VI Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell


Aquest dissabte 13 de novembre es celebrarà la VI Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell. Durant tot el dia s’exposaran un total de 14 comunicacions a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell, en un acte públic i gratuït (tot i que es recomana la inscripció prèvia al mail iecalturgell@gmail.com). Aquest acte també serà retransmés en directe al canal de youtube de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, a l’enllaç següent

El programa és aquest :

Informació facilitada per l’IECAU

Jordi Solà i Mas, guanyador de l’11a Beca de recerca del Pallars Jussà, mossèn Jesús Castells i Serra 2021


El 14 d’octubre de 2021, el jurat de l’11a Beca mossèn Jesús Castells i Serra 2021, va fer el seu veredicte a favor del projecte presentat pel llicenciat en Geografia i Història, Jordi Solà i Mas amb el títol “El temps de Charles R.N. Smith. Un enginyer anglès a la indústria hidroelèctrica del Pallars (1940-1973)”. En paraules del mateix Solà, l’objectiu de la seva recerca:

“té com a objectiu general l’estudi de la indústria hidroelèctrica al Pallars durant els anys en què Charles Smith va treballar des de Tremp com a Cap de divisió de les centrals del Pallars, això és, entre 1940 i 1965, i el període de jubilació en què va seguir vinculat a l’empresa i a Tremp fins a la seva mort el 1973.

Jordi Solà i Mas

Aquest objectiu general té interès perquè ens permetrà establir una continuïtat en el coneixement històric de la indústria hidroelèctrica al Pallars iniciada per les empreses pioneres, Energia Elèctrica de Catalunya, absorbida per la Canadenca als anys vint i convertides en FECSA a partir de la dècada de 1950, tant pel que fa a si mateixes com a empreses com pel que fa a la seva relació amb el territori. Aquest doble interès, i tenint en compte les fonts d’informació que disposem, ens permet apuntar una sèrie d’objectius específics:


a) evolució dels acords de 1912 sobre donació d’electricitat gratuïta als ajuntaments afectats per les obres durant el període 1940-1973
b) evolució dels acords de 1912 sobre regadiu durant el període 1940-1973
c) obres i impacte en el territori durant el període 1940-1973
d) acords i relacions amb el territori durant el període 1940-1973
e) aspectes empresarials de les companyies durant el període 1940-1973
f) aspectes laborals i biogràfics relatius a enginyers i treballadors durant el període 1940-1973
g) Indústries derivades de la hidroelectricitat al Pallars durant el període 1940-1973

La beca dotada de 3.000 € bruts més la publicació del treball, és finançada pel Departament de Cultura, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament de Tremp. El guanyador disposa d’any per fer la recerca i presentar els resultats en forma de llibre, que serà editat en la Col·lecció Beca mossèn Jesús Castells i Serra.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC.

Exposició virtual “Rotllanes i sardanes a Mollerussa “


A finals de setembre es celebrà el lliurament a l’Arxiu Municipal del fons documental de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa en el marc de la celebració dels vint-i-cinc anys del Monument de la Sardana de Mollerussa i els setanta-cinc de l’entitat. Es tracta d’un fons imprescindible per entendre l’evolució de la sardana i de les colles sardanistes al Pla d’Urgell des de principis del segle XX.

En aquest sentit l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell publica una exposició virtual amb una mostra representativa d’imatges i fulletons dels primers anys de l’Agrupació.

Accés a l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual


El 27 d’octubre de 2021, és el dia mundial del patrimoni audiovisual. Els nostres arxius, qui més qui menys, conserva documentació d’aquest tipus.

Aquest any la UNESCO ens diu “Els arxius audiovisuals ens conten històries sobre la vida de les persones i les cultures de tot el món. Representen una herència inestimable, una afirmació de la nostra memòria col·lectiva i una valuosa font de coneixement, ja que reflecteixen la diversitat cultural, social i lingüística de les nostres comunitats. Ens ajuden a créixer i comprendre el món que tots compartim. Conservar aquest patrimoni i assegurar que continuï sent accessible al públic i a les generacions futures és un objectiu vital per a totes les institucions de la memòria, així com per al públic en general.”

En aquest marc recuperem del repositori de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el fons d’en Ramon Rius, en el qual mostra gràficament la Lleida durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i, us convidem a que hi navegueu:

Repositori IEI

FR-78
Ruines del forn de Rius al carrer Major. (Institut d’Estudis Ilerdencs. Fons Ramon Rius)

Comerços centenaris: Agustí Mestre 1921 – 2021


En els últims anys tant a la ciutat de Lleida com a les poblacions de les comarques de Ponent han anat tancant comerços i negocis que havien existit durant algunes generacions, amb les evolucions i adaptacions a l’entorn econòmic i social en cada moment, ho fan per falta de continuïtat generacional. Molts d’ells liquiden el gènere, buiden el local -o no- i tanquen la porta. Normalment, la documentació que s’ha generat i rebut, els documents gràfics -fotos, pel·lícules, cartells i plànols- queden arraconats en algun racó fins que es decideix que allò no serveix per a res i va la brossa, juntament amb un part important de la memòria de la comunitat.

Segurament cal una feina proactiva per part dels arxius corresponents i/o entitats culturals per conscienciar als propietaris d’aquests comerços, i negocis en general, per que assumeixin la seva aportació a la història quotidiana de la població on han desenvolupat la seva generació durant molts i molts anys.

Tanmateix, avui ens toca parlar d’un comerç lleidatà que celebra el seu centenari i ho fa amb un present molt actiu i un futur prometedor: Agustí Mestre, Km 11, LL-11, 25001 Lleida, que ha celebrat el seu centenari amb una recopilació de documentació i objectes per explicar la història del negoci i de la família.

La família Mestre aquest maig passat va formalitzar la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 a l‘Arxiu Municipal.

Així és va recollir la notícia a la web de la paeria.cat :

c. Javi Martín

Lliurament a l’Arxiu Municipal de Lleida de tres rotlles de pel·lícula de la Festa Major dels anys 1972 i 1973 de la família Mestre

Data de publicació: 7/5/2021

La donació engrandeix el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida, que compta amb un important fons fílmic

L’Arxiu Municipal de Lleida ha rebut la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 per part de la família Mestre.

Els 3 rotlles de pel·lícula de 8 mm, obra d’Agustí Mestre Barri, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida dels anys 1972 i 1973.

Agustí Mestre Barri neix a Lleida, el 14 de maig de 1922 i mor el 17 de gener de 2017. Comerciant i segona generació de l’empresa Agustí Mestre, va ser també un cineasta amateur. En complir cinquanta anys, va dedicar-se a enregistrar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. També va enregistrar el procés de construcció del centre comercial de l’empresa familiar, situat a la partida Copa d’Or i, de retruc, copsà l’evolució urbanística de la zona, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

El seu pare, Agustí Mestre Launes, el 1921, fundava l’empresa obrint una petita botiga a la rambla Ferran dedicada a la venda d’articles, gairebé tots relacionats amb l’entorn del cuir i de la pell. La seva empenta comercial va encoratjar el seu fill, el qual donà al negoci un fort creixement envers l’especialització del sector del subministrament agrícola i industrial. Als anys setanta adquirí uns terrenys amb l’objectiu de construir un gran centre comercial. Durant els primers anys del segle XXI, els germans Agustí i Jordi Mestre Gorné, la tercera generació, han mantingut una clara vocació continuadora del negoci familiar.

Agustí Mestre Barri va dedicar la seva llarga vida a la família i a l’empresa i a l’estima vers la seva ciutat natal. Fruit d’això és la important col·lecció que conserva la família, on es pot trobar un destacable fons bibliogràfic sobre Lleida, una col·lecció de programes de les Festes Majors de la ciutat, un destacable recull d’antigues targetes postals de la ciutat, pel·lícules en format 8 mm., de temàtica familiar, urbanística i de cultura popular, etc.

c. Javi Martín

Fons fílmic de la Paeria

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics fruit, sobretot, de la campanya de recuperació de patrimoni fílmic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en suport cinematogràfic, en mans privades.

Aquest va ser l’inici d’una constant recuperació de documents fílmics originals, en forma d’un degoteig de donacions a l’Arxiu de part de famílies lleidatanes. L’acte de generositat que suposen aquestes donacions permeten posar aquesta documentació a l’abast de la ciutadania, reforçant la idea que caracteritza l’Arxiu Municipal com arxiu de la ciutat.