Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Setmana Internacional dels Arxius 2016 a les Comarques de Lleida


Arxiu

Activitat

 

Arxiu Històric de Lleida
Adreça:

C/ Governador Montcada s/n
25002   Lleida   (Segrià)
Tel. 973 28 82 50
Fax. 973 28 82 52

Adreça electrònica:
ahll.cultura@gencat.cat

Exposició “Els papers del PSUC a les terres de Lleida (2016 – 1936)

Oberta del 12 de maig al 20 de juny de 2016

Horari: de 9 a 14 h

9 de juny dia de portes obertes

Horari de 9 a 14 h

Exposició "Els papers del PSUC a les terres de Lleida (2016 - 1936)"

 

Archiu Generau d’Aran

Casa deth Senhor

Carrèr Major s/n

25537 Arròs (Vielha e Mijaran)

973 642 569

acvallaran.cultura@gencat.cat

 

9 de junh DIA INTERNACIONAU DES ARCHIUS

Jornada de pòrtes dubèrtes en Archiu Generau d’Aran.

Mòstra de documents sus es 25 ans dera reisntauracio deth Conselh Generau d’Aran (1991-2016)

Visites guiades dijaus 9 de junh

Maitin tàs 12.00

Tarde tàs 18.00

Activitat gratuïta

9 de junh dia int des arxius

Arxiu Comarcal de la Segarra

Passeig Balmes, s/n

25200 Cervera (la Segarra)

Tel. 973 53 17 18

acsegarra.cultura@gencat.cat

 

 

El dia 6 de juny a les 7 de la tarda es realitzarà una xerrada a càrrec de la historiadora  M. Teresa Salat. Amb el títol “Troballes curioses a l’Arxiu” ens endinsarà als fons documentals de l’Arxiu per a descobrir documents que han despertat la curiositat d’investigadors, per la seva singularitat i rellevància per explicar diferents moments històrics.

Els dies 9 i 10 de juny, al matí, tindran lloc unes visites amb els alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut la Segarra de Cervera. Durant les visites, els alumnes podran conèixer les funcions de l’Arxiu Comarcal, els fons que conserva i les tasques de tractament i descripció que s’hi duen a terme.setmana_internacional_arxius_2016-01

 

 

Arxiu Capitular de Lleida

c/ Almodí Vell, s/n

arcalleida@gmail.com

973 275 177

Lleida

Jornada de portes obertes el dijous 9 de juny.

Mes info

De 9 a 13h

 

 

Arxiu Diocesà de Lleida

c/ Bisbe, 1

973 268 628

arxiu@bisbatlleida.org

Jornada de portes obertes el dijous 9 de juny.

De 10 a 13h

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

carrer Joaquim Sostres s/n
25560   Sort   (Pallars Sobirà)
Tel. 973621409
Fax. 973 62 14 09

Adreça electrònica:
acpallarssobira.cultura@gencat.cat

 

En el marc de la Setmana Internacional d’Arxius, l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà ha preparat dues activitats adreçades a uns usuaris concrets.

El dia 6 de juny a les 16 hores tindrà lloc la Jornada L’Arxiu Comarcal: una eina per a l’Ensenyament, adreçada als mestres de les escoles i als professors dels instituts de la comarca. Es farà una visita a les instal·lacions de l’Arxiu, una explicació sobre Arxius en Línia i les seves possibilitats a l’aula i una presentació del Servei didàctic.

El dia 8 de juny a les 8 hores tindrà lloc a l’Ajuntament de Sort una Sessió sobre la gestió d’expedients adreçada al personal administratiu municipal. Es tractarà sobre la creació dels expedients, la correcta descripció, el quadre de classificació, la gestió d’expedients i les transferències a l’Arxiu Comarcal.

Arxiu comarcal de la Noguera

Pl. dels Comtes d’Urgell 6

25600   Balaguer   (Noguera)

Tel. 973443056

Fax. 973443783

Adreça electrònica:

acnoguera.cultura@gencat.cat

Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya

Monestir de les Avellanes

25612 Os de Balaguer (Noguera)

Tel. 973 43 80 06

a/e: arxiugavin@maristes.cat

 

 

Presentació de   l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. 

Programa:

  • Presentació a càrrec de Maite Pedrol (Directora Arxiu Comarcal Noguera)
  • L’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, a càrrec de Robert Porta (Director del Monestir)
  • Els orígens i la creació de l’Arxiu Gavín, a càrrec de:
    • Sr. Josep Maria Gavín (fundador de l’arxiu)
    • Josep Sansalvador (arxiver de l’Arxiu Gavín
  • Mostra de documents de l’arxiu i de la imatge de la “Mare de Déu dels Arxius” patrona dels arxivers

L’acte finalitzarà amb un Tast de vins, amb el Vi del 850 aniversari del Monestir de les Avellanes

dijous 9 de juny a les 18:30 h

Presentació de l'Arxiu Gavín a Balaguer

 Arxiu Comarcal del Solsonès 

Adreça:
C/ Dominics, 14, 2ona
25280   Solsona   (Solsonès)
Tel. 973 48 15 54
Fax. 973 48 15 54
Adreça electrònica:
acsolsones.cultura@gencat.cat

Divendres 10 de juny

Conferència sobre la figura de Cristòfol Colom a càrrec de Francesc Albardaner

hora: 8 del vespre

Lloc: Biblioteca Carles Morató.

Arxiu Municipal de Lleida

Plaça Paeria, 1 – 25007 – Lleida

Tlf 973 700 352
Fax 973 700 665
arxiu@paeria.cat

 

Exposició: “De l’enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida a l’obra d’en Josep Fontseré: Plànol Geomètric de Lleida 1865”. Del 8 al 16 de juny

Targeta_Fontseré_1800

 

Documents de l’Archiu Generau d’Aran, digitalitzats dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015, ja es poden consultar en línea


La consulta es pot fer a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals

En el mes de novembre de 2015, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha, del Conselh Generau dera Val d’Aran i de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les 7.233 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Aquests treballs es van incloure dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015 promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

IMG_7136

Digitalització d’un protocol notarial

En total s’han digitalitzat quatre manuals de protocols de la Notaria de Vielha (1786-1829), un llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran (1936-1983) i 26 llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1916-1961).

Els quatre manuals de protocols corresponen als Notaris Barthomeu Portoles (1778-1786) i Anton Portolà (1812-1829). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

El llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran, En aquest llibre d’acords de la Junta d’Alcaldes dera Val d’Aran se conté informació sobre les sessions en època Republicana i Nacional i les sessions històriques com l’acta de instauració del Conselh Generau d’Aran en 1979.

Còpia de 190007120003079,0005

Acta dera Junta d’Alcaldes de la Val d’Aran d’època republicana

Els llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha recullen els acords d’aquesta administració entre els anys 1916-1961. Destaquem el llibre d’actes del Conselh Municipau de Vielha (1937 a 1942) a on trobem l’acta de 12 de novembre de 1937. Es celebra una sessió extraordinària per a parlar de la riuada ocorreguda la nit del 24 d’octubre. En la reunió es fa lectura del informe que el Conselh Municipau redacta per a explicar el desbordament del riu Nere i que es presentarà al Govèrn dera Generalitat de Catalonha.

Destaquem la digitalització de les Ordenances dera Policia Municipau de Vielha de 1916.

190000320002244,0001

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Archiu Generau d’Aran

Les lletres del Beatus de la Seu d’Urgell protagonitzen una mostra de disseny gràfic


78764_beatus__1437672345_31747El claustre de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell acull, des de dissabte 25 de juliol, l’exposició Les Lletres d’Ahir i d’Avui, una singular mostra sobre el patrimoni de la grafia de les lletres que es conserven en documents medievals i peces d’art històriques i de gran valor com el famós Beatus de la Seu, el Missal de Galceran de Vilanova i el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell.

L’exposició impulsada des del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, pretén que el visitant pugui efectuar un breu recorregut per aquells elements d’àmbit local que projectin el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor del patrimoni associat a la lletra, la qual cosa permet el redescobriment d’aquest patrimoni artístic medieval, així com també de peces molt més actuals però també significatives de la comarca de l’Alt Urgell.

Les lletres històriques procedeixen de volums que es conserven al Museu Diocesà de l’Urgell, l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, la catedral de Santa Maria, l’església de Sant Miquel i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Altres lletres i grafies més actuals estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i la resta del territori.

L’exposició té per objectiu  despertar l’ interès pel tresor lletrístic que ens envolta i ofereix un breu recorregut per aquells suports d’àmbit local que projecten el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor de patrimoni associat a la lletra i que ens per­met la redescoberta del passat, així com peces molt més actuals però també significatives. Atresorades unes i quotidianes les altres, totes són de la comarca de l’Alt Urgell. Unes estan custodiades a diferents seus, concretament al Museu Diocesà, a l’Arxiu Capitular, a la Catedral de Santa Maria, Plafó_Beatusa l’Església de Sant Miquel i a l’Arxiu Comarcal; i altres estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i de la resta del territori. Totes són, des de la seva humilitat, testimonis del passat i del present i companyes del nostre entorn. Aquesta exposició manté una línia de continuïtat amb l’exposició de “Les Lletres d’Ahir i d’Avui” de la Catedral de Girona en els mesos entre juliol i novembre de 2014. Aquest any 2015, se suma un nou territori, el de l’Alt Urgell, i s’exposarà en el Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell. Seguidament iniciarà un periple -com a exposició itinerant- per diferents llocs emblemàtics de Catalunya de la xarxa Catalonia Sacra.

La direcció del projecte i disseny ha anat a càrrec de Jesús Del Hoyo, Cristina Flórez i Cristina Simon, del Col.legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb la coordinació a l’Alt Urgell, de Clara Arbués, Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell i de Julio Quílez, Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Com a complement de l’exposició, s’ha editat un catàleg que, a més d’una extensa compilació de material gràfic, recull textos de Montserrat Pagès i Jordi Pasques.

 

 

Els manuals de protocols dels anys 1774 a 1786 del fons de la Notaria Districte de Vielha ja es poden consultar en línea


En el mes de setembre de 2014, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha. Aquests treballs s’inclouen dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Treballs de digitalització a la seu de l’Arxiu

Treballs de digitalització a la seu de l’Arxiu

En total es van digitalitzar vuit manuals dels anys 1774 a 1785. Les 4.300 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Els treballs es van dur a terme a les instal.lacions del mateix arxiu.

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Els vuit volums corresponen als notaris: Lluís Portolà (1775-1779);  Anton Burguerol (1776-1777) i Barthomeu Portolés (1778-1786). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

Archiu Generau d’Aran

Imatge de l’índex d’un dels protocols digitalitzats

Imatge de l’índex d’un dels protocols digitalitzats

Què podem trapar en Archiu Generau d’Aran?


Epidèmia de fèbre tifoïda en Aran. 1908-1913

En hons der Ajuntament d’Es Bòrdes se consèrve un libret que conten era memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran entre es ans 1908 e 1913. Era memòria  siguec redactada per Francisco Fontanals Araujo, mètge de numèro dera Beneficéncia provinciau e director deth Parc Sanitari dera Deputacion de Lhèida, e publicada ena Tipografia dera Casa de Misericòrdia en 1913.

Memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran

Memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran

En 1912, er inspector provinciau de sanitat, Ximénez del Rey, comprovèc era existéncia dera epidèmia e prepausèc era pujada deth Parc Sanitari entara Val d’Aran. En sòn informe ditz qu’eth prumèr cas de malautia diagnosticat de tifus siguec en Gausac. Segontes es donades oficiaus, en 28 d’agost, moric de pneumotifus ua hemna de 33 ans. Pendent era estada en Aran, aueren notícia deth prumèr cas arribat en Canejan, juriòl 1912, mès non pòden saber clarament se siguec fèbre tifoïda.S’acòrde damb er inspector de Sanitat qu’era epidèmia s’inicièc en Gausac. Un pòble a 300 m. de Vielha, damb 21 vesins, es quaus an de passar per Vielha se vòlen anar entà d’auti pòbles Gausac se trape a mès nautada que Vielha, per aquerò es aigües sobrantes der adaiguament s’amassen damb es de Casau e baishen entàs prats de Mijaran, freqüentats pes abitants deth caplòc e pes alumnes der Estudi des Frairs dera Doctrina Critiana.

Es donades estadistiques dera malautia son: Des der 1 de gèr 1908 a 28 d’agost 1912, en 4 ans e 8 mesi en Gausac moriren 9 persones e  des de 28 d’agost de 1912 enquiath 7 de març de 1913, se registren 10 mòrts en un periòde de 6 mesi e 10 dies. Ei a díder, en 22 mesi i a 2 defuncions e en 6 mesi i a 10 defuncions en Gausac, d’ua poblacion de 21 abitants. Se concludís qu’en Gausac auien arribat 6 mòrts a conseqüéncia dera infeccion tifoïda.

Se dedusís que pr’amor dera prumèra mòrt en Gausac, s’inicièc era epidèmia qu’ei explicabla pera contaminacion des aigües damb eth lauat dera ròba; era grana lordèra des carrèrs e des abitatges e perqué es cases se trapen en pendent e es filtracions van d’ua casa entà ua auta o entàs bòrdes. Tanben contribuís eth numèro plan redusit de vesins en Gausac, es quaus quan i a un malaut o un enterrament, toti s’amassen en casa e aquerò facilite eth contagi dirècte dera malautia.

Gausac

Gausac

Eth mau se desplace entà Vielha. Eth prumèr cas apareish eth 17 de seteme. Eth mètge titular, Francisco Pena, informe qu’auie agut 27 casi, 3 damb mòrt. En pòble d’Es Bòrdes consten 4 malauts. En Bossòst 4 malauts, dus en convalecéncia, un damb ua petita infeccion e que se guarissen en 18 dies. Eth cas mès grèu moric eth 21 de hereuèr. Toti auien domicili en barri de Sant Ròc qu’utilize es aigües dera Garona. Era rèsta dera vila emplègue aigua de hònt e non se trape cap de cas. En Aubèrt, darrèr pòble encomanat e que se trape a 4 km de Vielha, s’aconselhe er isolament absolut deth malaut, atau coma era neteja e desinfeccion. En Canejan, segontes es notícies, se constaten 2 casi.

Canejan

Canejan

A començaments dera malautia e dempús de 2 o 3 dies dera infeccion apareish un defalhiment generau: Eth pols ère feble; Er estupor ère prohond e persistent; Eth deliri tranquil, especiaument de net; Afàsia qu’en quauqui casi durèc mès d’1 mes e miei; Meteorisme, sordèra, paralisi dera veishiga, fetiditat deth sudor e der alend e mercada tendéncia as emorràgies, prumèr nasaus e dempús enes budèths. Especiaument enes mainatges se presente era lengua umida e vòmits freqüents; Erupcion de taques rosades en abdomèn e pitrau; Pèrta de pes fòrça rapida e temperatura ascendenta, pujant a 40º .

Toti aguesti simptòmes dauen un diagnostic d’infeccion tifoïda abdominau e dotinenteria ena sua forma adinomica. As mainatges se les alimente pendent tota era malautia, damb lèit e caldo e tà béuer vin de Jerés e de Champagne.

En resum, era fèbre tifoïda que se presentèc en Aran siguec especiaument virulenta en Gausac, causèc fòrça mau en Vielha, siguec benigna en Es Bòrdes, Bossòst e Canejan e redusida a sonque un cas en Aubèrt. S’espandic, pera infeccion dera Garona, as pòbles francesi dera termièra, a on se registrèren quauqui casi.

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran

Emissió d’un segell de correus amb motiu del 700 aniversari de ‘Era Querimònia’


En el segell es reprodueix el document, el ‘galin reiau’ i l’escut de la Val d’Aran

Aquest 11 de juliol es presenta a la Val d’Aran un segell de correus amb motiu del 700 aniversari de ‘Era Querimònia’. El segell reprodueix el document, el ‘galin reiau’ i l’escut de la Val d’Aran.

Les característiques del segell son:

Escut de correus amb motiu del 700 aniversari de la 'Querimònia'

Escut de correus amb motiu del 700 aniversari de la ‘Querimònia’

   
  Data d’emissió: 11/07/2013
  Estampació: Offset
  Paper: Estucat, engomat fosforescent
  Dentat: 13 3/4
  Format del segell: 28,8 x 40,9 mm (vertical)
  Valor facial dels segells: 0,52 €
  Efectes en plec: 25
  Tirada: 300.000
 
 

El document conegut  com ‘Querimònia’ va ser atorgat pel rei Jaume II el Just des de Lleida, el 23 d’agost de 1313, i va ser confirmat al llarg del temps pels successius monarques, des d’Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). En ell es reconeixen per escrit alguns dels drets consuetudinaris de l’Aran. Es reconeix que els aranesos tindran les seves terres, vinyes, cases, casals, fruiters, aigües, moles, pesca, caça, regadius i aprofitaments forestals i de pastures completament lliures. El rei sols es reserva el dret a percebre el fogatge, un sexterç de blat anual per casa. Se les reconeix el regim econòmic familiar de la ‘Mieja Guadanheria’ i el retracte gentilici nomenat Torneria.

El ‘galin reiau’ és una mena de cub irregular, en català ‘mesureta’, que correspon a l’aportació de cereal que les cases de la Val d’Aran havien de fer anualment a la Corona, en mèrits al pacte d’Emparança subscrit entre el poble aranès i el rei Alfons I, el 1175.

Escut de la Val d'Aran

Escut de la Val d’Aran

Er Escut d’Aran va ser aprovat pel Conselh Generau d’Aran el 10 d’octubre de 1993. La llei 16/1990, de 13 de juny, de règim especial de la Vall d’Aran, al Títol I, article 4, especificava que el símbol del Conselh Generau d’Aran era l’escut tradicional d’Aran. Ara bé, l’escut tradicional aranès coincidia amb l’escut de Catalunya, això és, els quatre pals de gules en camper d’or, i per tant se’n va haver de crear un d’específic. Per això s’hi va afegir la clau amb la creu a la dent, una clara al•lusió al paper que ha representat l’Església a la història de la vall; un escut semblant, amb els pals i una clau, tot i que col•locada invertida, es troba a la casa Lanhèu de Salardú.

La clau també fa referència al paper estratègic del Aran entre l’Estat espanyol i el francès, i igualment es pot relacionar amb l’Armari de les Sis Claus, lligat als sis Terçons d’Aran, en què calia que hi hagués present un conseller de cada terçó amb la seva pròpia clau per poder fer ús de la documentació i els béns del Govern aranès, custodiats en aquest armari.

La corona reial representa l’Aran des del Tractat d’Emparança del 1175, signat per Alfons el Cast; es representa segons la forma tradicional de la corona dels reis d’Aragó al segle XIV. La forma del camper és el nomenat escut quadrilong ibèric, amb el peu arrodonit.

Lloc de la presentació: “Era Audiovisuau”. Carrèr Anglada. Vielha

Dia: 11 de juliol

Hora: 18.00 

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran