1997
      • Volum: 40 caixes i 2 llibres
    • Àrea Financera
    • Àrea d’Assessorament Tributari, Validacions i Informes
    • Negociat Patrimoni
      • Dates extremes: 1985-1996
      • Volum: 1384 caixes
    • Secció de Gestió del Joc
      • Dates extremes: 1981-1995
      • Volum: 263 caixes
    • Negociat de Successions
      • Dates extremes: 1972-1994
      • Volum: 493 caixes
    • Secció d’Energia
      • Dates extremes: 1992-2009
      • Volum: 1583 caixes
    • Secció d’Activitats Radioactives i Extractives
      • Dates extremes: 1987-2009
      • Volum: 97 caixes
  • Agència Catalana del Consum
    • Junta arbitral de Consum
      • Dates extremes: 2003-2006
      • Volum: 54 caixes
  • Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball
    • Tècnica
      • Dates extremes: 1973-2000
      • Volum: 327 caixes
    • Negocioat d’Afers Generals
      • Dates extremes: 1987-1999
      • Volum: 48 caixes
    • Formació
      • Dates extremes: 1986-1997
      • Volum: 25 caixes
  • Servei d’Ocupació de Catalunya
    • Formació
      • Dates extremes: 1994-2008
      • Volum: 1289 caixes
    • Secció d’Intermediació
      • Dates extremes: 1999-2008
      • Volum: 456 caixes
    • Oficina del SOC Lleida-1
      • Dates extremes: 1998-2005
      • Volum: 766 caixes
    • Ocupació
      • Dates extremes: 2005-2006
      • Volum: 63 caixes
  • Serveis Territorials de Treball
    • Delegació Territorial de Treball
    • Secretaria Territorial de la Delegació Territorial
    • Administració i Recursos Humans
      • Dates extremes: 1979-1994
      • Volum: 32 caixes
    • Informació i Registre General
    • Afers Generals
    • Administració i Personal
    • Ocupació
      • Dates extremes: 1985-2004
      • Volum: 1619 caixes
    • Formació
      • Dates extremes: 1996-2001
      • Volum: 202 caixes
    • Intermediació
      • Dates extremes: 1994-2006
      • Volum: 113 caixes
    • Entitats d’Economia Social i Autoempresa
      • Dates extremes: 1983-2007
      • Volum: 848 caixes
    • Relacions Laborals
    • Relacions Col·lectives i Sancions
      • Dates extremes: 1960-2005
      • Volum: 544 caixes
    • Relacions Individuals
      • Dates extremes: 1962-2008
      • Volum: 1644 caixes, 15 fitxers
    • OTG Balaguer
    • OTG Lleida I (comarcal)
    • OTG Lleida II (Fleming)
    • OTG La Seu d’Urgell
    • OTG Solsona
    • OTG Tàrrega
    • OTG Tremp
    • OTG Vielha
    • Direcció General de Relacions Laborals
      • Dates extremes: 1990-1993
      • Volum: 35 caixes
    • Secció de Cooperatives, SALS i Seguretat Social
      • Dates extremes: 1979-1993
      • Volum: 238 caixes
  • Agència de Protecció de la Salut
    • Servei de Laboratoris de Salut Pública
      • Dates extremes: 1991-2006
      • Volum: 140 caixes
    • Servei de Salut Alimentària
      • Dates extremes: 1979-2006
      • Volum: 173 caixes
  • Serveis Territorials de Salut
    • Secretaria del Delegat
    • Unitat d’Assumptes Jurídics
      • Dates extremes: 1978-2003
      • Volum: 311 caixes
    • Unitat de Sanitaris Locals
      • Dates extremes: 1955-2001
      • Volum: 33 caixes
    • Servei d’Inspecció Farmacèutica
      • Dates extremes: 1987-1994
      • Volum: 40 caixes
    • Servei de Laboratoris de Salut Pública
      • Dates extremes: 1995
      • Volum: 11 caixes
    • Servei de Salut Alimentària
      • Dates extremes: 1965-2002
      • Volum: 730 caixes
    • Servei de Sanejament Ambiental
      • Dates extremes: 1980-2005
      • Volum: 277 caixes
    • Servei d’Epidemiologia
      • Dates extremes: 1982-2005
      • Volum: 105 caixes

Tornar a l’índex d’arxius

_________________________________________________________________________

ARXIU MUNICIPAL DE LLEIDA

Fitxa tècnica

 
 
Nom de l’Arxiu i l’acrònim: ARXIU MUNICIPAL DE LLEIDA (AML)
Institució: Ajuntament de Lleida
Adreça: Plaça Paeria, 1   25007 Lleida
Telèfon: 973700352
Fax: 973700665
Correu electrònic: arxiu@paeria.cat
Web: arxiu.paeria.cat/
Horari: de dilluns a divendres de9:00 h a 14:00 h

Serveis:

  • Sala de consulta
  • Reprografia (fotocòpia, fotografia digital, escàner)
  • Biblioteca auxiliar
  • Hemeroteca

Nom del responsable: Elena González Coso, egonzalez@paeria.cat

 

Guia

1. Història Institucional

El 24 d’octubre de 1149, la Lleida islàmica es rendia a les tropes feudals dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona , Ermengol VI d’Urgell i dels Templers. La necessitat de regular la nova situació fa que l’any 1150 es redacti laCarta de Poblament, garantint així la justícia i l’ordre públic.

Pere I, l’1 d’abril de 1197, concedia a la ciutat el privilegi de Consolat com a forma de govern municipal. A partir d’aquest moment quatre cònsols i vuit prohoms tindran la facultat d’ordenar i governar la ciutat.  

L’any 1264, el rei Jaume I concedeix el privilegi de Paeria que substituirà el Consolat i que significarà un reconeixement de la personalitat jurídica del municipi de Lleida. Quatre paers seran ara els responsables del govern de la ciutat.

A la Baixa Edat Mitja el govern municipal intentarà assumir les reclamacions i incloure en el govern representants dels sectors més populars, pagesos i artesans, tal com posarà de manifest la reforma per a elegir càrrecs municipals a partir de 1386 i que durà a terme el rei Pere III, el Cerimoniós, mitjançant el sistema de la insaculació. Aquest mètode consistia en treure a l’atzar d’una bossa o saculo els noms dels que  governarien la ciutat aquell any.

En els segles XVI i XVII la Paeria continuaria obtenint privilegis: el 1510 obté el privilegi del Consolat de Mercadersi el 1585 el de laTaula de Canvis.

L’any 1716, Felip V aplica el Decret de Nova Planta,de caràcter absolutista i centralista, i desapareix la Paeria com a forma específica d’organització municipal. El govern municipal passa a anomenar-se Ajuntament i els paers es convertiran en regidors nomenats pel rei.

La constitució promulgada a Cadis el 1812 ordenarà la vida social i política d’Espanya; també reorganitzarà la vida local. La formació i funcions de les corporacions municipals canviaran segons el sistema de govern estatal.

A partir de finals del segle XIX es democratitzen els ajuntaments i recuperen l’autogovern fins l’any 1938 en què comença la dictadura franquista.

La democràcia tornarà a Lleida i a tot l’Estat l’any 1979, en què se celebraran les primeres eleccions democràtiques municipals.

A partir d’aquest moment, la Paeria  reestructurarà els seus serveis i en crearà de nous.

 

 2. Història Arxivística

El primer document que configurarà l’arxiu municipal de Lleida serà la Carta de Poblament, datada l’any 1150. A partir d’aquest moment, la vida administrativa de la institució forjarà el seu fons documental, nucli i puntal de l’existència de l’arxiu municipal.

La voluntat d’organitzar aquest fons quedarà reflectida com a primera notícia escrita en el llibre de consells generals de l’any 1445, en què s’explica que els paers havien fet un inventari dels privilegis de la ciutat.

A partir del segle XVI i coincidint amb el reforçament de la monarquia i la desaparició de les estructures feudals hi ha un creixement de la burocràcia i es racionalitzen les estructures administratives. Això comporta un augment de documentació que fa que els poders establerts vegin la necessitat de “posar ordre” al seu patrimoni documental. Cal condicionar un lloc per a la seva custòdia. El consell general acorda que es condicioni un local que es finançarà amb els béns de la ciutat.

L’any 1599, en la sessió del consell general de l’1 d’abril, es proposa que sigui contractat un arxiver. El desembre del mateix any es contracta al notari Josep Aparici perquè posi ordre als documents. La tasca no es devia dur a terme ja que al maig de 1616, el consell general de la Paeria eleva una nova protesta per l’estat en què continuen els privilegis.

El 1685 s’ordena l’encàrrec d’un armari per guardar-hi els documents. L’acord del consell general donarà lloc a la construcció, el 1686, de l’armari de les cinc claus, que consta de quaranta vuit calaixos, dividits en dues parts cadascun d’ells, on s’hi guardaven les “actes y privilegis de la ciutat”. La reorganització que va suposar el trasllat dels documents al nou armari, el 29 de maig de 1686, va promoure la confecció d’un nou inventari on es feia constar la ubicació dels documents. També ordenen que siguin nomenades persones prou preparades per dur a terme la tasca.

No trobem al llarg del segle XVIII cap actuació arxivística rellevant. El segle XIX suposa la consolidació del concepte d’arxiu com a propietat pública d’interès cultural. L’arxiu es veu com a font per a la justificació del sentiment de nació i d’estudi dels seus orígens.

Al llarg del segle XIX els nomenaments i renúncies d’arxivers cronistes a Lleida és constant, destacant l’any 1879 el nomenament de cronista de la ciutat a Josep Pleyan de Porta que oferirà els seus serveis com arxiver. De 1893 a 1909, l’arxiver cronista serà Rafael Gras de Esteva, el qual deixarà nombrosos instruments arxivístics i estudis històrics.

El segle XX, amb la renúncia de Rafael Gras l’any 1909, es fa càrrec de l’arxiu el secretari de la corporació i, a partir d’aquí, tornen a produir-se constants canvis de persones al capdavant de l’arxiu i es torna a manifestar la necessitat de tenir un lloc adequat per a instal·lar la documentació.

Amb la reforma de l’edifici de la Paeria de l’any 1929, l’arxiu s’instal·la en la planta baixa. És evident que tota la documentació no pot encabir-se en la petita sala de la Paeria. Actualment, la documentació està repartida en tres espais: Paeria, Palas i Parc Científic i Tecnològic de Gardeny.

 3. Forma d’ingrés

La forma habitual d’ingrés de la documentació a l’arxiu són les transferències ordinàries trameses per les diferents oficines. L’Arxiu Municipal també acull algunes donacions i dipòsits de documents de particulars.

 4. Volum i Suport

Suport paper

  • Unitats d’instal·lació:    25.700
  • Metres:                          3.100

Altres suports

  • Pergamins:           640
  • Plànols:             3.500
  • Imatges fixes:    5.800
  • Pel·lícules:            254
  • Vídeos:                 190
  • Microfitxes i microfilms: Publicacions oficials (BOE, DOGC, BOP), hemeroteca, actes municipals.
  • Gravats:           30
  • Cartells:          351

 

5. Organització

El contingut, l’estructura i l’organització del fons municipal és conseqüència directa de les funcions i activitats desenvolupades per l’Ajuntament al llarg de la seva existència.

Les funcions de l’Ajuntament poden destriar-se en dos grups. Per una banda, aquelles que s’adrecen a l’organització i a l’administració dels assumptes interns i, per l’altra, aquelles altres funcions referents als serveis que l’Ajuntament ofereix a la ciutadania i que responen a les competències que la institució assumeix com a pròpies dins l’àmbit de la gestió local.

La documentació corresponent a la gestió general de l’Ajuntament es classificaria en els següents apartats:

  • Organització i administració
  • Gestió de la informació i les comunicacions
  • Relacions públiques i externes
  • Gestió dels recursos humans
  • Gestió dels recursos financers
  • Gestió dels recursos mobiliaris
  • Gestió dels recursos immobiliaris
  • Legislació i assumptes jurídics

Pel que fa a les funcions específiques de l’Ajuntament, d’aquelles competències que li vénen atorgades per la Llei, els grups generals per a la seva classificació serien:

  • Obres i Urbanisme
  • Proveïments
  • Sanitat
  • Cultura
  • Ensenyament
  • Assistència social
  • Seguretat pública
  • Població

A més del fons de l’Ajuntament, l’Arxiu Municipal de Lleida conserva la documentació provinent d’alguns particulars que n’han fet donació o dipòsit a la nostra institució:

Fons Ricard Viñes: 100 cartells i 309 programes de concerts, 36 partitures, 161 fotografies i 17 dibuixos, entre altres documents.

Fons Fotogràfic Josep Solanes Argilés: 745 diapositives, 289 fotografies, 292 negatius.

Pel·lícules d’amateurs: donacions deJ. Bernat, Cots Masana, Joanes, Bosch Serigraf, Castelló Rovira, Sandro i Eduardo Machetti, Família Josep Burgués, Joan Yegüas i Conxita Panisello.

Fons de la Pia Almoina, 496 documents.

Altra documentació: partitures, programes, revistes, etc. (R. Bellmunt, J. M. Baldomà Duaigües, M. Roig Nadal, F. Boneu Companys).

 

6. Instruments de descripció

Base de dades de l’inventari de la documentació de l’Arxiu Municipal que segueix l’estructura de la NODAC i que compta actualment amb uns 70.000 registres, aproximadament.

 

7. Publicacions

  • GRAS DE ESTEVA, Rafael. Catálogo de los privilegios y documentos originales que se conservan en el archivo reservado de la ciudad de Lérida. Lleida, Imprenta, Libreria y Encuadernaciones de José Pla, 1897.
  • CANELLAS ANOZ, Magdalena. L’Arxiu de la Paeria. Ajuntament de Lleida, Departament de Cultura, Lleida, 1984.
  • GONZÀLEZ COSO, Elena. “Arxiu de la Paeria de Lleida”, a Guia dels arxius històrics de Catalunya. núm. 4, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990, pàg. 91-106.
  • BORRELL, Àngels; BELLO, Carme. Conservació de documents de gran format. Criteris i recomanacions bàsiques. Ajuntament de Lleida, Lleida, 1995. Segona edició revisada, Lleida, 2005.
  • Usatges i Constitucions de Catalunya. Lleida segle XIV. Edició facsímil. Ajuntament de Lleida, Lleida, 1997.
  • Usatges i Constitucions de Catalunya. Lleida segle XIV. Traducció al català dels textos originals (2 volums). Ajuntament de Lleida, Lleida, 1997.
  • Els Costums de Lleida. Col·lecció Guillem Botet, n. 1, Ajuntament de Lleida, Lleida, 1997.
  • Pergamins. Catàleg de l’Arxiu Municipal de Lleida. Col·lecció Guillem Botet, n. 2, Ajuntament de Lleida, Lleida, 1998.
  • L’Estudi General de Lleida, Ciutat i Universitat en els documents de l’Arxiu Municipal de Lleida. Col·lecció Guillem Botet, n. 3, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2000.
  • Publicacions periòdiques de Lleida (1854-2001). Catàleg de l’hemeroteca de l’Arxiu Municipal de Lleida. Col·lecció Guillem Botet, n. 4, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2003.
  • Bans, edictes i anuncis (segle XIX), Catàleg de l’Arxiu Municipal de Lleida. Col·lecció Guillem Botet, n. 5, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2006.
  • MONTANYA CARRERA, Miquel. El Tribunal de Coltellades. Alguns aspectes processals. Col·lecció Guillem Botet, Estudis Monogràfics, n. 1, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2007.
  • La taula de Canvi i Dipòsits de Lleida (1585-1808). Catàleg de l’Arxiu Municipal deLleida. Col·lecció Guillem Botet, n. 6, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2010.

Observacions:   Aquesta fitxa ha estat complimentada l’octubre de 2010.

Tornar a l’índex d’arxius

__________________________________________________________________

ARXIU CENTRAL DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL I JUTJATS DE LLEIDA

Fitxa tècnica

  

Nom de l’Arxiu i l’acrònim: Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida. ACL
Institució: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia
Adreça: C. Canyeret, 1-3, 2a planta
Telèfon: 973 700 279
Fax: 973 700 282
Correu electrònic: arxiu.lleida@xij.gencat.cat
Horari: 8,30 h a 15 h de dilluns a divendres.

Serveis:

  • Assessorar sobre els fons, els procediments i els òrgans que els generen als usuaris interns i usuaris externs
  • Assessorar i recolzar als diferents òrgans judicials sobre gestió d’espai, gestió documental i qüestions d’accés a la documentació.
  • Formar sobre l’ús del servei d’Arxiu Central i la gestió documental per al personal de l’Administració de Justícia.
  • Biblioteca auxiliar

Nom dels responsables: Maria Jesús Llavero i Josep Jordana

GUIA:

1.-Història Institucional

El Departament de Justícia es va estructurar per primera vegada mitjançant el Decret 214/1980, de 28 d’octubre. La Direcció General de Relacions amb l’Administració de Justícia es va crear amb el Decret 8/1985, de 14 de gener, de reestructuració del Departament de Justícia, ara Secretaria General.

L’any 1990 el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va assumir les competències de Justícia en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics, fet que es regulà pel RD 966/1990, de 20 de juliol, i que es van veure ampliades pel RD 1553/1994, de 8 de juliol, i pel RD 1905/1994, de 23 de setembre, que va traspassar competències en matèria del personal laboral. Els RD 409/1996 i 441/1996 referents a l’augment dels traspassos incloent el personal funcionari al servei de la Administració de Justícia i els mitjans econòmics i materials del Ministeri Fiscal.

Aquestes competències van ser assignades al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya pels Decrets 217/1990, de 3 de setembre, el 308/1994, de 4 de novembre, i el 129/1996, de 16 d’abril.

El 5 de novembre de 2002, el Departament de Justícia i Interior va assumir les competències i funcions que tenien atribuïdes fins llavors el Departament de Justícia i el Departament d’Interior per separat, tornant a ser de nou Departaments separats al 2004.

2.-Història Arxivística L’any 1990 la Generalitat de Catalunya assumeix les competències en matèria de Justícia. Aquest fet marca un punt d’inflexió respecte a la situació d’oblit en què es trobaven els arxius judicials fins aleshores. A Catalunya, amb anterioritat a la intervenció del Departament de Justícia, únicament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l’Audiència Provincial de Barcelona disposaven d’un arxiu amb personal tècnic.

La Direcció General de Relacions amb l’Administració de Justícia, ara Secretaria General, va ser l’òrgan que va assumir les competències sobre els arxius judicials i entomant el repte d’impulsar-ne les millores. Des d’aleshores s’ha bastit el que avui és la Xarxa d’arxius judicials de Catalunya, al qual pertany l’Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida.

La documentació judicial a Lleida, a banda de patir la destrucció casi total durant la guerra civil de tots els fons, ha sofert diferents trasllats de seus des de l’any 1938 fins l’any 2010, cada creació d’un nou òrgan judicial sol venir acompanyat d’una reestructuració d’espais i reorganització de la documentació. També cal assenyalar que en durant la riuada de 1982, bona part de la documentació es trobava en el semisoterrani de l’antic edifici de l’Audiència que es va inundar fins una alçada de més de dos metres amb el consegüent pèrdua d’anys sencers dels diferents fons judicials.

3.-Contingut i forma d’ingrés

L’Arxiu Central recull tots i cada un dels fons judicials que tenen o han tingut seu a la ciutat de Lleida, durant el termini legal fins a la seva transferència definitiva a l’Arxiu Històric Provincial o l’aplicació de les resolucions dictades per la Junta t’Expurgo i aprovades per la Comissió d’Accés, Avaluació i Tria Documental de la Generalitat de Catalunya.

També es recullen alguns fons no judicials per raó de la seva vinculació a l’Administració de Justícia: els fons de la Junta Electoral Provincial i la Junta Electoral de Zona de Lleida; el fons de Registre Civil; el fons de Fiscalia; i el fons de Presidència de l’Audiència, entre altres.

Si bé en un primer moment es va tenir que acollir unes quantes transferències extraordinàries, avui s’aplica la normativa quant a aquest tema, per tant les transferències són periòdiques i normalitzades

5.-Volum i Suport

Suport paper

Llibres: 585
Unitat d’instal·lació en metres lineals: 787,1

6.-Organització

  • Secció Primera de l’Audiència provincial
    • Segona instància 1999 – 2008
    • Primera instància 1944 – 2000
  • Secció Segona de l’Audiència provincial
    • Segona Instància 1996 – 2006
    • Primera Instància 1991 – 2004
  • Presidència Audiència
    • Governatiu 1938 – 2003
  • Jutjat de Districte 1 / Jutjat de Primera Instància 4
    • Penal 1986 – 1989
    • Civil 1986 – 1989
  • Jutjat de Districte 2 de Lleida / Jutjat de Primera Instància 5
    • Penal 1987 – 1989
  • Jutjat de Districte 3 / Jutjat Instrucció 2
    • Penal 1985 – 1988
    • Civil 1984 – 1989
  • Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 / Jutjat d’Instrucció 1
    • Penal 1997 – 1998
    • Civil 1981 – 1990
    • Governatiu 1981 – 1900
  • Jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 / Jutjat de Primera Instància 2
    • Penal 1968 – 1998
    • Civil 1983 – 1988
    • Governatiu 1982 – 1985
  • Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 / Jutjat de Primera Instància 3
    • Penal 1984 – 2004
    • Civil 1984 – 1985
  • Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 / Jutjat de Primera Instància 4
    • Penal 1990 – 2004
    • Civil 1990 – 1996
    • Governatiu 1990 – 2000
  • Jutjat de Primera Instància i Instrucció 5 / Jutjat de Primera Instància 5
    • Penal 1990 – 1991
    • Civil 1990 – 1991
  • Jutjat de Primera Instància i Instrucció 6 / Jutjat Instrucció 2
    • Civil 1990
    • Penal 1990 – 2003
  • Jutjat Primera Instància i Instrucció 7 / Jutjat de Primera Instància 1
    • Civil 1990 – 2002
    • Penal 1990 – 2003
  • Jutjat de Primera Instància i Instrucció 8 / Jutjat d’Instrucció 3
    • Civil 1990 – 2000
    • Penal 2003 – 2004
  • Jutjat de Primera Instància i Instrucció 9 / Jutjat d’Instrucció 4
    • Penal 2003 – 2004
  • Jutjat de Primera Instància 6 –Mercantil
    • Civil 2004 – 2005
  • Jutjat Penal 1
    • 1990 – 1995
  • Jutjat Penal 2
    • 1990 – 1995
  • Jutjat Contenciós Administratiu
    • 1998 – 1999
  • Magistratura de treball / Jutjat Social 1
    • 1949 ~1980
  • Fiscalia
    • 1945 ~1980
  • Fiscalia Menors
    • 1999 – 2005
  • Junta Electoral de Zona de Lleida
    • 2003 – 2007
  • Junta Electoral Provincial de Lleida
    • 1976, 1995, 1999 – 2010
  • Registre Civil / Jutjat Primera Instància 4
    • 1939 ~ 1981
  • Oficina Secretari Coordinador
    • Expedients governatius 2006 – 2007

7.-Instruments de descripció 

  • Inventari a nivell d’expedient 
  • Índex alfabètic pels expedients de personal 
  • Guia de fons 

8.-Documentació relacionada

  • Legislació procedimental
  • Fons dels òrgans judicials territorialment superiors que actuen com a òrgans de segona o tercera instància.
  • Expedients policials generats pels diferents cossos de seguretat.
  • Publicacions de jurisprudència del Consell General del Poder Judicial

9.-Publicacions

  • LLAVERO PORCEL, Maria Jesús: “Els fons electorals: font documental per a l’estudi de la transició democràtica” en Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana. 2n Congrés de la CCEPC- 1997. 2001.
  • LLAVERO PORCEL; Maria Jesús: “El Jutjat Municipal de Lleida: un fons per estudiar la conflictivitat durant la postguerra i el franquisme” en Control social i quotidianitat. Terceres jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans – 1999. IEI, 2002

10.-Observacions

L’Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida com tots els de la seva mena és un arxiu intern que té com usuaris naturals el personal de l’Administració de Justícia, per aquesta raó l’accés no és públic. Això no ens impedeix donar un servei d’assessorament i guia al ciutadà o a l’investigador quant a les competències, els circuïts documentals dels diferents procediments, l’evolució dels òrgans i tota aquella qüestió que té a veure amb el mon judicial i no suposa un accés directe a la documentació, ja que en aquest cas sempre serà el Secretari o Secretària judicial responsable de cada fons l’encarregat de decidir sobre aquest tema.

Observacions: Fitxa realitzada al gener de 2011

Tornar a l’índex d’arxius

__________________________________________________________________

ARXIU DIOCESÀ DE LLEIDA

Fitxa tècnica

 Palau Episcopal de Lleida

     Nom de l’Arxiu i l’acrònim: Arxiu Diocesà de Lleida (ADLL)

    Institució: Bisbat de Lleida

    Adreça: Palau Episcopal. Carrer del Bisbe, 1. 25002 Lleida

    Telèfon: 973 268 628

   Correu electrònic:  arxiu@bisbatlleida.org

   Web:  http://www.bisbatlleida.org

Horari:  de dilluns a divendres de 10 a 13h

Serveis:

  • Sala de consulta
  • Reprografia (fotocòpia, fotografia digital, escàner)
  • Biblioteca auxiliar

Nom del responsable: Mn. Jacint Cotonat i Cerqueda, jacint.cotonat@gmail.com

Guia

 1.-Historia Institucional

Encara que no tenim notícies certes de l’existència de bisbes a Lleida abans del segle V, és indubtable, però, que l’Església de Lleida estava ja organitzada a les darreries de l’imperi romà.

La diòcesi és sufragània de l’arquebisbat de Tarragona.

Durant la dominació sarraïna s’extingí el Bisbat, però, així i tot, es constata la presència de comunitats cristianes organitzades, amb cúria permanent i tribunal per jutjar litigis entre cristians.

Amb la recuperació de la ciutat de Lleida de mans dels sarraïns de l’any 1149, el bisbe de Roda Guillem Pere de Ravidats hi restablí el culte, hi traslladà la seu episcopal i consagrà com a Catedral l’antiga mesquita major.

L’esplendor del Bisbat feu que l’any 1155 s’hi reunís ja un concili provincial i que el 1193 el bisbe Gombau de Camporrells decidís la construcció d’una nova catedral, que fou iniciada el 1203 i consagrada el 1278.

Fem un salt en la història i anem cap a la Guerra de Successió quan el Bisbat perdé la Catedral que fou convertida en caserna; a la vegada el palau episcopal fou enderrocat, fet que provocà que el 1707 es traslladés la seu del Bisbat.

El 1761 i després d’haver fracassat en tots els intents de recuperar la Seu Vella, s’inicià la construcció d’una nova Catedral, consagrada l’any 1781.

El segle XIX i els seus conflictes afectaren la Diòcesis amb enfrontaments entre el poder civil i l’eclesiàstic; però el redreçament de la religiositat es consolidà a mitjans i al darrer terç del segle XIX amb les actuacions i fundacions de Santa Teresa Jornet, el beat Francesc Palau i la Venerable Esperança González.

Ja al segle XX el Bisbat patí la persecució religiosa del 1936, amb els incendis  de la catedral, el palau episcopal i gairebé tots els temples de la Diòcesi i l’afusellament de més del 50% del seu clergat amb el bisbe Huix al capdavant.

El 1955 el Bisbat restà sensiblement reduït per un decret de Pius XII que passà a Saragossa les parròquies de Mequinença i de Faió, disset més a Barbastre, i els arxiprestats del Berbegal a Osca, d’Artesa de Segre a Urgell i de la Manresana a Solsona. Lleida incorporà Maials, Aren, Peralta de la Sal i Sarroqueta.

El 17 de setembre de 1995, per decret de la Congregació per als Bisbes, es segregà tota la zona aragonesa del Bisbat, segregació que es completà el 15 de juny de 1998. La zona va ésser agregada al bisbat de Barbastre- Montsó.

La diòcesi de Lleida ocupa una superfície de 2.977’10 km2. Confina amb la diòcesis de Barbastro- Monzon, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Zaragoza.Dipòsit documental

2.-Historia Arxivística

L’Arxiu Diocesà de Lleida tenia material documental, almenys, des de l’any 1149, en què la ciutat de Lleida fou alliberada del poder dels sarraïns. A partir d’aquest moment el bisbe de Roda d’Isàvena, Guillem Pere, traslladà de nou la seu a Lleida.

Durant la Guerra de Successió a la Corona Espanyola (1701 -1713), el Palau Episcopal de Lleida, seu i custòdia de l’Arxiu Diocesà, fou enderrocat per a fer-hi un troç de muralla. Com a conseqüència d’aquest fet la documentació es va perdre, cremar i/o extraviar. El material que actualment es conserva és posterior. Amb tot, els bisbes Francesc d’Olaso i Hipenza (1714- 1735) i Gregori Galindo (1736- 1756) varen fixar la seva residència a Montsó. La documentació del primer va desaparèixer, mentre que la generada pel bisbe Galindo, tot i adquirir un edifici a Lleida, és escassa.

Un altre moment important de pèrdua de documentació per part d’aquest Bisbat, fou durant la Guerra Civil espanyola de 1936.

Des de fa uns anys l’Arxiu Diocesà no només fa de custòdia dels documents episcopals, sinó que també fa la tasca de dipositari dels llibres parroquials de les parròquies que han volgut dipositar-los

Guarda documentació generada pels bisbes, la cúria i arxius parroquials a partir de 1707; l’anterior es va perdre en la Guerra de Successió

3.-Contingut i forma d’ingrés

L’Arxiu Diocesà de Lleida vol ser un reflex de l’entitat a la qual pertany. Podem dir que des del segle XVIII conserva quasi la totalitat de documentació rebuda i originada en aquesta entitat.

La documentació que conté l’Arxiu Diocesà és la que genera la mateixa entitat i els diversos organismes i entitats que configuren el mapa organitzatiu del Bisbat.

El ingrés de la documentació es realitza mitjançant transferències de les oficines, delegacions i parròquies, així com les donacions i dipòsits de documents tant de les mateixes entitats com de particulars.

4.-Volum i Suport

 Suport paper

 Unitat d’instal·lació en metres lineals:  728 m.l

Altres suports

 Pergamins

Plànols

Fotografies

Altres suports: plaques de vidre,  materials sigil·logràfics.

5.-Organització

 

Fons i sèries documentals:
1.-Correspondència de secretaria del Bisbat
2.- Expedients d’ordenació sacerdotal
3.- Expedients matrimonials
4.- Expedients de dispenses matrimonials
5.- Expedients de mort presumpta
6.- Duplicats de partides sagramentals
7.- Llibres de Visita pastoral
8.- Expedients de partides sagramentals
9.- Butlletí Oficial del Bisbat
10.- De diverses institucions d’Església
11.- Documentació moderna després del Vaticà II
12.- Fons fotogràfic Manuel Herrera i Ges
13.- Fons Bonaventura Pelegrí
14.- Altres fons personals
15.- Diversos

6.-Instruments de descripció

Inventari del fons episcopal.

Sala de consultaÍndex d’expedients

Llistat dels llibres sacramentals de les parròquies.

7.-Documentació relacionada

La documentació que tenim nosaltres es complementa amb les Visites Pastorals, els llibres parroquials i altres documents què hi ha a l’Arxiu Capitular de Lleida.

8.-Observacions

Aquesta fitxa ha estat complimentada el febrer de 2011

Tornar a l’índex d’arxius

____________________________________________________________________

Servei d’Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Fitxa tècnica

Nom de l’Arxiu: Servei d’Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l’InstitutFaçana de l’Antic Hospital de Santa Maria de Lleida, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs d’Estudis Ilerdencs

Institució:  Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs dela Diputació de Lleida
Adreça: Plaça Catedral s/n 25002, Lleida
Telèfon:  973 27 15 00
Fax:  973 274 538
Correu electrònic:  audiovi@diputaciolleida.cat
Web:  http://www.fpiei.cat/ca/serveis/audiovisuals.asp

Horari:

  • De dilluns a divendres: 9.00h a 14.00h
  • Tardes a concretar

Serveis:

    • Atenció a les consultes
    • Reprografia
    • Atenció als serveis i departaments de l’IEI
    • Activitats de difusió del servei
    • El servei realitza, prèvia sol·licitud, visites guiades i comentades

Nom del responsable: Josep Ignasi Rodríguez Duque

Guia del Servei

1.-Historia Institucional

La Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (IEI) és una institució de caràcter cultural que té la seva seu a l’antic Hospital de Santa Maria, magnífic exponent del gòtic civil català a la Catalunya occidental.Sala d’homes de l’Antic Hospital de Santa Maria.

L’edifici fa les funcions d’hospital fins l’any 1920 en que una Reial Ordre declarava el vell Hospital de Santa Maria monument històricarquitectònic. Més tard, l’any 1932, comencen les obres de restauració i condicionament de l’edifici que acollirà diferents serveis i institucions culturals.

L’hospital es convertirà en la seu del Museu d’Art de Lleida amb els fons del Museu Arqueològic del Seminari i els fons de pintura del Museu Jaume Morera. Durant el període de la Guerra Civil, l’edifici, convertit en Museu del Poble, passarà a ser gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat a Lleida.

Finalment l’any 1942,la Diputació de Lleida crea l’Instituto de Estudios Ilerdenses, amb seu a l’antic hospital.

Actualment l’edifici és la seu de l’IEI. Són objectius bàsics de la institució la promoció de l’estudi i la investigació sobre temes relacionats amb  les comarques del seu territori, el foment de les ciències, les lletres i les arts, la divulgació cultural, així com la normalització de l’ús de la llengua.

2.-Història Arxivística

Encara que la fundació de dret de l’IEI no es produeix fins el desembre de 1942, pràcticament hi ha una activitat continuada al llarg d’aquell any, tot coincidint amb l’inici de les obres de restauració de l’Antic Hospital; bàsicament es munta la infraestructura tècnica per a l’Arxiu; en aquells primers moments se n’encarrega el Secretari General dela Institució Josep Alfons Tarragó i Pleyan, net del conegut historiador lleidatà dela Renaixença, Josep Pleyan de Porta. L’obra de Tarragó es veu recolzada des del principi pel President dela Diputació de Lleida, aleshores Josep Maria de Porcioles i Colomer, el qual serà a més el primer President de la institució.

Vista aèria de la ciutat des del sud-est; vertical aproximada del riu Segre; elements destacables en primer terme: terrenys de la futura av. Madrid, i edificis de l’Antic Hospital de Santa Maria, Montepío i Seu Nova; a la dreta el c/ CavallersLa idea inicial, per la qual es crea el Servicio Fotográfico del Instituto de Estudios Ilerdenses és recollir en un arxiu la màxima quantitat possible de documentació gràfica referida a la província de Lleida, principalment la que estava completament dispersa a causa de la recent guerra civil, i la nova que podia generar-se per l’activitat del mateix Servicio.

El mes de setembre de 1942 és nomenat Jefe del Servicio Fotográfico del IEI, el tècnic de la Diputació de Lleida Francisco Garcia Terán, en comissió de serveis, la missió del qual serà reproduir i reunir en un arxiu totes les col·leccions fotogràfiques, tant privades com públiques, amb contingut de la província. Garcia Terán durà la responsabilitat de l’arxiu fins a l’any 1947, data en la qual serà novament destinat ala Diputació com a Cap de Protocol. Malauradament fins a l’any 1971 no hi tornarà a haver un responsable de l’Arxiu, quan Antonio Guerrero Uriarte, també funcionari dela Diputació de Lleida, hi és destinat; Guerrero Uriarte romandrà a l’Arxiu fins al 1976, quan novament torna a la Diputació, com a Director del Gabinet Numismàtic i d’Armes, que en aquell any es trasllada de l’IEI al palau de la Diputació. Dos anys després, el 1978, el Cap de Protocol de la Diputació de Lleida, Benito Cavero Cambra, és traslladat a l’IEI i es fa càrrec de l’Arxiu Fotogràfic fins a la seva jubilació, el mes de setembre de 1982. En aquell any, dos mesos després, es fa càrrec de l’Arxiu l’actual cap del Servei, el Josep Ignasi Rodríguez Duque.

En la història del nostre Arxiu Fotogràfic hi ha dos grans moments, separats per un llarg període de minsa activitat: entre 1942 i 1947, sota la direcció del mencionat Francisco García Terán, tenim la formació de tot el fons antic, amb una important tasca de recuperació de fotografies per tota Catalunya; és aleshores quan es realiza el I Concurso-Exposición de Colecciones Fotográficas sobre la Provincia de Lérida que serà un dels camins d’adquisició de fotografia més importants de tota la història de l’Arxiu. A més, en aquells anys el responsable va comptar amb un pressupost de 50.000 pessetes, molt elevat tenint present l’època de postguerra en què es vivia, que li permetrà adquirir importants col·leccions privades i muntar

Vista del laboratori del Llegat Porta

un modern laboratori fotogràfic que usarà ell mateix. Les importants obres de restauració i remodelació de l’Antic Hospital de Santa Maria, realitzades els anys cinquanta, ocasionen el desmuntatge d’aquesta infraestructura, la qual, sense un nou responsable que se’n fes càrrec, s’amuntega en diverses dependències. Així arribem al segon moment, l’actual, en el qual nosaltres mateixos reprenem la tasca de documentació, i tornem a muntar el laboratori, amb material modern, el qual ens permet l’adquisició de fons gràfic actual de realització pròpia. Entre 1947 i 1982, l’activitat dels mencionats senyors Guerrero i Cavero es limita a la reunificació i classificació del fons dispers per l’edifici.

3.-Contingut i forma d’ingrés

Els fons amb els quals es va crear l’arxiu a l’any 1942 provenen de dues vies: els uns són fruit d’una adquisició que es va realitzar principalment a l’Institut Amatller de Barcelona, on es va fer una selecció de fotografies de la província de Lleida amb una temàtica monumental; els altres provenen dels participants en el I Concurso-Exposición de Colecciones Fotográficas sobre la Provincia de Lérida.

A partir d’aquí i fins l’actualitat, els fons s’incorporen a l’arxiu a través de tres vies:

  1. Donacions o cessions en règim de comodat. La principal finalitat d’aquestes donacions o cessions és la conservació i preservació dels originals, la seva divulgació i exposició pública.
  2. Fotografies que provenen de les competències pròpies del nostre servei, és a dir, és documentació gràfica de les activitats que realitza l’IEI dins i fora de la seva seu, i també hi ha fotografies de seguiment de les excavacions arqueològiques que realitza el Servei d’Arqueologia de l’IEI per la província de Lleida.
  3. Molt puntualment es pot adquirir fotografies o postals a particulars.

Els fons i col·leccions que hores d’ara conformen l’arxiu són les següents:

  • Fons Actes IEI
  • Fons Arqueologia IEIVista de l’arxiu fotogràfic Porta
  • Fons Antic
  • Fons Claudi Gómez Grau
  • Fons Combelles
  • Fons Terrés
  • Fons Palou
  • Fons Ramon Rius
  • Fons Porta
  • Fons Amadeu Bordalba
  • Fons Roig Nadal
  • Fons Saureu
  • Fons Sisó
  • Fons Díez-Coronel
  • Fons Drudis
  • Fons Dinkhauser

Tots ells estan formats per fotografies de la província de Lleida, de diversos indrets i de diferents èpoques. A més a més cadascun té les seves particularitats pel que fa a la seva gestió.

4.-Valoració, selecció i eliminació

Ara per ara no eliminem cap original.

 5.-Volum i Suport

Suport paper

  • Fotografies: 30.727 imatges
  • Postals: 1.370
  • Llibres i revistes: 325

Altres suports:

Plaques de vidre: 27.956

    • Plàstic:
      • negatius de 135mm: 14.430 rodets
      • plaques de negatius d’acetat de diversos tamanys: 164.643 imatges
      • diapositives: 111.916 imatges
    • Digital:
      • CD i DVD 2.000 unitats (amb imatges digitals originals i amb duplicats digitals de fotografies analògiques)
      • 89.494 imatges originals

Pel·lícules: 128

Vídeos: 130

Cintes d’audio: 440

 

6.-Organització Càmera Mampel a l’estudi dels fotògrafs Porta.

  • Fons Actes IEI

Dates extremes: 1982-fins l’actualitat

Volum de la unitat de descripció:

Negatius 135mm: uns 599 rodets amb un total de 22.183 imatges

Diapositives: 571 rodets amb un total de 20.556 imatges

Digital: 89.494 imatges

Cintes d’àudio: 440

Vídeo: 130

Procedència: IEI

  • Fons Arqueologia IEI

Dates extremes: 1976-fins l’actualitat

Volum de la unitat de descripció: Diapositives: 60.667 imatges

Negatius 135mm: 1.128 rodets amb un total de 19.730 imatges

  Procedència: IEI

  • Fons antic

Dates extremes: 1910-1982

Volum de la unitat de descripció: Positius paper: 12.222 imatges

Negatius acetat diversos formats: 954 imatges

Procedència: Adquisició (1942) i donacions

  • Fons Claudi Gómez Grau

Dates extremes: 1930-1944

Volum de la unitat de descripció: Positius paper: 908 imatges

 Procedència: Adquisició (1943)

  • Fons Combelles

Dates extremes: 1920-1930

Volum de la unitat de descripció: Plaques de vidre: 66 imatges

Positius paper: 66 imatges

Procedència: Donació (1980)

  • Fons Terrés

Dates extremes: 1950-1970

Volum de la unitat de descripció: Positius paper: 1.038 fotografies

Negatius de 135mm: 735 rodets amb un total de 6.457 imatges

Procedència: Cessió en règim de comodat (2000)

  • Fons Palou

Dates extremes: 1949-1951

Volum de la unitat de descripció: Negatius d’acetat de 6x9mm: 271 imatges

Positius paper: unes 40 imatges

Procedència: Donació (1992)

  • Fons Ramon Rius

Dates extremes: 1936-1938

Volum de la unitat de descripció: Negatius d’acetat de 6x9mm: 48 imatges

Procedència: Donació (2007)

  • Fons Porta

Dates extremes: 1930-2007

Volum de la unitat de descripció:

Plaques de vidre: 27.640 plaques

Plaques d’acetat de diversos formats: 163.370 plaques

Negatius de diversos formats (135mm, 6×6, 110mm…): 11.612 rodets amb un total de 230.919 imatges

Positius paper: 16.427 còpies de laboratori, proves de reportatges d’estudi,…

Pel·lícules: 128

Llibres: 250

Revistes: 25

Procedència: Donació (1994)

  • Fons Amadeu Bordalba

Dates extremes: 1900-1910

Volum de la unitat de descripció: 240 imatges digitals

Procedència: Donació (2009)

  • Fons Roig Nadal

Dates extremes: 1907

Volum de la unitat de descripció: 2 fotogrames

Procedència: Donació (2005)

  • Fons Saureu

Dates extremes: s.XX

Volum de la unitat de descripció: 14 positius paper

Procedència: Donació (2011)

  • Fons Sisó

Dates extremes: 1950-2005

Volum de la unitat de descripció: positius paper, diapositives i negatius: uns 25.000. Pendent d’un inventari més exhaustiu.

Procedència: Donació (2009)

  • Fons Díez-Coronel

Dates extremes: 1950-1980

Volum de la unitat de descripció:

Diapositives: 5.693 imatges

Negatius 135mm: 339 rodets pendents d’inventariar

Procedència: Donació (1996 i 2009)

  • Fons Drudis

Dates extremes: 1996-2001

Volum de la unitat de descripció: 12 fotografies en paper i 3 en disquet.

Procedència: Donació (2001)

  • Fons Dinkhauser

Dates extremes: 1968

Volum de la unitat de descripció: 110 imatges digitals

Procedència: Donació (2009)

7.-Instruments de descripció

Base de dades File Maker que es pot consultar de manera presencial al Servei d’Audiovisuals de l’IEI. En les fitxes apareix una miniatura de la imatge si la tenim digitalitzada.

8.-Documentació relacionada

Institut Amatller d’Art Hispànic (arxiu de poblacions de la província de Lleida)

Arxiu Diocesà de Lleida (Fons Herrera i Ges)

Arxiu Gómez Vidal

Arxiu Claudi Gómez Grau

Arxiu del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

9.-Publicacions

Catàleg de l’exposició Crònica de l’urbs. Fotografies de Lluis Terrés. 2005

Catàleg de l’exposició Lleida en guerra. La col·lecció Ramon Rius. 2007

Catàleg de l’exposició Lleida 1938. Fotografies de José Demaria “Campúa”. 2008

Fitxa tècnica i guia redactades al juny de 2011

Tornar a l’índex d’arxius

__________________________________________________________________

ARXIU CAPITULAR DE LLEIDA

Fitxa tècnica

Nom de l’Arxiu: Arxiu Capitular de Lleida

Institució: Capítol, Catedral de Lleida
Adreça: C/ Almodí Vell s/n 25007, Lleida 
Telèfon: 973 275 177
Correu electrònic: arcalleida@gmail.com
Web: www.acl.cat
 
Horari: De dilluns a divendres: 9.00h a 13.00h
 
Serveis:Sala de consulta
  • Reprografia
  • Biblioteca auxiliar i hemeroteca
  • Accés a la documentació digitalitzada
  • Accés a les bases de dades documentals
  • Inventaris i catàlegs
  • Accés a internet
Nom del responsable:Canonge Arxiver Mossèn Jacint Cotonat i Cerqueda
 

Guia:

 1.-Historia Institucional

  El Capítol de la Catedral de Lleida:

 L’any 1149 es produeix la reorganització del territori i la restauració eclesiàstica endegada pel bisbe de Roda, Guillem Pere de Ravidats, amb data 30 d’octubre del mateix any. Però no fou fins l’any 1168 quan el mateix bisbe promulga l’Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis és a dir la reglamentació de l’església de Lleida i a l’hora d’organitzar el Capítol: s’estableix l’assignació de béns i rendes per al sosteniment de l’església catedral i les seves institucions (Pia Almoina), altres drets i béns territorials que creà el bisbe per al seu manteniment; la creació de diferents grups parroquials, regits per un canonge prepòsit o paborde, inaugurant així el sistema de les pabordies. Tot això genera una documentació que constitueix la part principal del fons de l’Arxiu, a més de la documentació pròpia de la gestió interna de la catedral i d’aquells llibres necessaris per la litúrgia.Llibre Usatges

L’organització eclesiàstica, que hem anat exposant, es compila en el Llibre Verd (Ordinatio Ecclesiae Ilerdenis, f. XVIIv[60r]; Constitutio Cibaria, f. XXIVv[63v]

 

L’estructura capitular no pateix gaires alteracions fins a l’any 1707, després de ser clausurada la Seu Vella i amb el trasllat del capítol, alguns dels partidaris de l’arxiduc Carles marxen a Barcelona amb la intenció de crear un capítol en l’exili i els que romanen a Lleida juren fidelitat al rei junt amb el bisbe Solís.

 L’any 1708 el capítol el constituïen sols 5 canonges que es reunien en l’església de Sant Llorenç, i no es recupera fins l’any 1717 amb un total de 20 canonges.

 L’any 1781, amb la construcció de la Catedral Nova, el capítol s’instal·la en les noves dependències.

 2.-Historia Arxivística

 La història arxivística està estretament lligada amb la història del Capítol, allí on es trasllada el Capítol, es trasllada l’arxiu. Podríem dir que la història arxivística comença el 1168 amb la promulgació de l’Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis.

 Al llarg de la història de l’Arxiu Capitular s’han anat succeint una sèrie de trasllats que, sens dubte, han determinat tant la formació com la conservació del seu fons. 

Amb les reformes realitzades en el segle XV, concretament entre l’any 1441 i 1444, l’arxiu tindrà una nova ubicació: dins l’edifici de la Canonja, a l’ala nord del claustre de la Seu Vella; s’hi ubicà l’arxiu de les escriptures o arxiu notarial, tal com indica la documentació conservada en l’arxiu actual. 

En el transcurs dels segles XV, XVI i XVII l’Arxiu romandrà en les mateixes estances i no serà fins el segle XVIII que, amb motiu de la conversió de la Seu Antiga en caserna militar, l’Arxiu es traslladarà a l’església de Sant Llorenç. Aquesta farà les funcions de seu catedralícia a més de les pròpies funcions com a església parroquial.

L’any 1781, amb la consagració de la Catedral Nova, l’Arxiu tindrà un nou emplaçament en les dependències dissenyades per l’arquitecte Cermeño.

L’any 1851 l’Arxiu s’engrandeix mercès a la firma del concordat entre la Santa Seu i l’Estat espanyol, pel qual queda suprimida la Seu de Roda d’Isàvena. Atesa la categoria de cocatedral que compartia amb la lleidatana, el Ministeri de Gràcia i Justícia va promulgar el 25 de març de 1864 la declaració de S.M. la Reina Maria Cristina d’agregar l’arxiu de Roda a l’església catedral de Lleida, incloent-hi els manuscrits que han arribat fins als nostres dies.

L’any 1936, la guerra civil va suposar el ràpid trasllat dels fons als baixos de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Posteriorment es varen transportar a l’ermita de Butsènit i d’allí a Saragossa. Finalitzada la guerra, la documentació de l’Arxiu es diposità al Palau Episcopal fins a l’any 1955 en què s’instal·là novament a les dependències reconstruïdes de la seu nova.

El Capítol ha mirat per aquest arxiu intentant no solsament de mantenir les seves instal·lacions en condicions adequades per a la preservació del patrimoni històric, sinó també de millorar-les en tot el possible, destacant la reforma d’adequació i d’ampliació de l’espai arxivístic feta en l’any 2009 i la posterior construcció de l’ascensor per millorar l’accessibilitat en l’any 2011.

Actualment es continua treballant per la preservació d’aquest fons i altrament per difondre’n els seus continguts i facilitar la tasca de recerca dels usuaris.

3.-Contingut i forma d’ingrés

Ingressa tota aquella documentació generada i pròpia del Capítol, així com donacions particulars principalment de llibres.

4.- Volum i Suport  

Suport paper

Unitat d’instal·lació en metres lineals:  336, 4 ml. 

Altres suports

Pergamins: 11.520 unitats aproximadamentACL

Plànols, mapes, gravats i dibuixos

Fotografies

 5.-Organització 

 Fons i sèries documentals:
– Pergamins de Roda, Àger i Lleida
– Còdexs de Roda i Lleida
– Fons musical: 45 cantorals i partitures diverses.
– Actes capitulars
– Aniversaris
– Causes pies
– Col·lacions i oposicions
– Correspondència
– Desamortització
– Documentació de l’Estudi General (Universitat de Lleida)
– Documentació Episcopal
– Documentació Pontifícia
– Impresos
– Institucions civils diverses
– Llibres d’administració general
– Llibres de comptes
– Llibres de la Pia Almoina
– Llibres de Sagristia
– Llibres de Secretaria
– Obra de la Seu Vella i la Seu Nova
– Pavordies
– Processos judicials
– Protocols notarials
– Vacants
– Visites pastorals
– Documentació diversa
  
6.-Instruments de descripció

 Inventari (en procés d’actualització) 

Fitxes manuscrites i inventaris antics 

Bases de dades de pergamins, actes capitulars, visites pastorals, etc.

 

 7.-Documentació relacionada

  Trobarem documentació relacionada amb el Capítol fonamentalment a l’Arxiu del Bisbat de Lleida i també a l’Arxiu Municipal de la Paeria.

8.- Observacions

 Aquesta fitxa fou elaborada el 8 de maig de 2012.

 

Tornar a l’índex d’arxius

_______________________________________________________________________