17 de juny. ‘Hèsta d’Aran’. 18 de juny. Fortes riuades a la Val.


Poc ens podíem imaginar el dia 17 de juny en plena ‘Hèsta d’Aran’ que al dia següent la festa es convertiria en preocupació i canvi en la vida de molts aranesos. La Garona i afluents com el Valarties, el Nere o el Joeu van rebre el desglaç de la neu que tan ens havia fet gaudir al hivern i les intenses pluges que van caure el mateix dia 17 i el 18 de juny, dia de les riuades.

La zona de Mijaran inundada. Foto de Maria José Saurina via Segre.com

La zona de Mijaran inundada. Foto de Maria José Saurina via Segre.com

Aquests dies, tenia previst informar, com a dada històrica, d’uns forts aiguats que es van produir a la Val d’Aran els dies 28 de juny i 5 de juliol de 1849. No son els únics registres de riuades al Aran, en tenim al 1919, al 1937, al 1963, al 1982.., però aquests coincidien en uns mesos, com els d’aquest any, on s’esperava un fort desglaç.

Us passem la notícia que teníem preparada sobre el protagonisme de la ‘Querimònia’ el dia de la ‘Hèsta d’Aran’ i que estava previst publicar el 18 de juny.

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran

La ‘Querimònia’ protagonista dels actes de celebració de la festa aranesa

El passat 17 de juny i dins dels actes de commemoració del 700 aniversari de la ‘Querimònia’, el document  va presidir la ‘Hèsta d’Aran’  en el presbiteri del Santuari de Nostra Senyora de Mijaran a Vielha. Dins d’una vitrina els aranesos van poder contemplar la seva carta magna.

El president Mas durant l'acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d'Aran

El president Mas durant l’acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d’Aran

L’acte institucional va estar presidit pel Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, i pel Magnífic Síndic d’Aran, Sr. Carlos Barrera. L’acte es compon de la desfilada dels pendons dels terçons i pobles d’Aran des de la seu del Conselh Generau d’Aran a Vielha fins al Santuari de Nostra Senyora de Mijaran; missa solemne, parlaments d’autoritats i danses araneses.

 El document de la ‘Querimònia’  conté determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel rei Jaume II el Just el 23 d’agost de 1313. La ‘Querimònia’ va ser ratificada pels successius monarques al llarg del temps, des d’Alfons III el Benigne (1328)  fins a Ferran VII (1817).

Era Querimònia

Era paraula Querimònia venc deth latin queror, eth significat deth quau ei queishà-se, planhà-se, e durant era Edat Mieja, s’utilizaue entà designar uns inventaris de greuges ocassionats a quaussevolh per un auta persona e que formauen part des processi judiciaus. Es privilègis eren disposicions deth Rei o deth sòn loctinent pes quaus se derogaue parciaument eth dret comun en benefici de quauqua persona, comunautat o estament.

Antic Santuari de Mijaran

Antic Santuari de Mijaran

Eth 25 de junhsèga de 1313, es còssos des poblacions araneses s’amassèren ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha entà escuélher e dar instruccions ara Deputacion, era quau se n’encuedaue de balhar jurament de fidelitat a Jaime II eth Just. Com se suspectaue, ath delà der acte dera presentacion deth jurament e aumenatge, era amassada d’autoritats dera Val ordenèc as sòns representants que supliquèssen ath rei era confirmación des sòns furs, privilègis e libertats, en tot autorizà-les tanben entà actuar en representacion des universitats araneses en tot çò que hesse referéncia as mesures a adoptar en profit deth rei e comoditat des sòns subdits.

Eth deluns 12 d’agost de 1313, ena capèla deth Palai Reiau de Lhèida, era nomentada Deputacion, constituida peth shivalièr Guilhèm Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guilhèm de Santa Maria de Cap d’Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr e Sanç de Canal, coma sindics, procuradors, actors e defensors dera Val d’Aran e en representacion des aranesi li prestèren jurament, en tot renoneishé-lo coma rei e senhor naturau.

Eth document coneishut coma Querimònia l’autregèc eth rei Jaime II des de Lhèida eth 23 d’agost de 1313 e en era s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca.

Es aranesi auràn es sues tèrres, vinhes, cases, casaus, frutèrs, aigües, mòles, pesca, caça, regadius e aprofitaments forestaus e de peisheus completament liures. Eth rei sonque se resèrve eth dret a percéber eth fogatge, un sextèrç de blat annau per casa.

La bandera d'Aran arriba al Santuari de Mijaran

La bandera d’Aran arriba al Santuari de Mijaran

Les reconeishie eth regim economic familiar dera Mieja Guadanheria en quin, per pacte mutuau, normaument per capítols matrimoniaus, s’establie un regim de comunautat limitada de bens, ena quau es consòrts pagauen per parts iguales es deutes derivades dera administración e eth govèrn dera casa e se dividien, ara mòrt d’un des consòrts, se non i auie hilhs, es guanhs e es auments obtienguts pendent es ans de matrimòni.

Se les reconeishie eth retracte gentilici nomentat Torneria, segontes eth quau, quan ua persona volie véner un ben immòble, auie d’aufrí-lo en prumèr lòc as sòns germàs e parents mès propèrs e, s’aguesti non lo desirauen, podien vené-l’ac a quinsevolha persona. S’eth venedor non hège aguest aufriment prèvi, es parents deth venedor podien exigir eth dret de retracte deth nomentat ben.

Eth regim comunau des peisheus e bòsqui existents en cada tèrme municipau, jos era direccion dera Universitat respectiua, demorèc regulat damb tot detalh.

Un aranés que deishaue eth poblé a on neishec e se trasladaue entà un aute, laguens dera Val, non podie hèr us des montanhes, ne des bòsqui, ne des terrens comunaus dera vila a on a neishut e d’a on se n’a anat, ne hèr a pèisher es sòns ramats, ne arrosar era èrba, ne talar husta, ne explotar tèrres naues, enquia que non demore o fixe era sua demorança ena Val.

Ei costum en Aran qu’es còssos s’amassen en un lòc que nomenten Còrt dera Val e que s’encuede des ahèrs aranesi. Eth rei demane qu’a compdar d’ara non se nomente ad aguestes amassades Còrt senon qu’es participants an de recéber eth nòm de conselhèrs d’Aran.

Eth darrèr article ditz qu’era Val mai serà separada dera Corona Catalanoaragonesa.

Anuncis

Presentacion deth num. 7 dera Revista IBIX ena Val d’Aran


Ena tardor deth 2011, se celebrèc en Salardú, Val d’Aran, eth VII Collòqui d’Estudis Transpirenencs damb eth títol: Es Pirenèus visitats: deth sègle XVIII ara actualitat. Es resultats deth madeish s’an publicat en darrèr numero dera Revista IBIX, qu’ara se presente ena Val.

Un moment deth collòqui celebrat en octobre de 2011 a Salardú

Un moment deth collòqui celebrat en octobre de 2011 en Salardú, Val d’Aran

Era Revista IBIX ei era publicacion biennau de cultura, arts, letres, musica e sciéncia des dus versants des Pirenèus. Er an 1998 s’escuelhec Núria com  scenari d’ues trobades biennaus que fomentèssen er escambi uman e culturau d’aguesti dus costats des Pirenèus. A compdar de 2007, es Collòquis d’Estudis Transpirenencs altèrnen Núria damb d’autes localizacions pirenenques.  Aguest volum der IBIX publique es trabalhs de tematica diuèrsa que s’aportèren en VII Collòqui, celebrat en Salardú en octobre de 2011.

Eth Collòqui se dividic en dus ambits. Eth prumèr titolat Era descobèrta des Pirenèus: des balnearis ar excursionisme, e eth dusau titolat Eth torisme dera modernitat. Aquiu s’analisèren es desparières visions e viatges des diferentes vals pirenenques ath log dera istòria e es diferenti modèls toristics existenti, era sua evolucion, eth sòn present e es perspectives de futur d’un modèl economic qu’a arribat enquiàs nòsti dies.

IMG_5580En totau s’an publicat 22 articles que corresponen as conferéncies, ponéncies e comunicacions que participèren en nomentat Collòqui. Era conferéncia inaugurau, titolada El Pirineu desvetllat: viatges i descoberta del patrimoni medieval, anèc a cargue dera Dra. Francesca Español i Beltran, professora d’Istòria der Art Medievau ena Universitat de Barcelona e presidenta des Amics de l’Art Romànic-Institut d’Estudis Catalans. Era Ponéncia dera 1a part, titolada Descobrir la muntanya, descobrir els Pirineus: de la imatge medieval a la muntanya catalana, anèc a cargue de Francesc Roma i Casanovas, Fundació Universitària del Bages, Universitat Oberta de Catalunya e Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Era presentacion deth num. 7 dera Revista IBIX s’a organizat des deth Conselh Generau d’Aran, eth Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès e er Institut Ramon Muntaner e an compdat damb era collaboracion der Archiu Generau d’Aran e der Institut d’Estudis Aranesi.

Data: Dissabte, 11 de mai de 2013

 Lòc: Conselh Generau d’Aran. Vielha.

 Ora: 19.00 h.

Tornen restaurats dos llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha i un llibre de capítols dels pobles d’Arròs e Vila


En el mes d’octubre de 2012 van sortir del Archiu Generau d’Aran 3 llibres per a ser restaurats. En concret, dos llibres d’act2732es de l’Ajuntament de Vielha (1807-1878) i el llibre de capítols dels pobles d’Arròs e Vila (1710-1815). Els treballs de restauració es van incloure dins el Pla “Esteve Gelabert Bruniquer 2012” promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El fons de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1807-1994) va ingressar a l’Arxiu el 2 de novembre de 1998. Aquest fons es interessant per a conèixer la història social, econòmica i política del municipi. Els llibres d’actes restaurats son els únics que s’han conservat del segle XIX i contenen les deliberacions  i els acords de l’Ajuntament de la capital aranesa d’aquella època.

Detall del llibre d'Arròs e Vila abans de la restauració

Detall del llibre d’Arròs e Vila abans de la restauració

El fons de l’Ajuntament d’Arròs e Vila (1616-1970) va ingressar el 7 de novembre de 1998. El llibre de capítols restaurat conté els acords d’aquest consell local que es redactaven en forma de capítols. Aquests reglamentaven tot un seguit de punts que afectaven a la vida comunitària com els arrendaments dels boscos i de les muntanyes,  les concòrdies amb les viles veïnes i el contracte de l’apotecari, el metge o el metre.

Els treballs de la restauradora Clara Alibés Marquès han consistit en eliminar totes les patologies que afectaven els llibres i a retornar-los la seva integritat. S’ha realitzat la mínima intervenció necessària per tal  que aquests documents puguin exercir la seva funció i tinguin les condicions necessàries per conservar-se en el futur, respectant tant com ha estat possible els materials i estructures originals.

Marge del llibre d'Arròs e Vila un cop restaurat

Marge del llibre d’Arròs e Vila un cop restaurat

Els llibres patien degradacions derivades de l’envelliment dels materials i de la manipulació per a la consulta; tenien també alteracions causades per les condicions de l’entorn ambiental que han envoltat aquests llibres al llarg de la història, i per l’efecte degradador d’animals rosegadors.

La intervenció ha consistit bàsicament en la neteja i consolidació  dels diferents materials que formen els objectes, i en la reintegració dels elements perduts dels quals se’n conservaven restes.

Les enquadernacions dels llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha es trobaven en un estat molt degradat.  Les grans dimensions i el pes d’aquests llibres, van afavorir  que els materials no resistissin gens bé la manipulació al llarg del temps. D’altra banda sembla ser que a les rates els agradava força el cartró de la coberta. En el cas d’aquests llibres, s’ha fet una enquadernació nova seguint el model original ( amb els mateixos materials i estructures), reincorporant-hi restes significatives de les antigues cobertes. En el cas del llibre de capítols d’Arròs e Vila, ha estat possible conservar tots els elements originals.

Llibre d'actes de Vielha (1836-1878) abans de la restauració

Llibre d’actes de Vielha (1836-1878) abans de la restauració

El llibre de l'Ajuntament de Vielha un cop restaurat

La intervenció ha estat la mínima necessària per arribar als objectius marcats; però els processos de neteja, consolidació i reintegració per assolir-los, han estat llargs i laboriosos.

 Cal recordar, que el llibre de capítols d’Arròs e Vila va ser digitalitzat l’any 2009 per l’empresa Artyplan, dins el Pla Bruniquer d’aquell d’any,  i que  ja es pot consultar en línea amb l’opció Arxius en línea: Cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals.  

Libres restaurats Bruniquer 2012

Clara Alibés Marquès, restauradora

Maria Pau Gómez Ferrer, arxivera

Carnaval a la Val d’Aran


190005630000466,0001A la Val d’Aran a aquest costum se’l coneix com Magràs. El lingüista, Joan Coromines, ens explica en el seu llibre “El Parlar de la Vall d’Aran” que la paraula fa referència al Carnaval sencer i no al dimarts de Carnestoltes. En algunes poblacions araneses rep altres noms com Barbacàs a Canejan o Titassi a Les.

A la població de Canejan, se celebra el Barbacàs un dels primers actes de la celebració del Carnestoltes. Segons Joan Bellmunt i Figueras: “Tots els que participaven en aquesta trobada duien esquelles penjades pel cos, amb la qual cosa el terrabastall estava garantit. El pastor disfressat obria la comitiva, i duia un bastó amb un drap penjat a la punta que li embrutaven tot de sutge, amb aquell drap podia embrutar a qui volgués. Aquest era qui portava les esquelles més grans. La comitiva passava per tot el poble, i duien cendra i altres coses que anaven tirant damunt dels que trobaven. El soroll era màxim, ja que segons el terrabastall que feien es considerava que la festa havia anat bé o no. Els pastors, alguns dels quals duien pells com a vestit, eren qui més hi participaven en aquest l’acte inaugural”.
190005630000515
A la població de Les, segons Bellmunt: “El dia de la Candelera començaven els carnavals, el nom dels quals era Titassi. A partir d’aquell dia, i sobretot el jovent, sortien en arribar el capvespre, fent gatzara, i passant per les cases de la població. Trucaven a les portes, entraven i agafaven llonganissa o botifarra del rebost d’aquella casa i després feien un sopar cada dia amb allò que arreplegaven. Anaven passant per cases diferents, amb la qual cosa quan s’acabava el Titassi no quedava cap casa que no hagués rebut la visita d’aquells amants de la gatzara, que per cert mai no se sabia qui eren perquè duien la cara tapada.

En els fons patrimonials dipositats a l’Archiu Generau d’Aran es conserven algunes fotografies d’aquestes festes de Magràs.

Texts extrets de l’obra de Joan Bellmunt i Figueras titulada “Fets, costums i llegendes. Val d’Aran”.

L’ús de les tasses de plata en les viles i pobles de la Val d’Aran en l’època moderna


 A l’Archiu Generau d’Aran es troba dipositada la documentació de l’antic Ajuntament d’Arròs e Vila (1616-1970). En 1970, aquests pobles perden el seu estatus de municipi i passen a formar part del municipi de Vielha e Mijaran com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Cal recordar que la seu de l’Arxiu, Casa deth Senhor, havia estat la seu de l’Ajuntament d’Arròs e Vila. Aquests pobles han conservat 4 tasses de plata que, actualment, es troben dipositades a l’Arxiu, juntament amb la documentació. Aquestes tasses eren usades pels cònsols i veïns en reunions i actes protocol·laris o festius.

Casa deth Senhor, seu del Archiu Generau d'Aran
Casa deth Senhor, seu del Archiu Generau d’Aran

Us proposem conèixer l’ús d’aquestes tasses a través del resum de l’article que M. Àngels Sanllehy i Sabi va publicar dins la Miscellànea en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro, “Damb eth còr aranés” i titulat “Es tasses de plata ena Val d’Aran (sègles XVII-XIX): un patrimòni perdut”. L’obra va ser edita per el Institut d’Estudis Aranesi l’any 2010. El resum l’ha fet la mateixa autora per als lectors del bloc del GALL.

 Maria Pau Gómez Ferrer, directora del Archiu Generau d’Aran

Les tasses de plata a la Val d’Aran (segles XVII-XIX)

Les tasses de plata formaven part del patrimoni dels comuns aranesos, com ho testimonia reiteradament la documentació local, però actualment són un “patrimoni perdut”, ara per ara només han  arribat als nostres dies les quatre tasses de Vilamòs i les quatre d’Arròs e Vila.

Les tasses dels pobles d'Arròs e Vila
Les tasses dels pobles d’Arròs e Vila

De les de Vielha hi ha una imatge fotogràfica de 1907, però malauradament no es conserven. Aquest objecte, tenia un paper simbòlic i alhora funcional, duia inscrit el nom del poble, per tant s’identificava com un bé patrimonial, i era usat per cònsols i veïns en reunions i actes protocol·laris o festius. Per la seva vàlua simbòlica i intrínseca era un bé preuat i en conseqüència era custodiat amb cura. Habitualment, les tasses, en nombre de dues, tres o quatre –segons la importància de cada universitat– es guardaven a l’arxiu del lloc –generalment una arca de tres panys–, junt amb la documentació escrita, els diners del comú i altres objectes de valor. Així es troba reflectit en els inventaris de l’arxiu de Vielha dels segles XVII i XIX (els del segle XVIII no ens han arribat). També hi ha notícia de les tasses a Bossòst, lloc que les guardava junt amb estris del comú (ferramenta o collars dels gossos).

A Vielha els anys 1621, 1622, 1623, 1624 i 1627 es comptabilitzaven quatre tasses, i en els inventaris de 1628, 1629 i 1630, només tres, cosa que sembla indicar que en determinats moments podien ser objecte d’empenyorament, ja que en inventaris posteriors (dels anys 1816-1819, 1824, 1830-1833) es tornen a esmentar les quatre tasses. El 1816 es deia: “Primo, quatre tasas de plata rotuladas ab lo nom de Viella, una caldera aram mediana en lo batan, tres pichells, un quart y un chau de estany, vint y tres culleras, vint y sis forquilles de llautó, tretse platas, cinquanta y set plats de estany, vuit canes estovalles noves, una arca per posar sal […]”. La presència de múltiples objectes de parament de taula indica que els àpats comunitaris eren força freqüents. Es feien en dates concretes, com per exemple el dia de canvi de cònsols, o el dia de pacte d’arrendaments, i també en els dies  en què es convocava el “vediau” per a la realització de treballs col·lectius destinats a adobar camins, ponts i altres béns del comú, i on les tasses podrien utilitzar-se de forma comunitària per consumir el vi que es repartia. També podrien estar relacionades amb la funció reservada als cònsols de verificació de la qualitat del vi que es comercialitzaria al lloc i en la fixació del seu preu, utilitzades aleshores com una mena de tastavins.

Detall de les tasses de plata
Detall de les tasses de plata

També està documentada la presència de les tasses en l’àmbit religiós, especialment en els aplecs que es feien periòdicament a determinats centres de culte. Representava l’aportació del poble a la trobada local o interlocal, entre les quals destaca l’aplec de Montgarri, tan ben descrit per Jacint Verdaguer. Així en els romiatges a ermites o a “santets” anaven i venien les tasses de cada poble, i eren usades llavors en les col·lacions de pa, vi i formatge que s’oferien a tots els assistents i en el repartiment de la caritat als pobres.

Finalment cal fer esment de l’àmbit particular. En molts dels capítols matrimonials aranesos hi figura una tassa de plata de sis unces com un element més del dot que s’havia de pagar a la núvia. Generalment la presència de la tassa anava associada als dots de major valor, pactats habitualment entre les cases més fortes  –així es fa palès en els fons patrimonials i en els fons notarials del Archiu Generau d’Aran. L’any 1812 és l’últim any de presència massiva de la tassa en les capitulacions matrimonials, tanmateix, malgrat la seva perdurabilitat fins a èpoques relativament recents, fins ara no se n’ha localitzat cap exemplar, desconeixem si podien ser similars a les tasses comunals que sortosament, encara que en petit nombre, s’han conservat fins als nostres dies.

M. Àngels Sanllehy i Sabi

Conferència sobre el Archiu Generau d’Aran


La Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària (SCGHSVN) convidà a la directora del Archiu Generau d’Aran, Maria Pau Gómez Ferrer, a donar una conferència sobre el mateix. Aquesta va tenir lloc el dilluns 5 de novembre, a les 19.00 hores, a la seu del Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallés. L’acte s’incloïa dins les activitats que programades per la SCGHSVN per al període 2012-2013.

Casa deth Senhor seu del Archiu Generau d’Aran

La conferència s’estructurà com una visita a la seu de l’arxiu aranès. El centre es troba situat en el poble d’Arròs, municipi de Vielha e Mijaran i dins el terçon de Marcatosa. La Casa deth Senhor és un edifici civil, datat al 1820, que havia estat propietat de la família Ademà. Al llarg del temps, ha estat utilitzat com a caserna de la Guàrdia Civil, escola de Primeres Lletres i Ajuntament. L’any 1995, es va signar el conveni de creació de l’Arxiu entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i el Ajuntament de Vielha e Mijaran. La seva inauguració va tenir lloc el 7 de novembre de 1998 per part del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Senyor Jordi Pujol. L’edifici també acull la seu institucional del Conselh Generau d’Aran i la seu del Institut d’Estudis Aranesi.

El Archiu Generau d’Aran forma part dels Arxius de la Generalitat de Catalunya , i per tant, està integrat en el Sistema d’Arxius de Catalunya  (SAC). La Direcció General del Patrimoni Cultural a través de la Subdirecció General d’Arxius i Museus  coordina els arxius del Sistema en els àmbits de la conservació, tractament, restauració i gestió dels fons arxivístics.

Armari compacte de la primera planta

El recorregut s’inicia amb la visita a la primera planta de l’edifici a on es troba la sala de recepció i tria de documentació i els primers dipòsits situats en un armari compacte. En la segona planta, la documentació es distribueix  en dues grans sales entre els prestatges metàl·lics i els armaris compactes. En la darrera planta, sota teulada, es situen la sala de consulta i la biblioteca especialitzada, així com les planeres que contenen els pergamins i els documents de gran format.

 Actualment el Archiu Generau d’Aran custodia 146 fons de l’Administració Local (23), Administració Perifèrica de l’Estat (1), Administració Reial i Senyorial (1), Notarials (2), Judicials (15), Registrals (1), Institucions (5), Associacions i Fundacions (1), Comercials i d’Empresa (3), Patrimonials (40), Personals (16) i Col·leccions (38) i 49 fons de l’Arxiu de Complement.

Libre de capítols de Les (1655-1743)

 El tractament dels fons que arriben a l’Arxiu comença amb la seva neteja, classificació, ordenació i descripció. Des de la data de la seva inauguració s’ha treballat en la conservació i la restauració dels documents i en els darrers anys en la seva digitalització. En total s’han restaurat 213 pergamins, 10 llibres, 5 manuscrits i 1 gravat i s’han digitalitzat més de 12.000 unitats amb un volum de memòria de 527 GB.

La web del Archiu Generau d’Aran i l’opció “Arxius en Línea: cercador de fons i documents” són un bon aparador per a conèixer els fons que es custodien i les activitats en què participa el centre. Actualment, ja es poden consultar en línea 122 fons amb més de 38.000 unitats documentals.

Comença la XVa temporada d’emissions radiofòniques de l’Archiu Generau d’Aran


Des de fa 15 temporades l’Archiu Generau d’Aran participa en la difusió del patrimoni documental aranès a través del programa de ràdio “Era Istòria d’Aran a traués des sòns documents”, en col·laboració amb el programa “Aran, Meddia Aranés” a Catalunya Informació de Catalunya Ràdio en la seva desconnexió per la Val d’Aran. 

Aquesta  temporada començarà amb el programa numero 405.  En ell es parlarà del llibre de capítols de la vila de Salardú que es conserva dins el fons patrimonial de Çò de Trinchèra de Salardú, aquest document no està complet i li falten les cobertes i alguns fulls.

Els apunts realitzats pel Consell de la Vila es daten entre els anys 1764 i 1780, i és un dels llibres més antics que es conserva de l’administració local de Salardú.

Els capítols eren els acords dels consells de les viles i dels pobles aranesos en els quals es reglamentaven tot un seguit de punts que afectaven a la vida comunitària. Les comunitats es regien per normes que elles mateixes havien establert. En Aran el capítol és el reglament o norma emanada del consell local i no condicionada a cap altra institució. La seva forma, un seguit d’articles, li donava el nom. La norma es dictava pel ple del consell, és a dir la reunió de tots els caps de casa de la vila, congregats, generalment, a toc de campana. Les reunions eren relativament freqüents i  hi havia unes dates assenyalades de reunió obligatòria com eren: el de canvi de regidors (Sant Joan, Sant Miquèu..), el segon dia de Nadal (celebració de Festa), a principis de maig (celebració del vediau); en el mes de juny (arrendament de pastures)…

Els llibres de capítols de la vila de Vielha i els dels pobles d’Arròs e Vila en els segles XVII-XVIII; el Reglament de la Milícia Nacional de 1814 i la Guia de Fires i Mercats de 1952, són alguns dels guions ja redactats que protagonitzaran les següents emissions.

Estudi de gravació a Vielha

Estudi de gravació a Vielha

La col·laboració de l’Archiu Generau d’Aran amb el programa de ràdio aranès començà l’any 1998, amb l’objectiu que els oients descobrissin la Història d’Aran, el món arxivístic i les novetats de l’Arxiu.

Aquest s’emet per Aran cada dilluns de 12.00 a 13.00 hores,  i  es pot escoltar en diferit per a tota Catalunya, en web de Catalunya Ràdio en el seu apartat “Programes” sintonitzant el programa ”Aran, Meddia Aranés” i la data d’emissió.