Perdem els papers. El cas de la Vilanoveta


Cada cop que un edifici es derrueix desenes de papers es barregen amb les runes que les amples culleres de ferro carreguen en un camió que les portarà lluny allà on la ciutat o el poble tingui assignat per al seu possible tractament. La quantitat de “papers” és proporcional a l’antiguitat de la construcció, així si som una mica curioses podem trobar parts de fotografies, certificats mèdics, contractes, factures, cartes personals o d’empreses. Retalls bruts i arrugats de vides que van transcórrer en els espais delimitats per envans i sostres que ja no hi són.

Moltes hem estat testimoni d’aquestes eliminacions definitives de records i de memòries, fins i tot hem rescatat, d’amagat, algun d’aquells “papers” sense saber ben bé què és o per què ho fem.

Això és més greu quan l’edifici ha estat seu d’una empresa o d’una entitat pública o privada. La gravetat és proporcional a la seva importància, el temps que ha estat en actiu i la seva implantació social al territori i tanmateix, succeeix molt sovint que després d’uns anys del cessament d’activitat, la seu es buida per persones diferents als que van ser els responsables que en el seu dia van desaparèixer abandonant mobles i sobretot arxius.

Sí, els arxius solen patir aquesta situació perquè tant si es clausura l’activitat com si la seu es trasllada, els “papers vells” no tenen lloc en la planificació de les tasques de finalització o trasllat. És una situació que es repeteix per part d’organitzacions privades, però també públiques contravenint la legislació en matèria de patrimoni documental i l’obligació de custòdia que els imposa.

Aquest és el cas de la destrucció sobtada dels edificis de l’estació de la Vilanoveta a Lleida -la nova i la vella- on, ara hem descobert, encara hi havia documentació d’empresa datada des del seu origen a principis del segle XX. Si era greu la destrucció dels edificis, elements patrimonials ferroviaris de la ciutat i del país, més greu és la deixadesa del deure legal de conservar i preservar la documentació que pel seu contingut i la seva cronologia forma part del conjunt patrimonial del nostre país i de la memòria històrica de les nostres contrades.

Ens preguntem com és possible que davant d’aquestes accions que contravenen de forma flagrant la legislació que no hi hagi mai reaccions contundents de les administracions encarregades de protegir allò que és de totes i els culpables, que n’hi ha, ni tan sols temin cap conseqüència.

De què serveix una Llei d’Arxius o de Patrimoni Històric que ningú ni coneix ni compleix i per a què serveixen uns arxius que només poden conservar allò que se salva de la incompetència de gestores i administradores i que han de bregar amb la dimissió de responsabilitats que fan governs i representants polítiques?

Servirà el futur Pla d’Arxius -d’elaboració lenta i pausada- i la futura Llei d’Arxius per preveure aquestes situacions? No ho creiem.

Recordem totes que no parlem de “papers vells” sinó de la nostra memòria documentada que serveix per protegir drets i reclamar deures.

Curs virtual a l’ACUR de llatí clàssic 5


Curs gratuït amb places limitades

En aquest curs es combinarà l’estudi autònom (per bé que pautat) de la morfologia llatina amb l’aplicació pràctica dels coneixements sobre sintaxi adquirits durant les sessions virtuals. Se seguirà una metodologia d’aprenentatge de la llengua en què els alumnes, a partir de textos preparats ad hoc, aniran veient de manera activa i gradual els diferents aparats del programa.

Objectius: Avançar en l’aprenentatge de la morfologia (nominal i verbal) i de la sintaxi del llatí clàssic. Llegir i comprendre textos llatins de dificultat mitjana-baixa.

La inscripció es fa mitjançant la butlleta d’inscripció complimentada que podeu fer arribar  a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Docent :Doctor en Filologia Clàssica. Investigador postdoctoral Margarita Salas de la Universitat de Barcelona.

Inscripcions: fins el 27 de maig

Lloc:  Aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Formulari d’inscripció

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

El Conselh Generau d’Aran declara l’any 2022 com ‘An Sandaran’


El fons personal de Josèp Sandaran Bacaria, poeta i intel·lectual aranès, es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran va declarar, en el Ple extraordinari celebrat el 5 de maig a la Casa deth Senhor, l’’An Sandaran’ en honor a Josèp Sandaran Bacaria, poeta aranès.

Josèp Sandaran Bacaria va néixer a Canejan en 1875 i va morir en 1942 a Barcelona, a on vivia des de ben petit. Aquest any es commemora, per tant, el 80 aniversari de la seva mort i és per això que la màxima institució aranesa, en homenatge a la seva figura, vol dedicar aquest 2022 a organitzar una sèrie d’actes amb l’objectiu de donar a conèixer la seva vida i obra.

Josèp Sandaran Bacaria. 1920

Sandaran va ser un intel·lectual amant de la seva terra de naixement i de la seva gent, estudiós de la seva llengua, l’aranès, poeta i company d’altres intel·lectuals de la seva generació, tant gascons com catalans (mossèn Jusèp Condò Sambeat, Bernat Sarrieu, Josep Carner…) i a qui es deu la pronunciació d’una conferència sobre la Val d’Aran a l’Ateneu Obrer del districte II de Barcelona l’any 1913, que amb el títol “La Vall d’Aran i els catalans” i amb una notable repercussió, va transmetre la constatació de l’oblit que patia Aran i la seva llengua. L’any 1932 va ser el fundador del Centre Aranès de Barcelona.  

El Conselh Generau d’Aran, a través de l’Airau de Cultura e Lengua, de l’Archiu Generau d’Aran, del Musèu dera Val d’Aran, i amb la col·laboració de la historiadora M. Àngels Sanllehy i Sabi, i de la néta de l’homenatjat, Eulàlia Sandaran Fontfreda, realitzarà un seguit d’actes per a celebrar aquest aniversari, com la presentació d’un llibre sobre la vida i obra de Sandaran, la realització d’un vídeo commemoratiu i altres activitats que s’aniran anunciant al llarg de l’any.

“Era mia pastura” Poema escrit per Sandaran en 1906

El fons personal Josèp Sandaran Bacaria es troba dipositat a l’Archiu Generau d’Aran des de l’any 2005. El net i nétes de Sandaran, el senyor Francesc Sandaran Fontfreda i les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda i Clara Sandaran Fontfreda van contactar amb el Conselh Generau d’Aran i amb l’Archiu Generau d’Aran amb la intenció de formalitzar el contracte de dipòsit en comodat del fons personal del seu avi i ingressar tota la seva documentació a l’Arxiu. El contracte es va signar el 22 de desembre de 2005. El 22 de juny de 2018 es va fer una nova transferència de documents, que incloïa deu llibres de la biblioteca personal de Sandaran. El 24 de setembre del mateix any, van ingressar tres llibres més.

Projecte de redacció d’una gramàtica de la llengua aranesa

El fons documental és format per documentació familiar, correspondència personal amb autors contemporànis, manuscrits de treball (estudis lingüístics, costums, poemes, conferència i obres de teatre…), per fotografies familiars i per llibres de la seva biblioteca personal.

Els documents d’aquest fons ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Coneix el fons personal Josèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Acte de lliurament de 7 rotlles de pel·lícula enregistrats per Agustí Mestre Barri entre l’any 1972 i 1973, de mà de la família Mestre


El passat dissabte 14 de maig de 2020, a les 11 hores, va tenir lloc a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, l’acte de donació a l’Arxiu Municipal de Lleida, de set rotlles de pel·lícula  enregistrats per Agustí Mestre Barri entre els anys 1972 i 1973. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Lleida Miquel Pueyo París, la Cap de l’Arxiu Municipal, Iolanda Enjuanes i de Jordi Mestre com a representant de la família.

Foto: Mario Gascón

L’empresari Agustí Mestre Barri, fou un cineasta amateur que es dedicà a filmar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. Alhora, que enregistrà també el procés de construcció del centre comercial Agustí Mestre SA a la partida Copa d’Or que de retruc copsà l’evolució urbanística d’aquesta zona de la ciutat, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

Els 7 rotlles de pel·lícula en format super 8, que ingressen a l’Arxiu el dia 14 de maig de 2022, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i ens permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida de l’any 1972 i de l’any 1973, així com els processos de canvis urbanístics viscuts per la ciutat a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, engrandint així el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida.

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics, fruit sobretot la de campanya de recuperació de patrimoni cinematogràfic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en aquest suport, en mans privades.

Publicació facsímil de la revista escolar “Narieda” (1935-1936)


La publicació, que es presentà amb motiu de la festa de Sant Jordi el proper 23 d’abril a la localitat de Fígols, és un exemple extraordinari de l’aplicació de la pedagogia Freinet durant la Segona República Espanyola.

Coberta del llibre

“Narieda, la veu dels nens i nenes amb lletra d’impremta” és el títol de la publicació que l’Associació Lo Caliu Figolà i Edicions Salòria editen per Sant Jordi amb la coordinació científica de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i la col·laboració de l’Ajuntament de Fígols i Alinyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. L’acte de presentació del llibre tindrà lloc el proper 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi, a les 16 hores, a la localitat de Fígols (Fígols i Alinyà, Alt Urgell).

El llibre reprodueix al complet la revista escolar “Narieda”, uns quaderns elaborats seguint la metodologia Freinet, un dels sistemes pedagògics més innovadors desplegats durant la Segona República Espanyola. En total són 7 els exemplars reproduïts elaborats al llarg d’un curs escolar, octubre de 1935 – juliol de 1936, per part 38 escolars, 21 nenes i 17 nens d’entre 6 i 14 anys que són els protagonistes de 77 històries escrites majoritàriament en català, amb 63 aportacions, però també en castellà, amb 14 textos.

Coberta del número 1, octubre de 1935

La història d’una troballa

La col·lecció de la revista Narieda és l’única de la qual es té notícia i procedeix del fons Joan Sarradell, l’alumne més brillant i actiu que hi va participar en la seva impressió, i responsable del nom de la publicació, un homònim de la muntanya que domina la localitat de Fígols. Originari de Voloriu, el nen recorria a peu i a diari els 8 quilòmetres (4 d’anada i 4 de tornada) que el separaven de l’escola on destinava el temps del dinar al treball amb la impremta del col·legi. Aquesta col·lecció va ser cedida generosament per la seva filla, Rosa Sarradell, el mes de maig de 2021 a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell per a la seva digitalització i difusió. La seva conservació constitueix un cas extraordinari tenint en compte que gran part de les publicacions escolars impreses que seguien el mètode Freinet a Espanya, han arribat als nostres dies de forma fragmentada. Un fet excepcional que troba la seva explicació en una preciosa història d’amor per part d’un nen a un sistema educatiu, a un mestre i a la seva pròpia família; en Joan Sarradell, un infant de 12 anys que al poc d’imprimir les darreres paraules amb la impremta de l’escola, es veurà obligat a deixar els estudis i el seu somni d’esdevenir mestre per la mort dels seus germans grans a la Guerra Civil i que, anys des- prés, llegarà com un tresor els seus quaderns a la seva neta, Noemí Tugues Sarradell, en assabentar-se, orgullós, que ella prendria el relleu del magisteri.

La troballa va venir precedida per l’aparició, dos mesos abans, d’un parell de quaderns de la revista, corresponents, en concret, als números 3 (gener-febrer de 1936) i 6 (maig de 1936). Aquests exemplars es trobaven a l’interior d’unes maletes que dormien a les golfes d’una de les cases de Fígols, cal Borges, i van ser localitzades gràcies a la curiositat i interès de Mar Garcia així com a la gentilesa del seu titular, Tomàs Samper.

Molt més que un facsímil

L’edició en facsímil de Narieda s’estructura en tres blocs clarament diferenciats: un apartat de textos introductoris, la reproducció dels originals i una secció d’annexos amb estadístiques extretes de l’estudi del seu contingut. L’objectiu és facilitar la contextualització, lectura i anàlisi dels exemplars des d’una perspectiva integral que no exclou, d’altra banda, la consulta o lectura individualitzada de cada secció.

El primer bloc, el dels textos preliminars, està integrat per sis aportacions distribuïdes uniformement en tres àmbits temàtics que permeten entendre l’origen, abast i significació de Narieda com ara el del context històric, la impremta i la pedagogia, redactats per professionals pro- cedents de l’àmbit de la recerca històrica, el sector editorial i el món educatiu.

Des de la perspectiva històrica, s’inclouen els textos de Fernando Jiménez i Sergi Bernal. El primer, professor de la Universidad Nacional Autónoma de México, esdevé un dels més destacats investigadors al voltant de la propagació de la metodologia Freinet a Espanya i, molt especialment a la província de Lleida i, posteriorment, a Barcelona. A través de les seves pàgines descriu la seva evolució, des de la constitució del grup Batec per part d’uns mestres entusiastes fins a la creació de la Cooperativa Española de la Técnica Freinet, l’òrgan oficial del moviment i del que formaren part el matrimoni de mestres que impulsaren Narieda, José Bonet i Teresa Bonjoch a la que, com a primícia, Fernando Jiménez, reivindica i rescata del silenci historiogràfic. De forma complementària i també com a novetat, Sergi Bernal recupera de l’oblit a la mestra de Canelles, Josefa Pont. Bernal és, en l’actualitat, el màxim divulgador del moviment freinetià a Espanya a través de la recerca que, des de fa dotze anys, duu a terme sobre el mestre republicà Antoni Benaiges, on des d’una perspectiva vivencial i amb l’ús de les noves tecnologies recrea les seves aportacions a través de tallers d’impremta, assessorament d’obres teatrals i eines de geolocalització d’escoles freinetianes durant la República arreu de l’Estat, on ara ja es troba accessible la de Fígols.

Dins de l’apartat destinat a la impremta a l’escola, la present edició compta amb la col·laboració d’Albert Royo, investigador de la premsa històrica a la província de Lleida, objecte de la seva tesi doctoral, el qual recrea el context històric i social de l’origen de la premsa escolar en tant que una nova forma d’experiència editorial on posa de relleu el fet que Narieda és l’única revista escolar apareguda a la vessant occidental del Pirineu català des d’inicis del segle passat fins a la Guerra Civil Espanyola. Completa aquesta secció el text d’Isidre Domenjó, tècnic de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i el principal i més important editor de premsa local a la Seu d’Urgell al llarg dels anys 80 i 90 del segle xx.

Tanquen les introduccions, els treballs de Montserrat Camps i Carme Llimós amb una aproximació a la metodologia Freinet des de l’àmbit de la reforma pedagògica. Tot i que el seu contingut se situa cronològicament fora del període d’activitat de Narieda, el seu interès rau en posar de manifest la vigència i importància d’una metodologia que formà part de l’essència de moviments reformadors de l’ensenyament al llarg del tardo franquisme i dels primers anys de la democràcia, tant en entorns urbans com rurals, en un clar paral·lelisme amb el desig reformador de la Segona República després de la dictadura de Primo de Rivera. Camps, ho fa des de la seva experiència com a pionera en la reintroducció de Freinet a l’Escola Lavínia al barri de les Corts de Barcelona i Llimós, a la mateixa escola de Fígols, quaranta anys després, amb alumnes que, en alguns casos, eren nets dels escolars impressors. En tots dos casos, l’esperit dels integrants de Batec trobà el seu mirall en els pedagogs Alexandre Galí i Isabel Arqué, respectivament.

Text explicatiu sobre l’orígen del nom de la revista

La publicació, fonament d’un projecte més ampli de recuperació de la memòria

La publicació facsímil constitueix l’eix vertebral d’un projecte més ampli de difusió del moviment Freinet a través de diferents perspectives, des de la pedagogia fins a la història passant per l’element més vivencial. En aquest sentit, des de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’Associació Lo Caliu Figolà i l’Ajuntament de Fígols i Alinyà s’ha iniciat un programa orientat a l’elaboració d’unitats didàctiques, conferències i jornades així com tallers que es duran a terme en els propers cinc anys. Dins d’aquest darrer aspecte, més vivencial, amb motiu de la presentació del llibre, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha coordinat l’elaboració d’un reportatge sobre la reimpressió d’un text i un clixé de la revista Narieda utilitzant una impremta Freinet autèntica que permet contextualitzar el dia a dia d’uns nens i nenes que editaren les seves històries, somnis i fantasies amb lletra d’impremta.

Vídeo de presentació del llibre (booktrailer):

Reportatge: reimprimint Naireda:

Informació extreta de la pàgina web de la XAC