El Departament de Cultura i el Centre de Visió per Computador signen un conveni per a la captura automàtica de dades als arxius de la Generalitat de Catalunya

L’acord permetrà l’elaboració de projectes de tractament i explotació de dades dels fons documentals dels arxius a través de la captura massiva i automàtica

La consellera Borràs i el director del CVC, Josep Lladós, en el moment de la signatura del conveni

El Departament de Cultura i el Centre de Visió per Computador (CVC) han signat un conveni que consolida la col·laboració d’ambdues institucions per a la promoció de projectes de recuperació, conservació i accés de fons documentals dipositats als arxius de la Generalitat de Catalunya que es puguin capturar mitjançant la visió per computador.

La signatura de l’acord ha estat formalitzada per la consellera de Cultura, Laura Borràs i el director del Centre de Visió per Computador de Catalunya, Josep Lladós en una trobada a la seu central de Departament de Cultura.

La captura mitjançant la visió per computador permet la lectura i captura automàtica i massiva de dades (textuals, imatges, sons, etc.) manuscrites o mecanoscrites, per ordinador. A partir de la signatura del conveni, es treballarà en la captura massiva i automàtica de dades de documents fotogràfics i audiovisuals relacionats amb dos àmbits temàtics: esports i festes populars.

La col·laboració també permetrà la participació en el projecte Timemachine, que implica a diferents països de la Unió Europea, i que té un impacte i dimensió molt rellevant, tant des del punt de vista de la tecnologia i la innovació associada com per la difusió dels fons documentals dels arxius catalans.

Col·laboracions prèvies

El Departament de Cultura i el CVC, centre de recerca fundat l’any 1995 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, van col·laborar per primera vegada, i de forma pionera a Europa, entre els anys 2005 i 2009, en el tractament i difusió del fons del Govern Civil de Girona, anomenat “Expedients de Frontera”, dipositat a l’Arxiu Històric de Girona. Aquest fons conserva un conjunt important de documentació sobre el pas de la frontera, legal o clandestí, segons els informes i oficis elaborats pels serveis de la policia franquista a partir de 1941.

Un altre projecte de col·laboració exitós és la iniciativa “Eines i xarxes”, vigent des del 2014, a través del qual s’ha desenvolupat un sistema innovador de captura massiva de documents manuscrits i mecanoscrits dels padrons de població de Sant Feliu de Llobregat. Actualment, s’han sumat al projecte altres municipis del Baix Llobregat i del Vallès Occidental. Aquest projecte s’ha liderat des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i els documents són accessibles a través d’Arxius en Línia.

Pla d’arxius

El Govern treballa actualment l’elaboració del Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya amb l’objectiu de redactar un document que permeti conèixer l’estat actual dels arxius a Catalunya i les seves necessitats a llarg termini, analitzar els reptes de futur, així com fixar els objectius en l’horitzó dels arxius 2030. El pla ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions del Govern a l’àmbit dels arxius i les propostes de desplegament i modificació de l’actual marc normatiu, i s’ha d’elaborar mitjançant un procés participatiu obert als professionals, institucions i associacions de l’àmbit dels arxius i la gestió de documents, tant en el sector públic com en el privat.

El Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya s’elabora a partir de cinc eixos: revisar el Sistema d’Arxius de Catalunya; revisar la gestió dels centres d’arxiu en el context normatiu actual analitzant equips, recursos i treball en xarxa; vetllar per la millor gestió documental i els arxius en la preservació dels drets dels ciutadans en una societat oberta i democràtica; afrontar el futur dels arxius històrics davant dels canvis tecnològics i legals, i visibilitzar i projectar els arxius catalans.

Notícia extreta del web del Departament de Cultura

Noves restriccions d’accés a la documentació de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Quines coses! Quan semblava que les diferents lleis de transparència i bon govern que han proliferat a les diferents administracions, havien de venir acompanyades d’un decidit impuls normatiu encaminat a reforçar la gestió documental i l’accés com a norma, aplicant d’aquesta forma el mandat constitucional del lliure accés a registres i arxius. Quan pensàvem que la legislació s’aliaria amb la tecnologia del Big Data, de l’Open Data i totes les “Dates” i tots els “Opens” i que per fi tindríem plantilles i infraestructures adequades als temps i a les exigències que són naturals a un servei al ciutadà. Resulta que l’accés a la informació és cada cop més restrictiva, la Llei de Secrets Oficials i la documentació reservada afecta cada cop més a un volum més gran d’informació oficial i les comissions d’accés són una garantia per fer més i més difícil aquest dret.

Sembla estrany que mentre qualsevol que opera sota l’etiqueta de periodista pot captar amb la seva càmera informació personal i emetre-la casi bé en directe a l’univers sencer o aprofitar de la tasca de buidatge de decennis d’investigadors per farcir el seu projecte “open”, els nostres dirigents polítics i els alts gestors de les nostres administracions, siguin civils, religiosos o militars, estan disposats a anar restringint més i més l’accés, entorpint el dret a la informació i a l’accés a registres i arxius (art. 105b CE)

L’última mostra ha estat la decisió unilateral de l’Institut d’Història i Cultura Militar de l’Exèrcit de Terra  de sostraure de la lliure consulta la documentació sobre la guerra civil espanyola que tingui marcat “reservat” o “secret”, amb l’opinió contrària dels seus facultatius d’arxiu. Sí, una documentació de fa 80 anys! D’aquesta forma es trunquen centenars de treballs d’investigació, cerques de familiars i la tasca ingent de documentar les persones assassinades que encara romanen a les cunetes, però també és un precedent per a qualsevol altre decisió semblant.

El que no sabem és si es tracta d’una resolució dictada a l’ombra de la falta de voluntat per no assumir la responsabilitat, per la qual cobren, que els obliga a no fer de l’excepció la regla general o bé és la voluntat de limitar el coneixement de la veritat d’una contesa que encara té moltes qüestions per contestar. Qualsevol de los dues opcions no és acceptable per als ciutadans d’un país europeu com a Espanya.

I què podem fer? Com sempre exercir els drets que ens són propis!

Extracte del Reglament dels Arxius Militars https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1998-29347