Col·laboració de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i de Archiu Generau d’Aran en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez

L’Arxiu Comarcal de Cerdanya i Archiu Generau d’Aran han col·laborat en la publicació “Archives familiales dans l’Occident Médiéval et Moderne” de Casa de Velázquez de Madrid amb dos articles sobre els arxius familiars i patrimonials de la Cerdanya i la Val d’Aran.

Aquesta publicació de la Casa de Velázquez culmina el programa Archifam “Arxius familiars a la península Ibèrica (finals del segle XIII – principis del XVII)”, que també integra els marges pirinencs i Portugal. El projecte té com a objectiu estudiar el fenomen de la construcció d’arxius, fabricats a partir de documents relacionats amb la història, els drets i la memòria de les famílies pertanyents a les elits aristocràtiques. Si les fonts ho permeten, també volem ampliar el nostre àmbit d’estudi als grups mercantils i a la pagesia. L’objectiu no seria tant reconstruir la història de les famílies a partir d’aquests arxius com rastrejar la seva creació, com posar en relleu els complexos vincles entre aquests arxius i les famílies que els originen, en el moment de la gènesi d’aquests fons i durant les dècades i segles que van seguir, per intentar determinar el paper que van jugar els arxius familiars en la construcció de la història, la identitat i la memòria d’aquestes famílies. El programa inscrit dins d’un dels eixos de recerca de l’Escola d’Estudis Superiors Hispànics i Ibèrics («Escrits, arxius, contes»), ha estat desenvolupat per l’Escola Superior d’Estudis Hispànics i Ibèrics (Casa de Velázquez, Madrid), l’equip Identitats, Territoris, Expressions, Mobilitats (ITEM EA 3002, Universitat de Pau et des Pays de l’Adour), i els grups de recerca «Societat, poder i cultura al País Basc (segles XIV i XV)», «Elits, xarxes, monarquia» (UPV-EHU, Vitòria), J.M. Lacarra (Universitat Pública de Navarra, Pamplona) i l’Institut d’Estudis dels Mitjans de Comunicació (IEM) i el Centre Històric d’Além Mar (CHAM) (Nova Universitat de Lisboa).

Coneix l’article “El archivo notarial de la Cerdanya como fuente històrica. Genealogía y estructures familiares”. Ereola Simon Lleixà. Arxiu Comarcal de Cerdanya

Coneix l’article “Los archivos familiars y patrimoniales de la Val d’Aran. Estudio de su tipología documental (siglos XVI-XVIII). Maria Pau Gómez Ferrer. Archiu Generau d’Aran

Coneix la publicació “Les Archives Familiales dans l’Occident Médiévale et Moderne. Trésor, Arsenal, Mémorial”. Casa de Velázquez. Madrid

Setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen en el ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’

El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

El ‘Centre d’Interpretacion Ambientau dera Bassa d’Oles’ promou, dins les activitats que organitza aquest estiu, una mostra de setze fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure fins al 14 de setembre.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. A l’edat de tretze anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs se centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia d’aquestes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus conté unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles són fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

Tots els dissabtes, Maria José González de Hitos realitzarà una explicació sobre aquesta espècie seguint les fotografies de Toni Estany exposades en el centre d’interpretació. Per a poder assistir és necessari enviar un correu a educa.ambientau.aran@gmail.com.

Archiu Generau d’Aran

La Col·lecció PyrenMusèu i els fons documentals de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú ingressen a l’Archiu Generau d’Aran

El Conselh Generau d’Aran ha comprat el fons que passa a formar part del seu patrimoni

El passat mes de juny, el Conselh Generau d’Aran va formalitzar la compra de la Col·lecció PyrenMusèu i dels fons documentals de les Fondes Ademà i Ròsta de Salardú. La documentació ha ingressat a l’Archiu Generau d’Aran.

Manel Rocher i MªAngels Ros formen la Col·lecció PyrenMusèu al llarg de la seva vida. La col·lecció està vinculada a l’equipament cultural PyrenMusèu situat a Salardú, Naut Aran. Aquest equipament, situat a l’edifici de l’antiga Fonda Ròsta, vol recrear el llegat dels primers exploradors del Pirineu fins a l’arribada del turisme. El fons documental està format per una important biblioteca, cinquanta-nou volums, i hemeroteca, quaranta-set revistes, sobre el Pirineisme; una col·lecció de deu cartes geogràfiques dels segles XVII, XVIII i XIX; una col·lecció de targetes postals del Pirineu amb més de dos mil nou-centes imatges; una col·lecció de més de mil tres-centes vistes estereoscòpiques del Pirineu, negatius en vidre i positius en vidre, plàstic i cartró; i sis herbaris de plantes pirinenques de 1864 i 1869. Destaca l’àlbum de litografies de la vila francesa de Luchon i els seus entorns fet per Eugène Ciceri cap a 1873 i l’àlbum de fotografies de Maurice Gourdon, datat entre 1872 i 1883, i un llibre manuscrit fet pel mateix Gourdon, a on explica les seves excursions i recerques científiques entre 1847 i 1929.

El fons documental de les Fondes Ròsta i Ademà de Salardú està format per documentació familiar i de gestió d’aquests dos establiments hotelers. Al voltant de 1850, la família Abadia España comença a gestionar una fonda en un edifici de la seva propietat situat a la plaça Major de Salardú amb el nom de Fonda Ròsta. En aquests anys de funcionament la fonda rebrà la visita de viatgers, destacant les estades d’excursionistes com Franz Schrader, Maurice Gourdon, Juli Soler i Lluís Estasen. En els primers anys del segle XX, els propietaris d’aquesta fonda comencen a arrendar dit establiment. Una de les famílies que l’arrenda són els Ademà de Salardú. Durant la gestió d’aquesta família, la fonda rebrà la visita del rei Alfons XIII en juliol de 1924. En el mateix poble, la família Sastrada construeix l’any 1920 un altre establiment hoteler, l’Hotel Lacrèu. El negoci d’hostatjar viatgers, llogar cavalleries i portar el transport entre Marinhac i Tredòs fa que aquesta família traslladi el seu negoci a un edifici nou, que serà conegut amb el mateix nom. Aquests fets sembla que es podrien datar en els primers anys dels anys trenta del segle XX, uns anys abans de la Guerra Civil. Quan la família Sastrada deixa lliure el seu establiment, la família Ademà, que en aquests moments gestiona la Fonda Ròsta, decideix comprar l’edifici, que a partir d’aquest moment serà conegut com a Fonda Ademà. La marxa de la família Ademà fa que l’establiment Ròsta sigui uns anys tancat. Més endavant, serà la família Delseny d’Arties qui l’arrendarà i gestionarà. En acabar aquest arrendament la fonda tancarà les portes. Hi ha coneixement de què durant un temps Ròsta va ser llogada per una congregació religiosa. La Fonda Ademà funcionarà fins a 1979, any en què tancarà les portes. És en 1998, quan la família Rocher Ros compra l’edifici i el converteix en habitatge familiar. Actualment, aquesta família gestiona l’antiga Fonda Ròsta, convertida en PyrenMusèu, com establiment hoteler.

Coneix la Col·lecció PyrenMusèu

Coneix l’àlbum de fotografies i el manuscrit de Maurice Gourdon

Archiu Generau d’Aran

Bones Festes! Bones hèstes!

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia

Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran