El fons Josep Varela Serra ingressa a l’Arxiu de la Ciutat


El dijous 18 de juny de 2020 va tenir lloc al Palau de la Paeria l’acte de donació del Fons Josep Varela Serra compost per 170 cintes magnètiques d’àudio corresponents a les entrevistes que el professor, escriptor i polític Josep Varela realitzà a persones significatives de la ciutat i de la província de Lleida, durant els anys vuitanta i fins principis dels anys dos mil, per a la redacció dels seus llibres de converses[1].

L’ingrés del Fons Josep Varela Serra a l’Arxiu de la Ciutat pren especial rellevància perquè és el primer fons íntegrament amb suport d’àudio que ingressa. Les entrevistes enregistrades per Josep Varela al llarg dels anys, ens ofereixen l’oportunitat de descobrir de primera mà vivències i fets viscuts a la ciutat i al territori que l’envolta. I prenen especial valor perquè gran part dels seus protagonistes ja no són entre nosaltres. Des de l’Arxiu de la Ciutat destaquem la importància de fixar la memòria oral com a instrument de recuperació de la memòria històrica.

Aquestes xerrades permeten descobrir com era la societat al llarg del segle XX, a través de les experiències, activitats i ideologies dels enregistrats. Aquesta diversitat afegeix especial valor al fons, perquè ens acosta a la Història des de diferents perspectives.

L’Arxiu està treballant en el tractament i traspàs del suport analògic al suport digital. La digitalització del fons permetrà, per una banda, garantir l’accés i la divulgació de la informació i, per altra, treballar a partir de còpies de consulta que facilitaran la conservació dels originals.

 

Us recordem que des de l’Arxiu de la Ciutat hem engegat la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què us convidem a compartir el vostre patrimoni documental amb els lleidatans d’ara i els lleidatans del futur, fent-ne donació a l’Arxiu.

Els interessats poden iniciar el procés de donació enviant un correu electrònic a arxiu@paeria.cat amb una breu descripció del fons. Els tècnics de l’arxiu es posaran en contacte amb vosaltres, per fer una valoració de la documentació i, si s’escau, iniciar el procediment.

Per més informació consulteu la pàgina de la campanya Fem Arxiu, Fem Ciutat.

FEMARXIUFEMCIUTAT_1.jpg

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida


[1] VARELA I SERRA, Josep. Converses a Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1988.
VARELA I SERRA, Josep. Segones converses a Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1991.
VARELA I SERRA, Josep. Converses amb sis alcaldes de Lleida. Lleida: Pagès editors, 1993.
VARELA I SERRA, Josep. Un instant a Lleida. Lleida: Pagès Editors, 1997.
VARELA I SERRA, Josep. Memòria de Lleida. Dotze converses personals sobre la vida i la història recent. Lleida: Pagès Editors, 2005. (Guimet; 82).

LES CAPLLETRES DE L’ARXIU


Un llibret per a pintar lletres amb més de tres-cents anys d’història

Es Caplletres der Archiu

Es Caplletres der Archiu

Des de l’aparició de la impremta, de vegades, els tipògrafs decoren els llibres amb caplletres, arribant a fer veritables obres d’art.

És un treball minuciós, si observem les il·lustracions de les imatges que acompanyen la lletra.

A diferència de les caplletres manuscrites, il·luminades i plenes de colors, les impreses sempre són en blanc i negre i molt poques vegades es troben amb algun color.

 

És per tot això que en aquest llibret proposem pintar caplletres i deixar-vos portar per la imaginació a través de les imatges de flors, animals, un d’ells mitològic, i personatges que es van dibuixar fa més de tres-cents anys.

Us podeu baixar el llibre i començar a pintar

Es Capletres der Archiu

 

Les Caplletres elegides per a pintar es troben en llibres impresos conservats en les biblioteques de dos fons patrimonials dipositats a l’Arxiu: Çò de Joanchiquet de Vilamòs i de çò de Mossempèir de Les.

Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Caplletres A, E, H, L, Q, R, V

Aquestes caplletres pertanyen a un llibre escrit per Andreas Schott (1552-1629) que ens parla de la vida de Francès de Borja. Aquesta obra va ser editada, en 1596, per Aloysium Zannettum en Roma, Itàlia.

Caplletres D, J

Les caplletres es troben en un Missale Romanum editat en la impremta de JacobiJosephi Barbier de Lió, França, en 1739. En una de les pàgines trobem un Ex-libris manuscrit: de mossèn Manuel Aunós 1807.

Caplletra J

Caplletra J

Caplletra N

Aquesta caplletra s’inclou en un Breviarium Romanum editat en Venècia, Itàlia, per Nicolaum Pezzana en 1702. En el mateix llibre hi ha relligat un escrit sobre els oficis religiosos relacionats amb els sants espanyols, el qual és editat també en Venècia per Paulum Balleonium en 1699. En una de les pàgines hi trobem una nota manuscrita que relaciona aquest llibre amb l’església parroquial de Santa Maria de Vilamòs.

Caplletra P

En un llibre a on trobem relligades diverses obres de gramàtica llatina del professor Johannes Despauterius (1480-1520) podem veure aquesta delicada caplletra. Els escrits es daten entre els anys 1525 i 1531 i van ser editats en Lió, França, per impressor Laurentius Hilarius.

En el llibre hi trobem una anotació manuscrita que diu: Laus Deo Virginique Matri Amen. Aunòs 1783 Vilamòs 29 agusti.

Caplletra P

Caplletra P

Çò de Mossempèir de Les

Caplletres B, C, I, M, O, S, T

Les caplletres s’han extret del volum III del llibre de dret de Gonzalo Suárez de Paz titulat Praxis ecclesiasticae et secularis: cum Actionum formulis, & actis processum; Hispano sermone compositis. El volum va ser editat en Valladolid, en 1609, per Andream de Merchan: expensis Andreae Lopezij.

Caplletres F, G

En el llibre titulat Las Siete partidas del sabio rey don Alonso el nono nueuamente glosadas por el licenciado Gregorio Lopez…; con su repertorio muy copioso, assi del testo como de la glosa trobem aquestes dues caplletres. El llibre, datat en 1555, va ser editat en Salamanca per l’impressor Andrea de Portonaris.

Caplletra F

Caplletra F

Lletres ornamentals U, Z

En la recerca de caplletres ha estat difícil trobar els dibuixos d’algunes de les lletres de l’alfabet. En record a les caplletres, en un llibre de cal·ligrafia de 1936 s’ha trobat un dibuix d’aquestes dues lletres, a les quals es nomena com a lletres ornamentals.

El llibre es titula El Manuscrito del estudiante deJaime Durany y Bellera i va ser editat en Barcelona per l’Editorial Escolar Cervantina.

Lletra ornamental Z

Lletra ornamental Z

 

Les Vinyetes

Vinyeta

Vinyeta del segle XVII

De vegades en la primera pàgina, vinculada a l’impressor o impremta, o en finalitzar el capítol d’un llibre es poden veure decoracions, que solen ser de temàtica vegetal o animal, més també religiosa, sobretot d’àngels. Aquestos dibuixos son semblants als que s’han fet en les caplletres del llibre.

Les escollides per pintar en aquest quadern, pertanyen a dos llibres de la Biblioteca familiar de Çò de Joanchiquet dels anys 1699 e 1739.

 

El disseny del llibret ha estat creat per Alexia Grustan de l’Estudi de Disseny Gràfic Publi&Grap.

Us proposem pintar les Caplletres del GALL

Caplletres GALL

Caplletres dels segles XVII i XVIII

Archiu Generau d’Aran

 

 

Fem Arxiu, fem ciutat Arxiu Municipal de Lleida – Dia Internacional dels Arxius 2020


 

Durant aquests mesos en què ens hem vist obligats a estar tancats a casa, molts de nosaltres hem aprofitat el temps per endreçar armaris i espais i redescobrir objectes i documents que ens han transportat a temps passats.

Amb motiu del Dia Internacional dels arxius, que es commemora anualment el dia 9 de juny, des de l’Arxiu de la Ciutat us presentem la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què us convidem a compartir el vostre patrimoni documental amb els lleidatans d’ara i els lleidatans del futur.

 

  • Pot donar un fons qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida.
  • Els interessats en iniciar el procés de donació han d’enviar un correu electrònic a arxiu@paeria.cat amb una breu descripció del fons. I, els tècnics de l’arxiu es posaran en contacte amb vosaltres, per fer una valoració de la documentació i, si s’escau, iniciar el procediment.
  • La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si es considera necessari s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

 

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen com a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

 

Us convidem a gaudir dels fons particulars que conserva l’Arxiu i que descobriu el seu contingut i varietat.

Convocatòria de la beca Mn. Jesús Castells


S’obre la 10a convocatòria d’aquesta beca que s’atorga al millor projecte de recerca inèdit, sobre qualsevol àmbit d’estudi, que se centri en els fons documentals de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Dotada amb 3.000 € (bruts), més la publicació del treball guanyador. Podrà optar-hi el personal investigador a títol individual o col·lectiu que presentin una proposta d’investigació, d’acord amb les bases de la beca.

El termini màxim de presentació de projectes és el 30 de setembre de 2020, a la secretaria de la beca, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, al carrer Mercadal, 19 (Casa Sullà), codi postal 25620 de Tremp.

Bases de la beca

Aprovació del 1r premi de recerca Elvira Godàs Vila


La nova Comissió Informativa Permanent de Presidència de la Diputació de Lleida aprova en la seva primera reunió les bases reguladores per a la concessió del Premi de recerca Elvira Godàs Vila, que es vehicularà a través del Servei d’Arxius, Estudis i Informació. El premi, que serà biennal, està dotat amb 10.000 € i vol donar suport a projectes de recerca i difusió cultural i històrica d’àmbit local i comarcal, impulsant d’aquesta forma tot l’entramat de grups i entitats dedicats a l’investigació i la difusió del coneixement de la història contemporània de la demarcació i que es fonamentin parcialment o totalment en els diferents fons documentals de la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms.

Vol fomentar l’estudi i la recerca sobre el territori lleidatà, des de l’àmbit de les ciències humanes i socials. Està destinat a donar suport d’una manera prioritària a investigadors en les primeres etapes d’activitat investigadora. El tutor de la Universitat de Lleida i la cap del Servei d’Arxius, Estudis i Informació dictaminaran la qualitat del treball prèviament escollit.

D’aquesta forma es vol revertir les conseqüències que ha suposat pel Servei d’Arxiu el trasllat a les dependències de la Caparrella, un lloc de difícil accés des de Lleida i pitjor des de fora de Lleida, on va ser traslladat gràcies a l’anterior president de la Diputació i el seu equip més pròxim que en una de les seves decisions irresponsables va allunyar del centre de la ciutat un servei de primer ordre.

El nom del premi no ha estat triat per casualitat, Elvira Godàs Vila –la filla petita de Victorina Vila i Frederic Godàs (1879-1920), fundadors del Liceu Escolar de Lleida, inaugurat el 1906– va ser una mestra republicana exiliada a Mèxic i activista que va ostentar la presidència d’honor de la Asociación Archivo, Guerra y Exilio.

Ens farem resó de la convocatòria i les bases quan es publiquin, ara volíem donar a conèixer la que ens sembla una bona iniciativa