El bibliobús, un espai de cultura i molt més


El bibliobús és un servei bibliotecari mòbil que  té l’objectiu d’oferir un servei de lectura pública a poblacions de menys de 3000 habitants que no disposen d’un servei bibliotecari estàtic. Actualment Catalunya disposa d’un total de 11 bibliobusos, dos a la província de Lleida i nou a la província de Barcelona.

Com a servei de lectura pública té la missió de garantir l’accés als seus serveis en igualtat de condicions per tota la població,  facilitar als usuaris l’accés a la  informació, donar suport a la formació acadèmica i autodidacta en tots els nivells, fomentar hàbits de lectura entre els infants, donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu, entre altres.

Ofereix els mateixos serveis que una biblioteca pública estàtica, adaptant-se a les seves possibilitats i tenint en compte les seves particularitats com la freqüència de pas per les poblacions (que pot ser setmanal, quinzenal o mensual), els horaris (sovint és una franja horària reduïda que es concentra al matí o a la tarda) i les seves dimensions. El bibliobús és un espai que sorprèn, ja que en unes dimensions molt reduïdes fica a l’abast dels usuaris tot tipus de materials i continguts en diferents suports com per exemple novel·les, revistes, dvd’s, cd’s, contes i materials infantils i documents sobre tot tipus de matèries com manualitats, medicina, aprenentatge de llengües, etc.

El préstec i la reserva de materials són els serveis més utilitzats, ja que l’espai reduït no permet la lectura in situ. Com una biblioteca pública més, també permet a l’usuari aconseguir materials que estan disponibles a altres biblioteques gràcies al servei de préstec interbibliotecari. En el cas del bibliobús aquest és un servei molt valorat i utilitzat ja que atansa a la població materials disponibles en altres biblioteques sense la necessitat d’haver-se de desplaçar.

Dins dels seus serveis també fica a l’abast un ordinador amb eines ofimàtiques que permet accés i la consulta a internet. Dins del seu objectiu d’atansar-se i donar servei a la població, el bibliobús és una entitat  col·labora amb altres serveis culturals del territori, com per exemple amb el préstec de material a centres cívics, l’organització de bibliopiscines, donant suport a clubs de lectura i a centres educatius, etc.

Amb les visites escolars ajuda a donar a conèixer als infants el funcionament d’una biblioteca pública i a crear l’hàbit de lectura i consulta  i permet als centres educatius ampliar el seu fons bibliogràfic, tant per tractar temes específics a classe, com per realitzar activitats conjuntes destinades al foment de la lectura, com poden ser les maletes viatgeres.

Un punt fort i molt particular d’aquest tipus de servei bibliotecari és el tracte personalitzat i directe amb l’usuari. S’estableix un feedback molt interessant que permet conèixer de primera mà quines són les seves necessitats i inquietuds, fent molt més fàcil poder oferir els materials i serveis personalitzats. Al mateix temps l’usuari aporta els seus coneixements, opinions i inquietus que permeten anar buscant la millora contínua del servei.

Així el bibliobus es converteix en un servei informal i proper i un punt de trobada dels veïns ja que sovint la visita al bibliobús es converteix en un lloc per xerrar, compartir i recomanar lectures. Gràcies a tots els serveis que presta i al fet que permet i facilita l’accés a la cultura i el lleure a poblacions petites, el bibliobús és un servei molt apreciat per els seus usuaris.

Si vols conèixer una mica més el funcionament d’un bibliobús fes click a aquest vídeo.

Anuncis

Programa científic del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya (28-30 maig 2015, Lleida)


Congrés d'Arxivística de CatalunyaDel 28 al 30 de maig de 2015 Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya que enguany duu per títol PRESERVACIÓ DIGITAL. ACCÉS PERMANENT. El programa científic del congrés està estructurat en 7 ponències i 7 taules rodones.

El programa està pensat per donar resposta a 3 objectius generals: De què parlem quan parlem de preservació digital? On puc anar a buscar solucions de preservació digital? i Quin serà el meu paper quan ja hagi contractat serveis de preservació digital?

Per tal d’acomplir aquests objectius el comitè científic va decidir estructurar el programa a partir de 5 línies argumentals:

  • En quins entorns afecta la problemàtica de la preservació, en què consisteix aquesta problemàtica, i quins són els principals referents per a resoldre-la.
  • Quines solucions tecnològiques (software i serveis) permeten resoldre cadascuna de les problemàtiques de la preservació digital. Incloent demostracions de solucions en sessió paral·lela.
  • Accés permanentCom es configuren els serveis de preservació digital al núvol (externalització i concentració), quines implicacions jurídiques i funcionals té l’externalització tecnològica (riscos i avantatges), com conserva el valor el concepte “memòria”.
  • El pas subsegüent a l’externalització tecnològica és l’externalització completa del servei. Quin paper jugarà l’arxiver en un entorn altament externalitzat (o amb concentració massiva de serveis).
  • Un nou tipus d’arxius requereix un nou sistema d’arxius. Presentació del llibre blanc de l’AAC-GD.

El programa definitiu del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya “Preservació digital. Accés permanent” és el següent:

Dijous, 28 de maig de 2015

  • 09:00 a 10:00 h. Acte inaugural 
  • 10:00 a 11:00 h. Nancy McGovern. (Head Curation and Preservation Services. MIT Libraries) De què parlem quan parlem de preservació digital?

Pausa cafè (exposició comercial)

  • 11:30 a 13:30 h. Taula Rodona. L’experiència catalana en preservació digital, amb:
    • Maite Muñoz (Cap de l’arxiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona)
    • Raimon Nulart (Cap de Serveis de Gestió i Preservació Digital del Consorci AOC)
    • Karibel Pérez (Coordinadora de l’Àrea de Tecnologia de la Informació de la Biblioteca de Catalunya)
    • Miquel Térmens (Professor. Facultat de Bibloteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona)
    • Moderador: Lluís-Esteve Casellas

Dinar (exposició comercial)

  • 15:30 a 16:30 h. José Carlos Ramalho (Departament d’Informàtica. Universidade do Minho KEEP solutions) Tecnologia i serveis de preservació digital 
  • 16:30 a 17:30 h. Taula Rodona. Com funciona un repositori digital, amb:
    • Miquel Ángel Mádero (Coordenador da Rede Brasileira de Serviços de Preservaçao Digital. Instituto Brasileiro de Informaçao em Ciencia e Tecnologia)
    • Jordi Serrano (Cap de Serveis Digitals de les Biblioteques Universitàries. Universitat Politècnica de Catalunya)
    • Moderador: Miquel Térmens

Pausa cafè (exposició comercial)

  • 18:00 a 19:00 h. Bert Lemmens (Investigador PACKED vzw) Els formats preferents de preservació digital
  • 19:00 a 20:00 h. Taula Rodona. La integració entre la gestió documental i la preservació, amb:
    • Empar Costa (Ajuntament de Manlleu)
    • Pepita Raventós (Servei d’Arxiu i Gestió de Documents. Universitat de Lleida)
    • Eva Roca (Universitat Pompeu Fabra)
    • Moderador: Raimon Nulart

Divendres, 29 de maig de 2015

  • 09:00 a 10:00 h. Ricard de la Vega (Computing and Applications Manager at Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)) De què parlem quan parlem de serveis al núvol?
  • 10:00 a 11:00 h. Barbara Sierman (Manager Digital Preservation Research. Koninklijke Bibliotheek) Com planificar la preservació digital.

Pausa cafè (exposició comercial)

  • 11:30 a 13:30 h. Taula Rodona. Preservació digital com a servei (Saas), amb:
    • Antonio Guillermo (Chief Operating Officer Libnova)
    • Ramon Ros (Coordinador d’Aplicacions Bibliotecàries i Documentals. Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
    • Pep Lluís de la Rosa (Professor. Universitat de Girona. Centre Easy)
    • Mario Yélamos (Director Divisió Business Information Management)
    • Moderador:

Dinar (exposició comercial)

  • 15:30 a 16:30 h. Thomas Risse (Technical director of ARCOMEM project) I tot el que queda fora? Què arxivo quan dic que arxivo?
  • 16:30 a 17:30 h. Taula Rodona. És segur externalitzar la custòdia digital? amb:
    • Ramón Miralles (Coordinador d’auditoria i seguretat de la informació. Autoritat Catalana de Protecció de Dades)
    • Javier Prenafeta (Advocat experts en tecnologies de la informació)
    • Oriol Torruella (Assessor del Departament de Protecció de Dades i Comerç electrònic)
    • Moderador: Nacho Alamillo

Pausa cafè (exposició comercial)

  • 17:30 a 19:30 h. Taula Rodona. La nova ISO 9001:2015: una oportunitat per a la gestió documental
    • Coordina: Observatori i Difusió de les normes de Gestió de documents del CTN50/SC1 d’ AENOR. Activitat organitzada en col·laboració amb les XIV Jornades Espanyoles de Documentació (Fesabid’15). Més informació
  • 19:00 a 20:00 h. Assemblea de l’AAC-GD

Dissabte, 30 de maig de 2015

  • 09:00 a 10:00 h. Luís Antonio Castrillo (Coordinador del equipo español del proyecto APEx) Aránzanzu Lafuente (Coordinadora del equipo español del WP4 del proyecto APEx) Arxius digitals en un  món en xarxa
  • 10:00 a 11:00 h. Nacho Alamillo (General Manager. Astrea La Infopista Jurídica SL) Impacte de la nova legilació estatal.
  • 11:30 a 12:30 h. Taula Rodona. Les polítiques públiques de preservació amb:
    • Enric Cobo (Coordinador General d’Arxius. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)
    • Miquel Estapé (Subdirector del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC))
    • Eugènia Serra (Directora de la Biblioteca de Catalunya)
    • Josep Fernández Trabal (Arxiu Nacional de Catalunya)
    • Moderador: Joan Soler
  • 12:30 – 13:30 h. Clausura

Logo Congrés

Reflexions prèvies al XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya


XIV Congres Arxivistica de CatalunyaEn un món en què la Nació i l’Estat és poc més que un sentiment, és difícil pensar en la territorialització de fons i d’arxius. És cert que tant  si és paper  com si els suports són uns altres, serà important on es custodien i qui té la responsabilitat de la seva gestió, i sobretot on s’han generat, per què i per a què, però  no podem tancar els ulls a un fet revelador: la progressió geomètrica de la documentació escanejada i penjada per el seu accés lliure per Internet, una documentació que no és testimoni d’una Administració Electrònica, ni tan sols d’una “Administració mecànica”, imagineu quan s’acompleixen els terminis de la documentació d’aquesta incipient Administració Electrònica.

Encara hi ha una realitat que es va imposant amb tanta rapidesa que ja la tenim instal·lada en les nostres llars i en els nostres centres de treball, la preponderància de la informació per damunt del document. Treballem amb bases de dades que són bàsicament marcs que recullen dades canviants que es relacionen entre sí que tenen, o poden tenir, diferents lectures i que són creïbles per la font d’on han sortit, perquè ens presenten credencials conegudes i/o “segures”. Una realitat on és més important la cadena de custòdia d’aquestes credencials, el tipus de llenguatges  i la resta d’elements, que els índexs d’humitat o acidesa dels materials, Joan Soler ens ho explicava en un article imprescindible ¿Podremos confiar en la tríada Cloud Computing, Big Data y Business Analytics?

És evident que cal reflexionar al fil d’aquests nous reptes que se’ns presenten com quin ha de ser el nostre paper en un entorn de govern obert i d’Administració Electrònica. Enric Cobo es pregunta en un article molt interessant La delgada linea roja del patrimoni documental, si serem capaços d’establir la ” delgada linea roja” i sobre tot, el què és més important, si els arxivers serem capaços de tenir-la clara. No podem badar i perdre’ns en la defensa de l’escriptura carolíngia i els pergamins dels segle XIII, que també cal fer-ho, sinó que hem d’estar preparats per aquest nou món de govern obert i Big Data on l’escriptura s’ha tornat llenguatge i on cal tanta habilitat per utilitzar les eines d’anàlisi de dades com per utilitzar els quadres de classificació.

També caldrà reflexionar si el que cal és definir “quins són els nostres papers” o bé fer un sistema nacional d’arxius articulat en un sistema de gestió de la informació en general que ens permeti la gestió del coneixement que es crea a casa nostra,  perquè no es tracta de perdre identitat sinó de reforçar-la, però sobretot es tracta de contribuir a una societat més participativa i més exigent amb l’accés i la custòdia, davant d’un més gran perill de manipulació i d’obsolescència . Una contribució que ha d’anar de allò local al món, preocupant-nos del segell de qualitat de tot el que es generi i es conservi, més que no de la propietat física de les dades.  

A l’entorn d’aquests temes es discutirà i s’exposaran arguments en el XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya, en dos dies i mig intensos dels que esperem unes conclusions encoratjadores i pràctiques que vagin més enllà de les bones intencions i de les teories que sempre queden bé en les actes de qualsevol congrés. Nosaltres el seguirem i us contarem les nostres impressions en un pròxim article.

Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

  Facebook del Congrés 

  Twitter del Congrés

XII Congrés d’Arxivística de Catalunya. L’accés als arxius: protecció i dret a la informació


XII Congrés d'Arxivística de CatalunyaEls propers 21, 22 i 23 de maig tindrà lloc a Tarragona el 12è Congrés d’Arxivística de Catalunya, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Una edició del congrés dedicada al tema de l’accés als arxius, la protecció i el dret a la informació.

Precisament l’anterior entrada del bloc, estava dedicada a l’administració electrònica,  des d’una de les moltes normatives que s’han anat publicant en relació a l’accés a la informació i l’ús de la documentació electrònica. Tenint en compte els nous dubtes i problemes que generen les noves tecnologies en relació a la protecció de dades de tipus personal.

Tal i com se’ns indica al programa del Congrés d’Arxivística de Catalunya, en aquesta dotzena edició es pretén donar a conèixer i debatre els aspectes teòrics i pràctics vinculats a l’accés a la documentació i a la informació. Conèixer els aspectes legals tant pel que fa als drets del ciutadà a accedir a la documentació, com pels límits aplicats per la llei per protegir les dades personals i per tant delimitar l’accés a la informació.

Temàtica que com es pot veure afecta a la tasca dels professionals de l’arxivística i més en el context actual en que gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, l’accés a la informació i a la documentació ha sofert un gran desenvolupament.

El Congrés s’ha distribuït al llarg de tres dies.

  • El 21 de maig en que a banda de la recepció i l’acte inaugural hi tindran lloc dues ponències de caràcter més teòric i dues experiències en que s’explicaran casos pràctics o ja aplicats. Tancarà la jornada una taula rodona sobre les problemàtiques de l’accés a fons específics.
  • El dia 22 de maig s’exposaran dues ponències més vinculades a les normatives i la legislació, així com una experiència sobre la llei d’accés electrònic als serveis d’arxiu. La tarda de la jornada es dedicarà a una taula rodona i debat.
  • Per acabar el dia 23 de maig serà una jornada de debat i de conclusions, fins al migdia en que es farà l’acte de clausura del XII Congrés d’Arxivística de Catalunya.

Vegeu també: