Un document d’arxiu permet recuperar una obra d’art del segle XV


L'arqueta del Monestir de les Avellanes recuperadaL’Arxiu de Monestir de Bellpuig de les Avellanes preserva el llibre manuscrit “De Rebus Ecclesiae S. Mariae Bellipodiensis Avellanorum”, un projecte d’història del Monestir de les Avellanes realitzat per l’abat Jaume Caresmar (1717-1791) i que mai va poder veure publicat. No va ser fins l’any 1977 que el germà marista Eduardo Corredera s’encarregà de la traducció i transcripció del mateix.

Un dels temes que tracta aquest llibre correspon a la Santa Sandàlia de la Mare de Déu, una de les relíquies més importants del Monestir de les Avellanes, desapareguda al s. XIX. El Pare Caresmar, com la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, eren il·lustrats obsessionats amb la recerca de la veracitat d’allò que investigaven. Probablement aquest és un dels motius pels quals les seves investigacions són tant ambicioses com precises. Potser per això ell és l’únic que no només va descriure detalladament la relíquia, sinó també l’arqueta on es guardava. En aquesta descripció inclou la reproducció calcada d’unes lletres amb caràcters gòtics que van treure la son al monjo, en no saber-ne trobar el significat. Ara, gràcies a la reproducció que Caresmar feu d’aquestes lletres el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco ha pogut comprovar que l’arqueta del Monestir de les Avellanes encara existia.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les AvellanesRecentment aquesta obra d’art ha estat adquirida per la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida. En tota aquesta història podem veure com el treball d’un investigador del segle XVIII ha estat cabdal per la recerca d’un altre investigador del segle XXI. I en aquest procés l’arxiu ha estat una peça clau, ja que ha garantit la preservació del document i al mateix temps ha facilitat l’accessibilitat al document a través del servei de referència i atenció a l’usuari.

Crònica de la presentació del llibre sobre Jaume Pasqual


Un personatge tan singular per la nostra història com Jaume Pasqual, no es podia merèixer menys. Un llibre sorgit d’un intens i acurat treball d’investigació realitzat per l’Alberto Velasco, un lloc per presentar-lo com el Museu de Lleida, una sala de conferències plena a vessar de públic i com a colofó disposar del rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, per a fer la presentació del llibre.

I és que, el que vam poder veure i escoltar en la presentació del llibre Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració,  fou un autèntic reflex de la lliçó d’en Guardiola, doncs la qualitat d’un estudi com aquest només el pot aconseguir un autor matiner,  modest, treballador incansable, amb capacitat d’aglutinar esforços i de transmetre la passió als demés.

Davant nostre tenim una obra feta amb rígor científic i amb molta passió.  L’Alberto ens presenta una obra transversal i amb molta profunditat d’estudi a l’entorn de la figura de Jaume Pasqual. Prenent com a referent al canonge de Bellpuig de les Avellanes, l’autor ens va desgranant fins a l’últim detall tota una xarxa de contactes d’intel·lectuals i erudits del segle XVIII, que van permetre al Pare Pasqual concentrar a les Avellanes una de les col·leccions més importats de la Catalunya del seu temps. A més, gràcies a aquest estudi, ara sabem que Jaume Pasqual fou el primer arqueòleg de Catalunya, i que  al Monestir de les Avellanes hi hagué el primer museu de les comarques de Lleida i un dels primers de Catalunya.

Presentació del llibre “Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració” d’Alberto Velasco


El proper dia 20 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda i a la Sala de conferències del Museu de Lleida, tindrà lloc la presentació del llibre Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració. La presentació anirà a càrrec del seu autor el Sr. Alberto Velasco, així com del Mgfc. Sr. Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida i del Sr. Flocel Sabaté director de la col·lecció El Comtat d’Urgell.

Cal recordar que Jaume Pasqual (1736-1804) entrà a formar part de la comunitat premonstratesa del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes l’any 1760, i que fou doctor en Dret Civil i de Dret Canònic per la Universitat de Cervera. Que va ser nomenat dues vegades abat del Monestir de les Avellanes i que dedicà bona part de la seua vida a recollir una quanitat ingent de material (documents, llibres i objectes) per a dur a terme les seues investigacions historiogràfiques, numismàtiques, epigràfiques, etc., i del qual destaca, entre moltes altres coses, l’obra Sacrae Antiquitatis Cathalonia Monumenta.

La importància d’aquest llibre per als arxivers catalans i especialment per als arxivers de les comarques de ponent, és que Jaume Pasqual i la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, foren figures rellevants també en l’àmbit de l’arxivística. Fou Jaume Caresmar qui inicià els primers treballs d’organització, registre i transcripció de l’antic arxiu del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Tasques que realitzaren per motius molt similars als plantejats actualment en l’àmbit de l’arxivística, és a dir per motius juridics i administratius i per motius històrics i patrimonials. Així doncs Jaume Caresmar entrà a l’arxiu del monestir per defensar els drets del monestir, i a la vegada també per utilitzar-lo com a font d’informació per als seus estudis d’història. L’experiència de l’arxiu de les Avellanes, li proporcionà una formació que després emprà en altres arxius catalans, com el de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Jaume Pasqual és considerat el deixeble i continuador de l’obra de Caresmar, i un dels principals contribuidors del que fou l’arxiu, biblioteca i museu del Monestir de les Avellanes. Ara, gràcies a l’estudi de l’Alberto Velasco, podem afirmar que Pasqual fou una de les figures més rellevants de la Il·lustració catalana.