Jornada de formació: La gestió documental electrònica


La jornada de formació que es realitzà el passat 15 de novembre volia donar pautes de  funcionament en tres àmbits molt concrets de la nova realitat electrònica de les administracions locals: La web de transparència: com informar la gestió documental; Qüestions bàsiques per a la tramitació d’expedients electrònics; i el Model d’implantació de l’administració electrònica als ajuntaments de la Diputació de Lleida. Plataforma ACTIO

Els professors foren Jose Carlos Sabaté Zabay, responsable de transparència del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carme Maria Marugan Vallvé, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i Gerard Serra Martínez, tècnic informàtic i assessor de projectes IT de la Diputació de Lleida, acompanyat per David Colomina, del mateix servei.

La jornada estava adreçada al personal de l’administració local i es varen inscriure 33 persones procedents dels ajuntaments de les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. També van assistir dos tècnics del Consell Comarcal del Pallars Sobirà en qualitat d’oients.

El suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que gestionà les inscripcions i atorgarà un certificat d’assistència als inscrits, ens permet disposar d’una valoració de l’activitat per part dels alumnes. Aquests estan satisfets globalment de la jornada amb un 3,57 (sobre 5), consideren que l’organització era adequada amb un 3,79 i que ha estat útil per la seva tasca professional amb un 3,43. La valoració dels professors és d’un 3,9.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

 

Anuncis

Ingrés d’un protocol notarial de Guissona a l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Fa uns díes va ser ingressat en dipòsit a l’Arxiu Comarcal de la Segarra un protocol del notari de la vila de Guissona Amador Pasqual. El protocol ha estat adquirit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que l’ha dipositat a l’Arxiu permetent que es pugui posar a la disposició dels usuaris.

Es tracta d’un llibre en foli, amb les cobertes de pergamí, dels anys 1623-1633 de 383 folis que també conté un plec amb una mà de notes, del mateix notari Amador Pasqual, de l’any 1640 de 77 folis. El protocol serà incorporat al fons del Districte notarial de Cervera en els propers dies després de fer-ne l’inventari.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

El catàleg del fons personal de l’escriptor Josep Maria Madern ja està en línia


La vídua de l’escriptor, Pilar Minguell, donà el fons a l’Ajuntament de Cervera per a ser dipositat i consultat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. La cessió es formalitzà en un acte públic a la Paeria el passat 20 d’abril.

El fons es trobava al domicili particular. Un primer inventari, previ a l’ingrés a l’arxiu comarcal, va ser realitzat per Xavier García a partir de la documentació de Josep Maria Madern i de la compilada per la seva vídua.

Josep Maria Madern Sostres (Cervera, 1926 – Barcelona 2012) cursà estudis de Lletres a Barcelona i treballà a Radio Juventud, de Saragossa, i a Ràdio Lleida. L’any 1957 es traslladà a París on treballà a l’ORTF i Radio France Internationale com a responsable dels programes en castellà. El 1983 retornà a Catalunya.

Té obra en castellà i francès i, a partir dels anys 80, publicà una vintena de llibres en català entre contes, narracions, aforismes, novel.la i teatre amb títols com La gàbia i altres gàbies, La pell de l’home (premi Marià Vayreda 1987), Els assassins ingenus, L’intrús, Algun dia anirem a Bombai, Els ninots, L’escenari, La nit de la basarda, La veu de l’home, El vent de la memòria, Una felicitat particular, La por de l’amor, La vida dels somnis, La Dama Negra o Els colors de la vida.

El fons documental (1930 – 2016) consta, principalment, de l’obra literària: els mecanoscrits i els esborranys i notes manuscrites de les seves obres, els llibres publicats i el conjunt dels articles i col·laboracions a la premsa i publicacions periòdiques com Segarra i Nova Tàrrega. Comprèn els articles, les notícies i les ressenyes a la premsa entorn la seva figura i de cadascun dels llibres publicats. El fons conté documentació personal de l’escriptor com algunes cartes i fotografies i, també, quelcom del seu pare Martí Madern Carreras (estudiós de la paleobotànica).

Mostra d'una part de la documentació

Podeu consultar el catàleg al cercador “Arxius en Línia” a través d’aquest enllaç:

http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Donació a l’Arxiu d’un fons de fotografies del desaparegut poble de Tragó de Noguera


El Sr. Pere Tufet, fotògraf de professió avui retirat i fill de Castelló de Farfanya, ha fet una donació a l’Arxiu Comarcal de la Noguera d’un total de 296 negatius fotogràfics dels anys 1961 i 1962 sobre Tragó de Noguera. Aquestes fotografies recullen imatges del poble de Tragó i dels seus veïns just abans de marxar, així com del posterior procés d’inundació amb motiu de la construcció del pantà de Santa Anna.

Pere Tufet va fer aquestes fotografies quan acompanyava a mossèn Roig a Tragó en la seva tasca d’ajudar els veïns del poble a aconseguir unes condicions justes en l’expropiació dels seus béns.

Aquest ingrés coincideix amb la col·laboració que l’Arxiu des de fa uns mesos està fent amb l’Associació Amics de Tragó de Noguera a fi de crear una col·lecció d’imatges digitals del desaparegut poble de Tragó, a partir de la cessió de fotografies que voluntàriament fan els particulars per a la seva reproducció.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Exposició ‘A TOTA MÀQUINA!’ a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


La implantació del ferrocarril a Catalunya a partir de l’any 1848 va ser un factor clau de modernització i d’impuls econòmic del país. La construcció d’una xarxa bàsica de ferrocarril va connectar les principals poblacions, però va deixar apartades moltes zones potencialment dinàmiques del país. Aquesta omissió es va voler resoldre amb el disseny d’una xarxa de ferrocarrils que complementés la bàsica: els ferrocarrils secundaris.

L’exposició ‘A tota màquina!’ vol apropar al gran públic un cas paradigmàtic de planificació de ferrocarril secundaria a les comarques de ponent: el tren de Tàrrega a Balaguer. Aquest es va concebre per a desenvolupar la indústria i el comerç de la regió tot donant sortida a la producció agrícola d’aquestes comarques.

Aquest projecte va entrar en via morta, sense que finalment vegues la llum, com a conseqüència de les lentituds governamentals sumades a l’adopció per part de les administracions de l’automòbil com a model de transport dominant.

 

Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell – Carrer de les sitges, 4 – Tàrrega

 

Horaris:

De dilluns a divendres d’11 a 14h i de 16 a 17h

Dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 14h i de 18 a 20,30h

 

Del 24 de novembre de 2018 al 20 de gener de 2019

 

Inauguració: 23 de novembre de 2018 19h

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Neix el ‘Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran’


Els participants es reuneixen un dissabte al mes a l’Archiu Generau d’Aran per a llegir i treballar documents dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

El 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, es va organitzar a l’Archiu Generau d’Aran un taller de lectura de documents antics de la Val d’Aran. L’activitat tenia com a objectiu oferir les primeres pautes per a la lectura de documents produïts a la vall entre els segles XIV-XIX. La metodologia del taller va combinar l’explicació d’uns conceptes bàsics amb la realització d’uns exemples pràctics, que van promoure la participació dels assistents.

Una vegada finalitzada l’activitat, els participants van proposar continuar amb l’experiència. Després de quatre sessions, s’ha creat el Club de Lectura de Documents Antics de la Val d’Aran. Un dissabte al mes, entre 10 i 12 persones, es troben a l’Arxiu, coordinats per la direcció del mateix, per a llegir i comentar dos o tres documents.

Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran

En aquests moments, els documents que es treballen formen part del fons patrimonial Çò de Sebastian e Marionha de Vilac. La lectura se centra en conèixer la vida del doctor en medicina Fèlix Demiguel Estreme (1697-1778). El doctor es va casar tres vegades i a través dels capítols matrimonials, entre ell i les seves tres dones, dels documents dotals, dels de l’administració del seu patrimoni i del seu testament es van coneixent notícies de com va ser la seva vida en el segle XVIII.

Una vegada treballats els documents, els membres del Club de Lectura volen redactar un article i publicar-lo en el proper número de la revista Tèrra Aranesa de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.

Archiu Generau d’Aran

Exposició sobre mestres i escoles durant la segona República a Mollerussa


Aquesta exposició pretén recordar, homenatjar la seva tasca i fer visibles als tres mestres més reconeguts per la ciutadania de Mollerussa contemporània, els quals foren Manuel Guiu, Teresa Clara i Ignasi Peraire i que van exercir en temps de la Segona República. De fet, un dels centres educatius de la població en porta els noms: el CEIP “Ignasi Peraire”, i una antiga escola (tancada el 1996) havia rebut la denominació “Escola Guiu-Clara”.

Per contextualitzar la labor dels mestres, l’exposició fa un breu recorregut per les reformes transformadores dels governants republicans, focalitzant especialment la reforma educativa, la innovació i renovació pedagògica que va viure l’alumnat de les escoles d’aquella època  i la seva fi amb la victòria del règim franquista.

Aquesta exposició es desenvolupa a través de diversos plafons que es troben a la sala d’actes, però també es complementa a les vitrines de la sala de consulta amb una mostra de documents, sobretot material escolar dels mateixos mestres i d’alguns antics alumnes, peces que han estat cedides per a l’ocasió.

La mostra podrà visitar-se dins l’horari habitual de l’Arxiu Comarcal –de dilluns a dijous de 9 a 14h i de 16 a 18h i divendres de 9 a 14h- fins al dia 30 de novembre.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC