Tag Archives: Accés a la informació

Crònica del XVIé Congrés d’Arxivística 2017 #elfuturesara


 

El XVIé Congrés d’Arxivística aquest cop l’amfitriona ha estat la ciutat de Reus, aprofitant la seva capitalitat cultural, on hem pogut gaudir de les fantàstiques instal·lacions de Fira de Reus. Durant el 4, 5 i 6 de maig, sota el títol “La gestió documental: el futur (és) ara” es van reunir per debatre més de 350 professionals de la gestió documental. El Congrés va conservar l’estructura que ja es va concretar a Lleida, diferents ponències i taules rodones, amb una bona participació a través del whats app, twitter com a mètodes de fer arribar les preguntes i els comentaris de la sala als diferents ponents, sense estalviar el debat en viu a través de preguntes i referències directes des de la platea. Converses i discussions que continuaven a peu dret durant els diferents àpats al mateix recinte.

Tot i el títol en la majoria de les ponències es van desenvolupar experiències i teories que un cop i un altre ens feia arribar a la conclusió de què no parlàvem del futur sinó d’un present que evoluciona ràpid, i en el qual les circumstàncies de l’entorn són favorables a la nostra professió (en paraules de Lluís Esteve) i hem d’estar atents per no perdre l’oportunitat que ens brinda un món que parla més que creu de transparència, d’accés i dades obertes.

De la mà dels ponents hem anat repassant que la classificació i la descripció són tasques que les noves eines informàtiques no només les faciliten, sinó que les automatitzen, el que ens permetrà centrar-nos en les tasques del front-office, dissenyar estratègies d’accés que suposin polítiques de transparència real i de participació dels ciutadans en els seus arxius. Es trasllada la centralitat del servei al ciutadà mentre que fins ara han estat les administracions, empreses o entitats on l’arxiu s’incloïa les que se’n beneficiaven. Aquesta nova perspectiva obliga encara més a participar en el disseny dels processos i el control dels procediments des del seu inici, per assegurar que a l’usuari arribarà la informació precisa en el moment que la necessiti i/o requereixi, treballant d’aquesta forma per una transparència activa.

Els arxius públics han d’obrir portes i fins i tot sortir al carrer per permetre l’empoderament del ciutadà de la informació que li cal utilitzar i reutilitzar i els arxius d’organitzacions privades s’han de convertir en l’eina principal per fer efectiva la transparència que els ha de permetre un millor posicionament en el mercat.

Tot això no es podrà aconseguir des de posicions que no són centrals en l’organització, Cultura, només situant les polítiques de gestió de documents, informació i dades en la transversalitat s’aconseguiran estratègies sobre l’organització, la preservació i l’accés que siguin estructurals i que traspassin el primer valor que se li reconeix (ara casi bé l’únic), el patrimonial, sense renunciar-ne.

Com sempre la representació dels arxius de les comarques de Ponent ha estat important, el Grup d’Arxivers de Lleida ha deixat empremta

L’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya han publicat les conclusions “oficials” que també us enllacem i no us perdeu a twitter el fil de #elfuturesara on podreu seguir discussions, conclusions i alguns dels actes lúdics

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Arxivers/eres, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

Activitats dels arxius del GALL amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius 2015


Grup d’Arxivers de Lleida – GALL  – Ciutat de Lleida – 12-06-2015 – Públic en general

ARXIUS I CIUTAT. Patrimoni documental: preservar x @ccedir

Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya els dies 28, 29, 30 de maig. Amb motiu d’aquest esdeveniment i la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, els arxivers-gestors de documents de les terres de Lleida posem a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica.

L’objectiu d’aquesta ruta és la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés del nostre patrimoni documental.

Relació de punts de l’itinerari:

Palau de Congressos – La Llotja
Estació Renfe
Diputació de Lleida
Palau de la Paeria
Catedral Nova
Universitat de Lleida

Arxiu Diocesà de Lleida – Segrià – 09-06-2015 – Públic en general

Portes Obertes: Dia Internacional dels Arxius

Diocesà

Amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius, l’Arxiu Diocesà de Lleida (ADLL) realitzarà una jornada de Portes Obertes el 9 de juny de 2015.

L’horari de la jornada és de 10 a 13h

Arxiu Diocesà de Lleida
Palau del Bisbe
c/ del Bisbe 1
973 268 628
Lleida

 

Arxiu Capitular de Lleida – Segrià – 09-06-2015 – Públic en generalCapitular

Jornada de portes obertes

Aproximació al fons documental de l’Arxiu Capitular de Lleida, a partir d una petita mostra de Còdexs, pergamins i documents manuscrits

L’horari de la jornada és de 9 a 13h
Arxiu Capitular de Lleida
Plaça Almudí Vell, s/n
973 275 177
Lleida

SegarraArxiu Comarcal de la Segarra – Cervera – 09-06-2015 – Públic en General

Jornada de Portes Obertes

Jornada de Portes Obertes, de 8 a 15 h., amb visita comentada.

 

Arxiu Comarcal de la Segarra
Passeig Jaume Balmes, s/n (edifici de la Universitat)
25200 Cervera (Segarra)
973 53 17 18
 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell – Seu d’Urgell- 09-06-2015 – Formació especialitzada

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà – Sort- 11-06-2015 – Formació especialitzada

Jornada de formació sobre la gestió d’expedients

Els Arxius Comarcals de l’Alt Urgell, de Cerdanya, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, del Ripollès i Archiu Generau d’Aran, juntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, organitzen una Jornada de formació especialitzada sobre la gestió d’expedients dins l’organització i processos administratius.

Aquesta activitat està adreçat a tot el personal al servei de les administracions locals de l’Aran i les comarques de l’Alt Pirineu.

Els professors seran Carme Maria Marugan i Vallvé, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, i Julio Quílez i Mata, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i creador de l’aplicació GOAL.

seuurgell

 

 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell
Carrer de Sant Ermengol, 71
25700 La Seu d’Urgell
973 35 01 31

 

acps.jpg_1596672084

 

 
 
 Arxiu Comarcal del Pallar Sobirà
Carrer de Joaquim Sostres s/n
25560 Sort
973 62 14 09
 

 

Arxiu Comarcal de la Noguera – Balaguer – 09/06/2015 a 14/06/2015 – Públic en general

facana_acn_web.jpg_1768446990Exposició “Fotografia en relleu. La fotografia estereoscòpica a les comarques de Lleida 1895- 1960”

Mostra de fotografies estereoscòpiques de diferents autors de les comarques de Lleida, entre els quals destaca el fotògraf balaguerí Daniel Torruella

Museu de la Noguera
Plaça Comtes d’Urgell
Balaguer
973445194
 

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà – Tremp – 10/06/2015 – 12 h –

arxiu_comarcal_pallars_jussa_21-04-08_005.jpg_1324153516Presentació als mitjans de comunicació de les bases de la 5ª beca de recerca Mn. Jesús Castells i Serra 2015

Presentació als mitjans de comunicació de la 5ª beca de recerca del Pallars Jussà. Mn. Jesús Castells i Serra 2015. Dotada amb 3,000€ + publicació. Organitza: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Carrer Mercadal, 19 (casa Sullà)
25620 Tremp
 

Arxiu Històric de Lleida – 09/06/2015 – 12.30 h – Públic en general

Arxiu Historic LleidaMostra de documentació del fons La Mañana ingressat a l’Arxiu

Inauguració de la mostra amb la participació del Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida i membres de la Direcció de La Mañana . La mostra es podrà veure des del dia 9 de juny fins el 17 de juliol.

Arxiu Històric de Lleida
Carrer Governador Montcada, s/n
25002 Lleida
Tel.973288250
 
 
 
 
 

Arxiu Comarcal del Solsonès – Solsona – 09/06/2015

Visita guiada a l’Arxiu Comarcal del Solsonès imatge_edifici_01.jpg_969601325

Visita i mostra d’alguns documents singulars

Arxiu Comarcal del Solsonès
Carrer Dominics, 14, 2ona.
Solsona

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Exposicions, Formació, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

El XV Congrés d’Arxivística de Catalunya: Fent balanç


 

banner_congres

 

Encara amb la ressaca que ens ha deixat el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya amb sessions maratonianes, menges frugals i uns actes socials entre el patrimoni històric i l’oci, ens toca fer balanç. No ens referim a avaluar com ha anat el Congrés. Això ja ho farà l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya i el Comitè organitzador de l’event. Cal examinar tot allò que ens ha aportat i que ara ja amb el cap fred i des de la distància podem anar valorant el #CongresinPonent

Respecte a les ponències cal dir que el Comitè científic, ha sabut trobar als comunicadors adequats per cada un dels aspectes que s’han anat succeint al llarg de les jornades binamaratonianes que ens havien preparat, però que en la seva descàrrega cal dir que l’únic que es va fer llarg en les sessions van ser els parlaments d’inauguració i cloenda del Congrés. La Nancy McGovern, es va encarregar d’obrir el meló de la preservació digital, un tema que ja no ens sona a història-ficció, en el que ja molts de nosaltres comencem a sentir-nos còmodes amb els conceptes i el vocabulari, és a dir, que la teoria ens és coneguda, però la pràctica ni l’ensumem. Malgrat tot, d’ella i dels altres ponents, vam entendre que els estàndards no només són necessaris sinó que són imprescindibles per poder gestionar els repositoris on els continguts digitals quedaran dipositats en aplicació d’un Sistema de Gestió de Documents Electrònics i principalment buscant la sostenibilitat dels mètodes, els formats adequats per la preservació i la tecnologia que ens ofereix en aquest moment el mercat. Ens han convençut que és necessari dissenyar polítiques de preservació i accés de forma integrada en el Sistema, que cal aplicar-les a les nostres organitzacions, i tot això cal documentar-ho. Sempre cal documentar-ho.

Vam descobrir de la mà de José Carlos Ramalho que el sistema OAIS és “com una vaca”: ingesta, processa i treu un producte transformat. També vam poder escoltar esparvarats com Bert Lemmens, però no només ell,  ens proposava la tècnica medieval de preservació de fer còpies i repartir-les pel planeta en diferents repositoris. Ja ho veieu tot just hem aconseguit instal·lar l’avaluació en els nostres sistemes de gestió i ara arriba la postmodernitat i pretén que tot aquell discurs elaborat amb penes i treballs durant anys no serveis per res… Però no, després  Barbara SiemanThomas Risse tornaven l’ordre a l’univers proclamant allò que tots els arxivers i arxiveres sabem, no es pot guardar tot. cow-44703_640

En les taules rodones hem pogut seguir experiències en algunes organitzacions que ja estan aplicant diferents tècniques de preservació digital, no totes amb la mateixa profunditat i algunes molt incipients, però ja han passat de ser un projecte a ser una realitat, i no en tots els casos la participació dels gestors documentals s’ha tingut en compte. Malgrat això les empreses que es dediquen a aquest àmbit no s’estan de dir que els arxivers per poder incorporar-se als seus projectes necessiten un perfil tecnològic, que reconeixen que cada cop és més elevat. La taula d’especialistes jurídics va deixar clar que la normativa que existia en gestió documental era fragmentària i que en qüestió d accés i preservació digital, les diferents lleis que d’una forma o una altra basteix l’aparell del que vol ser l’Administració electrònica obren un camp competencial on l’arxiver té molt a dir… Potser en “compensació” de la #ComissióFantasma que el Parlament a final del mes d’abril aprovava de forma espúria escatimant la participació de especialistes en gestió documental en la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. En aquest sentit la ponència d’Ignacio Alamillo ens va descobrir que tampoc no ens calia patir ja que tot el castell de naips de la transparència, tant en la Llei espanyola com la catalana, es desmuntaria en poc temps ja que són en bona part irrealitzables, aleshores potser en l’adequació de la normativa a la realitat tenim alguna altra oportunitat i aquest cop tal vegada arribi a bon port.

No podem acabar aquest article sense fer esment a les empreses que han participat en el Congrés amb aportacions i amb la seva presència, explicant-nos de forma entenedora cada un dels seus productes: Baratz, IECISA, Odilo, Servicio Móvil, Audifilm, Artyplan, Maquinpress fotoware.

Bé, això seria tot si ens oblidéssim dels companys retrobats, les noves coneixences i les coneixences virtuals que s’han convertit en físiques, perquè en això de les relacions humanes el suport sempre és millor que sigui físic i tangible, amb el que puguis compartir conversa, sopar, celebració i ball. Gràcies a tots!

RECULL DE PREMSA ESCRITA (prémer enllaç)

RECULL DE PREMSA AUDIOVISUAL:

CatRàdio

Informatius de Catalunya Ràdio. Prémer la imatge per escoltar-ho

Notícia a TV3             Informatius Lleida TV (Minut 20:24). Prémer la imatge per visualitzar-ho

Cafeïna (LleidaTV)Cafeïna (Lleida TV). Prémer la imatge per visualitzar-ho

TN ComarquesTN Comarques (TV3) Prémer la imatge per visualitzar-ho

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxivers/eres, Digitalització, Document electrònic, Jornades i Congressos, Preservació digital

Transparència, publicitat i accés?


Fa 6 mesos que es va publicar la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En la disposició final novena, es preveia l’entrada en vigor de forma immediata del Títol II, el referit al Bon Govern, ajornant fins a un any des de la publicació l’aplicació del Títol Preliminar, el Títol I i el Títol III. És a dir, estem a 6 mesos de l’entrada en vigor del Títol referit a la “transparència de l’activitat pública”.

2725936856_477c2a7b45_z

Des de la banda dels professionals de la gestió de la informació i la documentació s’han succeït una sèrie d’articles d’anàlisi i/o opinió en relació amb el projecte de Llei, fent aportacions que pretenien millorar un articulat que presentava moltes mancances. Un cop aprovat el text definitiu, el que s’han publicat, sobre tot, són anàlisis jurídics de professionals del dret, però sobre tot s’han programat conferències i cursos, tan des de les administracions com des de les diferents associacions professionals.

La Llei 19/2013 aporta els conceptes de transparència, publicitat activa i dret d’accés, com a elements importants en la pràctica del bon govern. Podríem pensar que la transparència engloba els altres dos conceptes i fins i tot el de publicitat seguida de qualsevol qualificatiu. La transparència no és únicament una pràctica administrativa sinó una forma d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Administració pública. En un règim de transparència, la publicitat és la norma en tots els procediments durant tot el procés, això facilita l’accés a la informació en qualsevol moment i si han d’existir excepcions ho són de forma puntual i amb terminis concrets i coneguts. Cap d’aquests punts queden garantits, a pesar del que s’esmenta en el punt I del Preàmbul respecte a l’accés, com es pot parlar de garantia quan el silenci es qualifica de negatiu i no es preveu cap tipus de control o sanció pel cas d’aquest silenci, permetent que el silenci sigui la pràctica habitual i per tant dilatant el dret d’accés, entorpint la publicitat passiva i consegüentment la transparència.

Aquesta Llei passa a formar part d’un corpus legal que té a veure amb la publicitat i lliure accés a la informació pública que s’inicia en l’art. 105b) de la Constitució Espanyola i que va tenir una primera regulació en la Llei 30/92, de 26 de novembre. Posteriorment, de forma sectorial, es va afegir la Llei 27/2006, de 18 de juliol, sobre accés a la documentació relacionada amb el medi ambient i la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre la reutilització de la informació del sector públic i la 11/2007, de 22 de juny, de l’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics. Un conjunt normatiu que té en l‘Esquema Nacional d’Interoperabilitat una eina bàsica per fer-la possible i en la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal part dels límits legals de l’accés i la publicitat de la informació pública.

dia-dos-deficientes-fc3adsicosA pesar de la producció legislativa la millora en l’accés no ha estat perceptible. Aquesta millora perquè sigui real ha d’estar relacionada amb la simplificació i redisseny dels processos administratius, amb la necessària connexió de les diferents administracions públiques i també amb la incorporació real de les tecnologies de la informació tant en els nivells de generació de documentació com en la interacció amb els ciutadans, arribant a la preservació i per tant fent real la possibilitat de reutilització, d’accés i de tot tipus de publicitat. És per això que és molt difícil fer una planificació adequada d’un Sistema d’Informació d’aquest abast prescindir d’una part dels professionals que han de fer-lo possible.

Cal dir que la Llei 19/2013 universalitza l’accés -aquesta és la gran novetat-, en el subjecte del dret -qualsevol ciutadà- i en l’objecte -qualsevol document estigui o no finalitzat el procediment-, tot i que com ja he dit la garantia que es pugui exercir no està realment garantida. També estableix de forma explicita la publicitat activa fent un llistat de temes que han de ser objecte d’aquest tipus de publicitat. En la nostra opinió la distinció entre la publicitat activa i passiva treu credibilitat a la voluntat de transparència.

El cas és que queden 6 mesos per a l’aplicació del Títol II d’aquesta Llei que respon a una demanda social de transparència i de moment sembla que s’estan centrant els treballs en webs de transparència que donen accés a informació més o menys estàtica que en la majoria dels casos ofereixen uns itineraris de cerca concrets i una reutilització de la informació mínima. Quant a la publicitat activa sembla que la única preocupació del ciutadà és la informació econòmica i la que es refereix als organigrames, funcions i àmbits competencials, però no sembla que la transparència i l’accés lliure que preconitza la Llei que ens ocupa pugui ser una realitat el 10 de desembre pròxim. Haurem d’estar a l’aguait.

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació, Opinió

Ja està aquí de nou! l’avantprojecte de Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern


Fa un temps en aquest mateix bloc vam publicar una entrada en què posàvem de manifest  la falta de legislació d’Espanya en matèria de transparència de l’Administració pública i accés a la informació. L’article venia a tomb al fet que, a l’octubre de 2011, s’havia presentat per part de l’aleshores Govern l’avantprojecte de Llei de Transparència i Accés dels ciutadans a la informació pública. En aquell article fèiem un anàlisi d’allò que ens semblava més rellevant, les mancances que creiem que presentava i algun dels punts forts que li veiem. Per mort de la lentitud parlamentària, ja sabem que sempre hi ha coses més importants que el fet que els ciutadans estiguin al cas de conèixer allò que es cou a les cuines dels governs i les administracions, l’avantprojecte no va tirar endavant. Una vegada passades les eleccions i produït el canvi de govern l’avantprojecte es convertí en proposició de llei entrant a la mesa del parlament el 21 de desembre de 2011,  i passant a discussió del plenari el passat 13 de març on el partit al capdavant del Govern el va desestimar fent ús de la seva majoria absoluta.

El gener d’aquest any, el Govern ens havia informat de la intenció ferma de presentar un avantprojecte propi, fent bona la costum espanyola de reiniciar una i altra vegada el mateix projecte sense aprofitar allò que ja han fet els altres.

Des de l’octubre passat fins ara s’han reforçat i augmentat, sobre tot a les xarxes socials, les iniciatives que demanaven transparència en les administració pública i la regulació de l’accés a la informació en l’Administració pública, son exemples Tu derecho a saber o Coalició proaccés. Al mateix temps governs autonòmics, com el navarrès, han anat treballant per aprovar regulacions sobre aquest aspecte en el seu àmbit.

A Catalunya encara estem pensant quina serà la millor manera d’afrontar aquesta transparència, exigida des de les institucions europees, i demandada cada cop més per una societat en procés de canvi. El Síndic de Greuges acaba de presentar un informe en el qual demana que la Llei sobre Transparència que s’està elaborant en el Parlament sigui completa i eviti l’actual dispersió de la normativa. Les principals queixes que apunta el Síndic són aquelles relacionades amb la negació de dades i l’accés als arxius.

El dilluns 26 de març s’ha publicat l’avantprojecte de la Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern. La primera cosa que ens va cridar l’atenció durant l’exposició que féu la vicepresidenta del Govern, el divendres passat, va ser el fet que hi haurà informació que haurà de ser publicitada obligatòriament a través dels diferents webs institucionals.

El que ja no ens ha sorprès tant ha estat l’anunci de la major facilitat que es dóna als ciutadans per presentar sol·licituds d’informació, les quals han d’obtenir resposta, obligatòriament, en el termini d’un mes, seguint la tendència de les diferents reformes que ha patit la Llei de procediment administratiu de l’Estat i la de la Generalitat, i la Llei d’accés electrònic dels ciutadans a l’administració; en unes i altres s’estableixen procediments i terminis per l’accés i, en cada ocasió, s’han fet anàlisis sobre els avantatges que aportàven aquestes millores i, malgrat tot, continuem gaudint d’administracions publiques reticents a contestar consultes sobre informació o donar accés als seus documents.

Un evident avenç és la definició d’allò que s’entén com informació pública, tanmateix no podem oblidar el contenciós entre el Govern Central i la Junta d’Andalusia arran de la aprovació de la Llei andalusa 7/2011, de 3 de Novembre, de Documents, Arxius i Patrimoni Documental de Andalusia. Contenciós en què Madrid portà a la Junta davant del Tribunal Constitucional per discrepancies amb l’ampliació de les possibilitats d’accés dels ciutadans als documents oficials. Ni obviar, tampoc, la reaparició d’excepcions referents a  “la seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors, la seguretat pública o la investigació i sanció dinfraccions penals, administratives o disciplinàries o les possibles afectacions per la Llei de Protecció de Dades.

És cert que la informació institucional, organitzativa i sobre planificació (la referent als pressupostos) haurà de quedar a l’accés lliure a través de les diferents pàgines webs institucionals, es coneix com a publicitat activa (Capítol I), i que per facilitar l’accés als ciutadans sembla que tindran un únic enllaç a través d’una mena de portal de la transparència com ja existeixen en altres països.

En el capítol II trobem una diferència, el concepte d’accés parcial (art. 12) en els casos que no es vegi afectada la totalitat de la informació, se concedirà l’accés parcial, amb l’omissió prèvia de la informació a la qual se li apliqui el límit, tret que d’aquesta acció resulti una informació distorsionada o que no tingui sentit.

En aquest mateix capítol, en la Secció 2a, es recull el procediment per a la sol·licitud de la informació, l’admissió, la tramitació i la resolució i crea les Unitats dinformació en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, les quals seran les encarregades de tramitar les sol·licituds d’accés i les de recollir i difondre la informació referida a la publicitat activa entre altres coses, caldrà preguntar-se en que punt queden els arxius o simplement és una nom nou per a la mateixa cosa (sincerament creiem que no).Transparencia

Quant a la resolució el termini per dictar-la és d’un mes proprrogable per un altre si hi ha algun problema (i quan no n’hi ha?) i a més aquest termini s’ha pogut interrompre en el cas que hi hagi dades de caràcter personalj a que es donarà trasllat als afectats perquè facin les seves al·legacions, el que no ens diu el text és si és un termini conjunt per a tots els afectats o per a cada un d’ells, amb la qual cosa s’eternitzaria. Per últim, si s’ha passat el termini de dictar resolució el silenci serà negatiu en tots els casos.

Per últim és crea una Agència Estatal de Transparència, Evaluació de las Polítiques Públiques i de Qualitat dels Serveis (art. 21) que serà l’organ que coneixera en via administrativa dels recursos dels actes expressos i presumptes i és preceptiu abans de presentar el recurs al Jutjat Contenciós Administratiu i es repeteix el termini d’un mes i el silenci negatiu. En l’últim punt d’aquest article és recull l’obligació de comunicació de les resolucions dictades al Defensor del Pueblo, no sembla que tingui un altre caràcter més que l’informatiu.

També cal remarcar que tal com ja és habitual es prioritza l’accés per Internet, però recull el dret del ciutadà de demanar-lo per la via i en el format que li sigui més útil i s’atendrà sempre que sigui possible i no n’hi hagi un mitjà més econòmic. L’accés a la informació serà gratuït, però les còpies necessàries o el fet de tenir que traslladar-lo a un altre suport podran gravar-se amb taxes.

Totes aquests qüestions de ben segur que ens tindran ocupats, de moment els pròxims quinze dies en què qualsevol de nosaltres podem aportar suggerències, ja que s’ha obert el període de consulta pública a la pàgina web del Ministeri de la Presidència.

1 comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Legislació