Els inventaris dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), disponibles a “Arxius en línia”


Es tracta dels fons de l’Ajuntament, del Jutjat de pau i del Patronat de la Vall de Boí

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS) ha donat suport a les tasques d’inventariació dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i els inventaris resultants han estat carregats al GIAC (Gestió Integral d’Arxius Comarcals), com a fons no ingressats, per tal que puguin ser consultables a l’aplicació Arxius en línia. Les tasques d’ordenació i catalogació dels fons documentals d’aquest municipi han estat realitzats per Marisa Galera, tècnica contractada per l’ajuntament de la Vall de Boi.

sant_climent_de_taull

Formen part d’aquest ajuntament vuit pobles: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí, Taüll, Durro i Saraís. La Vall de Boí reuneix en pocs kilòmetres: el Parc Nacional d’Aigüestortes, l’Estació d’esquí Boi-Taüll, el Balneari de Caldes de Boí i el Patrimoni Mundial de les Esglésies romàniques. El centre del municipi és Barruera

El fons de l’ajuntament de la Vall de Boí (1890-2016) té 185.2 m i 1.162 imatges. Correspon al fons de l’antic ajuntament de Barruera, al qual, el 1965, li fou agregrat l’ajuntament de Durro. El 1996, el municipi va canviar de nom, i va passar a anomenar-se Vall de Boí. D’aquest fons, podem destacar els llibres d’actes del Ple des de 1909, els expedients de quintes des de 1912 i els padrons d’habitants des de 1924. S’ha preparat una tria i avaluació (pendent de tramitació i execució) amb un volum de 7,5 m de documentació corresponent a manaments d’ingrés i manaments de pagament de 1969-2002.

El fons del jutjat de pau de la Vall de Boí (1876-2016) té 4,2 m. Destaquen les sèries de correspondència (1877-1994), expedients possessoris (1905-1977) i de judicis de faltes (1923-1983). No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

El fons del Patronat de la Vall de Boí (1974-2014) té 10 m, i 3.110 imatges. El 1974 fou creada la Fundació Pública Municipal anomenada Patronato del Valle de Boi, amb la finalitat de dotar a la vall d’un organisme per impulsar el seu patrimoni turístic. L’any 2000 aquesta fundació va passar a ser un Organisme Autònom de l’Ajuntament. La documentació s’ha organitzat amb un quadre de classificació que contempla tres grans apartats: administració general, administració econòmica i activitats. No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

Notícia extreta deth web der Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Anuncis

La Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert estrena nou espai per al seu arxiu


Processó_passant_pel_barri_vellLa Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert és un dels exemples que encara queden de com s’afrontaven les epidèmies importants, en aquest cas, en el segle XVI. Calia organitzar a la població que encara estava sana per atendre les necessitats que es derivaven de la malaltia generalitzada, sobre tot recollir i enterrar els morts. Aquestes confraries desenvolupaven un treball ingent en els moments àlgids de les epidèmies, una tasca difícil de portar i trist, enterrar als seus amics veïns i familiars, per aquesta raó les celebracions del patró havien de ser cants a la vida.

L’origen d’aquesta confraria de Pont de Suert el trobem en 1503 arrel d’un de les epidèmies recurrents d’aquells temps. El fundador va ser el rector de Sirès, un poble proper al Pont de Suert a la marge dreta del Noguera Ribagorçana. Els estatuts estan recollits en l’anomenat Llibre Vell, però això no va ser fins al 1730. Per a ser membre calia ser de la comarca i hi havia dos tipus de confrares: de diner, d’ovella, d’ovella, de llenya, de blat i d’escot, segons les aportacions que feien a la confraria.

La confraria en l’actualitat encara està en actiu i és l’encarregada d’organitzar les Festes del patró al Pont de Suert. Es va crear com a confraria masculina i encara es manté així. Es reuneixen els dies 19, 20 i 21 de gener per a celebrar una festa gastronòmica la diada de Sant Sebastià, consistent en un sopar el primer dia, els tres àpats del segon dia i l’esmorzar i dinar del tercer dia. Després de l’últim àpat es nomenen els nous priors i se’ls fa entrega de la potestat del càrrec, que serà per un any, a través d’una poma. S’acaba amb una missa solemne.

El dimarts 20 de gener han inaugurat el nou espai de la Confraria on s’ubicarà a partir d’ara un despatx i el seu arxiu dins de la Casa Cotori, on també es troba l’Oficina de Turisme. A la inauguració han assistit el President de la Diputació, Sr. Reñé, i el del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Sr. Troguet, i el Delegat del Govern del Alt Pirineu i Aran i Alcalde del Pont de Suert, Sr. Alins.images

Recordem que la comarca de l’Alta Ribagorça és una de les dos comarques que no tenen Arxiu Comarcal i per tant és important la tasca de la Confraria preservant no només la tradició sinó la documentació que genera i també és important la implicació de les institucions del territori. És cert que és una comarca petita amb només tres municipis i una munió de nuclis rurals que lluiten per sobreviure, per tant el volum documental que es genera no és significatiu, tampoc sembla que existeix un gran volum documental històric. Aquestes consideracions hauria de facilitar la instal·lació d’un Arxiu Comarcal ajustat al territori, el que no potser és que serveixen per justificar el retard i menys la renuncia a la seva constitució, ja que un Arxiu no és només un edifici per guardar documentació en el suport que sigui, sinó que és un centre de promoció del patrimoni i la cultura i de dinamització territorial… O ho hauria de ser!